Activitats

Diabetis tipus 1:

1. Pot aparèixer durant la infància, l’adolescència o la joventut.
2. El pàncrees gairebé no produeix insulina. Acostuma a tenir reserves pancreàtiques durant els primers anys de vida amb una ràpida i progressiva pèrdua d’aquesta capacitat.
3. Apareix d’una manera brusca i s’agreuja ràpidament si no s’aplica el tractament adequat.
4. Cal tractar-la, des del moment en què es diagnostica, amb insulina.
5. També s’anomena diabetis insulinodependent.

Diabetis tipus 2:

1. Acostuma a manifestar-se més tard dels quaranta anys.
2. Apareix de manera lenta i progressiva i pot passar desapercebuda durant temps, la qual cosa en dificulta el diagnòstic i el tractament precoç.
3. Va lligada a un mal aprofitament de la insulina i associada sovint a obesitat, sedentarisme, hipertensió arterial o alteracions dels greixos a la sang.
4. En un principi no cal tractar-la amb insulina, però si progressa, sí que es pot acabar administrant.

1. Joana, diabetis tipus 1
2. Lluís, diabetis tipus 2
3. Bet, diabetis gestacional
4. Miquel, diabetis secundària a tractament amb corticoides

Insulina ràpida:

1. És insulina no modificada.
2. Té un aspecte transparent.
3. Fa efecte després d’uns trenta minuts d’haver estat injectada.
4. Pot administrar-se per via subcutània, intramuscular o en vena en casos d’hiperglucèmia.

Insulina d’acció retardada:

1. És insulina modificada amb l’addició de substàncies que retarden la seva absorció.
2. N’hi ha d’acció intermèdia i d’acció més lenta.
3. Aspecte blanquinós o tèrbol.
4. El seu inici d’acció és més tardà i es pot administrar en 1 o 2 dosis diàries.
5. Només es pot administrar per via subcutània.

Insulina combinada :

1. Són preparats amb insulina ràpida i intermèdia.
2. Es combinen les dues accions.

Els aliments no adequats són:

• caramel
• figues
• mel
• fuet
• refresc de cola

Observacions:

• Les persones diabètiques han d’evitar els hidrats de carboni d’absorció ràpida i els greixos d’origen animal.
• La cervesa es considera una beguda de baixa graduació i se’n pot consumir una al dia.
• Els làctics descremats són recomanats per a persones adultes.

1. La diabetis s’anomena epidèmia silenciosa perquè hi ha moltes persones afectades sense saber-ho.
2. Els símptomes van ser: molta set (polidípsia), molta gana (polifàgia), molta orina (poliúria), cansament (astènia) i pèrdua de pes.
3. El tipus de diabetis que presenta la Montse és del tipus 1.
4. El tractament es basa en la insulinoteràpia, l’alimentació i l’exercici físic.
5. L’autocontrol és bàsic perquè cal vigilar de manera constant l’alimentació, els nivells de glucosa en sang i ser molt metòdic en el tractament de la insulinoteràpia. També és important mantenir uns hàbits saludables i no cometre excessos.
6. La complicació que pot aparèixer a l’hora de fer exercici físic és la hipoglicèmia.
7. Les cèl·lules mare poden arribar a ser cèl·lules beta productores d’insulina.

1. La principal complicació que pot aparèixer és la hipoglucèmia.
2. Abans d’iniciar el seu programa d’entrenament, haurà de fer-se una avaluació clínica del control de la seva diabetis i s’haurà de tenir en compte el tipus, la intensitat, la freqüència i la durada de l’activitat física.
3. Pot fer exercici sense problemes si la glucèmia és 100 a 250 mg/dl.
4. Si la glucèmia és inferior a 100 mg, caldrà que es prengui un suplement, com ara una peça de fruita, tres galetes maria, o bé una beguda energètica.

Per eliminar restes d’antisèptic que puguin alterar el resultat.

La complicació que presenta en Daniel és una hipoglucèmia, a causa de l’exercici físic i de no haver pres cap suplement abans de començar. L’actuació a seguir és:

1. Donar-li hidrats de carboni de ràpida absorció: sucre, sucs de fruita o begudes ensucrades.
2. Després, donar-li hidrats d’absorció lenta (galetes, pa…)
3. Comprovar-li la glucèmia en sang amb el glucòmetre.
4. En cas de pèrdua de consciència, se li administrarà una ampolla de glucagó per via subcutània.

A la pàgina web de l’enunciat podreu ampliar la informació sobre aquesta complicació.

Alguns dels consells per a l’autocura són:

• Exploració diària del peu cercant problemes (canvis en el color, tumefacció, ferides, dolor o manca de sensibilitat).
• Calçat adequat.
• Higiene (rentar-se i eixugar-se curosament els peus diàriament).
• Cura de les ungles.
• Conèixer els perills de determinades pràctiques que normalment porten a terme podòlegs.
• Conèixer mètodes que facilitin l’autocura (ús de miralls…).