Dipòsit temporal i règims especials (I)

Les mercaderies que no pertanyen a la Unió presentades en duana estan cobertes per una declaració de dipòsit temporal que ha de contenir totes les dades necessàries per a l’aplicació de les disposicions que regulen el dipòsit temporal.

A diferència del tractament que tenia el règim duaner de dipòsit duaner temporal a l’antic Codi duaner comunitari de l’any 1992, el nou CAU de l’any 2013 ja no considera el dipòsit duaner temporal com un règim duaner especial.

Les autoritats duaneres accepten una declaració de dipòsit temporal sempre que s’indiqui expressament en alguna d’aquestes formes:

• Si es fa referència a una declaració sumària d’entrada de mercaderia.
• Amb un manifest o document de transport en referència a la declaració sumària de les mercaderies.

Així mateix, la pròpia declaració de dipòsit temporal pot utilitzar-se com a notificació d’arribada i també com a presentació de les mercaderies a la duana. Tot i això, si en el moment de la presentació de les mercaderies a la duana les mercaderies ja tenen l’estatut duaner de mercaderies de la Unió, no cal fer la declaració de dipòsit temporal.

La documentació relativa a les mercaderies en dipòsit temporal s’ha de facilitar a les autoritats duaneres quan així s’exigeixi o s’estimi necessari a l’efecte de control duaner.

D’aquesta manera, les autoritats duaneres conserven la declaració de dipòsit temporal, o hi tenen accés, amb la finalitat de verificar que les mercaderies a les quals es refereix s’inclouen posteriorment en un règim duaner o es reexporten.

Amb una sol·licitud prèvia, el declarant pot rectificar dades de la declaració de dipòsit temporal després d’haver-la presentat, però mai en el cas que la duana li hagi manifestat prèviament la intenció d’examinar les mercaderies o que hagi comprovat la inexactitud de dades a la declaració.

Quan les mercaderies per a les quals s’hagi presentat una declaració de dipòsit temporal no siguin presentades a la duana les autoritats duaneres poden invalidar la declaració durant els 30 dies següents a la declaració o amb una sol·licitud prèvia del declarant.

Les mercaderies que es troben en dipòsit temporal s’emmagatzemen únicament en dipòsits temporals autoritzats i, en casos justificats, en altres llocs designats per les autoritats duaneres.

La duana no autogestiona aquesta autorització quan l’operador del magatzem de dipòsit temporal és la mateixa duana.

Així mateix, les mercaderies que es troben en dipòsit temporal no poden ser objecte de més manipulacions que les destinades a garantir que es conservin inalterades, sense modificar-ne la presentació o les característiques tècniques.

El titular autoritzat d’un magatzem de dipòsit temporal ha de vetllar per assegurar que les mercaderies en dipòsit temporal no se sostreguin a la vigilància duanera i per complir amb les obligacions derivades de l’emmagatzematge de les mercaderies en dipòsit temporal.

Les persones susceptibles de ser autoritzades han d’estar establertes al TAU i oferir la seguretat necessària pel que fa a l’execució de les operacions. Es considera que els operadors econòmics autoritzats (OEA) de simplificacions duaneres ja reuneixen aquesta condició si a la seva autorització preveien l’explotació d’un magatzem de dipòsit temporal.

Atès el tractament com a règim suspensiu amb exempció de les obligacions tributàries i de política comercial durant la declaració de mercaderies en dipòsit temporal, els autoritzats també hauran de constituir una garantia d’acord amb l’article 89 del CAU.

El titular de l’autorització està obligat a portar registres adients, que continguin la informació i les dades requerits per les autoritats duaneres i que els permetran supervisar l’explotació del magatzem de dipòsit temporal, particularment pel que fa a la identificació de les mercaderies emmagatzemades, el seu estatut duaner i els seus trasllats. Així mateix, es considera que els operadors econòmics autoritzats (OEA) de simplificacions duaneres ja reuneixen les condicions de registre adient.

Les autoritats duaneres poden autoritzar al titular del permís a traslladar mercaderies en dipòsit temporal entre diferents magatzems de dipòsit temporal a condició que aquests trasllats no augmentin el risc de frau.

El termini d’estada d’una mercaderia en dipòsit temporal és d’un màxim de 90 dies, independentment del mitjà de transport utilitzat i sense possibilitat de prorrogar-lo.

Amb la finalitat de facilitar un comerç legítim, el nou Codi duaner de la Unió adopta nombroses mesures per garantir i respectar el nivell adient i efectiu dels controls duaners.

El nombre de règims duaners i procediments simples es redueixen respecte de l’antic codi duaner, als econòmicament justificats amb la finalitat d’augmentar així la competitivitat de les empreses.

El nou Codi duaner de la Unió (CAU) preveu els règims duaners especials detallats a la taula.

Cal recordar que la declaració en duana és l’acte pel qual una persona expressa davant les autoritats duaneres la voluntat d’incloure una mercaderia en un determinat règim duaner, entre els quals s’inclouen els règims especials esmentats, el despatx a lliure pràctica i l’exportació.

