La digitalització en els sectors productius

Al llarg de la lliçó anirem veient les principals tecnologies que impulsen la digitalització en els sectors productius. Entre d’altres: automatització i robòtica, l’Internet de les coses, el big data, la intel·ligència artificial i la fabricació digital. La digitalització permetrà que els processos productius siguin més àgils, eficients i sostenibles (millora de l’eficiència operativa, personalització del producte, reducció de costos, flexibilitat). Apareixeran nous models de negoci (economia de plataformes, serveis basats en dades).

Però no tot seran avantatges. La digitalització en l’empresa també ha d’afrontar reptes com ara la capacitació de la força laboral, l’adaptació als nous paradigmes i tecnologies, tenir en compte la seguretat en les dades i processos, i les inversions econòmiques per fer front al procés de digitalització.

Abans d’entrar en matèria, farem un repàs a les revolucions industrials que s’han succeït des del segle XVIII.

Hi ha consens que avui dia estem en plena quarta revolució industrial. Volem estudiar quines revolucions industrials van precedir, on som ara i cap a on pot evolucionar la història. En cadascuna de les revolucions van canviar les fonts d’energia bàsiques, els tipus d’activitats industrials i els mitjans de comunicació disponibles per desplaçar les mercaderies, les persones i la informació. Per tant, van marcar una transformació radical en l’economia, la producció i la societat.

Els punts clau de la primera revolució industrial són:

• Context: finals del segle XVIII i principis del XIX.
• Principals innovacions: màquina de vapor, mecanització de la producció i ús del carbó com a font d’energia.
• Impacte: va transformar la producció artesanal en producció mecanitzada, especialment en sectors com la indústria tèxtil i siderúrgica. Va facilitar el transport (trens, vaixells a vapor) i la urbanització.

La primera revolució industrial (indústria 1.0) és el procés de transformació econòmica, social i tecnològica que va tenir lloc a Anglaterra a mitjan segle XVIII i la va convertir durant molt de temps en el primer productor de béns industrials del món. Es va estendre més tard en gran part de l’Europa Occidental (França, Alemanya…) i als Estats Units. A Catalunya i Espanya va arribar significativament més tard (tren Barcelona-Mataró, 1848).

Aquest procés d’evolució condueix la societat des d’una economia agrícola tradicional fins a una altra caracteritzada per processos de producció mecanitzats. L’economia basada en el treball manual va ser reemplaçada per la indústria i la manufactura. La concentració de treballadors a les fàbriques va donar lloc al naixement d’una nova classe social, el proletariat, amb l’avantatge de tenir un salari fix i el desavantatge d’unes condicions laborals precàries.

Els orígens de la revolució industrial els hem de cercar en les idees de la Il·lustració i la revolució científica i concretament amb la invenció de la màquina de vapor per James Watt l’any 1774. El primer ús pràctic de la màquina de vapor, i que va ser l’esperó per al seu desenvolupament, va ser poder bombar l’aigua que s’omplia en les mines de les conques mineres d’Anglaterra i Gal·les.

Els punts clau de la segona revolució industrial són:

• Context: finals del segle XIX i principis del XX.
• Principals innovacions: electricitat, motor de combustió interna i línies d’assemblatge a les fàbriques. Comunicacions (telègraf, telèfon i comunicacions per ràdio).
• Impacte: va accelerar la producció en massa, facilitant la fabricació de béns a gran escala. Va introduir l’electricitat com a font d’energia, millorant la productivitat i el transport (automòbils, avions). També va donar lloc a nous materials, com ara l’acer i productes químics.

Des de finals del segle XIX fins a principis del segle XX (I Guerra Mundial), el procés d’industrialització va canviar la seva naturalesa i el creixement econòmic va variar de model. Els canvis tècnics van continuar ocupant una posició central, juntament amb l’aparició de noves formes d’energia (gas i electricitat), nous materials (acer i petroli), nous sistemes de transport (bicicleta, automòbil, avió, noves màquines de vapor) i noves formes de comunicació (telègraf, telèfon, ràdio). Tot això va produir transformacions en cadena que van afectar el treball i el sistema educatiu i científic, la grandària i la gestió de les empreses, la forma d’organització del treball i el consum, i també la política.

