Comptabilitat i fiscalitat

L’objectiu d’aquesta activitat és saber calcular, interpretar i representar el llindar de rendibilitat.

La Negra, SL és una nova empresa que vol dedicar-se a l’edició de llibres en l’àmbit de la novel·la negra. Ha estimat uns costos fixos anuals per a aquest negoci de 15.000 €, uns costos variables unitaris de producció de 15 € per llibre editat i uns costos variables unitaris de comercialització de 2 € per llibre.

L’empresa té la intenció de vendre els llibres a un preu unitari de 22 €.

Calculeu i interpreteu el punt mort (o llindar de rendibilitat) de l’empresa La Negra, SL
Si l’estimació de les vendes anuals és de 5.000 llibres, digueu quins beneficis obtindrà l’empresa?
Si l’empresa fa una campanya publicitària amb un cost de 2.000 €, com afectarà el punt mort de l’empresa? Interpreteu el resultat.
Expliqueu com afectaria a una empresa el fet de tenir un volum de producció i venda per sota del punt mort?
Feu la representació gràfica

1.

El punt mort o llindar de rendibilitat s’aconsegueix quan el ingressos totals s’igualen als costos totals:

IT = CT

IT = CF + CV

p . XPM = CF + CV* . XPM

p . XPM – CV* ⋅ XPM = CF

XPM . (p – CV*) = CF

XPM = CF / (p – CV*)

En el cas de l’exercici:

CF = Costos Fixos = 15.000 €/any

P = Preu de venda unitari= 22 €/unitat

CV* = Costos Variables unitaris = 15 + 2 = 17 €/unitat

XPM = Volum de producció i venda en el Punt Mort

XPM = CF / (p – CV*) = 15.000 / (22 – 17) = 3.000 llibres

La Negra, SL aconsegueix el punt mort en vendre 3.000 llibres.

2.

Si es venen 5.000 llibres:

Benefici = Ingressos totals – Costos totals

B = IT – CT = IT – CF – CV = X ⋅ p – CF – X . CV*

B = 5.000 ⋅ 22 – 15.000 – 5.000 ⋅ 17 = 10.000 €/any

3.

Si l’empresa fa una campanya publicitària amb un cost de 2.000 €, el costos fixos augmentaran a:

CF = 17.000 €/any

I el punt mort serà ara:

XPM = CF / (p – CV*) = 17.000 / (22 – 17) = 3.400 llibres

4.

Si el punt mort és el nombre d’unitats físiques que cal produir i vendre per començar a tenir beneficis i el volum de producció i venda està per sota d’aquest valor, això implica que l’empresa no pot tenir beneficis.

L’empresa estarà en una situació de pèrdues.

5.

L’objectiu d’aquesta activitat és saber calcular i interpretar el llindar de rendibilitat.

Bossa Bosseta, SA és una empresa que es dedica a la fabricació i comercialització de dos articles: bosses de plàstic i bosses de paper.

L’empresa ens presenta la següent informació (en €) del darrer període:

Taula:

	Bosses de plàstic	Bosses de paper
Vendes en uf	1.200.000	900.000
Preu de venda unitari (€)	0,12	0,15
Costos variables unitaris (€)	0,05	0,08
Costos fixos totals	75.000	55.000

Es demana:

Determineu el punt d’equilibri (punt mort) de cada línia d’articles de l’empresa. Interpreteu el resultat obtingut.
Bossa Bosseta, SA estudia incrementar els sous dels administratius de la firma en un 10%, cosa que implicaria un augment dels costos totals d’ambdues línies en 2.000 €. Exposeu la repercussió d’aquest fet sobre el punt d’equilibri calculat en l’apartat anterior.
I si l’empresa decideix augmentar (partint de la situació inicial) el preu de venda de les bosses de paper a 0,18 € i al mateix temps influir sobre els seus costos variables unitaris (de 0,08 € a 0,07 €) reduint la qualitat del paper emprat com a matèria primera? Quin serà el nou punt mort de la línia de bosses de paper? Raoneu la vostra resposta.

