El conflicte, les causes i els tipus

Cada persona interpreta els conflictes des del seu punt de vista. Els punts de vista, com les persones, són diferents. Tothom creu que té la raó. Però, podem estar del tot segurs de com són les coses? Sempre ho tenim tot tan clar?

Llegiu el següent conte popular de l’Índia per reflexionar-hi.

Quan hi ha un conflicte cadascú veu només la seva part. Encara que algú sigui molt savi, sempre farà bé d’escoltar què diuen els altres.

N’hi ha de molts tipus. Alguns exemples:

• Conflicte pares-fills: els pares es queixen de la forma de ser i dels comportaments dels seus fills, i a l’inrevés.
• Conflicte generacional: els joves es queixen dels costums, les idees i el comportament dels adults.
• Conflicte escolar: els docents es queixen de l’alumnat; l’alumnat, del professorat, i fins i tot hi ha queixes entre els mateixos alumnes.
• Conflicte laboral: els empleats es queixen de l’autoritarisme i l’exigència dels caps.
• Conflicte grupal: els companys de feina s’enganxen en discussions perquè no es posen d’acord amb la manera de dur a terme les tasques.
• Conflicte de parella: els membres de la parella es queixen pel repartiment desigual de tasques domèstiques i per la gestió de les vacances.

És fàcilment comprovable que on hi ha un grup de persones el conflicte és possible. En l’àmbit escolar hi ha problemes de disciplina, conflictes entre professorat i alumnat, entre alumnes, amb les conseqüències d’haver de sancionar, castigar, etc. A la família es donen incomprensions entre els seus membres, cosa que dificulta la convivència, separacions, etc. Entre els joves es formen bandes rivals que s’enfronten, fins i tot de manera violenta; els seguidors d’un equip s’enfronten als de l’equip rival…

Els conflictes són inevitables. Cal aprendre a afrontar-los educadament. És necessari disposar de competències personals: criteris, actituds i formes o procediments d’actuar per situar-nos adequadament davant els conflictes, adoptant una postura personal madura, responsable i adequada per fer front als possibles conflictes personals, laborals o familiars.

És primordial que des d’edats primerenques s’ensenyin habilitats i estratègies per abordar els conflictes, i així poder-los resoldre de manera adequada. El desenvolupament d’habilitats i estratègies de resolució de conflictes permet veure el conflicte no com una crisi, sinó com una ocasió de canvi creatiu, ja que estimula la persona a buscar noves i millors vies o mètodes de resolució.

Els conflictes són situacions en les quals:

• Dues o més parts entren en oposició o desacord.
• Les posicions, els interessos, les necessitats, els desitjos o els valors de les parts són incompatibles, o bé són percebuts com a incompatibles.
• Les emocions i els sentiments juguen un paper molt important.
• La relació entre les parts en conflicte pot sortir enfortida o deteriorada en funció de com sigui el procés de resolució.

Malgrat que col·loquialment s’utilitzen les paraules “conflicte” i “problema” com a sinònimes, és important diferenciar-les.

La figura mostra en un esquema la diferència entre conflicte i problema.

El problema posa èmfasi en l’objectivitat mentre que el conflicte posa èmfasi en la subjectivitat.

Quan el nivell emocional és tan baix que permet actuar molt fredament i el nivell de raonament és molt alt es parla de dilema, és a dir, alguna cosa que només depèn de la presa de decisions en el procés. Mentre que quan hi ha una alta emocionalitat i raonament es parla d’una situació definible com a confusió, és a dir, que presenta massa complexitat.

Sovint s’associa la idea de conflicte amb un concepte amb connotacions negatives perquè:

• Es relaciona amb la forma que habitualment se solen enfrontar o “resoldre” els conflictes: la violència, la destrucció o anul·lació d’una de les parts, i no una solució justa i mútuament satisfactòria.
• Enfrontar-se a un conflicte sovint significa “cremar” molta energia i temps.
• La majoria de gent sent que no ha estat educada per enfrontar-se als conflictes d’una manera positiva i, per tant, manquen eines i recursos.
• Es relaciona el concepte de conflicte amb el de violència.
• En general hi ha una gran resistència al canvi.

Per transformar aquesta visió negativa del conflicte en una visió positiva, cal pensar en el conflicte com a:

• Inherent i necessari en les relacions humanes. És inevitable.
• Expressió de necessitats.
• Oportunitat de desenvolupament personal i de millora de la convivència.
• Consideració de la diversitat i la diferència com un valor.
• Principal palanca de la transformació social.

En definitiva, el problema no és la presència de conflictes, sinó el que es fa quan apareixen, la resposta que s’hi dona.

