Descripció del servei de tecnologies de suport i cura

Els primers serveis tecnològics de suport i cura (STSC) tenen els seus orígens al segle XIX, dins del marc hospitalari. L’avenç en les tecnologies de comunicació va permetre desenvolupar un senzill sistema de comunicació entre pacient i professional sanitari. Un petit control remot permetia al pacient ingressat avisar de manera immediata el personal d’infermeria en cas de necessitat.

Cada cop més, els avanços en les telecomunicacions s’incorporen en el camp de la salut. L’any 1896 s’inventa la ràdio, que permet oferir per primera vegada serveis mèdics a equips desplaçats a terrenys tan llunyans com l’Antàrtida. És a mitjan segle XX quan per primera vegada es transmeten imatges radiològiques, mitjançant el telèfon, entre els centres hospitalaris de West Chester i Filadèlfia, ubicats a l’Estat de Pennsilvanià i separats per 38 km de distància.

A finals dels anys cinquanta, un grup de psiquiatres aconsegueix transmetre imatges a través de vídeo, mitjançant un sistema de televisió interactiu i bidireccional que permetia transmetre i compartir exploracions neurològiques dels pacients entre diferents professionals.

L’Administració Nacional de l’Aeronàutica i de l’Espai (NASA) no deixa passar la seva oportunitat i incorpora sistemes de telemedicina en les missions espacials per conèixer en tot moment l’estat de salut dels astronautes i així controlar les seves constants vitals encara que es trobin a milers de quilòmetres de la Terra.

És a partir de la dècada dels anys vuitanta quan països com ara Alemanya, França i Gran Bretanya desenvolupen els primers serveis d’atenció domiciliària, mitjançant la comunicació telefònica, que permet l’atenció de les necessitats socials i sanitàries d’una població cada cop més envellida.

Actualment, no hi ha una llei marc estatal que reguli els servei socials al territori espanyol. És competència delegada de cada comunitat autònoma garantir aquest tipus de serveis a la població.

Per part de les administracions públiques i ens locals, hi ha l’obligació d’oferir als seus habitants la prestació del servei de teleassistència dins dels serveis d’atenció domiciliària. Actualment, hi ha tres vies mitjançant les quals les administracions i ens locals poden oferir el servei; són les següents:

• Adhesió per part dels ajuntaments o ens locals a la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), amb la finalitat de conveniar el servei de teleassistència sota un acord de desenvolupament fins que la mateixa Administració es faci càrrec directament de la seva gestió.
• Licitació pública. És el procediment que s’inicia quan l’Administració pren la decisió de contractar el servei a una entitat privada. En aquest cas, es determinen un seguit de requisits, s’elaboren unes clàusules de prestació administratives i tècniques i les entitats que compleixen els requisits opten a l’adjudicació. La prestació del servei l’executa l’entitat adjudicatària, sota la titularitat de l’Administració local.
• Gestionat per la mateixa Administració o ens local. Aquesta modalitat té molt poca incidència ja que suposa un desplegament molt important d’infraestructura tècnica i personal. Per altra banda, aquest tipus de via no fomenta la competitivitat i millora en la prestació del servei.

La Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, coneguda popularment com a llei de la dependència, és vigent a tot l’Estat espanyol i reconeix un nou dret als ciutadans: el dret a la promoció de l’autonomia personal i d’atenció a les persones amb dependència.

La Llei 39/2006 valora l’estat de dependència de la persona i ofereix una àmplia i variada cartera de serveis i prestacions. Disposa d’un catàleg que inclou, prioritàriament, ajudes en forma de serveis, però també garanteix ajudes econòmiques per a aquelles persones que no hagin pogut accedir als serveis públics o concertats.

A la taula detallem els diferents tipus d’ajudes que estableix la llei, segons la seva naturalesa. A banda, la llei catalana permet la compatibilitat d’alguns serveis, com per exemple l’ajut a domicili i la teleassistència o un servei amb una prestació econòmica, com per exemple l’ajuda per un cuidador o una cuidadora no professional.

Entenem per cuidador o cuidadora no professional la persona que dedica part del seu temps a la cura i atenció d’una persona gran o en situació de dependència. Les persones cuidadores no professionals acostumen a ser membres de la pròpia família o d’un entorn proper.

