El pla d'empresa i l'estudi de viabilitat

Dins del procés de creació d’una empresa, el pla d’empresa és un document de vital importància que recull tot el projecte empresarial.

L’element essencial per donar a conèixer la nostra idea de negoci és la presentació d’un document on es pugui llegir i estructurar aquesta idea de negoci. Per això s’elabora el pla d’empresa.

El pla d’empresa és una eina essencial on, mitjançant un document, s’explica tot el projecte empresarial que es vol presentar.

La finalitat del pla d’empresa consisteix a donar a conèixer el projecte de la nova empresa a totes aquelles persones que, d’una manera o d’una altra, tindran relació amb aquest nou projecte i, per aquest motiu, han de tenir els elements necessaris per saber si és viable o no.

El pla d’empresa és de gran utilitat tant internament, per a la persona emprenedora o l’equip fundador, com externament.

Internament perquè:

• Ajuda a ordenar idees.
• Serveix per planificar i pensar anticipadament en el nou negoci, per preveure on poden sorgir els problemes i tenir preparades alternatives.
• Serveix per tenir una visió global del projecte i de guia per a cada fase del procés de creació.
• Pot ser un instrument d’autoavaluació.

Externament, per poder defensar el projecte davant els altres: obtenir finançament, convèncer inversors, establir acords i aliances, atraure personal clau, aconseguir condicions més favorables amb proveïdors, etc.

El pla d’empresa és un document de gran transcendència per a l’empresa. S’hi defineixen les línies mestres que ha de seguir aquesta per tal d’assolir el seus objectius; per aquesta raó, els treballadors que tinguin un cert grau de responsabilitat n’han de conèixer el contingut. També pot ser una eina important a l’hora de presentar l’empresa a altres companyies (bancs, proveïdors, clients…).

El pla d’empresa es pot estructurar en els apartats següents:

• Resum
• Persona emprenedora o equip fundador
• Pla de producció o d’operacions
• Pla d’organització
• Pla juridicofiscal
• Pla economicofinancer
• Pla de màrqueting
• Annexos

El pla d’empresa començarà amb el resum.

El resum ha de contenir, com a mínim, la informació següent:

• Quina és la idea de negoci.
• Quina estratègia se seguirà en els diferents apartats del pla d’empresa.
• Quins són els promotors.
• Quins són els objectius a mitjà i llarg termini.
• A quin tipus de client va dirigida la idea i quina és la mida del mercat.
• Quines són les diferències amb les empreses de la competència.
• Quina inversió es necessitarà.
• Quin és l’estat del projecte en l’actualitat.

La informació sobre la persona emprenedora o els fundadors de l’empresa és important que sigui coneguda pels futurs inversors o proveïdors, perquè fa referència a com pot ser l’empresa.

L’apartat del pla d’empresa relatiu a la persona emprenedora o l’equip fundador té com a objectius:

• Presentar la persona emprenedora o els membres de l’equip fundador. En aquest apartat caldrà detallar les característiques personals de cada un dels membres de l’equip, com són l’edat, la formació o l’experiència professional. També s’hauran de relacionar, en el sector de l’empresa, antecedents d’empresaris a la família, entre altres característiques. És molt important conèixer i detallar la complementarietat de les persones que formen l’equip fundador o directiu, i aquesta tasca es farà analitzant els punts forts i febles de cadascun d’ells, individualment i com a equip.
• Explicar les motivacions que donen origen a la creació de l’empresa. Caldrà explicar les motivacions principals que han donat origen al projecte empresarial. Aquestes motivacions poden ser diverses: des de les inquietuds personals, portar a terme la pròpia idea que tenim per crear una empresa, voler generar ocupació, tenir una situació d’atur que ens empeny a l’autoocupació, voler ser el propi cap, entre altres.

Els objectius del pla de producció o d’operacions dins del pla d’empresa són:

• Concretar els aspectes relacionats amb el procés de producció o detallar el nucli d’operacions que es requereixen en el cas d’una prestació de serveis.
• Descriure els recursos necessaris per dur a terme l’activitat de l’empresa respecte a locals i instal·lacions, equips tècnics, mitjans humans, matèries primeres, entre d’altres, i veure quina és la política d’aprovisionament més adequada.
• Determinar el cost del producte/servei.
• Indicar la tecnologia aplicada, la gestió de la qualitat, les mesures de protecció en el treball i les qüestions mediambientals, si és necessari.

En aquest apartat cal tenir en compte els aspectes següents:

1) Procés de producció o d’operacions

En el procés de producció s’han de prendre decisions relatives a:

• Quina quantitat es produirà en un interval de temps determinat?
• Quina és la capacitat productiva de l’empresa?
• Quin tipus de matèries primeres es requeriran, quantes i en quin moment?
• Quins recursos materials i humans es necessiten?
• Quina és la disponibilitat de recanvis i assistència tècnica?
• Quina tecnologia especifica s’haurà d’aplicar?
• Altres qüestions que puguin sorgir depenent del tipus de producte que s’ha de fabricar.