Els conflictes es generen per moltes causes, però es poden resumir en dos grans blocs.

Les causes centrals dels conflictes, segons D. C. Smith (1979), són:

• La lluita pel control de recursos materials escassos i valuosos. Les societats s’han creat unes necessitats a nivell material i de recursos energètics de cara a mantenir el seu nivell de vida. Les situacions que posen en perill la continuïtat en la obtenció d’aquests recursos generen conflictes.
• La cerca de satisfaccions psicològiques. Quan les persones veuen amenaçades o en perill la satisfacció de les seves necessitats bàsiques de caire psicològic també es generen conflictes.

Vegeu a la figura les causes centrals dels conflictes, segons D. C. Smith:

Un exemple que engloba els dos tipus de causes són molts dels conflictes internacionals en els quals les necessitats humanes col·lectives no estan satisfetes o hi ha amenaces per a la seva satisfacció.

Classificar els conflictes pot resultar arriscat pel reduccionisme que implica, però sí que es poden establir unes categories per entendre’ls millor. Així, hi ha conflictes segons la forma que prenen (manifestos o latents) i conflictes segons els tipus de relació (individuals i grupals).

Segons la forma, hi ha pseudoconflictes, conflictes latents o conflictes manifestos:

• Els pseudoconflictes són situacions en què hi ha un conflicte perquè dues persones o parts estan enfrontades, però els interessos de cada part no són oposats, encara que les persones implicades els percebin com a interessos incompatibles.
• Els conflictes latents existeixen però no es manifesten clarament. El conflicte hi és, però una o ambdues parts no perceben la incompatibilitat d’interessos, necessitats, valors, etc., o potser no són capaces d’afrontar-los. Les persones no reconeixen que hi ha un conflicte perquè no hi ha hagut disputes, violència o desacord. Això fa que el conflicte vagi creixent i acabi explotant potser en el pitjor moment, i possiblement amb una manifestació violenta. És a dir, el conflicte explota en un moment en què no es dona cap de les condicions òptimes per recordar-lo de manera positiva i satisfactòria per a tothom. Per tant, no s’ha d’esperar que els conflictes arribin a la fase de crisi.
• Els conflictes manifestos es manifesten de manera clara.

Segons la relació, hi ha conflictes intrapersonals, conflictes interpersonals i conflictes grupals:

• Els conflictes intrapersonals són conflictes individuals i interns de cada persona relacionats amb circumstàncies íntimes, dilemes entre les diverses dimensions emocionals, o bé oposició entre interessos i valors d’una mateixa persona. Si no es resolen o es mantenen durant molt de temps poden causar estrès, o fins i tot trastorns psicològics.
• Els conflictes interpersonals són conflictes entre dues persones que s’enfronten per una tercera persona, una idea o un bé material que ambdues desitgen. Poden variar en intensitat.
• Els conflictes grupals poden afectar a tres o més persones. El grup es considera petit si està format per unes 20 persones o menys. En aquesta categoria queden inclosos tant els conflictes interns del grup, com els conflictes que es desenvolupen entre diferents grups enfrontats entre si.
  • Els conflictes intragrupals són els que succeeixen dins d’un mateix grup. Solen ser provocats per un o més d’un membre del grup i els motius són diversos: baralles per ser el líder i altres rols que es donen en el si d’un grup, trencament de les normes del grup, malentesos, discrepàncies en la manera de fer, etc.
  • Els conflictes intergrupals són aquells que es produeixen entre grups. Solen ser conflictes de baixa intensitat i no permanents quan l’àmbit en el qual es produeixen no és l’habitual per a cap dels grups. En canvi, si els grups són d’un mateixa entitat o organització, aquest tipus de conflicte sol ser força competitiu ja que es pretén afeblir o desprestigiar a l’ altre grup.

Altres tipus de conflicte són els conflictes de relació, conflictes socials o conflictes internacionals:

• Els conflictes de relació s’estableixen en diferents nivells segons la relació que hi ha entre els grups o les persones.
• Els conflictes socials són conflictes entre sectors antagònics, per raons culturals, artístiques, esportives, polítiques, entre d’altres. En general responen a vells i forts enfrontaments, per qüestions de religió, poder o alguna altra qüestió d’alt valor per als seus integrants. Solen ser permanents en el temps, i per aquesta raó afecten la qualitat de vida dels afectats.
• Els conflictes internacionals són conflictes que es produeixen entre diferents estats o organismes de diferents nacionalitats. Els aspectes culturals juguen un paper fonamental en l’origen, desenvolupament i solució del conflicte. Aquest tipus de conflictes estan regits per unes normes i lleis que emmarquen la seva actuació.