Sistemes de signes amb ajut
Els SAAC amb ajuda, o també anomenats sistemes de signes amb ajut, requereixen fer ús de materials i recursos diferents del cos de la persona. Dit d’una altra manera, la producció o la indicació del signe s’ha de fer mitjançant algun suport físic o alguna ajuda tècnica. Bàsicament, impliquen l’ús d’objectes reals o de diversos sistemes de símbols gràfics (fotografies, dibuixos, pictogrames, paraules, lletres), per mitjà de l’ús de diferents productes de suport a la comunicació (suport paper, acetat plastificat en ETRAN, comunicadors de parla artificial, tauletes amb programes especials, ordinadors…). Per accedir als plafons o llibretes de comunicació, als ETRAN, als ordinadors, a les tauletes, etc., existeix una gran varietat d’estratègies i d’instruments anomenats productes de suport per a l’accés, com ara els punters, els teclats, els ratolins adaptats, els ratolins de mirada o de cap, els commutadors, etc.
Els símbols gràfics abasten des de sistemes senzills basats en objectes reals i tangibles, dibuixos o fotografies, fins a sistemes progressivament més complexos i abstractes com els sistemes pictogràfics o els sistemes basats en l’ortografia natural (lletres, paraules i frases), i s’adapten a les necessitats de les persones segons les seva edat i les seves habilitats motrius, cognitives i lingüístiques.
Els SAAC amb ajuda són sistemes de signes gràfics amb ajut extern que tot i que poden ser utilitzats per persones amb discapacitat intel·lectual, TEA, trastorns de la comunicació i el llenguatge i dèficits auditius, són sistemes de signes que tradicionalment utilitzen persones amb afectació motriu (paràlisi cerebral, esclerosi lateral amiotròfica o ELA, esclerosi múltiple, distròfia muscular, plurideficiència, Parkinson…).
Persones amb mobilitat reduïda
Gràcies als suports amb els quals actualment comptem tant per a la comunicació com per a l’accés a diferents plataformes informàtiques, els sistemes gràfics poden ser utilitzats per persones amb mobilitat reduïda fins i tot en els casos en què només es compta amb mobilitat ocular.
Sistemes de signes tangibles
Mitjançant aquest sistema, els usuaris fan ús d’objectes reals, parts d’objectes reals, miniatures o simulacions d’objectes reals, els quals representen la globalitat de l’objecte i s’utilitzen com a signes per la comunicació. En la majoria dels casos, l’ús d’aquests signes tangibles pretén fer demandes a l’interlocutor o vol anticipar i/o estructurar les rutines diàries de l’usuari. Per exemple, l’usuari toca o dóna a l’interlocutor l’envàs d’un iogurt per indicar que vol berenar o selecciona el tipus de fruita que vol per esmorzar (veure la figura que exemplifica l’ús d’objectes reals com a SAAC).
Acostumen a ser signes permanents, manipulables i que es poden discriminar mitjançant el tacte, fet pel qual es considera el sistema de signes menys abstracte.
Aquest SAAC és adequat per a aquelles persones que després d’una avaluació es considera que tindrien dificultats per utilitzar signes gràfics més abstractes (com fotografies o pictogrames). Concretament, són recomanats per a usuaris amb TEA, discapacitat intel·lectual amb una afectació cognitiva greu, els quals presenten dificultats importants de comprensió del llenguatge, i per a persones amb problemes de visió associats a dèficit cognitiu i/o motriu.
Sistemes de signes gràfics
Els signes gràfics són configuracions impreses que representen paraules i/o conceptes i que habitualment s’utilitzen amb persones que no estan alfabetitzades a causa de la seva edat o pel grau de discapacitat amb què compten o han oblidat part del llenguatge com a conseqüència d’un accident vascular.
Els signes gràfics tenen en major o menor grau una semblança física amb l’objecte que representen (signe pictogràfic) o una semblança conceptual (signe ideogràfic) amb allò que representen. En tots els casos solen anar acompanyats de la paraula escrita corresponent per facilitar la comprensió dels interlocutors i per afavorir la lectura per part de l’usuari.
Els sistemes de signes gràfics tenen l’avantatge clara de permetre flexibilitzar el seu ús, ja que es poden utilitzar des d’un nivell de comunicació molt bàsic adaptat a persones amb nivell cognitiu baix o en etapes inicials del desenvolupament del llenguatge, i també permeten emprar-los amb persones que fan ús d’una comunicació fluida, tot i que aquesta no sigui tan completa ni flexible com la que es podria assolir utilitzant la llengua escrita.
Aquest SAAC sol utilitzar-se amb persones amb discapacitat o diversitat funcional motriu que no han accedit a la lectura o que presenten dificultats d’ús funcional de la lectura i l’escriptura i amb les quals el signe gràfic serveix de suport cognitiu per evocar una paraula.
El sistema de signes gràfics més adequat per a un usuari es triarà després d’un procés d’avaluació (vegeu el Unitat 3, “Estratègies d’ús i seguiment dels SAAC”, del mòdul 8 de “Suport a la comunicació”) en funció de diferents aspectes: capacitat cognitiva, edat, capacitats de discriminació visual, nombre de persones amb què s’haurà de comunicar, etc. Tanmateix, un usuari de SAAC pot fer ús de diferents signes gràfics com a suport a la seva comunicació: fotografies de les persones del seu context, dibuixos i pictogrames o símbols més abstractes. En general, com més abstractes són els signes, més possibilitats expressives tenen; en canvi, com més realistes i més detallistes, menys possibilitats simbòliques tenen.
La gradació de l’ús dels sistemes basats en signes gràfics parteix de fer ús de signes més icònics i semblants al concepte que es vol representar (fotografies) i progressivament emprar pictogrames menys icònics i abstractes fins a arribar al nivell màxim d’abstracció que és l’escriptura. Aquesta és el sistema més abstracte i versàtil que existeix a nivell gràfic, i si s’aconsegueix que una persona amb dificultats per expressar-se oralment utilitzi l’escriptura com a SAAC s’aconsegueix que arribi a un codi obert, flexible i infinit. Per això cal potenciar l’aprenentatge de la lectoescriptura en usuaris de SAAC sempre que sigui possible, iniciant-la al més aviat millor i no defallint en el propòsit.
Imatges (fotografies)
Són els signes gràfics més icònics i se suposa que són els més fàcils d’aprendre. Normalment els utilitzen persones amb nivells cognitius baixos com a primera forma de comunicació. Per tal que una fotografia compti amb les característiques perceptives òptimes per ser fàcil d’aprendre i usar com a SAAC (color, forma, mida, figura-fons…) es requereix un temps de dedicació en la cerca del material (buscar, fer fotografies clares, retallar fotografies de revistes…).
