Finançament i selecció de projectes

Una inversió és la utilització d’un capital en certes activitats amb la finalitat d’assolir un rendiment econòmic. La inversió serà satisfactòria si es compleixen aquests tres elements:

• Rendibilitat: reflecteix el valor que s’espera rebre, a raó de la suma del capital i del tipus de negoci; aquest indicador es mesura en funció de taxes d’interès, i busca el major valor possible.
• Temps: fa referència al lapse estimat en el qual aquesta inversió es recupera, és a dir, el període que es trigarà a retornar el capital invertit.
• Risc: és potser un dels elements més rellevants, ja que pren en consideració la probabilitat d’obtenir un resultat contrari al que s’esperava.

Els criteris de selecció d’una font de finançament aliè depenen de:

• El tipus d’inversió: en cas de finançar un bé d’actiu corrent, la font de finançament pot ser a curt termini, mentre que si el bé ha d’estar vinculat a l’empresa durant un període superior a un any, la font de finançament ha de tenir un període de devolució superior a l’any.
• El grau d’endeutament que vulgui mantenir l’empresa: si vol disminuir el grau d’endeutament ha de buscar fonts de finançament pròpies. Les fonts alienes s’utilitzen si l’empresa vol augmentar la seva rendibilitat financera o no pot disposar de recursos propis.
• El cost del finançament: la facilitat d’aconseguir determinat tipus de font de finançament.

Els elements financers que s’utilitzen en el càlcul dels criteris de selecció de les inversions són:

• Desemborsament inicial (Do): és el cost que es paga en adquirir l’element d’actiu.
• Durada de la inversió (n): és el temps en què es produeixen entrades i sortides de diner.
• Fluxos nets de caixa (F): és la diferència entre cobraments i pagaments.
• Valor residual (Vr): és el valor de l’actiu al final de la vida de la inversió.
• Tipus d’interès (i): és el cost del capital o la taxa d’actualització.

Amb els mètodes de valoració i selecció d’inversions que estudiarem podem obtenir dos tipus de conclusions:

• Esbrinar si és no rendible un projecte d’inversió i per tant si l’acceptem o rebutgem.
• Establir un ordre entre els diferents projectes d’inversió, analitzant quins interessa a l’empresa dur a terme en primer lloc en cas que no hi hagi recursos econòmics suficients per afrontar totes aquelles que siguin rendibles.

Els mètodes de selecció d’inversions poden ser estàtics o dinàmics:

• Els mètodes estàtics es basen en el fet que el valor dels diners és constant al llarg del temps. Per tant, es considera que dos fluxos de caixa iguals, però referits a diferents moments de temps, tenen el mateix valor.
• Els mètodes dinàmics, en canvi, sí que tenen en compte el diferent valor dels diners segons el moment en què es produeix el flux de caixa (ja siguin pagaments o cobraments). Suposen un plantejament molt més realista que els mètodes anteriors.

Els mètodes estàtics no tenen en compte el factor temps, i per això suposen que el valor dels diners és constant en el temps, amb la qual cosa els fluxos de caixa esperats tenen el mateix valor, sense importar el moment en què es produeixin.

Es tracta d’una simplificació de la realitat financera que s’usa amb freqüència per la seva facilitat d’aplicació a qualsevol cas. Les tècniques estàtiques més importants són:

• Termini de recuperació o payback.
• Flux de caixa per unitat monetària invertida.
• Flux net de caixa mitjà per unitat monetària invertida.

És un criteri molt adequat per a aquelles inversions en les quals interessa recuperar la inversió al més aviat possible.

Com a mètode estàtic, tracta tots els fluxos per igual, de manera que el resultat d’aquest mètode el dona el temps que triguen a recuperar-se tant la inversió inicial com els possibles fluxos negatius, després de fer una suma dels fluxos esperats. Aquest criteri ens proporciona una mesura de la liquiditat del projecte.

El payback té l’inconvenient que no considera els fluxos de caixa obtinguts després del termini de recuperació i que també influeixen en la seva rendibilitat.

El càlcul del payback dependrà de si els fluxos nets de caixa esperats són iguals o no.

