Glossari

  • acomodació f Reflex que consisteix en les modificacions coordinades que l’iris, el cristal·lí i els músculs de l’ull fan per enfocar, segons les diverses distàncies, els objectes.
  • adaptació als estímuls f Mecanisme que protegeix la persona perquè no es distregui en qualsevol moment amb els estímuls que afecten els seus sentits.
  • agèusia f Pèrdua gairebé total de la capacitat de detectar els sabors.
  • agudesa auditiva f Capacitat de discernir i discriminar diferents tipus de sons (sons semblants i diferents, agradables i desagradables), sons de diferents intensitats (forts o suaus), sons de tonalitats diverses (aguts i greus), la durada del so (llarga o curta), la diferència entre so i soroll, sons propers (familiars) i llunyans (nous o que els infants no estan acostumats a sentir), diferents tipus de professions (relacionar so amb professió), el silenci, etc.
  • ambliopia f Trastorn que consisteix en la disminució de la visió o de l’agudesa visual en un dels ulls.
  • anòsmia f Pèrdua de l’agudesa olfactòria o de la insensibilitat olfactiva, que es pot produir per una deficiència en els receptors sensorials situats a la mucosa olfactòria o pituïtària groga.
  • aprenentatge m Repetició de comportaments amb conseqüències positives i evitació dels comportaments que comporten conseqüències negatives o neutres.
  • arcs reflexos m pl Unitats d’organització fisiològica del sistema nerviós. Formats per una via sensitiva que connecta la medul·la amb una via motora. Només les neurones del cervell i de la medul·la poden dur a terme aquesta comunicació que fa possible enviar i rebre impulsos nerviosos cada cop que l’organisme fa un moviment.
  • astigmatisme m Alteració que es produeix perquè la còrnia o el cristal·lí estan deformats i, per tant, la imatge no es reprodueix en el punt correcte de la retina.
  • atenció f Procés cognitiu que permet seleccionar la informació i processar només algunes dades procedents de totes les estimulacions sensorials que es reben. Es pot definir com la capacitat de dirigir la consciència cap a un estímul que concentra sobre si mateix tota l’activitat conscient i en aquest sentit l’atenció és un aspecte selectiu de l’acte de la percepció.
  • atenció auditiva f Capacitat de reconèixer un so específic mentre és envoltat d’altres sons. Per exemple, reconèixer la veu de la mare entre altres veus.
  • atenció primerenca f Conjunt d’intervencions que, adreçades a la població infantil de zero a sis anys, a la família i a l’entorn, tenen com a objectiu donar resposta al més aviat possible a les necessitats transitòries o permanents que presenten els infants amb trastorns en el desenvolupament o que tenen risc de patir-ne. Aquestes intervencions, que han de considerar l’infant globalment, han de ser planificades per un equip de professionals d’orientació interdisciplinària o transdisciplinària.
  • baixa visió f Classe de visió parcial que encara permet fer servir la vista per aprendre i obtenir informació.
  • bastons m pl Cèl·lules sensibles que s’activen amb la recepció de la llum tènue i actuen com a receptors de la llum nocturna.
  • bulb raquidi m Segment més important del tronc encefàlic que, situat entre la medul·la i la part inferior del tronc, regula funcions tan imprescindibles per a la vida com són la freqüència cardíaca o els reflexos de la respiració.
  • canals semicirculars m pl Canals que tenen la funció de mantenir l’equilibri corporal (sistema cinestèsic).
  • capacitats perceptivomotores f pl Capacitats que faciliten el camí a la percepció d’un mateix i de les possibilitats de moviment i a la vegada possibilitats que apropen l’infant a la percepció de l’entorn.
  • ceguesa f Tipus de deficiència visual que té com a característica més important la pèrdua de visió total o molt accentuada en un sol ull o en tots dos.
