Ingrés hospitalari. Obligacions de l’auxiliar envers el pacient hospitalari

Els pacients que requereixen un tractament que no els pot donar l’atenció primària van a l’hospital. Alguns pacients necessiten ingrés a l’hospital, i d’altres no. L’ingrés també s’anomena procés d’acollida del pacient i quan el malalt abandona l’hospital es parla de procés d’alta o comiat.

Es poden donar diferents situacions:

• Ingrés programat: l’ingrés es produeix per indicació del servei mèdic especialista i es fixa un dia i una hora per a l’entrada.
• Ingrés per urgències: el pacient acut al servei d’urgències de l’hospital per iniciativa pròpia o per indicació d’un metge i és aquest servei el que indica l’ingrés.
• Trasllat entre diferents unitats: es coneix com a ingrés intrahospitalari i es produeix quan el pacient passa de ser responsabilitat d’un servei mèdic i d’infermeria a ser responsabilitat d’un altre servei.
• Alta programada: el pacient pot continuar la seva convalescència a casa.
• Alta voluntària: malgrat que el pacient no té un estat de salut prou bo, decideix marxar de l’hospital sota la seva responsabilitat.

Els hospitals disposen d’un servei d’ingressos. En aquest servei els pacients o els seus familiars fan un seguit de tasques administratives en el moment del seu ingrés.

El servei d’admissions és el responsable de gestionar l’accés dels usuaris als serveis de l’hospital. S’ocupa de rebre, informar i dur a terme tots els tràmits necessaris per a la realització tant dels ingressos com dels trasllats, les citacions, les proves complementàries i les altes hospitalàries dels usuaris de l’hospital.

Les funcions del servei d’admissions són:

• Regular i programar l’accés dels usuaris a l’atenció, que inclou hospital de dia, consultes externes i procediments diagnòstics i terapèutics.
• Gestionar la recepció i les programacions de les consultes derivades d’altres centres.
• Coordinar els diferents espais als quals s’han de dirigir els usuaris citats.
• Coordinar, amb els supervisors d’infermeria de les unitats d’hospitalització, l’assignació de llits per a ingressar o fer la seva reserva programada.
• Lliurar la documentació informativa a l’usuari perquè li serveixi com a reserva de la cita programada.
• Generar els justificants d’assistència als pacients o bé (si és pot demostrar de forma fefaent) el d’acompanyant del pacient atès.
• Atendre i gestionar totes les trucades.
• Fer la inclusió i el manteniment de les llistes d’espera.
• Gestionar els preoperatoris dels pacients en llista d’espera quirúrgica.
• Gestionar la facturació de les assistències que tenen cobertura no pública.
• Gestionar l’obertura i el disseny de les agendes.

Al finalitzar el tràmit de l’ingrés en el servei d’admissions, s’indica al pacient la unitat d’hospitalització, l’habitació i el llit assignats.

Juntament amb el servei d’admissions, l’hospital disposa del servei d’atenció a l’usuari. La seva finalitat és informar i atendre els usuaris, vetllar pels seus drets i deures, i també tramitar els suggeriments, les reclamacions i els agraïments sense vulnerar la seva intimitat i confidencialitat.

Les funcions del servei d’atenció a l’usuari són:

• Vetllar pels drets i deures dels usuaris.
• Facilitar vies de diàleg entre l’usuari i l’hospital.
• Assegurar l’accessibilitat dels serveis.
• Recollir suggeriments, enquestes, reclamacions, etc.

A la unitat d’hospitalització l’equip d’infermeria rep el pacient i li dona informació útil sobre el funcionament de la unitat mentre fa una primera valoració del seu estat de salut.

L’ingrés a un centre hospitalari és normalment una situació nova per al pacient i els seus familiars que acostuma a generar ansietat i fa que estiguin més sensibles. Tractar el pacient amb cortesia i amabilitat contribueix a alleujar la situació.