Prèviament a la presa de decisions esmentades, s’ha de fer una de molt important, que consisteix a escollir entre fabricar o comprar. La fabricació del producte per part de l’empresa assegura, normalment, la qualitat del producte en major mesura. Si s’escull l’opció de comprar el producte es requerirà menys immobilitzat i menys capital i es guanyarà en major flexibilitat.

En el cas d’una prestació de serveis serà necessari detallar les característiques més rellevants, considerant aspectes com:

• Amb quina freqüència es prestarà el servei? (dies, setmanes, de manera esporàdica?)
• Quant temps es necessitarà per a la prestació de cada servei?
• Quin serà el grau d’autoservei requerit?
• Quina serà l’aparença interna del local/establiment on es durà a terme el servei? (ambient, grandària, distribució interior)
• Amb quin personal es compta?

2) Infraestructures, equipaments i mà d’obra. S’ha d’escollir la ubicació més adequada de la nostra empresa en funció d’unes variables determinades, com per exemple:

• Proximitat de la clientela, de la mà d’obra i dels proveïdors
• Disponibilitat d’infraestructures i de bones comunicacions a la zona
• Normatives i altres disposicions legals (restriccions locals, subvencions)
• Altres

Respecte als equipaments, haurem de tenir en compte:

• Locals, edificis, terrenys i altres tipus d’instal·lacions
• Maquinària, eines, mobiliari, equips tècnics i informàtics
• Subministraments, mitjans de transport, mà d’obra

Quant als recursos materials, com són el cas dels edificis o la maquinària, s’haurà de decidir si es compren o es lloguen amb les modalitats de rènting o lísing.

Respecte a la mà d’obra, haurem de determinar:

• Nombre necessari de persones
• Descripció dels llocs de treball
• Formació requerida

3) Pla tecnològic. És un punt molt important si es tracta de noves empreses tecnològiques. És convenient explicar:

• Tipus de tecnologia emprada i les seves característiques més importants
• Estat en què es troba el mercat de les tecnologies emprades i previsions futures que s’esperen

4) Gestió d’existències: aprovisionament i emmagatzematge. La gestió d’existències és un tema fonamental per a la rendibilitat d’una empresa: quan s’han de comprar les matèries primeres i decidir-ne la quantitat, quin és l’estoc necessari per cobrir en cada moment les necessitats del mercat, etc.

Es detallarà en aquest apartat:

• Matèries primeres, productes semielaborats o productes acabats requerits en el procés de producció o per a la seva comercialització directa.
• Proveïdors amb qui tractarem i les condicions en què ho farem, com ara els preus i les condicions que ens ofereixen, els terminis de lliurament, el volum òptim de comanda, etc.
• On emmagatzemem les existències, quin serà el seu cost i quin mètode de valoració d’existències s’utilitzarà (FIFO, preu mitjà ponderat, etc.).

5) Determinació del cost del producte/servei. S’establiran els costos previstos associats a l’activitat que desenvoluparà l’empresa, distingint entre costos fixos (que no depenen del volum de vendes realitzat) i costos variables (que varien en relació directa amb el nombre d’unitats venudes).

6) Gestió de la qualitat. La gestió de qualitat és el control que s’ha de fer per comprovar si el producte realitzat per l’empresa es troba en els nivells de qualitat requerits:

• S’indicarà si s’ha de tenir en compte la gestió de la qualitat referida al nostre producte/servei.
• Si és necessari, s’identificaran les variables de mesura de la qualitat que estigui previst utilitzar, i aquestes hauran de poder ser “mesurables”: fàcils d’identificar, concretes, qualificables i avaluables econòmicament.
• Es detallaran els mecanismes de control de la qualitat en el procés de producció o d’operacions, i també els possibles sistemes de millora de la qualitat relatius a:
  • Accions relacionades amb el producte o servei com, per exemple, adaptar i millorar les característiques del servei.
  • Accions relacionades amb el client, com seria identificar les seves noves necessitats.
  • Accions relacionades amb els resultats de l’empresa, com per exemple reduir costos.

7) Salut laboral i gestió mediambiental. Les qüestions relatives a la protecció en el treball i a la gestió mediambiental requeriran la consulta de la legislació existent sobre aquesta qüestió:

• S’indicarà quin tipus de mesures relacionades amb la protecció en el treball i, més concretament amb la seguretat i la higiene, serà necessari adoptar per a l’activitat específica de l’empresa.
• S’indicarà si s’ha previst alguna mesura preventiva en matèria de medi ambient i el cost associat a aquesta, i també si l’activitat que duu a terme la nostra empresa s’ha d’acollir a alguna normativa relativa a la protecció mediambiental.