  • cèl·lules de glia f pl Cèl·lules especials de connexió, defensa i suport del teixit nerviós que formen les neurones, a les quals alimenten. Eliminar sin. “cèl·lules de neuròglia”
  • cenestèsia f Conjunt de sensacions d’origen muscular o articulatori que informen sobre la posició en l’espai, el pes i els moviments de les diferents parts del cos.
  • centre de gravetat m Condició mecànica en la qual totes les forces que actuen sobre el cos es contraresten de manera que la resultant és igual a zero.
  • ceratina f Proteïna fibril·lar que protegeix l’epidermis de les alteracions ambientals.
  • cerebel m Part molt important de l’organisme que és a la regió posterior de l’encèfal, sota el lòbul occipital. El cerebel és l’òrgan que controla la motricitat: regula el to muscular i l’equilibri corporal, tant l’estàtic, és a dir mentre el cos és dret, com l’equilibri dinàmic, mentre el cos es mou. A més a més, pel fet de coordinar-los, permet l’execució justa i suau dels moviments voluntaris.
  • cervell m La regió més gran de l’encèfal. S’encarrega de supervisar el sistema nerviós central i, per tant, és el “motor” del moviment. Tanmateix el cerebel té també altres funcions integradores associades amb diferents activitats i processos mentals com són, per exemple, la memòria, el llenguatge i la resposta emocional.
  • còclea f Tub enrotllat en forma d’espiral, d’uns 3 cm de longitud, a l’interior del qual hi ha un líquid ric en potassi, anomenat endolimfa, i l’òrgan de Corti, dotat de cèl·lules de sosteniment i sensorials, que són les receptores de les ones sonores. sin. “cargol”
  • conjuntiva f Canal ondulat que té la funció d’introduir les ones cap a l’interior de l’orella mitjana i serveix, a més a més, de cambra de ressonància i d’amortiment dels sons aguts. Capa mucosa que cobreix el globus de l’ull i l’uneix amb les parpelles.
  • conjuntiva f Membrana fina i transparent que protegeix la part anterior de l’escleròtica.
  • cons m pl Cèl·lules sensibles responsables de la visió del color i de la visió diürna.
  • còrnia f Membrana vascular en forma de lent convexa i transparent la funció de la qual és enfocar les imatges (sense nitidesa) sobre la retina.
  • coroide f Capa posterior de la túnica vascular de l’ull, situada entre l’escleròtica i la retina, las capes externes de la qual nodreix.
  • corpuscles de Krause m pl Receptors sensibles al fred.
  • corpuscles de Meissner m pl Receptors sensibles al contacte, la forma i la grandària dels objectes.
  • corpuscles de Merkel m pl Receptors sensibles a la pressió.
  • corpuscles de Pacini m pl Receptors de les sensacions de pressió i vibració que hi ha a l’hipoderma.
  • corpuscles de Ruffini m pl Receptors sensibles a la calor.
  • creixement m Procés al llarg del qual augmenten tant la grandària del cos com la funció o la complexitat de l’organisme.
  • daltonisme m Trastorn de la visió que consisteix en la dificultat de diferenciar els colors a causa d’una deficiència en les cèl·lules de la retina, els cons. Normalment un daltònic confon amb molta facilitat el color vermell i el verd. Es tracta d’una alteració molt lligada al gènere sexual de l’organisme, concretament al cromosoma X, la qual cosa fa que gairebé tothom qui pateix d’aquest trastorn sigui home.
  • deficiència f Desviació significativa o pèrdua de funcions o estructures corporals.
  • dermis f Capa subjacent a l’epidermis formada pels teixits connectiu i muscular i irrigada per vasos sanguinis. En aquesta capa hi ha les terminacions nervioses, els fol·licles pilosos i les glàndules sudorípares; la tercera capa, la més profunda, és l’hipoderma, formada per un teixit connectiu lax que continua la dermis.
  • desenvolupament humà m Procés per mitjà del qual es produeixen canvis a l’estructura, el pensament o el comportament d’una persona deguts a influències biològiques i ambientals.
