El contracte de treball

Les relacions laborals es defineixen a partir de l’existència d’un contracte de treball, que constitueix la base jurídica sobre la qual es desenvolupa l’activitat laboral. Aquest contracte no només estableix els drets i deures de les parts, sinó que també determina el tipus de relació laboral existent.

Però no totes les activitats laborals són objecte d’un contracte de treball. Així, per exemple, l’activitat laboral que no tingui una finalitat econòmica, com podria ser treballar com a voluntari en una ONG, queda exclosa del règim de contractació laboral.

Podem distingir tres tipus de relacions laborals:

• Les regulades per l’Estatut dels Treballadors, que són les més habituals i que inclouen les condicions generals aplicables a la majoria de les persones treballadores per compte d’altri;
• les relacions laborals excloses del dret laboral, que es basen en formes de treball que, per les seves característiques, queden fora de l’àmbit d’aplicació de l’Estatut dels treballadors i es regulen per altres disciplines jurídiques, i
• les relacions laborals de caràcter especial, que tot i estar també subjectes a un contracte de treball, requereixen una normativa específica que s’adapta a la naturalesa singular de certes activitats professionals.

Les condicions de treball es plasmen en el contracte de treball, i perquè hi hagi un contracte de treball que es regula per l’article 1 de l’ET han de concórrer les característiques següents:

• Personal. El contracte de treball és personalíssim; sols pot efectuar-se per persones físiques.
• Remunerat. Es rep una retribució a canvi de la prestació de serveis.
• Voluntari. No hi ha d’haver coacció, ha de ser un consentiment lliure de les dues parts.
• Per compte d’altri. Es treballa per a una altra persona (ja sigui física o jurídica), a la qual se li cedeix el fruit del treball.
• Dependència. El treballador està sotmès a la direcció i control de l’empresari.

Si falta alguna d’aquestes característiques no som davant una relació laboral, sinó d’una relació laboral exclosa.

Són aquelles en les quals falta alguna de les característiques per considerar-se com una relació laboral. Són les següents:

• Autònoms. Per exemple un lampista.
• Funcionaris públics. Per exemple un bomber.

• Les prestacions personals obligatòries. Per exemple, ser vocal en una mesa electoral.
• L’activitat de conseller o membre dels òrgans d’administració d’empreses.
• Els treballs per amistat, benevolència o bon veïnatge. Per exemple, treball com a voluntari a una ONG.
• Els treballs familiars fins a segon grau, tret que es demostri la condició d’assalariat.
• Les activitats de persones que intervenen en operacions mercantils per compte d’un o més empresaris, sempre que responguin personalment del resultat i n’assumeixin el risc.
• L’activitat dels transportistes autònoms.

Recollides a l’article 2 de l’ET, són aquelles que per la seva singularitat tenen una regulació específica pròpia:

• Personal d’alta direcció.
• Personal al servei de la llar familiar. Per exemple, una persona que treballa com a jardiner en una casa.
• Interns en institucions penitenciàries.
• Esportistes professionals.
• Artistes en espectacles públics.
• Representants de comerç que fan tasques de captació de clients a canvi d’una retribució, però sense assumir cap tipus de risc en l’operació.
• Treballadors minusvàlids que presten servei en centres especials d’ocupació.
• Menors sotmesos a l’execució de mesures d’internament per complir amb la seva responsabilitat penal.
• Residents per a la formació d’especialistes en ciències de la salut. Per exemple, els metges MIR.
• Advocats que presten els seus serveis en un despatx d’advocats.
• Qualsevol altre treball expressament declarat per una llei.

El contracte de treball és un element fonamental en la relació laboral entre empresaris i persones treballadores. La seva importància radica no només en la definició del tipus de feina a realitzar, sinó també en la protecció legal que ofereix a les persones treballadores, ja que a través d’ell es garanteix la seguretat de les condicions laborals.

En els següents apartats es tractaran els elements essencials que componen el contracte de treball, així com la seva forma, durada i contingut mínim necessari per garantir la seva validesa i eficiència.

La còpia bàsica signada del contracte pels representants dels treballadors, juntament amb el contracte, s’ha de trametre al Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i a l’Oficina de Treball de la Generalitat (OTG) que correspongui, en el termini de 10 dies des de la seva formalització.

