Anàlisi i avaluació dels indicadors de qualitat

Els indicadors de qualitat són un element clau per a l’avaluació de l’excel·lència assistencial, que té com a objectiu fonamental cercar la millora contínua de tots els processos i procediments implicats.

Anàlisi estadística d'una base de dades d'indicadors de qualitat

Farem l’anàlisi dels indicadors de qualitat sobre els resultats globals de 2018 dels hospitals generals d’aguts de Catalunya i utilitzarem la Taula de qualitat hospitalària de 2015, que recull els indicadors individuals, distribuïts per les quatre dimensions, i amb els seus corresponents pesos.

Obrim el llibre d’Excel Hospitals_CentralResultats_Dades_2018.xlsx.

Teniu disponible per a descàrrega l’arxiu hospitals central resultats dades 2018 als annexos de la lliçó.

L’anàlisi estarà organitzada en quatre blocs, un per a cada dimensió:

  1. Efectivitat clínica (3 fulls) i adequació (2 fulls),
  2. Eficiència (1 full) i sostenibilitat (1 full anomenat “Dades econòmiques” i un altre, “Farmàcia hospitalària”),
  3. Seguretat del pacient (1 full) i
  4. Atenció centrada en la ciutadania (tenim aquesta informació en el full “Evol-Total” i en el full de “Satisfacció” en espanyol).

Anàlisi dels indicadors d’Efectivitat clínica i Adequació

En aquesta dimensió hi ha 12 indicadors. El pes mitjà de la dimensió és de 8,48 i la resta de pesos dels indicadors són els que es mostren a la taula.

Dimensió Indicadors individuals Pes indicador
Efectivitat clínica i AdequacióMortalitat hospitalària per patologies seleccionades (a l’alta i a 30 dies) 7,46
Reingressos per patologies seleccionades 6,79
Pes dimensió = 8,48Mortalitat en pacients que han desenvolupat complicacions 7,98
Mortalitat hospitalària en condicions de baix risc 8,43
Pacients amb codi infart atesos en menys de 120 minuts (ECG-baló) 7,73
Temps entrada sala-baló de pacients amb codi infart 7,73
Temps porta-agulla en trombosi intravenosa per ictus isquèmic 7,73
IQF: indicador “Selecció” 8,01
IQF: indicador “Ús racional de nous medicaments” 7,30
Hemorràgia o hematoma postoperatoris 7,86
Insuficiència respiratòria postoperatòria 7,86
Embolisme pulmonar o trombosi venosaprofunda postoperatoris 7,86
Font: Avaluació comparativa de la qualitat hospitalària a Catalunya: Marca Q Exercici metodològic. Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya. 2020.

En aquells indicadors que expressen els resultats en percentatge, utilitzarem el barem que dona la taula de la figura.

Figura Indicador positiu versus indicadors negatius: valors de referència i desviacions positiva i negativa
imatge_2.jpg
Font: Avaluació comparativa de la qualitat hospitalària a Catalunya: Marca Q Exercici metodològic. Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya. 2020.

Si tenim indicadors negatius, també podem obtenir el valor de referència, que es mostren a la figura.

Figura Càlcul de la desviació positiva i negativa
ca_lcul_desviacio_positivia_i_negativa.jpg
Font: Avaluació comparativa de la qualitat hospitalària a Catalunya: Marca Q Exercici metodològic. Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya. 2020.

Indicador: Mortalitat hospitalària per patologies seleccionades (a l’alta i a 30 dies) en els hospitals de nivell 1

Anem al full “Efectivitat 1” de l’Excel i trobarem les dades sobre la Mortalitat de malalties seleccionades (a 30 dies i a l’alta), per IAMEST (Infart agut de miocardi estable) amb trasllat i sense (a 30 dies i a l’alta).

