Forma jurídica i constitució de l'empresa

Una diferenciació que cal tenir present és la condició de persona que atribueix l’ordenament jurídic als éssers humans, però també a les organitzacions. D’aquesta manera, diferenciem entre persona física i persona jurídica.

D’aquesta manera es poden dissociar les responsabilitats de la persona jurídica (empresa) i, per exemple, un propietari de l’empresa (persona física) que tingui accions. Així, doncs, quan l’empresa té personalitat jurídica pròpia -independent de les persones físiques que en són propietàries- pot limitar la responsabilitat que recau sobre els propietaris, que, segons el tipus de societat, poden no haver de respondre dels deutes originats per la companyia amb els seus patrimonis.

Les empreses poden tenir formes jurídiques diferents, encara que els objectius siguin els mateixos.

En la taula es pot veure la classificació de les empreses des del punt de vista de la seva forma jurídica.

Així, les empreses es poden classificar en persones físiques o empresa social mercantil.

Una de les formes jurídiques més habituals és la d’empresari individual. En aquests casos, el NIF de l’empresa es correspon amb el de l’empresari. Una forma jurídica amb característiques similars, però amb més d’un membre, són la societat civil i la comunitat de béns. Analitzem-ne les característiques principals:

• Empresari individual. És propietat d’una persona física, que és l’empresari, també anomenat autònom. L’empresari aporta capital i treball. Una de les característiques principals d’aquest tipus d’empresa és que l’empresari respon amb el seu patrimoni.
• Societat civil privada. Segons el Codi civil, la societat civil privada és un contracte entre un mínim de dos socis que aporten treball, capital o drets. No existeix aportació mínima de capital i si no inclou immobles o drets reals es pot constituir sense la necessitat d’escriptura pública. No tindran personalitat jurídica les societats els pactes de les quals siguin secrets o privats i per tant els socis respondran davant de tercers de forma mancomunada. Poden tenir un objecte civil o mercantil quan la societat realitza una activitat econòmica com l’explotació d’un comerç o qualsevol altre negoci. Fins l’1 de gener de 2016, la gestió d’aquestes societats era independent de l’objecte social de la mateixa, però a partir d’aquest moment i segons la llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’ Impost sobre Societats (LIS) s’introdueix una nova relació en la tributació de les societats civils en funció de si aquestes tenen personalitat jurídica i si l’activitat realitzada és considerada mercantil o no mercantil / professional.
  • Societat civil privada amb activitat no mercantil o professional: en les societats civils que no realitzin una activitat comercial o estiguin formades per socis professionals com ara advocats, metges… seran aquests els que inclouran la part que els correspongui dels beneficis de la societat a la respectiva declaració de l’IRPF.
  • Societat civil privada amb personalitat jurídica i activitat mercantil: la normativa implica que les societats civils privades amb activitat mercantil que tinguin personalitat jurídica tributaran per l’impost de societats. A efectes fiscals, es considerarà que les societats civils, tot i que no tinguin l’obligació d’inscriure’s en el registre mercantil, tindran personalitat jurídica en el moment que aquestes hagin presentat el document privat de constitució en el tràmit d’obtenció del número d’identificació fiscal. Aquesta diferenciació representa que les societats civils amb activitat mercantil hauran de portar comptabilitat ajustada al codi de comerç.
• Comunitat de béns. Mitjançant un contracte privat, la propietat d’una cosa o d’un dret és reconeguda de manera indivisa per a dues persones o més. En aquest contracte es detalla la naturalesa de les aportacions i el percentatge de participació de cada membre de la comunitat en les pèrdues i els guanys. Tributa mitjançant IRPF, no necessita capital mínim i la responsabilitat dels comuners és il·limitada (responen amb el seu patrimoni).

En la taula es comparen les característiques principals de cada tipus d’empresa segons la forma jurídica.

La societat és una alternativa a l’empresa individual ja que moltes vegades una empresa necessita una conjunció de voluntats per poder desenvolupar-se. Algunes societats poden presentar avantatges econòmics i legals que faciliten la constitució d’empreses noves. Aquests avantatges poden anar des de la separació del patrimoni personal i del patrimoni empresarial dels membres de la societat fins a una facilitat més gran per transmetre el capital de la societat. Les societats es classifiquen en dos grans grups: mercantils i no mercantils.

És una empresa amb personalitat jurídica, és a dir, adquireix una personalitat pròpia diferent de la dels propietaris. S’agrupen en societats mercantils i societats mercantils especials. És propietat de diverses persones que s’associen i formen un patrimoni comú amb les aportacions de capital de cadascú. Una de les característiques principals d’aquest tipus d’empresa és que tributa a l’impost de societats (IS).

El Codi de comerç no dóna una definició de societat mercantil i defineix el contracte de companyia de la manera següent: “Dues o més persones s’obliguen a posar en fons comú béns, indústria o alguna d’aquestes coses per obtenir un lucre, i serà mercantil qualsevol que sigui la seva classe, sempre que s’hagi constituït d’acord amb les disposicions de l’esmentat codi”.

D’acord amb aquesta definició, podem dir que seran mercantils les societats que adoptin una de les formes previstes en el Codi de comerç o en les lleis especials.