El contracte de treball està compost d’uns elements que el caracteritzen:

• Consentiment. El contracte es fa de mutu acord, és prestat lliurement entre les parts que intervenen en el contracte (empresari i treballador). Ningú pot ser obligat a treballar. El consentiment prestat per error, violència, intimidació o dol pot donar lloc al fet que el contracte sigui nul.
• Objecte. L’activitat del treballador és l’objecte i es remunera amb el salari. L’objecte del contracte ha de ser lícit (d’acord amb la llei i als bons costums), possible (no pot ser objecte del contracte una cosa impossible de realitzar) i determinat (ha de quedar clarament definit el contingut de la prestació.).
• Causa. És la raó per la qual es concerta un contracte. Per al treballador és el salari i per a l’empresari són els serveis que aquest li presta.

El contracte de treball pot formalitzar-se de manera escrita o verbal, segons la legislació vigent, i pot tenir una durada determinada o indefinida, en funció de les necessitats de l’empresa i les condicions acordades entre les parts.

La forma del contracte de treball és un aspecte fonamental que determina la seva validesa i condicions. El contracte de treball haurà de formalitzar-se a través dels models oficials i podrà concertar-se per escrit o de paraula. Així ho estableix l’article 8 de l’ET.

Serà obligatori subscriure’l per escrit quan ho exigeixi una disposició legal, i sempre en el cas dels contractes següents:

• Contracte per a l’obtenció de la pràctica professional.
• Contracte de formació en alternança.
• Contracte a temps parcial, fix discontinu i de relleu.
• Contracte a domicili.
• Treballadors contractats a Espanya al servei d’empreses espanyoles a l’estranger.
• Contractes de durada determinada superiors a quatre setmanes.

Qualsevol de les dues parts pot exigir que el contracte se subscrigui per escrit, fins i tot durant la relació laboral.

L’article 15 de l’ET estableix que el contracte de treball pot ser indefinit o de durada determinada.

Podran transformar-se en indefinits, excepte prova en contrari que acrediti la naturalesa temporal de la prestació:

• Per falta de forma escrita. En el cas de contracte a temps parcial, si el contracte no està per escrit es determinarà que s’ha concertat a jornada completa, excepte prova en contra que acrediti el caràcter a temps parcial dels serveis.
• Per no haver estat donat d’alta a la Seguretat Social, si hagués transcorregut un període superior al període de prova.
• Si, arribada la finalització del contracte, no s’hagués produït la denúncia d’alguna de les parts i es continués realitzant la prestació laboral.
• Quan les persones treballadores que en un període de 24 mesos haguessin estat contractats durant un període superior a 18 mesos, amb o sense solució de continuïtat per al mateix o diferent lloc de treball a la mateixa empresa, podran adquirir la condició de fixes. Igualment els qui en un període de 24 mesos haguessin estat contractats durant més de 18 mesos amb un contracte per circumstàncies de la producció. És el que s’anomena encadenament de contractes.
• Els contracte en frau de llei (quan es contracta de manera temporal per cobrir una necessitat que no és temporal)

En tot contracte de treball intervenen dues parts, un empresari i una persona treballadora.

Tenen la consideració de persones treballadores:

• Majors de 18 anys.
• Majors de 16 anys però menors de 18 anys (amb consentiment de pares o tutors).
• Menors emancipats (per matrimoni, concessió judicial, autorització de pares o tutors).
• Estrangers (segons la legislació d’aplicació).
• Menors de 16 anys en espectacles públics amb un permís, sempre que no suposi un perill per a la salut ni per a la formació professional i humana.

D’altra banda, tenen la condició d’empresaris les persones, físiques o jurídiques, o comunitats de béns que reben la prestació de serveis d’un treballador. Han de ser majors de 18 anys.

