Documentació per a licitacions i concursos internacionals

Les licitacions internacionals són mecanismes mitjançant els quals els organismes i les Institucions Financeres Multilaterals d’Ajuda al Desenvolupament (IFMAD) posen en pràctica les seves polítiques de cooperació amb els països on actuen.

Hi ha licitacions tant d’àmbit nacional com internacional. Es tracta d’una licitació internacional quan els organismes i les empreses que participen en la licitació són d’àmbit superior al nacional, és a dir, empreses que volen obtenir contractes en països diferents al propi i organismes de caràcter supraestatal.

Cal diferenciar el concepte de licitació internacional del concepte de contractació pública internacional. La contractació pública es pot realitzar mitjançant licitació o no, donat que es poden realitzar contractes públics sense haver de formalitzar licitacions, és a dir, per adjudicació directa o per compra directa. En el primer cas l’organisme contracta directament una empresa: molts cops s’escull aquesta modalitat quan es vol estendre la durada d’un contracte que ha estat un èxit amb un proveïdor que ha guanyat anteriorment un concurs o perquè només una empresa pot prestar el servei o lliurar els béns. En el segon cas, per compra directa, es realitza per a compres d’imports reduïts que s’adjudiquen després de la comparació entre tres proveïdors homologats.

Hi ha diferents tipus de licitacions: licitació pública internacional, licitació per invitació o restringida, licitació nacional i contracte marc.

• La licitació pública internacional és la modalitat més habitual i s’utilitza per a l’adquisició de béns i realització d’obres d’import superior a 200.000 euros. És una licitació oberta a totes les ofertes que compleixin amb els termes de referència (sense tenir en compte la nacionalitat de l’empresa).
• La licitació per invitació o restringida és aquella en la qual únicament poden participar una selecció d’empreses que han mostrat un interès previ per al concurs o bé que han estat elegides mitjançant una base de dades de possibles proveïdors.
• La licitació nacional és aquella en què només les empreses d’una nacionalitat concreta poden participar-hi.
• El contracte marc (molt utilitzat en els contractes de serveis i assistència tècnica) agrupa els serveis similars i que es demanen amb assiduïtat. Es fa només una licitació que serà guanyada per un consorci d’empreses.

La contractació pública internacional es regeix per tres principis: transparència, publicitat i procediment. La informació bàsica sobre la licitació és publicada a tots els nivells (internacional, local i sectorial) per part de l’organisme internacional convocant. A més, el procediment, conegut pels participants, engloba tots els aspectes relacionats amb els competidors, els terminis, les formes de selecció, etc. La utilització d’internet ha facilitat que les empreses concursants tinguin la informació d’una manera més senzilla.

Mitjançant la licitació internacional es poden contractar projectes de tres tipus: contractes d’assistència tècnica o prestació de serveis, contractes de subministrament de béns i equips, i contractes d’obres.

• Els contractes d’assistència tècnica fan referència a activitats amb un component intel·lectual, com, per exemple, la formació de personal, l’elaboració d’informes tècnics o de consultoria, auditories, avaluacions, estudis, etc.
• El subministrament de béns es correspon amb la compra de béns i equips amb unes característiques físiques concretes. Per exemple, la compra de material sanitari per a quiròfans seria un exemple de subministrament de béns i la compra de màquines per als quiròfans es tractaria d’una compra d’equips.
• Els contractes d’obres són aquells en què els organismes internacionals sufraguen la construcció d’infraestructures.

Les empreses participants en les licitacions han de pertànyer a un dels països beneficiaris de la institució convocant i/o al grup de països donants o accionistes de l’organisme que convoca o finança la contractació. Per exemple, si el convocant és el Banc de Desenvolupament d’Amèrica Llatina, hi podran participar Argentina, Barbados, Bolívia, Brasil, Colòmbia, Costa Rica, Equador, Espanya, Jamaica, Mèxic, Panamà, Paraguai, Perú, Portugal, República Dominicana, Trinitat i Tobago, Uruguai, Veneçuela i Xile. Així mateix, el material, els equips i els serveis previstos han de ser també originals dels possibles països participants.

