Activitats

Serveis d'atenció a persones amb síndrome de Down

L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer els serveis d’atenció a les persones amb diversitat funcional intel·lectual.

Visioneu la pel·lícula León y Olvido (Xavier Bermúdez, 2004) i després contesteu les preguntes que teniu a continuació:

  1. Quin tipus de diversitat funcional intel·lectual presenta en León?
  2. Dels diferents tipus de serveis destinats a les persones amb diversitat funcional intel·lectual, quin tipus de servei ha utilitzat o utilitza el León? Classifiqueu-lo.
  3. Quin servei li recomanaríeu per ara endavant?
  4. Creieu que la germana del León podria utilitzar algun dels serveis destinats a les persones amb diversitat funcional intel·lectual? Justifiqueu-ho.

  1. Síndrome de Down
  2. El León de petit va anar l’escola, al principi de la pel·lícula està en un centre residencial i al llarg de la pel·lícula va a un centre d’educació especial. Tant l’escola com el centre d’educació especial són serveis educatius, mentre que el centre residencial és un servei d’atenció diürna.
  3. Els centres d’oci, perquè a través d’oci de qualitat i d’autogestió podrà millorar les seves condicions de vida i amb ella la seva inclusió social. Els serveis d’inserció laboral, perquè tot i que té aptituds laborals i productives, encara no es pot incorporar als centres especials de treball per manca de formació laboral o d’oferta de treball.
  4. Podria utilitzar algun dels serveis destinats als familiars. Podria utilitzar els serveis d’orientació i/o grups de suport de les entitats que treballen amb les persones amb síndrome de Down. La informarien de recursos propis i externs i la promoció de programes i activitats de suport. Rebria suport tant en la vessant personal com emocional, i també podria reduir l’aïllament social i per generar un fort sentiment de pertinença i solidaritat.

Associacions de suport a les persones amb síndrome de Down

L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer els serveis destinats als familiars de les persones amb diversitat funcional intel·lectual, el seu funcionament i la seva finalitat.

Cerqueu a la xarxa informació per tal de poder respondre les següents qüestions:

  1. Quantes entitats formen part de la Coordinadora Síndrome de Down Catalunya? Anomeneu-les.
  2. Què és aquesta coordinadora? Quina és la seva finalitat?
  3. Trieu una d’aquestes entitats i digueu:
    • Per què has triat aquesta entitat? (resposta oberta)
    • Quins serveis i/o quines activitats/ tasques fan amb els familiars de les persones amb síndrome de Down? Explica-les.
    • Quins altres serveis tenen destinats a les persones amb síndrome de Down?
    • Admeten voluntariat? Què fan?

  1. Down Lleida, Down Tarragona, Andi, singulars com tothom, Aura fundació, Astrid 21, FCSD, BcnDownF21, CROMOSUMAFUNDACIÓN, FUNDACIÓ Reto i FamíliaAMIC.
  2. Una plataforma conjunta d’algunes de les diferents associacions i fundacions de persones amb síndrome de Down de Catalunya. La seva finalitat o objectiu és treballar en pro de les persones amb discapacitat intel·lectual, especialment les que tenen síndrome de Down.
  3. Respecte a l’entitat triada:
    • (Resposta oberta)
    • Per exemple, Andi, singulars com tothom; amb les famílies tenen els següents serveis:
      • Servei d’assessorament: es fa una atenció i orientació de les demandes de les famílies, sobretot en la primera cita. Se les deriva a altres serveis que les puguin ajudar millor.
      • Servei d’atenció individual: és fa una atenció psicològica individual a les famílies, se’ls fan entrevistes inicials, entrevistes individuals amb la psicòloga, derivacions a altres recursos, entrevistes d’assessorament, reunions de seguiment del cas, entrevistes amb professionals externs a l’entitat que treballen amb els usuaris, reunions trimestrals d’avaluació i suport individual per afrontar situacions familiars negatives.
      • Servei de formació: de forma trimestral, es fan reunions de familiars per grups d’edats dels seus fills/es on poden expressar les seves angoixes, dubtes i debatre sobre diferents aspectes amb la psicòloga de l’entitat o amb altres experts.
    • Suports escolars, de logopèdia i atenció psicològica, activitats de lleure i també serveis laborals com ara el PFI, el Xics x Xics i Esqueix. A nivell de vida independent tenen els pisos de formadors, La Nostra Llar, autogestors, el projecte “Joves i amics” i “VolA” (Voluntaris d’Andi). Així mateix, fan sensibilització.
    • Sí que tenen voluntariat. Les persones voluntàries estan dins els serveis de lleure (activitats artístiques i esportives), en el servei VolA i el projecte “Joves i amics”, de vida independent.

La intervenció en persones amb TEA

L’objectiu d’aquesta activitat és doble: reconèixer símptomes del trastorn de l’espectre autista i identificar les necessitats del cas amb la intervenció adequada.

