activitat educativa f Conjunt d’actuacions o tasques que es realitzen per aconseguir un objectiu educatiu específic.
adultcentrisme m Actitud tendent a considerar i valorar les nostres percepcions, coneixements, valors, etc. des de la perspectiva dels adults. Implica un nivell important de prejudici envers la posició dels infants i dels joves.
antropologia f Disciplina que estudia la naturalesa humana, les característiques físiques de les persones, i la naturalesa, formes i funcions de les cultures humanes.
aprenentatge m Canvi durador en el comportament que té lloc com a resultat de l’experiència. Existeix aprenentatge quan una resposta mostra una modificació relativament permanent com a resultat de condicions en l’entorn, anomenades de vegades estímuls. També s’ha definit l’aprenentatge com un procés pel qual el subjecte canvia com a conseqüència d’un estímul extern. L’estudi de l’aprenentatge té a veure amb la biologia, la psicologia, la sociologia, l’antropologia, la lingüística o la cibernètica.
aprenentatge funcional m aquell aprenentatge que fem i que després som capaços d’utilitzar en qualsevol situació i context diferent d’aquell en què s’ha creat.
aprenentatge significatiu m Tipus d’aprenentatge que es produeix quan som capaços de dotar de significat la nova informació que rebem, i la relacionem amb aquella altra que ja teníem.
atenció a la diversitat f Tota acció educativa que parteix de les necessitats educatives de cadascú dels nens i nenes, i que compensa les desigualtats mitjançant l’aportació de recursos materials i afectius que permetin als seus educands gaudir d’una vida plena “normalitzada” i “integrada”.
autoeducació f Educació guiada per un mateix.
avaluació f Procés d’anàlisi i valoració dels diferents elements que formen part de la intervenció educativa.
avaluació inicial f permet determinar el punt de partença del context i de l’infant, aquesta informació ha de facilitar la planificació de la intervenció socioeducativa.
avaluació final f ha de permetre determinar si s’han aconseguit o no, i fins a quin punt, les intencions educatives previstes.
avaluació formativa f té com a finalitat conèixer el procés d’intervenció per tal de proporcionar a l’infant l’ajut assistencial i/o educatiu més adequat a les necessitats de cada moment.
capacitat f Possibilitat de desenvolupar una activitat o de portar-la a terme fins al final.
capacitat professional f Conjunt de coneixements, destreses i actituds necessàries per a exercir una determinada professió.
cicle m Període temporal que forma part del sistema educatiu en què s’organitza el procés d’ensenyament-aprenentatge.
clima laboral f conglomerat d’actitud i conductes que caracteritzen la vida en l’organització. S’origina i es desenvolupa en les interaccions entre els companys i l’entorn. Cada membre del grup percep i descriu el clima en funció de les pròpies percepcions.
coeducació f Preferentment, educació conjunta dels nens i nenes dins el mateix context i les estratègies d’intervenció educativa que cerquen assolir la igualtat de gènere. També s’ha emprat amb relació a altres diferències (com per exemple, l’educació conjunta d’infants de classes socials diferents).
competència professional f Conjunt de capacitats professionals adquirides mitjançant la formació o l’exercici i l’experiència, que permeten realitzar l’activitat ajustada a una determinada feina. És la capacitat per a realitzar els rols i les situacions d’aquest tipus de feina, amb els nivells propis d’aquesta.
confessionalitat f Pertinença a una confessió religiosa.
coneixement m Acumulació d’informació assimilada que té un individu. Pertany a la vida psíquica, i és de caràcter representatiu objectiu. Es pot referir a aspectes sensitius o intel·lectuals.
context m Conjunt de circumstàncies, condicions naturals, socials i culturals que envolten les persones, o en les quals se situa un fet, una situació, una institució social.
continguts m expressen que es pretén ensenyar i per tant marquen allò que l’infant hauria d’aprendre. Existeixen diferents tipus de contingut: de conceptes i fet, de procediments i d’actituds, valors i normes.
cooperació f Participació conjunta en una determinada obra, feina, tasca.