  • diencèfal m Part central de l’encèfal, formada per l’hipotàlem i el tàlem.
  • discapacitat f Limitacions o dificultats que pot tenir una persona per portar a cap activitats que la majoria poden fer amb normalitat.
  • discriminació visual f Capacitat de l’infant de reconèixer i distingir visualment els diferents elements de l’entorn i d’observar les diferències i les similituds a partir de formes, colors, distàncies, dimensions, grandària, nombre d’objectes, etc.
  • encèfal m El conjunt més important d’òrgans del sistema nerviós central. Des d’un punt de vista anatòmic, està format pel cerebel, el tronc de l’encèfal, el diencèfal i el cervell.
  • epidermis f Capa exterior de la pell, per regla general protegida per la ceratina i formada per un teixit epitelial estratificat.
  • epiteli m Teixit format per cèl·lules prismàtiques que recobreix les superfícies externes i internes de l’organisme animal.
  • escleròtica f Part d’aquesta túnica fibrosa externa que, situada a la part posterior de l’ull i de naturalesa transparent, compleix una funció protectora. És com la pell de l’ull, i conté receptors sensibles a la pressió, la temperatura i el dolor.
  • escorça cerebral f La superfície del cervell, formada per una capa fina de substància grisa, el teixit constituït pels cossos cel·lulars de les neurones i les dendrites que no són recoberts de mielina. sin. “còrtex”
  • escorça cerebral f Mantell de teixit nerviós que cobreix la superfície dels hemisferis cerebrals.
  • esquema corporal m Organització que tenen les persones de les sensacions relatives al cos en el món exterior. sin. imatge del cos
  • estímul m Canvi en l’estat energètic de l’ambient que modifica el sistema receptor d’algun òrgan sensorial. L’estímul provoca una resposta que és un canvi en l’estat energètic dins dels sistemes musculars de l’organisme.
  • estímul condicionat m Estímul que pot arribar a provocar una resposta quan és associat amb l’estímul incondicionat. sigla EC
  • estímul incondicionat m Estímul que provoca, de manera regular, una resposta no apresa i que es pot mesurar. sigla EI
  • estímul neutre m Estímul que no provoca cap resposta. sigla “EN”
  • estrabisme m Pèrdua del paral·lelisme normal dels ulls: un ull mira a l’objecte enfocat mentre que l’altre es desvia en una direcció diferent.
  • evocació f Procés de recuperació de la informació, és a dir, de recuperació d’algun element o alguna experiència que no és present i, per tant, comporta una capacitat de representació mental o un cert grau de simbolització.
  • finestra oval f Finestra situada a l’entrada de l’orella interna.
  • fòvea f La regió de l’ull, situada a la part central de la retina, amb més agudesa visual.
  • grafomotricitat f Disciplina científica que descriu l’acte gràfic mitjançant l’anàlisi de les coordinacions que el cervell produeix en els segments superiors del cos humà, degudament lateralitzats, i de la implicació que tenen en les produccions obtingudes per mitjà del domini de mecanismes de manipulació i d’instrumentalització dels objectes externs.
  • heterofòria f Compensació d’un dels ulls de la feina que no fa l’altre. Els ulls en repòs no estan mai paral·lels. sin. “estrabisme latent”
  • hipermetropia f Alteració contrària a la miopia. La imatge es forma darrere de la retina perquè el globus ocular és massa curt.
  • hipertonia f Excés de tensió en els grups musculars.
  • hipoacúsia f Pèrdua d’audició unilateral o bilateral que es pot presentar amb diferents graus.
  • hipoagèusia f Pèrdua de la capacitat gustativa, és a dir, menys sensibilitat per distingir entre dolç, salat, agre, amarg.
  • hipoderma m Capa més profunda de la pell, en la qual hi ha els corpuscles de Pacini, els receptors de pressió i vibració.
  • hipòfisi f Glàndula endocrina situada en una cavitat de l’os esfenoide i unida a l’hipotàlem que regula la major part de les funcions de l’organisme.