Una de les conseqüències de l’aparició i ús de l’electricitat és l’aparició de la indústria i els components electrònics. Estem referint-nos a la primera indústria electrònica: l’analògica. Ràpidament es va aplicar a les comunicacions. Primer la comunicació amb fils (telègraf, codi Morse), i tan aviat com va ser possible, la comunicació sense fils (ràdio, primeres emissores de ràdio com a servei públic).

En aquest sentit, un cas paradigmàtic del progrés que va representar la segona revolució industrial (indústria 2.0) és la conquesta de l’Oest americà, amb l’expansió del tren i el telègraf per arribar des dels estats de la costa est fins a Califòrnia, a la costa oest dels Estats Units, durant la segona meitat del segle XIX.

Els punts clau de la tercera revolució industrial són:

• Context: segona meitat del segle XX.
• Principals innovacions: electrònica, informàtica i automatització.
• Impacte: va introduir els primers ordinadors i la tecnologia digital en els processos productius. L’automatització mitjançant robots i software va augmentar l’eficiència en fàbriques, i les telecomunicacions van revolucionar la connectivitat global. Apareix l’Internet comercial. Va marcar l’inici de l’era digital.

La tercera revolució industrial (també anomenada societat de la informació o indústria 3.0) sorgeix a mitjan anys quaranta del segle XX, seguida d’una gran onada de progressos tecnològics i científics. Si haguéssim de triar un invent/descoberta que donaria un tret de sortida a tots els avenços escolliríem la invenció del transistor de silici l’any 1954 (els físics John Bardeen, Walter H. Brattain i William Shockley van rebre el Premi Nobel de Física l’any 1956). Aquest avenç va ser fonamental per impulsar la miniaturització i la popularització de la tecnologia electrònica, donant lloc a la revolució dels semiconductors i, eventualment, als circuits integrats i la informàtica moderna.

Tots aquests avenços van ser liderats pels Estats Units, l’Europa Occidental i el Japó, que van conduir a un creixent desequilibri de poder entre nacions, en el marc d’una política de blocs (bloc capitalista i bloc comunista). Entrat el segle XX, la tercera revolució industrial va arribar amb la televisió (enormes canvis culturals) i els primers ordinadors a les empreses (mainframes, IBM com a principal fabricant, ús de targetes perforades), i els primers ordinadors personals més tard (anys vuitanta). Les empreses van canviar progressivament el seu model organitzatiu per adaptar-se als canvis constants de les tecnologies informàtiques disponibles.

Evolució de l'electrònica

Per veure com ha evolucionat la indústria electrònica i el procés de miniaturització podem comparar com era una ràdio als anys trenta del segle XX i com ho era als anys vuitanta del segle XX (vegeu la figura). En els dos casos estem parlant de ràdios analògiques que sintonitzaven emissores de ràdio que emetien en senyal analògic. A l’esquerra podem veure una ràdio antiga (avui seria de col·leccionista), amb una rodeta per sintonitzar la freqüència i una altra per al volum, i per dins podem localitzar les vàlvules de buit (petits tubs de raigs catòdics), que entre altres coses servien per amplificar el senyal. La segona ràdio, a la dreta, també té les rodetes (sintonització i volum). Aquesta ràdio és substancialment més petita, utilitza materials plàstics allà on sigui possible, i a dins veiem una miniaturització i integració dels components. Les vàlvules de buit s’han substituït per transistors de silici (que són molt més petits i estables i pateixen moltes menys avaries), condensadors, resistències, etc.

Si donem una volta encara més a la tecnologia, al final d’aquesta revolució industrial ja trobaríem les ràdios digitals. Ara no caldrien rodetes, amb botons n’hi hauria prou, que poden sintonitzar ràdios digitals (les emissores de ràdio i televisió també han migrat a l’emissió de senyals digitals).

En aquesta etapa és obligatori parlar de la cursa espacial (missió Apollo 11 i l’arribada de l’home a la Lluna l’any 1969), que va esperonar avenços tecnològics sense precedents a força d’invertir ingents quantitats de diners per part de l’administració dels Estats Units.

