Activitats

Relacions "causa-efecte" de possibles accidents sobre l'organisme

L’objectiu d’aquesta activitat és reconèixer els efectes de les diferents lesions sobre l’organisme.

Digueu quins efectes tindran sobre l’organisme els fets següents:

  1. Una fractura vertebral greu.
  2. La pèrdua de consciència.
  3. L’obstrucció del pas de l’aire a la faringe.
  4. La fractura de tres costelles.
  5. Una ferida profunda entre les costelles que arribi al pulmó.
  6. La respiració d’un adult trenta vegades per minut.
  7. Una aturada cardíaca.
  8. Una hemorràgia arterial greu.

  1. Interfereix o talla la circulació dels nervis, per la qual cosa les zones situades per sota el lloc de la fractura perdran mobilitat i sensibilitat.
  2. En principi no afecta la respiració, perquè els moviments respiratoris són automàtics. El que sí fa la inconsciència és afluixar el to muscular, per la qual cosa la persona inconscient caurà al terra.
  3. Si l’aire exterior no circula no arriba als alvèols i per tant l’oxigen no passa a la sang. Com a conseqüència, la persona mor per falta d’oxigen.
  4. Els moviments respiratoris són dolorosos i la persona tendeix a fer moviments petits. Els moviments respiratoris petits fan entrar poc aire als alvèols i, com a conseqüència d’això, poc oxigen a la sang. La persona, doncs, no podrà fer exercici sense quedar ofegada o bé sense patir dolor. A més, es poden lesionar òrgans interns.
  5. Una ferida que arribi al pulmó permetrà que entri l’aire ambiental en el seu interior. Així, quan la persona ferida inspiri, eixamplarà la caixa toràcica, però una part del moviment d’aspiració farà que entri aire a l’espai pleural i, en conseqüència, reduirà l’eficàcia de la inspiració.
  6. Els moviments d’inspiració i expiració, quan s’han de fer molt ràpids, no poden ser profunds i per tant no poden portar gaire aire exterior als alvèols. Si tan ràpida és la freqüència acaba disminuint l’eficàcia de la respiració. En casos extrems, la persona caurà en la inconsciència.
  7. Si el cor no funciona no pot bombejar la sang pulmonar rica en oxigen, i per tant l’oxigen no arribarà a les cèl·lules i la persona morirà.
  8. Suposa la pèrdua molt rapida de molta sang, per la qual cosa, si no es pot estroncar, pot tenir conseqüències fatals.

Els signes vitals

L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer i saber prendre les constants vitals, com ara la freqüència respiratòria, el pols o el dolor.

  1. Quins signes vitals cal valorar en una atenció de primers auxilis?
  2. Expliqueu com s’han de mesurar i quins són els paràmetres normals.
  3. Mesureu la freqüència respiratòria a tres persones de diferents edats i descriviu-ne el procediment. Quina part del seu cos haureu d’observar?
  4. Preneu els vostres polsos radial, carotidi i humeral. Descriviu-ne el procediment. Feu-ho primer amb una mà i després amb l’altra, fins que trobeu la mà que us vagi millor. Quines passes més hauríeu de seguir?
  5. Trieu tres persones diferents, preneu-los el pols i avalueu la seva intensitat i el seu ritme. En quins aspectes us haureu de fixar?
  6. Segurament heu patit dolor alguna vegada. Descriviu el tipus de dolor que era i com era d’intens.

  1. Els més importants són la respiració (bàsicament la freqüència, però també l’amplitud i si hi ha dolor) i el pols (també la freqüència i en segon terme la intensitat i el ritme), encara que també ens fixarem en el dolor i també en la temperatura.
  2. A l’hora de mesurar els signes vitals, tindrem en compte que:
    • La freqüència respiratòria en una persona adulta està entre 12 i 16 inspiracions per minut, però en els nadons és molt més alta, d’unes 40 cada minut; la freqüència es va reduint progressivament a mesura que l’infant creix, de manera que cap als dotze anys ja és molt similar a la de l’adult.
    • Respecte al pols, en una persona adulta i sana que està en repòs, les freqüències normals estan entre 60 i 70 batecs per minut, però la simple emoció de l’accident o de la malaltia acceleraran el pols, encara que sempre per sota de 100. Com en el cas anterior, la freqüència cardíaca normal dels infants és més alta:
      • De 0 a 6 mesos, de 100 a 140 batecs per minut.
      • De 6 a 12 mesos, de 100 a 120 batecs per minut.
      • D’1 a 6 anys, de 90 a 110 batecs per minut.
      • De 7 a 10 anys, de 80 a 100 batecs per minut.
      • D’11 a 14 anys, de 70 a 90 batecs per minut.
      • De 15 a 18 anys, de 65 a 80 batecs per minut.
      • Més de 18 anys, de 60 a 70 batecs per minut.
    • La temperatura: la temperatura corporal normal està entre els 36 i els 37,5 graus centígrads (°C), però en primers auxilis en tindreu prou de valorar en comparació de la vostra temperatura si la persona s’està refredant –el que anomenem hipotèrmia– o si té massa calor.
  3. Cal tenir en compte que per mesurar la freqüència respiratòria s’ha d’observar com puja i baixa el tòrax de la persona.
  4. Poseu els dits índex i del mig de la mà sobre el punt corresponent a l’artèria triada, comprimint contra l’os. Heu de fer la compressió justa per notar l’onada de dilatació de l’artèria, sense comprimir-la tant que no deixeu passar la sang ni tan poc que no noteu res. No el prengueu amb el polze, perquè té petites artèries a l’extrem i notaríeu el vostre propi pols.
  5. El més important en primers auxilis és notar la presència de pols i la seva qualitat; després cal mesurar-ne la freqüència i valorar-ne la intensitat i la regularitat.
  6. El que es pretén és que sigueu conscients de la dificultat de determinar i descriure el dolor, tant per la subjectivitat en l’expressió com pels diferents tipus de dolor que hi ha i la diferent tolerància que té cada persona.