  • hipotàlem m Controla, activa i integra el sistema nerviós autònom perifèric, és fonamental per mantenir constant la temperatura corporal i participa en la regulació dels cicles de la son, de la gana i de moltes de les emocions, com el plaer i el dolor, entre altres funcions somàtiques. També controla altres òrgans endocrins per mitjà de les cèl·lules nervioses que secreten neurohormones (com la noradrenalina, l’oxitocina o la vasopressina) i que afecten la funció de la hipòfisi.
  • hipotonia f Disminució que apareix quan en els grups musculars hi ha un dèficit de tensió, una flexibilitat més gran.
  • holístic adj Dit de la doctrina referent a l’holisme, és a dir, a la doctrina segons la qual certes realitats formen un tot que no es pot reduir a les seves parts. L’organisme humà, per exemple, és més que la suma de les diferents parts que el formen.
  • humor m i f Líquid especial que hi ha a l’ull. L’“humor aquós” omple les cambres anterior i posterior de l’ull, i és secretat pels processos ciliars de la cambra posterior. És un líquid incolor i transparent que nodreix i oxigena la còrnia i hi manté la pressió constant. L’“humor vitri” és un líquid de color clar que, a diferència de l’humor aquós, no es recicla i es manté tota la vida a l’ull que hi ha a la cambra vítria.
  • impuls nerviós m Conjunt de processos fisicoquímics d’una brevetat extrema que caracteritzen l’estadi inicial de l’activitat funcional elemental d’un nervi, d’una neurona o d’una de les seves parts, per mitjà dels quals es duen a terme els fenòmens de conducció i transmissió en el sistema nerviós. Els impulsos nerviosos, també anomenats potencials d’acció, passen a través de les neurones per anar d’un lloc a un altre, per la qual cosa les rutes que recorren els impulsos nerviosos reben el nom de vies neuronals.
  • intervenció primerenca f Conjunt d’accions compensatòries i optimitzadores que tenen com a finalitat afavorir la maduració en tots els àmbits del desenvolupament.
  • iris m Formació membranosa pigmentada de forma circular que dóna color a l’ull i és darrere de la còrnia i davant del cristal·lí.
  • joc heurístic m Activitat posterior o de continuació de la panera dels tresors que es pot utilitzar a partir dels dotze mesos, és a dir, una vegada l’infant té una capacitat més gran de moviment. Consisteix a proporcionar-li una gran diversitat d’objectes en un espai més ampli (distribuïts per tot arreu dins d’una habitació o sala), en contenidors (cilindres, pots, etc.) i en bosses, la qual cosa amplia les possibilitats del joc (introduir, treure).
  • laberint ossi m Part de l’orella interna que, situada com si fos una càpsula dins de l’os temporal, està formada per la còclea, els canals semicirculars i el vestíbul. A l’interior conté el conjunt d’elements que formen el laberint membranós.
  • laberint vestibular m Part de l’orella interna que, constituïda pel vestíbul i els canals semicirculars, s’encarrega de mantenir el sentit de l’equilibri.
  • lateralitat f Procés mitjançant el qual l’infant va dominant un costat del cos respecte a l’altre i equival al predomini d’un hemisferi cerebral sobre l’altre, la qual cosa té com a resultat l’ús preferent d’un dels costats del cos sobre l’altre.
  • líquid amniòtic m Líquid clar que protegeix l’embrió i el fetus dels traumatismes externs i fa possible el desenvolupament embrionari i fetal.
  • líquid cefaloraquidi m Fluid semblant al plasma que conté abundància d’ions clor, potassi i sodi i unes quantes proteïnes, i que té per funció nodrir els dos òrgans del sistema nerviós central i mantenir la pressió intracranial.
  • logopeda m i f Persona especialitzada en la correcció de les dificultats que afecten la veu, la paraula i el llenguatge oral i escrit, mitjançant l’aplicació de tècniques de reeducació.