La necessitat i temps de cura d’una persona depèn de la seva capacitat i autonomia en la realització de les ABVD, i es pot perllongar durant molts anys.

És important saber gestionar el temps, planificar les tasques; delegar i compartir amb altres persones de l’entorn familiar el dia a dia, i sobretot fer front a pensament erronis que moltes vegades apareixen i que acaben en estats d’esgotament físic o depressió.

El burn out o síndrome del cuidador cremat és una situació en la qual es veuen abocats molts cuidadors. L’estrès, la falta de descans, una descura en l’alimentació, l’excés de responsabilitats, el poc temps per a un mateix o el fet de no saber posar límits acaba provocant en molts casos situacions de malestar físic, mental i d’aïllament social.

Una bona alternativa per als cuidadors no professionals és conèixer els diferents serveis de suport i cura existents en el territori, tant de tipus públic com privat, i on han de dirigir-se per gestionar la seva sol·licitud o contractació.

Els serveis d’atenció domiciliària, anomenats també SAD, s’engloben dins del conjunt de recursos i accions dirigides a donar suport dins del domicili a les persones que per la seva situació física i/o de dependència necessiten l’ajut d’una tercera persona per a la realització de les activitats bàsiques de la vida diària (ABVD) o bé de les anomenades activitats instrumentals de la vida diària (AIVD).

Es tracta, doncs, d’un conjunt d’estratègies planificades i normalitzadores per compensar les mancances que una persona pot tenir per continuar vivint en el seu domicili de manera autònoma (vegeu la figura).

El servei domiciliari es presta a través de personal qualificat, acreditat amb la certificació de professionalitat “Atenció sociosanitària a persones en el domicili”. Hi ha una àmplia oferta, tant pública com privada.

És competència dels ajuntaments i ens locals vinculats a l’Administració garantir el dret d’atenció i prestació del SAD a tots els seus ciutadans, ja que es tracta d’un servei universal incorporat dins de la cartera de projectes d’atenció social. Els dos àmbits d’actuació del SAD són:

• Serveis d’atenció personal (cura i higiene personal).
• Serveis d’atenció a la llar (organització dels àpats i neteja de la llar).

La incorporació dels serveis tecnològics de suport i cura com a complement dels serveis domiciliaris tradicionals forma part d’una línia d’innovació en la prestació de serveis d’atenció integral a la persona i la seva comunitat.

Les noves tecnologies d’informació i comunicació (TIC) dimensionen una nova concepció de l’atenció sociosanitària dins del domicili. La revolució en el món de la comunicació i la informació permet plantejar nous models d’atenció en què la persona pot ser atesa de manera més personalitzada amb el suport de la tecnologia.

Cada cop són més les llars que disposen d’algun tipus de connectivitat amb l’exterior mitjançant dispositius fixos o mòbils. El valor afegit que aporta la implementació d’aquest tipus de serveis en el dia a dia de les persones no sols els permet millorar la seva qualitat de vida, sinó que obre un ventall de possibilitats emergents en la comunicació, la promoció de xarxes relacionals i l’entreteniment.

L’anomenat envelliment saludable o actiu, basat en actituds de promoció de la salut, es tradueix en importants avantatges per a la persona; com per exemple: assumir reptes i noves inquietuds envers les TIC, superar la por de la soledat, potenciar les aficions o simplement treballar les capacitats físiques mitjançant exercicis de motricitat i les cognitives, amb la realització d’activitats d’expressió verbal i memòria, entre d’altres.

Evitar o retardar la institucionalització de les persones, afavorint la seva permanència en el domicili, contribueix no sols a una millora del seu benestar personal, sinó també del seu entorn pròxim, com ara la família.

Quan parlem de serveis tecnològics de suport i cura en el domicili, el principal i més estès entre la població és el Servei de Teleassistència Bàsic.

