Instal·lació de portals web d'aprenentatge

Els entorns virtuals d’aprenentatge (Virtual Learning Environment), anomenats habitualment portals web d’aprenentatge, són programes creats per facilitar l’ensenyament alhora que permeten un aprenentatge més dinàmic i flexible que els sistemes tradicionals.

Aquests entorns aprofiten els avantatges que ofereixen les tecnologies de la informació per permetre la comunicació entre els diferents agents implicats en el procés educatiu.

Tot i que un entorn virtual d’aprenentatge pot aplicar-se a diferents àmbits, el més usual és l’àmbit educatiu, tant per centres educatius com per cursos de formació. En aquest sentit, el formador presenta els seus materials, que poden ser interactius, en format digital, i fa el seguiment de les activitats i porta el control de l’avaluació, alhora que està sempre en comunicació amb els seus alumnes. Hi ha una gran diversitat de recursos disponibles que garanteixen un procés d’aprenentatge dinàmic, constructivista i amè.

D’altra banda, els alumnes disposen de múltiples eines per comunicar-se i col·laborar, resoldre dubtes i treballar cooperativament, en general sense limitacions horàries ni espacials.

Seguint un dels principis del constructivisme social, se sap que els éssers humans elaboren coneixement a partir de la relació social. Aplicant aquest concepte al món de l’educació, ens trobem que l’alumne passa a participar de forma activa i conscient en el procés d’aprenentatge. En aquest sentit, les plataformes virtuals d’aprenentatge afavoreixen que es pugui potenciar aquest aspecte.

La facilitat d’ús d’aquests entorns és una de les claus del seu èxit; uns recursos mínims (un ordinador i una connexió a Internet) i unes habilitats elementals en la utilització d’aquestes eines informàtiques, garanteixen que tothom hi pugui tenir accés.

Per entendre una mica millor què és Moodle i en general els entorns virtuals d’aprenentatge podeu veure la presentació següent: http://download.Moodle.org/docs/es/presentation_es.swf.

Aquests són els recursos que proporciona Moodle i que els professors, en mode edició, poden afegir als seus cursos:

• Fitxer: és un document en qualsevol format (PDF, ODT, DOCX …): una imatge, un full de càlcul, un fitxer d’àudio o vídeo…
• Carpeta: ajuda a organitzar els fitxers i pot contenir altres carpetes. Ens permet agrupar fitxers en una carpeta i visualitzar-la al curs, reduint l’espai ocupat a la pàgina principal d’aquest, si ho comparem amb el que ocuparia si afegíssim cada fitxer per separat com a recurs del curs.
• Etiqueta: s’utilitza per inserir títols i elements multimèdia, i així organitzar la resta de recursos del curs.
• Pàgina: es tracta d’una pàgina web, per tant navegable, que el professor edita mitjançant un editor HTML.
• Llibre: s’utilitza per crear un conjunt de pàgines organitzades en capítols. Poden contenir text, elements multimèdia i enllaços. Es tracta de continguts més llargs que els fitxers.
• Paquet de contingut IMS: es tracta d’un llibre però navegable com una pàgina web. Resulta complex de configurar i crear.
• URL: permet enllaçar qualsevol contingut d’Internet.

En la figura podeu observar el submenú per afegir un nou recurs.

Els alumnes participen generant i lliurant documents, responent a preguntes, afegint contingut o fins i tot donant la seva opinió.

Els formadors creen activitats dirigides als alumnes i en poden rebre el resultat per tal d’avaluar-los i fer-ne el seguiment.

Hi ha una gran varietat d’activitats diferents. Poden ser de dos tipus: individuals i col·laboratives.

