Resum

L’IVA s’aplica en tots els països de la Unió Europea (UE), amb lleugeres diferències com els tipus d’IVA aplicables a cada país.

L’impost sobre el valor afegit (IVA) és un impost indirecte que grava el consum i que recau sobre el lliurament de béns i prestacions de serveis fets per empresaris o professionals, com també sobre les importacions i adquisicions intracomunitàries de béns.

L’empresari suporta un IVA (IVA Suportat) en les compres i despeses -que habitualment serà deduïble-, carrega un IVA (IVA Repercutit) a les seves factures de venda i, finalment, ingressa a l’Agència Tributària la diferència (o demana la devolució si és negativa). En càlcul és:

IVA Repercutit - IVA Suportat deduïble = IVA a ingressar o a retornar

L’IVA és un impost plurifàsic ja que grava tots els lliuraments i serveis en les diferents fases de la cadena de producció-comercialització dels productes:

És un impost neutre per l’empresari o professional.
L’acaba suportant el consumidor final.

En el nostre territori nacional l’IVA només s’aplica a la Península i les Illes Balears, quedant Canàries, Ceuta i Melilla excloses d’aquest àmbit.

Les operacions exteriors, és a dir, realitzades amb altres països es denominen:

Entregues intracomunitàries i adquisicions intracomunitàries, amb països de la UE.
Exportacions i importacions, amb altres països.

En general, les factures d’operacions exteriors realitzades entre empresaris i professionals s’emetran sense IVA en el país d’origen i serà el país de destinació qui aplicarà el seu propi IVA o impost que tingui establert.

El subjecte passiu de l’IVA és la persona física o jurídica obligada a realitzar la declaració i ingressar l’impost.

La llei d’IVA estableix unes obligacions formals del subjecte passiu, relacionades amb la presentació de declaracions-liquidacions d’IVA, i també unes obligacions comptables sobre com comptabilitzar i registrar les operacions.

Les operacions subjectes són aquelles a les quals cal aplicar l’impost i sobre les quals recauen les obligacions del subjecte passiu.

La meritació de l’IVA és el moment en què s’entén realitzada l’operació gravada per l’impost i el que determina la llei aplicable a efectes de subjecció, exempcions, tipus impositius,…

La llei d’IVA contempla algunes operacions en les quals no s’aplicarà l’IVA:

Les operacions no subjectes a l’IVA són les que queden excloses de l’aplicació de l’impost perquè no es produeix el fet imposable.
Les operacions exemptes d’IVA són les que, tot i estar subjectes a l’aplicació de l’impost, no se’ls aplica per diferents motius. Aquestes poden ser:
- limitades, per motius econòmics, socials, tècnics, d’harmonització comunitària, etc.
- plenes, i són les exportacions i les entregues intracomunitàries de béns.

La base imposable de l’IVA és l’import sobre el qual s’ha d’aplicar el tipus impositiu. La llei estableix els conceptes que s’hi han d’incloure i els que no, com es poden fer les seves modificacions i unes regles especials per determinar el valor de la base imposable.

El tipus impositiu és el percentatge que s’aplica sobre la base imposable per calcular l’import de la quota de l’IVA. Actualment hi ha tres tipus, i s’apliquen segons el bé o servei:

Tipus general 18%
Tipus reduït 8%
Tipus superreduït 4%

La quota de l’IVA és el resultat d’aplicar el tipus impositiu sobre la base imposable.

Base imposable x Tipus impositiu = Quota de l’IVA

La llei d’IVA regula les deduccions de l’IVA, establint les operacions que poden deduir el seu IVA suportat i els requisits que s’han de complir.

Quan en una mateixa empresa es realitzin activitats diferenciades, en les quals alguna d’elles correspon a operacions que no donen dret a deduir l’IVA, caldrà aplicar la regla de la prorrata, que consisteix a calcular la part d’IVA suportat deduïble només de les compres i despeses que afecten a les operacions amb dret a deducció, i deduir aquest import de l’IVA repercutit en les vendes.

Per calcular la liquidació de l’IVA que els subjectes passius han de presentar periòdicament a l’Agència Tributària, han de deduir les quotes d’IVA deduïble (IVA suportat i altres conceptes deduïbles) de l’IVA meritat (IVA repercutit i IVA autodeclarat de les adquisicions intercomunitaries). El resultat d’aquesta diferència serà el deute tributari.

IVA meritat - IVA deduïble = Deute tributari

El règim general d’IVA és el que s’aplica amb caràcter general a les activitats subjectes realitzades per empresaris i professionals que no estiguin obligats a acollir-se a un règim especial d’IVA.

