Legislació de la prevenció de riscos laborals

L’organització del treball durant la Revolució Industrial va generar unes condicions laborals que n’evidenciaren els efectes en la salut dels treballadors. L’Estat va haver d’intervenir amb les primeres lleis socials.

Si els poders públics han de vetllar per la seguretat i higiene en el treball, ho han de fer amb una normativa que defineixi com s’ha d’actuar per prevenir els riscos laborals.

Abans de conèixer els drets i deures, cal tenir present quina és la principal normativa en matèria de riscos laborals i és la següent:

• La Constitució espanyola de 1978 estableix, dins dels principis rectors de la política social i econòmica, que els poders públics han de vetllar per la seguretat i la higiene en el treball (art. 40.2), i reconeix el dret a la protecció de la salut (art. 43).
• L’Estatut dels treballadors, en l’article 4.2.d, proclama el dret dels treballadors a la integritat física i a una adequada de seguretat i higiene, i, en el 19, regula que el treballador, en la prestació dels seus serveis, té dret a una protecció eficaç en matèria de seguretat i higiene.
• La Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals (Llei de PRL), de 8 de novembre, l’objectiu de la qual és promoure la seguretat i salut dels treballadors i definir un marc de garanties i responsabilitats, tant per a treballadors com per a empresaris.
• Reglaments i altres disposicions de desenvolupament de la Llei de PRL, entre els quals és especialment rellevant el Reial decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis de prevenció.
• Els convenis col·lectius d’empresa o del sector professional que regulen alguna matèria de seguretat i salut en el treball.

Tanmateix, la normativa europea és fonamental per al desenvolupament als països membres de la legislació en aquesta matèria. Ja en el mateix Tractat constitutiu de la Comunitat Econòmica Europea, en el seu article 18.a., indica que els estats membres han de promoure la millora del medi de treball per tal de protegir la seguretat i la salut dels treballadors. Tanmateix, hi ha nombroses directives i reglaments europeus que estableixen disposicions relatives a la seguretat i la salut, tant de caràcter general com per sectors i àrees de coneixement; per exemple, de seguretat en màquines i productes, o bé tractant també riscos específics, com els relacionats amb els productes químics.

De fet, va ser amb l’objectiu d’adaptar la normativa espanyola a la Directiva marc europea 89/391/CEE, que va sorgir el 8 de novembre de 1995, la Llei de prevenció de riscos laborals i totes les reformes legals posteriors.

En la taula es presenta la normativa en matèria de prevenció de riscos laborals.

La Llei de prevenció de riscos laborals, en el capítol III, regula els drets i les obligacions en matèria de riscos laborals per als subjectes implicats. Comprovareu que el reconeixement d’un dret del treballador implica el deure correlatiu de l’empresa, cosa que obliga a adoptar les mesures necessàries per garantir-lo.

Tot i que les administracions públiques, els representants dels treballadors i els serveis tècnics i de prevenció també hi estan implicats, la responsabilitat màxima recau sobre els empresaris com a conseqüència del poder de direcció que tenen.

És important conèixer els drets dels treballadors en matèria preventiva que es recullen en la Llei de prevenció de riscos laborals, ja que comporten obligacions que els empresaris han de conèixer i complir i que els treballadors poden exigir (drets) i també complir (deures); en cas d’incompliment poden comportar sancions importants per a empreses (si no garanteixen els drets dels empleats) i per a treballadors (si no compleixen els seus deures).

Les persones treballadores tenen el dret que sigui protegida la seva salut i seguretat en el seu lloc de treball, a més del deure genral de complir la normativa de prevenció de riscos laborals, així com cooperar amb l’empresa perquè aquesta pugui garantir les condicions de treball segurers i saludables. Els drets i les obligacions són els següents:

