El llit hospitalari

El llit d’hospital té unes característiques generals que el fan diferent dels llits domèstics.

Són llits articulats que poden tenir:

• Dues articulacions o segments (vegeu figura)
  • Capçal (cap i esquena)
  • Peus (pelvis i extremitats inferiors)
• Tres articulacions (vegeu figura)
  • Capçal
  • Pelvis
  • Peus

Les diferents posicions s’aconsegueixen per un sistema elèctric que s’acciona fàcilment amb un comandament, però encara pot haver-hi llits més antics amb un sistema de manovelles d’acció manual als laterals del llit. El llit articulat dona al pacient més possibilitats de moviment i millora la seva comoditat amb una varietat de posicions.

El llit articulat també es coneix com a llit GATCK.

• Acostuma a ser de tubs metàl·lics fàcilment netejables i desinfectables.
• Disposa d’unes rodes a les potes per desplaçar el pacient sense necessitat d’aixecar-lo. Aquestes rodes tenen uns bloqueigs que impedeixen que es puguin moure quan no es vulgui (vegeu figura).
• Té els somiers de làmines, que estan articulats i permeten que el pacient pugui descansar en diferents posicions:
  • Posició Fowler o semiassegut.
  • Posició semi-Fowler: posició semiasseguda amb els peus una mica elevats.
  • Posició Trendelenburg: amb el peus més amunt que el cap.
  • Posició de Trendelenburg: posició invertida, amb el cap més elevat que els peus.
• Cal poder treure el capçal amb facilitat per tal de poder aplicar algunes tècniques assistencials amb comoditat.
• Es pot regular l’alçada: abaixar el llit per tal que el pacient pugui sortir del llit amb facilitat, o bé apujar-lo per evitar que el personal d’infermeria s’hagi d’ajupir o adoptar postures difícils en qualsevol procediment al pacient enllitat (vegeu figura).
• Les mesures habituals d’aquests llits són:
  • 1,90 - 2 m de llarg
  • 0,90 m - 1,05 m d’ample
  • 0,70 - 0,75 m d’alt sense el matalàs
• Normalment disposa de baranes als costats que es poden elevar com a mesura de seguretat perquè el pacient no caigui del llit o per facilitar els canvis posturals quan estigui molt temps enllitat.
• El seu estat de conservació ha de ser bo i sempre ha d’estar dotat de la llenceria necessària.

En l’emplaçament del llit dins l’habitació s’ha de tenir en compte:

• Que no estigui sota la finestra ni a prop de la porta per evitar corrents d’aire.
• Que sigui accessible per tres costats (dreta, esquerra i peus) per atendre millor el pacient.
• Que la capçalera estigui a la paret, on hi ha el llum, la presa d’oxigen i l’aspiració.
• Que la finestra estigui al costat i no davant del pacient.

Hi ha diversos dissenys de llit que es poden combinar amb accessoris per satisfer totes les necessitats dels pacients. També hi ha llits especialment dissenyats per a necessitats molt específiques.

Hi ha pacients que, per les patologies que tenen, necessiten teràpies concretes que requereixen l’ús de llits especials.

També s’anomena llit traumatològic. Aquest llit està indicat per a pacients que han patit fractures. Es troba a les unitats hospitalàries de traumatologia. Vegeu figura.

És un llit articulat adaptat. S’incorpora al llit una estructura metàl·lica anomenada marc de Balkam que consisteix en un marc que subjecta unes varetes per sobre del llit en les quals es poden posar unes politges amb unes cordes de niló. Un extrem d’aquestes cordes porta una cingla folrada que s’adapta a la zona del cos del pacient segons convingui per al tractament de la seva fractura mentre que de l’altre extrem en penja un pes que provoca una força de tracció i té una empunyadura que permet aixecar l’extremitat segons convingui. A més, unit al marc, acostuma a penjar un triangle o estrep que permet certa mobilitat al pacient.

És un llit amb dues estructures circulars i un pla rígid que pot adoptar qualsevol posició. Aquest llit està indicat per als pacients que han patit cremades greus o lesions medul·lars o que estan politraumatitzats i que han de quedar-se amb una immobilització completa durant molt de temps i, per tant, és bo que mantinguin una posició normal. La mobilització del pla s’aconsegueix mitjançant un motor elèctric que es controla des d’un tauler. Vegeu figura.