En l’acollida al pacient l’auxiliar ha de tenir en compte les indicacions següents:

• Tractar el malalt de vostè. Si el pacient vol un tracte de tu, més proper, ja ho farà saber.
• Donar una imatge d’educació, seriositat i netedat.
• Les explicacions al pacient han de ser clares, breus i pausades. Se li ha de donar temps perquè pugui expressar els seus temors i les seves preocupacions.
• Si cal, s’ha de repetir la informació, ja que el pacient moltes vegades no ho entén tot.
• En el primer contacte, s’ha d’explicar al pacient com és l’entorn físic on estarà ingressat i quins professionals l’atendran.
• Davant de qualsevol situació que generi una reacció de malestar per part del pacient o els familiars, fins i tot una resposta agressiva o alguna discrepància, és necessari aclarir qualsevol malentès.

Quan un pacient arriba a la planta on ha d’ingressar el personal que l’atén és el personal d’infermeria. El procediment que ha de seguir pel personal d’infermeria en un ingrés és el següent:

1. Prèviament a l’ingrés, l’auxiliar ha de comprovar que la unitat de pacient està neta, endreçada, ventilada i que disposa de tots els elements necessaris.
2. Si es tracta d’un ingrés programat, després de fer els tràmits administratius el pacient arriba a la planta. L’acollida que rebi del personal auxiliar és fonamental perquè l’adaptació sigui ràpida.
3. En la rebuda al pacient l’auxiliar ha de:
   • Saludar el pacient i presentar-se dient el seu nom i càrrec.
   • Revisar l’ordre d’ingrés que duu el pacient.
   • Acompanyar-lo a la seva habitació.
   • Si es dona el cas, presentar-li la persona amb qui compartirà l’habitació.
   • Explicar l’ús de timbre i llums de l’habitació.
   • Donar els elements personals que corresponen a la seva unitat de pacient.
   • En cas que el pacient ho necessiti, ajudar-lo a instal·lar-se, despullar-se, posar-se el pijama o bata, etc.
   • En cas necessari, instaurar les mesures de seguretat oportunes.
4. També és important donar un seguit d’informació al pacient:
   • Donar-li un full amb els seus drets i deures.
   • Explicar-li les normes generals de l’hospital i les pròpies de la unitat d’hospitalització que fan referència a horaris d’àpats, horaris de visites, etc.
   • Explicar al pacient la distribució de les dependències de l’hospital i els horaris d’altres serveis que s’ofereixen, com el servei religiós.
   • Explicar-li quins objectes personals pot fer servir durant l’estada.
   • Oferir-li, en cas que n’hi hagi, l’ús de la caixa forta per dipositar objectes de valor.
   • Preguntar-li pels seus costums, les aficions i les necessitats fonamentalment en relació amb la seva malaltia.
5. L’auxiliar finalitza l’acollida informant el pacient que vindrà un professional a fer la valoració inicial i s’ha d’assegurar que el pacient es troba ben acomodat.
6. Un cop acabada l’acollida, s’ha de registrar en el full d’ingressos el nom del pacient.

Quan el pacient ingressa a la unitat d’hospitalització a través d’urgències el procediment d’acollida es veu una mica modificat. Primer cal tenir cura de les necessitats vitals del pacient, comprovant el seu estat general i vigilant vies i catèters que pugui dur. També s’ha de comprovar que s’apliquin els tractaments instaurats pel servei d’urgències. Després ja es pot informar i tranquil·litzar el pacient i/o els seus familiars.

Quan una persona abandona l’hospital es produeix el procés d’alta, que pot donar-se per diferents causes. El pacient, en el moment de l’alta, ha de rebre un document anomenat informe d’alta hospitalària. Vegeu un model d’informe d’alta a figura. Aquest informe inclou les dades del pacient, el motiu d’ingrés, les dades diagnòstiques i els tractaments rebuts durant l’estada.

L’alta és el procés mitjançant el qual la persona ingressada deixa el servei hospitalari on està ingressada.