Llegiu el cas del Nil i contesteu les preguntes següents:

  1. Identifiqueu en el cas algun dels símptomes que tenen les persones amb TEA.
  2. Identifiqueu alguna necessitat que hagi generat intervenció.

El cas del Nil

Soc en Nil, tinc 15 anys i tinc autisme, no soc “autista”. El meu autisme és un aspecte més de la meva naturalesa. L’autisme no em defineix com a persona; potser sigui el primer que vegis quan em coneguis, però necessàriament no representa el que soc.


Però l’autisme fa que la meva percepció sensorial estigui alterada i em comuniqui i relacioni de forma diferent. Les persones es comuniquen amb tot: amb paraules, amb la mirada, amb el gest, amb el to de veu o fins i tot amb la posició corporal.


Per a mi és complicat traduir el que voleu dir-me. Tot i això, la majoria de persones ens comuniquem bàsicament amb paraules i, per tant, si us adreceu a mi podeu tenir en compte dir-me pel nom, NIL, així estaré atent i sabré que t’adreces a mi abans de començar a parlar. Tinc 15 anys, no soc petit, soc un adolescent!! No m’infantilitzis ni em parlis com un nadó. Parla’m a poc a poc. Parla’m amb consignes curtes i clares. Utilitza llenguatge senzill, sense simbolismes.


Soc un pensador concret, interpreto el llenguatge literalment. El meu llenguatge és limitat. Em resulta difícil expressar el que necessito quan no conec les paraules per descriure els meus sentiments. Potser tinc gana, estic frustrat, espantat o confós, però no puc expressar-ho amb paraules. Doneu-me temps per contestar, un temps més llarg del normal, ja que és el que necessito. No em repetiu ni em crideu, perquè no soc sord i fa que em despisti i em col·lapsi. Les preguntes, d’una en una. Quan us respongui, si no m’enteneu em podeu demanar que ho torni a repetir i, si ho veieu necessari, també em podeu dir si voleu que parli més fort o bé que parli més a poc a poc, perquè sovint em passa que parlo de pressa i fluix i no me n’adono.


Les meves percepcions sensorials estan alterades: les coses comunes que tots veiem, escoltem, toquem, olorem, assaborim…, les percebo de forma diferent! A vegades fins i tot de manera dolorosa. La llum del florescent pot ser massa brillant, o qualsevol soroll quotidià em pot fer mal a les orelles.


Si us plau mostra’m com es fan les coses, en lloc de dir-m’ho. El que m’ajuda a aprendre és la repetició constant. Prepara’t per repetir moltes vegades el que m’ensenyes. Necessito comprendre el meu entorn i el que passarà després. Per aquesta raó necessito una agenda com la majoria de les persones, però la meva és visual. Entenc millor les coses explicades amb fotos o pictogrames, igual que les persones sordes entenen millor la llengua de signes. Soc molt bo visualment i em fixo en detalls que per la resta de persones passen desapercebuts.


No comprenc les normes socials i, a vegades, soc socialment incorrecte. No ho faig amb cap mala intenció, ni ho faig per molestar. Quan passa això és millor que m’expliqueu el que espereu de mi en comptes de dir-me “AIXÒ NO ES FA”, perquè soc un noi molt obedient. Per exemple, si llenço alguna cosa a terra, se’m pot dir que és millor llençar-ho a la paperera i ho faré de seguida. No entenc la mentida, ni la violència, ni la doble intenció. No entenc les bromes i accepto la gent tal com és. Puc mostrar-me impacient i nerviós. Quan estic nerviós i enfadat m’agrada que m’abracin i em continguin, això ho manifesto a les persones amb les quals tinc confiança. M’agrada estar amb els altres, però com que tinc poques habilitats verbals, la meva interacció pot semblar estranya. M’agrada estar a prop de la gent i que estiguin per mi i em parlin. No m’agrada estar sol.

1. Identifica en el cas alguna de les característiques que tenen les persones amb TEA:

  • Dificultats en la comunicació:
    • Mostra dificultats o retard en el llenguatge perquè diu que té un llenguatge pobre i concret, li costa expressar el que sent i com se sent i necessita un suport visual per entendre les coses (sistema augmentatiu de comunicació).
    • No entén el doble sentit, ni les bromes, ni les mentides.
    • Té un to de veu i ritme peculiars, ja que diu que parla fluix i a vegades molt de pressa.
    • Dificultats per interpretar els gestos i les mirades, perquè diu que li és complicat traduir el que volem dir quan ens comuniquem i relacionem.
  • Dificultats en la interacció social:
    • Té manca d’habilitats per regular les emocions, ja que diu que a vegades és socialment incorrecte, s’enfada o fa coses malament.
    • Té dificultats per a les interaccions, diu que li agrada estar amb gent però que no té les habilitats verbals per tenir aquesta interacció.
  • Conductes repetitives:
    • Presenta hipersensibilitat als estímuls, perquè diu que percep les coses de forma diferent, i afegeix que la llum del fluorescent és massa brillant i qualsevol soroll li fa mal d’orella.
    • Té una percepció exagerada per objectes o parts d’aquests, diu que es fixa en detalls als quals els altres no donem importància.
    • Necessita rutines i presenta dificultat als canvis, perquè diu que per entendre l’entorn necessita d’una agenda per saber el que li espera més endavant.