1

1.1. Línia bosses plàstic:

PM uf = CF / (p.v.p – cv) = 75.000 / (0,12 – 0,05) = 75.000 / 0,07 = 1.071.428,57 ~ 1.071.429 bosses.

L’empresa hauria de vendre 1.071.429 bosses de plàstic per tal de cobrir tots els costos, fixos i variables d’aquesta línia de producte. Com que n’ha venut 1.200.000, obté beneficis de: (1.200.000 – 1.071.429) ⋅ 0,07 = 9.000 €.

1.2. Línia bosses paper:

PM uf = CF / (p.v.p – cv) = 55.000 / (0,15 – 0,08) = 55.000 / 0,07= 785.714,29 ~ 785.714 bosses.

L’empresa hauria de vendre 785.714 bosses de paper per tal de cobrir tots els costos, fixos i variables d’aquesta línia de producte. Com que n’ha venut 900.000, obté beneficis de: (900.000 – 785.714) ⋅ 0,07 = 8.000 €.

2.

2.1 Línia bosses plàstic:

CF’ = 75.000 + 2.000 = 77.000 PM uf = CF’ / (p.v.p – cv) = 77.000 / (0,12 – 0,05) = 77.000 / 0,07 = 1.100.000 bosses.

L’augment de costos fixos provocat per l’increment de sou dels administratius, implica que l’empresa ha de vendre necessàriament 1.100.000 bosses si vol cobrir tots els costos. És a dir, un 2,66% més que el punt mort inicial ( 1.100.000 – 1.071.429)/ 1.071.429 = 2,66%

Com que encara la xifra de vendes supera el nou punt d’equilibri, l’empresa continua tenint beneficis, el benefici és ara de:

Benefici = Ingressos – Costos totals = pvp ⋅ unitats venudes – costos variables – costos fixos = 0,12 ⋅ 1.200.000 – 0,05 ⋅ 1.200.000 – 77.000 = 7.000 €

L’empresa obté un benefici ara de 7.000 €, 2.000 menys que abans.

2.2. Línia bosses paper:

CF’ = 55.000 + 2.000 = 57.000 PM uf = CF’ / (pvp – cv) = 57.000 / (0,15 – 0,08) = 57.000 / 0,07 = 814.285,71 ~ 814.286 bosses.

L’augment de costos fixos provocat per l’increment de sou dels administratius, implica que l’empresa ha de vendre necessàriament 814.286 bosses si vol cobrir tots els costos. És a dir, un 3,63% més que el punt mort inicial (814.286 – 785.715)/785.715 = 3,63%.

I com que encara la xifra de vendes supera el nou punt d’equilibri, l’empresa continua tenint beneficis, el benefici és ara de:

Benefici = Ingressos – Costos totals = pvp ⋅ unitats venudes – costos variables – costos fixos = 0,15 ⋅ 900.000 – 0,08 ⋅ 900.000 – 57.000 = 6.000 €

L’empresa obté un benefici ara de 6.000 €, 2.000 menys que abans.

3.

pvp’ = 0,18

cv’ = 0,07

PM uf = CF / (pvp – cv) = 55.000 / (0,18 – 0,07) = 55.000 / 0,11 = 500.000 bosses.

En aquesta ocasió, en pujar considerablement el preu de venda, les unitats a vendre per cobrir costos es redueixen en: (500.000 – 785.714)/785.714 = -36,36%.

El benefici obtingut serà de:

Benefici = Ingressos – Costos totals = pvp ⋅ unitats venudes – costos variables – costos fixos = 0,18 ⋅ 900.000 – 0,07 ⋅ 900.000 – 55.000 = 44.000 €.

Cal tenir en compte que el mètode del punt mort per determinar les unitats a vendre per cobrir costos és un model limitat pel fet que es pressuposen fixes i constants totes les variables, a excepció d’aquelles sobre les quals es decideix operar, cosa que implica que les conclusions a les quals s’ arriba són qüestionables.