Les institucions i els organismes que convoquen i adjudiquen licitacions de projectes es poden dividir en tres nivells: internacional, europeu i nacional.

Àmbit internacional

A escala internacional, actuen l’Organització per a les Nacions Unides (ONU) i les Institucions Financeres Multilaterals d’Ajuda al Desenvolupament (IFMAD).

L’ONU és una organització intergovernamental mundial creada per a mantenir la pau i promoure la cooperació cultural, social, humanitària i econòmica. L’ONU comprèn tota una sèrie d’agències especialitzades, cadascuna d’elles en diferents àrees de desenvolupament, que col·laboren amb els governs. Des de 2008, el Programa d’Ajuda de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD, UNDP en anglès) i l’Oficina de Nacions Unides per al Servei de Projectes (ONUSP, UNOPS en anglès) han reforçat les activitats de licitació dins del sistema de les Nacions Unides. El PNUD promou el desenvolupament mitjançant l’enfortiment de la cooperació internacional i l’impuls del sector públic i privat. L’ONUSP s’encarrega de dirigir els projectes, supervisar-los i gestionar-los i avaluar les licitacions per a l’adquisició de béns, serveis i equips. Gestiona el web www.unwebbuy.org, que es la pàgina on es publiquen les necessitats de productes que tenen els països en vies de desenvolupament, i el web www.ungm.org, que és el portal comú d’adquisicions del sistema d’organismes de Nacions Unides, també anomenat Mercat Global per a Proveïdors de Nacions Unides.

Des de 2016, l’ONUSP utilitza un sistema de licitació electrònica (eSourcing) integrat en el mercat global i on es publiquen els anuncis de licitació que poden consultar els proveïdors. Prèviament a la publicació d’una licitació, l’ONUSP publica els requisits potencials esperats per a cada projecte i, d’aquesta manera, permet als possibles participants en la futura licitació conèixer millor els requisits.

Dins de les Nacions Unides també hi ha l’Organització de les Nacions Unides per al Desenvolupament Industrial (ONUDI) i el Fons de Nacions Unides per a la Infància (UNICEF). L’ONUDI cerca reduir la pobresa mitjançant el desenvolupament de les pimes i de les microempreses, el desenvolupament rural i el suport a les dones. A més, dona suport als països envers el desenvolupament sostenible i reforça les capacitats exportadores. Al web procurement.unido.org es poden consultar les licitacions que ofereix l’ONUDI i a www.unido.org/procurement/conditions.html, les condicions de participació d’aquestes licitacions. Entre d’altres, cal estar registrat a la pàgina web. D’altra banda, UNICEF proporciona ajuda humanitària i de desenvolupament a nens i mares dels països en vies de desenvolupament. En aquest marc ofereix licitacions que es poden consultar al web goo.gl/URjoJ6.

Les IFMAD, que inclouen el Banc Mundial i els bancs regionals de desenvolupament, realitzen licitacions per adjudicar aquells projectes que es financen dins de l’ajuda al desenvolupament. De fet, els procediments de licitació es caracteritzen perquè la responsabilitat de l’execució d’un projecte és del prestatari (país destinatari del projecte) davant del prestador (institució internacional), que ha de vetllar pel compliment de les regles del procediment. Les IFMAD dediquen una part important del seu pressupost anual a la dotació de fons per a la realització de projectes que contribueixin al desenvolupament dels països en vies de desenvolupament. Aquests projectes han de ser portats a terme per les empreses de països membres de les institucions, aprofitant d’aquesta manera les oportunitats comercials que comporten.