Els dos aspectes a considerar en el pla d’organització són:

• L’estructura organitzativa. S’haurà d’especificar quines són les tasques o activitats que s’han de dur a terme en l’empresa i la seva quantitat, i quines són les persones més preparades per fer-ho. Per això caldrà organitzar correctament les tasques a desenvolupar incidint en els aspectes següents:
  • Quines persones ocuparan cada lloc de treball i quines seran les activitats concretes en funció de les necessitats globals de l’empresa i de les competències (habilitats, aptituds i actituds) de cada persona.
  • A mesura que l’empresa vagi creixent, s’aniran introduint noves relacions de comandament i de dependència, que es representaran gràficament en un organigrama que reflecteixi les funcions i les persones encarregades de portar-les a terme. L’organigrama haurà de ser prou flexible per adaptar-se a les necessitats de l’empresa.

  Depenent del tipus d’empresa i la seva mida, l’estructura organitzativa estarà menys o més definida.

• La planificació de recursos humans. Les polítiques de personal s’hauran de centrar en aquells aspectes de l’empresa en la seva fase inicial, és a dir, quantes persones es necessitaran per a la fase inicial en el desenvolupament de l’empresa. És important especificar:
  • Quantes persones i amb quines característiques d’edat, formació, entre d’altres, es necessitaran per dur a terme l’activitat de l’empresa.
  • Com se seleccionaran i contractaran les persones de l’exterior.
  • Quina formació complementària se’ls donarà.
  • Quines polítiques de retribució s’utilitzaran.
  • Com serà la distribució dels beneficis entre els socis, si és necessari.

En el pla juridicofiscal es consideraran la forma jurídica de l’empresa, els aspectes legals de la seva constitució i activitat diària i també els organismes i mesures de suport a la creació d’empreses de les quals es pugui beneficiar la nostra iniciativa empresarial.

Dins d’aquest apartat del pla d’empresa, es decidirà:

• La forma jurídica i constitució legal de l’empresa. Permisos, llicències i obligacions registrals. S’ha d’escollir el nom comercial de la nostra empresa i, una vegada s’ha fet, s’especificarà la forma jurídica adoptada, justificant les raons de l’elecció. Fonamentalment, les raons per escollir una forma jurídica o una altra és el grau de responsabilitat a assumir per part dels socis promotors (limitada o il·limitada) i els aspectes fiscals. Es farà un llistat dels tràmits necessaris per a la seva constitució legal sota la forma jurídica escollida i s’elaborarà un calendari per a la seva legalització. S’indicaran també els permisos, les llicències i la documentació comptable necessària per a la gestió de l’empresa.
• Contractació. Es descriuran els tipus de contractes que s’han d’utilitzar en la relació entre l’empresari i els treballadors, si l’empresa n’ha de contractar, i se’n detallaran les característiques més rellevants i, sobretot, els costos laborals per a l’empresa.
• Obligacions fiscals i cobertura de responsabilitats. Es consideraran les assegurances obligatòries que s’hagin de contractar d’acord amb el tipus d’activitat empresarial que s’estigui duent a terme i si hi ha altres tipus de cobertures no obligatòries que sigui adequat contractar. S’han de detallar les obligacions fiscals que incideixin en el desenvolupament de l’activitat de l’empresa:
  • Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF)
  • Impost sobre societats (IS)
  • Impost sobre el valor afegit (IVA)
  • Altres impostos

  Les formes jurídiques més comunes són: empresari individual, societat civil, societat limitada, societat anònima i cooperativa.

• Marques i patents. S’indicarà si el nostre producte/servei és susceptible d’obtenir algun tipus de protecció legal especificant-ne les característiques. Es protegiran els símbols distintius de l’empresa legalitzant les marques, els noms comercials i els rètols d’establiment.
• Organismes i mesures de suport a la creació d’empreses. Es detallaran els organismes, ja siguin públics, privats o mixtos, i les mesures de suport, siguin econòmiques o no, que poden beneficiar l’empresa.

Una part important i que pot condicionar l’elaboració del pla d’empresa és l’estudi de viabilitat econòmica i financera que s’ha de fer de la idea de negoci.

Per redactar el pla economicofinancer d’un pla d’empresa hem de tenir en compte:

• El pla d’inversions inicials
• El pla de finançament
• La previsió de tresoreria i el sistema de cobrament a clients i pagament a proveïdors
• La previsió del compte de resultats
• L’anàlisi del llindar de rendibilitat o punt d’equilibri
• L’avaluació del projecte
• El balanç de situació

1) El pla d’inversions inicials

L’empresa necessita invertir en l’adquisició de béns (com ara edificis, maquinària, elements de transport, mà d’obra, matèries primeres, mercaderies…) i serveis (com ara gestoria, assessoria…) per poder desenvolupar la seva activitat productiva i assolir el seu objectiu de maximitzar el seu benefici. L’activitat d’adquisició d’aquests béns es denomina inversió.

La inversió és l’adquisició de béns per poder desenvolupar l’activitat empresarial.

En el pla d’inversions es detallen les inversions, les quantitats econòmiques i la data en què es duran a terme.

2) El pla de finançament

En el pla de finançament es detallen les fonts de finançament i també els percentatges de cadascuna d’aquestes fonts i la data en què s’hauran d’obtenir.