  • llenguatge m Facultat de l’ésser humà de comunicar els pensaments o sentiments propis a un receptor o interlocutor mitjançant l’ús d’un codi o d’un sistema determinat de signes que el receptor pot interpretar.
  • llindar absolut m Intensitat més petita d’un estímul que es pot percebre. És la capacitat que tenen els òrgans sensorials de detectar l’estímul més feble. La mesura de les sensacions en el llindar absolut permet detectar alteracions sensorials o diagnosticar una lesió dels òrgans sensorials.
  • llindar diferencial m Capacitat de detectar la variació mínima de l’estímul inicial. És la diferència més petita en intensitat que es necessita perquè es pugui percebre la diferència entre dos estímuls.
  • llindar superior m Nivell màxim de la percepció d’un estímul que o bé no es percep o bé pot provocar sensacions doloroses.
  • màcula lútia f Àrea groguenca situada al pol posterior del globus ocular i al centre de la retina i envoltada per la fòvea. És la regió més sensible de la capa interna.
  • maduració f Conjunt de canvis que es produeixen a escala bioquímica i cel·lular, de caire morfològic (la figura, la forma, l’aparença…), i de les conductes que estan determinades des d’un punt de vista biològic.
  • medul·la espinal f El gran òrgan, juntament amb l’encèfal, del sistema nerviós central. És en el conducte raquidi de la columna vertebral, que li ofereix una protecció òssia excel·lent, i s’estén des del bulb raquidi fins a la segona vertebra lumbar. Està recoberta per tres membranes conegudes com les meninges.
  • memòria f Persistència de coneixements al llarg del temps mitjançant l’emmagatzematge i la recuperació de la informació, gràcies a mecanismes de fixació, conservació, evocació i reconeixement d’aquesta informació. És, a més, el fonament de la identitat personal.
  • memòria auditiva f Capacitat de recordar una sèrie de sons i repetir-los en la mateixa seqüència. L’aprenentatge de paraules, la retenció de l’ordre correcte dels fonemes i l’aprenentatge de cançons en són alguns exemples.
  • memòria a curt termini f Memòria que permet retenir la informació que utilitzem al moment i per això també s’anomena memòria operativa, ja que no es limita a retenir l’experiència sensorial, sinó que la interpreta i l’organitza, i per fer-ho utilitza informació emmagatzemada prèviament en la memòria a llarg termini. sigla “MCT”
  • memòria a llarg termini f Memòria que pot conservar la informació durant més temps. És el gran magatzem de la informació, en el qual s’acomoden de manera gradual dades, imatges, fets, experiències, etc., que la persona ha viscut o li han esdevingut. sigla “MLT
  • memòria declarativa f Memòria que recorda fets i es pot expressar de manera verbal.
  • memòria icònica f La memòria visual es coneix amb el nom d’icònica i les imatges visuals són anomenades icones.
  • memòria ecoica f La memòria auditiva es coneix com a ecoica i les imatges auditives retingudes són anomenades ecos.
  • memòria episòdica f Memòria que guarda informació sobre fets concrets i els ordena temporalment. Guarda les vivències del subjecte en un ordre temporal i tant els sentiments que afecten la persona com el context que l’envolten influeixen en aquest procés. La seva font d’informació és la percepció sensorial.
  • memòria procedimental f Conjunt d’habilitats que ens permeten fer coses com, per exemple, jugar a bàsquet o tocar el clarinet. S’adquireix a poc a poc, i és el resultat de les experiències del condicionament instrumental. Inclou també, a més de les habilitats, certes reaccions emocionals davant d’algunes situacions.
  • memòria semàntica f Memòria que guarda informació més abstracta relativa al llenguatge, les regles, les formules i l’ordena de manera conceptual. La seva font d’informació és la comprensió del coneixement.
