L’elaboració i l’avaluació de projectes educatius no formals

Els centres i les institucions basaran la seva tasca educativa en una ideologia i manera d’actuar compartida per tots els agents implicats i que es recollirà en el projecte institucional de centre, a l’hora de dissenyar un projecte educatiu els educadors i les educadores partiran necessàriament d’aquest document de planificació.

Per tant, abans d’organitzar una acció educativa i per tal d’acotar totes les casuístiques o variables diferenciadores de la realitat social, serà necessari per part dels i de les professionals posar en marxa una anàlisi acurada dels aspectes següents.

• Delimitació del marc legal que afecta directament la pràctica socioeducativa.
• Delimitació dels trets diferencials que caracteritzen qualsevol institució o centre.
• Delimitació de la realitat del context, els recursos o possibilitats reals de gestionar o portar a terme el projecte.

1. El marc legal s’ha de contemplar:

• Des d’un context extern: europeu, estatal o autonòmic que consideri tota la normativa que legisla i emmarca qualsevol intervenció dins l’àmbit social.
• Des d’un context intern: disposicions legals que regulen les activitats pròpies dels centres o institucions i dels seus professionals on es porta a la pràctica aquesta intervenció.

2. És també necessari delimitar els trets diferencials que caracteritzen les institucions o centres entre els quals destaquem:

• La ubicació i entorn social que envolta aquesta institució o centre.
• La tipologia o característiques pròpies que la defineixen.
• La seva estructura i funcionament intern.

Segons els seus trets diferencials, cada centre o institució marcarà, de manera singular, les seves pròpies línies d’acció a l’hora d’intervenir i quedaran recollides en el seu projecte institucional.

Per aquest motiu, no es pot parlar d’un disseny de projecte generalitzat per a qualsevol, intervenció socioeducativa, sinó que per a cadascuna d’elles caldrà elaborar ad hoc una guia de treball que reculli una programació d’acció a mig termini.

3. Delimitació de la realitat del context, els recursos o possibilitats reals de gestionar o portar a terme el projecte.

S’ha de ser conscient i saber que a vegades encara que hi hagi una necessitat evident, no es tenen suficients recursos com per intervenir; en aquest cas serà necessari demanar ajuda externa o derivar a altres serveis que pugin suplir aquestes carències.

Per facilitar aquesta tasca i aconseguir una programació rigorosa serà convenient comptar amb un model d’actuació que serveixi de guia i faciliti la contextualització de les accions socioeducatives i que doni resposta a qüestions com: on som?, què volem fer?, com ho volem fer?, què disposem per fer-ho?, qui el farà?, quan…?, etc.

Respecte a aquest model E. Ander-Egg (1992) proposa una guia de les qüestions que comporta programar una acció educativa (vegeu taula) i les respostes que s’han de conèixer necessàriament abans de portar-la a terme.

La formulació i posada en marxa d’un projecte educatiu exigeix conjugar de manera coherent una sèrie d’accions o passos amb una sèrie d’elements que ens duran a la seva consecució.

Normalment els passos o accions a seguir s’anomenen fases. La denominació d’aquestes fases varia depenent dels autors. Ens basarem en G. Pérez Serrano (2000), que enumera les fases del projecte com: (1) diagnòstic, (2) planificació, (3) aplicació execució, (4) avaluació.

Aquestes fases no es poden considerar d’una manera temporal sinó que se solapen, s’interrelacionen, i són susceptibles d’adaptació mentre s’està portant a terme l’acció educativa.

A més de les fases que emmarquen l’actuació, els i les professionals han de conèixer quins són els components d’un projecte educatiu i com s’han d’organitzar dintre de les diferents fases.

Per tal ajudar-vos en aquesta tasca i encara que no es pot parlar d’un disseny de projecte educatiu generalitzat, serà bo proposar-vos com a base una guia memòria d’un projecte (vegeu la taula) que doni resposta a quins són i com s’organitzen els components d’un projecte dintre de les diferents fases.

La part introductòria d’un projecte socioeducatiu ens donarà informació de la identitat i situació, els aspectes que s’han d’especificar en aquest apartat són els següents:

• Qui són i on ens ubiquem, és a dir, qui o quines persones són els responsables de l’elaboració del projecte i qui o quines persones són els responsables de portar-lo a terme, que a vegades poden no coincidir. Pel que fa a la ubicació necessàriament s’ha de tenir una adreça social que serà on arribin les notificacions oficials. L’adreça social tampoc ha de coincidir amb l’adreça on es porta a terme el servei. Aquestes dades normalment només s’han d’especificar quan el projecte es presenta a una entitat externa.