Les societats mercantils es poden classificar en els tipus de societat següents:

• Societat anònima (SA)
• Societat de responsabilitat limitada (SL o SRL)
• Societat limitada nova empresa
• Societat col·lectiva
• Societat comanditària simple
• Societat comanditària per accions

Per la seva banda, les societats mercantils especials es poden classificar en els tipus de societat següents:

• Societat cooperativa.
• Societat laboral
• Societat de garantia recíproca
• Entitats de capital risc
• Agrupacions d’interès econòmic
• Societat d’inversió mobiliària

En la taula es pot veure un quadre comparatiu de les societats mercantils i les societats mercantils especials.

Una de les diferències més importants entre les figures d’empresari i treballador és l’assumpció del risc que comporta l’activitat econòmica. És a dir, la possibilitat que els guanys siguin elevats o hi hagi pèrdua generarà, en principi, una incertesa més gran sobre les rendes de l’empresari que sobre les del treballador. Això és així perquè el treballador pacta un salari que serà totalment o parcialment fix, cosa que li garantirà uns ingressos. L’empresari rebrà més rendes, però, en canvi, aquestes no estan garantides.

Amb tot, existeix la figura de l’empresari autònom que la Seguretat Social recull com a treballador autònom i que no treballa per compte d’altri. Aquests treballadors han de cotitzar al règim especial dels treballadors autònoms (RETA).

El treball autònom o per compte propi és la figura que molts emprenedors s’apliquen en el moment d’iniciar una activitat. Aquesta figura es troba regulada per la Llei 20/2007, d’11 de juliol, de l’Estatut del treballador autònom.

El treballador autònom és la persona que realitza de manera habitual, personal i directa una activitat econòmica a títol lucratiu, sense subjecció a cap contracte de treball.

Una de les peculiaritats d’aquest tipus de treballador és que, com que no hi ha cap relació laboral, no cobra cap sou ni té nòmines, sinó que emet factures amb una retenció per IRPF que li practicarà la part contractant del servei. També està obligat a realitzar declaracions d’IVA, excepte en els casos en què l’activitat n’està exempta.

Per ser treballador autònom cal ser major d’edat, tenir plena disposició dels béns propis i exercir per compte propi una activitat empresarial.

Entre els avantatges de treballar com a autònom trobem que calen poques gestions per a la constitució, ja que no s’ha de fer cap tràmit per constituir la personalitat jurídica, que coincideix amb la del propietari, i la gestió és més econòmica. No requereix cap capital mínim legal i la seva fiscalitat és regulada per l’IRPF.

Entre els inconvenients trobem que l’empresari ha de respondre solidàriament dels deutes de l’empresa amb el seu propi patrimoni. D’altra banda, com que està sotmès a la tributació per IRPF, si els beneficis són importants, els tipus impositius són més elevats que si es tracta d’una societat.

Els treballadors autònoms estan exclosos de la legislació laboral, i amb la normativa actual s’han reconegut determinats drets que els acosten a la legislació del treballador per compte d’altri.

El treballador autònom econòmicament dependent és una nova figura jurídica regulada en la Llei 20/2007, d’11 de juliol, de l’Estatut del treballador autònom.

El treballador autònom dependent compta amb un règim jurídic propi i diferenciat, i que se situa a la frontera entre el treball autònom i el dependent, si bé la llei fa una definició exhaustiva de la figura i es té cura de recalcar que es tracta en tot cas d’un treballador autònom i per tant no li resulta d’aplicació la legislació laboral.

La seva característica que exclou l’aplicació del dret laboral amb els seus clients consisteix principalment en la manca de dependència organitzativa del seu treball, ja que no reben ordres sobre com, quan ni on treballar, encara que algunes d’aquestes circumstàncies hauran de ser respectades si es pacten en un contracte mercantil.

Aquest autònom pot dependre econòmicament d’un únic client perquè en rep la majoria d’encàrrecs, i la seva situació pot ser difícil si el client abusa de la seva superioritat de fet; per tant, la seva situació s’assembla molt a la d’un treballador per compte d’altri.

Per poder dir que un treballador és un treballador autònom econòmicament dependent ha de reunir totes les característiques que es mostren en la figura.

Aquest professional està proliferant al nostre país, per la qual cosa ha estat necessari regular legalment aquesta figura per tal de donar-li cobertura jurídica.

També és aplicable la definició de treballador autònom dependent a les feines, exercides de manera habitual, per a familiars dels treballadors autònoms dependents que no tinguin la condició de treballadors per compte d’altri, conforme al que estableix l’article 1.3.e) del text refós de la Llei de l’Estatut dels treballadors, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre.

Altres característiques del treballador autònom econòmicament dependent són les següents:

1) La jornada de l’activitat professional s’estableix en el contracte individual o en l’acord d’interès professional. Es determinarà el règim de descans setmanal i el corresponent als festius, la quantia màxima de la jornada d’activitat i, en cas que aquesta es computi per mes o any, la seva distribució setmanal.

2) El treballador autònom econòmicament dependent té dret a una interrupció de la seva activitat anual de 18 dies hàbils, sense perjudici que es pugui millorar per les parts o mitjançant acords d’interès professional.

3) La realització d’hores extres és voluntària, i en tot cas no poden excedir l’increment màxim fixat per acord d’interès professional, si no existeix acord, del 30% del temps ordinari d’activitat individualment acordat.

4) Els jutjats del social són els competents per dilucidar els judicis per incompliments de les obligacions d’aquests professionals amb els clients.