Tots els contractes hauran de contenir els següents elements i contingut:

• Identificació de les parts: dades d’identificació de l’empresari i del treballador.
• Denominació i categoria o grup professional del lloc de treball.
• Identificació del centre de treball on el treballador haurà de prestar els seus serveis habitualment (lloc de treball).
• Durada i distribució de la jornada de treball.
• Vacances.
• Durada i data de començament de la relació laboral.
• Durada del període de prova (si n’hi ha).
• Retribució: salari base i complements salarials.
• Període de pagament.
• Termini de preavís que han de respectar les dues parts en cas de rescissió del contracte.
• Conveni col·lectiu regulador de la relació laboral.
• Signatura de les parts.
• Lloc i data.
• Altres clàusules. A més del contingut mínim, el contracte de treball pot recollir altres clàusules addicionals acordades entre l’empresari i el treballador en el moment de signar el contracte de treball. Aquestes clàusules han de ser lícites i possibles.

A continuació teniu un model de contracte de treball en la figura

Entre les clàusules addicionals més habituals, que estan reconegudes a l’art 21 de l’ET, hi ha les següents:

• Pacte de no-concurrència. El treballador accepta no poder treballar amb una altra empresa durant la durada del contracte de treball si les dues empreses pertanyen al mateix sector i desenvolupen tasques similars.
• Pacte de no-competència. La persona treballadora accepta no poder treballar amb una altra empresa del mateix sector o que tingui interessos comuns amb la primera empresa, durant un període determinat un cop finalitzada la relació laboral.
• Pacte de permanència. Segons aquest pacte, el treballador es compromet a treballar per a l’empresa durant un període de temps determinat, sense poder rescindir la seva relació laboral amb l’empresa durant aquest període de temps (com a màxim 2 anys). En molts casos, una empresa fa una inversió molt elevada en formació dels seus treballadors, i mitjançant aquesta clàusula es garanteix que el treballador romandrà a l’empresa el temps suficient per recuperar la inversió en la seva formació.
• Pacte de confidencialitat. El treballador es compromet a no donar informació confidencial de l’empresa on treballa.

El període de prova és un mecanisme que permet, tant a l’empresari com al treballador, avaluar la idoneïtat d’una nova contractació. Encara que no és obligatori, si s’acorda, ha d’estar reflectit en el contracte de treball. Es facilita així certa flexibilitat, ja que ambdues parts poden finalitzar la relació laboral sense necessitat de justificar-ho ni avisar prèviament.

Les principals característiques del període de prova són les següents:

• El període de prova no és obligatori, i si es pacta ha de constar per escrit al contracte.
• Durant el període de prova es pot rescindir el contracte per voluntat de qualsevol de les parts sense al·legar causa i sense preavís, llevat de pacte en contrari.
• És nul el pacte que estableixi un període de prova quan el treballador ja ha desenvolupat les mateixes funcions amb anterioritat a l’empresa, sota qualsevol modalitat de contractació.
• Tenen els mateixos drets i les mateixes obligacions que la resta de treballadors de la plantilla: han d’estar donats d’alta a la Seguretat Social i han de percebre el salari que correspongui al lloc de treball que ocupen.
• No té dret a rebre cap indemnització.
• Computa a efectes d’antiguitat.
• La situació d’incapacitat temporal, naixement, adopció, guarda legal amb finalitat d’adopció, acollida, risc durant l’embaràs o lactància interrompen el còmput del temps, sempre que hi hagi acord entre les parts.
• La durada del període de prova va en funció del nombre de treballadors que té l’empresa i la titulació del treballador.

L’article 14 de l’ET regula la forma, durada i els drets i deures de les persones treballadores durant el període de prova. Determinant:

• Empreses de 25 o més treballadors:
  • 6 mesos per a tècnic titulat.
  • 2 mesos per a la resta de treballadors.
• Empreses de menys de 25 treballadors:
  • 6 mesos per a tècnic titulat.
  • 3 mesos per a la resta de treballadors.

La relació laboral que s’estableix entre l’empresa i la persona treballadora es concreta en una sèrie de condicions que conformen les diferents modalitats de contractes de treball.

Els contractes de treball es classifiquen segons diversos criteris, incloent-hi la forma, la durada i la finalitat.

En primer lloc, pel que fa a la forma, els contractes poden ser verbals o escrits. Encara que els contractes verbals són legals, la normativa laboral recomana que tots els contractes siguin escrits per garantir la seguretat jurídica tant per a l’empresari com per a la persona treballadora.