Normalment es fotografien les joguines, aliments o els objectes personals dels usuaris o es retallen de revistes per tal que siguin imatges que representin l’objecte real (vegeu la figura).
Cal matisar que sovint l’ús d’imatges i fotografies com a SAAC dificulta la generalització del vocabulari treballat en altres contextos o per a altres usos, ja que l’ús d’una fotografia és més concret. Per exemple, si un usuari de SAAC utilitza la fotografia d’un cotxe de joguina en concret de la seva classe li resultarà molt difícil poder utilitzar aquest signe gràfic (“cotxe”) per explicar que avui el seu pare el vindrà a buscar en cotxe o per parlar dels cotxes com a genèric. Per això, en la mesura del possible, s’intentarà poder ensenyar a usar signes pictogràfics més abstractes i generalitzables.
Sistemes pictogràfics
La Dra. Carme Basil descriu els sistemes pictogràfics com a dibuixos lineals més simples i neutres que les imatges, molt icònics i fàcils d’aprendre i memoritzar. Aquests es van crear per facilitar la comunicació en persones amb discapacitat motriu i actualment existeixen molts programes informàtics que permeten la manipulació de signes pictogràfics i l’elaboració de plafons i comunicadors per mitjà d’aquests (The-Grid, Plaphoons, BoardMaker).
Tot i que existeix una gran varietat de sistemes pictogràfics, els més utilitzats actualment en el territori espanyol:
- El sistema pictogràfic de comunicació (SPC)
- El sistema ARASAAC
- Els símbols Widgit Literacy Symbols (WLS).
Imatge i paraula escrita
Tant en els casos de SAAC mitjançant fotografies o mitjançant pictografies es recomana que la paraula escrita aparegui escrita a dalt o a baix de la imatge que el representa per garantir que tots els interlocutors utilitzaran el mateix terme per referir-se a aquella paraula i/o concepte. En alguns casos caldrà que la paraula estigui escrita en lletra de pal i en d’altres podrà anar en lletra d’impremta, i es recomana que se situï a la part superior de la imatge en els casos en què la imatge s’ha d’indicar amb la mà, per evitar que es tapi la paraula amb la mà mentre s’assenyala la imatge.
Sistema pictogràfic de comunicació (SPC)
El sistema SPC va ser creat per Johnson Mayer l’any 1981 i és un dels sistemes pictogràfics (de pagament) més utilitzat a Espanya. Els signes són dibuixos de línies simples en color negre sobre fons blanc i incorporen la paraula escrita sobre el dibuix. Aquest sistema compta amb un vocabulari de 3.000 signes gràfics que representen les paraules i els conceptes més habituals per a la comunicació quotidiana. A la figura podeu veure un exemple que il·lustra com són els símbols SPC clàssics, amb línies més simples i sense gènere massa definit i com són els símbols SPC thinline.
Aquest SAAC és adequat per a persones amb discapacitat motriu (congènita o adquirida), discapacitat intel·lectual, TEA, trastorn del llenguatge, etc., que tot i no estar alfabetitzades compten amb nivell cognitiu suficient per comprendre els signes gràfics. Es pot comprar la llicencia d’ús de SPC a www.xtec.cat/dnee/spc.
Sistema ARASAAC
ARASAAC és un sistema de pictogrames desenvolupat pel Portal Aragonés de Comunicación Augmentativa y Alternativa, és gratuït i de lliure disposició amb llicència Creative Commons. Veieu un exemple de símbol ARASAAC a la figura.
El portal ARASAAC compta amb un catàleg elevat de recursos diferents, com ara pictogrames en blanc i negre, pictogrames en color, fotografies, vídeos dels signes manuals de la llengua de signes espanyola i fotografies de signes d’aquesta. Tots aquests recursos es poden descarregar gratuïtament a la web www.catedu.es/arasaac/index.php. Compten amb un sistema que permet seleccionar els signes que es volen utilitzar i guardar a la cistella i després descarregar-los tots de cop. També compta amb un recurs per elaborar plafons de comunicació amb graelles de diferents mides.
Widgit Literacy Symbols (WLS)
Els símbols Widgit, antigament coneguts com a Widgit Rebus Symbols, van ser creats inicialment com a sistema de suport a l’aprenentatge de la lectoescriptura. Compten amb una estructura esquemàtica senzilla, sense donar gaires detalls de la figura que representen i amb un vocabulari ampli. Alguns dels símbols són més icònics que d’altres (és a dir, s’assemblen més a l’objecte, la persona o l’acció que representen). El sistema Widgit també disposa de símbols que representen certs marcadors gramaticals (per exemple, les paraules “sí”, “per què?”, “potser”, “probablement”).
Existeixen altres sistemes pictogràfics en desús al nostre país, com ara els pictogrames PIC, que varen ser creats el 1980 al Canadà per Maharaj i que encara són molt utilitzats als països nòrdics i a Portugal. Són dibuixos estilitzats en blanc sobre fons negre, amb la paraula escrita en blanc, que resultaven adequats per a persones amb problemes visuals. Aquests compten amb un vocabulari molt reduït, uns 563 pictogrames PIC, fet que obliga a combinar-los amb signes gràfics d’altres sistemes.
Vegeu més detalls sobre les característiques dels Widgit Literacy Symbols a bit.ly/2kjhz0O.
Sistemes logogràfics
Una variant diferent dels sistemes pictogràfics són els sistemes logogràfics. La Dra. Carme Basil els descriu com aquells sistemes que es componen d’un nombre reduït de signes bàsics, pictogràfics i/o ideogràfics a partir dels quals es creen signes compostos. El seu significat es deriva de la combinació del significat de cada signe gràfic particular (p. e., HOME + CARTA = CARTER), i també es forma afegint lletres als signes bàsics (p. e., G + ANIMAL = GAT). Els sistemes logogràfics permeten un nivell d’estructuració sintàctica més correcte i semblant al llenguatge parlat o escrit que els sistemes pictogràfics, però el seu principal inconvenient és que és un sistema de difícil aprenentatge, motiu pel qual està en desús en el nostre país.
Un exemple de sistema logogràfic és el sistema Bliss, creat per Charles Bliss. Està format per 100 signes bàsics consistents en dibuixos lineals molt esquemàtics, pictogràfics, ideogràfics o arbitraris. Aquests signes es poden combinar sobre una base jeroglífica conceptual per formar paraules noves. El sistema Bliss disposa també d’estratègies gràfiques per introduir partícules i modificacions morfèmiques, la qual cosa permet transcendir la comunicació telegràfica.