Els òrgans jurisdiccionals de l’ordre social també són els competents per conèixer de totes les qüestions derivades de l’aplicació i la interpretació dels acords d’interès professional, sense perjudici del que disposa la legislació de defensa de la competència.

Serà requisit previ l’intent de conciliació o mediació prèvia davant l’òrgan administratiu que assumeixi aquestes funcions. L’acordat en aquestes conciliacions tindrà força executiva i podrà dur-se a efecte pel tràmit de l’execució de sentències.

5) Aquests treballadors tenen reconeguts els drets col·lectius bàsics i d’associació professional, i es poden afiliar a un sindicat o a una associació professional de la seva elecció.

6)Quan la resolució contractual es produeix per la voluntat d’una de les parts fundada en un incompliment contractual de l’altra, qui resolgui el contracte tindrà dret a percebre la corresponent indemnització pels danys i perjudicis ocasionats.

7) La protecció dels treballadors autònoms econòmicament dependents s’instrumenta a través del Règim especial de la Seguretat Social dels treballadors per compte propi o autònoms. No obstant això, alguns col·lectius específics de treballadors autònoms, per la seva pertinença a un determinat sector econòmic, estan enquadrats en altres règims de la Seguretat Social.

L’acció protectora del règim públic de Seguretat Social dels treballadors autònoms tendeix a equiparar-se en aportacions, drets i prestacions amb l’existent per als treballadors per compte aliè en el Règim General de la Seguretat Social.

El capital que ha d’aportar l’empresari individual no té un mínim legal. D’acord amb la nostra legislació, poden ser empresaris:

• Qualsevol persona major d’edat, amb lliure disposició dels seus béns.
• Els menors d’edat emancipats que tinguin lliure disposició dels seus béns.
• Els menors d’edat, mitjançant els seus representants legals.

L’empresari individual exerceix unes activitats econòmiques de les quals és responsable com a titular de l’empresa. Per aquest motiu, no hi ha separació entre el patrimoni de l’empresa i el patrimoni de l’empresari, és a dir, l’empresari respondrà amb tot el seu patrimoni present i futur de les obligacions que contregui amb l’empresa.

L’empresari individual no té l’obligació d’inscriure’s al registre mercantil, per la qual cosa no existeix responsabilitat en aquest punt, ja que la inscripció és voluntària.

L’empresari individual es pot associar col·lectivament mitjançant societats civils i comunitats de béns. Aquestes formes d’associació es regulen en el Codi civil i no donen lloc a una personalitat jurídica diferent de la dels seus socis.

a) Característiques. Les principals característiques de la comunitat de béns són les següents:

• Les comunitats de béns es regiran pel Codi civil i el seu objecte pot ser la posada en comú d’un patrimoni per crear una empresa i repartir les pèrdues i els guanys.
• La denominació de la comunitat no està regulada i per això podrà adoptar qualsevol nom acompanyat de les paraules comunitat de béns o CB.
• No hi ha exigència d’una aportació mínima obligatòria a la comunitat.
• Els comuners respondran davant de tercers de manera il·limitada.
• Es constituirà mitjançant escriptura pública quan s’aportin béns immobles.

No té personalitat jurídica pròpia i les participacions corresponents als comuners es presumiran iguals mentre no es provi el contrari. Cada comuner participarà en les pèrdues i els guanys en proporció a les seves quotes de participació respectives.

b) Obligacions dels socis. Cada partícip es podrà servir de les coses comunes, sempre que en disposi d’acord amb la seva destinació i no perjudiqui l’interès de la comunitat i no impedeixi utilitzar-les als altres copartícips.

Qualsevol copropietari pot obligar els altres copartícips a contribuir a les despeses de la cosa comuna o del dret comú.

c) Responsabilitat. Els partícips respondran davant la comunitat dels danys i perjudicis ocasionats amb culpa.

Els socis, que han de ser un mínim de dos, participen dels beneficis de la manera que s’hagi establert en la constitució de la societat; la més habitual és participar en proporció a les aportacions fetes per cada soci.

Les característiques principals de la societat col·lectiva són les següents:

• La societat col·lectiva ha de portar el nom de tots els seus socis, d’alguns o d’un de sol. En els dos últims casos, s’ha d’afegir “i cia.” al nom de la societat, i sempre s’haurà d’afegir l’abreviatura SC o les paraules societat col·lectiva.
• No existeix un mínim legal respecte a l’aportació de capital social.
• La responsabilitat de cada soci pels deutes que puguin considerar-se deutes de la societat és personal, il·limitada i solidària de tots els socis. Aquesta norma no pot ser alterada per un pacte entre els socis.
• A més, tots els socis poden participar en la gestió social amb determinades condicions. Qualsevol soci pot ser, en principi, administrador de la societat, però només podran representar la societat aquells que han estat autoritzats per usar la signatura social mitjançant el nomenament o poder corresponent.

I els socis poden ser de dues menes: col·lectius i industrials.

• Socis col·lectius: els socis col·lectius són els socis capitalistes, és a dir, que aporten treball i capital, gestionen la societat i participen en els guanys.
• Socis industrials: els socis industrials només aporten el treball personal. No poden participar en la gestió de la societat, excepte pacte en contra. Participen en els guanys de la societat. No participen en les pèrdues, excepte pacte exprés, segons allò que estableix el Codi de comerç. Al soci industrial se li assignaran els mateixos beneficis que al soci capitalista de menor participació en cas que el contracte social guardi silenci sobre aquest tema.