Els règims especials s’apliquen en determinats casos, i cadascun d’ells té unes característiques, obligacions formals i formes de calcular la quota tributària específics. Aquests són:

Règim especial del recàrrec d’equivalència.
Règim especial simplificat.
Règim especial de l’agricultura, ramaderia i pesca.
Règim especial dels béns usats, objectes d’art, antiguitats i objectes de col·lecció.
Règim especial de les agències de viatges.
Règim especial aplicable a les operacions amb or d’inversió.
Règim especial dels serveis prestats per via electrònica.
Règim especial del grup d’entitats.

Les declaracions-liquidacions dels impostos es classifiquen en:

Autoliquidacions: si poden comportar un ingrés o devolució de l’impost.
Declaracions: si només són de caràcter informatiu.

La presentació de les declaracions-liquidacions es realitzaran en els models aprovats pel Ministeri d’Economia i Hisenda en el lloc, forma i terminis que correspongui.

Segons la temporalitat de la presentació, els models es classifiquen en:

Models de presentació periòdica: són els que obligatòriament haurà de presentar el subjecte passiu encara que no s’hagin realitzat operacions durant el període de liquidació. Serien els models d’autoliquidació 303, 310, 311, 370, 371, 367, 322 i 353, i els de declaració 390 i 340.
Models de presentació no periòdica: només es presentaran quan es produeixin determinades circumstàncies. Serien els models d’autoliquidació 308, 309 i 341, i els de declaració 349, 036, 037 i 347.

Cada model s’haurà de presentara dins uns terminis determinats.

Els models que es tracten en aquesta unitat són els següents:

Model 303: és el model d’autoliquidació més habitual i s’aplica a les empreses i professionals que són subjectes passius de l’IVA acollits al règim general.
Model 390, declaració resum anual de l’IVA: és una declaració tributària de caràcter informatiu que conté el conjunt de les operacions que s’han dut a terme al llarg de l’any natural declarades en les autoliquidacions periòdiques.
Model 349, declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries de l’IVA: és una declaració tributària de caràcter informatiu on es declaren les operacions intracomunitàries realitzades.
Models 036 i 037, declaració censal: és la declaració d’inici, modificació i cessament de l’activitat econòmica. El model 037 és la declaració censal simplificada i només es pot utilitzar en casos determinats.
Model 347, declaració anual d’operacions amb terceres persones: l’hauran de presentar les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, que desenvolupin activitats empresarials o professionals, per declarar determinades operacions, com per exemple les fetes amb clients o proveïdors superiors de 3.005,06 € (IVA inclòs), cobraments en metàl·lic superiors a 6.000,00 €, etc.

Les empreses que efectuen operacions de compra o venda per mitjà de comissionistes que actuen com a professionals independents tenen l’obligació fiscal d’aplicar i gestionar les retencions a compte de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) d’aquests intermediaris, que actualment estan establertes en un 15%.

Els models que s’han de presentar per liquidar i declarar les retencions per mediacions de venda són:

Model 111: és el model d’autoliquidació per retencions i ingressos a compte de l’IRPF.
Model 190, resum anual de retencions de l’IRPF: per relacionar la totalitat de les percepcions satisfetes o abonades, la meritació de les quals o exigibilitat s’hagi produït en l’exercici que es declara.

Tots els models s’han de fer arribar a una delegació o administració de l’Agència Tributària que correspongui al domicili fiscal del subjecte passiu de l’IVA o de l’obligat tributari per les retencions de l’IRPF.

Es poden triar entre diverses vies de presentació tret que s’estableixi l’obligatorietat d’utilitzar-ne alguna d’elles:

Presentació en paper, directament a l’oficina de l’Agència Tributària o per correu certificat. Si és una autoliquidació, segons el resultat també es pot presentar a una entitat col·laboradora.
Presentació telemàtica: consisteix en un enviament de les dades a través d’Internet accedint a la Seu Electrònica del web de l’Agència Tributària.

Tots els models es poden obtenir en imprès a les oficines de l’Agència Tributària.

El web de l’Agència Tributària també ofereix unes aplicacions específiques que faciliten el seu emplenament i tramitació, algunes de les quals es poden utilitzar per a la seva presentació en paper i altres per a la seva presentació per via telemàtica.

Els principals tipus d’aplicacions són:

Formularis: per emplenar els models en línia, per als models 303 i 111.
Mòduls d’ajuda: per emplenar els models en línia, similars als formularis, però amb més complexitat, per als models 036 i 037.
Mòduls d’impressió: per descarregar els models i emplenar-los manualment, encara que alguns no són vàlids per a la seva presentació. N’hi ha per als models 390, 347 i 190.
Programes d’ajuda: per descarregar i instal·lar els programes que permeten emplenar els models. Poden ser:
- Integrats en la plataforma Informatives, com els dels models 349, 347 i 190.
- Independents: com els dels models 390 i 340.

Els subjectes passius de l’IVA han de complir amb les obligacions formals que estableix la llei, entre les que es troben les obligacions de facturació i registre de les seves operacions en llibres de registre específics de l’IVA, per obtenir les dades que s’hauran de declarar o liquidar a l’Agència Tributària.