Fluxos de caixa iguals:

En el cas que tots els fluxos de caixa siguin iguals, és a dir: F1 = F2 = … = Fn = F, el termini de recuperació s’obté de la següent expressió: PB = Do/F.

S’acceptarà una inversió si es recupera la inversió i, per tant, el termini de recuperació és inferior al nombre de períodes de la inversió.

Fluxos de caixa diferents:

Si els fluxos de caixa són diferents obtindrem el termini de recuperació acumulant els fluxos de caixa que es van generant amb el projecte fins a arribar al desemborsament inicial.

El més normal és que el nombre de períodes no sigui un resultat exacte, de manera que per al seu càlcul en farem una aproximació. Considerarem que el flux de caixa es genera de manera contínua durant l’any, és a dir, el flux és igual tots els mesos, de manera que dividim entre els 12 mesos de l’any el flux anual de caixa per veure quants mesos són necessaris per a la recuperació de la inversió.

Aquest mètode aporta informació de la rendibilitat total de la inversió, ja que suma els fluxos nets de caixa que s’esperen obtenir sense tenir en compte el moment en què s’esperin.

El seu càlcul consisteix a sumar tots els fluxos nets de caixa d’una inversió i dividir-los entre el desemborsament inicial corresponent a aquesta, de manera que sabrem el que aportarà la inversió per cada euro desemborsat.

El flux net mitjà anual de caixa per unitat monetària desemborsada o compromesa, a diferència del mètode anterior, utilitza el flux mitjà anual a partir de la durada de la inversió, i el relaciona amb el desemborsament inicial.

Per exemple, un valor de 0,12 indica que la inversió genera una rendibilitat mitjana anual del 12%. Es calcula dividint el valor dels fluxos de caixa anuals de la inversió obtinguda entre el desemborsament inicial.

Els criteris dinàmics de valoració i selecció d’inversions tenen en compte el moment en què es generen els diferents fluxos. Per tant, consideren que els diners no tenen el mateix valor en qualsevol moment del temps.

En prendre en consideració el moment en què es produeixen els fluxos és imprescindible tenir en compte el tipus d’interès (k) que relacionarà el cost de la inversió i els fluxos generats valorats en el moment actual.

Els criteris dinàmics més importants són:

• El VAN (valor actual net)
• La TIR (taxa interna de retorn o taxa interna de rendibilitat)
• L’IVAN
• El termini de recuperació descomptat o payback descomptat

El VAN d’una inversió és la diferència que hi ha entre el valor actualitzat de les entrades netes que genera i el desemborsament inicial.

Consisteix a actualitzar tots els fluxos nets de caixa en el moment actual i obtenir el valor capital en aquest moment. Les quantitats s’hauran de sumar o restar segons que representen entrades o sortides monetàries provocades per la inversió.

El VAN ens proporciona una mesura de la rendibilitat del projecte. El que fa aquest criteri és valorar els projectes d’inversió mitjançant la comparació dels fluxos de caixa esperats en el moment en què es realitza la inversió (moment “0”).

Si el que volem és comparar diversos projectes serà preferible el que tingui un VAN més elevat, ja que són els que afegeixen major riquesa a l’empresa (aporten un capital major). La taxa de descompte o actualització serà el cost de capital d’aquesta empresa.

Cal tenir en compte que també pot existir un valor residual al final del projecte, que consistiria en el valor que podríem recuperar en finalitzar la inversió. Aquest import se sumaria a l’últim flux de caixa de la inversió.

VAN. Càlcul amb full de càlcul:

El VAN en el full de càlcul es troba sota el nom de VNA. Aquesta funció retorna el valor actual net a partir dels fluxos d’efectiu esperats i el desemborsament inicial que introduïm en les cel·les, així com de la taxa de descompte inserida en una altra cel·la (vegeu la figura).

La TIR és la taxa d’actualització o descompte que fa que el VAN (valor actual net) sigui igual a zero. El seu valor (expressat en percentatge) proporciona una mesura de la rendibilitat de la inversió.