En la societat comanditària, els socis poden ser de dos tipus:

• Socis col·lectius: són aquells que aporten a la societat comanditària treball i capital. S’encarreguen de gestionar i administrar la societat. Els socis col·lectius queden obligats personalment i solidàriament a pagar els deutes de la societat i la seva responsabilitat és solidària, il·limitada i subsidiària.
• Socis comanditaris: aquests socis no s’encarreguen de la gestió de la societat. En la raó social no es poden incloure els noms dels socis. La responsabilitat dels socis comanditaris envers les obligacions i pèrdues de la societat es limita als fons que aquests hi hagin aportat.

Les societats comanditàries poden ser de dos tipus: simple i per accions. En la taula es mostren les característiques principals d’aquests tipus de societats.

Les principals característiques de la societat de responsabilitat limitada són les següents:

• La seva denominació no podrà ser idèntica a la d’altres societats i amb el nom haurà de figurar la indicació de societat de responsabilitat limitada o societat limitada o les seves sigles SRL o SL.
• És una societat que té caràcter mercantil independentment del seu objecte social.
• La societat respon amb tot el seu patrimoni i el soci només arrisca l’import de la seva aportació a la societat.
• La transmissió de les participacions de la societat només és lliure entre els socis i els seus cònjuges i també entre els seus ascendents i descendents, i la transmissió a tercers està sotmesa a limitacions fixades en els estatuts o en la llei.

La condició de soci en les societats de responsabilitat limitada depèn de la tinença de les participacions, que és una de les parts en què es divideix el capital social. Les participacions socials són acumulables i indivisibles. Hi pot haver un únic soci. En una societat limitada hi pot haver els òrgans de govern següents:

• Administradors. L’administració de la societat es podrà confiar a un administrador únic, a diversos administradors que actuen de manera solidària o a un consell d’administració. Qualsevol acord de modificació en la manera d’organitzar l’administració de la societat implica la modificació dels estatuts i es consignarà en escriptura pública. Després s’inscriurà en el registre mercantil. La competència per nomenar l’administrador correspon exclusivament a la junta general, i per ser nomenat administrador no es requerirà la condició de soci.
• Junta general. Els socis, reunits en la junta general, decidiran per majoria els assumptes que exposi la junta. Els acords socials s’adoptaran per majoria de vots vàlidament emesos, sempre que representin, almenys, 1/3 dels vots corresponents a les participacions socials en què es divideix el capital social.

La Llei 7/2003 de societat limitada nova empresa (SLNE) obre la possibilitat de crear societats en un dia, mitjançant un document únic electrònic i amb una sola compareixença davant el notari, el qual inscriurà l’escriptura de constitució en el registre mercantil corresponent al domicili social mitjançant l’ús de la seva signatura electrònica, sense necessitat d’anar a cap oficina de l’Administració.

El nou tipus social es denomina societat limitada nova empresa i s’hi poden acollir microempreses i autònoms que, amb la simplificació dels tràmits, podran constituir-se emplenant només un únic formulari.

La denominació social estarà formada pel nom i els dos cognoms d’un dels socis fundadors, seguit d’un codi alfanumèric que permeti la identificació de la societat d’una manera única i inequívoca.

El capital social en aquest tipus de societat no haurà de ser inferior a 3.000 euros ni més gran de 120.000 euros i, en tot cas, la xifra del capital mínim indicat només podrà ser desemborsada mitjançant aportacions dineràries.

La societat nova empresa tindrà com a objecte social una sèrie d’activitats generals, i en els estatuts es transcriurà literalment allò que correspongui. Aquest règim de determinació de l’objecte social s’estableix amb el propòsit de permetre una major fluïdesa de les activitats econòmiques i, d’aquesta manera, evitar les modificacions estatutàries contínues que són fruit del canvi constant que pateixen les petites empreses durant els seus inicis.

La legislació aplicable a la societat anònima està regulada en el Codi de comerç, en el Reial decret 1564/1989, en el Reial decret 1597/1989, en la Llei 19/1989 i en la Llei 2/1995.

a) Característiques. La denominació és lliure però no podrà ser idèntica a la d’altres societats inscrites, i amb el nom haurà de figurar la indicació de societat anònima o SA.

Les característiques més importants de les societats anònimes són:

• Són societats capitalistes i tenen caràcter mercantil, en les quals no importa la identitat dels socis sinó solament l’aportació realitzada a l’empresa.
• El capital de la societat està dividit en accions, i haurà d’estar subscrit i desemborsat almenys en una quarta part, és a dir, en un 25% en el moment de la constitució. Els socis de la societat anònima no respondran amb el seu patrimoni personal dels deutes socials.
• La societat s’haurà de constituir mitjançant escriptura pública i inscriure’s en el registre mercantil, amb la qual cosa adquirirà personalitat jurídica pròpia.

b) Aportacions a la societat. Les aportacions a la societat anònima podran ser dineràries i no dineràries. En els estatuts de la societat es podran establir prestacions diferents de les aportacions de capital sense que puguin integrar el capital de la societat. Les aportacions patrimonials de béns o drets seran susceptibles de valoració econòmica.

c) Les accions. L’acció confereix al seu titular la condició de soci i, amb aquesta, el dret a participar en el repartiment dels guanys socials i en el patrimoni que resulti de la liquidació, i també al dret de subscripció preferent en l’emissió de noves accions. La condició d’accionista implica, a més, el dret de participació en els beneficis. Aquesta participació es denomina dividend.