Tots els règims especials es caracteritzen per tenir un tractament específic de les mercaderies davant les autoritats duaneres i, en ocasions, de règim suspensiu amb l’exempció de drets, ateses les operacions a les quals cal sotmetre aquestes mercaderies.

La inclusió de mercaderies en els règims especials requereix, en alguns casos, la formalització de determinats procediments.

L’autorització per part de la duana és requerida en els següents règims especials:

• Destinacions especials, tant en la importació temporal com en la destinació final
• Perfeccionament actiu i passiu
• Instal·lacions per a l’emmagatzematge per al dipòsit duaner de mercaderies

La formalització de l’autorització, en aquests casos, és necessària principalment perquè les autoritats duaneres tinguin un control sobre les mercaderies tramitades en aquests règims i, alhora, perquè puguin fer la vigilància i el seguiment de les possibles transformacions o procediments duaners posteriors als quals se sotmetran.

Els agents als quals se’ls pot concedir autorització han de complir certes condicions, com ara estar establerts al territori duaner de la Unió, presentar garantia en cas d’originar-se un deute duaner i fer una bona execució de les operacions o transformacions per a les quals s’han adherit al règim especial. Alhora, les autoritats duaneres poden exercir vigilància duanera sobre les mercaderies adherides a un règim especial i en els casos de perfeccionament vetllar perquè no perjudiquin els interessos essencials dels productors de la Unió.

Tot i això cal tenir en compte que existeixen casos en què no pot utilitzar-se la declaració com a sol·licitud del règim. Són:

• Declaració simplificada
• Despatx centralitzat
• Inscripció en els registres del declarant
• Sol·licitud d’autorització que afecti a més d’un estat membre per a un règim diferent de la importació temporal
• Quan se sol·liciti l’ús de mercaderies equivalents.
• Quan hagin de valorar-se condicions econòmiques.
• Quan les condicions econòmiques es considerin complertes per a les mercaderies i productes sensibles. Aquestes condicions estan desenvolupades en l’annex 71-02 del Reglament Delegat (UE) 2015/2446 de la Comissió.
• Quan se sol·liciti una autorització amb efectes retroactius en casos diferents del despatx a lliure pràctica després del perfeccionament passiu.

El període de validesa de l’autorització no pot ser superior a 5 anys a partir de la data en què faci efecte l’autorització. No pot ser superior a 3 anys quan l’autorització es refereixi a les mercaderies i productes sensibles detallats en l’annex 71-02 del Reglament delegat (UE) 2015/2446 de la Comissió.

Als règims especials està permesa la circulació de mercaderies entre diversos llocs del TAU amb les particularitats següents.

Per al Règim de perfeccionament actiu (RPA), la importació temporal (IT), el dipòsit duaner (DA) i la destinació final (DF):

• Qualsevol moviment a partir de la inclusió en el règim amb inscripció en els registres dels detalls del moviment i la ubicació.
• Moviment cap a la duana de sortida per enllestir el règim amb la declaració de reexportació o d’exportació per la destinació final.
• Queden sota RPA, IT, DA o DF fins a la sortida.

Per al règim de perfeccionament passiu (RPP):

• Poden circular de la duana d’inclusió a la de sortida però subjectes a les disposicions d’exportació.
• Queden sota RPP fins a la sortida.

Per a la circulació en dipòsit duaner (DA):

• Ha de finalitzar als 30 dies des de la sortida del DA (prorrogable per uns altres 30 dies).
• Quan circulin cap a la duana de sortida ha d’inscriure’s la sortida del TAU en els 100 dies següents a la sortida del DA (prorrogable).

Excepte per al règim de trànsit, el titular de l’autorització del règim especial ha de portar els registres adients, de la forma aprovada per les autoritats duaneres. Aquests registres han de contenir la informació i les dades que permetin a les autoritats duaneres la vigilància del règim que es tracti, particularment pel que fa a la identificació de les mercaderies incloses en el règim especial, al seu estatut duaner i a la seva circulació.

Aquells que estan obligats a portar aquest registre són el titular de l’autorització, el titular del règim i qualsevol persona que exerceixi una activitat de dipòsit, elaboració o transformació de mercaderies o de venda o compra de mercaderies en zones franques.

L’enllestiment o finalització d’un règim especial es dóna quan les mercaderies incloses en aquest règim o els productes transformats:

• S’incloguin en un altre règim duaner posterior.
• Hagin sortit del territori duaner de la Unió.
• S’hagin destruït sense produir residus.
• S’abandonin en favor de l’estat.

De manera particular, les autoritats duaneres enllesteixen el règim de trànsit quan poden determinar que el procediment ha finalitzat correctament, comparant les dades que estan en poder de les duanes de partida amb aquelles de les quals disposa la duana de destinació del trànsit.

Les autoritats duaneres adopten totes les mesures necessàries per regularitzar la situació de les mercaderies per a les quals no s’hagi enllestit un règim en les condicions previstes. Tret que es disposi d’una altra manera, l’enllestiment del règim es durà a terme dins d’un termini determinat.

A petició del titular del règim, les autoritats duaneres poden prorrogar el termini d’enllestiment previst en una autorització fins i tot després de l’expiració del termini inicialment concedit.