A nivell empresarial, les empreses adopten els avanços tecnològics i s’ajusta la producció a la demanda. Comença a utilitzar-se autòmats programables (PLC) en la fabricació, amb robots i màquines que reemplacen els humans en la cadena de muntatge. La indústria de l’automòbil va anar evolucionant i també va absorbir tots els avenços tecnològics, de manera que cada vegada la indústria de l’automòbil feia servir més components electrònics i miniaturització.

Internet va aparèixer a finals dels anys seixanta, però es va desenvolupar gradualment durant les dècades següents fins a convertir-se en la xarxa global que coneixem avui. Els seus inicis es remunten al projecte ARPANET (1969), una xarxa creada pel Departament de Defensa dels Estats Units per connectar diferents centres de recerca i universitats. ARPANET es va basar en la tecnologia de commutació de paquets i va ser la primera xarxa a utilitzar el protocol TCP/IP, que encara avui és la base d’Internet. Per al gran públic, Internet va arribar a finals dels anys noranta (1996), transformant per sempre més la nostra societat:

També en aquest moment es pren consciència del canvi climàtic i la crisi ecològica, i es comencen a utilitzar les energies renovables, com ara l’energia solar, eòlica i hidràulica. També les innovacions en l’emmagatzematge d’energia (bateries recarregables, piles d’hidrogen), desenvolupament de la xarxa elèctrica intel·ligent i la promoció dels vehicles elèctrics i híbrids.

Els punts clau de la quarta revolució industrial són:

• Context: actualitat (segle XXI).
• Principals innovacions: intel·ligència artificial, Internet de les coses (IoT), big data, impressió 3D, biotecnologia i automatització avançada.
• Impacte: la fusió d’allò físic, digital i biològic està canviant tots els sectors productius. Els sistemes intel·ligents i connectats permeten la personalització massiva, la presa de decisions basada en dades i noves formes d’interacció entre humans i màquines.

La quarta revolució industrial (indústria 4.0), en la qual estem immersos, representa un canvi profund en la manera com les societats produeixen, consumeixen i interactuen amb la tecnologia, amb un impacte massiu en l’economia global, el treball i el futur de la humanitat. Representa una transformació global marcada per l’ús intensiu de tecnologies digitals avançades en els processos industrials, econòmics i socials. Aquesta revolució integra la digitalització i l’automatització amb tecnologies emergents com la intel·ligència artificial (IA), el big data, l’Internet de les coses (IoT), la computació en núvol, la robòtica avançada i la impressió 3D.

Característiques clau de la quarta revolució industrial:

• Convergència del món físic, digital i biològic: combina la producció física amb sistemes ciberfísics, on màquines, sensors i dispositius digitals estan interconnectats i poden comunicar-se i prendre decisions automàticament.
• Internet de les coses (IoT): els dispositius i les màquines connectats recullen i comparteixen dades en temps real, permetent el monitoratge i gestió remota de fàbriques, equips i infraestructures.
• Intel·ligència artificial (IA) i automatització: les màquines i els sistemes utilitzen la IA per processar grans volums de dades, aprendre i prendre decisions més intel·ligents i autònomes, millorant l’eficiència i reduint la necessitat d’intervenció humana.
• Big data i anàlisi predictiva: el processament massiu de dades permet a les empreses obtenir informació en temps real per optimitzar la producció, detectar falles abans que es produeixin i predir les necessitats futures dels clients o del mercat.
• Fabricació additiva (impressió 3D): la impressió 3D permet el prototipat ràpid de components i la seva fabricació personalitzada, reduint costos de producció i el temps necessari per crear prototips i productes a mida (vegeu la figura).
• Cadenes de subministrament intel·ligents: les cadenes de subministrament estan integrades amb sistemes digitals que optimitzen els fluxos de materials, productes i informació de manera eficient i autònoma.

Tot això fa que l’impacte de la quarta revolució industrial deixi una empremta profunda en la nostra societat: transformació de sectors productius (automòbil, salut, logística, energia); noves oportunitats laborals i reptes (la digitalització pot eliminar alguns llocs de treball tradicionals, però també crea noves oportunitats en sectors tecnològics, científics i creatius); producció més flexible i personalitzada (la combinació de dades i tecnologia permet produir productes personalitzats a gran escala, adaptant-se millor a les necessitats individuals dels consumidors); economia sostenible (la indústria 4.0 fomenta una producció més eficient i sostenible, reduint l’ús d’energia, matèries primeres i residus, alhora que promou l’economia circular):

Adaptar-se a tots aquests canvis comporta uns desafiaments per a la nostra societat. Per exemple: ciberseguretat, privacitat de les dades i desigualtat social (si no es gestiona adequadament, els beneficis de la digitalització poden concentrar-se en mans d’unes quantes empreses o països, augmentant la bretxa entre rics i pobres).