Ens centrarem en la columna de Malalties seleccionades, que inclou les següents malalties dels hospitals de nivell 1 (Hospitals generals d’alta tecnologia):

  • Infart agut de miocardi (IAM) amb elevació del segment ST (amb trasllat i sense).
  • IAM sense elevació del segment ST.
  • Insuficiència cardíaca congestiva (ICC).
  • Ictus.
  • Hemorràgia gastrointestinal.
  • Fractura de coll de fèmur.
  • Pneumònia.

Dins aquest indicador, tenim la Mortalitat total en 30 dies, i la Mortalitat hospitalària a l’alta (en %). La mitjana dels hospitals de Catalunya és del 13,14% i del 8,3%, respectivament.

En aquest cas, hi ha una columna on hi ha l’índex ajustat, que ens indica el resultat de l’indicador per un valor que es contrasta amb el valor de referència (que sempre serà 1). Vegeu la figura.

Figura Indicador de Qualitat: Mortalitat total a 30 dies i a l’alta hospitalària de les malalties seleccionades (IQH00) dels hospitals de nivell 1
Font: Observatori del Sistema de Salut de Catalunya, Central de resultats, Informes actuals: Atenció hospitalària. Dades de 2018. Taula (Excel).

Si en fixem en l’indicador de Mortalitat en 30 dies, dels 5 hospitals més complexos (nivell 1), només 2 estan per sota de l’1 en l’índex ajustat, i d’aquests dos, només l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau té l’índex en color verd (excel·lència). La resta d’hospitals estan amb valors lleugerament superiors a 1 i les cel·les en color blanc. Això indica que es troben dins l’estàndard. L’hospital Vall d’Hebron és l’únic que es troba en l’àrea de millora (cel·la en color vermell).

Pel que fa a la Mortalitat en el moment de l’alta, l’hospital Vall d’Hebron i l’Hospital Universitari de Bellvitge són els dos hospitals de nivell 1 que es troben amb un índex ajustat de color vermell (àrea de millora). Torna a ser l’hospital de la Santa Creu i Sant Pau, l’únic dels grans hospitals que es troba en l’àrea d’excel·lència, amb un valor molt per sota d’1 (0,75).

Indicadors d’adequació dels hospitals de nivell 1

Anem al full Adequació 1 i farem una anàlisi dels següents indicadors:

  • Ingressos urgents.
  • Percentatges d’urgències ingressades.
  • Percentatge de parts per Cesària.

A la figura es mostren els resultats dels indicadors d’adequació.

Figura Indicadors d’Adequació: Ingressos urgents (%), Urgències ingressades (%), Percentatge de cesàries (IQH21) dels hospitals de nivell 1
Font: Observatori del Sistema de Salut de Catalunya, Central de resultats, Informes actuals: Atenció hospitalària. Dades de 2018. Taula (Excel).

El percentatge d’ingressos urgents a Catalunya és del 67,3%. Observem que tots els hospitals del nivell 1, excepte l’Hospital Clínic de Barcelona i l’Hospital Universitari de Bellvitge estan per sobre d’aquest valor.

Quant al percentatge d’urgències ingressades, que hauria de ser petit en un servei d’urgències molt resolutiu, a Catalunya, la mitjana, és del 10,8%. Podem veure que tots els hospitals de nivell 1 sobrepassen aquest percentatge, excepte l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona (que es queda una miqueta per sota). Això s’explica perquè aquest indicador depèn de la tipologia de pacients que són atesos, i els hospitals de nivell atendran una major complexitat casuística. Com major sigui la complexitat dels casos que siguin atesos a urgències, major serà el percentatge que ingressarà per aquesta via.

Observem el percentatge de parts per cesària. Normalment, el percentatge de parts per cesària hauria d’oscil·lar entre el 10 i el 15%. Com es pot veure a la taula, tots els hospitals de nivell 1 superen aquest valor límit del 15% i l’índex d’ajustament d’aquest indicador està de color vermell (àrea de millora).

La mitjana de parts per cesària a Catalunya és del 17,7%.

Indicadors d’Eficiència i Sostenibilitat

En aquesta dimensió hi ha 8 indicadors i el pes mitjà és de 7,91, tal com es mostren a la Taula d’Indicadors de la dimensió Eficiència i Sostenibilitat de la taula.