És un llit que gira contínuament el pacient i permet canvis de posició laterals, i també longitudinals. El pacient està fermament subjectat per una armadura que arriba al costat lateral, cap i peus i per coixins que esmorteixen els moviments. Aquest tipus de llit és un excel·lent dispositiu antiescares i s’utilitza en pacients llargament enllitats per prevenir l’aparició de les úlceres per pressió (UPP). Vegeu figura.

Consta de dues armadures, una d’anterior i una altra de posterior. S’utilitza en pacients amb lesions de la columna vertebral que requereixen una immobilització total i permanent. Amb aquestes armadures el pacient pot ser capgirat gràcies a un sistema giratori, de manera que pot romandre en posició supina o prona. Això facilita la seva alimentació, la higiene i en general totes les cures infermeres que se li han d’aplicar. Vegeu figura

És un llit especialment dissenyat per a pacients amb grans cremades i per evitar les UPP. El pacient queda suspès mitjançant un sistema d’aire calent i boles. L’aire és insuflat a gran pressió i fa flotar el pacient sobre la roba del matalàs. Aquest sistema afavoreix la circulació sanguínia, evita la formació de coàguls i afavoreix la cicatrització. Vegeu figura.

Mireu el següent vídeo sobre el funcionament del llit de levitació:

Es fan servir per a l’exploració i el transport del pacient i són majoritàriament als serveis d’urgències i a les consultes externes. Tenen una estructura metàl·lica sobre la qual es disposa un matalàs dur. Acostumen a portar rodes i un sistema de frenada. Poden ser articulades. Vegeu figura.

És un llit adequat per a les exploracions ginecològiques. Presenta uns estreps per facilitar la posició de la pacient en posició ginecològica o de litotomia. Vegeu figura.

És un llit més petit i alt que els dels adults. N’hi ha a les plantes que atenen específicament infants.

Són de diversos tipus:

• Llit corral. És un llit mòbil adaptat a les dimensions dels nens que hi ha a les plantes hospitalàries de maternitat.
• Incubadora. És un llit a dins d’una cúpula de plàstic transparent que permet l’aïllament i alhora el control i observació del nadó. Disposa d’una sèrie d’equips que produeixen el millor entorn per al nadó, per tant, és l’habitacle que assegura unes condicions de vida i tractament als nadons prematurs o amb baix pes. Permet regular la temperatura, la humitat i la concentració d’oxigen a l’interior. També permet la manipulació del nadó des de l’exterior a través d’uns orificis dotats d’una mena de guants. Vegeu figura.

A sota del llit hi ha el motor, els filtres, el dipòsit d’aigua, el ventilador i la calefacció. En cas que s’hagi de fer un trasllat del nadó, hi ha incubadores portàtils d’uns 20 kg, amb nanses i rodes. Per als nens que necessitin cures intensives hi ha unes incubadores més complexes i més ben equipades. Els accessoris més usuals que s’adapten a les incubadores són els aspiradors per a les secrecions, les làmpades de llum blava per a la hiperbilirrubinèmia o l’equip per a nebulitzacions.

El matalàs forma part del llit. El coixí és un element opcional i accessori del llit, encara que sempre hi acostuma a ser. És un sac de tela ple d’un material tou natural o sintètic, per recolzar-hi el cap o l’esquena o per donar suport a altres parts del cos.

Als hospitals posen els matalassos a dins d’una funda semipermeable perquè la suor o les eliminacions del pacient no entrin en contacte directe amb el matalàs. D’aquesta manera s’evita que es deteriorin.

Els centres disposen de diferents tipus de matalassos amb l’objectiu d’evitar l’aparició d’úlceres per pressió en els pacients llargament enllitats. Amb aquesta finalitat es dissenyen matalassos de diferent tipus que intenten evitar el fregament de les zones de contacte i la sobrepressió en aquestes zones, que dificulta la irrigació sanguínia i erosiona la pell.

Matalàs de molles

Matalàs amb reforç lateral per aconseguir una distribució uniforme del pes del pacient i evitar que rellisqui i pugui patir caigudes accidentals. Pot ser dur o semirígid. És el matalàs que s’utilitza més sovint. Vegeu figura.