La cinquena revolució industrial (també anomenada indústria 5.0) és un concepte emergent que s’enfoca en la col·laboració entre humans i màquines intel·ligents per tal d’aconseguir una producció més personalitzada, sostenible i centrada en el benestar social. A diferència de la quarta revolució industrial (l’actual), que prioritza l’automatització i la intel·ligència artificial, la cinquena revolució cerca integrar la creativitat humana amb l’eficiència de les tecnologies avançades.

Característiques clau de la cinquena revolució industrial:

• Col·laboració home-màquina: a diferència de l’automatització completa que cerca la indústria 4.0, la indústria 5.0 busca que humans i robots (o sistemes intel·ligents) treballin de forma col·laborativa. Això aprofita la capacitat creativa i intuïtiva dels humans juntament amb la precisió i poder de computació de les màquines (vegeu la figura).
• Personalització massiva: gràcies a les tecnologies avançades, com ara la intel·ligència artificial i la fabricació digital, es busca produir béns i serveis més personalitzats, adaptats a les necessitats individuals dels consumidors, tot mantenint l’eficiència en la producció.
• Sostenibilitat: un enfocament clau és l’adopció de pràctiques més sostenibles, impulsant l’economia circular i l’ús eficient dels recursos per tal de reduir l’impacte ambiental de la producció industrial.
• Ètica i responsabilitat social: la cinquena revolució industrial posa un fort èmfasi en el benestar humà i social. Es mira que la tecnologia no només generi eficiència econòmica, sinó que també millori la qualitat de vida dels treballadors i la societat en general, respectant l’ètica i reduint la desigualtat.
• Inclusió i humanització de la tecnologia: mentre que la quarta revolució industrial dona importància a l’automatització i la reducció de la mà d’obra, la cinquena cerca reintegrar als humans en els processos productius, amb rols més creatius i participant en la presa de decisions.

Impacte que s’espera de la indústria 5.0:

• Noves oportunitats laborals: en lloc de substituir els treballadors per màquines, es generaran llocs de treball que requereixin habilitats creatives, emocionals i estratègiques, on els humans col·laborin amb les tecnologies avançades.
• Innovació social: les empreses s’enfocaran més en solucions tecnològiques que beneficiïn tant el medi ambient com a les comunitats, amb un enfocament en la sostenibilitat, la reducció de la desigualtat i l’ètica en la presa de decisions.
• Ecosistemes industrials humanitzats: les fàbriques intel·ligents de la cinquena revolució no només seran eficients i tecnològicament avançades, sinó també inclusives i respectuoses amb el benestar dels empleats, creant espais de treball més col·laboratius i orientats al benestar.

La cinquena revolució industrial és una fase en què els avenços de la tecnologia (intel·ligència artificial, robòtica, etc.) no reemplacen els humans, sinó que els complementa. Això permet una producció més eficient, ètica i centrada en les persones, equilibrant la sostenibilitat en un món cada cop més tecnològic:

La digitalització és el procés pel qual les organitzacions poden disposar de tota la informació rellevant (dades) per al seu producte o servei en un temps adequat, proporcionada per un entorn connectat en tota la cadena. La digitalització implica la integració de tecnologies digitals avançades en tots els processos industrials i productius. Aquesta revolució no només transforma la manera de fabricar i produir, sinó també com es gestionen les dades, es prenen decisions i es crea valor en tots els sectors econòmics. A través de la digitalització, es busca aconseguir una producció més intel·ligent, eficient, flexible i personalitzada.

La digitalització de la indústria 4.0 està articulada per un conjunt d’habilitadors digitals (tecnologies que permeten la consecució dels reptes que planteja la nova revolució) que s’apliquen a diferents àmbits de l’empresa. L’objectiu de digitalitzar l’empresa és guanyar competitivitat a partir de l’increment del valor lliurat als clients per la doble via de millora de prestacions i reducció de cost a partir d’una major eficiència en els processos.