Un altre sistema logogràfic és el sistema jeroglífic Rebus, que va ser creat per Richard Woodcock, Charlotte Clark i Corneli Davies el 1969 per ajudar les persones amb discapacitat intel·lectual lleu a aprendre a llegir i més tard es va ampliar el seu ús com a SAAC. Es tracta d’un sistema que consta de 950 signes, la majoria dels quals estan basats en la seva semblança iconogràfica amb allò que representen, que igual que els signes Bliss poden combinar-se entre si, amb paraules o amb lletres, per crear paraules noves.
Sistemes basats en escriptura ortogràfica
L’escriptura és el sistema utilitzat per la majoria de les persones alfabetitzades, i per tant esdevé el sistema de signes gràfics més utilitzat i d’ús normalitzat. Les persones amb discapacitat motriu poden indicar les lletres de l’alfabet disposades en un taulell de comunicació (veure figura), així com assenyalar síl·labes, paraules o frases o bé assenyalar-les o produir-les mitjançant una tablet, un ordinador o un comunicador electrònic amb sortida de veu.
Cal considerar que el lletreig és un sistema lent, per la qual cosa es recomana combinar el seu ús amb la possibilitat de comptar amb un sistema de predicció de paraules i l’ús de frases senceres predeterminades (veure figura).
En els usuaris que facin ús de plafons de comunicació de tipus alfabètic de lletreig o que utilitzin la dactilologia com a SAAC, convé que l’interlocutor compti amb un full de paper, un bloc de notes o una pissarra blanca on anoti les diferents lletres que expressa l’usuari. Quan el tècnic faci ús d’aquesta estratègia afavorirà la fluïdesa i el ritme de la comunicació, facilitarà l’anticipació del significat de les paraules lletrejades i evitarà que hi hagi confusions, pèrdues o errors que interfereixin l’eficàcia de l’acte comunicatiu.
Hem de tenir en compte que l’escriptura requereix un alt nivell cognitiu. Per tant, és adequada per a nens i adults amb dificultats en la parla però amb un nivell cognitiu normal i, òbviament, han d’estar alfabetitzats.
Lectura i escriptura amb síntesi de veu
www.cross-plus-a.com/es/balabolka.htm és un programa de Text a Veu (Text-To-Speech, TTS) que permet que es llegeixi el text que apareix a la pantalla, tant aquell que està al porta-retalls com en documents en diferents formats (AZW, AZW3, CHM, DjVu, DOC, EPUB, FB2, HTML, LIT, MOBI, ODT, PDF, PRC i RTF).
Resulta un recurs molt útil com a eina de suport per a la comunicació i com a eina de suport per a l’aprenetnatatge de la lecto-escriptira, ja que el feedback de veu ajuda a l’usuari a saber si la lletra, la paraula o la frase escrita té o no sentit.
Balabolka és un programa que permet desar el text llegit o els àudios en fitxers MP3, fet que facilita la preparació de discursos, exposicions orals, etc.
Productes de suport per a la comunicació
Escollir la superfície, és a dir, el suport on posarem els signes gràfics per tal que els usuaris els puguin utilitzar com a SAAC, resulta un pas importantíssim en el procés d’implantació d’un SAAC. Caldrà estudiar els diferents tipus de suport, alguns d’ells productes de suport no tecnològics (plafons i llibretes de comunicació, ETRAN…) i altres productes de suport tecnològics (comunicadors electrònics amb veu sintetitzada, comunicadors emulats en PC…).
Productes de suport per a la comunicació en suports no tecnològics
Els més habituals són:
- Plafons i llibretes de comunicació
- Comunicador ETRAN
Plafons i llibretes de comunicació
Són productes de suport bàsics que no requereixen fer ús de noves tecnologies i que consisteixen en superfícies de material divers on s’ubiquen els signes gràfics per a la comunicació (fotografies, pictogrames, lletres, paraules i /o frases), els quals la persona haurà d’indicar per comunicar-se. Quan els signes gràfics es distribueixen en diverses pàgines parlem de llibretes de comunicació.
Per construir un plafó o una llibreta de comunicació podem utilitzar símbols SPC, ARASAAC o Widgit. Cal partir d’un suport, una graella on anirem inserint el vocabulari d’ús comú mitjançant diferents pictogrames. Sempre partirem d’un plafó de comunicació sobre paper, mitjançant el qual l’usuari anirà adquirint i fent ús d’un vocabulari bàsic. Quan l’usuari disposi de moltes pàgines de vocabulari (anomenats monogràfics) i el lèxic superi les 1.000 paraules haurem de començar a pensar a incorporar tot el vocabulari en un suport electrònic.
Per a l’elaboració d’un plafó en paper hem de respectar una sèrie de convencions. Per exemple, a la primera plana del plafó han d’aparèixer les dades personals de l’usuari (nom, adreça, telèfon…) i unes normes bàsiques sobre l’ús que en farà (per exemple: “Em dic Fàtima i no puc comunicar-me mitjançant la llengua oral i per això em comunico assenyalant les imatges que apareixen al plafó”.
Els primers passos per construir plafons de comunicació és mitjançant monogràfics de vocabulari, és a dir, vocabulari relacionat amb activitats concretes del dia a dia de l’usuari. Així per exemple, l’usuari tindrà un monogràfic del joc de la nina, un monogràfic del conte dels tres porquets, un monogràfic del Sr. Potato… En cada plafó monogràfic, l’usuari tindrà tot el vocabulari potencialment útil per utilitzar durant l’activitat, des de verbs fins a noms, adjectius, adverbis…
Quan un usuari disposa d’un nombre força elevat de plafons monogràfics i compta amb força vocabulari repetit en aquests, es comença a organitzar el vocabulari dels plafons per lèxic o camps semàntics (una pàgina on apareixen persones, una per a accions, una per a sentiments-emocions, una per a llocs, una per a aliments, una per a gestió de la comunicació…).
Si el cuidador de la persona en situació de dependència no disposa de cap programa específic per a la construcció de plafons de comunicació (com el programa Plaphoons, BoardMaker, D-Grid) es poden aprofitar els recursos que ofereixen els processadors de textos, creant graelles de mides concretes i afegint-hi els pictogrames.
La selecció del vocabulari a incloure en un plafó de comunicació és el tema més important perquè un plafó esdevingui una eina realment útil. El vocabulari que consti en el plafó ha de ser aquell que l’usuari necessiti, no el que els professionals creiem que necessita. És un procés llarg que requereix la participació de tantes persones com calgui (el mateix usuari, familiars, personal cuidador, mestres…) coordinades pel logopeda o el professional al càrrec.