• Drets:
  • Dret a rebre informació i formació sobre totes les qüestions relatives a la prevenció de riscos laborals que els afectin.
  • Dret a la vigilància de la salut mitjançant reconeixements mèdics.
  • Dret de participació.
  • Dret a la gratuïtat de les mesures preventives adoptades.
  • Dret a comptar amb els equips de protecció necessaris, tant col·lectius com individuals (EPI).
  • Dret dels seus representants a paralitzar l’activitat laboral en cas de risc greu i imminent, i de tots els treballadors a abandonar el lloc de treball sense ser sancionats.
• Obligacions:
  • Complir les mesures de prevenció.
  • Fer servir de manera adequada màquines, aparells, eines, substàncies perilloses, equips de transport i, en general, qualsevol mitjà amb el qual desenvolupin l’activitat.
  • Fer servir correctament els mitjans i equips de protecció que proporcioni l’empresari, seguint-ne les instruccions.
  • No desactivar els dispositius de seguretat i utilitzar-los correctament.
  • Informar immediatament el superior jeràrquic, els delegats de prevenció o el servei de prevenció de qualsevol situació laboral que, per motius raonables, els sembli un risc per a la seguretat i la salut dels treballadors.
  • Contribuir a complir les obligacions sobre seguretat i salut laboral establertes per l’autoritat competent.
  • Cooperar amb l’empresari per tal que pugui garantir unes condicions de treball segures i sense riscos.

L’empresari té el deure de protegir la seguretat i la salut dels treballadors que estan al seu servei en tots els aspectes relacionats amb la feina.

Les obligacions generals són les següents:

• Garantir la seguretat i salut dels treballadors al seu servei en tots els aspectes relacionats amb el treball.
• Adoptar totes les mesures necessàries per protegir la seguretat i salut dels treballadors.
• Assumir el cost de les mesures de seguretat i salut.
• Complir les disposicions establertes en la normativa de prevenció de riscos.
• Planificar l’acció preventiva i l’avaluació de riscos laborals.
• Proporcionar als treballadors els equips de protecció individual (EPI).
• Informar els treballadors sobre els riscos i les mesures de prevenció.
• Garantir la formació sobre riscos laborals al treballador.
• Adoptar les mesures d’emergència.
• Elaborar el pla de prevenció.
• Garantir la protecció de col·lectius especialment sensibles. En la taula es mostren els col·lectius destacats per la normativa per rebre una protecció especial.

L’empresari ha de garantir que aquests treballadors reben informació sobre els riscos als quals s’han d’exposar, que tenen la qualificació o les aptituds professionals necessàries, que es fan controls mèdics especials i que es compleixen les mesures de protecció i prevenció de riscos.

La Llei de prevenció de riscos laborals (LPRL) configura el marc general de la prevenció, i s’hi recullen les diferents obligacions que garanteixen el dret dels treballadors a la protecció de la salut i la integritat. A banda, d’aquesta norma i dels reglaments que la desenvolupen, és necessari l’ajut d’altres normes jurídiques per establir les responsabilitats i sancions, és a dir, és necessari un sistema punitiu i reparador (específic de sancions).

Per tant, la LPRL està reforçada per aquelles altres lleis que apliquen responsabilitats generals entre empresaris i treballadors; principalment l’Estatut dels treballadors, el Codi civil i el Codi penal, i, per la normativa específica sobre sancions administratives, la Llei d’infraccions i sancions de l’ordre social (LISOS).

En el cas de les responsabilitats administratives, el marc normatiu, la LISOS tipifica les infraccions administratives específiques en matèria de prevenció de riscos laborals i estableix les sancions que es poden imposar.

Les infraccions en matèria de prevenció de riscos laborals es qualifiquen, segons el deure infringit i l’entitat del dret afectat, en tres nivells: lleu, greu i molt greu; a continuació teniu uns exemples:

Les sancions es poden imposar en diferents graus (mínim, mitjà i màxim), i els criteris que s’utilitzen per determinar aquesta gradació són els següents:

• La perillositat de les activitats desenvolupades per l’empresa.
• El caràcter permanent o transitori dels riscos inherents a aquestes activitats.
• La gravetat dels danys reals o potencials per l’absència o la deficiència de les mesures preventives necessàries.
• El nombre de treballadors afectats.
• Les mesures de protecció individual o col·lectives adoptades per l’empresari.
• L’incompliment de les advertències prèvies fetes per la Inspecció de Treball.
• La conducta general de l’empresari.