La funció financera de l’empresa s’encarrega de l’obtenció, l’administració i el control dels recursos financers que utilitza l’empresa. Posa en contacte l’obtenció i l’aplicació dels recursos financers.

Els recursos financers són les fonts originàries dels diners, els béns i els drets a favor de l’empresa. Els diners, els béns i els drets representen l’actiu del balanç de l’empresa i els recursos financers, el passiu.

3) La previsió de tresoreria i el sistema de cobrament a clients i pagament a proveïdors La previsió de tresoreria reflecteix la previsió de cobraments i pagaments que ha d’efectuar l’empresa en un període de temps, i també les necessitats de diners que tindrà en cada moment amb la finalitat de preveure desfasaments que puguin produir-se.

En aquest cas, únicament es tindran en compte els fluxos que donin lloc a entrades o sortides de diners.

4) La previsió del compte de resultats

El compte de resultats expressa el benefici d’un període determinat a partir de la diferència entre els ingressos i els costos produïts en el període esmentat.

El benefici s’obté de la diferència entre ingressos i costos en un període determinat, i s’haurà de tenir en compte si el benefici és abans o després d’haver pagat impostos, ja que la situació pot canviar substancialment.

5) L’anàlisi del llindar de rendibilitat o punt d’equilibri

El concepte de llindar de rendibilitat és molt important per a la nova empresa, tant des del punt de vista de l’emprenedor com per als possibles inversors.

El llindar de rendibilitat ens determina la quantitat mínima de producte que l’empresa ha de vendre per tenir un benefici zero, és a dir, per no tenir pèrdues, i que els ingressos totals siguin igual als costos totals.

El llindar de rendibilitat expressa el nombre d’unitats que una empresa ha de vendre per tal de cobrir els costos totals.

6) L’avaluació del projecte

L’avaluació del projecte es produeix a través de les dades econòmiques que s’han anat reflectint en els diferents documents que configuren el pla economicofinancer.

En el cas de projectes d’inversió complexos per a grans inversions o inversions amb risc es poden aplicar tècniques d’avaluació i selecció d’inversions. Existeixen dues tipologies de mètodes de selecció d’inversions: estàtics i dinàmics:

• Els mètodes estàtics es basen en el fet que el valor dels diners al llarg del temps és constant.
• Els mètodes dinàmics tenen en compte que el valor dels diners varia segons el moment en què es produeixen els fluxos de caixa. El mètode estàtic més utilitzat és el pay-back, o termini de recuperació, consistent a calcular quant de temps triga a recuperar-se una inversió. Els mètodes dinàmics més utilitzats són el VAN (valor actual net) i el TIR (taxa interna de rendibilitat).

7) El balanç de situació

El balanç de situació expressa la situació patrimonial de l’empresa en un moment determinat en el temps i està determinat per l’actiu, el passiu i el patrimoni net.

L’actiu agrupa els elements patrimonials que representen béns i drets de propietat de l’empresa.

El passiu està format pels elements patrimonials que representen deutes o obligacions pendents de pagament amb persones o entitats alienes.

El net patrimonial conté el valor dels fons que aporten la persona o les persones fundadores o els accionistes i els recursos generats no distribuïts.

Dins d’un pla d’empresa hi ha un pes molt específic de la part del pla de màrqueting, ja que aquest apartat proporciona molta informació sobre el nostre negoci futur i tots els entrebancs que pot arribar a trobar.

El pla de màrqueting té uns objectius relacionats amb l’anàlisi de l’entorn i les polítiques de màrqueting.

Els objectius relacionats amb l’anàlisi de l’entorn són:

• Es defineix la necessitat o necessitats que cobrirà el nostre producte o servei.
• Es descriuran les característiques més importants del nostre producte o servei.
• Es detallarà l’entorn general i el mercat en el qual l’empresa mantindrà l’activitat principal, així com els clients potencials i la competència.

Els objectius relacionats amb les polítiques de màrqueting són els següents:

• Proporciona la informació referent a la comercialització del producte o servei.
• Detalla des del punt de vista comercial quin producte/servei es vol vendre, com es donarà a conèixer, com ho farem arribar al client i a quin preu el vendrem, així com el servei prevenda i postvenda que es vol oferir, si fos el cas.
• Fa la previsió de les vendes.
• Indica l’estratègia general de màrqueting a seguir per assolir les previsions de venda marcades (combinació de les polítiques del màrqueting mixt) i el cost.

Elaboració del pla de màrqueting

L’elaboració del pla de màrqueting ha d’incloure nou apartats, que han d’estudiar i donar solucions sobre aspectes tan diversos com la identificació de les necessitats de les persones a les quals s’adreça el producte o servei; la descripció del producte, l’anàlisi de l’entorn i de la competència, i les polítiques de producte, distribució, comunicació, preus i serveis associats que s’hi han d’aplicar per tenir una visió global de l’empresa i donar-la a conèixer.