Dimensió Indicadors individuals Pes indicador
Eficiència i sostenibilitatRendibilitat en ingressos d’explotació 6,90
Cash-flow generat 7,02
Pes dimensió = 7,91Solvència 6,98
Cost estimat per UME assistencial 6,98
Cost anual per pacient en MHDA: antiretrovirals per VIH 6,85
Cost anual per pacient en MHDA: immunosupressors biològics 6,85
Raó de funcionament estàndard 7,24
Cirurgia major ambulatòria 7,48
Font: Avaluació comparativa de la qualitat hospitalària a Catalunya: Marca Q Exercici metodològic. Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya. 2020.

Rendibilitat dels ingressos d’explotació

Com més gran sigui el valor d’aquest indicador, millor és la situació del centre sanitari. La fórmula per a calcular aquest indicador és:

Anem al full Dades econòmiques de l’Excel per analitzar els indicadors d’eficiència i sostenibilitat. Vegeu els resultats que es mostren a la figura.

Figura Indicador d’Eficiència i Sostenibilitat: Rendibilitat dels ingressos d’explotació dels hospitals de nivell 1 (%)
Font: Observatori del Sistema de Salut de Catalunya, Central de resultats, Informes actuals: Atenció hospitalària. Dades de 2018. Taula (Excel).

L’hospital de nivell 1 que té un valor negatiu més elevat és l’Hospital Vall d’Hebron (-2,3), seguit de l’Hospital de Bellvitge (-0,62). La resta d’hospitals d’aquest nivell estan amb un valor positiu, fins i tot, l’Hospital Clínic de Barcelona té un valor d’1,23.

En el cas de l’Hospital Vall d’Hebron, que la rendibilitat dels ingressos d’explotació per l’any 2018 va ser de -2,39, significa que per cada 100 € d’ingressos s’han generat 2,39 € de pèrdues.

La mitjana d’aquest indicador a Catalunya és 0,12.

'Cash Flow' d’explotació generat

Aquest indicador es defineix com els recursos generats amb relació als ingressos per la prestació de serveis assistencials. Cal que els recursos generats permetin la renovació dels actius i el retorn dels préstecs, per tal de garantir la continuïtat de les operacions.

Amb l’objectiu de mantenir les infraestructures dels centres sanitaris en correcte estat de funcionament per continuar amb l’activitat assistencial, cal que el Cash Flow generat sigui, com a mínim, igual a la dotació per amortització. Vegeu, a la figura, els resultats de l’indicador d’Eficiència i Sostenibilitat: Cash Flow dels hospitals de nivell 1.

Figura Indicador d’Eficiència i Sostenibilitat: Cash Flow dels hospitals de nivell 1 (%)
Font: Observatori del Sistema de Salut de Catalunya, Central de resultats, Informes actuals: Atenció hospitalària. Dades de 2018. Taula (Excel).

Dels hospitals de nivell 1, només l’Hospital Vall d’Hebron té un Cash Flow negatiu. Cal destacar, novament, que l’Hospital Clínic de Barcelona és el que millor resultat té, amb un valor positiu de 4,56.

La mitjana d’aquest indicador a Catalunya és 1,97.

Rendibilitat econòmica

Aquest indicador és el resultat d’explotació respecte a l’actiu o estructura econòmica de què es disposa. Mesura la rendibilitat o el resultat que l’entitat obté dels seus actius. Valors més elevats indiquen un rendiment superior dels actius de què es disposa.

Amb l’objectiu de millorar el rendiment, cal augmentar el preu de venda dels productes que ofereix el centre sanitari o reduir els costos, per tal d’aconseguir que el marge s’incrementi. Vegeu a la figura els resultats de l’indicador de rendibilitat econòmica dels hospitals de nivell 1.

Figura Indicador d’Eficiència i Sostenibilitat: Rendibilitat econòmica dels hospitals de nivell 1 (%)
Font: Observatori del Sistema de Salut de Catalunya, Central de resultats, Informes actuals: Atenció hospitalària. Dades de 2018. Taula (Excel).

