Introducció
L’emmagatzematge de mercaderies importades de manera temporal no només és necessari per esperar els tràmits duaners requerits, sinó que, de vegades, també és necessari per la destinació d’aquestes mercaderies o per l’ús que se n’hagi de fer.
Les duanes estableixen vigilància duanera sobre determinades mercaderies importades que estan pendents d’una declaració definitiva o que s’han de transformar abans de formalitzar la declaració. En un context de globalització dels mercats on hi ha una constant circulació de professionals per a la promoció o comercialització de productes, és habitual que determinades mercaderies hagin de ser declarades a les autoritats duaneres amb unes condicions determinades i sota vigilància, ja que l’ús que se’n farà no serà el consum o bé s’exportaran només temporalment per, posteriorment, ser reexportades de nou al seu origen.
L’aplicació del nou Codi duaner de la Unió l’1 de maig de 2016 ha traslladat al mercat de la Unió canvis importants i significatius amb relació a aquests aspectes. S’estableixen quatre règims duaners especials, que gaudiran de condicions d’exempció de drets i d’un tractament específic de política comercial, la majoria dels quals, atesa la seva singularitat, hauran de ser autoritzats prèviament per les autoritats duaneres i, alhora, també caldrà informar del seu enllestiment o tancament, complint els terminis establerts per la normativa.
Tot l’entramat de possibilitats comercials i casuístiques, amb milers de tipologies de mercaderies que es comercien a la Unió Europea, fan que la Comissió, mitjançat les duanes i arreu del TAU, vetlli per a una correcta implementació dels diferents règims duaners i lluiti contra el frau i la mala pràctica duanera.
En l’apartat “Dipòsit temporal i règims especials (I)” veurem el dipòsit temporal i els règims especials de trànsit i dipòsit. El dipòsit temporal, i en particular el magatzem de dipòsit temporal (ADT), és la situació duanera per la qual passaran les mercaderies importades un cop presentades davant les autoritats però pendents de la inclusió en un règim duaner. El règim de trànsit és d’aplicació quan una mercaderia circula entre dues duanes, el règim de trànsit intern permet la circulació d’un lloc a un altre del TAU i el règim de trànsit extern també però travessant el territori d’un país tercer. El règim especial de dipòsit es compon del règim de dipòsit duaner i del de zona franca. Sota aquests règims, les mercaderies poden ser objecte de manipulacions i transformacions, per a després o bé ser introduïdes al mercat de la Unió i, per tant, declarades a la duana, o bé ser reexportades fora de la UE.
En l’apartat “Règims especials (II), destrucció i abandonament” veurem els règims especials de destinacions especials i perfeccionament i tractarem també les situacions que poden portar a la destrucció i abandonament de les mercaderies. El règim especial de destinacions especials es compon, alhora, del règim d’importació temporal i del de destinació final. La importació temporal de mercaderies al TAU és molt habitual, principalment per ser exposades temporalment o per fer-ne un ús restringit. En canvi, l’ús determinat i específic d’una mercaderia, indicat en la seva pròpia classificació TARIC, farà que determinades mercaderies s’incloguin en el règim de destinació final. El règim de perfeccionament es compon alhora del règim de perfeccionament actiu i perfeccionament passiu. Veurem com, precisament, la transformació per al perfeccionament d’una mercaderia per després ser retornada al seu origen és la raó d’aquests règims.
Per treballar els continguts d’aquesta unitat és convenient anar fent les activitats i els exercicis d’autoavaluació.