1) Identificació, definició i justificació de les necessitats que satisfarà el nostre producte/servei. Per aconseguir aquest aspecte del pla d’empresa caldrà respondre a les preguntes següents:

• Quines són les necessitats dels clients als quals ens dirigirem?
• Existeix alguna evidència sobre les motivacions de compra del nostre producte per part dels clients potencials?
• Quines són les raons de la seva existència i quant temps es preveu que durin?

2) Descripció del producte/servei ofert i especificar-ne la utilitat. S’especificarà quines són les característiques distintives del nostre producte/servei que faran que sigui escollit per la clientela potencial en lloc d’altres productes/serveis oferts per la competència.

3) Anàlisi de l’entorn general. En aquest apartat s’exposa la situació de l’entorn en el qual ha de treballar l’empresa i les seves disponibilitats de tot tipus:

• Analitzar el mercat de treball: la disponibilitat de mà d’obra qualificada i tècnics especialistes en un camp determinat.
• Analitzar els factors econòmics, com ara la conjuntura econòmica; els factors tecnològics, com la política d’R+D; els factors politicolegals, com la fiscalitat, i els factors culturals, com poden ser els usos específics.
• Analitzar canvis previstos de l’entorn en el futur.

4) Anàlisi del mercat. Estudi dels clients potencials i de la competència sobretot en allò que fa menció a:

• Zones geogràfiques on es preveu comercialitzar el producte/servei.
• Calcular el volum del mercat.
• Calcular la taxa de creixement del mercat.
• La quota de participació de la nostra empresa estimada en el pla d’empresa.
• Fase del cicle de vida del mercat en què es troben quan entra la nostra empresa.
• Anàlisi de les barreres d’entrada existents, els productes/serveis substitutius i les tendències futures previstes del mercat.

Respecte a la competència, hem de descriure els aspectes més rellevants que defineixen els competidors directes, comparant-los amb nosaltres i destacant si ens trobem en una situació de feblesa o fortalesa respecte a aquestes empreses.

Respecte a la competència, hem de respondre les qüestions següents:

• Quins són els competidors directes actuals?
• On s’ubiquen?
• A quins clients es dirigeixen i on es troben?
• Quins productes/serveis comercialitzen els nostres competidors?
• Quines són les característiques més rellevants d’aquests productes/serveis?
• Quins són els productes/serveis substitutius?
• Quin producte pot ser competidor en el futur?
• Quins són els punts forts i febles dels competidors amb relació a la nostra empresa?

5) Política de producte/servei. Es definirà el producte/servei a comercialitzar tenint en compte:

• Nombre i tipus de variants
• Qualitat
• Marca
• Envàs
• Disseny
• Aspectes innovadors
• Fase del cicle de vida del producte
• Altres

6) Política de comunicació. S’escullen els mitjans més adients per a cada cas particular (premsa escrita tant local com nacional, ràdio, TV, Internet, fulletons) i les accions a través de les quals es dóna a conèixer el nostre producte o servei ja que la publicitat no és l’única acció de comunicació que existeix, sinó que la promoció de vendes també es pot utilitzar en alguns productes o serveis.

7) Política de distribució. En aquest apartat:

• S’especificarà quin tipus de venda s’utilitzarà, si la venda directa o indirecta.
• Si s’escull la venda indirecta, es detallaran quins són els canals de distribució escollits per fer arribar el producte/servei al client final; és a dir, si és a través de majoristes o detallistes, o si s’utilitzen ambdues vies.
• Si escau, s’especificarà el paper dels intermediaris, com poden ser els agents, els distribuïdors, els representants, entre d’altres.

8) Política de preus. La política de preus és aquella parcel·la del negoci en la qual s’ha de veure quin és el preu fixat per a un producte o servei determinat i en aquest aspecte:

• S’ha de detallar l’estratègia de preus més adient per a la nostra empresa, amb la finalitat de fixar el preu de venda del producte o servei.
• Es concretarà el mètode seguit en la fixació de preus, el sistema de descomptes i de tarifes, el termini i la forma de pagament.

9) Política de serveis associats. Es concretarà el tipus de servei associat que l’empresa oferirà al client, abans de la compra, és a dir, el servei prevenda d’elaboració d’ofertes, assessorament del producte o servei, etc., com del servei postvenda, fixant els manteniments i les garanties del producte, ja siguin aquelles a les quals estan obligats per llei com les que l’empresa vulgui afegir com un servei seu associat i propi.

Els annexos han d’incloure aquella informació addicional que sigui rellevant per a la comprensió del projecte i que no s’hagi recollit dins d’aquest, com poden ser:

• El calendari d’execució del pla d’empresa.
• L’anàlisi DAFO del projecte empresarial.
• L’oferta o petició de finançament.
• Altra informació complementària, com pot ser la incorporació dels CV dels membres de l’equip fundador, documents legals, documents més detallats del pla economicofinancer i llistes de clients, entre d’altres.