D’uns anys cap aquí, podem trobar un ampli ventall de serveis tecnològics que s’han afegit a les prestacions bàsiques de la teleassistència. Els sistemes de localització i posicionament GPS/LBS han permès la instauració de serveis com la teleassistència mòbil o el geolocalitzador de persones:

• La teleassistència mòbil: tan sols prémer el botó del terminal mòbil fa possible contactar amb el centre d’atenció. La teleassistència mòbil dona llibertat de moviment fora del domicili a aquelles persones que encara volen mantenir la seva autonomia a l’exterior. La localització del terminal de manera remota permet resoldre aquelles situacions d’emergència en cas de necessitat.
• Servei de geolocalització: dins dels anomenats serveis tecnològics de suport i cura, podríem dir que en el cas dels serveis de geolocalització, encara que el seu usuari principal i per tant portador del dispositiu sigui una persona amb deteriorament cognitiu lleu o moderat, el seu principal beneficiari és el seu cuidador familiar.

Dotar d’autonomia aquelles persones que presenten els primers estadis d’una malaltia amb deteriorament cognitiu és important, però també ho és donar tranquil·litat i seguretat a les seves famílies.

La desorientació temps-espai no sempre és constant, pot manifestar-se en moments determinats i privar la persona de les habilitats personals per orientar-se i tornar al seu domicili. En aquest sentit, els terminals de geolocalització són una eina que permet, d’una manera ràpida i precisa localitzar la posició de la persona usuària en el moment que es necessiti, com per exemple, si la persona no ha tornat al domicili a l’hora habitual de dinar.

Per altra banda, la comunicació bidireccional, amb so i imatge, ha permès pal·liar l’aïllament social a què a vegades s’enfronten les persones grans o en situació de dependència. Entre aquests serveis tecnològics podem trobar:

• Videoatenció: és un servei que estableix una comunicació bidireccional on a més del so s’incorpora la imatge en temps real de la persona i imatges prèviament gravades. Mitjançant l’aparell de TV convencional, un terminal fix o router que s’instal·la al domicili de la persona usuària, és possible realitzar sessions d’estimulació cognitiva tutelades per un professional especialitzat, com ara un psicòleg o treballador social, i permet treballar aspectes cognitius amb persones que mostren inicis de deteriorament lleu o moderat.
• Xarxes socials mitjançant tauletes: és un recurs molt semblant a la videoatenció, ja que es basa també en la comunicació bidireccional, però en aquest cas l’element utilitzat és una tauleta convencional. El seu objectiu és mitigar la soledat i l’aïllament de les persones usuàries mantenint el contacte amb l’exterior, participant en xarxes socials afins a les seves característiques.

Finalment, la teleassistència avançada és la mostra dels últims avenços en tecnologia de suport i cura dins del domicili. A part de les prestacions de la teleassistència bàsica, inclou suports tecnològics complementaris dins i fora del domicili, així com la interconnexió amb serveis de recollida d’informació sanitària i social de la persona usuària. I es basa en un programa d’atenció integral de la persona, on el control i la supervisió remots de la seva situació sanitària, social i de la pròpia llar prenen protagonisme.

El Servei de Teleassistència és una prestació bàsica que amb la tecnologia adequada permet prestar una atenció permanent, les 24 hores del dia els 365 dies de l’any, donar una resposta immediata davant les situacions d’emergència i actuar de manera preventiva davant de condicions de risc.

Fins fa pocs anys el servei de teleassistència, era una recurs exclusiu del domicili i només donava resposta si la persona usuària es trobava dins de la llar. Actualment es complementa amb la teleassistència mòbil, que facilita una atenció permanent quan la persona es troba a l’exterior.

És bastant comú utilitzar erròniament el terme telealarma quan ens referim a la teleassistència. Encara que pugui semblar que estem parlant d’un mateix servei, hi ha diferències importants en les seves prestacions.

La telealarma és un sistema d’alerta en situacions d’emergència, basat en la mobilització dels recursos necessaris però que gairebé no ofereix comunicació bidireccional entre la persona usuària i el centre d’atenció. Acostuma a ser un servei prestat per empreses de seguretat de tipus privat que el que fan és alertar els contactes de referència davant d’una situació d’alarma.

En canvi, la teleassistència s’ha constituït com un servei més evolucionat i integral que no solament resol les situacions d’emergència i perill de la persona usuària, sinó que a més a més ofereix una resposta més àmplia i integral a les seves necessitats, incorporant sistemes de seguiment periòdic i serveis complementaris.