En el cas dels treballadors, estan subjectes a la responsabilitat de complir les ordres de la direcció de l’empresa; per tant, queda inclòs el fet que les persones treballadores han de complir amb els seus deures en matèria preventiva i seguir les indicacions empresarials donades en aquest àmbit.

De manera afegida, en alguns casos, també es pot incórrer en responsabilitats civils i penals i, en aquest cas, aquestes són atribuïbles tant a empresaris com a treballadors (vegeu la figura).

En aquest cas, els tribunals civils o els tribunals penals són els encarregats de determinar les sancions, que poden anar del pagament de danys i perjudicis al pagament de multes i, fins i tot, a la presó.

Les altres dues responsabilitats més en matèria de prevenció de riscos són:

• Responsabilitats civils: l’objectiu que tenen és compensar pels danys i perjudicis que s’han ocasionat a les persones pel fet que altres persones han incomplert les obligacions que tenien, que inclou qualsevol obligació com ara les imposades per la normativa laboral.
• Responsabilitats penals: aquesta responsabilitat està regulada en el Codi penal (CP), i l’objectiu que té és donar una tutela específica contra determinades conductes que atempten contra el dret dels treballadors a tenir una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut laboral i que estan tipificades com a delictes lleus o infraccions administratives o de l’ordre civil.

La vigilància de la salut és la funció preventiva de la tècnica prevenitva de Medicina del treball, que té l’objectiu de mantenir la salut del treballador. Mitjançant els reconeixements mèdics i l’educació sanitària que es proporciona durant les visites es vol evitar l’aparició de malalties, i mitjançant el tractament o la reparació adequats es vol reduir els efectes de les malaties que ja hi son presents. És per això que la vigilància de la salut és medicina preventiva, en contrast amb la medicina curativa.

La vigilància de la salut consisteix en la recollida sistemàtica i contínua de dades del personal de l’empresa per tal d’analitzar possibles problemes de salut, interpretar-los, avaluar-los i proporcionar informació sobre l’adequació o necessitat de millora de les mesures preventives aplicades a l’empresa.

A més, la vigilància de la salut suposa un instrument essencial per a la gestió de la protecció dels treballadors especialment sensibles, emparats per l’article 25 de la Llei 31/95 (LPRL)-.

El Reglament del serveis de prevenció (Reial decret 39/1997, de 17 de gener) especifica que les funcions de la vigilància de la salut són:

• La realització de les avaluacions de salut dels treballadors (reconeixements mèdics).
• L’ estudi de les malalties que es produeixin entre els treballadors i les absències del treball per motius de salut només amb l’objeciu de poder identificar i de descobrir-ne els eventuals orígens professionals i recomanar una acció adequada per protegir els treballadors.
• L’anàlisi, amb criteris epidemiològics, dels resultats de la vigilància de la salut dels treballadors i de l’avaluació dels riscos, per tal de determinar, en col·laboració amb la resta dels components del servei, la seva possible etiologia laboral i proposar les possibles mesures preventives.
• Estudiar i valorar els riscos que puguin afectar les treballadores en situació de embaràs o part recent i a aquells treballadors que el reglament anomena “especialment sensibles”.
• A més, si el personal sanitari del servei de prevenció de riscos laborals de l’empresa es troba al centre de treball, ha de proporcionar els primers auxilis i l’atenció d’urgència als treballadors víctimes d’accidents.