Quan el termini d’enllestiment expira en una data determinada per al conjunt de les mercaderies incloses en el règim en un període determinat, les autoritats duaneres poden establir en l’autorització que el termini d’enllestiment es prorrogui automàticament per a la totalitat de les mercaderies que encara es troben sota el règim. De la mateixa manera, poden decidir posar fi a la pròrroga automàtica del termini pel que fa a la totalitat o a part de les mercaderies incloses en el règim.

Les mercaderies incloses en un règim de dipòsit duaner o de perfeccionament o en una zona franca poden ser sotmeses a les manipulacions usuals destinades a garantir-ne la conservació, millorar-ne la presentació o la seva qualitat comercial, o també per preparar-ne la distribució o revenda.

El trànsit duaner és un règim duaner utilitzat per facilitar la circulació de mercaderies entre dos punts d’un territori duaner a través d’un altre territori duaner o entre dos o més territoris duaners. Es permet la suspensió temporal dels drets, impostos i mesures de política comercial que són aplicables en la importació, la qual cosa permet realitzar el despatx de duana en la destinació i no en el punt d’entrada al territori duaner.

És particularment rellevant per a la Unió atès que un sol territori duaner es combina amb una multiplicitat de territoris fiscals. El trànsit duaner permet el moviment de les mercaderies en trànsit des del seu punt d’entrada a la Unió fins al seu punt de despatx, on seran ateses d’acord amb els costums i obligacions fiscals nacionals i sotmeses sempre a la normativa duanera europea.

El trànsit és el règim duaner aplicable al transport internacional de mercaderies no pertanyents a la Unió dins de la Unió Europea.

Cal tenir clara la diferència entre els territoris amb trànsit comú i els territoris amb règim de trànsit de la Unió.

• El règim de trànsit comú s’utilitza per a la circulació de mercaderies entre els 28 estats membres de la UE, els països de l’AELC, Turquia (des de l’1 de desembre de 2012), l’exrepública iugoslava de Macedònia (des de l’1 de juliol l’any 2015) i Sèrbia (des de l’1 de febrer de 2016). El procediment es basa en el Conveni de 20 de maig de 1987 relatiu a un règim de trànsit comú. Les regles són efectivament idèntiques a les del trànsit de la Unió.
  El règim de trànsit comú s’aplica als drets de duana, als impostos especials, a l’IVA i a altres gravàmens als quals estan subjectes les mercaderies, que seran suspesos durant la seva circulació des de la duana de partida a la duana de destinació.

• El règim de trànsit de la Unió és el procediment que s’utilitza per a operacions de trànsit duaner entre els estats membres de la UE (i Andorra i San Marino). És, en general, aplicable a la circulació de mercaderies no pertanyents a la Unió, per a les quals els drets de duana i altres càrregues per a la importació estan en joc, i a la circulació de mercaderies de la Unió que entre el seu punt de partida i el seu punt de destinació a la UE hagin de passar pel territori d’un tercer país.
  La gestió del règim de trànsit de la Unió incumbeix les administracions duaneres dels diferents estats membres i es realitza a través d’una xarxa de duanes, conegudes sota la denominació de duanes de partida, duanes de pas, duanes de destinació i duanes de garantia.
  El règim de trànsit de la Unió s’inicia a la duana de partida i acaba quan les mercaderies i la declaració de trànsit es presenten en la duana de destinació. Un exemplar visat de la declaració de trànsit es retorna a la duana de partida (o a l’oficina centralitzadora de l’estat membre de partida). Una vegada rebut aquest exemplar, les autoritats duaneres de l’estat membre de partida procedeixen a l’enllestiment del règim i donen per complertes les obligacions de l’obligat principal, tret que s’hagi detectat alguna irregularitat.

De la mateixa manera que el règim duaner TIR, el règim de trànsit de la Unió té com a principal objectiu la simplificació de tràmits duaners. El trànsit de la Unió permet la utilització de qualsevol mitjà de transport (marítim, aeri o terrestre). Abans d’iniciar el trànsit de la Unió, el transportista ha de presentar un aval bancari a la duana de sortida en garantia de la correcta utilització del règim. Se solen fer garanties per viatge o garanties globals (per un conjunt de viatges).

A diferència del règim TIR, en el trànsit de la Unió per carretera les mercaderies poden viatjar en vehicles normals (no es necessita el certificat d’agreement). Igualment, i a diferència del règim TIR, el precinte a la duana de sortida té caràcter potestatiu. A les duanes de sortida, de pas i d’arribada, el transportista ha de presentar el document T per a les seves diligències. En aquestes duanes no cal cap inspecció física de la mercaderia, només l’addició de nous precintes.

El règim de trànsit existeix perquè les mercaderies han de travessar un territori duaner únic constituït, alhora, per països independents. Per això, la regulació duanera de la Unió Europea distingeix entre el trànsit intern i el trànsit extern.

El règim de trànsit extern permet la circulació d’un lloc a un altre del territori duaner de la Unió de:

• Mercaderies no pertanyents a la Unió, sense que aquestes mercaderies estiguin subjectes a drets d’importació i altres gravàmens ni a mesures de política comercial.
• Mercaderies de la Unió per a l’exportació a països tercers i per a les quals es compleixin els tràmits duaners d’exportació corresponents (en seria un exemple una mercaderia amb restitució a l’exportació).

