Glossari

  • amenorrea f. Manca de períodes menstruals regulars que es dóna abans que s’arribi a produir una pèrdua abundant del pes. Es triga molt a tornar a recuperar després d’assolir el pes normal.
  • autonomia f. Capacitat de controlar, afrontar i prendre decisions sobre la pròpia vida i de fer les activitats diàries bàsiques.
  • dependència f. Estat permanent de falta d’autonomia personal per raó d’edat, malaltia o discapacitat, i que fa que la persona necessiti ajuda per fer les activitats diàries bàsiques.
  • activitats diàries bàsiques f. Activitats més elementals que permeten a les persones desenvolupar-se amb un mínim d’autonomia, com la higiene personal, les activitats domèstiques bàsiques, la mobilitat, reconèixer persones i objectes, orientar-se…
  • estigma m. El rebuig social per característiques o creences que van en contra de les normes culturals establertes.
  • trastorns i alteracions del desenvolupament m. Un trastorn del desenvolupament, és, segons el Llibre Blanc de l’Atenció Primerenca, una desviació significativa del “curs” del desenvolupament a conseqüència dels esdeveniments de salut o de relació que comprometés l’evolució biològica, psicològica i social de la persona. Alguns retards en el desenvolupament poden compensar-se o neutralitzar-se de manera espontània, i sovint és la intervenció la que determina la transitorietat o no dels trastorns. Es poden donar en les diferents àrees de desenvolupament:
    • trastorn en el desenvolupament motriu m. S’aplica aquest diagnòstic quan considerem que es presenta una patologia en l’àmbit de vies, centres o circuits nerviosos implicats en la motricitat. S’inclouen les diferents formes i graus de paràlisi cerebral, espina bífida, miopaties… i també diferents disfuncions motrius menors (retard motriu, hipotonia, dificultats en la motricitat gruixuda o fina…).
    • trastorn en el desenvolupament cognitiu m. S’inclouen en aquest grup els trastorns referits a diferents graus de discapacitat mental, funcionament intel·lectual límit i disfuncions específiques en el processament cognitiu.
    • trastorn en el desenvolupament sensorial m. S’inclouen en aquest grup els dèficits visuals o auditius de diferent grau.
    • trastorn en el desenvolupament del llenguatge m. S’inclouen en aquest grup les dificultats en el desenvolupament de les capacitats comunicatives i verbals, tant en l’àmbit de comprensió del llenguatge com de les capacitats expressives o d’articulació.
    • trastorn generalitzat del desenvolupament m. Aquest grup comprèn els nens que presenten alteracions simultànies i greus de les diferents àrees del desenvolupament psicològic (autisme i formes menors relacionades amb l’autisme i la psicosi).
    • trastorn de la conducta m. S’inclou en aquest grup a aquells infants que presenten formes de conducta inadequades i a vegades pertorbadores.
    • trastorn emocional m. S’inclouen aquí els nens que presenten manifestacions d’angoixa, d’inhibició, símptomes i trastorns de l’humor…
    • retard evolutiu m. En aquest grup considerem aquells nens que presenten un retard evolutiu i no se situen en cap dels apartats anteriors. Sovint constitueix un diagnòstic provisional, que evoluciona posteriorment cap a la normalitat (evolució freqüent en el cas de nens que han patit o pateixen malalties cròniques, hospitalitzacions, atenció inadequada), i en altres casos a diferents disfuncions, la més freqüent de les quals és el trastorn en l’àmbit cognitiu.
  • fibromiàlgia (FM) f. És una malaltia que es caracteritzà per dolor crònic generalitzat, no articular, i sensació dolorosa a la pressió d’unts punts sensibles específics.
  • síndrome de fatiga crònica (SFC) f. És un trastorn complex que debilita i que es caracteritza per una fatiga profunda que no disminueix amb el repòs i que pot empitjorar amb l’activitat física o mental. Les persones que pateixen SFC sovint mantenen un nivell d’activitat força més baix del que eren capaces abans que comencés la malaltia.
  • salut f. L’estat de complet benestar físic, mental i social, i no només l’absència d’afeccions o malalties.
  • salut mental f. Capacitat d’establir unes relacions harmonioses amb els altres, i la participació constructiva a les modificacions de l’ambient físic i social.
  • malaltia mental f. Qualsevol alteració de l’àrea conductual, de l’àrea cognitiva i de l’àrea emocional, que persisteix en el temps, que comporta una afectació en el funcionament dels processos psicològics bàsics, causant desajust social i patiment a la persona.
  • personalitat f. Patró profundament incorporat de trets cognitius, afectius i conductuals manifestats, que persisteixen per llargs períodes de temps i són relativament resistents a l’extinció.
Anar a la pàgina anterior:
Continguts en PDF
Anar a la pàgina següent:
Índex general