En aquest cas, per exemple, es pressuposa que puja el preu de venda, tanmateix es calcula el benefici amb el mateix nombre d’unitats venudes que al supòsit inicial. I és cert que el benefici és ara major, però en general, quan puja el preu d’un producte, baixen les unitats venudes i l’efecte provocat per aquesta pujada es comporta positivament o negativa d’acord amb la corba de demanda del producte que es ven. És a dir, hi ha productes en què en augmentar el preu de venda, puja el seu consum i altres en què baixa. Caldria veure la corba de demanda de les bosses de paper per determinar quin serà l’efecte final d’una pujada en el preu de venda unitari sobre els beneficis empresarials.

L’objectiu d’aquesta activitat és saber calcular i interpretar el llindar de rendibilitat.

En Pau i l’Abril són dos estudiants de Cicles Formatius que han muntat el seu propi negoci de copisteria.

Els costos estimats fixos anuals de la copisteria són de 32.000 €, i el cost variable de mitjana per cada còpia venuda és de 0,03 €.

Es decideix fixar el preu de venda en 0,07 €/còpia.

Es demana:

Calculeu el punt d’equilibri o punt mort del negoci en el seu primer any.
Quantes còpies van vendre i quin va ser el benefici obtingut, si els seus ingressos van ser de 84.000 €?
Pel segon any, volen assignar-se un sou fix anual de 5.000 €. Quantes còpies hauran de vendre com a mínim per obtenir beneficis aquest segon any? Suposeu que la resta de dades de l’exercici es mantenen.
Representeu gràficament les situacions anteriors (primer i segon any).

1.

PM uf = CF / (p.v.p – cv) = 32.000 / (0,07 – 0,03) = 32.000 / 0,04 = 800.000 còpies (l’empresa hauria de vendre 800.000 còpies per tal de cobrir tots els costos, fixos i variables)

2.

Còpies venudes amb uns ingressos de 84.000 €

IT = p ⋅ x = 84.000 €

IT = 0,07 ⋅ x = 84.000;

D’on x = 1.200.000 còpies

Benefici obtingut

Bi = IT – CT

IT = 84.000 €

CT = CF + (Cv ⋅ x) = 32.000 + 0,03 ⋅ 1.200.000 = 68.000 €

Bi = 84.000 – 68.000 = 16.000 €

3.

PM uf (2n any) = CF / (pv – cv) = (32.000 + 5.000 ⋅ 2) / (0,07 – 0,03) = = 42.000 / 0,04 = 1.050.000 còpies

4.

A la gràfica podem comprovar més fàcilment que un increment en els costos fixos de l’empresa, impliquen un increment en el número d’unitats que l’empresa ha de vendre per començar a obtenir beneficis.

L’objectiu de l’activitat és saber calcular el punt mort, saber calcular un benefici amb un canvi d’unitats venudes, i saber-ne treure conclussions.

L’empresa AZERICSA, que ven els seus articles a un preu unitari de 100 €, té uns costos fixos totals de 400.000 € i uns costos variables unitaris de 50 €.

Determineu el punt mort o llindar de rendibilitat.
Calculeu el benefici o la pèrdua que s’obtindria si se’n venguessin 5.000 unitats.
Calculeu el benefici o la pèrdua que s’obtindria si se’n venguessin 11.000 unitats.
Quines conclusions es poden extreure dels resultats obtinguts?

L’objectiu d’aquesta activitat és aprendre a calcular el llindar de rendibilitat relacionant-lo amb els costos de l’empresa.

Èpsilon és una empresa que abans d’iniciar el seu negoci té previst analitzar la seva viabilitat econòmica. La seva activitat es basarà en l’organització d’espectacles infantils per a cases de colònies. L’empresa ha estimat que per començar a obtenir beneficis, és a dir, per cobrir els costos totals ha de fer 225 espectacles. En aquest cas, preveu obtenir uns ingressos totals de 225.000 €.