L’anàlisi DAFO

L’anàlisi DAFO és una eina molt utilitzada en estratègies de màrqueting per poder conèixer els punts forts i febles d’una empresa en el mercat o sector econòmic.

Quan es fa una anàlisi interna (taula) parlem de fortaleses i debilitats.

Quan es fa una anàlisi externa (taula) parlem d’oportunitats i amenaces.

Cada pla d’empresa és diferent, ja que reflecteix les característiques específiques d’un projecte empresarial concret i donarà més importància a aquells aspectes més rellevants que s’estiguin desenvolupant.

Per elaborar un pla d’empresa de manera correcta s’han de tenir en compte diferents recomanacions. Les més importants són les següents:

• El pla d’empresa ha de basar-se en dades recents: l’economia i l’entorn de l’empresa evoluciona de manera constant i és necessari comptar amb informació actualitzada.
• En el pla d’empresa s’han de tenir en compte tots els aspectes rellevants per al funcionament de l’empresa: els objectius, els mitjans materials, el finançament, l’organització, etc.
• El pla d’empresa ha de ser realista: no s’han de sobrevalorar les possibilitats del negoci ni infravalorar els inconvenients que tindrem.
• Ha de resultar clar i comprensible: atès que el pla d’empresa el veuran agents molt diferents, ha d’utilitzar el llenguatge més adequat per a tots ells.
• L’exposició ha de ser breu i directa, per facilitar la lectura i l’anàlisi del pla d’empresa a aquelles persones que l’han de veure.
• No ha de contenir errors gramaticals, ja que les faltes d’ortografia i els errors de sintaxi desacrediten els promotors de la idea i es crea una imatge desfavorable de la seva formació.
• Ha de ser flexible, ja que durant la seva redacció es pot variar a mesura que canvien les circumstàncies del pla d’empresa.

El pla d’empresa s’ha de fer en un format en què les informacions es donin:

• De manera neta i clara: és la nostra targeta de presentació.
• Amb informació de qualitat: dades reals, actuals i contrastades.
• De manera breu: amb paràgrafs curts i de fàcil lectura.
• Ben estructurat, clar i directe.
• Acompanyat de color, fotografies i gràfics, sense excedir-se.

La redacció del pla d’empresa s’ha de fer amb un document que s’aconsella que no superi les 40 pàgines incloent-hi els annexos, i que hauria d’estar elaborat per tots els socis o promotors del projecte, perquè d’aquesta manera se’ls implica en l’inici i el desenvolupament de l’empresa.

Un dels aspectes principals que influirà en el pla d’empresa és la cultura empresarial, que està formada per una sèrie de valors compartits i ha de ser assumida per tots els seus integrants (figura).

Es poden distingir tres elements essencials dins de la cultura empresarial. Aquests elements són:

• Missió: el propòsit últim que mou l’empresa.
• Visió: allò que l’empresa vol ser.
• Valors: qualitats que estan presents a l’empresa i que influeixen en el comportament de tots els seus membres. Actualment, un valor que es troba molt present és l’ètica.
• Polítiques: línies d’acció mitjançant les quals l’empresa defineix la seva identitat.

La cultura de l’empresa o corporativa, formada per la missió, la visió i els valors, representa la seva essència. La comunicació cap a l’exterior de la cultura de l’empresa es fa a través de la imatge corporativa.

Les característiques de la imatge corporativa són:

• L’empresa dissenya la imatge corporativa per ser atractiva al públic en general.
• L’objectiu bàsic és transmetre de manera eficient la cultura empresarial.
• No està totalment controlada per l’empresa, ja que existeixen agents externs que ajuden a crear la imatge corporativa i no són controlables.

En la taula podem veure les funcions de la imatge corporativa que es poden donar en l’àmbit intern i en l’àmbit extern.

Les empreses no solament tenen els objectius de la producció de riquesa i creixement econòmic, és a dir, objectius econòmics, sinó que també tracten del desenvolupament de les persones i del benestar dels grups. És el que s’anomena objectius socials de l’empresa.

Hem de diferenciar el concepte de responsabilitat social de l’empresa i no confondre’l amb el d’ètica empresarial. El concepte d’ètica empresarial té a veure amb la manera com l’empresa estableix la seva escala de valors i fixa els límits ètics de la seva activitat, mentre que el concepte de responsabilitat social de l’empresa es refereix a l’obligació que té de maximitzar l’impacte positiu i minimitzar l’impacte negatiu que produeix en el seu entorn.

La importància d’aquest tema ha fet que la Comissió de la Unió Europea presentés el Llibre Verd de la Responsabilitat Social de l’Empresa l’any 2001.