Relació entre la TIR i el VAN:

Si la TIR és superior al tipus d’actualització del mercat (la rendibilitat del projecte és superior a la del mercat), el VAN seria positiu i l’empresa obtindria uns guanys de la seva inversió. Per tant, el projecte d’inversió seria aconsellable.

Si la TIR és inferior al tipus d’actualització del mercat, la rendibilitat del projecte és inferior a la del mercat, el VAN seria negatiu i la inversió no seria aconsellable.

Finalment, si la TIR és igual al tipus d’actualització del mercat, el VAN seria igual a zero i el fet de fer o no la inversió seria indiferent.

Per tant, la TIR ens indica que cal escollir aquell projecte que proporciona una TIR més elevada i superior a la taxa de cost del capital.

Si l’empresa ha de seleccionar entre diversos projectes rendibles donarà prioritat a aquells de TIR més gran.

En ordenar els projectes no sempre s’obtenen els mateixos resultats en utilitzar el VAN o la TIR. S’acostumen a utilitzar de manera complementària, ja que el primer és una mesura de la rendibilitat absoluta d’una inversió, mentre que el segon ens dona una mesura de la rendibilitat relativa.

Pel que fa a la viabilitat dels projectes, tots dos coincideixen, per la qual cosa són útils per decidir sobre la viabilitat de projectes aïllats.

TIR. Càlcul amb full de càlcul:

La TIR en les funcions del full de càlcul es troba amb el nom de “TIR”. Aquesta calcula la rendibilitat tenint en compte els fluxos d’efectiu esperats i el desemborsament inicial que introduïm en les cel·les (vegeu la figura).

Les limitacions d’aquests mètodes de selecció d’inversions dinàmics són les següents:

• La dificultat per establir un tipus de descompte per al VAN.
• El VAN no té en compte les restriccions financeres quan es parla d’imports d’inversions tan diferents. Per tant, pot preferir una inversió amb una rendibilitat més baixa quan aporta majors resultats en valors absoluts.
• En el criteri TIR es parteix de la hipòtesi que els fluxos positius de cada exercici es reinverteixen a la taxa de retorn o rendibilitat interna, i com més gran és la taxa de descompte utilitzada en el VAN menys creïble és el resultat del TIR.

Un instrument opcional per determinar quins projectes seleccionar quan no hi ha recursos suficients per implementar-a tots és l’índex de valor actual net, que calcula quant VAN aporta cada unitat monetària invertida en cada projecte, i es calcula com:

On IVAN és l’índex de valor actual net del projecte, VAN és valor actual net del projecte i Do és la inversió requerida pel projecte en el moment zero.

L’IVAN és una aplicació particular que busca assignar òptimament recursos insuficients a projectes que són indivisibles i que mostren una rendibilitat atractiva per a l’empresa.

La solució que trobem davant del problema del valor temporal en el mètode del payback és l’ús del payback descomptat. Només caldrà calcular el valor actual de cada flux segons el tipus de descompte o interès. D’aquesta manera podrem saber el nombre d’anys que vam trigar a recuperar la inversió considerant el valor actual o real de cada flux, de la mateixa manera que amb el termini de recuperació dels mètodes estàtics.

És un criteri molt adequat per a aquelles inversions en les quals interessa recuperar la inversió al més aviat possible i millora el mètode de termini de recuperació estàtic en realitzar el càlcul amb el valor actual de cada flux.

El payback descomptat té l’inconvenient que no considera els fluxos de caixa obtinguts després del termini de recuperació i que també influeixen en la seva rendibilitat.

S’acceptarà una inversió si es recupera la inversió i, per tant, el termini de recuperació és inferior al nombre de períodes de la inversió.

Obtindrem el termini de recuperació acumulant els fluxos de caixa actualitzats que es van generant amb el projecte fins a arribar al desemborsament inicial.

De la mateixa manera que en el payback sense descompte, el més normal és que el nombre de períodes no sigui un resultat exacte, per al seu càlcul farem una aproximació. Considerarem que el flux de caixa es genera de manera contínua durant l’any, és a dir, el flux és igual tots els mesos, de manera que dividim entre els 12 mesos de l’any el flux anual de caixa per veure quants mesos són necessaris per a la recuperació de la inversió.