Des d’un punt de vista de viabilitat econòmica, com s’anomena i què representa fer 225 espectacles?
Si Èpsilon preveu uns costos fixos de 90.000 €, calculeu el cost variable que suposen els 225 espectacles, el cost variable d’un espectacle i el preu de venda que haurà de tenir cada espectacle.
Calculeu si fent 145 espectacles anuals, l’empresa Èpsilon obtindrà un resultat superior a zero.

1. Com s’anomena i què representa fer 225 espectacles.

Fer 225 espectacles significa que és el volum d’espectacles a partir del qual l’empresa comença a obtenir beneficis.

El punt mort o llindar de benefici és el punt en el qual s’igualen els ingressos totals amb els costos totals.

Per tant, fer 225 espectacles és arribar al punt mort.

En aquest punt l’empresa no guanya però tampoc perd. Amb els ingressos que genera cobreix tots els costos.

Si l’empresa fa més de 225 espectacles aconseguirà obtenir guanys, beneficis superiors a 0.

2. Si es preveuen uns costos fixos de 90.000 €, el cost variable d’un espectacle i el preu de venda que haurà de tenir cada espectacle.

Tenint present que quan fa 225 espectacles, arriba al punt mort. En aquest cas, els ingressos totals coincideixen amb els costos totals.

Per tant, si els IT són 225.000 €, els CT també ho seran.

Ingressos = Costos totals

Costos totals = Costos fixos + Costos variables

CT = CF + CV

225.000 = 90.000 + CV

CV = 225.000 – 90.000 = 135.000 €

Cost variable unitari = Cost variable total/nombre espectacles= 135.000 / 225 = 600 €

Preu de venda unitari = Ingressos totals / espectacles venuts = 225.000/ 225 =1.000 €

La representació gràfica seria:

Representació gràfica del llindar de rendibilitat

3. Càlculeu del resultat si es fan 145 espectacles anuals.

No, obtindrà un resultat negatiu atès que no haurà aconseguit arribar al llindar de benefici o punt mort.

Ingressos totals = preu · quantitat = 1.000 · 145 = 145.000 €

Costos Totals = 90.000 + 600 x 145= 177.000 €

Benefici = 145.000 - 177.000 = - 32.000 €

Una altra manera d’expressar-ho:

Benefici = 145 · (1000 - 600) – 90.000 = - 32.000 €

L’objectiu d’aquesta activitat és saber calcular el grau de palanquejament operatiu.

Durant l’exercici 20×0, l’empresa ERASA produeix 10.000 unitats de productes. Els costos variables associats a aquesta producció ascendeixen a 15 €/unitat i els costos fixos totals a 12.000 €. El preu de venda dels articles produïts és de 30 €/unitat.

Determineu el grau de palanquejament operatiu.

Volum de vendes = 10.000 unitats ⋅ 30 €/unitat = 300.000 € • Costos variables = 10.000 unitats ⋅ 15 €/unitat = 150.000 € • Costos fixos = 12.000 € • Benefici = 300.000 — 150.000 — 12.000 = 138.000 €

GPO = (300.000 − 150.000)/(300.000 − 150.000 − 12.000) = 1,09 = 109%

El grau de palanquejament operatiu per a 10.000 unitats és del 109%, fet que suposa que, en incrementar al doble la producció o, el que és el mateix, en incrementar la producció un 100% (és a dir, augmentar a 20.000 unitats), el benefici obtingut serà un 109% superior.

Realitzarem la comprovació prenent com a referència les dades de l’exemple anterior i augmentant al doble les unitats produïdes, és a dir, passarem de produir 10.000 unitats a produir-ne 20.000. El benefici obtingut serà un 109% superior o, el que és el mateix, d’un 109% sobre els beneficis de 138.000 € obtinguts en l’exemple anterior, fet que suposa 150.420 € més de beneficis.

