Activitats

El sistema endocrí femení

L’objectiu de l’activitat és conèixer el sistema endocrí femení.

Identifiqueu les glàndules endocrines assenyalades numèricament a la següent imatge:

Figura Sistema endocrí femení
©Paula Gonzalez Llopis

Numeració Glàndula
1 Hipotàlem i hipòfisi
2 Tiroide i glàndules paratiroides
3 Glàndules suprarenals
4 Pàncrees
5 Ovaris

El sistema endocrí masculí

L’objectiu de l’activitat és conèixer el sistema endocrí masculí.

Identifiqueu les glàndules endocrines assenyalades numèricament:

Figura Sistema endocrí
©Paula Gonzalez Llopis

Numeració Glàndula
1 Hipotàlem i hipòfisi
2 Tiroide i glàndules paratiroides
3 Glàndules suprarenals
4 Pàncrees
5 Testicles

Funció de les glàndules endocrines

L’objectiu de l’activitat és conèixer les hormones que produeixen les diferents glàndules endocrines.

Elaboreu un esquema amb les glàndules endocrines i l’hormona que produeixen:

Glàndula Hormones
Hipotàlem Secreta hormones que actuen sobre la hipòfisi.
Adenohipòfisi (part anterior de la hipòfisi) L’hormona estimulant de les càpsules suprarenals (ACTH), l’hormona estimulant de la tiroide (TSH), l’hormona estimulant del creixement dels ossos (GH), les hormones estimulants de testicles i ovaris (FSH), i l’hormona estimulant de les mames, la prolactina (LTH).
Neurohipòfisi (part posterior de la hipòfisi) Té la funció d’acumular i alliberar les hormones produïdes pels cossos cel·lulars hipotalàmics. Aquestes hormones són la vasopressina i l’oxitocina.
Tiroide Secreta les hormones tiroxina i calcitonina.
Glàndules paratiroides Segreguen l’hormona paratiroide (PTH).
Glàndules suprarenals A l’escorça suprarenal es produeixen les hormones corticoesteroides, com les glucocorticoides, les minerals corticoides i els andrògens suprarenals, i a la medul·la suprarenal, es produeixen l’adrenalina i la noradrenalina.
Pàncrees Produeix l’hormona insulina i el glucagó.
Ovaris Produeixen hormones anomenades estrògens.
Testicles Produeixen l’hormona testosterona.

Tipus de diabetis

L’objectiu de l’activitat és conèixer els diferents tipus de diabetis.

Feu una taula comparativa de la diabetis tipus 1 i 2.

Diabetis tipus 1:

  1. Pot aparèixer durant la infància, l’adolescència o la joventut.
  2. El pàncrees gairebé no produeix insulina. Acostuma a tenir reserves pancreàtiques durant els primers anys de vida amb una ràpida i progressiva pèrdua d’aquesta capacitat.
  3. Apareix d’una manera brusca i s’agreuja ràpidament si no s’aplica el tractament adequat.
  4. Cal tractar-la, des del moment en què es diagnostica, amb insulina.
  5. També s’anomena diabetis insulinodependent.

Diabetis tipus 2:

  1. Acostuma a manifestar-se més tard dels quaranta anys.
  2. Apareix de manera lenta i progressiva i pot passar desapercebuda durant temps, la qual cosa en dificulta el diagnòstic i el tractament precoç.
  3. Va lligada a un mal aprofitament de la insulina i associada sovint a obesitat, sedentarisme, hipertensió arterial o alteracions dels greixos a la sang.
  4. En un principi no cal tractar-la amb insulina, però si progressa, sí que es pot acabar administrant.

Tipus de diabetis

L’objectiu de l’activitat és aprofundir en el coneixement de la diabetis.