El funcionament de les licitacions que convoquen les IFMAD segueix el sistema del Banc Mundial, que va ser el primer a convocar-les. El Banc Mundial, també anomenat Banc Internacional de Reconstrucció i Foment (BIRF), es va crear després de la Segona Guerra Mundial amb l’objectiu d’ajudar a la reconstrucció dels països que van ser devastats per la guerra, així com al desenvolupament dels països pobres. Actualment la seva missió se centra en estimular el creixement econòmic dels països en vies de desenvolupament. Per fer-ho, concedeix préstecs reemborsables a molt llarg termini (fins a vint anys) a canvi de portar a terme reformes estructurals en la seva economia. Al Banc Mundial, hi ha altres organismes que també proporcionen préstecs dins de la missió del Banc Mundial: l’Associació Internacional de Foment (AIF) i la Corporació Financera Internacional (CFI). L’AIF, que es finança amb donacions dels països més rics, concedeix préstecs als països més pobres, amb uns terminis d’amortització de fins a quaranta anys i sense pagament d’interessos. D’altra banda, la CFI promou i fomenta el sector privat als països en vies de desenvolupament, mitjançant la participació o proporcionant préstecs a empreses privades o donant-los assistència tècnica.

El nou marc normatiu establert el 2016 pel Banc Mundial té com a objectiu maximitzar el paper estratègic de les licitacions en la consecució dels objectius de desenvolupament amb més eficàcia. Això implica cercar més eficiència en la despesa pública, més modernització de les licitacions per a donar un valor més alt de la despesa pública adaptant-se al context de cada país, promoure els sistemes nacionals de licitació dins del desenvolupament sostenible, i augmentar la transparència de la despesa pública aprofitant les noves tecnologies en la contractació pública.

Amb posterioritat a la creació del Banc Mundial, van aparèixer diferents bancs regionals de desenvolupament. Els més importants són: Banc Interamericà de Desenvolupament (www.iadb.org), Banc Asiàtic de Desenvolupament (www.adb.org), Banc Africà de Desenvolupament (www.afdb.org) i Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament (www.ebrd.org). Tots aquests bancs es van crear per fomentar el desenvolupament econòmic dels països pobres dins de cada continent, a partir del finançament de projectes. Tots ells liciten els projectes que posteriorment finançaran en aquells països en vies de desenvolupament.

Àmbit europeu

En l’àmbit europeu, la Comissió Europea té acords bilaterals i regionals amb diferents àrees del món i per implementar-los té tota una sèrie de direccions generals que es dediquen a licitar contractes a diferents parts del món en el marc de les polítiques europees. Les principals direccions generals són: EuropeAid, ECHO, Servei Europeu d’Acció Exterior (SEAE) i les direccions generals de Desenvolupament i Ampliació.

• EuropeAid (ec.europa.eu/europeaid) aplica els instruments d’ajuda externa de la Comissió Europea a tercers països a càrrec del pressupost europeu i del Fons Europeu de Desenvolupament. A més, es responsabilitza de les diferents fases dels cicle dels projectes, és a dir, els defineix i gestiona, prepara les decisions de finançament, aplica i controla els fons, i avalua els projectes i programes. Disposa de tota una sèrie d’instruments i fons per complir els seus objectius, alguns dels quals són: l’instrument europeu de veïnatge i associació (destinat als països propers a la Unió Europea), l’instrument de cooperació al desenvolupament (destinat a 48 països en vies de desenvolupament, d’Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina) i el Fons Europeu de Desenvolupament (dona suport a 78 països d’Àfrica, el Carib i el Pacífic).
• ECHO (ec.europa.eu/echo/index_en.htm) és l’oficina d’ajuda humanitària de la Comissió Europea i s’encarrega de gestionar l’ajuda a tercers països que han estat afectats per desastres naturals o conflictes.
• El Servei Europeu d’Acció Exterior (bit.ly/2fdDznf) s’encarrega de les relacions de la Comissió Europea amb els diferents organismes internacionals i de les relacions bilaterals amb països que no pertanyen a l’OCDE. Els projectes que desenvolupa tenen a veure amb la seguretat, el medi ambient, els drets humans i la democratització, les drogues, etc.
• La Direcció General de Desenvolupament (bit.ly/2icwRl8) promou el desenvolupament i la definició de polítiques en els països en vies de desenvolupament mitjançant l’assessorament en temes de política comercial, drets humans, medi ambient, cultura, integració regional, transport, etc.
• La Direcció General Ampliació (bit.ly/2hyh6ba) s’encarrega de proporcionar ajuda mitjançant diferents programes als diversos països candidats a ser membres de la Unió Europea.

