Activitats

La neteja es pot definir com el procés de separació, per mitjans mecànics i/o fisicoquímics, de la brutícia dipositada en les superfícies inertes. Aquesta brutícia constitueix un suport físic i nutritiu del microorganisme, el qual pot desenvolupar-se i reproduir-se. Amb la neteja s’elimina entre un 90 i un 95% dels microorganismes.

L’objectiu de la neteja és l’eliminació física de matèria orgànica i dels microorganismes existents en el medi, per evitar posteriors contaminacions, tot i que la neteja no n’assegura la destrucció. A més d’això, la neteja evita les incrustacions en el material, de manera que evita el seu deteriorament.

Els embolcalls seleccionats per introduir el material i esterilitzar-lo han de:

• Ser compatibles amb el mètode d’esterilització i resistir les condicions físiques.
• Facilitar la penetració i remoció de l’agent esterilitzant.
• Garantir la integritat del paquet.
• Ser flexibles, facilitant la seva manipulació.
• Protegir el contingut del paquet contra danys físics.
• Estar lliures d’elements tòxics.
• Ser barrera microbiana.
• Ser compatibles amb les dimensions, el pes i la configuració de l’article.

Segons Spaulding, el material es classifica en:

• Material crític, utilitzat en procediments on es penetra en teixits o cavitats estèrils, en el sistema vascular o bé en procediments en què és necessària una tècnica estèril. Aquest material requereix esterilització.
• Material semicrític, utilitzat en procediments en què es contacta amb membranes mucoses o pell no intacta. Requereix una desinfecció de nivell alt.
• Material no crític, usat en contacte amb la pell intacta. Requereix una desinfecció de nivell baix.

El carretó de cures es defineix com el carretó mòbil que conté tot el material bàsic, instrumental i farmacològic necessari per a les cures i els remeis.

En general, el contingut del carretó de cures és el següent:

• Guants estèrils i no estèrils de diverses mides
• Gases estèrils i apòsits de diferents mides
• Draps estèrils
• Esparadrap hipoal·lergènic de diferents mides
• Benes de diferents mides i tipus
• Cotó fluix
• Sèrum salí fisiològic
• Sutures de diferents tipus i mesures
• Xeringues i agulles d’un sol ús i de diferents mides
• Ronyoneres i safata
• Antisèptics
• Medicaments
• Contenidor per a material punxant
• Bosses per a residus
• Safata metàl·lica amb instrumental, segons la necessitat

La normativa considera residus sanitaris els que estan inclosos en el grup II, el grup III i els citotòxics del grup IV.

• Grup II. Residus sanitaris no específics. Residus generats com a conseqüència de l’activitat sanitària i que no representen més risc per a la salut i el medi ambient que els residus sòlids urbans. En aquest grup s’hi inclouen:
  • Material de cures no punxant ni tallant, tant el que s’ha utilitzat per a l’usuari com el que ha caigut al terra o que s’ha desaprofitat sense utilitzar.
  • Gases, material d’incontinència i material d’un sol ús.
  • Roba i material tacat amb sang, secrecions, excrecions, cap d’ells inclòs dins els residus classificats com a sanitaris específics (Grup III).

• Grup III. Residus sanitaris específics o de risc. Residus vers els quals s’han d’observar mesures de prevenció en la manipulació, la recollida, l’emmagatzematge, el transport, el tractament i la deposició tant dins com fora del centre generador. En aquest grup s’hi inclouen:
  • Residus sanitaris infecciosos
  • Agulles i material punxant i tallant
  • Cultius i reserves d’agents infecciosos
  • Residus d’animals inoculats biològicament
  • Vacunes vives i atenuades
  • Sang i hemoderivats en forma líquida en recipients
  • Residus anatòmics

• Grup IV. Residus tipificats en normatives singulars, citotòxics. La gestió d’aquests residus està subjecta a requeriments especials des del punt de vista higiènic i mediambiental, tant dins com fora del centre generador. Aquest grup inclou:
  • Residus citotòxics
  • Residus químics
  • Medicaments caducats, olis minerals i sintètics
  • Residus de laboratoris radiològics
  • Residus radioactius