• Pel que fa a l’estructura i funcionament intern de l’organització, donarà informació sobre com es gestionarà la pràctica educativa en el seu interior i haurà d’especificar:
  • L’organigrama per tal de fixar l’estructura de l’organització, no serà necessari que sigui de tota la identitat, sinó que serà suficient amb els responsables del projecte.
  • A més, s’hauran d’especificar les funcions de cada un dels membres, els càrrecs, les coordinacions, les reunions i els sistemes de comunicació, és a dir, a qui s’ha d’informar, com i amb quina periodicitat, etc.
• En referència als serveis i identitats amb els quals es mantenen contactes externs, cap intervenció pot quedar relegada al marc intern de la pròpia organització sinó que necessàriament s’ha d’ajudar dels recursos externs que ofereix la comunitat. S’hauran d’especificar quins són els serveis o entitat amb qui és relaciona o col·labora.
• Respecte a la denominació del projecte o servei, és a dir, el nom del projecte, ha de ser precís i identificatiu de la intervenció, es recomana que el nom estigui recolzat per un logotip que representi de manera visual la imatge de la intervenció o de l’organització.
• Finalment també és recomanable una descripció general del projecte que es correspondrà amb un resum de tota l’actuació, és a dir, quan una persona o organisme extern a la intervenció llegeixi la descripció ha de fer-se una idea precisa de la finalitat i les característiques principals que emmarcaran aquesta intervenció.

La fase diagnòstica partirà necessàriament del projecte institucional i haurà d’especificar el següent:

• La justificació: s’hauran de justificar les raons de la intervenció, aquesta justificació haurà de reflectir els punts de partença o problemàtica amb la qual ens trobem i la necessitat d’intervenir per a solucionar aquesta carència, és a dir, la justificació inclourà:
  • Les raons fonamentals que motiven i argumenten la creació del projecte o servei.
  • La contextualització o marc legislatiu.
  • La contextualització o marc geogràfic.
  • La contextualització socioeconòmica i cultural.
  • La fonamentació teòrica.
  • També recollirà els coneixements i experiències d’altres projectes que fan altres entitats, organismes o organitzacions socials, educatives i recreatives que treballen en el mateix entorn per tal de no duplicar accions, eliminar competències innecessàries i considerar la possibilitat d’establir relacions de col·laboració i, d’aquesta manera, no deixar cap necessitat de la població sense cobrir.

  Recordeu que el projecte institucional recull informació vers la normativa que emmarca la intervenció, el funcionament intern de la entitat i els recursos personals i materials amb els quals comptem per a portar a terme el projecte.

• Marc de referència: s’indicarà a quin pla o programa pertany el projecte, és a dir, de quina política de planificació deriva.
• Destinataris: també s’haurà d’analitzar la població a intervenir, població diana, s’haurà de fer un estudi i reflexió sobre el perfil i les característiques dels destinataris, i també la quantitat que se n’espera intervenir.

• Ubicació i cobertura: s’ha d’indicar la ubicació, és a dir, l’adreça o lloc on es portarà a terme la o les accions educatives, que no té perquè coincidir amb la ubicació de la entitat que porta a terme el projecte. També és important reflexionar sobre la cobertura o possibilitats d’acció; aquesta dada la coneixerem mitjançant la diferència entre el nombre de destinataris potencials i el nombre de destinataris reals que el projecte és capaç d’atendre.

Encara que hi ha components de planificació d’un projecte educatiu que coincideixen amb els components de programació en l’educació formal, val a dir que aquests elements presenten certes diferències vinculades a les característiques del marc social.

Els objectius, es consideren els components primordials dels projectes, ja que orienten i guien les intencions educatives. Normalment aquest objectius responen a allò que es vol aconseguir amb un intervenció i hauran d’enunciar tant l’acció educativa com els resultats on es vol arribar.

Un altre aspecte important a considerar serà el nivell de planificació en què s’han d’inserir aquests objectius; mentre que un pla requereix d’unes finalitats o objectius molt genèrics, aquests s’aniran concretant a mesura que baixa el nivell de planificació, és a dir, es concretaran en els programes i més encara en els projectes.

Sovint i durant l’exercici de la vostra tasca educativa haureu de definir i concretar objectius, per aquesta raó, us afegim un exemple de les tres tipologies dels objectius depenent del seu nivell de concreció (vegeu taula).