Existeixen diferents tipus d’alta:

• Alta per curació: també s’anomena alta per millora. La persona marxa de l’hospital per reincorporar-se a la seva vida habitual o per continuar la convalescència fins a la recuperació total.
• Alta per trasllat: el pacient és traslladat a un altre centre sanitari o una altra unitat dins de l’hospital.
• Alta voluntària: la persona ingressada decideix marxar de l’hospital malgrat no estar encara recuperada.
• Alta per defunció: es dona quan una persona mor durant la seva estada a l’hospital. Es tracta de pacients amb malalties molt greus i/o en estadis molt avançats.

Les activitats de l’auxiliar en el procediment d’alta són una mica diferents segons el tipus d’alta hospitalària.

En l’alta per curació les actuacions són:

• Informar el pacient i/o familiars de l’hora prevista per a l’alta.
• Revisar amb el pacient i/o familiars els procediments de cura personal i les prescripcions farmacològiques que li ha donat el facultatiu i l’equip d’infermeria.
• Explicar al pacient els tràmits administratius.
• Preparar el pacient per a la sortida, i si cal ajudar-lo.
• Comprovar que el pacient recull totes les seves pertinences.
• Informar el supervisor de la marxa del pacient.
• Preparar la unitat per acollir un nou pacient.

En l’alta per trasllat les actuacions són:

• Contactar amb el servei que ha d’acollir el pacient i comprovar que l’esperen.
• Revisar la identitat del pacient que s’ha de traslladar.
• Comprovar que el pacient coneix el motiu pel qual se’l trasllada.
• Preparar l’element necessari per al trasllat: cadira de rodes o llitera amb la llenceria corresponent.
• Comprovar la fixació de sondes i catèters.
• Acompanyar el pacient en el trasllat si és necessari.
• Anotar el trasllat en la història clínica.
• Preparar la unitat per acollir un nou pacient.

En l’alta voluntària les actuacions són:

En moltes ocasions l’alta voluntària està provocada per una situació de disconformitat i irritació del pacient i pot generar situacions de tensió. Quan un pacient manifesta aquest desig se li ha de dir que ho podrà fer, però que ha d’esperar a complir amb alguns formalismes legals. Immediatament s’ha d’avisar l’equip mèdic i/o l’equip d’infermeria. Una vegada fets aquests formalismes, l’auxiliar continua el procediment com en una alta per curació.

En l’alta per defunció les actuacions són:

L’auxiliar ha de seguir el procediment de cures post mortem. Una vegada finalitzat, ha de preparar la unitat de pacient per a un nou ingrés.

Actualment hi ha una carta de drets i deures elaborada per la Generalitat de Catalunya i aprovada pel Departament de Salut on es recullen prop de cent drets i deures en relació amb la salut i l’atenció sanitària.

Cal que tothom (ciutadania, professionals i Administració) estigui informat dels drets i deures per tal de contribuir a la millora i a la sostenibilitat del sistema sanitari.

Cada centre sanitari lliura al pacient en el seu ingrés la carta de drets i deures del centre per als seus usuaris.

En totes les cartes de drets i deures hi destaca el dret a rebre educació en la salut, el dret a obtenir informació sobre el temps d’espera en atenció sanitària, el dret a planificar les decisions anticipades, el dret a tenir seguretat de les dades relatives a la salut i el dret a rebre una atenció que garanteixi la continuïtat assistencial, entre d’altres.

La unitat d’hospitalització és el conjunt de dependències ubicades en una àrea de l’hospital que utilitza el pacient i l’equip assistencial amb l’objectiu d’atendre les necessitats del pacient d’una manera eficient.

La unitat d’hospitalització té assignat un personal d’infermeria que s’agrupa en una unitat d’infermeria. Per això la unitat d’hospitalització també es coneix com a unitat d’infermeria.

Els hospitals disposen de tantes unitats d’infermeria com funcions i especialitats assistencials es duen a terme a l’hospital. De l’organització de l’hospital en depèn l’organització de les unitats d’infermeria, el nombre de llits, el personal d’infermeria, el personal auxiliar, etc.