La teleassistència és un recurs que facilita el contacte sociofamiliar, dona tranquil·litat a la família i ajuda a detectar situacions de crisis personals, socials i/o sanitàries. Podem dir que és un sistema d’alerta davant de situacions de vulnerabilitat de la persona usuària.

El servei de teleassistència s’adreça principalment a persones que viuen soles i necessiten una atenció permanent. Entre els seus objectius específics trobem:

• Atenció personalitzada.
• Comunicació permanent durant les 24 hores del dia els 365 dies de l’any.
• Millora de l’autoestima personal.
• Prevenció de situacions de risc.
• Servir d’enllaç amb el seu entorn més proper.
• Donar suport als familiars i cuidadors de la persona usuària.

Cada cop més, el servei de teleassistència domiciliària i/o mòbil té un ús més estès entre la població general. Principalment, s’adreça a persones en situació de risc que, per la seva edat i/o situació personal, poden patir aïllament sociosanitari, manca d’autonomia en la realització de les ABVD o que necessiten d’un seguiment durant les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any.

Les característiques o trets més comuns que trobem entre les persones usuàries del servei de teleassistència domiciliària i mòbil són (vegeu la taula):

• Persones de més de 85 anys.
• Persones de més de 65 anys que viuen soles.
• Persones grans amb situació de dependència, independentment de la seva edat.
• Persones amb discapacitat (física, intel·lectual o sensorial).
• Persones amb malalties cròniques.
• Dones víctimes de violència de gènere (VIGE).
• Persones víctimes de violència domèstica (VIDO).
• Persones que presenten deteriorament cognitiu lleu o moderat.
• Persones que fan activitats de risc a l’exterior.

Les persones de més de 65 anys formen el col·lectiu de persones més extens atès dins del Servei de Teleassistència. Parlem d’un col·lectiu molt divers, pel que fa a la seva salut, edat i situació social. Aquesta diversitat fa que el Servei de Teleassistència s’ajusti a les diferents necessitats, ja que no presenten les mateixes demandes ni situacions.

És important desenvolupar serveis i prestacions complementàries que fomentin un envelliment actiu, optimitzant les accions de salut física, mental i social que permetin que la gent gran participi plenament de la societat on viu.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estableix tres punts bàsics que engloben el concepte d’envelliment actiu:

1. Salut: garantir el benestar físic, mental i social.
2. Seguretat: protecció i dignitat de les persones grans.
3. Participació: potenciar la seva autorealització personal.

Els conceptes dependència i discapacitat porten moltes vegades a confusió i fan pensar que parlem d’un mateix estat, quan són situacions diferents que pot tenir una mateixa persona:

• La discapacitat és una condició sota la qual certes persones presenten una disfunció física, psíquica, intel·lectual o sensorial que afecta la seva manera d’interactuar amb la societat (persones cegues, sordes…).
• La dependència és la situació permanent en què es troben les persones que per diferents causes (edat, malaltia, accident…) han perdut part de la seva autonomia personal o tota, per a la realització de les activitats bàsiques de la vida diària (ABVD).

Una malaltia crònica és una malaltia que dura tota la vida. No posa en risc la vida de la persona, però sí que li planteja un repte. Entendre el que passa i participar activament en la cura de la salut és positiu per gaudir d’una millor qualitat de vida.

Una malaltia crònica és possible que no sols afecti la salut física, sinó també l’emocional i social. La teleassistència pot ser un bon recurs per afrontar la situació i donar seguretat a les persones malaltes. És part del servei conèixer les particularitats dels usuaris, alertant amb la màxima urgència els serveis mèdics de qualsevol situació d’emergència.

El deteriorament cognitiu és un problema neurològic que comporta dificultat de memòria, raonament i concentració. Les persones grans, a conseqüència de l’envelliment és normal que presentin pèrdues lleugeres i puntuals de memòria, però quan aquesta circumstància s’agreuja pot acabar desenvolupant deteriorament cognitiu o demència.

Un dels símptomes més comuns és la pèrdua de memòria, fet que comporta un problema important d’orientació temps-espai. Aquesta situació presenta moltes vegades dificultats de moviment i angoixa a la persona, ja que no és capaç de recordar un recorregut com el de tornada a casa seva. La geolocalització ha ofert una oportunitat a aquestes persones, ja que els permet tenir més autonomia mentre el deteriorament avança.