Per circular en el règim de trànsit extern és necessari presentar els exemplars 1, 4, 5, 7 del DUA (document únic administratiu), amb la indicació T1 a la casella número 1.

El trànsit s’inicia amb la presentació per part de l’interessat (amb un dipòsit previ, si s’escau, de la garantia imposada) del DUA a la duana de partida.

Un cop presentat el document, la duana procedeix al seu registre, efectua les comprovacions d’identitat de les mercaderies que calguin i pren les mesures de control pertinents sobre el precinte dels mitjans de transport que s’utilitzaran. La duana, en funció de la destinació declarada, determina l’itinerari i el termini de transport.

Un cop finalitzat el transport, la documentació de les mercaderies es presenta a la duana de destinació que procedeix a realitzar les comprovacions documentals que calguin per verificar el compliment de totes les formalitats durant el transport i, només en el cas de dubtes o irregularitats, es procedeix al reconeixement de les mercaderies.

Quan s’han completat totes les formalitats, la duana de destinació remet un dels exemplars T degudament emplenat a la duana de sortida, on fa constar el resultat de la comprovació efectuada i es queda en el seu poder un dels exemplars, que constituirà la base per a una posterior destinació duanera de la mercaderia. El quart exemplar s’utilitza per a finalitats estadístiques a la duana del país de destinació.

Fora d’aquestes excepcions no es requereix cap garantia per cobrir les travessies marítimes o aèries, ni tampoc els transports de mercaderies pel Rin o per les seves vies fluvials.

No obstant això, també és obligatori utilitzar el règim de trànsit de la Unió extern (T1) per a la circulació de mercaderies que normalment serien transportades sota règim de trànsit T2, quan aquestes mercaderies siguin exportades a un país de l’AELC o travessin el territori d’un o de diversos països de l’AELC.

S’aplica el Conveni relatiu a un règim comú de trànsit quan les mercaderies:

• Hagin estat objecte de formalitats duaneres d’exportació amb vista a la concessió de restitucions a l’exportació a tercers països en el marc de la política agrícola comuna (PAC).
• Procedeixin de les existències d’intervenció i estiguin sotmeses a mesures de control d’utilització i/o destinació, i hagin estat objecte de formalitats duaneres d’exportació a tercers països en el marc de la política agrícola comuna (PAC).
• Es beneficiïn d’una devolució o d’una condonació dels drets d’importació amb la condició que siguin exportades fora del TAU.

Per circular en el règim de trànsit intern és necessari presentar els exemplars 1, 4, 5, 7 del DUA, amb la indicació T2 a la casella número 1.

Quan les mercaderies circulen sota el procediment de trànsit intern cap a o des d’una part del territori no inclòs al territori fiscal duaner (cas de les illes Canàries), cal consignar T2F a la casella número 1 del DUA.

Quan l’enviament de mercaderies és mixt, és a dir, que en el mateix document s’integren mercaderies en trànsit intern, en trànsit extern o a un territori no comprès al territori fiscal de la Unió (és a dir, mercaderies T1, T2 i T2F), a la casella número 1 del DUA es consignarà amb una T i una ratlla, T-.

Les garanties que cal prestar de forma obligatòria a les duanes de la Unió de sortida en les operacions de trànsit de la Unió són les següents:

• Garantia individual: garantia a prestar per l’empresa de transport internacional per a un viatge aïllat, en règim de trànsit, que realitzi aquesta mateixa empresa.
• Garantia global: garantia a prestar per l’empresa de transport internacional per a diversos viatges, en règim de trànsit, que realitzi aquesta mateixa empresa.
• Garantia forfetatge (forfait): garantia a prestar per l’ASTIC (Associació de transport Internacional per Carretera a Espanya) per a diversos viatges, en règim de trànsit de la Unió, que realitzin empreses de transport associades a l’ASTIC.

L’import de la garantia a prestar a la duana de la Unió de sortida en una operació aïllada de trànsit és del 35% del valor de la mercaderia. Ha de prestar-se a la duana de sortida i es recupera quan s’enllesteix el trànsit, és a dir, quan la duana de sortida sap que la mercaderia transportada ha arribat a destinació sense incidències (document T diligenciat de conformitat a les duanes de sortida, de pas i d’arribada).

El termini màxim que atorga la duana de la Unió de sortida per a la presentació de la mercaderia en la duana d’arribada en règim de trànsit és de dues setmanes, a comptar des del dia del despatx en trànsit a la duana de sortida de la Unió.

El document T2L és el document utilitzat en els transports de mercaderies de la Unió realitzats per via marítima o aèria entre dos països de la UE passant per algun país no pertanyent a la UE.

Quan unes mercaderies de la Unió viatgen d’un país de la UE a un altre país de la UE per via aèria o marítima i durant el camí fan escala en algun país no pertanyent a la UE, ha de presentar-se (per al seu visat) el document T2L a la duana de sortida de la Unió. Aquest document, degudament visat, s’haurà de fer arribar al receptor de la mercaderia perquè el presenti a la duana de la Unió de destinació.