Per tant, duplicant les unitats venudes, haurem d’obtenir uns beneficis de:

138.000 € + 150.420 € = 288.420 €

Comprovem-ho:

Volum de vendes = 20.000 unitats ⋅ 30 €/unitat = 600.000 €
Costos variables = 20.000 unitats ⋅ 15 €/unitat = 300.000 €
Costos fixos = 12.000 €
Benefici = 600.000 — 300.000 — 12.000 = 288.000 €

que és aproximadament la quantitat buscada. El resultat no és exacte, ja que a l’hora de calcular el GPO, hem tingut en compte tots els decimals.

L’objectiu d’aquesta activitat és saber interpretar el palanquejament operatiu.

Les empreses MAXI, SA I PROXI, SA, van coincidir, casualment en la ubicació de les filials respectives. Són empreses competidores en la mateixa indústria i del mateix mercat geogràfic, encara que utilitzen tecnologies productives diferents. Els directors de cada una de les filials es van reunir amb l’objectiu de pactar el preu de venda del producte, que va establir-se en 2.000 €.

Al tornar als despatxos respectius, cada directiu es va proposar calcular el nombre d’unitats de producte que hauria de vendre el seu competidor per tal de cobrir els costos totals, els quals, en ambdós casos, coincidien en la xifra de 90.000.000 per a un volum de producció de 50.000 unitats. Així mateix, ambdós sabien que el GPO era igual a 2 per a PROXI, SA i a 4 per a MAXI, SA.

Partint de la informació anterior, indiqueu a quina conclusió va arribar cadascun dels directius.

Si GPO = q(p - cv)/[q(p - cv) - CF]

En el cas de MAXI, SL i per a 50.000 unitats de sortida, serà:

GPO = 50.000 (2.000 - cv) / [50.000 (2.000 - cv)- CF] = 4

Simplifiquem:

12.500 (2.000 - cv) = 50.000 (2.000 - cv) - CF

Aïllem els costos fixos:

CF = 50.000 (2.000 - cv) - 12.500 (2.000 - cv)

Operant:

CF = 37.500 (2.000 - cv) (1)

Com que per 50.000 unitats el CT = 90.000.000 €

50.000 cv + CF = 90.000.000 (2)

Substituim els CF trobats a l’expressió (1) a l’expressió (2)

50.000 ⋅ cv + 37.500 ( 2.000 - cv) = 90.000.000

50.000 ⋅ cv + 75.000.000 - 37.500 cv = 90.000.000

12.500 cv = 15.000.000

cv = 1.200 €

Ara ja podem calcular el cost global

CV = 50.000 ⋅ 1.200 = 60.000.000 €

CF = CT - CV = 90.000.000 - 60.000.000 = 30.000.000 €

Ara ja podem calcular el punt mort:

X = CF / P - cv = 30.000.000/ 800 = 37.500 unitats

De la mateixa manera podem obtenir el punt mort de PROXI, SL que serà igual a 25.000 unitats

L’objectiu d’aquesta activitat és saber relacionar la rendibilitat amb el palanquejament financer.

Si ERASA, que durant l’exercici 20×0, 10.000 unitats de productes. Els costos variables associats a aquesta producció ascendeixen a 15 €/unitat i els costos fixos totals a 12.000 €. El preu de venda dels articles produïts és de 30 €/unitat., hagués realitzat una inversió de 150 000 €, obtenint un resultat de 180.000 €:

Quina hagués estat la seva rendibilitat?
I si l’operació s’hagués realitzat amb palanquejament financer, agafant prestats 100.000 € a un interès del 8% anual?

L’objectiu d’aquesta activitat és interpretar i diferenciar els resultats dels diferents indicadors de rendibilitat.

Una empresa presenta la informació següent:

Despeses de personal: 140.000 €
Import net de la xifra de negocis: 350.000 €
Consums d’explotació: 190.000 €
Despeses financeres: 4.500 €
Actiu no corrent: 75.000 €
Actiu corrent: 30.000 €
Passiu total: 60.000 €

Altres dades: considereu que l’impost sobre beneficis és del 30%.