A banda dels col·lectius de persones a qui s’adreça el servei de teleassistència (persones grans, amb dependència, discapacitat…), el servei inclou una tipologia d’usuaris en funció del tipus de prestació que reben. D’aquesta manera, podem parlar de:

• Titular del servei de teleassistència domiciliària (TAD): és la persona física que reuneix els requisits necessaris per ser usuària del servei. Disposa d’un terminal fix al domicili i una unitat de control remot (UCR). Acostuma a ser la persona que contracta el servei. En seria un exemple:
  • Persona gran, de més de vuitanta anys o dependent, que viu sola o amb un altra persona que no necessita el servei, i que passa molta part del dia sola.
• Beneficiari amb UCR addicional: persona física que conviu al domicili del titular del servei i que compleix també els requisits per ser usuària del servei, per tant, disposa d’una UCR pròpia. En seria un exemple:
  • Parella que conviu en un domicili i que per les seves característiques personals (edat, riscos de caigudes,…) o pròpies de l’habitatge (domicili amb molts metres, llar unifamiliar, casa amb jardí…) requereixen ser portadors cada un d’ells d’una UCR per avisar en cas d’emergència.
• Beneficiari sense UCR: persona física que conviu al domicili del titular del servei i no disposa d’una UCR pròpia, però pot beneficiar-se de les prestacions del servei en cas de necessitat i que per les seves característiques personals (físiques, psíquiques o sensorials) no té capacitat per poder fer ús de la UCR. En seria un exemple:
  • Persona gran o dependent que conviu en el domicili amb el titular del servei de teleassistència, que necessita les prestacions del servei, però que no té capacitat per fer ús de la UCR per si mateixa.
• Persona convivent: persona que viu al domicili amb la persona titular i beneficiària, si escau, però no necessita les prestacions del servei ja que es tracta d’una persona autònoma. En seria un exemple:
  • Persona que conviu al domicili, com per exemple un familiar (fills, nets…) o personal professional i que donades les seves característiques personals no necessita les prestacions del servei.
• Titular del Servei de Teleassistència mòbil:és la persona física portadora del dispositiu de teleassistència mòbil sempre que està a l’exterior. En seria un exemple:
  • Persona gran o amb discapacitat que manté una autonomia fora del domicili i és portadora del terminal sempre que es troba a l’exterior.
• Titular del servei de geolocalització: persona amb deteriorament cognitiu lleu o moderat que disposa d’un dispositiu de geolocalització per poder ser localitzada de manera remota. En seria un exemple:
  • Persona malalta d’Alzheimer o una altra malaltia amb deteriorament cognitiu que encara manté certa autonomia per realitzar activitats a l’exterior, però que necessita poder ser localitzada de manera remota en cas de desorientació.

Cada cop més, les empreses que presten el servei de teleassistència s’ajusten a les necessitats de les persones usuàries, oferint diferents modalitats d’un mateix servei, en funció de les prestacions contractades i la tecnologia utilitzada. Aquestes modalitats de servei permeten personalitzar pràcticament el servei a les necessitats de la persona i del seu entorn.

Dins de les diferents prestacions vinculades al servei i que la persona usuària pot escollir trobem:

• Custòdia de claus.
• Unitat mòbil.
• Agendes de seguiment periòdic.
• Agendes de medicació.
• Agendes de seguiment postemergència.
• Avisos a familiars i contactes.
• Suport i acompanyament per fer gestions.

Pel que fa a les modalitats de servei vinculades a la tecnologia utilitzada, trobem:

• Teleassistència amb línia telefònica pròpia del domicili
• Teleassistència que incorpora targeta GSM
• Teleassistència avançada:
  • Monitoratge de salut (controls biomèdics)
  • Monitoratge de dispositius de seguretat (com els detectors de fum o gas)
• Geolocalització

La teleassistència domiciliària i mòbil té dues vies d’accés: servei públic i servei privat.

La sol·licitud del servei públic de teleassistència es gestiona a través dels Serveis Socials de l’Ajuntament. El poden sol·licitar totes les persones que reuneixin els requisits següents:

• Persones de més de 75 anys que viuen soles.
• Persones menors de 65 anys que disposen d’un certificat de discapacitat on consti que superen el barem d’assistència de tercera persona o mobilitat reduïda (65%).
• Persones amb grau de dependència reconegut.

