Activitats
Alimentació i nutrició
L’objectiu d’aquesta activitat és identificar els cinc aliments de cadascun dels nutrients principals.
Identifiqueu els cinc aliments de cadascun dels nutrients principals.
Composició nutricional I
L’objectiu d’aquesta activitat és aprendre a calcular la composició d’un menú amb taules de composició d’aliments:
Calculeu la composició del menú que trobareu a continuació; tenint en compte que:
- 1 g d’hidrats de carboni = 4 kcal/g
- 1 g de lípids = 9 kcal/g
- 1 g de proteïnes = 4 kcal/g
Per fer-ho, podeu utilitzar aquesta taula de composició d’aliments:
El menú és el següent:
- Esmorzar: llet descremada, pa amb mantega i melmelada. Llet descremada UHT (200 g). Melmelada sense sucre (20 g). Mantega (10 g). Pa de blat integral (45 g). Prengui una tassa de llet descremada amb cafè o te i una torrada de pa amb mantega i melmelada.
- Mig matí: Fruita. Taronja (200 g). Les fruites, per la seva composició en nutrients (hidrats de carboni, vitamines, minerals, aigua i fibra), són especialment recomanables. Prengui una taronja a mig matí.
- Dinar: mongeta tendra amb patata bullida i un bistec amb tomàquet: Mongeta tendra (200 g). Oli d’oliva (12 g). Bistec de vedella (80 g). Patates (100 g). Tomàquet (200 g). Pa de blat integral (40 g). Convé comprar la fruita i les hortalisses de la temporada, perquè es troben en l’època de major valor nutritiu.
- Berenar: iogurt. Prengui un iogurt descremat.
- Sopar: Bledes amb patata bullida i lluç a la planxa. Patates bullides (100 g). Pa de blat integral (40 g). Bledes (200 g). Oli d’oliva (12 g). Lluç (150 g).
Composició nutricional II
L’objectiu d’aquesta activitat és aprendre a calcular la composició d’un menú amb taules de composició d’aliments:
Calculeu la composició del menú que trobareu a continuació; tenint en compte que:
- 1 g d’hidrats de carboni = 4 kcal/g
- 1 g de lípids = 9 kcal/g
- 1 g de proteïnes = 4 kcal/g
Per fer-ho, podeu utilitzar aquesta taula de composició d’aliments:
El menú és el següent:
- Esmorzar: te amb llet, suc de taronja i pa amb pernil salat. Te amb llet (250 g). Pernil salat (20 g). Pa de blat integral (40 g). Suc de taronja (250 g). El pa integral té més valor nutritiu que el pa normal i aporta fibra.
- Mig matí: fruita. Taronja (200 g). Recordi que, dins de la quantitat de fruita que hem de prendre al llarg del dia, és convenient que, almenys una, sigui un cítric. Prengui una taronja a mig matí.
- Dinar: macarrons i pollastre a l’ast amb amanida. Pa de blat integral (40 g). Tomàquet (150 g). Pollastre sencer (100 g). Oli d’oliva (12 g). Enciam (200 g). Macarrons als quatre formatges (200 g). Les pastes aporten carbohidrats d’absorció lenta, calci i vitamines del grup B. De segon, prengui pollastre a l’ast amb amanida.
- Berenar: fruita. Poma (200 g). Les fruites se solen prendre com a postres però, com que són tan importants dins de l’alimentació, les podem prendre en qualsevol moment del dia. Prengui una poma per berenar.
- Sopar: sopa d’arròs i croquetes de gambes. Sopa d’arròs (200 g). Croquetes de gambes (200 g). Flam, natilles sense ou (125 g).
Composició nutricional III
L’objectiu d’aquesta activitat és aprendre a calcular la composició d’un menú amb taules de composició d’aliments.
Calculeu la composició del menú que trobareu a continuació; tenint en compte que:
- 1 g d’hidrats de carboni = 4 kcal/g
- 1 g de lípids = 9 kcal/g
- 1 g de proteïnes = 4 kcal/g
Per fer-ho, podeu utilitzar aquesta taula de composició d’aliments:
El menú és el següent:
- Esmorzar: llet descremada i cereals. Un suc de taronja. Cereals (amb fibra) (40 g). Suc de taronja (250 g). Llet descremada UHT (200 g). La quantitat mínima de llet per persona i dia és de mig litre.