Calculeu la rendibilitat econòmica i la rendibilitat financera.
Interpreteu el resultat del palanquejament i expliqueu la seva relació amb l’anomenat efecte palanquejament.

1. Per calcular les diferents rendibilitats, primer elaborem el compte de pèrdues i guanys, per trobar el BAIT i el Benefici net.

Compte de pèrdues i guanys
Import net de la xifra de negocis	350.000,00
Consums d’explotació	(190.000,00)
Despeses de personal	(140.000,00)
1. Resultat d’explotació	20.000,00
Ingressos financers	0
Despeses financeres	(4.500,00)
2. Resultat financer	(4.500,00)
3. Resultat abans d’impost	15.500,00
• Impost sobre beneficis	(4.650,00)
4. Resultat de l’exercici	10.850,00

Rendibilitat econòmica = Benefici abans d’interessos i impostos / Actiu total

Rendibilitat econòmica = 20.000 / 105.000 = 0,1905 (19,05%)

L’Actiu és la suma de l’Actiu no corrent i l’Actiu corrent: 105.000 (75.000 + 30.000)

Rendibilitat financera = Benefici net / Patrimoni net

Rendibilitat financera = 10.850 / 45.000 = 0,2411 (24,11%)

El Patrimoni net és la diferència entre l’Actiu total i el Passiu total: 45.000 (105.000 - 60.000)

2. El palanquejament

Palanquejament = Actiu / Patrimoni net = 105.000 / 45.000 = 2,33

El palanquejament ens indica la capacitat que tenen les aportacions dels socis per generar inversions en l’empresa, o d’una altra manera, la capacitat d’endeutament de l’empresa. És en aquest sentit en el qual el palanquejament ens pot portar al concepte de l’efecte palanquejament: l’efecte positiu o negatiu que té l’endeutament sobre la rendibilitat financera.

En aquest cas suposem que el cost mitjà de finançament aliè és:

c_{fin. aliè}= Despeses financeres / Passiu = 4.500 / 60.000 = 0,075 (7,5%)

Com la rendibilitat econòmica és superior, 19,11% > 7,5%, llavors podríem dir que l’efecte palanquejament és positiu, ja que amb la situació actual de l’empresa, un increment de l’endeutament de l’empresa permetria millorar la rendibilitat financera.

L’objectiu d’aquesta activitat és interpretar i diferenciar els resultats dels diferents indicadors de rendibilitat.

Si una empresa té una rendibilitat financera del 9,75% i una rendibilitat econòmica del 7%, com l’afectarà el fet d’incrementar el seu endeutament amb un préstec bancari a llarg termini que té un interès del 8,25%? I si fos del 6,25%?

L’objectiu d’aquesta activitat és interpretar i diferenciar els resultats dels diferents indicadors de rendibilitat.

L’empresa DEF us presenta la informació comptable següent referent als anys 20×2 i 20×3:

Taula:

Concepte	20×2	20×3
Vendes	400	500
Benefici abans d’impostos i interessos	150	165
Benefici abans d’impostos	140	145
Benefici net	98	102
Actiu	1.500	1.800
Patrimoni net	800	800
Passiu	700	1.000

Es demana:

Calculeu la rendibilitat financera pels dos anys i interpreteu-ne els resultats.
Definiu l’efecte palanquejament i expliqueu raonadament si, l’any 20×3, aquest serà positiu o negatiu.

1. Rendibilitat financera:

Rendibilitat financera_20×2 = benefici net / fons propis = 98/800 = 0,1225 (12,25%)

Rendibilitat financera_20×3 = 102/800 = 0,1275 (12,75%)

Interpretació: la rendibilitat financera es manté gairebé constant els dos anys. L’any 20×2, els accionistes obtenen una mica més de 12 cèntims per cada euro invertit i l’any 20×3 una mica menys de 13 cèntims.