En l’àmbit europeu, també hi participa el Banc Europeu d’Inversions (www.eib.org), publicant licitacions d’aquells projectes que finançarà (facilita préstecs de fins al 50% del valor total del projecte). Els països beneficiaris són tant aquells que pertanyen a la Unió Europea com de fora. Els sectors d’actuació del Banc Europeu d’Inversions són: la inversió en capital humà, el finançament de pimes, la protecció del medi ambient i la millora de la qualitat de vida, el suport de desenvolupament regional i la cohesió social i econòmica, el suport a la innovació de l’economia europea, el finançament de les xarxes transeuropees i la preparació dels països en l’accés a la Unió Europea.

Àmbit espanyol

En el cas d’Espanya, l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional al Desenvolupament (AECID), adscrita al Ministeri d’Afers Exteriors i Cooperació, actua com a agència bilateral d’ajuda al desenvolupament, proporcionant ajuda de tipus assistencial, obres, serveis i subministrament a països en vies de desenvolupament. Els sectors de cooperació són: aigua i sanejament, creixement econòmic, cultura i ciència, desenvolupament rural, seguretat alimentària i nutrició, educació, gènere, governabilitat i democràcia, medi ambient i canvi climàtic, i salut. Respecte a aquests sectors als quals l’AECID proporciona ajuda, es liciten els corresponents projectes de licitació al web: www.aecid.es/ES/la-aecid/anuncios/licitaciones.

El procediment d’adjudicació de projectes segueix, des del punt de vista de l’organisme que finançarà el projecte (ONU, IFMAD, Comissió Europea, Banc Europeu d’Inversions, AECID, entre d’altres), tota una sèrie de fases.