  • memòria sensorial f Memòria que enregistra la informació que obtenim del medi extern, però en un màxim d’un segon o dos segons. sigla MS
  • meninges f pl Membranes que recobreixen la medul·la espinal que tenen també la funció de protegir l’encèfal. La meninge més exterior és la duramàter, que recobreix les parets òssies del conducte vertebral. La piamàter és la meninge interna que protegeix els dos òrgans del sistema nerviós central i la més propera a les estructures nervioses. La meninge intermèdia es l’aracnoide i s’encarrega de distribuir per l’espai subaracnoïdal, entre l’aracnoide i la piamàter, el líquid cefaloraquidi.
  • mielina f Substància de color blanquinós que, composta en gran mesura de greix, recobreix les beines dels axons i les dendrites de les neurones quan entren en la substància blanca del sistema nerviós central. Aquest procés de recobriment amb la mielina, conegut com a mielinització, comença abans del naixement i continua fins al segon o al tercer any de vida.
  • mielinització f Procés en el curs del qual les cèl·lules del sistema nerviós queden recobertes de mielina quan passen a la substància blanca del sistema nerviós central.
  • minusvalideses f pl Restriccions de la participació, és a dir, problemes que pot experimentar l’individu quan s’involucra en situacions vitals, problemes que són conseqüència d’una deficiència o discapacitat.
  • miopia f Alteració visual que es produeix quan el punt focal és més a prop de la còrnia perquè el globus ocular és massa llarg. La imatge, aleshores, es forma davant de la retina i només es té una visió correcta quan es tracta d’objectes propers, mentre que els objectes més llunyans es veuen borrosos.
  • moviments automàtics m pl Moviments voluntaris que, pel fet de repetir-se moltes vegades, s’automatitzen i no requereixen ser representats mentalment per executar-los. Aquests moviments són, per exemple, caminar, nedar o escriure.
  • moviments reflexos m pl Moviments primaris o simples, com els que fa un nounat, reflex de succió, de prensió, etc., els quals a mesura que l’infant madura desapareixen per donar pas als moviments voluntaris.
  • moviments voluntaris m pl Moviments intencionats que abans de fer-se es representen mentalment, com per exemple posar-se una cullera a la boca per menjar o pentinar-se. El control d’aquests moviments depèn de la maduració del còrtex i del sistema piramidal.
  • nervi m Conjunt d’axons que formen un fascicle, com si fossin els filaments del cable del corrent.
  • neurones f pl Cèl·lules fonamentals del sistema nerviós. Les neurones són les cèl·lules del teixit nerviós i estan formades per un cos cel·lular, del qual es ramifiquen diverses dendrites i un axó. Les neurones poden ser de tres tipus segons la direcció en què transmeten els impulsos nerviosos: “neurones sensorials” o “aferents”, “neurones motores” o “eferents” i “neurones connectores” o “interneurones”. Les neurones sensorials o aferents són les cèl·lules nervioses que transmeten els impulsos cap a la medul·la espinal i l’encèfal. Les neurones motores o eferents, en canvi, transmeten els impulsos des de l’encèfal i la medul·la espinal cap a la perifèria, és a dir, cap al teixit muscular. Les interneurones condueixen els impulsos des de les neurones aferents cap a les neurones motores finals.
  • neurotransmissor m Substància química que s’encarrega de dur la informació a través de les neurones. Les substàncies químiques –com per exemple el glutamat, l’adenosina, la serotonina, la dopamina, les endorfines o l’àcid gamma-aminobutíric (GABA)– tenen la funció de transmetre o inhibir l’impuls nerviós per mitjà de la sinapsi neuronal.
  • nistagme m Moviments ràpids dels ulls de manera involuntària.
  • olor f Sensació que percep l’òrgan de l’olfacte produïda per les partícules volàtils que emanen dels cosos i que, en general, estan formades per un gran nombre de components i poques vegades es poden trobar en forma simple.
  • òrgan de Corti m L’orella interna comunica amb l’orella mitjana per la finestra oval i és l’encarregada de convertir les ones sonores en impulsos nerviosos que es transmeten al cervell a través de les terminacions nervioses que hi ha a l’òrgan de Corti.