En segon lloc, es classifiquen per la seva durada i segons la seva finalitat. Segons la durada, els contractes indefinits són els que no tenen una data de finalització, cosa que proporciona una major estabilitat laboral a la persona treballadora, mentre que els contractes temporals tenen una durada determinada.

Segons la seva finalitat, els contractes formatius busquen millorar les habilitats de la persona treballadora, i els de substitució es fan per cobrir necessitats temporals com ara les baixes.

Destaquen per la seva singularitat el contracte de posada a disposició (ETT) i el contracte de relleu.

L’ET disposa a l’article 15 que, en principi, tot contracte de treball es presumeix concertat per temps indefinit i a jornada completa, però que es poden fer contractes de durada determinada si és per alguna de les següents causes:

• Quan estigui justificada per una necessitat temporal de l’empresa (contractes temporals per circumstàncies de la producció i de substitució).
• Quan tingui una finalitat formativa (contracte de treball per a la formació en alternança i per a l’obtenció de pràctica professional).
• Quan tingui una finalitat de foment de l’ocupació (contractació temporal de treballadors amb discapacitats, per empreses d’inserció o per substituir jubilats parcialment).

En la figura podeu observar els tipus de contractes segons la seva durada.

Els contractes indefinits són un tipus de contractes els quals no tenen data determinada de finalització. Entre els contractes indefinits podem distingir entre:

• Els contractes ordinaris
• Els contractes fix discontinu

Ordinaris

El contracte indefinit ordinari és aquell que es concerta sense establir cap limitació de temps en la prestació dels serveis del treballador. Pot ser verbal o escrit, i es pot concertar a jornada completa o parcial.

Aquests contractes poden ser, en alguns casos, beneficiaris d’incentius a la contractació, encara que la normativa va variant segons les necessitats de cada moment.

Els incentius per a la contractació solen consistir en una bonificació en les aportacions a la SS per part de l’empresari, però també poden ser ajuts o subvencions.

S’estableixen els següents:

• Majors de 52 anys.
• Aturats llarga durada.
• Familiars d’autònoms.
• Persones amb discapacitat.
• Persones amb discapacitat en centres especials de treball. L’objectiu principal dels centres especials de treball és la integració laboral i social de persones amb discapacitat i han de tenir en la seva plantilla un mínim del 70% de persones amb discapacitat.
• Persones amb capacitat intel·lectual limitada.
• Persones en situació d’exclusió social: perceptors de rendes mínimes d’inserció (RMI), majors 18 i menors 30 procedents d’institucions de protecció de menors, persones amb problemes de drogoaddicció en procés de rehabilitació, interns en centres penitenciaris…).
• Persones en situació d’exclusió social per empreses d’inserció.
• Persones que tinguin reconeguda la condició de víctima de violència de gènere, domèstica, de terrorisme o de tracta d’éssers humans.
• Persones amb discapacitat procedents d’enclavaments laborals.

Fixos discontinus

El contracte fix discontinu és un tipus de contracte que es concerta pera :

• Treballs de caràcter estacional o vinculats a activitats productives de temporada.
• Treballs intermitents que tinguin períodes d’execució certs, determinats o indeterminats.
• Activitats realitzades en contractes mercantils o administratives.
• Contractes amb ETT.

Les característiques del contracte fix discontinu són:

• Han de ser cridats en l’ordre i la forma determinada en els convenis col·lectius respectius i el treballador pot reclamar, en cas d’incompliment, en el moment en què tingui coneixement de la falta de convocatòria.
• Les persones treballadores amb un contracte fix discontinu tenen el dret al reconeixement de l’antiguitat del temps entre crides, a accedir a llocs vacants de l’empresa, i no poden patir perjudicis en matèria de conciliació, reserva de lloc de treball o altres drets reconeguts legalment o per convenis.
• La durada és indefinida, tot i que cal indicar la durada estimada de l’activitat.
• La jornada pot ser completa o a temps parcial.
• S’ha de formalitzar per escrit en el model que s’estableixi, i hi haurà de figurar la forma i l’ordre de nomenament que s’estableixi al conveni col·lectiu.

A diferència dels contractes indefinits, els de durada determinada estableixen una data de finalització, és a dir, fixen una durada concreta per a la prestació dels serveis. Aquest tipus de contracte respon a necessitats específiques de l’empresa o circumstàncies puntuals que justifiquen la seva realització.