En el camí de transformar els sectors productius (empreses) cap a una major digitalització podem distingir els següents processos, que es podran portar a terme gràcies a les tecnologies habilitadores:

• Automatització de tots els processos, mitjançant la sensorització i robotització, de manera que la intervenció humana sigui cada cop menor.
• Emmagatzematge intel·ligent (AI Storage): les dades obtingudes pels nostres sensors (big data) necessiten un emmagatzematge d’altres prestacions i escalable a demanda.
• Anàlisi de les dades (data analytics) mitjançant programari i intel·ligència artificial que permeti adoptar solucions de manera autònoma i possibiliti l’optimització del procés, obrint la possibilitat de comercialitzar les dades.
• Interconnexió dels sistemes: les màquines, els robots i els components IoT es poden comunicar entre ells, formant una xarxa interconnectada.
• Sensorització de tota la cadena de valor, capturant dades que permetran el control i anàlisi dels processos industrials (vegeu la figura).
• Programari en el producte (firmware): a l’IoT, molts components són intel·ligents, i porten incorporats microcontroladors programats. El software que contenen s’anomena firmware. Aquests components IoT poden llegir directament la informació dels sensors i prendre decisions per tal que els actuadors regulin el sistema o el procés de fabricació (vegeu la figura).
• Transformació cap a la prestació de serveis. Tots aquests processos van encaminats a oferir als nostres clients serveis personalitzats i optimitzats, i oferir productes ajustats a les seves necessitats. El nostre producte podrà millorar gràcies a les dades i el monitoratge que els clients fan del nostre producte. Totes les dades generades s’hauran de transformar i estructurar de manera que tinguin valor per si mateixes, de manera que eventualment també es podran vendre les dades.

L’objectiu d’aquest apartat serà repassar els diferents departaments que tenim en una empresa, i com la digitalització es pot aplicar a cadascun d’ells, mirant els avantatges que això comporta. La digitalització ha d’afectar tots els departaments, de manera que aquest nou paradigma de funcionament formarà part de la cultura de l’empresa.

A continuació enumerarem els diferents departaments que trobem en una empresa tipus, i com aquests departaments es poden beneficiar de la digitalització.

El departament de vendes i màrqueting s’encarrega de la relació amb els clients i de les estratègies de vendes i col·locació dels productes i serveis.

Com podem aplicar la digitalització

• CRM (Customer Relationship Management): sistemes per gestionar relacions amb clients, seguiment de vendes, campanyes de màrqueting i anàlisi de dades de clients.
• Eines d’automatització de màrqueting: campanyes automatitzades per correu electrònic, gestió de xarxes socials i publicitat online. * Big data i anàlisi de comportament del consumidor: segmentació avançada de clients i personalització de campanyes.

Beneficis

• Millor coneixement del client i personalització de les ofertes.
• Augment de les vendes gràcies a estratègies dirigides i basades en dades.
• Automatització de tasques repetitives, estalviant temps i costos.
• Mesura precisa de l’efectivitat de les campanyes publicitàries.
• Organització i recordatoris de manera que no es perdin oportunitats de venda.

El departament de finances i comptabilitat porta la gestió econòmica de l’empresa, incloent-hi totes les obligacions fiscals que s’exigeixen a la companyia, i pot planificar les inversions que ha de fer aquesta.

Com podem aplicar la digitalització

• ERP (Enterprise Resource Planning): sistemes que integren la gestió financera, la facturació i el control d’inventaris.
• Pagaments electrònics i facturació digital: plataformes per gestionar pagaments, processament automàtic de factures.
• Anàlisi financera automatitzada: sistemes d’informes financers i predicció basada en dades.

Beneficis

• Reducció d’errors en la comptabilitat i en el processament de dades.
• Informes financers en temps real, millorant la presa de decisions.
• Més control sobre les operacions financeres i la liquiditat.
• Estalvi de temps i millora de la gestió de fluxos de caixa.
• Integració amb CRM, HRM i gestió de l’inventari.
• Automatització de comandes a proveïdors quan s’esgoti l’estoc.

El departament de recursos humans gestiona les altes i baixes d’empleats, permisos i vacances, i també la seguretat laboral.