1. Es preparen els termes de referència entre l’organisme que finançarà el projecte i l’organisme executor (que licita i executa el projecte, per exemple: l’ajuntament, el govern d’un estat d’un país en vies de desenvolupament, una entitat pública, etc.). Els termes de referència contenen els objectius i l’estructura de com s’ha d’executar el projecte, les especificacions tècniques, el temps d’execució, les responsabilitats, els resultats esperats, la descripció del projecte, entre d’altres. Un cop s’han establert els termes de referència, s’estima el pressupost aproximat del projecte.
2. Un cop ja s’han determinat els termes de referència i el pressupost, es determina quin procediment de selecció s’utilitzarà: licitació pública internacional, licitació per invitació, licitació nacional, contracte marc, etc.
3. Seguidament es publica (a les pàgines web dels organismes finançadors, en pàgines web especialitzades en licitacions o en les pàgines web dels organismes executors, segons el cas) la convocatòria amb les condicions per prequalificar les empreses i rebre les expressions d’interès per part de les interessades. Les expressions d’interès s’envien en un termini màxim de 45 dies (en alguns casos, 30 dies) al responsable del projecte i inclouen: una carta d’interès, una presentació de l’empresa i material promocional.
   • La carta d’interès serveix per manifestar l’interès de l’empresa a participar en el projecte demostrant que es té el coneixement dels principals objectius i característiques del projecte i subratllant que les qualitats de l’empresa es corresponen amb els requisits del projecte i adjuntant referències de projectes realitzats anteriorment.
   • En la presentació de l’empresa s’indica la raó social, el nombre d’empleats, la facturació, les exportacions que realitza, s’adjunta un breu currículum d’alguns empleats que executaran el projecte i les seves especialitats, s’explica l’experiència internacional de què disposa l’empresa (fent especial èmfasi en el país on s’ha d’executar el projecte), s’indiquen quines són les especialitats de l’empresa, si disposa de certificats de qualitat ISO, etc.
   • Segons el tipus de projectes, es pot aportar material promocional sobre l’empresa (anuncis publicitaris, marxandatge, etc.).
4. Un cop es disposa de les expressions d’interès, s’elabora la llista curta d’empreses seleccionades segons empreses més preparades per realitzar el projecte i segons una prequalificació per determinats factors. Les empreses de la llista curta seran invitades a presentar propostes segons els requisits de la convocatòria.
5. Les empreses presenten les seves ofertes segons els plecs de condicions i s’obre un termini de precs i preguntes a l’organisme executor o a l’entitat finançadora durant el qual les empreses poden fer consultes sobre la convocatòria. La presentació de l’oferta varia segons el tipus de projecte.
6. A continuació (els terminis venen determinats per cada projecte), s’avaluen les propostes presentades, tenint en compte el tipus de projecte de la licitació: assistència tècnica, subministrament de béns i d’obres.
   • En els contractes d’assistència tècnica poden haver-hi quatre casos (s’indica el cas en cada projecte concret, en la presentació de les condicions): avaluació de l’oferta en funció de l’oferta tècnica, adjudicació mitjançant la ponderació de l’oferta econòmica i tècnica, adjudicació segons la millor oferta econòmica i selecció segons un preu fix.
     • En l’avaluació de l’oferta en funció de l’oferta tècnica es valoren les ofertes tècniques en funció dels seus mèrits i es negocia l’oferta econòmica amb l’empresa que té una puntuació tècnica millor. Si no s’arriba a un acord, es convoca la següent millor posicionada.
     • En l’adjudicació mitjançant la ponderació de l’oferta econòmica i tècnica s’adjudiquen a l’oferta tècnica una sèrie de punts. Si arriba al mínim, s’avalua també l’oferta econòmica i es fa una ponderació entre l’oferta tècnica i l’oferta econòmica i se selecciona la que té una millor nota ponderada.
     • En l’adjudicació segons la millor oferta econòmica, primer s’avaluen les ofertes tècniques i es classifiquen en grups (millors ofertes i pitjors), i en una segona fase s’escull l’oferta més barata d’entre les millors ofertes tècniques.
     • En la selecció segons un preu fix s’escull la millor proposta tècnica segons un preu límit fixat.
   • En els contractes de subministrament de béns s’avaluen els requisits tècnics i les normes de qualitat per una banda i els requisits de costos i calendari, per l’altra. Els costos i el calendari no tenen mai una ponderació superior al 30%.
   • Els contractes d’obres s’adjudiquen segons el principi de la millor oferta, que inclou, a més del preu, altres factors que ponderen com el calendari de pagaments, el termini de lliurament de l’obra, els costos operatius, les eficiències i compatibilitats de l’equip i els mètodes de construcció proposats.
7. Un cop seleccionada la proposta guanyadora del concurs, es porta a terme una negociació en què, en primer lloc, l’organisme executor verifica i comprova que l’empresa guanyadora compleix amb els aspectes fixats en els plecs de condicions i, si tot és correcte, es convoca l’empresa guanyadora del concurs per negociar i perfilar alguns aspectes del projecte. Es poden negociar els termes de referència (l’empresa guanyadora pot aportar comentaris per a millorar-los i l’organisme executor també pot proposar canvis), el règim fiscal (quins impostos s’han de pagar i on), divisa (es pot sol·licitar que el cobrament es faci en una moneda diferent de la de les condicions), calendari de pagaments (s’ha de deixar clar en quin moment es cobrarà), ajustament de preus (es pot incloure una clàusula d’ajustament de preus en cas d’inflació) i serveis, si escau, per part de l’organisme executor (allotjament, oficines, etc.)
8. Un cop finalitzada la negociació, se signa el contracte del projecte entre l’empresa adjudicatària (la guanyadora del concurs) i l’organisme executor. S’hi inclouen els compromisos assumits per l’empresa adjudicatària, les condicions especificades per l’organisme executor en els plecs de la licitació i, en general, totes les obligacions i drets de cadascuna de les parts en relació amb el projecte (d’obra, subministrament de béns o assistència tècnica).
9. Les empreses que no han estat seleccionades reben una notificació conforme no han guanyat el concurs.

Per a una empresa que vol participar en una licitació internacional, és molt important tenir en compte quines són les diferents fases del procés. Es poden diferenciar quatre fases: prèvia, preparatòria, negociació i contractació i execució.

