Resum

La iniciativa emprenedora i la innovació són dos conceptes molt relacionats. Normalment, un emprenedor es decideix a dur a terme una iniciativa d’empresa quan detecta una innovació en la seva idea de negoci que sigui rendible. La innovació és un procés creatiu que comença amb un descobriment i acaba amb la confecció d’un producte o la realització d’un servei.

L’emprenedor és la persona que, aplicant les seves capacitats (creativitat, capacitat d’assumir riscos, organització, sentit pràctic…), converteix una idea en un projecte econòmic concret, en una empresa o en una organització social, i genera algun tipus d’innovació i beneficis econòmics i socials.

Els emprenedors no són únicament aquelles persones que creen un negoci per iniciativa pròpia, sinó que els treballadors o empleats d’una empresa també poden ser emprenedors (emprenedor corporatiu o intraprenedor).

La figura de l’emprenedor es pot classificar depenent de la seva autonomia entre intraprenedor o emprenedor corporatiu (l’empleat que actua amb iniciativa i autonomia per aconseguir els objectius de l’empresa on treballa) i entreprenedor o emprenedor independent. Dins dels entreprenedors podem distingir l’artesà, el familiar, l’administrador i l’oportunista.

L’anàlisi de les capacitats emprenedores servirà per crear un projecte emprenedor, que és un pla personal que persegueix aconseguir objectius empresarials mitjançant la planificació i el desenvolupament d’un pla d’empresa.

L’empresari és la persona que organitza, gestiona i assumeix el risc que implica la posada en marxa d’un projecte d’emprenedoria i que l’administra de manera eficaç, combinant els recursos humans, físics, productius, tecnològics i financers d’una organització amb la finalitat de generar beneficis, o bé és una persona física o jurídica que, per ella mateixa o per mediació dels seus representants, exerceix i desenvolupa una activitat empresarial, en nom propi i de manera habitual, adquirint la titularitat de les obligacions i els drets que es deriven de l’activitat.

L’economia és la ciència que estudia com els individus administren els recursos productius, que són escassos, entre els diferents usos alternatius per tal de satisfer les necessitats individuals i col·lectives de la societat. El principal problema econòmic és l’escassetat, a causa del fet que els recursos són limitats però les necessitats humanes il·limitades. El sistema econòmic és un mecanisme complex, per mitjà del qual les societats s’organitzen per decidir què es produeix, com es produeix i per a qui es produeix. És a dir, un sistema econòmic és la manera com s’organitza una societat per resoldre els seus problemes econòmics.

L’empresa és un conjunt d’elements coordinats i organitzats sota una direcció amb la finalitat del compliment d’un objectiu, i és la unitat bàsica de producció. L’objectiu principal de qualsevol empresa privada és la maximització del benefici.

Les bones pràctiques empresarials són totes les actuacions que duu a terme l’empresa per donar avantatges a la mateixa companyia, als seus empleats i als seus clients o proveïdors, i que afavoreixen objectius socials o mediambientals i no sols econòmics.

La missió és el propòsit central per al qual es crea l’empresa. La visió de l’empresa fa referència a allò que vol ser. Els valors de l’empresa són els judicis ètics sobre les diferents situacions de la vida social que són generalment acceptats com a bons per la immensa majoria dels individus que componen la societat.

La missió, la visió i els valors de l’empresa es concreten en una idea de negoci. Un altre tema molt important a l’empresa és la concreció de la idea de negoci en el pla d’empresa, que és l’inici i a partir del qual es pot veure si és factible dur-lo a terme. La identificació de la idea de negoci planteja diverses preguntes, com són la definició de la idea, l’objectiu o el volum de la inversió d’aquesta idea. Les idees poden venir de diverses fonts, des de la invenció o innovació en un camp determinat fins a les aficions dels emprenedors, passant per l’observació d’una mancança o deficiència.

Una vegada tenim tots aquests elements per formar l’empresa podem trobar l’assessorament, la informació o l’orientació en institucions públiques o organitzacions empresarials i en uns organismes anomenats vivers d’empreses, que són espais creats per acollir iniciatives empresarials i facilitar-los la viabilitat en els primers mesos de la seva posada en marxa i que, moltes vegades, depenen dels ajuntaments.