El document T2L acredita per la duana de la Unió de destinació el caràcter d’estatut de la Unió de les mercaderies enviades i, en conseqüència, el receptor no ha de pagar cap quantitat en concepte de drets aranzelaris per poder retirar aquestes mercaderies de la duana de la Unió de destinació.

Avui en dia les administracions duaneres s’han d’adaptar a les necessitats del comerç de forma ràpida i flexible i tenir en compte els canvis continus als quals està sotmès l’entorn empresarial. El nou sistema de trànsit informatitzat (NSTI) permet gestionar i controlar el règim de trànsit. Es basa en l’ús de sistemes informàtics avançats i en el tractament electrònic de dades i garanteix una gestió més moderna i eficaç que el sistema que utilitza paper, amb els defectes que presenta.

Els principals objectius de l’NSTI són:

• Augmentar l’eficàcia i l’eficiència dels procediments de trànsit.
• Millorar la prevenció i la detecció del frau.
• Accelerar les transaccions realitzades a l’empara dels règims de trànsit i garantir-ne la seguretat.

En general, l’NSTI s’utilitzarà tant per al trànsit de la Unió extern i intern com per al comú, en tots els casos que s’utilitza actualment el document únic administratiu (DUA) emplenat com a T1 o T2. Així doncs, al principi, el sistema informatitzat no cobrirà els procediments simplificats quan les mercaderies es transportin per ferrocarril, via aèria i marítima o canalitzacions en els quals bàsicament s’utilitzi la documentació pròpia del transportista.

Els principals elements i missatges utilitzats per l’NSTI són:

• La declaració de trànsit, que es presenta en paper o en format electrònic.
• El número de referència del moviment (MNR), que és un número de registre únic que el sistema assigna a la declaració per identificar la circulació de mercaderies.
• El document d’acompanyament del trànsit (DAT), que acompanya les mercaderies des del seu origen fins a la seva destinació.
• El missatge “avís anticipat d’arribada”, enviat per la duana de partida a la duana de destinació declarada.
• El missatge “avís anticipat de trànsit”, enviat per la duana de partida a la duana o a les duanes de pas declarades, per notificar-los amb antelació que un enviament creuarà la frontera.
• El missatge “notificació d’encreuament de frontera”, enviat per la duana de pas efectiva després de verificar l’enviament.
• El missatge “avís d’arribada”, enviat per la duana de destinació efectiva a la duana de partida a l’arribada de les mercaderies.
• El missatge “resultats del control”, enviat per la duana de destinació efectiva a la duana de partida (després de verificar les mercaderies quan és necessari).

És important entendre que el sistema cobreix totes les possibles combinacions de procediments normals i simplificats, tant en l’origen (expedidor autoritzat) com en la destinació (destinatari autoritzat).

A banda del règim especial pròpiament dit de trànsit desenvolupat pel Codi duaner de la Unió, dins del territori de la Unió Europea ens trobem altres tipus de moviments també de trànsit en l’àmbit de la Unió, però amb particularitats que cal tractar de manera individual.

• Convenció TIR
• Convenció ATA
• Manifest del Rin
• Circulació de mercaderies de l’OTAN
• Enviaments postals

El conveni TIR (del francès transport international routier) va ser creat el 1975 per la UNECE (United Nations Economic Commission for Europe). Té l’objectiu de simplificar els tràmits duaners entre països membres de la Unió i cancel·lar els controls duaners als països de trànsit d’un transport internacional.

De conformitat amb la legislació de la Unió, el règim TIR únicament pot ser utilitzat a la Unió per a operacions de trànsit amb punt de partida o de destinació a l’exterior de la Unió o per a aquelles que s’efectuïn d’un punt a un altre de la Unió passant pel territori d’un país tercer.

El règim TIR s’assenta sobre cinc pilars fonamentals:

• El transport de mercaderies s’efectua sota precinte duaner en vehicles o contenidors prèviament autoritzats.
• Durant tot el procés de transport TIR, els drets de duana i impostos deguts sobre les mercaderies queden en suspens i s’asseguren mitjançant una cadena de garanties vàlides a escala internacional.
  L’associació garant nacional de cada part contractant garanteix el pagament de l’import del deute duaner assegurat o d’altres càrregues que puguin arribar a exigir-se, en cas que es cometi una irregularitat al seu país amb motiu d’una operació TIR. Cada part contractant determina l’import màxim garantit, encara que l’import màxim recomanat que podrà ser reclamat a cadascuna de les associacions nacionals en cas que es produeixi alguna irregularitat ascendeix a 50.000 USD (o a 60.000 EUR o a una suma equivalent en moneda nacional, en el cas de la Unió).
• El quadern TIR és una declaració en duana per al transport de mercaderies que acredita l’existència d’una garantia. Actualment, la Unió Internacional de Transport per Carretera (IRU), autoritzada pel Comitè Administratiu TIR, és l’encarregada de proporcionar els quaderns TIR a les associacions garants nacionals. El quadern TIR és vàlid per a un sol viatge. Es comença a utilitzar al país de partida i permet efectuar controls duaners dels documents a les parts contractants de partida, trànsit i destinació.
• Les mesures de control duaner aplicades al país de partida són acceptades pels països de pas i de destinació. En conseqüència, les mercaderies transportades a l’empara del règim TIR en vehicles o contenidors precintats no són, per regla general, sotmeses a inspecció a les duanes de pas.
• A fi de controlar l’accés al règim TIR, les associacions nacionals que desitgin expedir quaderns TIR i les persones que pretenguin utilitzar-los han de complir una sèrie de condicions i requisits mínims i obtenir una autorització de les autoritats competents (generalment les autoritats duaneres) del país on estiguin establertes.