2. Identifica alguna necessitat que hagi generat intervenció:

  • Necessitats educatives relacionades amb la comunicació: el mateix Nil diu que s’utilitzin ordres clares; per tant, ús de frases simple i senzilles. També diu que l’ajuda l’ús d’imatges per entendre les coses; per tant, incorporació d’un sistema gràfic.
  • Necessitats educatives relacionades amb conductes repetitives: parla de la necessitat d’una agenda per preveure el que passarà i per això està aplicant la intervenció de conèixer; per tant, cal explicar per avançat els canvis.
  • Necessitats educatives relacionades amb la interacció social i l’adquisició d’habilitats interpersonals: per saber que algú vol parlar amb ell demana que se l’anomeni pel seu nom, així estarà atent al que se li vol dir i podrà parlar. Això es pot relacionar amb la intervenció de compartir una acció que implica l’inici d’una acció (una conversa) i crida l’atenció de la persona amb TEA.

Intervenció davant de problemes de conducta

L’objectiu d’aquesta activitat és, per una part, reconèixer tipus de conducta problemàtica i, per l’altra, aplicar alguna de les intervencions per donar resposta als problemes de conducta.

Llegiu el cas i digueu si és correcta la intervenció que fa la professora i justifiqueu el que caldria fer. Penseu si la protagonista presenta algun tipus de problema de conducta.

El cas de la Clara

La Clara té 6 anys i presenta un diagnòstic d’autisme. A l’hora del pati sempre està sola en un racó, pica amb les dues mans la paret i alhora fa un balanceig amb el cap; tota l’estona fa el mateix. La seva mestra, quan la troba, li atura les mans de cop i li diu que jugui amb alguna joguina del pati. La Clara s’enfada i crida. La professora li explica que no ha de jugar tota l’estona picant la paret, que ha de jugar amb altres joguines com fan els altres nens. Però la Clara no entra en raó i continua cridant.

La Clara presenta una característica típica de l’autisme que és l’estereotípia, està fent una conducta repetitiva inusual com és picar la paret amb les mans i balancejar el cap. A la Clara aquesta conducta li dona seguretat. Aquesta característica de l’autisme també es considera un problema conductual pel fet que està aïllant de l’entorn la protagonista. Aquesta conducta que té la Clara li dificulta que pugui fer alguna acció funcional i que sigui voluntària.

La professora no fa una bona intervenció, ja que vol eliminar aquesta conducta repetitiva de forma radical de cop, i el que ha generat és descontrol. La mestra ha se saber que aquestes conductes moltes vegades són autoplaents per a la persona que les fa, i que si no s’és capaç de donar una alternativa funcional a la conducta repetitiva no s’ha d’eliminar. Hauria de motivar la persona per tal que faci una acció que sigui compatible amb el moviment de repetició; per exemple, li podria donar una pilota per tal que la fes rebotar a la paret, i fins i tot podria fer que la pilota la tirés cap a un company i aquest la hi retornés. Així faria el mateix moviment però amb una certa interacció, i potser la Clara manifestaria més interès per la pilota que per les mans i sortiria del seu aïllament.

Identificació dels centres ocupacionals

L’objectiu d’aquesta activitat és doble: conèixer la tasca de les associacions que treballen amb persones amb diversitat funcional intel·lectual i saber identificar els diferents serveis que ofereixen els centres ocupacionals.

Connecteu-vos a la pàgina web del centre ocupacional de l’entitat Ampans de Manresa i responeu les preguntes següent:

  1. Identifiqueu quins serveis ofereixen.
  2. Expliqueu les activitats que fan a cada servei.

  1. Els serveis que ofereixen són servei de teràpia ocupacional i servei ocupacional d’inserció.
  2. Ambdós serveis fan activitats de l’àmbit de l’autonomia personal i social, perquè treballen les habilitats per millorar la seva autonomia i tenir millors relacions amb l’entorn.
    El servei de teràpia ocupacional també treballa l’àrea de l’ocupació terapèutica, és a dir, fa activitats per obtenir un resultat material satisfactori; en canvi, el servei ocupacional d’inserció treballa l’àrea prelaboral amb activitats que ajuden a adquirir hàbits laborals i coneixement professionals per poder treballar en un futur.

Anar a la pàgina següent:
Exercicis d'autoavaluació