En general cada unitat d’infermeria té:

• Un nombre determinat de pacients
• Un equip de personal sanitari que inclou:
  • Supervisor d’infermeria
  • Nombre determinat de diplomats d’infermeria
  • Nombre determinat de tècnics auxiliars d’infermeria

Els elements de la unitat d’infermeria o unitat d’hospitalització són:

• Unitat de pacient: lloc on els pacients estan instal·lats mentre dura el seu internament (vegeu figura).

• Control d’infermeria: espai ubicat en una zona estratègica dins la unitat d’infermeria que permeti un accés fàcil a totes les unitats de pacient. És el lloc destinat al personal d’infermeria (vegeu figura). En aquest espai el personal d’infermeria fa les tasques següents:
  • Organitzar la seva tasca assistencial.
  • Guardar i organitzar les històries clíniques dels pacients ingressats durant la seva estada a la unitat.
  • Fer ús d’un sistema de senyals (llums i timbres, intèrfons) que permet la comunicació amb les diferents unitats de pacient.
  • Fer ús del telèfon i sistemes informàtics que permeten la comunicació amb l’exterior i amb les diferents àrees de l’hospital (vegeu figura).
  • Atendre el mostrador per a l’atenció als familiars i les visites.
  • També poden estar situats en aquest espai els medicaments i el material de cures de la unitat.

• Office: espai destinat a organitzar els àpats dels pacients ingressats i preparar alguns menjars o dietes especials. Està comunicat amb la cuina central per un ascensor o muntaplats i des d’aquest espai es distribueix el menjar als malalts.
• Magatzem per a llenceria: espai per guardar tota la llenceria que s’usa a la planta: llençols estàndard, llençols travessers, mantes, tovalloles, pijames etc.
• Magatzem de material sanitari: espai on es guarda el material auxiliar de la unitat, com ara suports de degotadors, bombes de perfusió, etc.
• Sala de medicació: espai per emmagatzemar i preparar la medicació que necessiten els pacients de la unitat.
• Sala de cures o d’exploració: inclou una llitera, el carro de cures i material d’exploració.
• Zona bruta: espai per emmagatzemar tots els residus que es produeixen a la unitat d’infermeria fins que són recollits pel personal encarregat.
• Sales i despatxos: espais privats. Les sales són per a la realització de sessions de formació del personal, xerrades, etc. i els despatxos són, per exemple, per al supervisor, que organitza la gestió de la unitat.
• Sala de descans: sala d’ús exclusiu per al personal d’infermeria.
• Habitació per al metge de guàrdia: lloc on el metge podrà estar sempre localitzat per si fes falta la seva actuació.
• Lavabos del personal sanitari: lavabos d’ús exclusiu pels professionals sanitaris de la planta hospitalària durant el seu torn de treball.
• Lavabos per a les visites: lavabos a disposició de les visites mentre romanen a la planta del centre sanitari.
• Lavabos per als malalts, si no n’hi ha dins de la unitat.
• Passadissos: espais amplis i que han d’estar lliures d’obstacles per a un accés ràpid i còmode a totes les habitacions.

Tots aquests elements poden estar distribuïts de diferents maneres. Vegeu dues distribucions ben diferents a figura i figura: una distribució circular de la unitat d’hospitalització adoptada per l’Hospital de Bellvitge i una distribució rectangular de l’Hospital de la Vall d’Hebron.

La unitat de pacient i l’habitació del pacient són conceptes diferents. L’habitació del pacient fa referència a un espai físic tancat on s’allotja el pacient en el seu ingrés hospitalari, mentre que la unitat de pacient és el conjunt format per l’espai físic i l’equipament corresponent. De vegades l’habitació i la unitat de pacient coincideixen, però d’altres una habitació pot incloure dues o més unitats de pacient.

El nombre d’unitats de pacient d’una unitat d’hospitalització correspon al nombre de pacients ingressats a la unitat d’hospitalització. Vegeu una unitat de pacient a figura:

Quan una habitació inclou diverses unitats de pacient es disposen cortines o paravents entre les unitats per preservar la intimitat de cada pacient i es parla d’habitacions compartides. Vegeu unitats de pacient en habitació compartida a figura:

En una situació ideal, una unitat d’infermeria hauria de disposar de diferents tipus d’habitacions: habitacions individuals i habitacions compartides amb dues o tres unitats de pacient. De la planificació del centre hospitalari en depèn el tipus d’habitacions, les seves dimensions i la seva distribució.