L’accionista també adquireix el dret a assistir i a ser informat, i el dret de compra preferent de noves accions en cas d’ampliació de la societat. Les accions estaran representades per títols que podran ser nominatius, al portador o sense vot.

d) Òrgans de govern. Els òrgans de govern de la societat anònima són:

• Junta general. Els accionistes constituïts en junta general decidiran per majoria els assumptes propis de la competència de la junta; és a dir, per prendre acords, els socis s’han de constituir en junta necessàriament.

• Administradors. El nomenament dels administradors i la determinació del seu nombre, quan els estatuts estableixin solament el màxim i el mínim, correspon a la junta general. Aquesta, a més, podrà fixar les garanties que els administradors haurien de prestar o rellevar-los d’aquesta prestació, en cas que no hi hagi disposició estatutària.

• Consell d’administració. Quan l’administració es dóna conjuntament a més de dues persones es constitueix el consell d’administració. Els seus membres s’elegiran per votació i el seu nombre no serà inferior a tres persones.

Les societats laborals anònimes o de responsabilitat limitada són aquelles en les quals la majoria del capital social és propietat dels treballadors que presten serveis retribuïts en forma personal i directa i la relació de la qual és per temps indefinit; sota aquesta circumstància podran obtenir la qualificació de societat laboral.

Els socis només respondran dels deutes socials fins al límit de les seves aportacions.

Les societats laborals són societats mercantils. En la denominació de la societat haurien de figurar la indicació societat anònima laboral o societat de responsabilitat limitada laboral o les seves sigles SAL o SLL, segons convingui.
El capital social estarà dividit en accions nominatives o en participacions socials. El seu funcionament es regula, en general, per allò que estableixen les lleis de societats anònimes i de societats de responsabilitat limitada. El capital social mínim per constituir una societat laboral és de 3.000 euros si es tracta d’una societat limitada laboral. El capital social estarà dividit en participacions socials que s’hauran d’haver desemborsat totalment en el moment de la constitució de la societat. Si es tracta d’una societat anònima laboral, el capital mínim és de 60.000 euros, estarà dividit en accions nominatives i s’haurà d’haver desemborsat almenys en un 25% en el moment de la constitució de la societat.

Els membres de la societat laboral poden ser de tres tipus.

• Socis treballadors: són propietaris almenys del 51% del capital de la societat i hi estan vinculats mitjançant un contracte indefinit i a jornada completa.
• Socis no treballadors: són propietaris d’accions o participacions, però no estan vinculats a l’empresa mitjançant una relació laboral. Poden ser persones físiques o jurídiques.
• Treballadors assalariats: en les societats laborals hi pot haver, sense adquirir la condició de soci, treballadors assalariats per temps indefinit que no tinguin subscrites i desemborsades accions o participacions socials de la societat.

La societat laboral haurà de constituir-se mitjançant escriptura pública i inscriure’s en el registre mercantil. Des del moment de la seva inscripció tindrà personalitat jurídica pròpia.

El servei mutu i l’aportació pecuniària dels seus membres permeten complir una funció que tendeix a millorar les relacions humanes i repartir els resultats econòmics als socis una vegada atesos els fons comunitaris, en funció de l’activitat cooperativitzada que duen a terme.

La denominació d’una societat cooperativa és lliure, però no podrà ser idèntica a la d’una altra societat cooperativa, i amb el nom haurà de figurar la indicació de societat cooperativa o l’abreviatura S. Coop..

El capital social mínim es fixa als estatuts i ha d’estat totalment desemborsat des de la seva constitució. El capital social estarà constituït per les aportacions dels socis.

La responsabilitat dels socis pels deutes socials està limitada a les aportacions al capital social subscrit.

Les cooperatives tributen en l’impost sobre societats (IS), i s’aplica un règim especial establert en la Llei 20/1990 sobre règim fiscal de les cooperatives. Poden ser de primer o de segon grau; en les de primer grau, el nombre mínim de socis és de tres, i en les de segon grau el mínim són 2 socis.

Els òrgans de govern de la societat cooperativa són quatre:

• L’assemblea general. És l’òrgan suprem d’expressió de la voluntat social i la constitueix la reunió dels socis per deliberar i prendre acords. Pot debatre i decidir sobre qualsevol matèria de la cooperativa que no hagi estat atribuïda expressament a un altre òrgan social. Té competències per a la modificació dels estatuts i l’aprovació o modificació, si escau, dels reglaments del seu règim interior.
• El consell rector. És l’òrgan de representació i govern de la societat que gestiona l’empresa i exerceix, quan convé, el control permanent i directe de la gestió de la direcció. Té competència per establir les directrius generals d’actuació, amb subordinació a la política fixada per l’assemblea general.
• El comitè de recursos. És un òrgan que tramitarà i resoldrà els recursos contra les sancions als socis i assumirà altres funcions que els estatuts determinin.
• La intervenció. És l’òrgan de fiscalització de la cooperativa.