La Unitat de Tècniques Augmentatives de Comunicació (UTAC) és un servei extern de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona, que comprèn la UTAC Sírius (destinada a infants no escolaritzats i adults usuaris de SAAC), en conveni amb el Departament de Benestar Social i Família, i la UTAC Ensenyament (destinada a infants escolaritzats usuaris de SAAC), en contracte amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Aquest servei s’adreça a persones amb discapacitat motriu i a altres usuaris que requereixin formes augmentatives i alternatives de comunicació i d’accés a l’ordinador, i ofereix un servei gratuït d’avaluació, assessorament i seguiment dels casos, així com el suport per escollir el vocabulari per a cada usuari i elaboració del plafó. Podeu trobar més informació a www.utac.cat.
Dotar una persona d’un SAAC li ha de permetre demanar més coses que les que pot demanar sense cap ajuda, expressar-se sobre més temes, comentar, explicar experiències passades, preguntar, etc. Habitualment, els primers signes gràfics representen objectes i necessitats bàsiques (menjar, higiene, jocs…) o activitats d’alta preferència de l’usuari. A poc a poc s’hi afegeixen signes per expressar altres idees, com per exemple comentaris sobre les coses (”m’agrada”, “divertit”…) per poder anar cobrint diferents funcions del llenguatge. No s’ha de fer creure a l’usuari d’un SAAC que la comunicació només serveix per demanar coses, sinó que també és útil per desenvolupar la funció comunicativa d’explicar coses, donar opinions, fer preguntes, etc.
Comunicador ETRAN
L’ETRAN és una superfície vertical de metacrilat i, per tant, transparent, que facilita la comunicació cara a cara mitjançant la mirada per a aquells usuaris que no poden emprar les mans. En aquesta superfície s’hi van afegint làmines d’acetat (fulls de transparències) amb el vocabulari de l’usuari. L’ETRAN es pot fer servir mitjançant les diferents formes d’indicació (directa, assistida, codificada, etc.) tant amb objectes reals, fotografies, pictogrames com mitjançant un codi alfabètic (lletres, síl·labes, paraules, etc.). Podeu veure un exemple d’ETRAN amb un acetat amb un plafó pictogràfic per a indicació directa a la figura, i amb un acetat amb un plafó alfabètic per a codificació amb la mirada a la figura.
L’ús habitual d’aquest sistema consisteix a posar signes gràfics aïllats o blocs de signes gràfics en cada un dels laterals de l’acetat i l’usuari assenyala amb la mirada aquell pictograma que vol seleccionar. El nombre de signes gràfics que hi haurà a la làmina dependrà del nivell de l’usuari.
Productes de suport per a la comunicació en suports tecnològics
Els productes de suport a la comunicació han sofert molts canvis en pocs anys, de manera que actualment trobem al mercat una gran quantitat de productes de suport electrònics amb sortida de veu. S’ha passat d’utilitzar aparells en què els usuaris havien de gravar els missatges (veu digitalitzada) a emprar aparells que generen ells mateixos la veu (veu sintetitzada), amb veus femenines i masculines i en diferents idiomes. El pes, la mida i la capacitat d’emmagatzematge dels productes de suport també ha patit variacions, i cada vegada són aparells més petits, lleugers i potents, fet que facilita el desplaçament i la manipulació.
La tendència actual és passar d’utilitzar aparells fabricats específicament com a comunicadors (comunicadors dedicats) a possibilitar que els ordinadors o els dispositius portables (tauletes) compleixin la funció de comunicador, entre altres funcions i, fins i tot, utilitzar les apps dels dispositius mòbils per a finalitats comunicatives.
La manera de classificar els productes de suport per a la comunicació sempre ha estat un tema complicat, ja que hi ha autors que classifiquen aquests productes de suport en aparells de baix cost i aparells d’alt cost, en productes de baixa i d’alta tecnologia, en aparells de baixa i d’alta autonomia, o bé si es tracta de productes creats específicament o no per ser ajudes a la comunicació.
Per evitar confusions, en aquest cas ens plantegem una classificació senzilla en què partim de la base que hi ha dues tipologies generals de comunicadors: els comunicadors senzills de tecles i botons (en què la informació visible a la pantalla del comunicador és sempre la mateixa) i els comunicadors dinàmics o de pantalla dinàmica (en què la informació visible a la pantalla va canviant). Dins de cada cada tipus de comunicadors trobem diferents tipologies.
Els comunicadors són dispositius electrònics portàtils destinats a facilitar l’emissió de missatges quan no existeix la parla funcional. La comunicació s’estableix pressionant i/o assenyalant una o més caselles en les quals figuren uns signes o pictogrames que componen el codi comunicatiu de la persona. A cadascun d’aquests signes se li assigna una paraula o frase completa que s’emmagatzema en el dispositiu i, quan s’activa la casella corresponent, se li dóna la sortida de veu digitalitzada (gravada prèviament) o sintetitzada (executada pel mateix programa).
Comunicador senzill de tecles o botons
Es tracta de comunicadors senzills que permeten emmagatzemar un nombre de missatges limitat en aquests i on la informació visible sempre és la mateixa.
Comunicador senzill d’un sol missatge fragmentat
Aquest comunicador permet gravar missatges fragmentats en diferents parts (cançons, receptes de cuina, petits textos…) i després aquests es poden reproduir pas a pas. És una eina molt interessant per treballar el temps d’espera, els torns de paraula i les seqüències durant un diàleg. Vegeu un exemple de comunicador senzill d’un sol missatge fragmentat a la figura.
Comunicador senzill de dos missatges
Aquest comunicador permet gravar dos missatges i està indicat per a usuaris que s’estan iniciant en la comunicació i per començar a treballar activitats de causa efecte o d’elecció entre dues opcions possibles. A la figura trobareu una fotografia d’un comunicador Italk2, un exemple de comunicador senzill de dos missatges que permet la gravació i la reproducció de dos missatges.
Comunicador senzill o llibres electrònics de menys de deu missatges
Aquests comunicadors permeten l’enregistrament de menys de deu missatges de veu. Aquests comunicadors són de fàcil ús i permeten gravar i esborrar els missatges de manera senzilla, segons les necessitats dels usuaris. Tot i que l’accés acostuma a ser pressionant cada casella, també permeten l’accés via commutadors externs, connectant un commutador a cada casella. Aquest comunicador està indicat per iniciar un ventall reduït de vocabulari per fer demandes i permet entrenar l’ús d’un SAAC via tecnologia i fer de pont cap a l’ús d’un comunicador amb més vocabulari. Al mercat trobem diferents tipus de comunicadors senzills o llibres electrònics de menys de 10 missatges:
- Voice Pal: bit.ly/2D3qLk7
- SuperTalker d’Ablenet, amb veu digitalitzada: bit.ly/2Ogl0AB
- Talking Brix: bit.ly/2MrNBB8
- Llibres electrònics amb sis o vuit caselles, que permeten gravar un missatge curt a cadascuna, com el Go Talk 1+ (bit.ly/2NcYyvT), Go Talk 4+ (bit.ly/2p3lDlX) i Go Talk 9+ (bit.ly/2p54SXM). Disposa d’una capacitat variable de missatges en funció del nombre de caselles (una casella, quatre caselles, nou caselles o vint caselles) amb cinc nivells de gravació.