Com podem aplicar la digitalització

• Sistemes de gestió de talent i HRM (Human Resource Management): plataformes per gestionar dades de treballadors, contractes, nòmines i beneficis.
• Eines de reclutament digital: programari per a la cerca, selecció i seguiment de candidats.
• E-learning i formació en línia: plataformes per oferir formació digital als treballadors.

Beneficis

• Processos de contractació més ràpids i eficients.
• Millora de la gestió del talent i de la retenció de treballadors mitjançant dades objectives.
• Reducció de temps i costos en la gestió de nòmines i documentació.
• Augment de la productivitat mitjançant la formació contínua i personalitzada.
• Control de presència, control i gestió del teletreball.

El departament d’operacions i producció s’encarrega de tots els processos industrials i de fàbrica, que en definitiva són les principals tasques que l’empresa té encomanada.

Com podem aplicar la digitalització

• Internet de les coses (IoT): dispositius connectats per monitorar i optimitzar les màquines i la cadena de producció.
• Automatització i robòtica: robots i màquines controlades digitalment per a la producció automàtica.
• Fabricació additiva (impressió 3D): per a la creació de prototips ràpids i fabricació a mida.
• Sistemes MES (Manufacturing Execution System): per a la gestió de la producció en temps real.

Beneficis

• Millora de l’eficiència i la productivitat amb menys temps d’inactivitat.
• Més precisió en la producció i reducció de malbarataments.
• Reducció de costos operatius gràcies a l’automatització.
• Flexibilitat en la producció per adaptar-se a les demandes del mercat en temps real.

El departament de logística té en compte l’estoc (balanç de compres i vendes, controls d’inventari i magatzem), de manera que mai faltin components en la cadena de subministrament, i que no s’acumuli l’estoc en els magatzems. Hem de suposar que avui dia les empreses estan internacionalitzades, i que el flux de compres i vendes abasta un mercat global.

Com podem aplicar la digitalització

• Sistemes de gestió de magatzem (WMS) i cadenes de subministrament digitals: optimització d’inventaris, seguiment de comandes i fluxos de materials.
• Plataformes d’integració de proveïdors: eines que permeten la col·laboració en temps real amb proveïdors.
• Anàlisi predictiva i intel·ligència artificial: per predir la demanda i ajustar l’estoc.

Beneficis

• Millora de l’eficiència en la gestió d’inventaris i reducció de costos d’emmagatzematge.
• Temps de lliurament més ràpids i optimitzats, millorant la satisfacció del client.
• Predicció precisa de la demanda, evitant excessos o dèficits d’estoc.
• Més col·laboració i visibilitat en tota la cadena de subministrament.

El departament d’atenció al client gestiona la comunicació amb el client i les xarxes socials, de manera que es posa el client al centre d’atenció.

Com podem aplicar la digitalització

• Bots de conversa i assistents virtuals: atenció al client automatitzada i disponible 24/7.
• CRM i plataformes omnicanal: gestió centralitzada de totes les interaccions amb el client (xarxes socials, correus electrònics, trucades).
• Anàlisi de sentiment: monitoratge de comentaris de clients per conèixer l’opinió en temps real.

Beneficis

• Millora de l’experiència del client amb respostes ràpides i solucions immediates.
• Optimització dels processos d’atenció gràcies a la centralització de les dades de clients.
• Més fidelització del client gràcies a una resposta personalitzada i en temps real.
• Reducció de la càrrega de treball manual per als agents humans.

El departament d’innovació (I+D) s’encarrega de millorar els productes (i serveis) existents, i crear-ne de nous, de manera que l’empresa estigui al dia de les innovacions tecnològiques i de la competència.

Com podem aplicar la digitalització

• Plataformes de disseny digital: eines per crear prototips i simular productes virtualment.
• Impressió 3D i fabricació additiva: per accelerar el desenvolupament de productes i la creació de prototips.
• Col·laboració digital: plataformes per facilitar la col·laboració entre diferents equips en el desenvolupament de nous productes.

Beneficis

• Reducció dels temps de llançament de nous productes al mercat.
• Capacitat per crear productes més personalitzats i ajustats a les necessitats del client.
• Millora de la innovació gràcies a una col·laboració més fluida entre equips.
• Costos menors en la creació de prototips.