Alguns exemples d’activitats individuals són:

• Consulta: és una pregunta i un conjunt de possibles respostes per triar. Permet al professor fer reflexionar a l’estudiant o verificar la seva comprensió respecte algun tema.
• Eina Externa: és un enllaç a recursos d’aprenentatge d’altres llocs web que permet a l’alumne interaccionar per millorar el seu aprenentatge.
• Enquesta: és un conjunt de preguntes que permet al professor recopilar dades sobre els estudiants i el seu aprenentatge i també obtenir retroacció respecte a la seva manera d’ensenyar.
• Lliçó: és una seqüència de preguntes i respostes que permet al professor crear una experiència d’aprenentatge adaptatiu. El sistema pregunta i l’alumne ha de donar una resposta. L’itinerari que segueix està en funció de les respostes proporcionades per l’alumne.
• Paquet SCORM: permet carregar fàcilment qualsevol paquet SCORM i convertir-lo en contingut del curs. Aquest es mostra en diferents pàgines web per les quals es pot navegar.
• Qüestionari: és un conjunt de preguntes de diferents tipologies (selecció múltiple, veritable-fals, aparellaments, resposta breu, numèriques) que permeten al professor avaluar als alumnes. El professor pot permetre més d’un intent, les preguntes poden sortir en un ordre diferent cada vegada i es poden escollir aleatòriament d’un banc de preguntes.
• Tasca: és una activitat que permet al professor donar instruccions a l’alumne, recollir-ne els treballs lliurats, avaluar-los i respondre-li amb una retroacció.

Alguns exemples d’activitats col·laboratives són:

• Base de dades: permet als participants crear un recull de dades heterogeni (imatges, documents, adreces web, textos…) i després treballar-hi, per exemple, fent cerques i mostrant la informació. S’utilitzen per mantenir col·leccions d’enllaços web, revistes, ressenyes de llibres i altres.
• Glossari: és un recull de termes i les seves definicions corresponents. El glossari pot ser una activitat col·laborativa si el creen els alumnes, o bé un recurs didàctic més si el crea el professor.
• Taller: permet la recollida dels treballs lliurats pels alumnes i l’avaluació entre ells. L’avaluació pot ser anònima i el professor pot indicar la rúbrica per facilitar-la. L’alumne rep dues notes, la del propi treball i la de l’avaluació realitzada.
• Wiki: permet la creació col·lectiva de documents web. Els alumnes editen el document i afegeixen, modifiquen o treuen contingut. Es pot utilitzar per tal que els alumnes creïn els seus apunts de classe.

En la figura podeu observar el submenú que permet afegir una nova activitat.

Un rol és una col·lecció de permisos definida per a tot el sistema que podeu assignar als usuaris en contextos específics. La combinació de rol i context defineix les accions que l’usuari pot fer a les pàgines. Tractant-se d’un entorn d’aprenentatge, els rols més comuns que ofereix Moodle és el de professor i estudiant a més del d’administrador per gestionar el portal.

Les eines de comunicació als portals web d’aprenentatge són un element bàsic en el procés d’aprenentatge; la comunicació amb el professor, els dubtes que aclareixen els companys o les discussions i el debat són necessaris i ajuden l’alumne.

Aquestes són algunes de les eines existents per a la comunicació dels portals web d’aprenentatge:

• Fòrum de notícies: també anomenat tauler, on participa el professor per escriure avisos i notícies i els estudiants només poden llegir.
• Fòrums: hi pot participar tothom; s’organitza en temes que agrupen els missatges dels usuaris. Es poden crear nous temes, afegir-hi missatges o contestar missatges d’altres usuaris. Es pot seguir la cronologia i conèixer l’autoria dels comentaris.
• Missatgeria: funciona com un sistema de correu intern en l’aplicació. Es poden enviar missatges a un o diversos usuaris. El sistema en manté el registre.
• Xats: permeten la comunicació en directe; d’aquesta manera es poden resoldre dubtes fàcilment entre usuaris que estiguin connectats simultàniament. No en queda cap registre.
• Bitàcoles: també anomenades blogs, que funcionen com un diari on es poden escriure pensaments, anècdotes, informar d’esdeveniments interessants o en general afegir qualsevol contingut que no estigui necessàriament relacionat amb la matèria del curs però que l’autor cregui que pot ser interessant per als altres usuaris.

A part, hi ha algunes activitats que es poden fer servir com a eines de comunicació, com ara les enquestes o les qüestions.

Abans d’instal·lar qualsevol programari cal fer una tasca prèvia de comprovació; s’ha de determinar si el sistema compleix tots els requisits i té tot allò necessari.

En aquest sentit Moodle és un programari que treballa sobre un entorn web dinàmic i amb una base de dades; concretament està escrit en llenguatge PHP i en general s’utilitza una base de dades MySQL, i per tant cal preparar aquest entorn abans de començar a instal·lar-lo.