Matalàs d’escuma

Matalàs que permet una bona acomodació del pacient. El pes del pacient es reparteix de manera homogènia i així s’eviten friccions de la pell. Està format per tres seccions que coincideixen amb les articulacions del llit i cada una té un nombre variable de blocs d’escuma (entre 48 i 96). Vegeu figura.

Matalàs de làtex

És una bona base pel que fa a fermesa, que permet que el pes del cos quedi repartit i evita que hi hagi punts de pressió massa alta. És el matalàs que s’està estenent més en l’actualitat als centres sanitaris. Pot tenir una sèrie de mòduls que fan que s’adapti millor als segments dels llits articulats. Vegeu figura.

Matalàs d’aire

També s’anomena matalàs antiescares o alternating. És un matalàs que consta de diversos tubs de plàstic plens d’aire. És connecta a un compressor que infla i desinfla cada 2, 3, 4 o 5 minuts alternativament els diferents tubs segons un programa establert. En un primer temps s’omplen d’aire els tubs parells mentre es buiden els imparells; i a la segona part de la seqüència es buiden els parells i s’omplen els imparells. D’aquesta manera s’evita que els punts de pressió del pacient enllitat estiguin localitzats sempre en la mateixa zona del cos i fa un massatge continu. Això evita l’aparició de les UPP. L’inconvenient d’aquest llit és que el compressor connectat al corrent elèctric pot ser sorollós, i també que els objectes punxants poden danyar les tubuladures del matalàs. Vegeu figura.

Matalàs d’aigua

És un matalàs de material plàstic que a l’interior conté aigua a una temperatura aproximada de 37°C, per evitar que el pacient tingui una sensació de fred. La quantitat d’aigua va en funció del pes del pacient. Normalment es col·loca sobre un matalàs de molles. S’usa en pacients que han de passar molt temps enllitats, perquè amb aquest sistema s’aconsegueix que la pressió del cos es distribueixi en una gran superfície del matalàs i això permet prevenir l’aparició d’escares o úlceres per pressió. L’inconvenient del matalàs d’aigua és que els objectes punxants poden malmetre el matalàs i, a més, s’ha de controlar la temperatura de l’aigua. Vegeu figura.

Matalàs d’aigua amb boles de poliuretà

En aquest tipus de matalàs l’aigua ocupa un 10% del volum total; la resta d’espai està ocupada per boles de poliuretà. Aquestes boles floten en l’aigua de manera que eviten la sensació de fred en el pacient quan l’aigua es refreda. En aquest tipus de matalàs el pes del pacient també es reparteix de manera uniforme per tota la superfície.

Matalàs d’esferes fluïdificat

És un matalàs amb esferes de vidre que es mouen gràcies a l’aire que s’insufla a pressió, i això dona una sensació d’estar flotant.

Coixí

El coixí acostuma a ser d’escuma, tou i baix. Ha de facilitar els canvis posturals i l’acomodació del pacient. En general, es disposa de més d’un coixí per pacient. Vegeu figura.

Al llit hospitalari s’hi poden adaptar diferents elements que permeten satisfer necessitats concretes dels pacients.

Alguns d’aquests accessoris són:

Quadre balcànic

És una estructura metàl·lica que va des del capçal als peus del llit. Serveix per penjar traccions. Vegeu figura.

S’apliquen traccions diferents segons el lloc a tractar (vegeu figura): la tracció en una extremitat inferior, a la pelvis i a la zona cervical.

Triangle de Balkan

És una peça triangular que va penjada de l’armadura del Balkan i que ajuda el pacient paraplègic o amb fractures a les extremitats inferiors a subjectar-se amb les mans i mobilitzar-se (vegeu figura).

Baranes de seguretat

Les baranes són barres que s’adapten o van incorporades als costats del llit i eviten que el pacient caigui del llit. Sobretot serveixen per evitar les caigudes dels nens o dels pacients en estat d’agitació. També es poden usar per a les manipulacions dels pacients enllitats i els canvis posturals o de llenceria del llit. Vegeu figura.

Peu de degotador o sèrum

És una barra metàl·lica vertical regulable en alçada i a la part de dalt hi ha una barra horitzontal amb un ganxo a cada extrem. Aquest suport pot ser independent del llit o està fixat per la part inferior a la zona lateral del marc del llit. Dels ganxos en pengen les bosses dels sèrums i altres per perfusió endovenosa que el pacient necessita per al tractament.