Els contractes temporals poden concertar-se per dos supòsits: per circumstàncies de la producció i per substitució de la persona treballadora. També s’inclouen en aquest tipus els formatius.

Per circumstàncies de la producció

El contracte temporal per circumstàncies de la producció té dues causes de temporalitat:

• L’increment ocasional i imprevisible i les oscil·lacions, que, encara que es tracti de l’activitat normal de l’empresa, generen un desconjuntament temporal entre el treball estable disponible i aquell que es requereix.
• L’increment ocasional, previsible i que tinguin una durada reduïda i clarament delimitada.

S’exclou, com a causa de temporalitat del contracte per circumstàncies de la producció, la realització de treballs que constitueixin l’activitat ordinària de l’empresa en el cas de contractes, subcontractes o concessions administratives.

Les característiques del contracte temporal per circumstàncies de la producció són:

• La durada dependrà de la causa de temporalitat. En el cas de l’increment ocasional i imprevisible la durada màxima serà de 6 mesos ampliables a 1 any per conveni col·lectiu, i es pot prorrogar per una única vegada sense arribar al màxim legal o convencional permès. En el cas de l’increment ocasional i previsible i que tinguin una durada reduïda i clarament delimitada, les empreses només podran utilitzar aquest contracte durant un màxim de 90 dies a l’any que no siguin consecutius.
• Pot concertar-se a jornada completa o a temps parcial.
• S’ha de formalitzar per escrit:
  • Quan la seva durada superi les 4 setmanes.
  • Quan es concerti a temps parcial.
• S’ha de fer constar amb precisió i claredat la causa o circumstància que ho justifiqui i, a més, la durada i el treball que s’ha de desenvolupar.
• La indemnització en el contracte per circumstàncies de la producció serà la part proporcional a 12 dies de salari per any treballat.

Substitució de la persona treballadora

El contracte de substitució s’utilitza per cobrir temporalment l’absència d’un treballador, mantenint les seves funcions actives durant el període en què no pot exercir-les. Aquest tipus de contracte estableix la durada de la substitució en funció de la reincorporació de la persona substituïda.

Les característiques del contracte de substitució de la persona treballadora són:

• En el cas de substituir una persona treballadora amb dret a reserva del lloc de treball, la durada serà el temps de la substitució. Es pot avançar el contracte fins a 15 dies abans que la persona substituïda falti de la feina.
• En el cas de l’ocupació d’un lloc de treball, la durada serà el temps que duri el procés de selecció o de promoció. No podrà durar més de 3 mesos o el termini inferior que fixa el conveni ni es pot tornar a subscriure amb el mateix objecte si ha superat la durada màxima.
• S’ha de concertar a jornada completa excepte en dos supòsits:
  • Quan el treballador substituït estigui contractat a temps parcial o quan es tracti de cobrir temporalment un lloc de treball que s’hagi de fer a temps parcial.
  • Quan el contracte es faci per completar la jornada reduïda de treballadors que exerceixin el dret reconegut a l’article 37.4, 5 i 6 de l’ET.
• S’ha de formalitzar per escrit i especificar amb precisió i claredat:
  • Caràcter de la contractació.
  • Treballador substituït.
  • Causa de la substitució.
  • Lloc de treball, cobertura definitiva de la qual es produirà després del procés de selecció externa o promoció interna.
  • Circumstància que determina la durada.
  • Feina que s’ha de desenvolupar.
• S’extingirà, amb la denúncia prèvia de qualsevol de les parts, per alguna de les causes següents:
  • Incorporació del treballador substituït.
  • Venciment del termini legalment o convencionalment establert per a la seva reincorporació.
  • Extinció de la causa de la reserva del lloc de treball.
  • Passats 3 mesos en els processos de selecció o de promoció per a la provisió definitiva dels llocs de treball o del termini que resulti aplicable en els processos de selecció a les administracions públiques.

Formatius

Els contractes formatius són un tipus de contractes que pretenen facilitar la inserció laboral del joventper mitjà de la realització d’una primera pràctica professional combinada, en el cas del contracte de formació en alternança, amb l’obtenció d’una formació, i en el cas del contracte per a l’obtenció de la pràctica professional, que la persona titulada pugui adquirir experiència professional lligada als estudis cursats.