Comunicador senzill de més de deu missatges
Aquests són comunicadors que permeten la gravació de més de deu missatges de veu i la majoria incorporen veu digitalitzada. Tot i que actualment aquests comunicadors electrònics estan en desús a causa de la gran oferta de tauletes amb programes específics per convertir-les en comunicadors, encara n’hi ha molts al mercat. Alguns exemples dels comunicadors més utilitzats són:
- Smart Scan 32 (bit.ly/2NcBblR). És un comunicador multinivell de 32 missatges que permet l’accés directe i per encercament. Permet la gravació i la reproducció dels missatges en àudio d’alta qualitat. L’encercament pot ser automàtic o pas a pas, i a més incorpora l’opció d’escaneig auditiu. També es disposa de l’opció Smart Scan 8 (tan sols amb vuit missatges).
- Chatbox (bit.ly/2p3MpKU). Ofereix un nivell de comunicació bàsica a través de símbols pictogràfics. Disposa de setze caselles amb possibilitat d’encercament, encara que també es pot configurar amb quatre caselles si hi ha dificultats per prémer. Té sortida de veu digitalitzada.
- Go Talk 20+ (bit.ly/2NKJ8hS) i Go Talk 32+ (bit.ly/2x5mXta): disposa d’una capacitat de 100 i 163 de missatges, amb cinc nivells de gravació. En ambdós casos compta amb cinc missatges clau o de gestió de la conversa, els quals es mantenen constants encara que canviem el nivell i, d’aquesta manera, ens evitem regravar aquests cinc missatges essencials quan canviem de nivell.
- Tech/Speak d’AMDI (bit.ly/2xewAom). Comunicador multinivell de 32 caselles, i existeixen models de 2, 4, 6 i 12 nivells. Permet la gravació de 32 missatges per nivell, de fins a 2.25 segons, i si es requereix hi ha l’opció d’estendre la durada màxima del missatge a 40,5 segons. Trobeu una fotografia d’aquest comunicador a la figura.
Podeu veure més imatges de comunicadors electrònics senzills de tecles i botons a la pàgina web d’UTAC, dedicada als productes de suport: www.utac.cat/productes-suport/comunicadors.
Comunicador dinàmic o de pantalla dinàmica
A diferència dels comunicadors senzills, en el cas dels comunicadors dinàmics o de pantalla dinàmica la informació visible va canviant en funció de la interacció de l’usuari amb aquest suport amb finalitats comunicatives. Dins d’aquesta tipologia de comunicador trobem, per una banda, els comunicadors basats en un dispositiu electrònic portable (ordinador o tauleta) i, per una altra, els comunicadors dedicats.
Comunicadors basats en un dispositiu electrònic portable (ordinador o tauleta)
La tendència actual és utilitzar comunicadors basats en ordinadors o en dispositius portàtils (tauletes) en comptes d’emprar comunicadors electrònics dedicats amb veu sintetitzada. Per convertir un ordinador o una tauleta en un comunicador es requereix fer ús d’un programari específic que ho possibilita. Aquest programa és The Grid 2 (tecnoaccesible.net/content/the-grid-2), el qual permet convertir un ordinador en un comunicador dinàmic per utilitzar símbols, text o ambdues coses. Aquest programa permet l’accés mitjançant pantalla tàctil, teclat, ratolí adaptat, ratolí de cap, ratolí de mirada o commutadors. També és una eina per accedir a l’ordinador, per al control de Windows i per fer ús de qualsevol aplicació instal·lada en l’aparell. A més a més, el programa porta integrats recursos com l’enviament de correus electrònics i SMS, control d’Skype, reproducció multimèdia, navegació per internet i control de l’entorn (TV, instal·lacions electròniques, etc.).
Al lloc web www.utac.cat es pot trobar un recull de vocabulari pictogràfic elemental organitzat per categories semàntiques (CACE-UTAC). Aquest vocabulari ha estat elaborat per a ser usat amb diferents programes (Plaphoons, Boardmaker, LetmeTalk, The Grid 2, Tobii Communicator…) i és un vocabulari bàsic o estàndard a partir del qual es personalitza el vocabulari adequat per a cada usuari, per tal que aquest s’utilitzi com a comunicador en ordinadors personals o tauletes o bé per ser impresos i utilitzar-se en paper com a llibreta de comunicació. Cal advertir que les versions dels CACE elaborats amb el programa Plaphoons i LetmeTalk amb pictogrames d’ARASAAC en castellà i en català són d’accés lliure i gratuït. No obstant això, la resta de versions del CACE, tot i que també són d’accés lliure, requereixen disposar dels programes específics (Boardmaker, The Grid 2 o Tobii Communicator) i/o dels sistemes de signes comercials corresponents (SPC o Widgit) per poder personalitzar-los.
Podeu trobar exemples de com funcionen els comunicadors emulats en PC i quina aparença té el programa The Grid 2 a la secció “Multimèdia” de la web d’UTAC, dins dels “Exemples d’ús”: bit.ly/2qJLJfo.
A la figura es pot veure un exemple de comunicador dinàmic mitjançant el CACE-UTAC amb signes Widgit, creat amb el programa The Grid 2 per a ordinador portàtil, en el qual, a mesura que es va escrivint, també van apareixent les pictografies com a suport.
A la figura es pot veure un exemple de comunicador dinàmic mitjançant el CACE-UTAC amb signes SPC, creat amb el programa Plaphoons per a per a ordinador portàtil, en el qual, a mesura que es va escrivint, també van apareixent les pictografies com a suport.
Comunicadors electrònics dedicats amb veu sintetitzada
Entre els productes en suport tecnològic trobem els comunicadors electrònics, anomenats “comunicadors dedicats”, els quals han estat dissenyats exclusivament per ser utilitzats únicament per a finalitats comunicatives. Aquests comunicadors es personalitzen amb els signes gràfics adequats per a cada usuari i permeten la portabilitat (es poden desplaçar amb facilitat d’un lloc a un altre) i la seva adaptació a diferents formes d’accés (ratolí adaptat, ratolí de cap, commutadors…). Aquests comunicadors disposen d’una sortida de veu, la qual està adaptada a la llengua habitual de l’usuari, i sovint disposen d’altres possibles sortides a pantalla o en paper imprès. Alguns exemples de comunicadors dedicats són:
- Springboard (bit.ly/2NCzL3A). És un comunicador amb parla digitalitzada i pantalla dinàmica. Té pantalla tàctil i permet la configuració de 4, 8, 15 o 32 caselles. Com menys caselles utilitzem, més grans són. Permet un accés per selecció directa, per escombrat amb un o dos polsadors, joystick o punter de cap.