Suport per a la bossa d’orina o diüresi

És un suport als costats del llit i serveix per penjar les bosses d’orina i evitar que toquin a terra. Vegeu figura.

Arc metàl·lic

És un element semicilíndric que se situa entre el llençol de sobre i el llençol de sota. Està destinat a suportar el pes de la roba del llit i evitar el frec amb la pell del pacient en determinades zones del cos. Vegeu figura.

Com que és metàl·lic, cal tenir algunes precaucions:

• Cobrir-lo amb cotons i benes perquè el metall no lesioni la pell del pacient.
• En fer el llit, deixar la roba més folgada perquè pugui arribar a tapar bé el pacient.
• El seu ús pot requerir una manta addicional, ja que s’ha d’escalfar un volum d’aire addicional sota el llençol.

Escambell

És un petit esglaó que es col·loca a prop del llit per ajudar a pujar i baixar.

Suport per als peus

És una planxa de fusta en forma de T que es col·loca als peus del llit i serveix de topall i suport per als peus, i permet mantenir-los en posició anatòmica i evitar el peu equí. També es pot col·locar a un costat dels peus, i així evitar la caiguda lateral. El suport de peus pot substituir-se per tovalloles plegades, sacs de sorra o fèrules antirotació.

Falques

Les falques són peces triangulars una mica toves sobre les quals s’estira el pacient. Anar-les situant en diferents llocs permet canviar els punts de recolzament del cos. Es poden substituir per coixins o mantes plegades.

La llenceria és el conjunt d’elements de roba utilitzats per preparar un llit.

Aquests elements són de diversos tipus i compleixen diferents funcions (vegeu figura):

• Funda del matalàs. És una funda impermeable que serveix per evitar que el matalàs es faci malbé per la humitat generada per diferents fluids, com orina, suor, etc.
• Llençols. Solen ser de cotó o de niló. Hi ha tres tipus de llençols en la llenceria d’un hospital:
  • Llençol de sota: llençol que es posa sobre la funda del matalàs. Pot tenir les cantoneres amb elàstics per ajustar-se a les del llit o no. En fer el llit, és important no deixar arrugues en aquest llençol, perquè poden danyar la integritat de la pell del pacient.
  • Llençol travesser: llençol d’1 m d’ample per 2 m de llarg que es col·loca entre el xopador i el llençol de sobre perquè el pacient no estigui en contacte directe amb aquest xopador.
  • Llençol de sobre: llençol que cobrirà el pacient quan estigui al llit. A sobre hi poden anar el cobrellit i/o la manta.
• Xopador. És una peça impermeable que impedeix que les eliminacions dels malalts enllitats incontinents arribin al matalàs.
• Cobrellit. El cobrellit també és de cotó o niló, però de major gruix que els llençols. Es col·loca damunt del llençol de sobre.
• Manta. Les mantes són lleugeres perquè el pes no incomodi el pacient. Es col·loca només en cas que el pacient tingui fred.

En general la roba de llit ha de ser àmplia per poder subjectar-la correctament al matalàs. Ha de ser molt resistent i no ha de tenir el tacte aspre.

Fer el llit és una tasca de l’auxiliar d’infermeria. És una tasca important, ja que els pacients s’estan molt de temps al llit. Algunes malalties obliguen el malalt a romandre permanentment al llit durant l’estada a l’hospital. Un llit ben fet i confortable dona als pacients una agradable sensació de comoditat i, a més, contribueix a donar una bona imatge del centre i dels professionals que hi treballen.

En la realització del llit s’han de tenir en compte aspectes importants:

1. La freqüència amb què es canvia la roba del llit.
2. La preparació del material que es necessita i els elements d’ajuda de què es disposa.
3. La llenceria que cal preparar.
4. El procediment per fer el llit i la manera com es fa aquest procediment.

Freqüència del canvi de roba

En les unitats d’hospitalització els llits s’acostumen a fer al matí després de la higiene personal i és una tasca de l’auxiliar d’infermeria.