Identifiqueu els tipus de diabetis corresponents als següents casos:

  1. Joana, embarassada de sis mesos que pateix diabetis des que tenia dotze anys i és insulinodependent.
  2. Lluís, quaranta-sis anys, és obès i porta una vida molt sedentària. De moment controla la diabetis amb la dieta.
  3. Bet, trenta anys, embarassada de quatre mesos. En la darrera analítica i per primer cop a la seva vida, li surten els nivells de glucosa en sang molt elevats.
  4. Miquel, trasplantat de fetge des de fa deu anys, presenta diabetis a causa d’un tractament perllongat amb corticoides.

  1. Joana, diabetis tipus 1
  2. Lluís, diabetis tipus 2
  3. Bet, diabetis gestacional
  4. Miquel, diabetis secundària a tractament amb corticoides

Tipus d'insulina

L’objectiu de l’activitat és conèixer els diferents tipus d’insulina.

Feu una comparació dels diferents tipus d’insulina.

Insulina ràpida:

  1. És insulina no modificada.
  2. Té un aspecte transparent.
  3. Fa efecte després d’uns trenta minuts d’haver estat injectada.
  4. Pot administrar-se per via subcutània, intramuscular o en vena en casos d’hiperglucèmia.

Insulina d’acció retardada:

  1. És insulina modificada amb l’addició de substàncies que retarden la seva absorció.
  2. N’hi ha d’acció intermèdia i d’acció més lenta.
  3. Aspecte blanquinós o tèrbol.
  4. El seu inici d’acció és més tardà i es pot administrar en 1 o 2 dosis diàries.
  5. Només es pot administrar per via subcutània.

Insulina combinada :

  1. Són preparats amb insulina ràpida i intermèdia.
  2. Es combinen les dues accions.

L'alimentació d'una persona diabètica

L’objectiu de l’activitat és aprofundir en el coneixement de l’alimentació per a diabètics.

Figura

Indiqueu quins dels següents aliments no serien adequats per a en Joan, pacient diabètic de setze anys, i raoneu-ne el perquè: coliflor, mongeta verda, patates, pa, figues, refresc de cola, caramel, cervesa, mel, fuet i llet descremada.

Els aliments no adequats són:

  • caramel
  • figues
  • mel
  • fuet
  • refresc de cola

Observacions:

  • Les persones diabètiques han d’evitar els hidrats de carboni d’absorció ràpida i els greixos d’origen animal.
  • La cervesa es considera una beguda de baixa graduació i se’n pot consumir una al dia.
  • Els làctics descremats són recomanats per a persones adultes.

Testimonis de persones amb diabetis

L’objectiu de l’activitat és aprofundir en el coneixement de la diabetis.

Visioneu el següent reportatge sobre la diabetis, clicant aquí, i contesteu les preguntes següents:

  1. Per què la diabetis s’anomena l’epidèmia silenciosa?
  2. Quin tipus de símptomes va presentar la Montse a l’inici de la malaltia?
  3. Quin tipus de diabetis presenta la Montse?
  4. Quins són els tres eixos en què es basa el seu tractament?
  5. Per què creus que és tan important l’autocontrol?
  6. Quina complicació pot aparèixer a l’hora de fer exercici físic?
  7. Per què són importants les cèl·lules mare en el tractament de la diabetis?

  1. La diabetis s’anomena epidèmia silenciosa perquè hi ha moltes persones afectades sense saber-ho.
  2. Els símptomes van ser: molta set (polidípsia), molta gana (polifàgia), molta orina (poliúria), cansament (astènia) i pèrdua de pes.
  3. El tipus de diabetis que presenta la Montse és del tipus 1.
  4. El tractament es basa en la insulinoteràpia, l’alimentació i l’exercici físic.
  5. L’autocontrol és bàsic perquè cal vigilar de manera constant l’alimentació, els nivells de glucosa en sang i ser molt metòdic en el tractament de la insulinoteràpia. També és important mantenir uns hàbits saludables i no cometre excessos.
  6. La complicació que pot aparèixer a l’hora de fer exercici físic és la hipoglicèmia.
  7. Les cèl·lules mare poden arribar a ser cèl·lules beta productores d’insulina.