El departament de tecnologies de la informació porta la implantació i el manteniment de tot el parc informàtic de l’empresa, tant a nivell de sistemes, com de programari, i la formació als empleats.

Com podem aplicar la digitalització

• Automatització de processos IT: monitoratge automàtic de xarxes, sistemes i aplicacions.
• Ciberseguretat avançada: implementació de sistemes de seguretat digitals basats en IA per detectar amenaces.
• Computació en núvol: externalització d’infraestructures i dades en entorns cloud.

Beneficis

• Millora en la gestió dels sistemes i més eficiència operativa.
• Protecció millorada contra ciberatacs i pèrdues de dades.
• Reducció de costos d’infraestructura física.
• Capacitat d’escalar serveis d’IT segons les necessitats de l’empresa.

La tecnologia de la informació (Information Technology, IT) i la tecnologia de l’operació (Operation Technology, OT, o bé tecnologia operacional, tecnologia operativa) són dos conceptes clau que sovint es troben en les empreses, especialment en indústries, que busquen modernitzar-se i digitalitzar els seus processos. Tot i que ambdues àrees estan relacionades amb la tecnologia, tenen objectius diferents i s’apliquen en contextos diferents. A mesura que les empreses es mouen cap a la quarta revolució industrial (indústria 4.0), aquestes dues àrees cada vegada estan més interconnectades.

La IT fa referència a la gestió i l’ús de la tecnologia per emmagatzemar, processar i transmetre informació dins d’una organització. Afecta principalment els sistemes informàtics i la infraestructura digital que donen suport a les operacions empresarials.

Funcions de la TI:

• Gestió de dades: inclou bases de dades, servidors, sistemes de correu electrònic i altres sistemes per a l’emmagatzematge i el processament de la informació.
• Gestió de comunicacions: infraestructura de xarxa, equips de telecomunicació (routers, tallafocs) que garanteixen l’accés a Internet i al núvol.
• Ciberseguretat: protecció dels sistemes informàtics i les dades contra ciberatacs i pèrdues de dades.
• Sistemes empresarials: implantació de sistemes com els ERP (Enterprise Resource Planning), CRM (Customer Relationship Management) i altres programaris que gestionen operacions empresarials generals.
• Suport tècnic: inclou la gestió de la infraestructura IT, com ordinadors, xarxes, programari i dispositius.

Exemples d’aplicació de la TI

És tota la infraestructura hardware i software que permet a l’empresa gestionar la informació de forma fluida. Per exemple, bases de dades d’empleats, clients i altres dades empresarials; solucions de seguretat digital com tallafocs i programes antivirus; plataformes de col·laboració en línia, com Microsoft 365 o Google Workspace, i equipament informàtic (servidors, portàtils, terminals punt de venda).

L’OT fa referència a les tecnologies utilitzades per controlar i monitorar els sistemes físics i processos industrials dins d’una organització. S’aplica directament als equips i processos de producció o de servei. Estem pensant en una empresa industrial, una fàbrica.

Per controlar processos industrials en fàbrica, més que ordinadors, trobem elements programables als quals podem connectar sensors i actuadors. Per exemple, PLC (programmable logic controller), Arduino i Raspberry Pi (RPI).

Funcions de l’OT

• Control de processos industrials: supervisió i control de màquines, sistemes d’automatització i processos en fàbriques, plantes energètiques o altres entorns operacionals.
• Gestió d’equips físics: inclou màquines, sistemes robòtics, sensors, PLC (Programmable Logic Controllers), SCADA (Supervisory Control and Data Acquisition) i altres sistemes per controlar les operacions físiques.
• Monitoratge en temps real: utilització de sensors i tecnologies de control per recollir dades en temps real sobre la producció, la qualitat o el rendiment dels equips.

Exemples d’aplicació de l’OT

Sistemes SCADA que controlen i monitoren màquines en una fàbrica o en plantes de generació d’energia; robòtica industrial per automatitzar la fabricació de productes; controladors programables (PLC) que supervisen i ajusten màquines i processos.