L'avaluació d'emergència; les prioritats d'actuació amb múltiples víctimes

L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer el procediment de l’avaluació d’emergència. Per això, us caldrà diferenciar els conceptes d’urgència i emergència, conèixer com cal actuar davant d’una emergència i saber establir les prioritats d’actuació en cas de múltiples víctimes mitjançant el triatge.

  1. Busqueu en un diccionari de termes sanitaris les paraules urgència i emergència, i digueu quina diferència hi ha entre elles.
  2. Expliqueu quines han de ser les vostres primeres actuacions si us trobeu un accident de trànsit en el qual s’han vist involucrats quatre cotxes i hi ha unes quantes persones afectades.
  3. En un accident amb diverses víctimes, de quin color seria la targeta que assignaríeu a les víctimes? Expliqueu la vostra decisió en cada cas:
    1. Una jove a la qual li fa molt mal l’esquena i no es pot moure però està conscient.
    2. Un jove al qual ha sobrevingut una aturada respiratòria mentre l’ateníeu.
    3. Una anciana inconscient amb una hemorràgia en una cuixa i una fractura a l’altra cama.
    4. Un home inconscient amb lesions cranials i fractures greus a l’avantbraç.
    5. Una noia que té molt mal al braç i ferides diverses, però que quan l’heu cridat ha pogut venir tota sola.
    6. Un jove amb cremades del tipus AB que afecten més del 30% de superfície corporal.
    7. Un adolescent amb una ferida perforant abdominal que és a punt de perdre el coneixement.
    8. Una dona de 65 anys amb una fractura oberta a la cuixa dreta.

  1. En aquest context, el que es pretén és que diferenciïn entre ambdós conceptes, entenent que l’emergència és més urgent que la urgència, ja que la primera suposa perill vital immediat, mentre que la segona no.
  2. En el cas de l’accident de tràfic, les actuacions serien:
    • Avalueu la situació en general i valoreu: riscos generals, escenari, nombre de víctimes i alertar de la situació.
    • Passeu a l’acció, actuant sempre amb garanties d’autoprotecció.
    • Trieu un espai, prop del lloc dels fets, on donar el primer nivell d’atenció.
    • Demaneu a les víctimes que, si poden, s’aixequin i caminin fins l’espai triat. Allí hi són totes les víctimes menys afectades. Algunes potser us podran ajudar.
    • Comenceu l’avaluació d’emergència de les víctimes més properes que no s’hagin pogut desplaçar i després l’avaluació d’urgència.
    • Feu una classificació o triatge de les víctimes segons el benefici que poden obtenir dels primers auxilis que pots donar.
    • Actueu d’acord amb aquesta prioritat prestant atenció i preparant les víctimes per al trasllat.
  3. En el cas amb diverses víctimes, el triatge de colors seria:
    1. Targeta groga, perquè no necessita una atenció d’emergència. Pot esperar fins a sis hores sense un empitjorament greu.
    2. Targeta vermella. Necessita una atenció d’emergència, en minuts.
    3. Targeta verda, perquè les seves lesions són tan greus que difícilment podrem millorar-ne el pronòstic a primers auxilis.
    4. Targeta verda, perquè les seves lesions són tan greus que difícilment podrem millorar-ne el pronòstic a primers auxilis.
    5. Targeta verda, perquè les seves lesions són mínimes en el context en el qual estem. Poden esperar a ser ateses.
    6. Targeta groga, perquè són lesions que requereixen atenció, però el jove no necessita una atenció d’emergència.
    7. Targeta vermella, perquè el seu pronòstic vital pot empitjorar ràpidament.
    8. Targeta groga, perquè són lesions greus que requereixen atenció, però no necessita una atenció d’emergència.

L'avaluació d'emergència; les etiquetes de triatge

L’objectiu d’aquesta activitat és saber llegir i entendre els diferents apartats d’una etiqueta de triatge de l’OMS.

En la imatge podeu veure un exemple d’etiqueta de triatge de l’OMS, analitzeu-ne els diferents apartats i expliqueu la utilitat de cadascun d’ells.

Figura

  1. Els apartats d’una etiqueta de triatge de l’OMS són els següents:
    • Codi de prioritat amb color, número i símbol.
    • Anvers de l’etiqueta:
      • Triangles grocs de la part superior: indica el número de foli que permet el control i registre de pacients.
      • Rellotge d’arena: hora.
      • Símbol home/dona: sexe.
      • Símbol casa: adreça on s’ha produït el sinistre.
      • Símbol ciutat: ciutat o població.
      • Nom de la persona que fa el triatge.
    • Revers de l’etiqueta:
      • Triangles grocs: es poden desprendre i donar a l’operador de l’ambulància o al responsable del lloc del triatge.
      • A les figures humanes es localitzen els llocs on hi ha lesions més importants.
      • Lletres IV: medicaments i dosis que s’han donat per via intravenosa.
      • Lletres IM: medicaments i dosis que s’han donat per via intramuscular.

Anar a la pàgina anterior:
L'avaluació de l'estat de la víctima
Anar a la pàgina següent:
Exercicis d'autoavaluació