Per començar a treballar, qualsevol empresa necessita complir una sèrie d’obligacions formals i burocràtiques que portaran a la seva plena integració dins del mercat en què es trobi. Aquestes obligacions consten d’uns tràmits de caràcter general per a tot tipus d’empresa i d’altres que són específics, depenent de la forma jurídica escollida pels seus integrants.

Els tràmits que les empreses han de complir per a la seva constitució comporten la formalització d’una documentació diversa. Aquesta documentació també difereix si l’empresa és individual o bé si és una societat i, dins d’aquesta, si és una societat mercantil o no. En tot cas, la documentació bàsica que es requereix per constituir l’empresa passa perquè aquesta consti en els organismes que, per raó de les seves obligacions, han de conèixer de la seva existència. Una vegada l’empresa s’ha constituït, el Ministeri d’Economia i Hisenda ha de saber que hi ha una empresa que ha de complir les seves obligacions fiscals. També l’ajuntament de la localitat, la Seguretat Social i el registre mercantil han de tenir coneixement de la seva existència.

Els primers tràmits per posar en marxa l’empresa es fan a l’Agència Tributària i serveixen perquè aquest organisme conegui l’empresa que s’ha constituït, aspecte que es compleix mitjançant la declaració censal per saber quin tipus d’empresa és i quines obligacions fiscals tindrà en el seu exercici; un altre requisit que s’ha de complir és la declaració d’alta de l’IAE. L’ajuntament regula l’empresa, bàsicament, en la seva vessant d’instal·lacions i també d’activitats, per la qual cosa ha de saber si duu a terme algun tipus d’activitat que no és permesa a la localitat o necessita requisits específics. Tota la tramitació davant el Ministeri de Treball i Seguretat Social va referida a la inscripció i alta de l’empresa i els seus treballadors a la Seguretat Social per saber quines obligacions i drets tenen des del punt de vista sanitari i de prestacions de la Seguretat Social. Per acabar, el registre mercantil dóna informació de les empreses que s’hi han d’inscriure pel que fa a la manera com estan constituïdes, la seva activitat i els seus resultats.

Hi ha la possibilitat de simplificar la gestió d’aquests tràmits mitjançant un servei de finestra única que porten a terme les cambres de comerç i que ajuda aquells empresaris que vulguin crear una societat limitada nova empresa a realitzar tots aquests tràmits a través de les oficines de les cambres de comerç.

En la taula podem veure esquemàticament els diferents tipus de tràmits a efectuar segons l’organisme oficial que intervé.

Els tràmits que s’han de dur a terme per a la constitució d’una empresa no solament impliquen l’Administració central, sinó també la local, ja que aquesta té una actuació molt rellevant en la constitució de les empreses que s’instal·len al seu terme municipal.

1) Tràmits en l’Agència Tributària

La realització dels diferents tràmits en l’Agència Tributària per posar en marxa una empresa es poden fer en qualsevol de les delegacions territorials que té aquest organisme. Els tràmits consisteixen en la presentació de la declaració censal, de l’alta de l’impost sobre activitats econòmiques i de la presentació dels llibres a Hisenda, i s’han d’aportar els documents següents:

• Declaració censal. És un document en què es fa un resum de l’empresa i de les seves obligacions fiscals. Es presenta a l’inici de l’activitat en el model 036 o 37 i s’aporta la fotocòpia del DNI, si és persona física, o CIF, si és persona jurídica, i l’alta de l’impost sobre activitats econòmiques.
• Declaració d’alta a l’impost sobre activitats econòmiques (IAE). L’IAE és un tribut que grava l’exercici de les activitats empresarials, professionals o artístiques.

2) Tràmits a l’ajuntament

Els diferents tràmits a l’ajuntament de la localitat on s’ubica físicament l’empresa s’han de portar a terme en les seves dependències, normalment a la gerència municipal d’Urbanisme, on es tracta de totes les situacions relacionades amb l’edificació i la instal·lació d’activitats empresarials i, d’altra banda, a la regidoria de Medi Ambient, en aquells casos en què la instal·lació de l’empresa comporti riscos mediambientals.

En la majoria d’ajuntaments existeixen uns requisits específics per a la instal·lació d’empreses, sobretot en l’àmbit industrial, ja que aquestes només es poden instal·lar en zones establertes per a aquests fins, com ara els polígons industrials, i se’ls requereix una normativa estricta en temes de contaminació, soroll i emissió de gasos, per exemple.

Els tràmits que s’han de portar a terme a l’Ajuntament són la llicència d’activitats i instal·lacions i la llicència d’obres. La primera acredita que les instal·lacions de l’empresa compleixen la normativa urbanística vigent i, si s’escau, els reglaments tècnics que puguin ser d’aplicació.

3) Tràmits al Ministeri de Treball i Seguretat Social

Els tràmits davant del Ministeri de Treball i Seguretat Social s’han de portar a terme a la Tresoreria General de la Seguretat Social de la localitat corresponent, i tenen a veure amb la inscripció de l’empresa i l’alta dels treballadors per compte aliè o per compte propi en els diferents règims de la Seguretat Social per poder tenir establertes quines són les obligacions i els drets de l’empresa i de les persones que hi treballen. Aquests tràmits s’han de fer abans de l’inici de l’activitat, i si no es produeix aquesta tramitació l’empresa incorre en responsabilitats davant la Seguretat Social.