Tanmateix, per poder accedir al servei s’han de complir els següents requisits d’accés:

• Estar empadronat en el municipi on es fa la sol·licitud.
• Preferiblement disposar de línia telefònica fixa en el domicili compatible amb la tecnologia del servei.

Els Serveis Socials municipals són els encarregats de realitzar una valoració econòmica i social de la persona sol·licitant i establir si la modalitat d’accés al servei serà 100% gratuïta (la persona usuària no ha de pagar res) o bé si hi haurà copagament per part de la persona usuària, i per tant cal acordar quina part proporcional haurà de pagar.

Per la seva banda, el servei de teleassistència privat està pensat per a aquelles persones que no compleixen els requisits d’accés establerts en el servei públic, o que per motius personals prefereixen contractar un servei de caire privat.

Hi ha nombroses empreses dins del sector de la prestació de serveis que ofereixen la teleassistència com un recurs per contractar. En aquest cas, no és necessari complir tant estrictament uns requisits d’accés, sinó que el marge és molt més ampli i s’inclouen diferents escenaris d’atenció.

Com qualsevol altre tipus de contractació, el servei de teleassistència inclou un procés d’alta. En el sistema públic els Serveis Socials municipals són els responsables de garantir la idoneïtat de les persones usuàries en el servei. En la contractació privada, l’empresa prestadora serà la responsable de verificar-ho.

Anteriorment al dia d’alta al servei, l’empresa adjudicatària/prestadora ha hagut de posar a disposició de la persona usuària o persona contractant la documentació necessària relativa al servei i les seves prestacions. La documentació per tramitar el procés d’alta inclou:

• El formulari de sol·licitud d’alta en el servei.
• La fitxa de recollida de les dades personals, de salut i característiques de l’habitatge.
• El document contractual.

El formulari de sol·licitud d’alta és el document escrit mitjançant el qual la persona sol·licitant del servei (persona usuària o tutor, en cas d’incapacitació) dona fe de la voluntat de rebre el servei i el seu consentiment per a l’ús de les seves dades personals. Aquest document ha de recollir, com a mínim, les següents dades:

• Dades de la persona titular del servei (nom i cognoms, adreça, població, telèfon, data de naixement…).
• Dades de contacte de la persona sol·licitant del servei si aquesta no coincideix amb la titular (nom i cognoms i telèfon de contacte).
• Dades d’accés al servei (si disposa de línia telefònica, grau de discapacitat, grau de dependència…).
• Dades d’identificació del nucli de convivència (si viu sol o acompanyat).
• Signatura de la persona sol·licitant o del tutor, en cas d’incapacitació.
• Detall de la documentació que cal adjuntar amb la sol·licitud (informe mèdic, fotocòpia DNI, targeta sanitària…).

La fitxa de recollida de dades del Servei de Teleassistència és el document que recull tota la informació vinculada a l’esfera personal de la persona usuària i que és rellevant per a la prestació del servei. És el conjunt de la informació que gira al voltant de la seva persona (vegeu la figura):

Les dades mínimes que ha d’incloure una Fitxa de recollida de dades del Servei de Teleassistència són les següents (vegeu la figura i la figura):