Així doncs, depenent de l’objecte existeixen dues modalitats de contracte formatiu amb característiques diferents però amb normes comunes: de formació en alternança i d’obtenció de la pràctica professional. Podeu observar les característiques en la taula

Contracte de formació en alternança

Per poder concertar un contracte de formació en alternança, el treballador ha de complir els requisits següents:

• Les persones poden tenir qualsevol edat. En els casos en què es cursi formació per obtenir els certificats del Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals, el límit d’edat dels treballadors serà fins a 30 anys.
• No tenir la qualificació professional requerida per concertar un contracte per a l’obtenció de pràctica professional (títol universitari o de formació professional o certificat de professionalitat), tot i que es pot celebrar amb treballadors que cursin formació professional del sistema educatiu.
• No haver estat contractat per cap empresa amb un contracte de formació en alternança.
• No haver estat contractat per temps superior a 6 mesos en el mateix lloc de treball en la mateixa empresa.
• La durada mínima del contracte és de 3 mesos i la màxima és de 2 anys. Aquesta durada es pot donar en diferents períodes anuals corresponents amb els estudis, però no es pot excedir de dos anys. El límit de durada no és aplicable als contractes celebrats amb alumnes participants en projectes d’ocupació i formació.
• Les situacions d’incapacitat temporal, naixement, adopció, acolliment, risc durant l’embaràs, risc durant la lactància o violència de gènere interrompen el còmput de la durada del contracte.
• S’ha de concertar a jornada completa.
• El temps de treball efectiu, que ha de ser compatible amb el temps dedicat a les activitats formatives, no pot ser superior al 65% durant el primer any o al 85% durant el segon any de la jornada màxima prevista al conveni col·lectiu o, si no n’hi ha, de la jornada màxima legal (vegeu la taula).

• No poden fer hores extraordinàries ni complementàries, excepte per prevenir o reparar sinistres i altres danys extraordinaris i urgents, ni treballs nocturns ni treball per torns.
• La formalització del contracte i els annexos relatius als acords per a l’activitat formativa s’han de fer constar per escrit en els models oficials establerts pel Servei Públic d’Ocupació (SOC), i el seu contingut s’ha de comunicar al servei públic d’ocupació corresponent en el termini dels 10 dies següents hàbils a la seva concertació.
• La retribució s’adaptarà al conveni i no podrà ser inferior al 60%, el primer any, i del 75% el segon any. Mai serà inferior a l’SMI proporcional a la jornada efectiva de treball.
• L’activitat formativa podrà fer-se directament en un centre formatiu reconegut o a l’empresa si aquesta disposa de les instal·lacions i personal adequat.

El contingut del contracte és el següent:

• Identificació dels representants de l’empresa, centre de formació i persona treballadora.
• Identificació de les persones que exerciran la tutoria de l’empresa i del centre de formació.
• Títol de formació professional, o certificat de professionalitat, certificat parcial acumulable o certificació acadèmica objecte del contracte i detall de la formació complementària, si escau.
• Modalitat de la impartició del curs: presencial, telemàtica o mixta, en l’àmbit de la formació professional per a l’ocupació, i en règim presencial o a distància en l’àmbit educatiu, i s’ha d’indicar a l’acord del contracte quina part es desenvolupar. a l’empresa i al centre de formació, el professorat i la forma i criteris d’avaluació.
• Continguts del programa de formació, calendari, jornada, programació i horari de l’activitat laboral i de la formació, la seva distribució temporal o concentració respecte a l’activitat laboral.
• Durada de la formació, que ha de ser almenys la necessària per a l’obtenció del títol de formació professional.
• Certificat de professionalitat o de certificació acadèmica o acreditació parcial acumulable.
• Criteris per a la conciliació de les vacances a l’empresa i període no lectiu.
• L’activitat laboral ha d’estar relacionada amb les activitats formatives i la qualificació o competència adquirida; quan finalitzi el contracte, serà objecte d’acreditació.
• Un tutor o una tutora amb la formació adequada s’encarregarà de monitoritzar el pla formatiu individual que es dissenya per a cada persona i el correcte compliment de l’objecte del contracte.
• S’atenen, a més, les necessitats específiques de les persones amb discapacitat.
• Beneficis per als treballadors (reducció del 100% de la quota del treballador) i per a l’empresari (reducció de quotes empresarials).