- Pathfinder (bit.ly/2xbhaRP). Comunicador portàtil amb síntesi de veu que permet accedir directament al teclat, via encercament o via un capçal d’infrarojos incorporat. També permet controlar l’entorn i fer ús de recursos d’oci (jocs, música…).
- MegaBEE (bit.ly/2x6R0k8). És un recurs d’escriptura assistida, amb veu digitalitzada, que utilitza el moviment i el parpelleig dels ulls com a mètode de selecció de lletres i frases, les quals es visualitzen en una petita pantalla situada en el dispositiu.
- Lightwriter (bit.ly/2xcofSj). Comunicador alfabètic que necessita que l’usuari preservi la lectoescriptura. Permet reproduir missatges escrits i permet diferents funcions addicionals, com reproduir missatges escrits, fer ús del telèfon mòbil, l’agenda o el control de l’entorn. Disposa de dues pantalles per tal de facilitar la lectura del missatge.
Apps per a dispositius mòbils (iOS i Android)
Avui en dia existeixen diferents aplicacions informàtiques per a tauletes o smartphones que tenen l’objectiu de facilitar la comunicació de les persones amb dificultats per fer-ho mitjançant la parla i que conservin les competències per fer ús de la indicació manual. A continuació enumerarem un seguit de sistemes pictogràfics i/o ortogràfics que s’utilitzen d’una manera semblant a com s’empra un comunicador electrònic o un comunicador emulat en PC, tot i que amb menys prestacions i per ser usats únicament per la via tàctil.
Primer enumerarem alguns programes per al sistema operatiu iOS, i seguidament citarem alguns altres per al sistema operatiu Android, tant per elaborar plafons pictogràfics (amb símbols pictogràfics) com per crear plafons ortogràfics (amb lletres, paraules i/o frases preestablertes). Per a més informació, consulteu el web bit.ly/2kjt1ZY.
Apps per a sistema operatiu iOS (per a iPod, iPhone i/o iPad)
Apps pictogràfiques:
- CPA-Comunicador Personal Adaptable: www.comunicadorcpa.com
- Grid Player (app per utilitzar plantilles creades amb el D-Grid per a iPad): apple.co/2p3boy3
- GoTalk Now Free, GoTalk Start i GoTalk Now: www.attainmentcompany.com/gotalk-now
- Niki Talk: www.nikitalk.com
- ChatAble: www.therapy-box.co.uk
- LetMeTalk www.letmetalk.info/es.html
Apps ortogràfiques (lletres, paraules i frases):
- Proloquo4text: bit.ly/2NLeG7j
- Predictable: apple.co/2p6poqF
- Abilipad: apple.co/2NCfStu
- iSpeech: www.ispeech.org
- Text Talker (app per utilitzar plantilles ortogràfiques creades amb el The Grid per a iPad)bit.ly/2NCgAHa
- Speak It: apple.co/2x2Y4hF
Apps per a sistema operatiu Android
Apps pictogràfiques:
- CPA-Comunicador Personal Adaptable: www.comunicadorcpa.com
- Jabtalk: www.jabstone.com
- Niki Talk: www.nikitalk.com
- LetMeTalk: www.letmetalk.info/es.html
Apps ortogràfiques (lletres, paraules i frases):
- Hermes Mobile: https://bit.ly/2x9HeNp
- MessageTTS: goo.gl/kXGXCK
Formes d'indicació
Paral·lelament al fet de pensar en el suport on es posaran els signes gràfics per tal que els usuaris els puguin utilitzar com a SAAC, cal pensar en les diferents formes com els usuaris podran assenyalar (indicar) els pictogrames en els plafons de comunicació o en els comunicadors electrònics.
Reconeixement de veu
És important indicar que al mercat existeix programari de reconeixement de veu indicat per a persones que tot i que compten amb un llenguatge oral entenedor i aparentment no tenen problemes en la comunicació requereixen suport per fer ús de la comunicació via escrita perquè no compten amb habilitats motrius suficients per poder escriure. El fet d’utilitzar programari de reconeixement de veu resulta una eina útil per millorar la comunicació a distància, ja que els permet enviar missatges i correus electrònics o escriure amb més agilitat.
Un dels paràmetres que condiciona més l’organització d’un plafó de comunicació és la manera com l’usuari indicarà els pictogrames. Els usuaris de SAAC poden assenyalar les icones dels plafons de comunicació de cinc maneres diferents:
- Indicació directa: assenyalar directament un pictograma amb qualsevol part del cos o mitjançant una ajuda tècnica (ratolí adaptat o de cap, punter làser o alicorn). Vegeu la figura on es veu un usuari indicant directament amb el dit els símbols en un suport paper i us suggerim visionar també el vídeo penjat des de la pàgina web d’UTAC, on s’exemplifica la indicació directa però amb ús del ratolí.
- Indicació per encercament assistit o dependent: hi ha persones que per diferents motius no poden assenyalar un pictograma en paper o en pantalla tàctil amb alguna part del cos o per mitjà d’un ratolí. Per aquest motiu necessiten el suport d’un interlocutor que assisteix l’usuari donant suport, primer assenyalant el bloc on hi ha el pictograma o la lletra que vol produir i, posteriorment, assenyalant un a un els pictogrames o les lletres a escollir dins del bloc. Aquest procediment també rep el nom d’encercament assistit. Quan l’interlocutor assenyala el bloc, la fila o el signe del plafó que l’usuari vol escollir, aquest fa un senyal per tal d’afirmar que el signe que desitja escollir és el que acaba d’assenyalar la persona que l’assisteix (vegeu la figura).
- Indicació per encercament autònom: en aquest cas no es requereix comptar amb un interlocutor que assenyali els pictogrames, sinó que ho fa la funció d’encercament del programa informàtic. L’usuari activa un commutador que acciona la funció d’encercament, pressiona el commutador de nou quan se selecciona la zona on hi ha el signe que vol expressar, i posteriorment el torna a pressionar per accionar el signe concret a escollir. Vegeu el vídeo d’UTAC on s’exemplifica la funció d’encercament autònom.