• Dades identificadores: són aquelles dades de caire personal que donen informació per identificar una persona de manera directa o indirecta. El nom i cognoms, el DNI, l’adreça, el telèfon, el codi postal, la data de naixement… són algunes de les principals dades identificadores.
• Dades del domicili: tenen relació amb les característiques de l’habitatge. Donen informació sobre el tipus de llar (casa unifamiliar, edifici, veïns, masia…), si disposa d’accés adaptat, si les claus estan en custòdia, si l’habitatge disposa d’ascensor, gas…
• Perfil de la persona usuària i beneficiària: facilita informació sobre les característiques personals de la persona usuària i beneficiària, com per exemple si es tracta d’una persona gran, amb discapacitat, amb grau de dependència reconegut, nivell de comunicació, si presenta problemes per a la mobilitat…
• Dades de la unitat de convivència: recull informació sobre el nombre de persones que conviuen al domicili i el tipus de parentiu que les uneix.
• Dades de salut: fan referència a informacions relacionades amb la salut passada, present i futura, de caire físic o mental, de la persona. Les dades de salut recollides en el servei de teleassistència tenen relació amb els problemes de salut, malalties, riscos específics de la persona i medicació pautada pel metge.
• Contactes personals: són totes aquelles persones, físiques i/o jurídiques, que la persona usuària facilita en el moment de la contractació del servei perquè se les pugui avisar i informar davant situacions que afectin la persona usuària del servei. Entre les persones físiques més habituals trobem els fills, veïns, amics… Entre les persones jurídiques trobaríem les mútues mèdiques, asseguradores, entitats de decés…
• Contactes de la comunitat: són aquells contactes que no són propis de la persona usuària del servei, sinó que formen part de la comunitat on viu, i que cal activar davant d’una situació d’emergència, com per exemple l’ambulatori, el centre hospitalari de referència, policia local, bombers…
• Informació del servei i el tipus de prestacions contractades: és l’espai on es recull el tipus de servei contractat (TAD, TAM, localitzador…) i si fa referència a un servei públic, de copagament o privat.

Ajuntament de Barcelona

Ajuntament de Barcelona

Annexada a la Fitxa de recollida de dades, podem trobar la Fitxa de recollida de dades de contacte. Es tracta d’un document que utilitzen algunes entitats on la persona o persones de contacte faciliten, de manera voluntària i lliure, les seves dades personals per ser localitzades en cas de necessitat i col·laborar de manera coordinada amb l’entitat adjudicatària o prestadora, davant les necessitats del servei. Aquestes dades han de ser autoritzades i signades per la persona o persones referents i han de ser tractades garantint la seva protecció. Les dades que es recullen fan referència a (vegeu la figura):

• Nom i cognoms de la persona de contacte.
• Telèfon o telèfons de la persona referent de contacte.
• Relació o parentiu amb la persona usuària del servei.
• Si disposa o no de claus de l’habitatge de la persona usuària del servei .

Creu Roja

Les persones que volen contractar el servei de manera privada a més del Formulari de sol·licitud i la Fitxa de recollida de dades han d’emplenar i signar el document contractual. Es tracta d’un document privat que formalitza la relació entre les dues parts, la persona usuària i l’entitat prestadora del servei, i és d’obligat compliment per a ambdues parts.

En el document contractual s’estableixen les condicions generals del servei, els requisits d’accés i permanència, les característiques i prestacions, els drets i deures de la persona usuària, les obligacions de l’empresa subministradora, les condicions econòmiques i de facturació, les responsabilitats i altres condicions vinculades a la prestació i regulació del servei.

Les persones usuàries del servei de teleassistència tenen el dret de ser informades de les prestacions que inclou el servei. Aquest document ha d’estar escrit de manera clara, senzilla i comprensible. Ha d’incloure, de manera ordenada, les prestacions que inclou el servei de teleassistència, per tal d’informar les persones usuàries i/o familiars del que comporta el servei.

És responsabilitat de l’Administració pública establir, en el redactat de les licitacions públiques, quines prestacions ha de garantir el Servei de Teleassistència, per tal que siguin d’obligat compliment per part de l’empresa adjudicatària i puguin ser sancionables en cas que no es compleixin.

En la contractació privada, és responsabilitat de cada empresa prestadora incloure, dins de les seves condicions contractuals, el redactat de les prestacions ofertes per tal que estiguin a l’abast de la persona usuària i/o familiar.

Per norma, la majoria d’entitats que donen el servei de teleassistència, ofereixen les següents prestacions:

• Atenció directa i personalitzada les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any de manera ininterrompuda.
• Actuació davant d’emergències i situacions de crisis.
• Mobilització de recursos propis de la persona usuària i de la comunitat.
• Comunicació i alerta a familiars i persones de contacte.
• Seguiment postemergència.
• Conversa i companyia.
• Familiarització sobre l’ús del servei.
• Seguiment periòdic i comprovació del sistema.
• Recordatori de cites mèdiques, presa de medicació…
• Telelocalització en cas de persones que disposin del servei de teleassistència mòbil o servei de geolocalitzador (persones amb deteriorament cognitiu lleu o moderat).