Introducció
La irrupció dels sistemes digitals en la nostra vida quotidiana sovint ens fa oblidar que el món és analògic, molt lluny dels uns i zeros sense matisos que ha imposat l’electrònica digital. Abans de l’abaratiment dels circuits digitals, l’electrònica analògica era la que es feia servir massivament per a qualsevol aplicació, i avui encara hi ha casos en què no ha estat substituïda pels sistemes digitals o bé no podrà ser substituïda mai. Així, l’estudi dels sistemes analògics encara i sempre revesteix una importància que no es pot ignorar sense més ni més.
La base de l’electrònica analògica recau sobre els dos tipus de components que hi ha: els components passius i els actius.
Els components passius duen a terme la seva funció per se, és a dir, només amb la seva presència en el circuit. Aquests components estan governats per unes lleis físiques concretes i són relativament fàcils de descriure.
Els components actius necessiten una aportació extra d’energia per dur a terme la seva funció dins del circuit. Aquesta aportació extra d’energia rep el nom d’alimentació. Alguns d’aquests components són prou bàsics per poder ser inclosos, juntament amb els components passius, en l’apartat “Components electrònics emprats en rectificació i filtrat. Tipologia i característiques”.
Els components actius bàsics que seran descrits en aquest apartat són els díodes i els transistors. Els uns i els altres són la base de pràcticament tots els avenços que s’han fet en el camp de l’electrònica (tant analògica com digital) des de la dècada de 1940.
En l’apartat “Fonts d’alimentació”, es descriuen les fonts d’alimentació com a bloc essencial per al funcionament de qualsevol circuit electrònic. Hi veureu quines parts les componen i quina és la funció de cadascuna de les parts.