El reconeixement mèdic ha de presentar les següents característiques:

• Professional: l’ha de dur a terme personal sanitari qualificat.
• Específic: la vigilància es farà en funció del o dels riscos als quals està sotmès el treballador en el lloc de treball.
• Gratuït: el cost econòmic de qualsevol mesura relativa a la seguretat i salut en el treball, i per tant el derivat de la vigilància de la salut, no ha de recaure sobre el treballador (art. 14.5 de la Llei de PRL). Una conseqüència de l’anterior és la realització dels reconeixements mèdics dins de la jornada laboral o el descompte del temps invertit d’aquesta.
• Confidencial: els resultats no poden ser utilitzats amb finalitats discriminatòries, i solament hi tenen accés el personal mèdic i les autoritats sanitàries. A l’empresari i a les altres persones o òrgans amb responsabilitats en matèria de prevenció se’ls hauran de facilitar les conclusions d’aquest reconeixement en els termes de conèixer, d’una banda, l’aptitud o adequació del treballador al seu lloc de treball o funció, i, de l’altra, la necessitat d’introduir o de millorar les mesures de protecció o de prevenció.
• Voluntari: en general, la vigilància de la salut és voluntària, i l’empresari ha de garantir l’accés a tothom que s’hi vol sotmetre.

No obstant això, la normativa preventiva obliga específicament a seguir reconeixements mèdics en els següents tres casos:

• Quan ho exigeix una disposició legal per a la protecció de riscos específics i en activitats especialment perilloses.
• Quan és completament necessari per avaluar els efectes de les condicions de treball.
• Quan cal verificar si l’estat de salut del treballador constitueix un perill per a si mateix, per als altres treballadors o per a terceres persones.

Tanmateix, en els dos últims casos indicats serà necessari un informe previ dels representants dels treballadors per tal que tothom estigui assabentat de l’obligatorietat d’acceptar el reconeixement mèdic ofert per l’empresa en compliment del deure de vigilància de la salut.

La realització de les avaluacions de salut dels treballadors s’han de dur a terme en diferents ocasions:

• De manera prèvia a la incorporació al treball en certs casos:
  • Quan així ho determini una disposició legal.
  • Si es considera imprescindible per avaluar els efectes de les condicions de treball o per verificar l’adequació del treballador al seu lloc de treball o funció.
• Inicial: després de la incorporació al treball o després de l’assignació de tasques específiques amb nous riscos per a la salut.
• A intervals periòdics: per treballar amb determinats productes o en determinades condicions regulades per una legislació específica que així ho exigeixi o segons riscos determinats per l’avaluació de riscos.
• Després d’una absència prolongada del lloc de treball per motius de salut.

La protecció dels treballadors especialment sensibles a determinats riscos figura de manera específica a la Llei de PRL i obliga l’empresari a garantir la protecció de totes aquelles persones treballadores que puguin veure’s afectades de forma singular per algun risc identificat en el lloc de treball que ocupen. Els col·lectius protegits són:

• Els treballadors amb característiques personals o estat biològic conegut. Entre ells cal destacar:
  • Les persones amb una discapacitat física, psíquica o sensorial degudament reconeguda i els menors d’edat (característica personal).
  • La maternitat (estat biològic).
• Els treballadors amb estats o situacions transitòries de salut manifestes.

En el cas de la discapacitat n’hi pot haver prou amb l’informe de reconeixement d’aquesta incapacitat per part de l’òrgan o professional que el va reconèixer. En el cas de les característiques personals o estats biològics coneguts caldrà l’avaluació de la salut de la persona treballadora o, com seria el cas de la maternitat, la manifestació d’aquesta característica.

Aquesta protecció especial no és més que l’aplicació del principi d’adaptació al lloc de treball que suposa adequar l’avaluació objectiva -avaluació de riscos realitzada per a qualsevol persona treballadora de l’empresa en aquell lloc de treball concret- amb l’avaluació subjectiva -tenint en compte les capacitats personals de l’estat o característiques, actuals o bé permanents, que facin que la persona treballadora pugui ser especialment sensible a determinats riscos-.

En conseqüència, la vigilància de la salut esdevé un instrument primordial per:

• Considerar singularment el treballador i detectar aquelles característiques personals o estat biològic conegut que els faci especialment susceptibles als factors de risc existents en el seu lloc de treball actual o futur.
• Poder gestionar l’adaptació del treballador a les condicions de treball de la seva activitat laboral a través de les recomanacions i limitacions que s’indiquen a l’informe mèdic.

