El pla és la part de la realitat visible que selecciona la vinyeta/càmera. En funció dels elements que apareguin al pla i l’aproximació o allunyament d’aquests a la càmera tindreu un tipus específic d’enquadrament. Recordeu que l’elecció d’un enquadrament forma part dels recursos expressius que té el dibuixant per tal de comunicar amb més claredat allò que vol contar.

Hi han sis tipus d’enquadraments:

• Pla general: el personatge/s es veuen rodejats per l’escenari on es troben. Aquest tipus de pla s’utilitza per situar el personatge a l’entorn, és a dir, ens informa on es troba el personatge, allò que es troba al seu voltant, l’ambient. Molt sovint, les històries comencen amb un pla general.
  
• Pla americà: és un pla que mostra al personatge des del cap fins als genolls. Encara que estem pròxims del personatge, es veu part de l’entorn. Aquest pla s’utilitza molt sovint per representar la comunicació entre personatges.
  
• Pla mitjà: Hem entrat a l’espai privat del personatge, que es mostra de cintura al capdavant, i observar més detalls com és la seva complexió, el que fa amb les mans, l’expressió de la cara, etc. També és un pla força utilitzat per representar el diàleg entre dos o més personatges.
  
• Primer pla: es el pla que es fa servir per representar habitualment la cara del personatge i, per tant, mostrar el seu estat anímic o emocions.
  
• Primeríssim primer pla: quan seleccionem una part concreta de la cara -un ull, la boca, l’orella- per comunicar un sentiment/situació (gotes de suor que expressen temor) o informar d’una característica important del personatge (el colors dels ulls).
  
• Pla detall: idèntic a l’anterior, però en aquest cas la referència són els objectes enlloc dels humans.
  

• Normal: quan els ulls de l’espectador són al mateix nivell de l’acció de l’escena.
  
• Picat: quan els ulls de l’espectador són per sobre de l’acció de l’escena.
  
• Contrapicat: quan els ulls de l’espectador està per sota de l’acció de l’escena.