La factura és el document que expedeix el venedor al comprador per acreditar legalment el lliurament de béns i les prestacions de serveis realitzades.

Els empresaris i professionals estan obligats a expedir factura i una còpia, i a conservar aquesta còpia per les operacions següents:

Els lliuraments de béns i prestacions de serveis que realitzin en el desenvolupament de la seva activitat.
Els cobraments anticipats, excepte de les entregues intracomunitàries de béns.

Però respecte a l’IVA, també hi ha uns supòsits en els quals no és necessari emetre factura: per les operacions d’exempcions limitades, del règim especial del recàrrec d’equivalència, del règim simplificat, i les autoritzades per l’Agència Tributària.

Tenint en compte els requisits que la normativa obliga a complir en les factures, seran vàlides les següents:

Factura completa: és la que reuneix tots els requisits exigits per aquest tipus de factura.
Factura simplificada: no reuneix tots els requisits exigits per a considerar-se una factura completa. Tot i ser legal, no és vàlida per deduir l’IVA suportat.

La llei d’IVA també contempla altres variants de la factura:

Documents substitutius de les factures: la factura podrà ser substituïda per vals numerats o tiquets de màquines registradores quan l’import de les operacions no excedeixi els 3.000 € (IVA inclòs) i es tracti de determinades operacions al detall. Tot i ser legals, no són vàlids per deduir l’IVA suportat.
La factura electrònica: és un document tributari generat per mitjans informàtics, en format electrònic, que reemplaça el document físic en paper, però que conserva el mateix valor legal amb unes condicions de seguretat no observades en la factura en paper.

Les factures i els documents substitutius han de ser conservats pels emissors i pels destinataris durant un període de temps legalment establert. Segons el Codi de Comerç és de 6 anys, però segons la Llei General Tributària serà durant el període de prescripció fiscal, que és de 4, 10 o 15 anys segons els tipus de béns.

Una de les obligacions dels subjectes passius de l’IVA és portar i conservar durant el termini legalment establert, els llibres de registre obligatoris següents:

Llibre de registre de factures emeses: s’hi anotaran totes les factures i documents substitutius expedits, fins i tot els de les operacions exemptes i d’autoconsum, en el desenvolupament de la seva activitat.
Llibre de registre de factures rebudes: s’hi anotaran totes les factures, justificants comptables i documents de duanes, corresponents als béns adquirits o importats, i als serveis rebuts en el desenvolupament de les seves activitats.
Llibre de registre de béns d’inversió, si s’aplica la regla de la prorrata.
Llibre de registre de determinades operacions intracomunitàries, si es realitzen aquests tipus d’operacions.
Altres llibres de registre especials, segons el règim especial d’IVA al qual pertanyen.

Els empresaris poden registrar els seus documents i totes les operacions o gestions que considerin útils en llibres de registre voluntaris. Alguns d’aquests són:

Llibre de caixa.
Llibre de bancs.
Llibre de comptes corrents amb clients.
Llibre de comptes corrents amb proveïdors.
Llibre d’efectes comercials a cobrar.
Llibre d’efectes comercials a pagar.

És molt habitual contractar serveis professionals exteriors a l’empresa per resoldre aquelles tasques que es necessitin tractar de forma puntual o periòdica, i que requereixin cert grau d’especialització. Les modalitats de servei poden ser :

Gestoria: s’encarreguen de gestionar i tramitar els documents d’un gran ventall de tasques administratives.
Assessoria: aconsellen i donen indicacions bàsiques de contingut legal per aconseguir un propòsit al que es vol arribar.
Consultoria: ofereixen assessorament en qüestions sobre les quals posseeixen un coneixement especialitzat, al mateix temps que ofereixen les eines i col·laboració per aconseguir els objectius marcats.

Per complir amb les obligacions de facturació, comptabilització i registre de l’IVA, majoritàriament s’utilitzen aplicacions informàtiques específiques, com per exemple:

FactuSOL: per configurar l’IVA, realitzar la facturació de les operacions de compravenda i, finalment, obtenir llibres de registre voluntaris i oficials. Permet complir amb les obligacions de facturació de l’IVA, però no serà suficient per complir amb les obligacions de registre.
ContaSOL: per configurar l’IVA, realitzar assentaments comptables, obtenir llibres de registre voluntaris i oficials i, fins i tot, obtenir els principals models de declaració-liquidació d’IVA, entre altres documents fiscals i comptables. Permet complir amb les obligacions de comptabilització, registre, liquidació i declaració d’IVA.

Si les operacions de compravenda es gestionen des de FactuSOL, caldrà enllaçar els dos programes per traspassar aquesta informació al programa ContaSOL, perquè pugui registrar totes les operacions de l’empresa i complir amb les seves obligacions fiscals.