Encara que els objectius operatius haurien de ser quantitativament mesurables, com per exemple, quin tant per cent de destinataris han aconseguit l’objectiu esperat o en quin tant per cent ha augmentat la seva destresa etc., en l’àmbit educatiu a vegades aquesta quantificació no dóna la informació més adequada, així que es preveu com a convenient establir indicadors qualitatius que posin l’èmfasi en allò que és més individualitzat i que puguin mesurar alguns resultats que s’esperen com: el canvi d’actitud, o l’assimilació de valors o normes.

Els continguts expressen que es pretén ensenyar i per tant marquen allò que l’educand hauria d’aprendre.

Hem de recordar que els continguts en l’àmbit no formal no vénen prèviament establers a nivell estatal, sinó que per a cada projecte el professionals haurà de definir quin contingut utilitzar i la utilització d’un tipus o d’un altre vindrà establerta segons l’aspecte que es vulgui desenvolupar dels infants.

Per tant, serà imprescindible una reflexió adequada sobre que es vol ensenyar, ja que la tipologia dels continguts orienten la metodologia i les estratègies d’intervenció a l’hora de concretar la practica educativa.

L’objecte de la metodologia d’intervenció serà conèixer la millor manera de fer i organitzar la pràctica educativa diària per arribar a assolir els objectius educatius establerts.

La millor manera de fer i organitzar serà aquella que permeti als educadors i educadores infantils posar en marxa una metodologia:

• Motivadora i participativa que generi espais de convivència que reflecteixin moments importants en la vida dels menors i que aquests siguin viscuts per part de tots els participants com a experiències agradables.
• Reparadora i assistencial que permeti una intervenció socioeducativa més terapèutica a fi de pal·liar o solucionar les mancances que puguin aparèixer en l’esdevenir diari dels infants i que evitin la marginació i l’exclusió.
• Flexible que permeti la intervenció educativa a nivell individual, tutorial, grupal; dins d’aquesta concepció metodològica l’educador i l’educadora infantil ha de poder utilitzar recursos i tècniques adequades que potenciïn la participació i l’aprenentatge de tothom.

Les activitats són el nexe fonamental entre la resta de components d’un projecte i considerades com a unitats de treball; el seu disseny ha de facilitar l’adquisició i l’assoliment dels coneixements que volem impartir.

En el marc d’un projecte s’hauran de programar activitats variades i adaptades a la diversitat dels nens i les nenes a fi que els permeti assolir els objectius i els continguts seleccionats. S’hauran de conèixer els grups i la seva disposició, prendre decisions respecte a l’organització de l’espai i temps, conèixer amb quins recursos compten, etc.

Els recursos són els mitjans que ens permetran portar a terme l’acció educativa. Quan es dissenya un projecte necessàriament s’han de preveure i seleccionar una sèrie del recursos, entre ells:

• Els recursos humans
• Els recursos materials
• Els recursos econòmics

1. Els recursos humans s’han de contemplar en un doble vessant, per una part la quantitat de professionals necessaris per portar a terme una acció educativa i per l’altra la qualitat d’aquests professionals.

La manera de treballar en el marc dels projectes és en equip multidisciplinar i la quantitat o titulació dels diferents professionals dependrà de les necessitats de cada institució o centre.

2. Els recursos materials: l’elecció d’un material va en funció de la concepció metodològica del projecte i, per suposat, dels educadors que el porten a terme.

Es poden considerar dintre de la categoria de recursos materials, les infraestructures, els equipaments, els mitjans tècnics i el material fungible.

3. Els recursos econòmics: pel que fa als recursos econòmics, s’ha de preveure quin serà el cost de cada una de les activitats. El cost de les activitats s’haurà d’especificar i recollir en el pressupost del projecte educatiu o de la institució.

En projectes a curt i mitjà termini, les activitats seran seqüenciades i en els de llarga durada hi haurà més diversitat d’activitats, per la qual cosa caldrà especificar-les i classificar-les segons els destinataris, adjuntant-hi un calendari o un cronograma en què s’indiqui la distribució de cadascuna de les activitats en funció del temps i dels continguts treballats.

Una vegada plantejades les activitats es tractaria de triar aquelles que vagin millor per aconseguir els objectius específics o operatius i ordenar-les de manera temporal.

Una de les tècniques més utilitzades per temporalitzar els programes d’activitats en el marc d’un projecte són els cronogrames; el cronograma és una matriu de doble entrada en la qual les files serveixen per indicar les activitats i les columnes per indicar el termini de temps de cadascuna d’elles.

L’interval de temps que recull un cronograma vindrà marcat per les necessitats temporals o la durada de l’acció educativa; poden haver-hi cronogrames d’anys, de mesos o de setmanes.