Les habitacions individuals es reserven per a pacients grans, amb patologies infeccioses, postoperats amb risc d’infecció, psiquiàtrics, pacients immunodeprimits, etc. En l’habitació individual l’espai i el seu contingut corresponen a la unitat de pacient.

Les habitacions individuals s’assignen seguint criteris determinats. Alguns d’aquests criteris són:

• Pacients amb malalties terminals a qui queda poc temps de vida.
• Pacients que necessiten algun tipus d’aïllament, ja sigui perquè pateixen una malaltia contagiosa greu o perquè es podrien contagiar amb molta facilitat.
• Pacients que per les seves característiques poden tenir una convivència complicada amb els altres. Per exemple, els malalts mentals.

Les habitacions compartides són les que inclouen dues, tres, quatre o fins i tot més unitats de pacient.

La unitat de pacient és la llar del pacient de manera temporal mentre estigui ingressat. La missió dels auxiliars és que l’estada del pacient a l’hospital sigui el més agradable possible tenint en compte que està separat del seu entorn habitual, la seva família, els amics i la feina.

La forma com s’ha de disposar la unitat de pacient i l’equip necessari ve determinada per l’edat del pacient i el motiu de l’ingrés.

Les unitats d’hospitalització per a nens (vegeu figura) són diferents de les unitats per a adults i diferents de les unitats per a pacients geriàtrics. També les diferents malalties com grans cremades o infeccions obliguen a disposar tot el material de manera diferent.

Les unitats de pacient han de reunir uns requisits pel que fa a factors ambientals relacionats amb la salut i que tenen una gran influència en la resposta del pacient al tractament. Està comprovat que l’ambient influeix sobre l’estat d’ànim i aquest sobre la resposta al tractament. Les actuacions de l’equip d’infermeria poden intervenir sobre els factors ambientals i millorar la satisfacció dels pacients.

La unitat ha de tenir llum natural i ventilació per assegurar la renovació de l’aire i ha d’estar pintada en colors clars i en perfectes condicions de conservació (vegeu figura).

Entre els factors ambientals que influeixen en el benestar del pacient cal destacar:

Espai

Ha de ser prou gran per aplicar les cures d’infermeria de la millor manera possible. En general una unitat de pacient ha de tenir un mínim d’un 10 m². Si es tracta d’una habitació compartida amb dues unitats de pacient, és recomanable un mínim de 14 m² i si hi ha tres unitats de pacient l’espai mínim ha de ser de 20 m². L’espai mínim del llit a la paret ha de ser d’1,2 m per permetre el pas de lliteres. L’accés a la unitat s’ha de fer a través de portes amples per permetre el pas d’un llit amb degotador.

Tranquil·litat

Les persones ingressades per raó de la seva situació tenen necessitat de tranquil·litat i relaxació. En les unitats de pacient en habitacions individuals és més fàcil d’aconseguir. Si l’habitació és compartida, l’auxiliar ha de vetllar perquè la convivència entre els pacients sigui agradable i en un ambient de respecte pels altres.

Soroll

El soroll afecta molt les persones, sobretot si tenen febre o dolor o estan molt nervioses. El soroll ambiental pot produir fatiga física, emocional i sordesa i, per tant, cal evitar-lo. El soroll continu pot arribar a causar insomni i problemes psíquics. L’ambient de l’hospital ha de ser tranquil per facilitar el repòs i el son que contribueixen a la recuperació.

La unitat de mesura del soroll són els decibels (dB).

L’auxiliar pot contribuir a reduir el soroll:

• Parlant en veu baixa pels passadissos i a les unitats de pacient i avisant les persones que alcen la veu.
• Controlant el volum de timbres, telèfons o intèrfons i televisors.
• Controlant el nombre de visites dels pacients.
• Fent el mínim soroll possible al caminar pels passadissos, en el trasllat de carros, lliteres i equips.