L’Hospital Vall d’Hebron torna a ser el centre sanitari amb un pitjor resultat (-5,17), seguit de l’Hospital Universitari de Bellvitge (-1,11). La resta d’hospitals tenen un valor positiu, destacant el 3,22 de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol.

La mitjana d’aquest indicador a Catalunya és 0,17.

Indicadors de Seguretat del pacient

Aquesta dimensió té un total de 8 indicadors i un pes mitjà de 8,78, tal com es mostren a la Taula d’Indicadors de la dimensió Seguretat del pacient de la taula.

Dimensió Indicadors individuals Pes indicador
Seguretat del pacientÚlceres per pressió 8,19
Bacterièmia de catèter vascular venós 8,47
Pes dimensió = 8,78Bacterièmia de catèter venós central associada a la nutrició parenteral 8,47
Infecció de localització quirúrgica d’òrgan-espai en la cirurgia electiva de còlon 8,41
Infecció de localització quirúrgica d’òrgan-espai en la cirurgia electiva de recte 8,41
Pneumònia associada a la ventilació mecànica 8,37
Punció o laceració accidental 8,35
Grau d’implantació de la llista de verificació de seguretat quirúrgica 8,37
Caigudes en pacients hospitalitzats 8,09
Font: Avaluació comparativa de la qualitat hospitalària a Catalunya: Marca Q Exercici metodològic. Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya. 2020.

Els indicadors que pertanyen a aquesta dimensió de Seguretat tenen a veure amb la qualitat assistencial que es dona en les unitats d’hospitalització, sobretot, en tot el referent a les infeccions nosocomials (infeccions que es produeixen en la pràctica assistencial i, per tant, evitables) i les úlceres per pressió (UPP).

Aquests indicadors són un punt clau, tant per a la seguretat dels pacients ingressats en un hospital, com pels costos econòmics que representa el seu augment. Les infeccions nosocomials perllonguen l’estada hospitalària, augmenta el risc de complicacions i de mortalitat, i això comporta un augment en la despesa sanitària, tal com es mostra a la taula.

Any Centres participants Estades hospitalàries Taxa Bac-CVC per 1.000 estades Bac-CVC Cost anual
2008 39 3.033.974 2,00 608 19.079.626 €
2009 38 3.152.985 1,90 607 19.048.245 €
2010 39 3.015.819 1,50 461 14.466.624 €
2011 45 3.222.650 1,80 580 18.200.959 €
2012 43 3.170.029 1,30 446 13.995.910 €
2013 47 3.430.742 1,11 405 12.702.291 e
Font: Central de resultats. Estimació econòmica dels costos derivats de les infeccions nosocomials a Catalunya. Programa VinCat (2013).

S’observa, clarament, com disminueix el cost anual en funció de la disminució en el valor d’aquest indicador, malgrat que el nombre de centres participants i d’estades hospitalàries han anat augmentant des de l’any 2008 fins al 2013. Vegeu l’evolució dels indicadors de Seguretat del pacient del 2008 al 2013, a la taula.

2008 2009 2010 2011 2012 2013
Hospitals participants al programa VINCat 55 58 558 60 60 61
Taxa de bacterièmies de catèter venós central (total bacterièmies en 1 any per 1.000 estades)(%) 0,20 0,19 0,15 0,18 0,14 0,11
Tasa de bacterièmies de catèter venós central usat per a nutrició parenteral (episodis de BAC-NP per 1.000 per total dies d’ús del catèter per a NP)(%) 3,11 3,17 2,45 2,57 2,08 1,52
Incidència de pneumònia associada a ventilació mecànica (invasiva)(%) 8,3 8,3 10,4 5,6 5,0 5,11
Incidència de bacterièmia de catèter venós central a les UCI (%) 2,7 2,0 1,9 1,5 1,2 1,2
Infecció localització quirúrgica en recanvi protètic total de maluc (%) 3,7 2,9 2,9 2,4 2,7 -
Infecció localització quirúrgica en recanvi protètic total de genoll (%) 3,1 3,4 3,2 2,5 2,6 -
Infecció localització quirúrgica en cirurgia colorectal (%) 19,0 20,7 20,7 20,7 19,1 19,3
Percentatge d’Staphylococcus aureus resistents a la meticil·lina (SARM)(%) 24 26 24 22 23 22
Taxa de casos nous SARM per 1.000 estades 0,65 0,59 0,54 0,53 0,54 0,56
Font: Central de resultats. Estimació econòmica dels costos derivats de les infeccions nosocomials a Catalunya. Programa VinCat (2015).