- Mig matí: fruita. Xirimoia (150 g). En les fruites, les característiques distintives d’aquest grup d’aliments són l’aportació d’aigua, vitamines, minerals i fibra. Prengui una xirimoia a mig matí.
- Dinar: coliflor i llonzes de porc amb patates al forn. Llonzes de porc amb espècies (100 g). Coliflor (200 g). Oli d’oliva (8 g). Pa de blat integral (40 g). Patates (100 g). De segon, pot afegir sal i alguna espècie a les llonzes.
- Berenar: iogurt. Iogurt descremat (125 g). El berenar, igual que el menjar de mig matí, ha de suposar una petita aportació energètica, sempre en funció de l’edat i del grau d’activitat de cada persona. Prengui un iogurt descremat per berenar.
- Sopar: amanida i rap al forn. Oli d’oliva (12 g). Amanida mixta vegetal (300 g). Rap al forn (150 g). Pa de blat integral (40 g). Si es consumeixen les verdures crues, se n’aprofita més el valor nutritiu. De segon, prengui una rodanxa de rap al forn.
Dietes terapèutiques I
L’objectiu d’aquesta activitat és aprendre a identificar la composició d’una dieta i la seva utilitat.
Definiu cadascuna de les dietes següents. Així mateix, citeu dos aliments que pugueu donar al pacient en la dieta esmentada i dos que no pugueu donar-li:
- Dieta absoluta
- Dieta líquida simple
- Dieta líquida completa
- Dieta tova
Dietes terapèutiques II
L’objectiu d’aquesta activitat és aprendre a identificar la composició d’una dieta i la seva utilitat.
Definiu cadascuna de les dietes següents. Així mateix, citeu dos aliments que pugueu donar al pacient en la dieta esmentada i dos que no pugueu donar-li:
- Dieta hiperproteica
- Dieta hipoproteica
- Dieta pobre en greixos
Dietes terapèutiques III
L’objectiu d’aquesta activitat és aprendre a identificar la composició d’una dieta i la seva utilitat.
Definiu cada una de les dietes següents. Així mateix, citeu dos aliments que pugueu donar al pacient en la dieta esmentada i dos que no pugueu donar-li:
- Dieta hipocolesterolemiant
- Dieta suau
- Dieta laxant
- Dieta astringent
- Dieta amb poc residu
La roda dels aliments
L’objectiu d’aquesta activitat és aprendre a identificar la composició dels grups d’aliments.
Llegiu aquest document i establiu les diferències entre l’antiga roda dels aliments i la nova:
Càlcul del percentatge de nutrients
L’objectiu d’aquesta activitat és aprendre a calcular el percentatge de nutrients amb taules de composició d’aliments:
En una dieta de 2.000 kcal que obtingui el 60% de les calories menjant glícids, el 15% menjant proteïnes i el 25% menjant lípids, quants grams s’hauran de menjar cada dia de cada nutrient?
Les dietes hospitalàries
L’objectiu d’aquesta activitat és aprendre a identificar les dietes hospitalàries i la seva utilitat.
Llegiu els casos següents, contesteu-los i expliqueu com podeu ajudar els malalts afectats:
El cas de la Mònica
La Mònica és una adolescent ingressada a l’hospital per que li reconstrueixin una fractura de l’envà nasal; per un motiu que encara no es coneix està patint una diarrea crònica i la metgessa li ha prescrit una dieta tova. La Mònica gairebé no toca el menjar, adduint que no li troba cap gust a causa de la seva situació, però tu creus que el motiu pot ser que la seva mare contínuament li porta croissants i altres dolços.
El cas d'en Joan
En Joan és un ancià que acaba de quedar vidu i ha hagut d’ingressar a la residència geriàtrica on treballes. Sempre ha estat tan llepafils i maniàtic amb el menjar que la seva dona ja fa molts anys que li preparava menús diferents de la resta de la família. A en Joan li costa molt adaptar-se al centre perquè no li agrada cap plat i menja molt poc i a disgust.