Qualsevol transport TIR comprèn la realització d’una cadena d’operacions TIR. En cadascuna de les parts contractants, les operacions TIR comencen a la duana de partida/d’entrada i finalitzen a la duana de destinació/de sortida. A l’efecte d’aquest règim, es considera que el TAU forma un sol territori. L’aplicació del règim està supeditada al fet que part del viatge s’efectuï per carretera i al fet que el vehicle o el contenidor porti col·locades les plaques TIR durant el transcurs de l’operació.

El quadern ATA (ATA carnet, en anglès, i carnet ATA, en francès; les sigles provenen de la combinació del francès i l’anglès: admission temporaire / temporary admission) és un document internacional que permet la importació temporal de béns durant un període menor d’un any per ser posteriorment exportats, sense pagar els aranzels i impostos.

El règim de trànsit sota el Manifest del Rin permet i facilita el tràfic fluvial al Rin i als seus afluents franquejant les fronteres nacionals, mitjançant la presentació del Manifest del Rin.

El Conveni de Mannheim afecta els següents països a la vora del Rin: Alemanya, Bèlgica, França, Països Baixos i Suïssa, que a l’efecte del conveni es considera que formen un sol territori. L’article 9 del conveni estableix que sempre que un buc navegui pel Rin sense carregar o descarregar al territori d’aquests països, podrà circular sense estar subjecte a control duaner. Sempre que calgui, el Manifest del Rin pot ser utilitzat com un document de trànsit de la Unió.

L’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord està integrada per 28 països membres: Albània, Alemanya, Bèlgica, Bulgària, Canadà, Croàcia, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Estònia, Estats Units d’Amèrica, França, Grècia, Hongria, Itàlia, Islàndia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Noruega, Països Baixos, Portugal, Polònia, Regne Unit, República Txeca, Romania i Turquia.

L’autoritat duanera de cadascun d’aquests països, conjuntament amb cadascuna de les unitats de l’OTAN estacionades al seu territori, designa una duana (o oficina central) responsable de les formalitats i controls duaners en relació amb els trasllats de mercaderies efectuats per cada unitat de l’OTAN o en el seu nom.

Cada duana responsable de l’estat membre de partida facilitarà a la unitat de l’OTAN sota el seu control (impresos 302) amb els quals s’acreditarà la circulació de les mercaderies en règim de trànsit.

El principi de llibertat de trànsit es consagra en l’article 1 de la constitució de la Unió Postal Universal (UPU), de 1964, i en l’article 4 del Conveni Postal Universal de 2008. La llibertat de trànsit implica l’obligació, per a cada operador postal, d’encaminar per les vies més ràpides i pels mitjans més segurs la correspondència que li lliura un altre operador postal. Això significa que, encara que es protegeixin els monopolis postals nacionals, l’operador postal nacional estarà obligat a encaminar la correspondència que li lliura un altre servei postal d’un país de la UPU. Podran acollir-se al procediment de trànsit en el marc del sistema postal els titulars de drets UPU.

Correspon a la legislació nacional en matèria postal determinar qui són els operadors postals. Quan l’enviament postal en trànsit no es lliuri a l’operador postal del país de pas sinó que sigui transportat a través d’aquest país per un operador privat, seran aplicables els procediments duaners normalitzats. El TAU es considerarà un territori únic a l’efecte del trànsit postal.

Així doncs, l’operador d’un estat membre podrà transportar mercaderies a través del conjunt del territori duaner de la Unió sense fer ús del procediment de trànsit postal. Això significa que, encara que no existeixi l’obligació, un operador postal d’un estat membre podrà lliurar l’enviament a l’operador postal de l’estat membre de trànsit. Un operador postal d’un estat membre podrà organitzar el mitjà de transport per traslladar les mercaderies al llarg de les fronteres interiors. A continuació, els subcontractistes haurien de ser capaços de prestar serveis de transport a un operador postal d’un estat membre, sempre que aquest operador postal estigui degudament identificat, per exemple, en el document de transport.

Les mercaderies no pertanyents a la Unió podran ser incloses en un dels dos règims duaners de dipòsit per ser emmagatzemades al territori duaner de la Unió sense estar subjectes a:

• Drets d’importació
• Altres gravàmens prescrits per altres disposicions pertinents en vigor
• Mesures de política comercial en la mesura que no prohibeixin l’entrada o la sortida de mercaderies del territori duaner de la Unió.