Totes aquestes mesures són especialment importants durant la nit.

Temperatura

La temperatura òptima en les unitats de pacient ha d’estar entre 20°C i 25°C. Als passadissos pot ser un o dos graus més baixa. Valors de temperatura massa elevats provoquen sudoració i són desagradables.

La temperatura que les persones necessiten per estar confortables és variable. En general els ancians, els nens i els malalts greus necessiten una temperatura més elevada. En els hospitals s’acostuma a regular la temperatura amb sistemes de ventilació que incorporen termòstats per regular-la.

Humitat

La humitat és la quantitat d’aigua que hi ha a l’aire i està relacionada amb la temperatura. Es mesura amb un higròmetre i els valors tolerables oscil·len entre el 40% i el 60%. En pacients amb patologies respiratòries es poden requerir valors diferents.

Il·luminació

Una il·luminació adequada té beneficis i regula l’estat d’ànim dels pacients. La il·luminació de la unitat de pacient ha de tenir la intensitat adequada. Una llum massa tènue que deixi espais en ombra o una llum massa intensa que produeixi reflexos pot ocasionar caigudes accidentals per manca de visió o enlluernaments. També la llum massa intensa pot ocasionar irritabilitat. La il·luminació es pot aconseguir aprofitant la llum solar o amb la llum elèctrica.

La llum natural té propietats curatives desinfectants i tèrmiques, incrementa la resistència a les malalties i afavoreix un bon estat d’ànim.

La il·luminació s’ha d’adaptar a les diverses necessitats del pacient. A la unitat de pacient podem trobar:

• Il·luminació general: ha de tenir la intensitat adequada i no enlluernar. Moltes vegades s’obté per la il·luminació indirecta.
• Llum a la capçalera del llit: és un llum auxiliar que s’orienta a un punt concret. Fa una llum més intensa i es pot utilitzar per llegir.
• Llum pilot: és un llum suau que es manté encès quan els altres llums s’apaguen i permet que els pacients s’orientin durant la nit.

La il·luminació es mesura amb un luxímetre i la unitat de mesura és el lux.

Ventilació

És molt important renovar l’aire, evitar l’enrariment i la manca d’oxigen. També es redueix la concentració de microorganismes en l’ambient i ajuda a eliminar les males olors. Obrir portes i finestres durant un temps de deu a quinze minuts permet un moviment suficient de l’aire per renovar-lo. Idealment el moment més oportú per obrir finestres és durant el canvi de roba de llit i neteja de la unitat de pacient.

El moviment de l’aire té un efecte tonificant. En qualsevol cas, cal evitar els corrents d’aire i que l’aire incideixi directament sobre el pacient.

Per eliminar les males olors cal prendre altres mesures com:

• Canviar la roba de llit cada vegada que s’embruti.
• Retirar immediatament l’orinal després que el pacient l’hagi fet servir. Tapar-lo mentre es transporta i rentar-lo immediatament.
• Vigilar que el vàter quedi net després que el pacient l’hagi fet servir.
• Buidar i rentar palanganes immediatament després que s’hagin fet servir.
• Ventilar després de la realització d’una cura que hagi deixat mala olor.

Neteja i ordre

Cal tenir en compte també la puresa de l’aire, que es pot deteriorar per la pols en suspensió. Les partícules de pols suspeses poden:

• Arrossegar microorganismes.
• Produir al·lèrgies.

Per evitar la pols en suspensió, en la neteja cal:

• No fer servir escombra, sinó tiràs.
• Treure la pols amb draps humits.

De la neteja de l’habitació se n’ocupa el personal de neteja. El personal d’infermeria supervisa les tasques de neteja i que la unitat estigui ordenada ja que el desordre genera intranquil·litat. L’auxiliar d’infermeria s’ocupa de la higiene del pacient, de recollir les seves excretes, de fer el llit i de proporcionar-li comoditat i seguretat.

També contribueixen a la satisfacció del pacient el suport psíquic i l’ajuda de la família.