Un paràmetre que defineix l’organització de la prevenció a l’empresa és el grau de participació dels seus empleats en l’entramat preventiu. Els diferents graus van des de la participació bàsica fins a un compromís més profund i actiu. Que aquesta participació sigui efectiva depèn en bona part de l’exercici dels treballadors dels seus drets de participació.

Tanmateix, s’ha de destacar que un dels drets que recull l’LPRL és el de la participació dels treballadors pel que fa a la prevenció de riscos laborals i, per tant, en qüestions relacionades amb la seguretat i salut a l’empresa.

Hi ha dos òrgans de representació col·lectiva per mitjà dels quals es canalitza aquesta participació: els delegats de prevenció i el comitè de seguretat i salut.

Els delegats de prevenció són triats entre els representants dels treballadors (delegats o comité d’empresa) per exercir funcions específiques en matèria de control de la prevenció de riscos en el centre de treball. Per mitjà de la negociació col·lectiva, es pot acordar crear òrgans específics que facin les funcions que els encomanen.

Els delegats de prevenció col·laboren amb la direcció de l’empresa per millorar l’acció preventiva, duent a terme funcions de promoció i foment entre els treballadors i comandaments de l’observança de la normativa sobre seguretat, salut i condicions de treball, i fan tasques de vigilància i control relacionades amb la prevenció de riscos laborals.

El nombre de delegats de prevenció en l’empresa depèn de la plantilla d’acord amb l’escala de la taula:

En l’exercici de les competències atribuïdes als delegats de prevenció, aquests estaran facultats per:

• Acompanyar els tècnics en les avaluacions de caràcter preventiu en el centre de treball, així com els inspectors de treball en les visites i verificacions que facin en els centres de treball per comprovar el compliment de la normativa preventiva, podent formular davant d’ells les observacions que estimin oportunes.
• Tenir accés, amb les limitacions previstes normativament, a la informació i documentació relativa a les condicions de treball que siguin necessàries per a l’exercici de les seves funcions. Quan la informació estigui subjecta a les limitacions ressenyades, haurà de ser subministrada de manera que es garanteixi el respecte de la confidencialitat.
• Ser informats per l’empresari sobre els danys produïts en la salut dels treballadors una vegada que aquell n’hagués tingut coneixement, podent presentar-se, encara que sigui fora de la seva jornada laboral, en el lloc dels fets per conèixer-ne les circumstàncies.
• Rebre de l’ empresari les informacions obtingudes de les persones o òrgans encarregats de les activitats de protecció i prevenció en la l’empresa, així com dels organismes competents per a la seguretat i la salut de treballadors.
• Fer visites als llocs de treball per exercir una tasca de vigilància i control de l’estat de les condicions de treball, podent, amb aquesta finalitat, accedir a qualsevol zona d’aquests i comunicar-se durant la jornada amb els treballadors, de manera que no s’alteri el normal desenvolupament del procés productiu.
• Rebre de l’empresari informació sobre l’adopció de mesures de caràcter preventiu i per a la millora dels nivells de protecció de la seguretat i la salut dels treballadors.
• Proposar a l’òrgan de representació dels treballadors l’adopció de l’acord de paralització d’activitats en cas de risc greu i imminent.
• En general, ser consultats de manera prèvia de qualsevol acció prevista per l’empresa que pugui tenir efectes substancials sobre la seguretat i salut dels treballadors.

El temps que utilitzen els delegats de prevenció per desenvolupar les funcions es considera temps de treball efectiu, sense que sigui imputat al crèdit horari que reconeix l’Estatut dels treballadors en l’exercici de les funcions de representació.

El comitè de seguretat i salut és un òrgan paritari i col·legiat de participació, previst en els articles 38 i 39 de l’LPRL; el comitè està destinat a la consulta regular i periòdica de les actuacions de l’empresa en matèria preventiva.

La seva missió ha de ser participar en l’elaboració, implantació i seguiment dels plans i actuacions de l’empresa en matèria de seguretat i salut. Entre les actuacions possibles, destaca el fet de poder promoure iniciatives sobre millores en els mètodes i procediments de treball per fer-los més segurs i proposar calendaris per millorar les condicions de seguretat o corregir les deficiències normatives.