En principi la roba de llit es canvia cada dia i també durant el dia cada vegada que sigui necessari, si els llençols s’han tacat. A més, al llarg del dia, si el llit es desfà molt, l’auxiliar té cura d’allisar els llençols i recol·locar-los si és necessari, sobretot després dels àpats, i també a les nits, abans que els pacients s’adormin.

Preparació del material i elements d’ajuda

Perquè la tasca de fer el llit sigui el més eficient possible és important la preparació prèvia de la llenceria necessària. La llenceria és al magatzem per a llenceria de la unitat d’infermeria. Per portar la llenceria a cada una de les unitats de pacient es fa servir el carro de roba neta i per retirar la roba bruta s’utilitza el carro de la roba bruta.

El carretó de la roba neta és una taula auxiliar amb rodes i safates a diferents nivells. A les safates es col·loca la roba que s’agafa del magatzem (vegeu figura).

Per apilar la roba es poden fer servir dos criteris:

• Fer una pila per a cada tipus de peça. D’aquesta manera, quan s’ha de fer un llit s’agafa un element de cada pila.
• Fer cada pila amb totes les peces necessàries per fer un llit. Aquestes peces estan ordenades de manera que a sobre hi ha la primera peça que s’ha de col·locar al llit i la resta en l’ordre de col·locació.

El carretó de la roba bruta és un cistell obert amb rodes. A dins s’hi posa una bossa de plàstic que és on es van introduint les peces de roba bruta que es retiren del llit (vegeu figura).

És important seguir sempre les següents mesures higièniques:

• Els carretons, tant de roba neta com de roba bruta, sempre es deixen al passadís. Només s’entren a la unitat de pacient les peces de llenceria que s’han de fer servir per fer el llit.
• En el procediment de canvi del llit cal evitar en tot moment que la roba neta toqui la bruta.
• També és important que ni la roba neta ni la bruta toquin l’uniforme de l’auxiliar. En el transport d’aquests elements és important mantenir-los allunyats del cos per evitar la contaminació creuada, perquè la roba bruta en entrar en contacte amb l’uniforme pot transmetre microorganismes i l’uniforme pot contaminar la roba neta.

Llenceria per fer un llit

Per fer un llit hospitalari cal tenir preparats els següents elements:

• Funda de matalàs
• Funda de coixí
• Llençol de sota
• Llençol de sobre
• Coixinera
• Travesser
• Xopador
• Manta
• Cobrellit o vànova

Per plegar la llenceria cal tenir en compte:

• Llençol de baix: es plega longitudinalment i amb el dret cap a dins.
• Llençol de dalt: es plega transversalment i amb el revés cap a dins.
• Travesser i xopador: es pleguen transversalment i amb el dret cap a dins.
• Manta i cobrellit: es pleguen transversalment i amb el dret cap a dins.

Hi ha diferents tècniques per fer el llit hospitalari depenent de si el llit està ocupat per un pacient o no o de si ha de rebre un pacient en una situació especial.

S’anomena llit desocupat el llit en què no hi ha ningú en el moment de fer-lo.

Es poden donar dues situacions:

1. Després de l’alta d’un pacient s’ha de preparar la unitat de pacient per a un nou ingrés. El pacient encara no ha arribat a la unitat i es prepara un llit tancat.
2. El pacient s’aixeca mentre es prepara el llit. En aquest cas es tracta d’un llit obert.

El procediment per fer aquests dos tipus de llit és pràcticament igual. La diferència és com es deixa acabat el llit perquè entri el pacient. Normalment la tècnica del llit desocupat la fa un auxiliar sol.

Material

El elements que s’han de preparar al carro de roba neta són:

• Funda de matalàs
• Funda de coixí
• Llençol de sota
• Llençol de sobre
• Coixinera
• Travesser
• Xopador
• Manta
• Cobrellit o vànova

Una vegada la llenceria està preparada al carro de la roba neta es trasllada fins a l’entrada de la unitat de pacient, s’agafa del carro la llenceria que calgui i s’entra a la unitat de pacient. |

S’apila sobre una cadira en ordre invers del que s’anirà posant al llit. És a dir, a sota hi ha l’últim element que es posarà al llit i al capdamunt de la pila hi haurà el primer element necessari per començar a fer el llit.