2. Efecte palanquejament:

L’efecte palanquejament mesura la relació entre l’actiu i els fons propis, és a dir, la inversió que s’ha fet a l’empresa per cada euro de recursos propis.

Per saber si l’efecte palanquejament és o no positiu, comparem la rendibilitat econòmica amb el cost del finançament.

Rendibilitat econòmica _20×3 = 165/1.800 = 0,0916

Cost del finançament _20×3 = interessos/passiu = (BAIT – BAT)/Passiu = 20/1.000 = 0,02

Com que 0,0916 > 0,02, l’efecte palanquejament és positiu.

L’objectiu d’aquesta activitat és saber aplicar el punt mort i interpretar el palanquejament operatiu.

De l’empresa Júpiter, SL dedicada a la fabricació i a la venda d’un únic producte, coneixem les dades següents, referides a l’any passat:

Marge de cobertura o contribució: 400 €
Grau de palanquejament operatiu (GPO): 2,667
Benefici: 6 milions d’€
Coeficient de cobertura (cc): 0,2

Tenint en compte la informació esmentada, se us demana que:

Determineu l’import dels costos totals durant l’any de referència.
Calculeu el punt mort (en unitats físiques de producte) corresponent a l’empresa esmentada.

1.

Per tal de determinar els costos totals (CT = CF + CV), serà necessari conèixer tant els costos fixos com els variables.

Amb les dades conegudes, començarem per determinar el volum d’operacions (en unitats físiques) que va correspondre a l’empresa l’any passat.

Per a això, observeu que en la fórmula del GPO:

GPO = q(P - Cv) / [q(P - Cv) - CF]

El numerador és el marge total i el denominador és el benefici.

Per tant, si coneixem el GPO (2,667) i el benefici (6.000.000) és possible calcular el marge total.

Si:

q(P - Cv)/ 6.000.000 = 2,667 ;

q(P - Cv)= 6.000.000x 2,667 = 16.002.000 unitats

Coneguts el marge total i el marge unitari (400 €), calculem el nombre d’unitats produïdes i venudes:

16.002.000 unitats = Marge total / Marge unitari = 40.000

Ara podríem calcular els costos totals si coneguéssim els ingressos totals, ja que:

B = IT - CT

CT = IT - B

Calculem, doncs, els ingressos totals (IT) servint-nos d’altres dades conegudes - El coeficient de cobertura (cc = 0,2) i el marge unitari (p- Cv = 400 €) - per tal de calcular el preu:

cc = (p - Cv)/p = 400/p = 0,2

Resulta:

0,2 ⋅ p = 400 p = 400/0,2 = 2.000 €

Per tant els costos totals (CT = IT - B) seran:

CT = (2.000 ⋅ 40.000) - 6.000.000 = 74.000.000

2.

Per calcular el punt mort en unitats físiques:

Punt mort = CF / P - CV

Per conèixer els CF i els Cv

CF = CT - CV

CF = CT - q ⋅ Cv

p - cv = 400

2.000 - 400 = cv = 1.600 €

Ara com que ja coneixem els CT per a 40.000 unitats produïdes

CF = 74.000.000 - 40.000 ⋅ 1.600 = 10.000.000 €

per tant el punt mort: q* = CF / (p - cv) = 10.000.000 / 400 = 25.000 €

Activitats

El punt mort o llindar de rendibilitat (I)

El punt mort o llindar de rendibilitat (II)

El punt mort o llindar de rendibilitat (III)

El punt mort o llindar de rendibilitat (IV)

Llindar de rendibilitat (V)

Palanquejament operatiu (I)

Palanquejament operatiu (II)

Rendibilitat i palanquejament financer

La rendibilitat econòmica i financera. L'efecte palanquejament (I)

La rendibilitat econòmica i financera. L'efecte palanquejament (II)

La rendibilitat financera i l'efecte palanquejament (III)

Palanquejament i punt mort