L’entorn de l’empresa s’ha de dividir en dos: entorn general i entorn específic. L’entorn general estudia tota una sèrie de components: els econòmics, els politicolegals, els socioculturals, els demogràfics, els ambientals i els tecnològics. Tots aquests components poden fer variar o anul·lar la cultura empresarial. L’entorn específic de l’empresa inclou els proveïdors, els clients, la competència, les entitats financeres, les administracions públiques, el mercat laboral i la comunitat.

Les àrees funcionals més comunes a les empreses són: direcció i control, aprovisionament de compres, producció, comercial o vendes, recursos humans, financera, comptabilitat i administració.

Una vegada hem vist quina és l’estructura de l’empresa hem de fer-la funcionar amb l’element humà, i en aquest punt entra la selecció de personal. Tots aquests elements dels quals hem parlat fins al moment són el reflex de la cultura empresarial, que es defineix com el conjunt de valors, creences i principis fonamentals compartits pels seus membres. I els elements que formen aquesta cultura empresarial són la missió, els valors i les polítiques de l’empresa. Aquests elements es comuniquen cap a l’exterior mitjançant la imatge corporativa, que és la imatge socialment acceptada d’allò que l’empresa significa en el seu entorn socioeconòmic.

L’empresa està influenciada pels agents socials i, especialment, per les entitats financeres en el tema del finançament i per les administracions públiques, tant de l’àmbit estatal com autonòmic i local, que controlen i fiscalitzen les empreses en tots els àmbits de la seva vida.

Dins de les empreses s’ha de considerar la responsabilitat social, que consisteix a aconseguir l’èxit empresarial de manera que es respectin els valors ètics, la gent, les comunitats i el medi ambient. Es diferencia de l’ètica empresarial en el fet que és la manera com l’empresa estableix la seva escala de valors i fixa els límits ètics de la seva activitat. La responsabilitat social de l’empresa inclou un component legal, un component ètic, un component econòmic i un component filantròpic, i es pot dividir entre responsabilitat interna i responsabilitat externa.

La responsabilitat social de l’empresa es concreta en accions i programes determinats que aquesta porta a efecte de manera voluntària, i el balanç social és l’instrument de gestió per planificar, organitzar, dirigir, registrar, controlar i avaluar en termes quantitatius o qualitatius la gestió social d’una empresa en un període determinat i enfront d’unes fites preestablertes.

El pla d’empresa és un document escrit en què s’explica i es detalla el projecte d’una nova empresa, tenint en compte tots els elements rellevants, els recursos necessaris i les accions que s’han de dur a terme per posar en marxa el nou projecte empresarial i poder-ne determinar la viabilitat.

La finalitat del pla és donar a conèixer el projecte empresarial a altres persones que hi tindran relació, i té com a objectius ordenar idees i planificar-les i defensar el projecte per aconseguir finançament, entre altres aspectes. Es pot estructurar en els apartats següents:

• Resum.
• Persona emprenedora o equip fundador.
• Pla de màrqueting. Quan s’elabora el pla de màrqueting ha d’incloure els apartats següents:
  • Identificació, definició i justificació de les necessitats que satisfarà el nostre producte/servei.
  • Descripció del producte/servei ofert i especificació de la seva utilitat.
  • Anàlisi de l’entorn general.
  • Anàlisi del mercat.
  • Política de producte/servei.
  • Política de comunicació.
  • Política de distribució.
  • Política de preus.
  • Política de serveis associats.
• Pla de producció o d’operacions.
• Pla d’organització.
• Pla juridicofiscal.
• Pla economicofinancer.
• Annexos.

La tramitació de la societat comença per escollir-ne la forma jurídica i després acomplir els passos de constitució. L’elecció de la seva forma jurídica presenta avantatges i inconvenients, i la responsabilitat social del soci en les diferents formes jurídiques de l’empresa és una de les qüestions que importen més a les persones que en volen constituir una.

Les empreses, en constituir-se, poden accedir a ajuts i subvencions que poden adoptar diferents formes o poden ser atorgats per diferents organismes.

La persona que treballa per compte propi està regulada per l’Estatut del Treballador Autònom i per la Llei 20/2007, d’11 de juliol. En aquesta legislació es fa una menció especial del treballador autònom econòmicament dependent (TRADE), una figura que és molt comuna en el nostre món empresarial actual, ja que molts treballadors autònoms depenen quasi bé en exclusiva de les comandes d’un sol client.