Cures bàsiques d’infermeria aplicades a les necessitats de l’ésser humà

L’objectiu d’aquesta activitat és aprofundir en el coneixement del bloc quirúrgic d’un hospital.

La major part dels procediments quirúrgics es duen a terme al quiròfan d’un hospital i requereixen hospitalització posterior.

Definiu onze elements, que trobareu al material de continguts, propis del bloc quirúrgic (mobiliari).

L’objectiu d’aquesta activitat és definir les diferents cures que necessita un pacient en un acte quirúrgic.

Definiu, breument, els conceptes següents: cures en el preoperatori, a l’intraoperatori i en el postoperatori.

L’objectiu d’aquesta activitat és identificar els tipus de cirurgia segons el seu propòsit, el temps de realització i el risc d’infecció.

Expliqueu els diferents tipus de cirurgia que hi ha en funció del seu propòsit, el temps de realització i el risc d’infecció. Intenteu posar exemples de cirurgia diferents dels que surten als continguts.

Pel que fa a la cirurgia segons el seu propòsit, tenim:

Diagnòstica: per diagnosticar una malaltia; per exemple, la laparoscòpia.
Curativa: es pretén extirpar o reparar la part danyada d’un òrgan; per exemple, la colecistectomia.
Pal·liativa: és el procediment quirúrgic per evitar incapacitats, alleujar el dolor i/o prolongar la vida; per exemple, l’ostomia.
Restaurativa: el seu propòsit és la reconstrucció d’una articulació, la unió de les vores d’una ferida quirúrgica, la correcció de deformitats… Per exemple, la pròtesi de genoll.
Estètica: es tracta de millorar l’aspecte del pacient; per exemple, la rinoplàstia.

La cirurgia segons el seu temps de realització, fa referència a si la cirurgia pot o no esperar i a la urgència amb què cal dur-la a terme. Inclou els següents tipus:

Urgència immediata: cal fer-la al més aviat possible, ja que està molt compromesa la vida del pacient (obstrucció intestinal, perforació per una úlcera, hemorràgia interna).
Urgència mediata relativa: cal fer-se durant les 24 i 48 h següents.
Programada necessària: (essencial) cal fer-la per prevenir problemes (cataractes).
Programada electiva: no és del tot imprescindible però servirà per a millorar la qualitat de vida del pacient (varius).
Programada opcional: es fa a petició del pacient, en general per motius estètics o psicològics (blefaroplàstia).

Finalment, tenim la cirurgia segons el risc d’infecció:

Cirurgia neta: no té a veure amb el tracte gastrointestinal.
Potencialment contaminant: és gastrointestinal però permet preparar el pacient amb ènemes, irrigacions, antibiòtic, neteja de còlon per via oral…
Cirurgia contaminant: és la cirurgia gastrointestinal en què no es pot preparar el pacient.

L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer les diferents zones en què, normalment, està distribuïda una àrea quirúrgica.

Anomeneu les diferents zones d’una àrea quirúrgica.

L’objectiu d’aquesta activitat és identificar les tasques que corresponen als infermers anestesistes dins el bloc quirúrgic.

Anomeneu les funcions dels infermers anestesistes dins el bloc quirúrgic.

L’objectiu d’aquesta activitat és, d’una banda, identificar les tasques assignades als infermers instrumentistes i, de l’altra, saber identificar la classificació vigent de l’instrumental de cirurgia segons la seva forma.

Anomeneu les funcions dels infermers instrumentistes dins el bloc quirúrgic.
Classifiqueu l’instrumental de cirurgia segons la seva forma.

L’objectiu d’aquesta activitat és saber identificar els tipus de drenatges segons el mecanisme que utilitzen.

Enumereu els tipus de drenatges segons el mecanisme que utilitzen.

D’una banda tenim els drenatges simples, que drenen per capil·laritat. Els més utilitzats són:

Penrose: tub de cautxú o de làtex d’un sol llum i diferents diàmetres. Es col·loca al final de les intervencions quirúrgiques, fixat a la pell amb un punt de seda. Es fa servir per controlar hemorràgies postoperatòries i drenar exsudats de cavitats (peritonitis, abscessos pancreàtics o hepàtics, etc.).
De Kher: tub de silicona en forma de lletra T. S’utilitza en colecistectomies (extracció de vesícula), per assegurar el pas de la bilis al colèdoc i disminuir la pressió al seu interior, assegurant la sortida de les secrecions al duodè o a l’exterior.
De Saratoga: tub de plàstic semirígid i transparent amb diversos orificis a la part del tub que queda dins de la cavitat. Es fixa a la pell amb un punt i es connecta a una bossa estèril.
De Teuladell: làmina de plàstic flexible amb irregularitats a la superfície. S’utilitza en el tractament de ferides contaminades.

D’altra banda, tenim els drenatges per aspiració, és a dir, aquells que drenen els exsudats per aspiració mitjançant un sistema de buit. Els més utilitzats són:

De Redon: tub de material plàstic, flexible i amb uns forats o fenedures a l’extrem que es col·loquen al lloc que es vol drenar. L’altre extrem s’adapta hermèticament a un recipient estèril i amb buit per produir una aspiració contínua. S’utilitza en cirurgia per evacuar hematomes.
De Redon (Jackson-Pratt).
Drenatges pleurals: asseguren permanentment la sortida dels vessaments que es produeixen a la cavitat pleural. No s’ha de desconnectar mai un tub de drenatge toràcic sense haver-lo pinçat prèviament, llevat que el pacient estigui connectat a un respirador.

La finalitat de l’activitat és conèixer els objectius pels quals es fa una sutura en el procés quirúrgic.

Digueu quins són els objectius d’una sutura.

Activitats

L'atenció al pacient quirúrgic

Cures perioperatòries al pacient quirúrgic

Tipus de cirurgia: propòsit, temps de realització i temps d'infecció

Espais de l'àrea quirúrgica

Infermers anestesistes

Infermers instrumentistes

Tipus de drenatge segons el mecanisme que utilitzen

Objectius de la sutura