Un cop coneguts els drets de participació, que són els mínims establerts per normativa, es poden observar diferents nivells d’implicació i participació dels treballadors a les empreses i organitzacions:

• Sense participació o parcialment inactiu: els empleats estan informats sobre les polítiques de prevenció de l’empresa i compleixen amb les normes establertes de les quals han rebut informació o formació, però no son consultats sobre les decisions de l’empresa i el compliment de la norma quant a la participació és mínim o inexistent.
• Participació legal activa: els treballadors participen en activitats de formació i capacitació en prevenció de riscos laborals. Poden identificar i reportar riscos potencials en el seu entorn de treball.
• Col·laboració i suggeriments: en aquest nivell, els empleats més enllà de les obligacions de consulta i participació legalment previstos col·laboren activament amb els responsables de prevenció, aportant suggeriments i millores. La comunicació entre empleats i directius és fluida, cosa que facilita la implementació de mesures preventives més efectives. Aquests treballadors ajuden a fomentar una cultura de seguretat i prevenció a tota l’empresa.
• Integració en la gestió: la prevenció de riscos s’integra completament en el sistema de gestió de l’empresa, i tots els nivells de l’organització, des de la gerència fins als treballadors, assumeixen responsabilitats preventives d’acord amb les seves funcions, construint entre totes les persones de l’empresa una forta cultura preventiva proactiva.

Amb el propòsit de reforçar la integració de la prevenció a l’empresa, en determinats supòsits d’especial risc i perillositat, la normativa preventiva (LPRL, RSP i normativa de sectors específics com el de la construció) estableix la presència necessària de la figura del recurs presencial preventiu. Aquesta figura és una forma destacada de participació dels treballadors a l’empresa donant-los un paper actiu determinat dins les accions preventives de l’organització.

La normativa obre la porta al fet que puguin ser recurs preventiu:

• Un o diversos treballadors designats de l’empresa.
• Un o diversos membres del servei de prevenció propi de l’empresa.
• Un o diversos membres dels serveis de prevenció aliens concertats per l’empresa.

El recurs preventiu, en l’àmbit de les seves funcions de vigilància, ha de portar a terme les funcions següents:

• Fer les indicacions necessàries per al compliment correcte i immediat de les activitats preventives.
• Comunicar a l’empresari qualsevol incompliment de les activitats preventives, perquè aquest adopti les mesures necessàries.
• Posar en coneixement de l’empresari l’absència, la insuficiència o la falta d’adequació de les mesures preventives. En aquest cas, l’empresari ha d’adoptar immediatament les mesures necessàries per corregir les deficiències, i ha de modificar la planificació de l’activitat preventiva i, si escau, l’avaluació de riscos laborals.

Els recursos preventius han de tenir la capacitat suficient -formació adequada per a la tasca (el mínim és el nivell bàsic PRL)-, disposar dels mitjans necessaris i ser suficients en nombre per fer l’esmentada vigilància, i hauran de romandre al centre de treball durant el temps que es mantingui la situació perillosa.

La presència al centre de treball dels recursos preventius és necessària en els supòsits següents:

• Quan els riscos puguin agreujar-se o modificar-se en el desenvolupament del procés o de l’activitat a causa de la concurrència de diferents operacions que es desenvolupen de manera successiva o simultània, i que facin necessari el control de la correcta aplicació dels mètodes de treball.
• Quan es duguin a terme activitats o processos que reglamentàriament siguin considerats com a perillosos o amb riscos especials.
• Quan la necessitat d’aquesta presència sigui requerida per l’autoritat laboral (requeriment de la Inspecció de treball).

Tant en l’àmbit internacional com en l’àmbit nacional hi ha uns organismes que són els encarregats de vetllar per la seguretat i salut dels treballadors.