Veiem que va passar l’any 2018 en els hospitals del nivell 1, respecte als resultats dels indicadors de bacterièmia de catèter venós central. Observeu la figura i aneu al full Seguretat de l’Excel, per analitzat aquests indicadors.

Figura Indicador Bacterièmia de catèter venós central i de catèter venós central associat a nutrició parenteral (%) en hospitals de nivell 1
Font: Observatori del Sistema de Salut de Catalunya, Central de resultats, Informes actuals: Atenció hospitalària. Dades de 2018. Taula (Excel).

Veiem que aquests dos indicadors continuen disminuint la incidència respecte de l’any 2013, encara que amb poc marge, en dos dels hospitals de nivell 1. L’Hospital Clínic de Barcelona té lleugerament augmentada la taxa de bacterièmia de catèter venós central, però la taxa de bacterièmia de catèter central associada a nutrició per via parenteral es manté bastant per sota que la que hi havia l’any 2013. Els altres dos hospitals de nivell 1 estan bastant per sobre d’aquests indicadors.

Una dada interessant és que en el global a Catalunya, aquests dos indicadors es troben a 0,09 i 1,74, respectivament.

Indicadors d’Atenció centrada en la ciutadania

Aquesta dimensió té un total de 20 indicadors i un pes mitjà de 7,96, tal com es mostren a la Taula d’Indicadors de la dimensió Seguretat del pacient de la taula.

Dimensió Indicadors individuals Pes indicador
Atenció centrada en la ciutadaniaTemps d’espera per procediments quirúrgics garantits i no garantits intervinguts 7,13
Temps d’espera per procediments quirúrgics garantits i no garantits pendents d’intervenció 7,13
Pes dimensió = 7,96Índex de reclamacions en l’hospitalització d’aguts per contacte 7,92
Tracte i relació personal del metge i les infermeres 8,24
Competència professional 8,50
Continuïtat assistencial 8,30
Organització / coordinació 8,16
Satisfacció global dels usuaris 7,84
Informació rebuda durant l’estada a l’hospital 8,16
Consentiment informat 8,48
Ajuda a controlar o millorar el dolor 7,92
Accessibilitat percebuda / Temps d’espera a urgències 7,64
Accessibilitat percebuda / Temps a la llista d’espera 7,64
Informació rebuda durant l’estada a urgències 8,16
Intimitat del pacient 7,92
Confidencialitat del pacient 7,92
Suport i atenció psicosocial 7,60
Poder donar la seva opinió 7,92
Font: Avaluació comparativa de la qualitat hospitalària a Catalunya: Marca Q Exercici metodològic. Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya. 2020.

Dins aquest apartat estudiarem diferents indicadors, bàsicament:

  • Les caigudes de pacients hospitalitzats.
  • Els indicadors de satisfacció dels usuaris dels hospitals de nivell 1.

Caigudes de pacients hospitalitzats

El valor d’aquest indicador, en la base de dades de 2018, el trobem al full de Seguretat de l’Excel. Vegeu la figura.

Figura Indicador Taxa de caigudes en pacients hospitalitzats en hospitals de nivell 1 (%)
Font: Observatori del Sistema de Salut de Catalunya, Central de resultats, Informes actuals: Atenció hospitalària. Dades de 2018. Taula (Excel).