Fase prèvia a la licitació

Les empreses que tenen previst participar en licitacions internacionals en primer lloc han d’identificar les oportunitats de negoci que pot haver-hi i realitzar-ne un seguiment. En l’actualitat, l’ús d’internet facilita aquesta tasca, donat que totes les licitacions internacionals convocades es publiquen a la xarxa. Les empreses es poden subscriure per conèixer les darreres licitacions. D’una banda, les licitacions es publiquen al web dels organismes finançadors i, a més, es poden consultar en pàgines web que inclouen licitacions de diferents organismes.

El web ted.europa.eu/TED/main/HomePage.do és la versió en línia del suplement del Diari Oficial de la Unió Europea dedicat a la contractació pública europea. TED (Tenders Electronic Daily) proporciona accés gratuït a oportunitats comercials a la Unió Europea, l’espai econòmic europeu i altres països que reben finançament d’algun dels organismes europeus. A la figura podeu veure un exemple de licitació, en la seva versió reduïda, publicada a TED.

Font: http://ted.europa.eu/TED/main/HomePage.do

D’altra banda, al web de Development Business (www.devbusiness.com) s’informa sobre els projectes i les adquisicions del grup del Banc Mundial, els bancs regionals de desenvolupament i de Nacions Unides. A la figura podeu veure alguns exemples de licitacions de diferents organismes.

Font: http://www.devbusiness.com

DG market (www.dgmarket.com) és una pàgina web de pagament on es poden consultar licitacions de tots els organismes finançadors en l’àmbit internacional i que, pagant un complement, ofereix la possibilitat de rebre assessorament per part de tècnics experts respecte als projectes en què l’empresa estigui interessada.

Un cop l’empresa ha consultat la informació dels diferents projectes que hi ha en licitació i creu que podria participar en el procés, ha preparar l’oferta.

Fase preparatòria del projecte

La fase preparatòria del projecte inclou l’obtenció dels plecs de condicions, l’elaboració del pressupost i la preparació i presentació de l’oferta.

Els plecs de condicions indiquen totes les característiques de la licitació: instruccions, condicions del contracte, termes de referència, llista de béns i serveis a proveir, el calendari, especificacions tècniques, garanties i impresos per a formalitzar l’oferta. A Espanya, l’ICEX s’encarrega de vendre els plecs de condicions. A més, també es poden adquirir en determinades pàgines web dedicades a licitacions. Un cop es disposa dels plecs de condicions, l’empresa elabora el pressupost a partir de càlculs de costos que li suposaran els béns, l’obra o l’assistència tècnica i valorant si participar o no en la licitació.

Si decideix participar en la licitació, l’empresa prepara i presenta l’oferta. En primer lloc, presenta una expressió d’interès, amb una carta d’interès, una presentació de l’empresa i material promocional. L’organisme executor presenta la llista curta d’empreses que poden presentar l’oferta i l’empresa, si ha estat seleccionada, pot fer-ho. Les ofertes, que s’han de presentar en els impresos facilitats amb els plecs de licitació, són diferents segons quin sigui el tipus de projecte: d’assistència tècnica, de subministrament de béns i d’obres.

Les ofertes d’assistència tècnica es presenten en dos sobres, un per a l’oferta tècnica i un altre per a l’oferta econòmica. L’oferta tècnica inclou la presentació de l’empresa (gamma de serveis, organització, sistemes de qualitat, especialitats, indicadors financers, etc.), la metodologia (demostració del coneixement de la problemàtica plantejada, activitats que es realitzaran i com es relacionen entre si, pla de treball i cronograma) i l’equip d’experts (incloure el currículum dels experts i una carta de compromís de cadascun d’ells on es comprometen a treballar al projecte durant la durada del contracte). D’altra banda, a l’oferta econòmica hi ha d’aparèixer la retribució dels experts, les dietes dels experts, les despeses generals de consultoria i el marge de benefici.