Dins d’aquest règim, les mercaderies de la Unió poden incloure’s sota els règims:

• Dipòsit duaner
• Zona franca

Tots dos hauran de procedir conforme a la legislació de la Unió reguladora d’àmbits específics, o amb la finalitat de beneficiar-se d’una decisió que concedeixi la devolució o condonació dels drets d’importació.

Tot i això, quan hi hagi una necessitat econòmica i això no comprometi la vigilància duanera, les autoritats duaneres podran autoritzar l’emmagatzematge de mercaderies de la Unió en un dipòsit duaner. Aquestes mercaderies no es consideraran incloses en el règim de dipòsit duaner.

La durada del règim de dipòsit no està definida i, per tant, el temps de permanència de les mercaderies en un règim de dipòsit no està limitat.

En circumstàncies excepcionals, les autoritats duaneres poden fixar un termini màxim en el qual s’hagi d’enllestir el règim de dipòsit, en particular quan, en cas d’emmagatzematge de llarga durada, el tipus i la naturalesa de les mercaderies pugui constituir una amenaça per a la salut pública, la sanitat animal o la fitosanitària o per al medi ambient.

Sota el règim de dipòsit duaner, les mercaderies no pertanyents a la Unió poden ser dipositades en instal·lacions o altres llocs autoritzats per a aquest règim per part de les autoritats duaneres i sota supervisió duanera

Els dipòsits duaners poden estar a la disposició de qualsevol persona per al dipòsit duaner de mercaderies, com és el cas dels dipòsits duaners públics. O per a l’emmagatzematge de mercaderies per part del titular d’una autorització de dipòsit duaner, com és el cas dels dipòsits duaners privats.

Les mercaderies incloses en el règim de dipòsit duaner poden ser temporalment retirades del dipòsit duaner. Excepte en cas de força major, aquesta retirada ha de ser autoritzada prèviament per les autoritats duaneres.

Quan hi hagi una necessitat econòmica i això no comprometi la vigilància duanera, les autoritats duaneres poden autoritzar la realització del perfeccionament de mercaderies en règim de perfeccionament actiu o de destinació final dins d’un dipòsit duaner, estant subjectes a les condicions que estableixen aquests règims. Per tant, aquestes mercaderies no es consideraran incloses en el règim de dipòsit duaner.

Els titulars de l’autorització i del règim de dipòsit duaner tenen la responsabilitat de garantir que les mercaderies en règim de dipòsit duaner no se sostreguin a la vigilància duanera i que compleixin les obligacions que resultin de l’emmagatzematge de les mercaderies incloses en aquest règim.

Els diferents tipus de dipòsits duaners segons el nou Codi duaner de la Unió són:

• Públics
  • Tipus I: quan les responsabilitats previstes al règim recauen en el titular de l’autorització i en el titular del règim.
  • Tipus II: quan les responsabilitats previstes al règim recauen en el titular del règim.
  • Tipus III: són els dipòsits duaners explotats per les autoritats duaneres.
• Privats: per a l’emmagatzematge de mercaderies per part del titular d’una autorització de dipòsit duaner.

Es necessita autorització de les autoritats duaneres per a l’explotació d’instal·lacions d’emmagatzematge per al dipòsit duaner de mercaderies, tret que l’operador de les instal·lacions d’emmagatzematge sigui la pròpia autoritat duanera (públics de tipus III).

Les autoritzacions es concedeixen a condició que les instal·lacions d’emmagatzematge no s’utilitzin per a la venda al detall, tret que la venda al detall de les mercaderies es realitzi en qualsevol de les situacions següents:

• Amb franquícia dels drets d’importació als viatgers amb destinació a països o territoris situats fora del territori duaner de la Unió o procedents d’aquests països o territoris.
• Amb franquícia dels drets d’importació als membres d’organitzacions internacionals.
• Amb franquícia dels drets d’importació a les forces de l’OTAN.
• Amb franquícia dels drets d’importació en virtut d’acords diplomàtics o consulars.
• A distància, fins i tot a través d’internet.

Quan s’emmagatzemin mercaderies de la Unió juntament amb mercaderies no pertanyents a la Unió en una instal·lació d’emmagatzematge per al dipòsit duaner i sigui impossible, o solament sigui possible a un cost desproporcionat, identificar en tot moment cada tipus de mercaderia, l’autorització gestionada per al dipòsit duaner ha d’establir que es procedeixi a una separació comptable pel que fa a cada tipus de mercaderia, estatut duaner i, quan escaigui, origen de les mercaderies.

Quan les mercaderies suposin un perill o puguin deteriorar les altres mercaderies o, per altres raons, requereixin instal·lacions especials, l’autorització pot especificar que les mercaderies només podran emmagatzemar-se en instal·lacions d’emmagatzematge especialment equipades per rebre-les.

Les mercaderies incloses en un règim de dipòsit duaner poden circular dins del territori duaner de la Unió sense les formalitats duaneres habituals, en els trajectes següents:

• Entre diferents magatzems de dipòsit designats en la mateixa autorització
• Des de la duana d’inclusió fins als magatzems de dipòsit
• Des dels magatzems de dipòsit fins a la duana de sortida, o fins a qualsevol duana indicada en l’autorització d’un règim especial habilitada per concedir l’aixecament de les mercaderies per a un règim duaner ulterior o per rebre la declaració de reexportació amb la finalitat d’enllestir el règim especial.