Observem que el centre que té una taxa més elevada de caigudes és l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona, amb una taxa d’1,89, seguit de l’Hospital Universitari de Bellvitge (1,74) i l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (1,51).

Si contrastem aquests resultats amb el global a Catalunya, que és d’1,79, veiem que la majoria dels hospitals de nivell 1 estan per sota en aquest indicador.

Indicadors de satisfacció dels usuaris dels hospitals de nivell 1

Els indicadors a estudi són:

  1. Índex de satisfacció.
  2. Índex de fidelitat.
  3. Temps d’espera a la llista d’espera.
  4. Disposició per escoltar-lo i fer-se càrrec.
  5. Sentir-se en bones mans.
  6. Tranquil·litat per descansar a la nit.
  7. Menjar de l’hospital.
  8. Comoditat de l’habitació.

Aquests són els resultats, que trobareu al full Satisfacció de l’Excel.

Vegeu els resultats dels indicadors de Satisfacció dels usuaris dels hospitals de nivell 1 a la figura.

Figura Indicadors de Satisfacció dels usuaris dels hospitals de nivell 1 (%)
Font: Observatori del Sistema de Salut de Catalunya, Central de resultats, Informes actuals: Atenció hospitalària. Dades de 2018. Taula (Excel).

El primer indicador, Índex de satisfacció, està per sobre del pes de l’indicador que hi ha a la “Taula 4. Indicadors de la dimensió d’Atenció a la ciutadania”, que té un valor de 7,84, en tots els hospitals de nivell 1. Vegeu la figura.

Figura Indicador Índex de Satisfacció dels usuaris dels hospitals de nivell 1 (%).
Font: Observatori del Sistema de Salut de Catalunya, Central de resultats, Informes actuals: Atenció hospitalària. Dades de 2018. Taula (Excel).

L’hospital millor valorat és el Clínic de Barcelona (8,85), seguit de l’Hospital de Sant Pau (8,78) i l’Hospital Germans Trias i Pujol (8,63). El pitjor valorat és l’Hospital Universitari de Bellvitge, amb una valoració de 8,18.

La mitjana d’aquest indicador a Catalunya va ser de 8,53.

El segon indicador, Índex de Fidelitat, també està per sobre del pes que té aquest indicador a la “Taula 4. Indicadors de la dimensió d’Atenció a la ciutadania”, que té un valor de 8,30, en tots els hospitals de nivell 1. Vegeu la figura.

Figura Indicador Índex de Fidelitat dels usuaris dels hospitals de nivell 1 (%)
Font: Observatori del Sistema de Salut de Catalunya, Central de resultats, Informes actuals: Atenció hospitalària. Dades de 2018. Taula (Excel).

Això si, si contrastem aquest resultat al barem que hi ha a la taula de valoració de l’indicador positiu. A la figura observem que l’únic hospital d’aquest nivell que no supera el 90% de valoració és l’Hospital Universitari de Bellvitge (88,8%), que se situa en l’àrea estàndard.

Figura Barem de l’indicador positiu
ASCII���Screenshot
Font: Avaluació comparativa de la qualitat hospitalària a Catalunya: Marca Q Exercici metodològic. Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya. 2020.

La mitjana a Catalunya de l’Índex de fidelització és del 88,5%.

El tercer indicador és el Temps a la llista d’espera. Aquest indicador, a la “Taula 4. Indicadors de la dimensió d’Atenció a la ciutadania”, té un valor de 7,64. Si extrapolem els resultats dels hospitals de nivell 1, observem que només l’Hospital Universitari de Bellvitge es queda molt per sota d’aquest valor (48,4% o 4,84). L’hospital més destacat és el Germans Trias i Pujol de Badalona amb un valor de 8,57. Vegeu la figura.

Figura Indicador Temps a la llista d’espera dels usuaris dels hospitals de nivell 1 (%)
Font: Observatori del Sistema de Salut de Catalunya, Central de resultats, Informes actuals: Atenció hospitalària. Dades de 2018. Taula (Excel).

La mitjana a Catalunya d’aquest indicador és de 7,86.