L'exercici físic en les persones diabètiques

L’objectiu de l’activitat és conèixer els beneficis de l’exercici en la diabetis.

Llegiu el següent supòsit i responeu les preguntes que trobareu a continuació:

Supòsit pràctic

La Teresa té trenta-vuit anys; pateix una diabetis de tipus 1 i, des de fa temps, voldria començar a fer alguna activitat física.

  1. Quina és la principal complicació que haurà d’evitar?
  2. Quines precaucions haurà de tenir en compte?
  3. Si abans de fer exercici la seva glucèmia és de 125 mg/dl, pot fer-ne?
  4. En quina situació caldrà que es prengui un suplement d’hidrats de carboni?

  1. La principal complicació que pot aparèixer és la hipoglucèmia.
  2. Abans d’iniciar el seu programa d’entrenament, haurà de fer-se una avaluació clínica del control de la seva diabetis i s’haurà de tenir en compte el tipus, la intensitat, la freqüència i la durada de l’activitat física.
  3. Pot fer exercici sense problemes si la glucèmia és 100 a 250 mg/dl.
  4. Si la glucèmia és inferior a 100 mg, caldrà que es prengui un suplement, com ara una peça de fruita, tres galetes maria, o bé una beguda energètica.

L'autoanàlisi de la mesura de glucèmia

L’objectiu de l’activitat és aprendre a fer una autoanàlisi de la mesura de glucèmia.

Mireu el següent vídeo, on s’explica com es fa l’anàlisi de la glucèmia capil·lar amb glucòmetre i digueu per què cal rebutjar la primera gota.

Per eliminar restes d’antisèptic que puguin alterar el resultat.

Complicacions agudes de la diabetis

L’objectiu de l’activitat és aprofundir en el coneixement de les complicacions de la diabetis.

Identifiqueu la complicació aguda del següent supòsit pràctic i digueu quina seria l’actuació a seguir:

Supòsit pràctic

En Daniel té vint-i-dos anys. És diabètic del tipus 1 insulinodependent des de fa deu anys. Avui ha jugat un partit de futbol amb el seus amics. Normalment, abans del partit es menja una poma, però avui s’ha oblidat de portar-la i no ha pres res. Durant la segona part s’ha barallat amb un company del seu equip perquè no li passava la pilota, ha començat a tremolar i s’ha tornat molt pàl·lid i suós.

La complicació que presenta en Daniel és una hipoglucèmia, a causa de l’exercici físic i de no haver pres cap suplement abans de començar. L’actuació a seguir és:

  1. Donar-li hidrats de carboni de ràpida absorció: sucre, sucs de fruita o begudes ensucrades.
  2. Després, donar-li hidrats d’absorció lenta (galetes, pa…)
  3. Comprovar-li la glucèmia en sang amb el glucòmetre.
  4. En cas de pèrdua de consciència, se li administrarà una ampolla de glucagó per via subcutània.

Complicacions cròniques: peu diabètic

L’objectiu de l’activitat és conèixer mesures de prevenció per les complicacions de la diabetis.

El pacient diabètic ha de tenir molta cura dels seus peus per prevenir la complicació del “peu diabètic”. Investigueu, clicant aquí, quins consells se li poden donar per a l’autocura dels peus.

A la pàgina web de l’enunciat podreu ampliar la informació sobre aquesta complicació.

Alguns dels consells per a l’autocura són:

  • Exploració diària del peu cercant problemes (canvis en el color, tumefacció, ferides, dolor o manca de sensibilitat).
  • Calçat adequat.
  • Higiene (rentar-se i eixugar-se curosament els peus diàriament).
  • Cura de les ungles.
  • Conèixer els perills de determinades pràctiques que normalment porten a terme podòlegs.
  • Conèixer mètodes que facilitin l’autocura (ús de miralls…).

Anar a la pàgina anterior:
L'atenció al pacient diabètic
Anar a la pàgina següent:
Exercicis d'autoavaluació