- Indicació codificada: si la indicació directa no és possible o la persona necessita un vocabulari més ampli del que pot oferir la forma directa, es poden organitzar els signes de manera codificada, en què la indicació es fa mitjançant un codi d’una o de dues entrades (amb colors, números, lletres…). S’assignarà a cada pictograma un codi, per exemple numèric, alfabètic o de color, i l’usuari primer indicarà el bloc o la zona on es troba el pictograma i després assenyalarà el codi corresponent situat al mateix plafó o en un altre, i l’interlocutor identificarà la paraula corresponent.
Exemple de plafó pictogràfic mitjançant indicació codificada amb números
Per exemple, a la figura hi trobem un plafó pictogràfic mitjançant indicació codificada amb la mirada on l’usuari indica el número que correspon al símbol que vol escollir, seleccionant els números ubicats en els laterals de cada pàgina del tríptic, que van del 0 al 9. Si en aquest cas ell volgués demanar “aigua” i el codi d’aigua és el 23, li caldrien dues mirades: amb la primera mirada indicaria el número 2 i amb la segona el número 3; posteriorment, l’interlocutor buscaria el símbol corresponent al codi 23 i veuria que, efectivament, és aigua.
Per utilitzar la indicació codificada cal que l’usuari tingui un nivell cognitiu adequat i que els interlocutors comptin amb les estratègies necessàries per seguir la codificació i descodificació dels signes.
Exemple de plafó alfabètic mitjançant indicació codificada amb la mirada (Bloc + número)
La figura ens ofereix un altre exemple de plafó alfabètic mitjançant indicació codificada amb la mirada, en què l’usuari, per seleccionar una lletra, ha d’executar dues mirades, la primera per indicar en quin bloc hi ha la lletra que vol dir i la segona per indicar quin és el número (de l’1 al 6) que li correspon a la lletra, assenyalant amb la mirada el número de color negre corresponent en el plafó.
Cal anar amb compte a l’hora de codificar els símbols del plafó, ja que es recomana evitar codis amb números repetits. Per exemple, evitarem codis numèrics com 11, 22, 33…, ja que podrien portar més fàcilment a error, i és preferible comptar amb codificacions amb dígits que no es repeteixin, com ara 21, 23, 24.
- Indicació combinada: es combinen diverses formes d’indicació anteriorment esmentades. Per exemple, l’usuari assenyala de manera directa amb la mirada o amb la mà un bloc i després l’interlocutor l’assisteix per escollir el signe corresponent del bloc mitjançant l’encercament.
Productes de suport per a l'accés
Al mercat existeix una gran quantitat de productes de suport per facilitar l’accés als plafons de comunicació, als comunicadors electrònics o als ordinadors, les tauletes o els mòbils que serveixen com a eina per comunicar-se i que utilitzen les persones en situació de dependència.
Commutadors
Interruptor o polsador que permet accedir i controlar l’ordinador i altres dispositius electrònics. Existeixen diferents possibilitats de polsar un commutador, i aquesta acció es pot dur a terme per mitjà de diferents parts del cos (mà, cap, peu, barbeta, genoll…), i fins i hi ha commutadors amb sensors d’esbufec, palanques amb varetes que detecten moviments minúsculs, pedals… Aquests commutadors es poden utilitzar tant per accedir i/o accionar algun mecanisme com per moure una cadira de rodes, desplaçar un cursor en la pantalla d’un ordinador o escriure i/o comunicar-se mitjançant un teclat en pantalla.
Ratolins
En la mesura del possible, quan un usuari compti amb capacitats motrius suficients per fer ús d’un ratolí, s’intentarà que l’accés a l’ordinador i el control del cursor sigui mitjançant aquest recurs, i només es recorrerà a emprar els commutadors en els casos en què no hi hagi un moviment funcional que li permeti usar un ratolí. Actualment hi ha diferents tipus de ratolins adaptats a les capacitats motrius dels usuaris, i el clic dels botons de l’ordinador es pot fer amb el mateix ratolí, amb un programari que emula aquesta acció o mitjançant un commutador instal·lat específicament per a aquest ús. Vegem-ne alguns tipus:
Vegeu imatges de commutadors a www.utac.cat/productes-suport/commutadors.
- Ratolins de bola girada o trackballs: el trackball o bola de seguiment és un ratolí que no requereix que es mogui en la seva totalitat per moure el cursor de la pantalla, sinó que el trackball incorpora una gran bola giratòria que conté sensors que detecten la rotació de la bola, el qual es correspon amb el moviment del cursor. L’usuari pot fer girar la bola del trackball amb el dit polze, amb els dits o amb el palmell de la mà (figura).
- Ratolins de contacte amb el dit o trackpad o touchpad: són ratolins que s’activen i es controlen mitjançant el moviment continu o discontinu d’un dit. Es tracta d’uns ratolins tàctils similars a les plaques que trobem sota el teclat en els ordinadors portàtils.
- Joysticks: palanca de control o de comandament per activar i controlar el moviment de diferents dispositius electrònics (ordinador, cadira, joguines, etc.). Les parts del cos amb les quals més freqüentment s’utilitza un joystick són les mans, els peus o la barbeta (figura).
- Ratolins de moviment de cap o headtrackers: ratolí sense fils que funciona amb el moviment del cap de l’usuari. Mitjançant una càmera web o altres dispositius o sensors ubicats al cap de l’usuari és possible registrar els seus moviments i traduir-los a moviments del cursor de l’ordinador. Podeu veure un exemple de ratolí de moviment de cap o headtracker a la figura.
- Ratolins de moviment d’ulls o eyetrackers: dispositiu que detecta el moviment dels ulls de l’usuari i està destinat a persones sense mobilitat de les extremitats superiors ni del cap i que únicament tenen possibilitat d’accedir a l’ordinador i controlar el cursor amb la mirada. És un sistema en què, mitjançant un procés de calibratge de la mirada, l’ordinador detecta, interpreta i calcula els moviments oculars de l’usuari, fet que li permetrà desplaçar amb la mirada el cursor de l’ordinador allà on miri. Es tracta d’un dispositiu amb un processament senzill, ja que l’usuari només ha de mirar el punt de la pantalla on vol que es posicioni el seu punter, és a dir, només ha de mirar la lletra, la paraula o l’aplicació que vol activar en la pantalla. No obstant això, es tracta d’un sistema que requereix entrenament i adaptació, i que sovint pot resultar feixuc, ja que és una manera de procedir diferent del ratolí estàndard. A diferència del ratolí tradicional, que compta amb un primer moviment d’ubicació de l’aplicació i un segon moviment de selecció/activació, en aquest cas allò que es mira s’activa directament, motiu pel qual resulta extremament necessari posar un botó de descans, per tal que l’usuari pugui desactivar el ratolí de mirada en determinats moments en què per exemple vol llegir una pàgina web, vol utilitzar Facebook, etc., i no vol que s’activin els diferents enllaços que apareixen a la pantalla. Per fer les funcions de clic dels botons del ratolí es pot utilitzar el programari D-Grid 2 o algun de similar que emula aquestes funcions, o l’usuari pot comptar amb un altre sistema combinat per fer el clic (commutador d’alta sensibilitat que detecta moviments de dits, commutador de peu…). Podeu veure un exemple de ratolí de moviment d’ulls o eyetracking a la figura.