Tots els elements han de ser de colors clars, s’han de poder netejar fàcilment i desinfectar i s’han de poder moure amb facilitat.

Els elements més comuns en una unitat de pacient són:

• Llit: ha d’estar en bones condicions de conservació i manteniment i ha de disposar de tota la llenceria necessària. El llit toca la paret per la capçalera i els altres tres costats han de quedar lliures per poder atendre el pacient enllitat. La distància de cada un d’aquests costats a la paret ha de ser d’1,2 m.
• Tauleta de nit: permet guardar objectes personals i d’higiene del pacient i també alguna medicació. Ha d’estar situada de tal manera que la persona enllitada hi pugui arribar.
• Taula auxiliar: el pacient la pot utilitzar per als àpats o per dipositar-hi objectes. Té rodes per poder-la desplaçar. La base es pot situar sota el llit i el taulell és regulable en alçada de manera que es pot adaptar perquè el pacient pugui menjar al llit o assegut a la butaca.
• Butaca: permet el descans del pacient, quan no és al llit, o dels seus acompanyants

• Escambell: és un petit esglaó col·locat a prop del llit que ajuda el pacient a pujar i baixar.
• Armari: és l’espai on el pacient guarda la roba i els seus objectes personals i una manta.
• Llum: el llum proporciona il·luminació al pacient per llegir o perquè li puguin fer exploracions.
• Timbre o intèrfon: és un element a l’abast del pacient per comunicar-se amb el control d’infermeria en cas necessari. Normalment està fixat a un costat del llit o a la barana.
• Presa d’oxigen i presa de buit: totes les unitats de pacient les tenen situades a la capçalera del llit.
• Cortina o mampara: serveix per separar les diferents unitats de pacient que hi ha en una habitació compartida. Permet preservar la intimitat del pacient durant l’atenció del personal sanitari.
• Bany: les habitacions acostumen a disposar de bany propi.
• Altres elements, com el telèfon i el televisor.

A la unitat de pacient, per facilitar les seves activitats diàries d’alimentació, higiene i eliminació i per poder realitzar les cures d’infermeria, el pacient ha de tenir a l’abast:

• Pijama o camisola
• Tovallola, sabó, paper higiènic
• Orinals de llit: orinal pla i ampolla (vegeu figura)
• Palangana
• Got i ampolla d’aigua
• Termòmetre (vegeu figura)
• Depressor lingual (vegeu figura)

L’equip d’infermeria ha d’establir una relació amb el pacient positiva que contribueixi a la seva recuperació. S’ha de tenir en compte l’estat emocional del pacient i se l’ha de tractar amb amabilitat i educació. Se li ha de donar tota la informació sobre les normes de l’hospital, horaris de visites, horari d’atenció dels facultatius, ús de la televisió i el telèfon, etc.

En general l’auxiliar ha de:

• Cobrir les necessitats bàsiques del pacient.
• Garantir la seguretat tant física com psíquica del pacient.
• Aportar tots els mitjans necessaris per a l’aplicació dels procediments sanitaris.
• Posar els mitjans necessaris per garantir un ambient de treball eficaç i gratificant.

A la unitat de pacient l’auxiliar és responsable de comprovar que:

• La unitat està en perfectes condicions de neteja.
• El mobiliari està en bon estat per ser utilitzat.
• Els equips de suport funcionen correctament.
• Hi ha tot el material necessari per a l’estada del pacient.

Cada vegada que s’ha de fer un procediment d’atenció al pacient, l’auxiliar ha de preparar tot el material necessari per a la realització del procediment, comprovar que està en bones condicions i portar-lo a la unitat de pacient.

Quan el procediment ha finalitzat, l’auxiliar ha de:

• Llençar tot el material utilitzat d’un sol ús en els contenidors adients.
• Recollir el material reutilitzable que s’ha fet servir per poder netejar-lo, desinfectar-lo i esterilitzar-lo si és el cas.
• Recollir la unitat de pacient i acomodar el pacient.
• Donar avís de possibles aparells que s’hagin de reparar.