Les ofertes en contractes de subministrament de béns han d’incloure una sèrie de documents com la presentació de l’empresa, capacitat de l’empresa per a respondre a la licitació, adequació dels béns subministrats, garanties i llista de preus i termini de lliurament. En la presentació de l’empresa s’hi han d’incloure documents de constitució de l’empresa i dels accionistes, un certificat d’auditoria de l’empresa i un certificat de nacionalitat. Per demostrar la capacitat de l’empresa per a respondre a la licitació, l’empresa ha de lliurar un certificat d’experiència en fabricació o subministrament, referències que té i volum de vendes, qualificacions i experiència del personal tècnic i directiu, descripció de la maquinària i els mitjans que té per a produir i subministrar, i descripció del soci local. Per garantir l’adequació dels béns subministrats, cal fer-ne una descripció detallada, explicar les fases de fabricació i proporcionar les llistes dels serveis de manteniment. Els contractes de subministrament de béns tenen associats una garantia del 2% del valor del contracte, per evitar que l’empresa licitant retiri la seva oferta mentre dura el contracte o que els guanyadors de la licitació no signin el contracte. Finalment, l’oferta ha d’incloure una llista dels preus i dels terminis de lliurament, incloent-hi el nom i la descripció dels productes, el país d’origen, el preu unitari segons l’INCOTERM DDP, el lloc d’acceptació de la mercaderia i el cost dels serveis annexos.

Les ofertes en contractes d’obres van acompanyades d’una garantia de manteniment de l’oferta per a garantir que el guanyador del contracte el signarà; aquestes garanties suposen el 3% en els contractes de menor quantia, i de l’1% en grans contractes. En l’oferta a presentar, s’inclourà presentació de l’empresa, terminis de lliurament de l’obra, maquinària a utilitzar, costos operatius, mètodes de construcció que es proposen, experiència internacional en projectes semblants, entre d’altres.

Negociació i contractació

Un cop l’organisme executor ha avaluat les diferents ofertes, en selecciona una segons els criteris establerts. L’organisme executor verifica que l’empresa adjudicatària compleix amb els requisits per executar satisfactòriament el contracte i s’inicia el procés de contractació.

El contracte se signa entre l’organisme executor i l’empresa adjudicatària i recull els compromisos assumits a l’oferta. A més, l’empresa adjudicatària ha de proporcionar la garantia de compliment de les obligacions contractuals, que suposa un % del cost del contracte en funció de les característiques i la magnitud del contracte, dels béns que se subministrin o de les característiques de l’obra.

Execució del projecte

En aquesta fase s’ha de portar a terme la correcta execució del projecte segons els objectius marcats i complint amb els procediments establerts en la licitació i en el contracte posterior.

El mercat de les licitacions internacionals és un mercat que no deixa de créixer i que suposa gairebé un 20% del PIB mundial. Per tant, ofereix moltes oportunitats a les empreses espanyoles. Les empreses espanyoles poden participar individualment en les licitacions finançades per organismes on Espanya és un país soci o membre, o poden formar part de consorcis empresarials amb empreses d’altres països, i d’aquesta manera s’amplien les oportunitats de negoci.

A Espanya i Catalunya hi ha diferents organismes públics que ofereixen assessorament a l’hora de presentar-se en els concursos internacionals. Entre ells, les cambres de comerç, ACCIÓ i ICEX.

Les cambres de comerç (per exemple, la Cambra de Comerç de Barcelona) disposen d’un departament dedicat a la internacionalització de les empreses i ofereixen serveis com assessorament i informació, formació i seminaris, missions a les seus de diferents organismes, contactes amb responsables de la gestió dels projectes de diferents països, ajudes econòmiques i serveis de cerca d’oportunitats de negoci a l’exterior.

L’Agència Catalana per a la Promoció i la Innovació Empresarial (ACCIÓ) disposa d’un servei especialitzat en la contractació pública internacional on es dona informació, formació, assessorament i suport internacional mitjançant la xarxa de centres de promoció de negocis.

L’Institut de Comerç Exterior (ICEX) té un servei d’oportunitats de negoci, ven els plecs de condicions dels diferents concursos internacionals existents i disposa de les oficines comercials a les ciutats on s’ubiquen els organismes internacionals (Londres, Brussel·les, Washington, Nova York, Tunis, etc.). A més, proporciona ajudes per a l’elaboració de les propostes, disposa del Pla de suport en mercats multilaterals (trobades amb representants de les IFMAD) i seminaris sobre licitacions.