- Emulador de ratolí o multimouse: perifèric pensat per fer les mateixes funcions que un ratolí però prement commutadors en comptes d’arrossegar un ratolí o moure una bola. Es tracta d’una caixa de connexions que permet convertir quatre, cinc o sis commutadors, ubicats en unes zones específiques i de fàcil accés per a l’usuari, en un ratolí. Mitjançant aquest perifèric, l’usuari clica el commutador específic per indicar un moviment cap amunt o cap endavant, cap avall o cap endarrere, o cap a la dreta o cap a l’esquerra, el qual es correspon a un moviment del cursor en la pantalla o d’un altre sistema elèctric (cadira elèctrica, joguina, etc.).
Emuladors de teclat
Hi ha diferent programari, gratuït o de pagament, que permet recrear un teclat ubicat a la pantalla de l’ordinador. L’usuari hi pot accedir mitjançant commutadors o fent ús del ratolí que més s’adeqüi a les seves capacitats motrius.
Vegeu imatges d’altres ratolins a bit.ly/2jIRZ24.
Teclats
Existeixen diferents adaptacions per a teclat que resulten adients per a usuaris amb diferent grau de capacitat motriu però que en tots els casos poden fer ús d’un teclat amb indicació directa per escriure. Les adaptacions del teclat tenen a veure amb diferents aspectes:
Vegeu exemples de ratolins en pantalla a bit.ly/2jIP0GR.
- La grandària de les tecles: existeixen teclats amb les tecles més grans (figura) o teclats més reduïdes
- La distribució de les lletres (teclat tipus QWERTY o teclat alfabètic ABC)
- El fet de comptar o no amb un protector de teclat que eviti que es toquin dues tecles a la vegada, i que ajudi a la precisió tàctil (com també succeeix a la figura)
Productes de suport per al muntatge i la subjecció
Per tal d’assegurar el muntatge i la subjecció dels diferents aparells i/o suport per a la comunicació dels usuaris amb situació de dependència és indispensable comptar amb productes de suport per poder instal·lar l’aparell al lloc on li resulti més funcional a l’individu. Trobem una gran varietat de productes de suport i/o de subjecció, l’ús dels quals dependrà de les capacitats motrius de l’usuari i de la portabilitat o no del SAAC, diferents tipus de braços articulats o posicionables per subjectar el comunicador, la tauleta, l’ordinador o el commutador a la cadira de rodes de l’usuari (figura).
Podeu veure altres imatges d’adaptacions per a teclat a la pàgina www.utac.cat/productes-suport/teclats.
En altres ocasions, a un usuari li pot ser útil comptar amb un suport de pitet (vegeu figura).
Per a situacions d’ús més estàtic pot resultar convenient emprar una taula de metacrilat en forma U per a cadira de rodes i de diferents suports i faristols per a tauletes i llibres de comunicació (vegeu un exemple de suport de faristol a la figura).
En algunes ocasions, la indicació directa del teclat de l’ordinador no serà possible amb les mans i l’usuari pot necessitar un alicorn o un punter per indicar o tocar les tecles o per escollir el vocabulari en el comunicador.
Consideracions de seguretat i manteniment en l'ús de productes de suport
Tota manipulació i ús de diferents productes de suport tant per a la comunicació com per a l’accés requereix certes precaucions i portar a terme una sèrie d’accions que cal tenir en compte per vetllar per un bon manteniment dels aparells.
Un aspecte important abans d’emprar producte de suport és consultar amb els professionals especialistes sobre el seu ús i llegir els manuals de cada aparell electrònic. Resulta imprescindible seguir les instruccions i les recomanacions que apareixen en els manuals en relació amb l’ús i amb la càrrega de les bateries, la neteja dels aparells, les actualitzacions del programari, etc.
Tot i que la major part dels productes de suport a la comunicació i a l’accés funcionen amb bateries, és molt important preveure una sèrie d’aspectes generals de prevenció de riscos elèctrics. En primer lloc, cal que ens assegurem del correcte voltatge dels estris elèctrics i evitem deixar-los connectats després del seu ús. Així mateix, hem d’assegurar un bon ús i manteniment del cablatge, els endolls i les bateries dels aparells electrònics, i assegurar-nos que la bateria es carrega seguint les instruccions d’ús del manual i així evitar sobrecarregament de l’aparell.
Un altre aspecte que és important tenir en compte és assegurar els ancoratges d’aquests productes per assegurar un bon posicionament i una bona subjecció. Aquest fet ens ajudarà a garantir, en primer lloc, un bon posicionament de l’usuari, de manera que evitarem que tingui molèsties d’esquena, de cervicals, etc., i en segon lloc, evitarem poder patir algun accident fruit del mal ancoratge de l’aparell.
Directament relacionades amb l’ancoratge i el posicionament dels productes de suport trobem certes mesures de prevenció. Per evitar o minimitzar certs riscos hem de tenir en compte el següent:
- Cal treballar amb una llum adequada, sense reflexos, per tal que la vista no en resulti afectada.
- S’han d’utilitzar símbols, imatges o lletres d’una mida adequada i una nitidesa que permeti diferenciar les tonalitats.
- Les pantalles de comunicadors han de permetre ajustar la lluentor i la nitidesa, i han de poder-se reclinar per evitar reflexos.
- Cal aprofitar les possibilitats ergonòmiques de les cadires, les taules en forma de U, els productes d’accés, etc., per assegurar la millor postura de l’usuari. Seguir aquestes pautes resultarà útil per evitar forçar postures i prevenir lesions inadequades.
Per a qualsevol dubte sobre el manteniment o el posicionament d’un producte de suport a la comunicació o a l’accés no dubteu a dirigir-vos a UTAC, Unitat de Tècniques Augmentatives de Comunicació, un servei públic de la Generalitat de Catalunya destinat a infants, joves i adults amb necessitat d’ús de SAAC. Consulteu la pàgina web www.utac.cat i feu les consultes pertinents per mitjà de les adreces de correu electrònic del servei, utac.sirius.bsf@gencat.cat i utac@ub.edu.