La responsabilitat social té els components següents:

• Component legal: en tota activitat empresarial és bàsic, ja que es tracta de complir les lleis que afecten les activitats de l’empresa. Suposa el primer nivell de responsabilitat, ja que mitjançant les lleis els poders públics obliguen les empreses a mantenir una conducta socialment acceptable.
• Component ètic: és el segon component i nivell de responsabilitat de l’empresa, i consisteix a comportar-se d’una manera justa i equitativa amb la societat, més enllà d’allò que obliga la llei. Aquest component ètic s’estableix en l’escala de valors de la societat i ha de quedar reflectida en la cultura de l’empresa.
• Component econòmic: és el tercer nivell de responsabilitat i té una importància cabdal, ja que l’empresa presenta com a objectiu aconseguir beneficis econòmics però no a través de l’explotació i la destrucció dels recursos ni dels treballadors ni dels competidors. L’empresa ha de crear riquesa i distribuir-la, però ha de fer-ho amb la intenció de contribuir a l’estat del benestar i a la sostenibilitat mediambiental.
• Component filantròpic: és el nivell de major grau de voluntarietat, ja que consisteix a posar en marxa o finançar projectes que tenen com a objectiu millorar la qualitat de vida de les persones i/o recuperar el medi ambient degradat i que la societat aprovi.

La responsabilitat social de l’empresa afecta tots els àmbits on aquesta actua. Per això podem distingir:

• Responsabilitat interna: afecta els treballadors de l’empresa i consisteix en el fet que aquests puguin aconseguir els seus objectius personals, que no siguin contraris als objectius de l’empresa, i que els treballadors desenvolupin el seu treball amb la major seguretat.
• Responsabilitat externa: afecta tots els sectors amb els quals l’empresa té relació (com poden ser clients o proveïdors), que tenen unes expectatives econòmiques i socials a les quals l’empresa ha de respondre.

La responsabilitat social de l’empresa afecta tots els àmbits en què actua. No és només una qüestió interna de l’empresa i dels seus membres i de l’aplicació en la seva estructura, sinó que afecta tots els sectors que hi tenen relació i s’hi ha d’aplicar.

El balanç social com a instrument de gestió s’ha d’elaborar amb el màxim rigor i seguint una metodologia adequada que permeti valorar quantitativament la situació de l’empresa quant a la seva responsabilitat social.

Els objectius que persegueix el balanç social són els següents:

• Realitzar el diagnòstic de la gestió empresarial al voltant del compliment de la seva responsabilitat social en un període determinat, la qual cosa permet a l’empresa definir polítiques, establir programes i racionalitzar l’efectivitat de les inversions socials per aconseguir la millora de les condicions de treball i de la societat en general.
• Permet a la direcció planificar les accions que permetin augmentar la competitivitat i l’eficiència dels seus treballadors. A més, possibilita l’avaluació de les accions en funció del cost-benefici.
• Disposar de la informació dels recursos humans de l’empresa i dels grups d’interès amb els quals té relació per poder informar-los adequadament sobre el desenvolupament social com a empresa.

El balanç social en la seva elaboració ha d’aconseguir els objectius següents:

• Definició d’objectius coherents i possibles: es parteix de la realitat de l’empresa, i amb tota la informació de la seva política i programes socials, aquesta ha de definir els objectius i les fites del seu balanç social. Han de ser realistes i consultar-les amb els sectors involucrats.
• Compromís de l’alta direcció: únicament amb l’acceptació de la política social i amb el suport i compromís de l’alta direcció és possible realitzar un balanç social.
• Integració en l’estratègia global de l’empresa: el balanç social com a programa corporatiu de l’empresa ha d’estar integrat en l’estratègia empresarial i ha de preveure objectius, plans i pressupost com a part de les activitats de l’empresa.
• Acceptació per part de tots els membres de l’empresa: un balanç social compleix els seus objectius si tota l’organització està compromesa amb aquest balanç social, ja que es necessita la participació i col·laboració de tots els treballadors.
• Estructuració d’una política social: el reconeixement de la responsabilitat social de l’empresa com una filosofia d’empresa fa que l’empresa hagi de definir, acceptar i donar suport a una política social, si aquesta no existia.
• Coneixement del contingut del balanç social: l’empresa no es pot limitar a conèixer el concepte, sinó també el contingut del balanç i la seva raó de ser. Si aquest coneixement és bo, serà major el compromís de l’organització i l’alta direcció.

Les tasques a realitzar per a l’elaboració del balanç social són les següents:

• Definició i planificació de polítiques i accions: el compliment de la responsabilitat social de l’empresa ha de respondre a un pla estratègic i a un pla social.
• Diagnòstic de la realitat interna: l’informe social constitueix el diagnòstic social en un període determinat i ha de ser tan ampli com l’adopció de la seva responsabilitat social.
• Definició dels objectius socials: ho fa cada àrea i els aprova la direcció. Aquests objectius socials permeten veure on s’ha de dirigir l’empresa, definint programes i projectes específics.
• Assignació de responsabilitats: és necessari estructurar un equip de treball, que té la responsabilitat d’elaborar i implementar aquesta eina de l’empresa.
• Definició del pla de treball: l’equip de treball ha de definir quina informació té, què es pot mesurar i com, i fer un programa d’activitats i assignar recursos.
• Formació dels membres de l’equip de treball: s’ha de capacitar l’equip de treball que porti la responsabilitat social de l’empresa perquè tots els seus membres entenguin el balanç social com una eina de gestió i adapti els programes i projectes als públics amb què tracta l’empresa.
• Disseny del model de balanç adequat: d’acord amb els objectius socials, cada empresa ha de definir les variables i els indicadors per avaluar la seva gestió social.
• Disseny de fluxos d’informació: dins de l’empresa hi ha d’haver uns fluxos d’informació per aconseguir els objectius.
• Anàlisi de la informació: la informació que procedeix dels indicadors no són dades aïllades, i ha de ser analitzada i avaluada respecte al compliment de les fites socials proposades.
• Presentació de resultats: la publicació del balanç social, si es fa, ha d’incloure, almenys, els aspectes següents:
  • Introducció i presentació: s’ha de donar importància a com entén l’empresa l’RSE.
  • Informe social: presentació de resultats comparant les variables i els indicadors envers períodes anteriors.
  • Quadre de balanç: es mostren les variables i els indicadors respecte dels quals l’empresa estableix fites per a un període i el seu comportament.
  • Conclusions i recomanacions: s’han d’avaluar els resultats amb l’objectiu de corregir o recomanar l’actuació de l’empresa en matèria de RSE.

Existeix un model de balanç social, que presenta l’estructura següent:

• Àrea interna: es refereix a les respostes i accions de l’empresa respecte dels seus treballadors en tres camps:
  • Característiques sociolaborals
  • Serveis socials
  • Integració i desenvolupament
• Àrea externa: es refereix al compliment de la responsabilitat social amb els altres interlocutors socials amb què l’empresa té relació, i es classifica de la manera següent:
  • Relacions primàries
  • Relacions amb la comunitat
  • Relacions amb altres institucions

Per a cada cas es defineixen les variables i els indicadors a tenir en compte en el balanç social.

Les empreses han de definir indicadors que aportin informació per controlar la seva gestió en termes d’eficiència, eficàcia i impacte.

Els indicadors han de donar un valor afegit a la informació, i a l’hora de definir-los tindrem en compte:

• Que la informació que contingui sigui útil, suficient i real.
• Que les fonts siguin fiables.
• Que la informació es reculli oportunament per prendre les decisions de control o avaluació.

La informació que s’aporta s’ha de definir si es presenta qualitativament o quantitativament.

No es tracta de presentar resultats, sinó d’analitzar-los en el marc de la política i d’uns objectius socials.

La igualtat en tots els àmbits de la nostra societat està present en el nostre ordenament jurídic, i el dret a la igualtat està essent aplicat especialment en l’àmbit laboral.

La Constitució espanyola de 1978, en el seu article 14, reconeix la igualtat de totes les persones, i el 22 de març de 2007 es va aprovar la Llei d’igualtat, que insta a aplicar la igualtat a l’empresa.

La Llei té per objecte fer efectiu el dret d’igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes mitjançant l’eliminació de la discriminació de les dones, en totes les circumstàncies i condicions i, singularment, en les esferes política, civil, laboral, econòmica, social i cultural.

Tant des del Ministeri d’Igualtat del Govern central com des de la Secretaria General de Polítiques d’Igualtat, el Departament de Treball i la Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball s’estan portant a terme línies estratègiques perquè les empreses puguin aconseguir la igualtat dins de l’empresa. Aquesta igualtat s’estableix no només envers la relació home-dona, sinó també respecte a les polítiques laborals per a la diversitat.

Des dels organismes públics s’han establert unes línies estratègiques per portar a terme la igualtat a les empreses no només en el cas d’homes i dones, sinó també en els col·lectius de persones amb més dificultats per accedir al món del treball.

Aquestes línies estratègiques es poden resumir en:

• Garantir l’accés, la presència i la permanència de les dones al mercat laboral i també de diferents col·lectius en funció de les seves necessitats específiques i diversitat, bo i assegurant-los unes condicions dignes i de qualitat.
• Millorar l’ocupabilitat de les persones a partir de l’adquisició d’eines, habilitats i competències per afrontar amb èxit les dificultats específiques per a la seva inserció laboral.
• Incentivar la igualtat d’oportunitats en l’àmbit laboral a les empreses públiques i privades.
• Millorar la productivitat de les entitats, els centres i les empreses d’inserció com a sectors competitius i referents per a les polítiques d’inserció laboral.
• Impulsar empreses socialment responsables.
• Impulsar una nova cultura del desenvolupament econòmic que permeti la reorganització del temps i la compatibilitat entre la vida personal i laboral.
• Potenciar el diàleg social, la concertació i la negociació col·lectiva com a instruments especialment adequats per assolir la igualtat d’oportunitats al món del treball.
• Millorar els marcs legals per afavorir la igualtat d’oportunitats en el mercat de treball.
• Consolidar les polítiques transversals com a estratègia prioritària que garanteixi un impacte real de la igualtat d’oportunitats al món laboral.