  • panera dels tresors f Proposta de joc multisensorial que, adreçat a nens i nenes de sis a dotze mesos, consisteix en un cistell de vímet, ple d’una gran diversitat d’objectes (de mides, textures, sonoritats, etc., diferents), perquè l’infant pugui descobrir i experimentar els diferents sentits: la vista, l’oïda, el tacte, el gust i l’olfacte.
  • papil·les gustatives f pl Papil·les linguals que tenen forma de botons ovalats, amb un porus a la part superior, que estan disposades de manera perpendicular a la superfície de l’epiteli. Cadascuna d’aquestes papil·les o botons gustatius conté una gran quantitat de cèl·lules sensorials gustatives que capten les substàncies químiques dissoltes a la saliva i les converteixen en sensacions del gust.
  • paragèusia f Confusió en la percepció de sabors.
  • pensament m Capacitat mental associada al processament, la comprensió i la transmissió de la informació, que permet resoldre problemes mitjançant l’ús del raonament.
  • penyal m Part de l’os temporal amb forma piramidal que hi ha a la base del crani.
  • percebre v tr Prendre consciència, interioritzar, que el cos propi existeix i que té unes qualitats, unes formes, unes parts.
  • percebre v tr Prendre consciència, interioritzar, que un objecte existeix, té qualitats, formes, consistència.
  • percepció f Procés inclòs en el processament de la informació que permet organitzar, interpretar i codificar les dades sensorials amb l’objectiu de conèixer l’objecte. Es defineix com l’acte d’adonar-se dels objectes externs, les qualitats o relacions que tenen, que segueix directament els processos sensorials, a diferència de la memòria o altres processos cognitius [definició extreta del diccionari de psicologia d’H. C. Warren] Deixar aquesta definició.
  • percepció f Procés inclòs dins del processament de la informació que ens permet organitzar, interpretar i codificar les dades sensorials amb l’objectiu de conèixer l’objecte, que en el cas que ens ocupa és el “si mateix”, és a dir, el cos propi. Eliminar
  • pituïtària groga f Membrana formada per les cèl·lules olfactòries, especialitzades a detectar les olors presents a l’aire. sin. “mucosa olfactòria”
  • pronació f Acte d’orientar el palmell de la mà cap avall.
  • psicofísica f Ciència que estudia la mesura dels diferents tipus de sensacions i que té com a objectiu establir la connexió entre el món físic i el món biològic. Examina la sensibilitat de l’organisme humà als estímuls i la manera en què les variacions que poden aparèixer en aquests estímuls afecten la nostra manera de percebre’ls.
  • psicosomàtica f Branca de la medicina que estudia la correlació entre el cos i els estats psíquics. L’angoixa és un exemple d’aquesta correlació.
  • pupil·la f Orifici circular de color negre que hi ha al centre de l’iris.
  • raonament m Funció mental que permet arribar a una conclusió partint d’unes idees o premisses.
  • raonament deductiu m Raonament que parteix d’un principi general, del qual s’infereixen casos particulars.
  • raonament inductiu m Raonament que parteix de casos particulars per arribar a un principi general.
  • raonament transductiu m Raonament que consisteix a relacionar preconceptes entre si, és a dir, de particular a particular. sin. “raonament analògic”
  • reconeixement m Procés per recuperar la informació, és a dir, per retrobar alguna cosa o algun aspecte que ja havia estat percebut abans.
  • reflex de prensió m Reflex en què el bebè tendeix a tancar la mà quan és estimulat el palmell. sin. reflex de grasping
  • refracció f Procés pel qual, quan una ona incideix sobre la superfície de separació entre dos medis, una part de la energia d’aquesta ona es transmet al segon medi i aleshores en canvia la direcció de propagació.