cronograma m indica la distribució de cadascuna de les activitats en funció del temps i dels continguts treballats
cultura f Per a l’antropologia cultural, conjunt dels elements materials i espirituals (llengua, ciències, tècniques, arts, institucions, costums i usos, pautes de comportament, etc.) que caracteritzen una societat respecte de les altres. Són totes les informacions i coneixements, idees, sentiments, creences, hàbits i actituds que les persones adquirim pel fet de ser membres d’una mateixa societat. La cultura és un fenomen historicosocial, un “gènere de vida definit propi d’un grup humà”, en paraules de Ruth Benedict; un patrimoni exclusivament humà. L’educació és un procés cultural i comunicatiu.
currículum m Conjunt d’objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació que guien i orienten l’acció docent, que respon a una planificació educativa.
deficiència f Pèrdua o alteració d’una estructura o funció psicològica, fisiològica o anatòmica.
demografia f Ciència que estudia les poblacions humanes: els seus estats, moviments i factors (biològics, socioculturals, etc.).
deontologia f Estudi referit als deures professionals, tant a les prescripcions legals que comporten els deures, com a allò que està relacionat amb la moral i ètica del professional.
desenvolupament m Conjunt de processos de canvi que experimenten les persones des que neixen fins que arriben a la maduresa o edat adulta.
detecció de necessitats f o (diagnòstic inicial) procés de recollida d’informació que ens facilitarà la informació d’on parteixen els nostres educands i amb quins recursos comptem de cara a dissenyar una intervenció socioeducativa.
didàctica f Ciència que té com objectiu específic i formal la direcció i el procés d’ensenyar vers finalitats immediates i remotes, d’eficàcia instructiva i formativa.
discapacitat f Limitació o impossibilitat per a fer una activitat dins dels marges considerats normals, deguda a una deficiència.
disseny curricular m Concreció gradual de les intencions educatives que es defineixen en el marc curricular i en les lleis i normatives.
docència f Acció d’ensenyar.
educabilitat f Capacitat humana de rebre influències d’altres persones.
educació f Procés de perfeccionament humà, d’aprenentatge i de formació, de construcció de la identitat personal i de socialització, que dura tota la vida i que resulta possible per l’educabilitat pròpia de l’espècie humana.
educació inclusiva f Procés pel qual s’ofereix a tots els infants, sense distinció de la discapacitat, la raça o qualsevol altra diferència, l’oportunitat per continuar essent membre de la classe ordinària i per aprendre dels seus companys, i juntament amb ells, dins l’aula.
educació formal f tipologia d’educació caracteritzada per objectius intencionals i metodologia sistemàtica, és, gaire bé sempre, presencial, compta amb espais propis molt institucionalitzats i marca una clara diferenciació entre el rol d’alumne i professor. En el nostre país a nivell legislatiu es defineix com l’educació reglada.
educació no formal f tipologia d’educació caracteritzada per objectius intencionals i un procés sistemàtic al llar del temps; no és necessàriament presencial i els seus espais no són clarament definits i institucionalitzats; la metodologia d’ensenyament aprenentatge és oberta i interactiva, amb tècniques i estratègies pròpies; el paper educador educant a vegades, no queda clarament definit; arriba a la població al llarg de tota la seva vida. A nivell legislatiu és una educació no reglada.
educació informal f tipologia d’educació que respon a un procés educatiu no intencional; l’agent o el context educador no té, en principi, l’objectiu clar d’educar. No és un procés sistemàtic, ni metòdic, no existeix una planificació ni una idea d’educar amb continuïtat al llarg del temps
educador -a m i f Persona que exerceix influència en els altres. Normalment es diu del professional que es dedica a l’educació.
educand m i f Subjecte del procés educatiu.
educativitat f Capacitat humana d’influir en els altres.
estratègies metodològiques f forma d’organitzar les accions per tal de vehicular les decisions o premisses preses respecte a la metodologia global a utilitzar. El disseny i elecció d’aquestes estratègies implicarà aportar tècniques i eines que afavoreixin els aprenentatges dels infants.
estructura organitzativa f marca la forma d’actuar dels professionals, la relació entre aquests professionals, la resta de serveis i els agents receptors de la intervenció; la forma de gestionar i organitzar els recursos, el temps, l’espai etc.
etapa f Període educatiu que comprèn diversos cicles.
etnografia f Mètode que estudia sobre el terreny una cultura o un aspecte cultural. Comporta la descripció més exacta dels fenòmens mitjançant uns mètodes de recollida de dades, treball de camp i descripció per a veure quines són les “coses culturals” dins una cultura.