El quart indicador, Disposició per escoltar-lo i fer-se càrrec, està catalogat a la “Taula 4. Indicadors de la dimensió d’Atenció a la ciutadania” com Poder donar la seva opinió i té un pes de 7,92. Vegeu la figura.

Figura Indicador Disposició per escoltar-lo i fer-se càrrec segons els usuaris dels hospitals de nivell 1 (%).
Font: Observatori del Sistema de Salut de Catalunya, Central de resultats, Informes actuals: Atenció hospitalària. Dades de 2018. Taula (Excel).

Tots els hospitals de nivell 1 superen aquest pes, tornant a ser el millor valorat l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol amb un 95%, i el pitjor valorat l’Hospital Universitari de Bellvitge amb un 83,1%.

La mitjana d’aquest indicador a Catalunya és del 91,2%.

El cinquè indicador és Sentir-se en bones mans, que a la “Taula 4. Indicadors de la dimensió d’Atenció a la ciutadania” seria l’equivalent l’indicador Competència professional, amb un pes de 8,50. Vegeu la figura.

Figura Indicador Sentir-se en bones mans segons els usuaris dels hospitals de nivell 1 (%).
Font: Observatori del Sistema de Salut de Catalunya, Central de resultats, Informes actuals: Atenció hospitalària. Dades de 2018. Taula (Excel).

De nou, tots els hospitals de nivell 1 superen aquest barem i segueix, més o menys, el mateix patró que els anteriors indicadors.

La mitjana d’aquest indicador a Catalunya és del 93,8%.

El sisè indicador, Tranquil·litat per descansar a la nit, que a la “Taula 4. Indicadors de la dimensió d’Atenció a la ciutadania” no es troba, però que podria ser equivalent l’indicador Intimitat del pacient, amb un pes de 7,92, veiem que només l’Hospital Clínic de Barcelona superaria aquest barem (8,63), quedant-se la resta molt a prop excepte l’Hospital Universitari de Bellvitge, amb un 6,63. Vegeu la figura.

Figura Indicador Tranquil·litat per descansar segons els usuaris dels hospitals de nivell 1 (%)
Font: Observatori del Sistema de Salut de Catalunya, Central de resultats, Informes actuals: Atenció hospitalària. Dades de 2018. Taula (Excel).

A Catalunya, aquest indicador té una mitjana de 81,5%.

El setè indicador, El menjar a l’hospital, no té equivalència a la “Taula 4. Indicadors de la dimensió d’Atenció a la ciutadania”, així que ho contrastarem amb la mitjana de Catalunya, que té un valor de 64,3%. Vegeu la figura.

Figura Indicador El menjar de l’hospital segons els usuaris dels hospitals de nivell 1 (%)
Font: Observatori del Sistema de Salut de Catalunya, Central de resultats, Informes actuals: Atenció hospitalària. Dades de 2018. Taula (Excel).

Tenint en compte els resultats observats en aquest indicador, només dos hospitals superen la mitjana de Catalunya: l’Hospital Clínic de Barcelona (74,4%) i l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol (67,1%). La resta de centres estan per sota i destaquem, una vegada més, a l’Hospital Universitari de Bellvitge com el pitjor valorat amb un 43,6%.

A la figura podeu veure els resultats de l’indicador “La comoditat de l’habitació segons els usuaris dels hospitals de nivell 1”.Observeu que només supera la mitjana de Catalunya l’Hospital de Sant Pau, amb un 87%, seguit de l’Hospital Clínic de Barcelona, amb un 80%. El pitjor valorat torna a ser l’Hospital Universitari de Bellvitge, amb un 65,8%.

Figura Indicador La comoditat de l’habitació segons els usuaris dels hospitals de nivell 1 (%).
Font: Observatori del Sistema de Salut de Catalunya, Central de resultats, Informes actuals: Atenció hospitalària. Dades de 2018. Taula (Excel).
Anar a la pàgina anterior:
Contingut
Anar a la pàgina següent:
Annexos