En la taula s’expliquen les diferències entre tecnologia de la informació (IT) i tecnologia de l’operació (OT):

Amb l’arribada de la quarta revolució industrial i la indústria 4.0, la convergència d’IT i OT s’ha tornat crítica. Això implica la integració de les dades i les tecnologies operatives per millorar l’eficiència, la presa de decisions i la flexibilitat en les empreses. Per dir-ho d’una altra manera, la separació entre processos informàtics (tecnologies de la informació) i processos industrials serà cada cop més difusa. Podem trobar ordinadors dins de les fàbriques i plantes industrials, i el concepte d’ordinador queda menys definit i pot prendre múltiples formes, dimensions, capacitats (una Raspberry Pi també es pot considerar un ordinador).

Beneficis de la convergència IT-OT:

• Més eficiència operativa: la combinació de dades operacionals (OT) amb dades empresarials (IT) permet una presa de decisions més informada i precisa.
• Monitoratge en temps real: les dades dels sensors (OT) poden ser analitzades per sistemes IT per oferir visió immediata del rendiment dels equips.
• Manteniment predictiu: la integració de IT i OT permet la predicció de falles en equips industrials, evitant interrupcions inesperades.
• Optimització de processos: l’ús de tecnologies digitals avançades com el big data, intel·ligència artificial (IA) i machine learning a partir de dades operacionals permet optimitzar la producció.
• Sostenibilitat: la supervisió precisa dels processos industrials mitjançant IT i OT pot reduir el consum d’energia i minimitzar el malbaratament.

Per tot el que hem estat dient, les empreses que no estiguin digitalitzades hauran de prendre aquest camí si volen sobreviure a les dinàmiques del segle XXI. Sovint una empresa està digitalitzada en alguns departaments, però en d’altres no s’han pres les mesures oportunes. Tampoc és un tot o res. Sempre hi ha un marge de millora per automatitzar tasques i processos. Al final, com diu el lema, “tot el que pugui ser software serà software”.

La digitalització d’una empresa industrial implica la integració i l’automatització de tots els processos, des de la producció i la logística fins a la gestió financera i les interaccions amb els clients. Entre d’altres, podem destacar els avantatges següents:

• Eficiència operativa: abans, la comunicació entre departaments era lenta; ara, la informació flueix de manera ràpida i eficient, sense pèrdua d’informació i registre de totes les interaccions.
• Millora de la qualitat: el monitoratge en temps real i la recopilació de dades permeten un control de qualitat més efectiu.
• Més flexibilitat: abans, les empreses clàssiques tenien estructures rígides; la digitalització permet una major flexibilitat per adaptar-se a canvis en la demanda.
• Presa de decisions basada en dades: amb totes les dades acumulades, la presa de decisions és informada, objectiva i estratègica.
• Experiència del client millorada: amb els sistemes CRM, les solucions digitals permeten una gestió més efectiva de les relacions amb els clients.
• Reducció de costos: l’eficiència operativa redueix costos a llarg termini.
• Integració de la cadena de subministrament: amb la integració completa es millora la visibilitat, la coordinació i l’eficiència.
• Innovació contínua: l’empresa adopta ràpidament les noves tecnologies i models de negoci.
• Més competitivitat: en adoptar tecnologies emergents, l’empresa es manté competitiva, i respon àgilment als canvis en les condicions del mercat.
• Millora en la seguretat: s’implementen mesures de seguretat avançades per protegir les dades.

Avui dia no hi ha cap empresa que tingui un menor o major grau de digitalització. De totes maneres, sempre hi ha camí per córrer a l’hora de millorar processos i procediments. Per a una empresa clàssica que es vol digitalitzar, un camí típic a seguir seria:

• Presa de consciència digital.
• Implementació de tecnologies bàsiques: CRM, ERP. Base de dades única per a tota l’empresa.
• Automatització de processos clau: gestió d’inventari, comptabilitat.
• Adopció de tecnologies emergents: IoT, big data, analítica de dades.
• Integració de la cadena de valors: des de la producció, fins al lliurament del producte al client i servei postvenda.
• Canvi cultural i formació: foment d’una cultura orientada a la innovació i l’adaptabilitat. Formació contínua.
• Enfocament en l’experiència del client.
• Agilitat i flexibilitat empresarial: metodologies àgils i adaptació contínua.
• Gestió estratègica de dades: presa de decisions basada en dades.
• Models de negoci innovadors.