Els tràmits a realitzar en el Ministeri de Treball i Seguretat Social són:

• Inscripció de l’empresa en la Seguretat Social. És obligatòria per a qualsevol empresari que hagi de fer contractacions, i s’ha de fer abans de l’inici de l’activitat que hagi de desenvolupar l’empresa.
• Alta en el règim d’autònoms de la Seguretat Social. És obligatòria per a empresaris individuals, socis de companyies col·lectives i comanditàries, socis de comunitats de béns i societats civils, i socis administradors de societats mercantils.
• Alta en el règim general de la Seguretat Social. És obligatòria per a treballadors per compte d’altri. S’ha d’efectuar abans de l’inici de l’activitat.
• Comunicació d’obertura del centre de treball en la conselleria de treball de la comunitat autònoma. És obligatori per a empreses que obrin un centre de treball.

4) Tràmits davant del registre mercantil

Els tràmits davant del registre mercantil es fan des de dues vessants: l’aportació de la documentació social per donar a conèixer quina és l’organització i l’activitat de l’empresa que s’inscriu en el registre i la documentació comptable per saber quins són els resultats de l’activitat empresarial d’aquestes empreses, informació important per a les persones que volen tenir relacions comercials amb aquestes empreses.

Es fan dos tipus de tràmits:

• La documentació social: s’aporten els llibres d’actes de totes les societats. Les societats limitades, anònimes i cooperatives aportaran els llibres específics que estiguin obligats a portar.
• La documentació comptable: les societats aportaran el llibre diari i el llibre d’inventaris i comptes anuals.

Hi ha diferents tràmits per a la posada en marxa d’una empresa depenent del tipus de forma jurídica que tingui. Les obligacions específiques i els tràmits que s’estableixen per a les diferents formes jurídiques són les següents:

• Per a l’empresari individual. Només es necessita el DNI.
• Per a una comunitat de béns. El DNI dels socis i el contracte de constitució.
• Per a les societats mercantils. Es necessita la documentació següent:
  • Certificació negativa de la denominació social.
  • Obertura del compte bancari.
  • Estatuts de la societat.
  • En les societats laboral i cooperativa, la sol·licitud de la qualificació del projecte d’estatuts.
  • Escriptura pública de constitució.
  • Pagament de l’impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats.
  • Sol·licitud del codi d’identificació fiscal (CIF).
  • La inscripció en diversos registres.

Els tràmits que han de fer les societats mercantils són els següents:

1) Certificació negativa de la denominació social

La certificació negativa de la denominació social es demana al Registre Mercantil Central en el cas de les societats mercantils, i al Ministeri de Treball i Seguretat Social en el cas de les cooperatives.

La sol·licitud ha de contenir les dades personals del sol·licitant i un màxim de cinc noms diferents per a la societat que s’ha de constituir.

El registre emet el certificat negatiu de denominació social i reserva el nom en l’ordre que s’hagi establert.

2) Obertura del compte bancari

En determinades societats és necessari un capital mínim per constituir-se, i aquest ha d’estar dipositat en un compte corrent.

Pot obrir el compte corrent la persona responsable de la societat. Si hi ha més d’un soci és necessària la presència de tots ells o bé només d’un, sempre que es presenti per escrit la cessió de poders dels altres socis i la seva qualitat de representant.

Una vegada obert el compte bancari, el banc emet un certificat de dipòsit que es lliurarà al notari perquè es pugui atorgar l’escriptura.

3) Estatuts de la societat

Els estatuts es redacten quan l’empresa coneix el local social on durà a terme les seves tasques, perquè aquesta és una informació que ha de figurar en els estatuts. El contingut mínim dels estatuts és el següent:

• La denominació de la societat.
• L’objecte social que es proposa.
• La durada de la societat.
• La data en què comença la seva activitat empresarial.
• El domicili social.
• El capital social.
• La forma de divisió del capital social.
• La manera d’organitzar l’administració de la societat, el nom dels administradors i les seves funcions.

4) Sol·licitud de qualificació del projecte d’estatuts

Aquest tràmit l’han de sol·licitar les societats laborals, les societats anònimes laborals i les cooperatives. Es presenta la sol·licitud davant l’Administració central o, si és procedent, davant l’òrgan administratiu competent a la comunitat autònoma.

5) Atorgament d’escriptura pública de constitució

El contingut de l’escriptura de constitució de la societat és el següent:

• La identitat del soci o socis.
• La voluntat de constituir una societat.
• Les aportacions que cada soci realitza.
• Els estatuts de la societat.
• La identitat de la persona o persones que s’encarreguin inicialment de l’administració i representació de la societat.
• Els pactes i les condicions que els socis considerin convenients, si no s’oposen a les lleis ni contradiuen els principis configuradors de la forma social triada.
• Si en els estatuts es preveuen formes alternatives d’administració de la societat, l’escriptura estableix quina serà la primera que s’utilitzarà.

El sol·licitant fa lliurement l’elecció del notari i la minuta s’estableix d’acord amb els mínims i màxims que determini el Col·legi de Notaris. No hi ha un termini definit per fer aquest tràmit, i únicament s’ha de tenir en compte la caducitat de la certificació negativa de denominació social i la data del començament de les operacions de l’empresa.