filantropia f Sentiment que porta als homes a ajudar els altres, amor a la humanitat, actuació desinteressada. Aplicat a l’educació es refereix al corrent pedagògic que cerca l’ajuda a les persones des dels processos formatius i les institucions educatives.sin.: “filantropia pedagògica”
filantropia pedagògica f Vegeu filantropia.
formació f Ha estat considerada la finalitat de l’educació i molt identificada amb les influències educatives intencionals. Necessita activitat i permet el desenvolupament de les potencialitats de l’ésser humà.
heteroeducació f Tipus d’educació influïda i guiada per influències exteriors. Suggereix la necessitat d’intervenció educativa.
idealisme m Corrent filosòfic que subordina al pensament tota existència, tot ésser objectiu i exterior a l’home. Oposat a realisme, aferma la creença en els valors ideals. sin.:“idealisme pedagògic”
IDH m Vegeu “índex de desenvolupament humà”
idealisme pedagògic m Vegeu idealisme.
índex de desenvolupament humà m Índex que pondera la qualitat de vida d’un país a partir de diferents indicadors (de salut, educació i qualitat de vida), i que varia de 0 a 1. S’elabora per a contrarestar la identificació entre creixement econòmic i desenvolupament. sigla “IDH”
infància f Concepte polisèmic que fa referència, entre d’altres, a un conjunt de trets psicosociobiològics d’un subjecte, a una etapa o període vital, i a un col·lectiu o grup d’edat, però també al concepte que en tenim o a les normes, valors i institucions que s’apliquen als infants, on es desenvolupa la cultura infantil.
instrucció f Formació intel·lectual que és el resultat educatiu del procés d’ensenyament/aprenentatge.sin.:“procés E/A”.
integració escolar f concepte ideològic en que tots els nens i nens han de ser escolaritzats, sempre que això sigui possible , endins del sistema educatiu ordinari.
intencions educatives f tot allò que els professionals volen ensenyar amb intenció, vénen establertes pels objectius educatius i el continguts.
intervenció socioeducativa f actuacions que es porten a terme amb l’objectiu d’aconseguir uns canvis a nivell personal i social que millorin la qualitat vida de les persones receptores de la intervenció.
laïcisme m Doctrina que defensa la independència de l’home o de la societat i especialment la de l’estat de tota influència religiosa.
marc curricular m Definició de les intencions i les opcions educatives generals que, d’acord amb el marc normatiu o legal, es prenen segons les informacions aportades pels estudis psicològics, sociològics, epistemològics i pedagògics.
marc legal m Conjunt de normes (lleis, decrets, reials decrets, etc.) que regulen l’àmbit educatiu.
maduració f Procés pel qual la conducta i el pensament es despleguen i passen a formar part de la seva manera d’actuar, de viure i de ser.
metodologia f eix de tot projecte que ens guiarà l’inici, el camí i l’horitzó d’una concreció educativa en el si de la intervenció socioeducativa. Respon a la pregunta de com actuarem i a com ens organitzarem.
minusvalidesa f Situació desavantatjosa com a conseqüència d’una discapacitat.
modernitat f Per alguns, la caracterització d’una època que comença al Renaixement i arriba fins a la Segona Guerra Mundial, que es caracteritza per l’economia capitalista i la indústria com a motor de desenvolupament, la ideologia liberal, la nació com a territori polític, la democràcia representativa com a forma de govern, la creença en el progrés i la raó, l’individualisme com a valor, les guerres i els genocidis, o la importància de l’escola com a institució educativa.
necessitats educatives especials f aportació de recursos educatius i/o materials de forma temporal i/o permanent que permetin l’ajustament entre les exigències comuns o generals del medi sobre el grup al que pertany i les seves possibilitats personals de respondre a aquestes exigències.
nivell de planificació f continu d’accions planificades al llarg del temps, i en diferents espais, que seran portades, per diferents professionals; des dels agents responsables de planificar les polítiques socials i educatives amb un abats territorial ampli fins als responsables de la concreció d’aquesta planificació en espais mes reduïts i molt més propers als agents receptors de la intervenció.
objectiu m Allò que volem assolir, les finalitats que ens proposem. Si ens ubiquem en el marc del nostre sistema educatiu, ens referim a allò que volem assolir quan finalitzi un determinat període escolar (des d’una unitat didàctica fins a una etapa educativa). Els objectius són els components primordials dels projectes que orienten i guien les intencions educatives. Normalment els objectius responen a allò que es vol aconseguir amb un intervenció i hauran d’enunciar tant l’acció educativa com els resultats on es vol arribar.