La circulació en règim de dipòsit duaner finalitza al cap de trenta dies de la data en què les mercaderies hagin estat retirades del dipòsit duaner. A petició del titular del règim, les autoritats duaneres poden ampliar el període de trenta dies.

Quan les mercaderies circulin sota el règim de dipòsit duaner des dels magatzems de dipòsit fins a la duana de sortida, els registres obligatoris per als règims especials han d’incloure informació sobre la sortida de les mercaderies en els cent dies següents a la data en què les mercaderies hagin estat retirades del dipòsit duaner. A petició del titular del règim, les autoritats duaneres poden ampliar el període de cent dies.

Al règim especial de dipòsit duaner, la legislació duanera permet la utilització i emmagatzematge de mercaderies equivalents en comptes de mercaderies de la Unió. Això permet moviments de mercaderies sota aquest règim especial i, alhora, suposa un estalvi en costos de transport arreu de la UE.

De la mateixa manera que els dipòsits duaners, les zones franques són un espai del TAU amb condicions de règim especial on les mercaderies s’emmagatzemen o, si s’escau, són manipulades sota control duaner. A diferència dels dipòsits, les zones franques són espais més grans on fins i tot empreses relacionades amb el comerç internacional de mercaderies poden tenir-hi les seves instal·lacions.

Igual que en el cas dels dipòsits duaners, tampoc hi ha cap limitació temporal per a la permanència de les mercaderies a la zona franca.

Els estats membres poden designar determinades parts del territori duaner de la Unió com a zones franques: n’establiran el perímetre i en definiran els punts d’accés i de sortida, sotmesos a vigilància duanera. També comunicaran a la Comissió la informació sobre les zones franques en funcionament als seus respectius territoris.

Així també, les persones, les mercaderies i els mitjans de transport que entrin en una zona franca o que en surtin poden ser sotmesos a controls duaners.

En tractar-se d’una zona àmplia on coexisteixen diferents operadors i diverses activitats, les zones franques estan supeditades a una autorització prèvia de les autoritats duaneres per a qualsevol construcció d’un immoble.

De la mateixa manera, s’autoritza a les zones franques qualsevol activitat de tipus industrial, comercial o de prestació de serveis, que queda supeditada a la seva notificació prèvia a les autoritats duaneres. Tot i això, les autoritats duaneres poden imposar determinades prohibicions o restriccions respecte d’aquestes activitats, tenint en compte la naturalesa de les mercaderies i de les activitats o les necessitats de la vigilància duanera i els requisits en matèria de seguretat i protecció.

Les autoritats duaneres poden prohibir l’exercici d’una activitat en una zona franca a les persones que no ofereixin la seguretat necessària pel que fa al compliment de les disposicions duaneres.

Les mercaderies introduïdes en una zona franca s’han de presentar a la duana i sotmetre’s a les formalitats duaneres establertes en qualsevol d’aquests supòsits:

• Que s’introdueixin a la zona franca directament des de fora del territori duaner de la Unió.
• Que hagin estat incloses en un règim duaner que finalitzi en incloure-les en el règim de zona franca.
• Que s’incloguin en el règim de zona franca amb la finalitat de beneficiar-se d’una decisió per la qual es concedeixi la devolució o la condonació dels drets d’importació.
• Que les formalitats es disposin en legislació diferent de la duanera.

Es considera que les mercaderies introduïdes en una zona franca estan incloses en el règim de zona franca en el moment que s’hi introdueixen, tret que ja hagin estat incloses en un altre règim duaner, o també en el moment en què finalitza un règim de trànsit.

Les mercaderies de la Unió poden ser introduïdes, emmagatzemades, traslladades, utilitzades, transformades o consumides en una zona franca i no es consideren incloses en el règim de zona franca.

Amb la sol·licitud prèvia de la persona interessada, les autoritats duaneres determinen l’estatut duaner de mercaderies de la Unió, per a les mercaderies de la Unió introduïdes en una zona franca, i també si han estat transformades o despatxades a lliure pràctica en zona franca.

Mentre siguin en una zona franca, les mercaderies no pertanyents a la Unió poden ser despatxades a lliure pràctica o ser incloses en el règim de perfeccionament actiu, d’importació temporal o de destinació final, en les condicions establertes per a aquests règims. En aquests casos les mercaderies no es consideren incloses en el règim de zona franca.

Les mercaderies que surtin d’una zona franca i s’introdueixin en una altra part del territori duaner de la Unió o que s’incloguin en un règim duaner es consideraran mercaderies no pertanyents a la Unió, tret que es demostri el seu estatut duaner de mercaderies de la Unió.

No obstant això, a l’efecte de l’aplicació dels drets d’exportació i de les llicències d’exportació, així com de les mesures de control d’exportacions en el marc de la política comercial o agrícola comuna, aquestes mercaderies seran considerades mercaderies de la Unió, tret que s’estableixi que no tenen l’estatut duaner de mercaderies de la Unió.