Per tal que us feu una idea a nivell visual us presentem un exemple de cronograma, un diagrama de Gantt on es recullen les activitats d’un projecte al llarg d’un any i organitzades per fases (vegeu la figura).

Font: Manual bàsic d'elaboració i avaluació de projectes de J.M. Mille Galán (2008).

La promoció i publicitat de l’acció educativa planificada serà molt necessària ja que ens podem trobar que molts dels esforços fets han estats banals per falta d’assistents.

Hi ha dues reflexions que s’han de fer a l’hora de portar a terme la difusió d’un projecte: quins medis de comunicació utilitzarem i quin serà el contingut de la informació a transmetre.

1. Canal de comunicació: s’utilitzarà el canal de comunicació depenen de l’abast geogràfic que es vulgui intervenir, en tot cas, serà bo ajudar-se d’ajuntaments, institucions, empresses privades, associacions de veïns, botigues de barri, etc., si passem amb èxit la informació a aquests àmbits, aquesta tindrà una àmplia repercussió. S’ha de mantenir un equilibri entre els resultats que s’esperen obtenir i els costos del medi i pensar que moltes vegades els mitjans més efectius no són els més cars.
2. El contingut de la informació: també serà important el disseny i el contingut de la informació que es vol transmetre, aquesta informació normalment conté: el lloc on es porta a terme, la finalitat del projecte, els continguts, les diferents activitats que es faran, la temporalitat o horari i la necessitat que cobreix aquesta acció educativa i per a la seva difusió s’utilitzen normalment fulls informatius, tríptics, cartells, revistes informatives de la població, ràdio, etc.

Els educadors i les educadores d’infantil no sempre seran els encarregats de fer el pressupost ja que moltes vegades es trobaran treballant a l’àmbit d’una institució.

Però en el cas que sigui necessari fer el pressupost d’un projecte educatiu específic s’haurà d’assumir que és una tasca una mica dificultosa i de gran responsabilitat (penseu que el cost d’un pressupost pot facilitar o impedir la realització d’un projecte).

Un pressupost es divideix en dues parts diferenciades: les despeses i els ingressos, i si treballem en una empresa sense afany de lucre la suma d’ambdues parts ha de ser idèntica, és a dir, la resta entre despeses i ingressos ha de donar zero ja que no poden haver-hi beneficis privats.

Analitzarem ara algunes de les partides que en un pressupost poden formar part dels apartats de despeses i d’ingressos:

1. Despeses: en aquest apartat s’han d’incloure el costos següents:

• Recursos humans implicats: nòmines, despeses derivades de seguretat social, dietes, desplaçaments, formació, etc.
• Recursos materials, tècnics i d’infraestructura: equipament i mobiliari, instal·lacions i infraestructura, vehicle, material fungible, ordinadors i audiovisuals, etc.
• Manteniment i funcionament: lloguers d’edifici o vehicles, aigua, llum, telèfon, electricitat, etc.
• Imprevistos: un tant per cent de l’import, entre el 5 i el 10%, total del pressupost ha de ser per imprevistos.

2. Ingressos: en aquest apartat s’ha d’incloure el següent:

• Les aportacions econòmiques dels responsables del projecte o de la institució.
• Les aportacions econòmiques dels destinataris (en cas que n’hi hagi).
• Les subvencions i ajudes: d’organismes oficials, empreses privades, donacions, etc.

Per tal de facilitar-vos de manera visual el contingut i l’estructura d’un pressupost en la taula podeu veure un exemple.

Pel que fa al finançament, normalment els programes o projectes socials funcionen mitjançant finançament públic.

Quan una institució o centre és una entitat pública i pertany a la Generalitat, Ajuntament, Diputació, etc., el finançament és gestionat directament des dels organismes o departaments al qual pertany com per exemple: educació, treball, benestar i família, etc.

Si es tracta d’una entitat privada sense ànim de lucre el finançament s’ha de gestionar normalment per projectes o serveis i amb caràcter temporal.

La fase d’implementació d’un projecte educatiu fa referència a la posada en marxa de totes i cada una de les accions i activitats planificades.

Aquesta fase no s’ha d’entendre d’una manera rígida i la implantació ha de ser susceptible de certes adaptacions si mitjançant l’avaluació i el seguiment sistemàtic es detecta que certes accions o activitats no donen el resultat esperat.

El fet que en la fase d’implementació es puguin canviar o adaptar certes mesures d’actuació no contradiu en absolut la necessitat d’una planificació, ja que no es el mateix adaptar una activitat que improvisar-la.