En l’àmbit internacional tenim l’OIT (Organització Internacional del Treball). Els seus objectius principals són promoure els drets laborals, fomentar oportunitats d’ocupació dignes, millorar la protecció social i enfortir el diàleg en el tractament d’assumptes relacionats amb el treball.

L’OIT és responsable d’elaborar i supervisar les Normes internacionals del treball, i vol garantir que aquestes normes es respectin tant en els principis que tenen com a la pràctica.

En l’àmbit europeu tenim l’Agència Europea per a la Seguretat i Salut en el Treball (European Agency for Safety and Health at Work). És un òrgan de la Unió Europea que té l’objectiu de fomentar la millora del medi de treball, protegir la salut i seguretat dels treballadors i proporcionar tota la informació científica, tècnica i econòmica d’utilitat en la protecció de la salut i la seguretat en el treball.

La seva pàgina web Agencia Europea para la Seguridad y la Salud en el Trabajo és plena d’informació, guies tècniques, eines pràctiques, infografies i recursos. Entre aquests destaca la secció del Napo, l’heroi animat que amb les seves pel·lícules ha esdeevingut el gran embaixador de les campanyes divulgatives europees de PRL.

En l’àmbit nacional, que té les competències generals sobre l’ámbit laboral, tenim els organismes següents:

• Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (CNSST). És un òrgan col·legiat assessor de les administracions públiques en la formulació de les polítiques de prevenció, i participa en les matèries de seguretat i salut en el treball.
• Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (INSST). És un òrgan tècnic autònom que depèn administrativament del Ministeri de Treball i Afers Socials, i que fa una feina molt important en informació, divulgació, assessorament, estudi i formació de la prevenció dels riscos laborals.

Probablement, la divulgació tècnica és la funció de més impacte de L’INSST. Així, aquest organisme crea guies tècniques i les notes tècniques en matèria de prevenció, que són documents, sense caràcter legal, que fixen orientacions per a empresaris i treballadors per tal d’ajudar-los a interpretar els reglaments que desenvolupen la normativa en PRL.

Els serveis centrals són a Madrid, i té centres nacionals a Barakaldo, Sevilla i Barcelona, cadascun dels quals té competència tècnica en alguna especialitat. El de Barcelona és el Centre Nacional de Condicions de Treball. Tanmateix, també trobem a cada província Centres de Seguretat i Salut, com a centres dependents de l’INSST.

• Inspecció de Treball i Seguretat Social. És l’òrgan tècnic que depèn del Ministeri de Treball i Afers Socials.

La Inspecció de Treball i Seguretat Social és l’òrgan sancionador principal per a incompliments de tipus administratiu: les sancions que imposa poden ser econòmiques (multes o recàrrecs sobre les prestacions en cas d’incapacitat permanent), però també poden sancionar amb altres obligacions, com ara la paralització de l’activitat de l’empresa.

En l’àmbit autonòmic, i pel fet que les autonomies tenen atribuïdes funcions d’execució de la legislació preventiva, també trobem organismes responsables de l’assessorament i divulgació tècnica a les empreses i treballadors.

En el cas de Catalunya, aquest organisme és l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral (ICSSL), que compleix serveis d’assessorament i d’assistència tècnica en matèria de seguretat i condicions de salut laboral. D’aquesta manera, organitza, desenvolupa i promou la investigació i les activitats relacionades amb la formació i la seva promoció en el territori català.

Per altra banda, val a dir que, encara que la Inspecció de Treball i de Seguretat Social és un cos de l’Estat, actualment la gestió està traspassada a la Generalitat de Catalunya per a les empreses i els treballadors amb centres de treball situats a Catalunya.

En aquesta lliçó s’han estudiat els principals aspectes normatius referits a la prevenció. Així, s’ha mostrat el marc normatiu i s’han relacionat els drets i deures d’empresaris i treballadors. S’ha aprofundit en com els treballadors, a través de la seva participació a l’empresa i la figura del recurs presencial preventiu, són un element clau de la prevenció a l’empresa. Finalment, hem conegut els organismes públics referents de la prevenció, ja que són una altra eina per poder gestionar la prevenció de les empreses del territori.