Per a l’obtenció de la pràctica professional

Les característiques del contracte per a l’obtenció de la pràctica professional són:

• Requisits de les persones treballadores:
  • El treballador ha de tenir una titulació d’universitat, FP o certificat de professionalitat.
  • Que no hagin passat més de 3 anys des de l’obtenció del títol o certificat de professionalitat. En el cas de treballadors discapacitats, el termini s’amplia a 5 anys.
• No es pot contractar amb aquest contracte si el treballador ha estat treballant anteriorment en el mateix lloc de treball durant 3 mesos o si ha estat contractat amb una altra titulació.
• La seva durada no pot ser inferior a 6 mesos ni excedir 1 any. En aquests límits, els convenis col·lectius d’àmbit sectorial poden determinar la durada del contracte. Si el contracte per a l’obtenció de pràctica professional s’ha concertat per un temps inferior a 1 any, es poden fer pròrrogues amb una durada mínima de 6 mesos.
• El període de prova no pot ser superior a 1 mes, exceptuant el que disposi el conveni col·lectiu.
• Si al final del contracte el treballador continua a l’empresa, no pot concertar-se un nou període de prova i la durada de les pràctiques computa a l’efecte d’antiguitat en l’empresa.
• Pot concertar-se a jornada completa o a temps parcial (en aquest cas, en el contracte hi ha de figurar el nombre d’hores ordinàries de treball al dia, a la setmana, al mes o a l’any contractades i la seva distribució).
• S’ha de formalitzar per escrit, i fer-hi constar expressament la titulació del treballador, la durada del contracte i el lloc que ocuparà durant les pràctiques.

• La retribució es fixarà segons el conveni col·lectiu d’aplicació per al seu grup professional. Mai serà inferior a l’SMI proporcional a la jornada efectiva de treball.

Els contractes segons la jornada es poden celebrar a temps complet o a temps parcial.

Els contractes a temps complet s’entenen subscrits a quan es presta el servei sense superar les 40 hores setmanals de mitjana en còmput anual.

El contracte de treball s’entén subscrit a temps parcial quan s’ha acordat la prestació de serveis durant un nombre d’hores al dia, a la setmana, al mes o a l’any inferior a la jornada de treball d’un treballador a temps complet comparable.

La durada d’aquests contractes pot ser per temps indefinit o per durada determinada.

Poden realitzar-se els següents contractes a temps parcial:

• Contractes temporals per circumstàncies de la producció.
• Contractes per substitució de treballadors amb reserva del lloc de treball.
• Contractes per a l’obtenció de pràctica professional.
• Contractes de relleu.

Existeixen altres tipus de contractes que per la seva singularitat es tracten de manera diferenciada. Són:

• El de posada a disposició (ETT).
• Els de treball a distància i el de relleu.

Les empreses de treball temporal (ETT) cedeixen les persones treballadores a altres empreses (anomenades empreses usuàries) perquè prestin els seus serveis de manera temporal.

Una ETT actua com a intermediària entre l’empresa que necessita treballadors i el treballador que busca feina. Les empreses clients, també anomenades usuàries, contacten amb l’ETT per incorporar un o diversos treballadors de manera temporal, i aquesta s’encarrega buscar el candidat més adequat.

Així, quan la contractació del personal la fa una ETT existeix una triple relació laboral:

• Entre el treballador i l’ETT. El treballador és contractat per l’ETT.
• Entre l’ETT i l’empresa. Hi ha una relació mercantil: l’ETT cerca, forma i contracta persones treballadores perquè desenvolupin les funcions que l’empresa usuària del servei necessita. Contracte de posada a disposició.
• Entre l’empresa i el treballador existeix una relació de serveis, ja que el treballador presta els seus serveis per a l’empresa.
• Les persones treballadores que són contractades per una ETT tenen els mateixos drets que la resta de treballadors de l’empresa usuària.
• Tenen dret a una indemnització de 12 dies de salari per any treballat.
• La persona treballadora no ha de pagar res a l’ETT.