El concepte avaluació pot tenir enfocaments diferenciats despenent del grau de concreció en què ens situem, és a dir, podem avaluar una política de serveis socials, una institució o un centre.

El seguiment i control d’aquesta fase serà molt necessari ja que ens assegura el seguiment de les diferents variables que configuren el disseny de la planificació, i també el de la seva implementació. S’hauran de mesurar periòdicament els resultats obtinguts, comparar-los amb els resultats previstos i introduir-hi modificacions i rectificacions per retornar el procés a uns límits acceptables.

L’avaluació és l’instrument que ens permet organitzar els resultats de la comparació entre la situació inicial i la situació real a la qual hem arribat. Aquesta comparació ens ha de donar informació del grau d’assoliment d’allò que inicialment s’havia previst, i també dels diferents factors que han fet possible o han dificultat el desenvolupament del projecte.

Els objectius de tota avaluació són:

• Valorar els resultats i obtenir conclusions sobre el grau de consecució dels objectius.
• Revisar i reorientar el desenvolupament del procés, diagnosticant les possibles deficiències.
• Identificar els elements que determinen les diferències entre allò que s’esperava i els resultats obtinguts.
• Millorar la intervenció de cada element i aconseguir un aprofitament més gran dels propòsits del projecte per part dels destinataris.

Des d’una perspectiva temporal, hem de considerar els diferents moments en què pren sentit l’avaluació: avaluació inicial, avaluació del procés o avaluació formativa i avaluació final o anàlisi dels resultats.

1. L’avaluació inicial: independentment de l’avaluació diagnòstica, moltes vegades la intervenció educativa requereix la necessitat de dissenys de projectes educatius individualitzats (PEI); per al disseny d’aquests projectes necessitem una avaluació inicial que ens aporti informació sobre la situació concreta de l’infant, de la seva família i de les seves circumstàncies.

2. L’avaluació del procés: es tracta d’avaluar l’adequació dels components del projecte a les necessitats específiques de la població per a la qual s’ha dissenyat, és a dir, la seva capacitat per donar resposta a les necessitats detectades en l’infant.

Alguns dels aspectes que s’han de tractar en l’avaluació del procés són:

• Avaluació sistemàtica dels resultats obtinguts mitjançant les diferents accions i que estaven definits en els objectius.
• Avaluació sistemàtica dels diferents elements organitzatius: metodologia, activitats, recursos, organització, etc.
• Avaluació sistemàtica de les tasques desenvolupades pels educadors i les educadores i els responsables del projecte.

3. L’avaluació final: a més de la informació del desenvolupament del procés és necessari comprovar els resultats finals o impacte que ha tingut el projecte o l’acció educativa, és a dir, l’avaluació dels resultats.

Per obtenir aquesta informació J. M. Mille Galán aconsella dues dimensions bàsiques que cal avaluar per a comprovar el nivell en què s’han aconseguit els resultats que marquen el projecte:

• L’eficàcia o nivell d’assoliment dels objectius del projecte i compliment de les previsions.
• L’eficiència o relació entre els costos totals de l’esforç (recursos i temps) invertit en el projecte i els productes, els resultats i els efectes obtinguts.

Per a portar a terme l’anàlisi o valoració global d’un projecte educatiu és imprescindible disposar d’uns mètodes o tècniques precises i adequades de recollida d’informació.

Una de les decisions que s’haurà de prendre en el disseny dels projectes serà com es portarà a terme la transmissió de la informació.

1. Pel que fa a la transmissió d’informació a estaments superiors, aquests estaments han de conèixer exactament què ha estat i què ha esdevingut la intervenció socioeducativa; mitjançant aquestes valoracions els serveis socials podran millorar, si escau, la qualitat d’actuacions posteriors.

2. Els intercanvis orals o escrits entre els professionals de la intervenció són una de les fonts d’informació indispensables per al coneixement del procés de la intervenció i de l’estat del nen o la nena.

Aquesta transmissió d’informació i el debat sobre avaluació es pot produir en diferents moments, i segons la finalitat que es pretén, normalment el més aconsellable és la sistematització de reunions on es creï un espai comunicatiu adequat i facilitador del diàleg.

3. Quant a la transmissió d’informació entre els professionals i la família serà convenient que els educadors i les educadores, amb entrevistes individuals, reunions col·lectives o informes escrits, estableixin una comunicació periòdica amb els pares i mares per tal de mantenir-los informats del procés d’intervenció socioeducativa i dels seus fills o filles.