Procediment per fer el llit obert

La seqüència de passos és la següent:

1. Rentar-se les mans amb aigua i sabó i col·locar-se els guants d’un sol ús.
2. Explicar al pacient el procediment que es farà.
3. Preparar la roba de llit perfectament ordenada i portar-la al costat del llit (vegeu figura).
4. Col·locar el llit en posició horitzontal i frenar-lo.
5. Retirar el cobrellit i la manta, doblegar-los correctament per tornar-los a fer servir.
6. Retirar el coixí per canviar-li la funda i col·locar-lo sobre el respatller de la cadira.
7. Retirar la roba bruta. No s’ha d’airejar mai, s’ha de dipositar directament a la bossa de la roba bruta.
8. Col·locar el llençol de sota net. El dret ha de quedar cara amunt. El llençol està plegat longitudinalment de manera que es posa sobre un costat del llit i des d’on s’ha col·locat es va desplegant sobre el llit, sense airejar-lo.
9. Una vegada col·locat, s’han d’ajustar bé les cantoneres sota el matalàs, per la capçalera i els peus i fer les mitres, de manera que el llençol ha de quedar col·locat en el llit perfectament llis, sense arrugues (vegeu figura).
10. A sobre, en el terç central, col·locar el xopador.
11. Sobre el xopador col·locar el travesser ajustant els dos costats sota el matalàs.
12. Col·locar el llençol de sobre net. Aquest llençol està plegat transversalment i el revés del llençol va cap amunt. El llençol es col·loca a la part de la capçalera i es va desplegant cap als peus del llit, sense airejar-lo. S’ha de tenir en compte deixar prou tros de llençol per poder fer la volta o gira (vegeu figura).
13. Ajustar el llençol de sobre a sota la manta pels peus del llit, fer mitja mitra en les dues cantonades dels peus.
14. Col·locar la manta centrada. També està plegada transversalment. Col·locar-la a uns 20 cm de la capçalera i anar-la desplegant en direcció als peus del llit. Igual que el llençol de sobre, s’ajusta sota el matalàs i es fa mitja mitra.
15. Col·locar el cobrellit centrat a la zona de la capçalera del llit, uns 5-10 cm més amunt que la manta per poder fer la gira invertida. El cobrellit es desplega i s’ajusta tal com s’ha fet amb la manta.
16. Fer la gira invertida amb la manta (vegeu figura).
17. Fer la gira amb el llençol de sobre (vegeu figura).
18. Canviar la funda del coixí i col·locar-lo a la capçalera del llit.
19. Deixar el llit obert en pic o en ventall (vegeu figura).
20. Recollir el material.
21. Treure’s els guants i rentar-se les mans.
22. Registrar el procediment.

Observacions

• La manta és un element opcional. Es posa o no en funció de l’època de l’any o de l’estat del pacient.
• El llençol de sobre, la manta i el cobrellit es poden ajustar cada un individualment sota el matalàs. Una altra opció és, quan els tres elements estan col·locats, ajustar-los tots tres a la vegada sota el matalàs pels peus, i fer mitges mitres.
• Pel que fa a la roba bruta, no s’ha de llençar mai a terra. S’ha de retirar enrollant-la sense airejar-la.

La mitra també s’anomena inglet. És una manera d’ajustar el llençol en les cantonades del matalàs que assegura que es mantindran subjectes i tibants. D’aquesta manera s’evita la formació d’arrugues. Perquè la mitra quedi ben feta el llençol ha d’estar ben centrat.

Per fer la mitra completa cal seguir els passos següents:

1. Col·locar el llençol a la capçalera i els peus per sota el matalàs acompanyant-lo amb el palmell de la mà i allisant-lo.
2. Deixar penjant la roba del lateral.
3. Aixecar la roba que penja en el lateral per formar un triangle.
4. Fer un plec sobre el matalàs amb la vora del llençol,
5. Allisar de nou i col·locar una part sota el matalàs.
6. Tirar cap avall la part superior del triangle.
7. Acabar de posar la roba que queda sota el matalàs per tenir la mitra.

El llit obert s’ha de deixar preparat perquè el pacient pugui ocupar de nou el llit i l’accés li resulti senzill.

