Resum

En la nostra vida quotidiana, de manera instintiva ens intentem cobrir davant d’amenaces externes contra la salut, la vida, el patrimoni, i això ho fem per mitjà d’una assegurança que es materialitza amb un contracte.

El contracte d’assegurança és un document en el qual s’estableix l’obligació que té una de les parts (assegurador) a canvi de rebre una quantitat (prima), d’indemnitzar l’altra part (assegurat) segons es determini, pels prejudicis que s’arribessin a produir en un esdeveniment determinat.

Els elements que intervenen en un contracte d’assegurança són:

a) Assegurador. És la persona jurídica que, en canvi de cobrar una prima, es dedica professionalment a assumir riscos dels altres, sempre d’acord amb una normativa establerta. És a dir, es compromet a abonar una indemnització si es produeix el sinistre objecte de cobertura.

b) L’assegurat. És la persona directament afectada per la cobertura de la pòlissa. En gran part dels casos es tracta d’una persona física o jurídica, però pel que fa als accidents o sinistres de vida, s’ha de referir a persones físiques.

c) Prenedor. És la persona natural o jurídica que estableix formalment la relació contractual amb l’entitat asseguradora. És qui firma el contracte; per tant, qui adquireix els compromisos, especialment el del pagament de les primes.

És freqüent que el prenedor contracti l’assegurança per cobrir els riscos propis. En aquest cas, el prenedor i l’assegurat coincideixen en la mateixa persona.

d) Beneficiari. És la persona de naturalesa física o jurídica en la qual recauran els beneficis que es derivin del contracte en cas que es produeixi el sinistre.

La prima és l’aportació econòmica que fa el contractant d’una assegurança a la companyia asseguradora en concepte de contraprestació pel risc que li cobreix. El primer element de la prima s’anomena prima pura, i és aquella en què la quantia està destinada a cobrir l’import del sinistre. Es calcula en funció de la probabilitat i del cost del sinistre.

El valor assegurat, casos:

• Assegurança normal o plena. És el cas més habitual en els contractes d’assegurances. És l’assegurança en què per qualsevol dels procediments anteriors es determina correctament la valoració, és a dir, no hi ha desfasament entre el valor de l’interès i la suma assegurada.
• Sobreassegurança. És el cas en què el valor de l’interès és més petit que la suma assegurada. No és gaire habitual però es pot donar.
• Infraassegurança. Aquest és un cas relativament freqüent. El valor real del bé assegurat és inferior a la suma assegurada. Es contracta una assegurança de robatori en un pis i es declara que els béns de l’interior tenen un valor determinat.

Les entitats d’assegurances privades: l’activitat asseguradora únicament podrà ser feta per entitats privades que adoptin la forma de societat anònima, mútua, cooperativa i mutualitat de previsió social. També poden exercir l’activitat asseguradora les entitats que adoptin qualsevol forma de dret públic, sempre que tinguin per objecte la realització d’operacions d’assegurança en condicions equivalents a les de les entitats asseguradores privades.

El mediador d’assegurances és una persona física o jurídica que, de manera legal i professional, intervé entre l’entitat asseguradora i els clients potencials, per posar d’acord totes dues parts.

a) Agent d’assegurances. És una persona física o jurídica que està vinculada a l’empresa o empreses mitjançant un contracte d’agència (contracte mercantil), i està autoritzat a fer gestions destinades a la captació de clients. L’entitat asseguradora abonarà a l’agent una comissió sobre les vendes o altres drets econòmics.

b) Corredor d’assegurances. És una persona física o jurídica que fa l’activitat de mediació d’assegurances privades sense mantenir vincles contractuals amb les entitats asseguradores, i que ofereix assessorament independent, professional i imparcial als qui en demanin. Fa la mateixa feina que l’agent d’assegurances però sense pertànyer a cap companyia.

Un ram és un conjunt d’assegurances que cobreixen riscos de característiques o naturalesa similars. En aquest sentit es parla de ram de vida, ram d’automòbils…

El sector privat de les assegurances utilitza aquesta classificació per a les seves finalitats comercials i administratius, com els rams següents:

• Danys o patrimoni. La finalitat és indemnitzar l’assegurat del dany econòmic que pot patir el seu patrimoni.
• Persones. L’objectiu és cobrir econòmicament els riscos que poden afectar l’existència, integritat corporal o salut de l’assegurat.

La classificació legal de rams que cal tenir en compte es diferencia entre ram de no-vida i ram de vida.

En les pòlisses de la llar s’han de separar dos conceptes prou importants:

a) Contingut. És el conjunt de béns mobles propietat de l’assegurat i de les persones que convisquin amb ell de manera permanent, com poden ser, els seus familiars, el personal domèstic i les altres persones que hi convisquin de manera habitual.

Els béns s’han de trobar a l’interior de l’habitatge o en les seves dependències annexes tancades amb clau. Formen part del contingut tres grups de béns:

• Mobiliari, electrodomèstics, estris, roba i altres objectes d’ús personal.
• Joies. Són tots aquells objectes que pel seu valor individual excedeixen l’estipulat per la companyia. Han de ser declarats individualment.
• Béns de valor especial. Tots aquells que tinguin un preu unitari superior al detallat per cada companyia, i que, a més, posseeixin un valor especial en el mercat ateses les seves característiques. També han de ser declarats individualment.

b) Continent. Fa referència al conjunt de l’edifici destinat a habitatge i les seves dependències annexes, com ara garatges, places d’aparcament, trasters i similars.