Podeu observar les obligacions de la persona treballadora en la taula

En la figure:figure3: podeu observar la relació laboral entre l’empresa usuària, l’ETT i la persona treballadora

Obligacions de l’empresa usuària:

• Informa l’ETT dels riscos del lloc de treball.
• Informa l’ETT sobre possibles incompliments o faltes de poder de direcció i control de l’activitat laboral.
• Vigilar que el treball es desenvolupi en condicions de seguretat.

Obligacions de l’ETT:

• Remunerar la persona treballadora.
• Formar sobre els riscos de l’empresa usuària i proporcionar-li els EPI.
• Poder sancionador sobre la persona treballadora.

El contracte s’ha de fer per escrit i en model oficial, i haurà de contenir les següents dades:

• identificació de les parts contractants
• causa del contracte de posada a disposició
• contingut de la prestació laboral
• riscos professionals del lloc de treball
• durada estimada del contracte de treball
• lloc i horari de treball
• remuneració.

El contracte de treball a distància o a domicili està recollit en l’article 13 de l’ET i en la Llei 10/2021 de treball a distància.

Les característiques dels contractes de treball a distància i a domicili són les següents:

• Podrà ser indefinit o temporal i a temps complet o parcial.
• S’ha de formalitzar per escrit.
• S’ha d’especificar el lloc on es fa el treball i comunicar al Servei Públic d’Ocupació en els 10 dies següents a la seva concertació.
• El salari del treballador a distància ha de ser, com a mínim, l’establert per al seu grup professional i funcions
• L’empresari haurà de garantir al treballador l’accés a la formació professional, per tal d’afavorir la seva promoció professional.
• Les persones treballadores poden exercir els drets de representació col·lectiva.
• L’empresari haurà d’informar el treballador quan al centre de treball hi hagi llocs de treball presencials vacants.
• Les persones treballadores tenen dret a una protecció adequada en matèria de seguretat i salut.

El contracte de relleu és un tipus de contracte de treball que es pot celebrar a temps complet o parcial i segons uns requisits establerts legalment.

Característiques del contracte de relleu

• El treballador contractat sota aquesta modalitat ha de complir un d’aquests requisits:
  • Estar aturat i inscrit en el Servei Públic d’Ocupació.
  • Estar contractat en la mateixa empresa amb un contracte de durada determinada.
• En cas de treballadors jubilats parcialment abans de complir l’edat ordinària de jubilació, la durada serà:
  • Indefinida.
  • Igual al temps que li manqui al treballador jubilat parcialment per complir l’edat ordinària de jubilació.
• La jornada serà completa o a temps parcial, com a mínim, igual a la jornada que ha reduït el treballador substituït.
• Dues persones ocupen un mateix lloc de treball.
• S’ha de formalitzar per escrit, especificant el nom, l’edat i les circumstàncies professionals del treballador substituït i les característiques del lloc de feina que desenvoluparà el rellevista.

El contracte de treball en grup és un tipus de contracte que es diferencia dels altres en el fet que es duu a terme entre una empresa i el cap d’un grup de treballadors.

Les característiques del contracte de treball en grup són les següents:

• El contracte podrà ser indefinit o temporal i a temps complet o parcial.
• Es formalitzarà per escrit o verbalment.
• El grup de treballadors tria un cap del grup, amb les següents funcions:
  • Ostentar la representació del grup i respondre de les obligacions inherents a la representació.
  • Rebre el salari de l’empresari i repartir-lo entre els membres del grup.
• L’empresari no té respecte de cada membre del grup, els drets i deures que hauria tingut en cas d’haver celebrat contractes individuals, la qual cosa comporta que:
  • El pagament del salari al cap de grup l’allibera de l’obligació.
  • El compliment de la prestació s’ha d’exigir al grup i no individualment.

En aquesta lliçó hem analitzat els tipus de relacions laborals, el contracte de treball, amb els seus elements essencials, la seva forma i la seva durada, les parts d’un contracte i el contingut mínim que ha de tenir. També hem comparat les diferents modalitats de contractació que contempla la legislació actualment.