Hi ha diverses maneres de deixar preparat el llit obert (vegeu figura):

• En pic. Es doblega la gira per l’extrem superior del costat per on ha d’entrar el malalt, dues vegades en el mateix sentit.
• En ventall. S’agafen els dos extrems superiors de la gira es dobleguen cap avall fins al final del llit i després es puja cap el centre del llit en sentit invers de manera que la volta queda visible.
• Variant. S’agafen els dos extrems superiors de la gira i es dobleguen dues vegades cap avall, primer cap a la meitat del llit i després fins al final. Sempre en el mateix sentit.

Preparar el llit quan el pacient ha estat donat d’alta i ha d’ingressar un nou pacient és preparar un llit tancat. El procediment per preparar el llit tancat és pràcticament igual que el del llit obert, però canvia la forma de deixar preparat el llit per rebre el pacient (vegeu figura).

Material

• Funda de matalàs
• Llençol de sota
• Xopador
• Travesser
• Llençol de sobre
• Manta
• Cobrellit
• Funda de coixí
• Coixinera

Procediment

1. Rentar-se les mans amb aigua i sabó.
2. Preparar la roba de llit perfectament ordenada i portar-la al costat del llit.
3. Col·locar el llit en posició horitzontal i frenar-lo.
4. Retirar la roba bruta sense airejar-la, doblegant-la als extrems cap a la part central i dipositar-la al carro de roba bruta que hi ha al passadís.
5. Treure la funda de matalàs i girar el matalàs.
6. El servei de neteja fa la neteja de la unitat de pacient.
7. Col·locar la funda del matalàs.
8. Continuar col·locant els elements de llenceria tal com s’indica en el llit obert.

S’anomena llit ocupat el llit que està ocupat pel pacient en el moment de fer-lo.

Material

La llenceria està preparada al carro de la roba neta. S’agafa del carro i s’entra a la unitat de pacient. S’ha d’agafar el següent material:

• Llençol de sota
• Xopador
• Travesser
• Llençol de sobre
• Coixinera

S’apila sobre una cadira en ordre invers al que s’anirà posant al llit. És a dir, a sota hi haurà l’últim element per posar al llit i al capdamunt de la pila hi haurà el primer element necessari per començar a fer el llit.

Procediment

1. Rentar-se les mans amb aigua i sabó i col·locar-se els guants d’un sol ús;
2. Preparar la roba de llit perfectament ordenada i portar-la al costat del pacient.
3. Informar el pacient de què es farà i preservar la seva intimitat.
4. Mantenir la temperatura de l’habitació adient, evitar corrents d’aire.
5. Protegir el pacient de possibles caigudes, per això la tècnica es fa entre dues persones.
6. Si no està contraindicat, col·locar el llit en posició horitzontal (pacient en decúbit supí).
7. Afluixar la roba de llit.
8. Retirar el cobrellit i la manta.
9. Deixar que el llençol de sobre cobreixi el malalt. No deixar mai el pacient totalment destapat.
10. Retirar el coixí per canviar-li la funda i col·locar-lo sobre una cadira.
11. Col·locar el pacient en decúbit lateral.
12. Enrotllar la roba bruta que s’ha de retirar (llençol de sota, empapador) des de la vora del llit fins a l’esquena del malalt.
13. Col·locar el llençol net a la meitat del llit lliure. Ajustar-lo a la capçalera i als peus i fer la mitra. A sobre col·locar-hi l’empapador i el travesser i ajustar-los per sota del matalàs.
14. Girar el pacient de manera que se situï a sobre de la roba neta en decúbit lateral. Fer l’altra meitat del llit retirant primer la roba bruta.
15. Estirar bé el llençol, el xopador i el travesser. Ajustar-los perquè no quedin arrugues: s’ajusta sota el matalàs i es fan les mitres.
16. Col·locar el pacient en decúbit supí.
17. Col·locar el llençol de sobre net sobre el pit del pacient i anar-lo estenent alhora que es retira el brut. No ha de quedar mai destapat. Ha de quedar roba sobrant a la part superior per poder veure la gira del llençol.
18. Col·locar la resta de la roba (manta i cobrellit) des de sobre el pit del malalt centrat i desplegant-la cap als peus del llit.
19. Fer les mitres a les cantonades dels peus del llit.
20. Fer la gira del llençol.
21. Esponjar el coixí i col·locar-hi la coixinera.
22. Col·locar el coixí amb la coixinera neta sota el cap del pacient.
23. Deixar el pacient en una postura còmoda i amb el timbre a l’abast.
24. Recollir el material i assegurar-se que la unitat queda endreçada.
25. Treure’s els guants i tornar-se a rentar les mans.