objectiu didàctic o d’aprenentaatge m Enunciat que determina el tipus i grau d’aprenentatge que han d’haver assolit els alumnes respecte del continguts seleccionats.
objectiu general d’etapa m Enunciat que fixa les capacitats que els alumnes han d’haver assolit en finalitzar una etapa educativa.
objectius específics m Concreten els objectius generals. Defineixen les intencions educatives per a les diferents activitat i indiquen que s’espera aconseguir una vegada desenvolupat el projecte.
objectius operatius m Concreten els objectius específics. Mesuren el que s’espera aconseguir mitjançant les diferents tasques.
observació f Acció que consisteix a controlar directament o per mitjà d’aparells, com evolucionen determinats fenòmens, la conducta dels individus, etc. Es tracta d’obtenir coneixements causals.
organització didàctica f acció d’organitzar els diferents elements constitutius d’un programa i/o projecte per tal d’acotar totes les casuístiques i/o variables diferenciadores de la realitat social i arribar als objectius educatius amb èxit.
organització escolar f Ciència de l’educació que s’ocupa de l’estudi dels diferents elements de la institució escolar, de la seva estructura, funcions i interrelacions, per a assolir els objectius educatius proposats.
pedagogia f Ciència, o conjunt de ciències, que estudien l’educació i els seus processos (ensenyament-aprenentatge, formació, etc.).
pla f primer nivell jeràrquic de la planificació i el menys concret, marca grans línies de Polítiques Socials, amb un abast territorial ampli com l’europeu, estatal, autonòmics, locals, o bé, dirigits a grans sectors de població.
planificació f Planificar és preveure i decidir d’una forma organitzada, coordinada i racional, la intervenció més adient capaç de pal·liar o solventar una situació problemàtica.
postmodernitat m Caracterització de l’etapa que va des de la Segona Guerra Mundial fins avui, de la qual es poden destacar com alguns dels seus trets més importants el capitalisme consumista i l’economia global, les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) com a motor de l’economia, el neoliberalisme com a ideologia dels grups dominants, la sobrevaloració del jo, la decadència de l’escola com a institució educadora, la internacionalització del terrorisme, el malestar social i l’aparició dels moviments de protesta.
presa de decisions f elecció d’alternatives o estratègies possibles per a solvertar un problema.
prescriptiu -iva adj Dit d’allò que és determinat per la normativa, i esdevé d’obligatori compliment.
programa f sèrie d’actuacions contextualitzades per a portar a terme un pla, amb objectius dissenyats per aconseguir uns fets dintre d’una realitat més reduïda que la realitat d’un pla.
programa d’estimulació precoç f conjunt d’actuacions en l’àmbit de la prevenció, la detecció, diagnòstic i la intervenció terapèutica, de caràcter interdisciplinar, que s’estén en un sentit ampli des del moment de la concepció fins que l’infant compleix els sis anys, abastant, per tant, l’etapa prenatal, perinatal i l’etapa postnatal de la primera infància.
programació m acció de decidir anticipadament el que s’ha de fer, preveient un futur desitjable i assenyalant els medis per a assolir-lo.
projecte m sèrie d’accions concretes dirigides a un sector de població molt reduït o individual i amb uns objectius específics.
psicologia f Ciència que estudia els processos mentals o psicològics, molt en especial els vinculats amb la conducta humana i animal. Es va desenvolupar a partir del final del segle XIX.
recursos m elements del l’organització didàctica imprescindibles a l’hora de portar a terme qualsevol intervenció socioeducativa. Els recursos més significatius són els humans, materials i econòmics.
socialització m Acció d’integrar les noves generacions en la societat. L’educació la pressuposa, però no es confon amb el procés de socialització.
societat del coneixement f Nom que rep la civilització occidental que fa referència a la importància que tenen els coneixements, la informació i el pensament per a renovar la ciència, la societat i cercar el progrés de la humanitat.
treball en equip m Organització utilitzada pels ensenyants a l’hora de planificar l’activitat educativa, basada en l’intercanvi i la cooperació.
trets d’identitat (o senyes) de la institució i/o centre m variables establertes pel marc legislatiu, la ideologia educativa, la línia pedagògica, les actituds, els valors i les exigències pròpies de cada institució i/o centre, es correspondria amb el PEC d’una institució formal.