6) Pagament de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. Aquest impost grava la constitució de la societat i la seva quantia és l’1% sobre l’import del capital social. S’ha de formalitzar mitjançant l’imprès 600 (figura).

7) Sol·licitud del codi d’identificació fiscal (CIF)

Aquest codi identifica la societat amb les seves relacions amb Hisenda. Se sol·licita a l’Administració o delegació de l’Agència Estatal de l’Administració Tributària corresponent.

S’ha d’emplenar l’imprès model 036 o 037 i s’ha d’aportar una còpia de l’escriptura de constitució i fotocòpia del DNI del sol·licitant i, en el cas de les cooperatives, s’ha d’adjuntar la sol·licitud de la qualificació-classificació fiscal.

8) Inscripció en registres

S’ha d’inscriure en el Registre Mercantil de la província. Cal presentar l’original de l’escriptura de constitució després d’haver pagat l’impost de transmissions patrimonials.

Quan s’hi hagi inscrit la societat, el Registre lliurarà l’escriptura en què constaran el tom, el foli i el full en què ha quedat inscrita la societat en qüestió. Totes aquestes dades s’han de posar de manera obligatòria en tota la documentació comercial que emeti la societat.

La inscripció en el registre mercantil comporta el pagament de les despeses dels honoraris del registrador i la publicitat en el BORME (Butlletí Oficial del Registre Mercantil), on es fa pública la constitució de la societat i les seves dades més essencials.

Els tràmits per a la constitució d’una empresa poden ser complexos i llargs en el temps. Per aquest motiu, s’han implantat diferents sistemes per agilitar aquesta tramitació aprofitant l’ús creixent de les noves tecnologies i la possibilitat d’unificar la tramitació que s’ha de fer en diferents administracions per mitjà de la figura de la finestreta única.

El concepte de finestreta única es basa en un model integrat d’atenció ciutadana en l’àmbit territorial de Catalunya, amb l’objectiu que la ciutadania pugui presentar sol·licituds i comunicacions que s’adrecin a qualsevol organisme de l’Administració General de l’Estat, de la Generalitat de Catalunya o altres entitats públiques des de les Oficines d’Atenció Ciutadana de les administracions més properes, com ara els ajuntaments.

El funcionament de la finestreta única inclou tres àrees:

• La informació i la direcció del servei a l’emprenedor.
• L’orientació i l’assessorament sobre diferents aspectes del seu projecte d’empresa.
• La tramitació per a l’adopció de la personalitat jurídica de l’empresa i aquells tràmits generals per a la posada en marxa.

L’OGE és l’oficina de la Generalitat de Catalunya que s’encarrega d’informar, assessorar, rebre, iniciar, gestionar i resoldre aquells tràmits per obrir, ampliar, modificar dades o traslladar activitats empresarials que afecten diferents departaments.

Existeixen diferents canals que faciliten la constitució d’empreses per via telemàtica, com per exemple:

Canal Empresa. Web de la Generalitat de Catalunya que permet informar-se i fer determinats tràmits telemàticament.

Centro de Información y Red de Creación de Empresas (CIRCE). És un sistema d’informació que permet fer telemàticament els tràmits de constitució i posada en funcionament de determinades societats mercantils a Espanya.

Es poden crear a través de CIRCE:

• Societat limitada nova empresa (SLNE)
• Societat de responsabilitat limitada (SRL o SL)
• Empresari individual (autònom)

El principal avantatge del CIRCE és que agilitza el procés de creació d’una empresa.

Les ajudes i subvencions són prestacions que proporcionen o faciliten l’obtenció de mitjans financers a l’empresa per part dels poders públics i, en alguns casos, privats.

La subvenció (taula i taula) és tota aquella disposició dinerària realitzada per les administracions públiques a favor de persones privades o públiques i que reuneixen principalment tres requisits:

• El lliurament s’ha de fer sense contraprestació directa a favor de l’Administració.
• Els fons s’han de destinar a fomentar i finançar determinades activitats o comportaments del beneficiari.
• L’òrgan que concedeix la subvenció ha de considerar i acreditar que aquestes activitats o comportaments són d’interès general o d’utilitat pública.

Els ajuts i les subvencions que es poden aconseguir per finançar un projecte empresarial es poden localitzar per diferents mitjans i es poden modificar d’un moment a un altre. Per això és molt important que tinguem eines per localitzar els ajuts i les subvencions i que, periòdicament, siguin consultades per saber si són les vigents.

Les eines que tenim per consultar aquests instruments de finançament són les eines de comunicació de les diferents administracions públiques o dels agents socials que tenen relació amb el món empresarial.

Des de l’Administració central existeixen organismes, com és el cas de l’ICO (Instituto de Crédito Oficial), organisme adscrit al Ministeri d’Economia i Hisenda, que tenen com a funció la creació, l’atorgament i el seguiment de subvencions i ajuts.

Des de les administracions autonòmiques existeix un ventall d’ajuts i subvencions que han de ser consultades en cada cas. En el cas de la Generalitat de Catalunya es pot accedir a les subvencions i als ajuts que actualment estan vigents i també enllacen amb organismes com ACCIÓ (Agència per la Competitivitat de l’Empresa).

Des de l’àmbit de les administracions locals, els ajuntaments publiquen, dins del seu àmbit d’actuació, ajuts per a la creació d’empreses dins del seu territori.