  • resposta condicionada f Resposta que ha estat apresa d’una manera semblant a la resposta incondicionada, malgrat que no ha pas de ser igual. Hi ha estímuls incondicionats i les respostes que provoquen són respostes incondicionades. sigla “RC”
  • resposta incondicionada f Resposta reflexa que es produeix d’una manera automàtica sempre que es presenta l’estímul incondicionat. sigla “RI”
  • retina f Part més important i complexa de l’ull, ja que fa possible la formació d’imatges. La retina està formada per dues classes de cèl·lules receptores microscòpiques: els cons i els bastons. sin. “capa interna”
  • sensació f Efecte que produeix en les àrees cerebrals l’excitació que, en l’òrgan sensorial, causa la recepció d’un estímul que prové del medi, tant intern com extern.
  • sensacions exteroceptives f pl El grup més gran de sensacions, caracteritzades perquè són externes a nosaltres.
  • sensacions interoceptives f pl Sensacions que agrupen els senyals que ens transmet l’organisme i asseguren el bon funcionament de les necessitats elementals. Es tracta dels estímuls que arriben al cervell procedents de les parets de l’estómac i de l’intestí, del cor i del sistema sanguini, i també d’altres aparells i òrgans.
  • sensacions propioceptives f pl Sensacions que ens donen els senyals sobre la posició del cos a l’espai i el moviment corporal (per exemple, l’equilibri, la utilització d’un múscul adequat, la situació dels membres i extremitats, o el to muscular). Els receptors de la sensibilitat propioceptiva són als músculs, a les articulacions (tendons i lligaments) i a l’aparell vestibular de l’orella interna i, després, envien els estímuls al cervell.
  • sinapsi f Transmissió, és a dir, pas, dels impulsos nerviosos de les dendrites d’una neurona a l’axó d’una altra neurona, o entre les terminacions nervioses d’una neurona motora i una fibra muscular.
  • sistema piramidal m Sistema que controla i dirigeix la motricitat voluntària i tots els moviments (fins, precisos i ràpids).
  • sordesa profunda f Sordesa que comporta, en els infants que en pateixen, una pèrdua auditiva tan gran que ni tan sols amb l’ajuda de sistemes d’amplificació poden adquirir un llenguatge oral per via auditiva.
  • supinació f Acte de posar el palmell de la mà cap amunt.
  • tàlem m Nucli gris de la base del cervell, situat per sobre de l’hipotàlem, que s’encarrega de transmetre els impulsos procedents dels òrgans sensorials del cos cap a l’escorça cerebral i associa les sensacions a les emocions. Tal i com he esmentat abans en l’entrada de còrtex/escorça,a questes paraules s’han utilitzat de forma sinònima al material paper i he apuntat les raons
  • teixit m Organització formada per moltes cèl·lules similars que treballen juntes per complir una funció comuna. Els teixits formen òrgans, estructures més complexes, i s’agrupen a fi d’actuar de manera conjunta com una unitat per dur a terme una funció especial.
  • to d’acció m To muscular que acompanya l’activitat dels músculs durant l’acció i s’associa amb la força muscular.
  • to muscular m Grau de contracció que tenen en un moment determinat els músculs i que –tal com deia el psicòleg Henri Wallon– forma gran part de l’entrellat de les actituds, els moviments i la postura, un dels aspectes de la qual és l’equilibri.
  • to muscular de base m Estat de contracció mínima del múscul en repòs.
  • to postural m To d’actitud o de manteniment de lluita contra la gravetat que dóna lloc a un estat de preacció dels diferents moviments i canvis posturals.
  • trompa d’Eustaqui f Conducte osteocartilaginós de la part anterior de la cavitat timpànica que arriba fins a la paret externa de la faringe –i així, doncs, a l’exterior– i té com a funció regular la pressió dins de l’orella. sin. “trompa auditiva”
  • tronc de l’encèfal m Part de l’encèfal que connecta el cerebel amb el diencèfal.
Anar a la pàgina anterior:
Material en paper
Anar a la pàgina següent:
Índex general