Observacions

• La roba bruta no s’ha d’airejar i cal dipositar-la directament a la bossa de la roba bruta. No s’ha d’apropar la roba bruta a l’uniforme.
• És important aplicar els principis de la mecànica corporal a l’hora de fer el llit.
• Coordinar els moviments en cas que dues persones facin el llit.

El llit ocupat per pacient amb tracció l’ocupen pacients de la unitat de traumatologia. Són pacients que porten una tracció i no es poden mobilitzar. La tècnica és semblant a la del llit ocupat, amb algunes diferències.

Material

Es prepara el mateix que per fer un llit ocupat, però el llençol de sota ha d’estar plegat transversalment (ample), i no longitudinalment.

Procediment

1. Rentar-se les mans amb aigua i sabó i col·locar-se els guants d’un sol ús.
2. Preparar la roba de llit perfectament ordenada i portar-la fins al costat del pacient.
3. Informar el pacient de què farem i preservar la seva intimitat.
4. Afluixar la roba del llit. S’ha de tenir cura de no moure les politges.
5. Retirar el coixí per canviar-ne la funda i col·locar-lo a sobre una cadira.
6. Retirar el cobrellit i la manta i deixar-los plegats.
7. Aixecar el cap del pacient mentre es retira el llençol de sota fins a la cintura.
8. Si el pacient pot col·laborar, demanar-li que s’aixequi una mica agafant-se al triangle.
9. Centrar el llençol de sota per la capçalera i fixar-lo al matalàs fent la mitra a les dues cantonades.
10. Demanar de nou la col·laboració del pacient per estendre el llençol cap al peus del llit i col·locar el xopador i el travesser.
11. Ajustar el llençol fent les mitres a les cantonades dels peus i ajustar el travesser als laterals perquè no quedin arrugues.
12. Continuar fent el llit com en el llit ocupat tenint en compte les limitacions que pot determinar la tracció.

El llit quirúrgic s’anomena també llit d’anestèsia o llit de postoperatori.

El llit quirúrgic que es prepara per rebre un pacient que ha estat operat o qualsevol persona que ha estat anestesiada.

L’objectiu d’aquest llit és:

• Proporcionar un mitjà de fàcil accés, net i còmode.
• Facilitar el trasllat del pacient des de la taula d’operacions o la llitera fins al llit.
• Garantir la seguretat del pacient, ja que està semiconscient o inconscient pels efectes de l’anestèsia.
• Permetre mantenir la temperatura corporal del pacient ja que després de l’administració de l’anestèsia hi ha una baixada de la temperatura.

Aquest llit pot estar situat a la unitat del pacient o a la sala de reanimació postquirúrgica.

Material

• Funda de matalàs
• Llençols de baix i de dalt
• Dos travessers
• Dos xopadors
• Manta
• Cobrellit

Procediment

1. Rentar-se les mans i posar-se guants.
2. Preparar tot el material.
3. Seguir el mateix procediment que en la realització del llit obert o del llit tancat.
4. Quan es col·loca el xopador i el travesser, posar-ne un a la part del cap (terç superior del llit) per si el pacient vomita. El llit quirúrgic porta dos travessers, un en el terç mitjà del llit i l’altre en el terç superior.
5. Posar la manta. En el llit quirúrgic sempre s’hi posa.
6. Deixar lliures els extrems inferiors del llençol de sobre, manta i cobrellit i doblegar-los a sobre el llit, com si fos una volta o gira.
7. En el llit quirúrgic inicialment no s’hi posa mai el coixí. S’hi posa al cap d’unes hores.
8. Deixar-lo obert pel cantó per on accedirà la llitera.

Hi ha dues formes de deixar obert el llit quirúrgic:

• En pic o bec. S’agafen els dos extrems de la gira i s’uneixen en el punt mitjà del llit formant un triangle. Després la punta del triangle es porta cap a la base del triangle. Això es fa dues vegades (vegeu figura).
• En ventall lateral. Es pleguen cobrellit, manta i llençol de sobre longitudinalment cap al centre del llit i després es torna a plegar cap el costat (vegeu figura).