Per entendre la diferència entre pàgines web estàtiques i dinàmiques cal preguntar-se quin és el rol de l’usuari. En una pàgina web estàtica l’usuari és un simple espectador, pot llegir documents, veure imatges o altres continguts multimèdia: aquest era l’ús clàssic de la web. En canvi, en un entorn dinàmic es pot crear el contingut, es pot afegir un comentari, per exemple en un fòrum o en una wiki, es pot pujar un document i compartir-lo —una imatge o un vídeo—, es pot crear un blog per explicar un viatge on d’altres usuaris poden dir la seva. Internet n’és ple d’exemples: Youtube (vídeos), Flickr o Picasa (fotografies) o Blogger (bitàcoles) en són alguns.

D’aquí se’n desprèn per una banda la necessitat d’una base de dades on s’enregistra i interrelaciona tota aquesta informació que aporten els usuaris, i per una altra la necessitat d’un llenguatge que permeti mostrar aquest contingut dinàmic. Imagineu un àlbum de fotografies a la web: un dia pot tenir una fotografia, al dia següent en pot tenir 10, i l’altre en pot tenir 30; amb un llenguatge estàtic caldria modificar la pàgina cada vegada, caldria un programador web i els canvis no serien immediats.

A més, és necessari un tercer element, el servidor web, que podeu entendre des de dos punts de vista diferents: per una banda és l’ordinador que accepta les peticions dels navegadors web dels clients i els retorna els documents que mostren, i per una altra és el programari que gestiona aquesta funcionalitat.

En la taula es mostren alguns exemples de programes que inclouen com a mínim l’Apache, el PHP i el MySQL.

Al web www.apachefriends.org podreu descarregar el XAMPP per Linux i Windows amb informació detallada sobre el procés d’instal·lació. Concretament, a www.apachefriends.org/es/faq_linux.html trobareu indicacions per a realitzar la instal·lació en Linux.

Finalment també hem d’assegurar-nos que els futurs usuaris del portal web hi tinguin accés. Per exemple, si només són usuaris d’una xarxa local es pot instal·lar en un dels ordinadors de la xarxa, però si voleu que els usuaris tinguin accés a l’aplicació des d’Internet cal que ens assegurem que l’ordinador on s’instal·la és accessible des de la web o bé utilitzar un servidor preparat d’algun proveïdor d’hostatge de webs.

Per fer la instal·lació d’un portal web d’aprenentatge cal que seguiu els passos que s’exposen a l’esquema de la figura. Us pot ser útil el següent tutorial:

Aquest és un procediment general per a qualsevol portal d’aprenentatge o fins i tot per a qualsevol aplicació que funcioni amb tecnologies similars; com a exemple es descriuen els passos per instal·lar el Moodle (en podeu obtenir informació més detallada a la pàgina oficial del https://docs.moodle.org/28/en/Main_page):

1. Comprovar els requisits al web del Moodle. Cal que recordeu que a més del programari hi ha altres requisits que cal comprovar abans de començar amb la instal·lació; per exemple, l’espai de disc dur o la memòria necessària. Més informació a: https://docs.moodle.org/28/en/Installing_Moodle#Requirements.

2. Baixar l’última versió del portal d’aprenentatge Moodle corresponent a la vostra plataforma. Trobareu diverses opcions per baixar el programari. Més informació a https://download.moodle.org/releases/latest/. També hi ha instal·ladors per al Windows o Mac OS que tenen a més el programari addicional: el XAMPP per al Windows i el MAMP per al Mac OS.

3. Descomprimir i copiar els fitxers a l’arrel del servidor web. Una vegada baixat el paquet amb els fitxers, cal que localitzeu la carpeta arrel del servidor web, aquella que gestiona el servidor. En el sistemes operatius Linux la carpeta arrel per defecte és /var/www.

Seguidament hi col·locareu els arxius descomprimits. En la figura en podeu observar el resultat.

4. Crear una base de dades buida anomenada moodle. Abans de continuar amb la instal·lació cal crear una nova base de dades anomenada moodle i un usuari que hi tingui accés amb uns determinats privilegis.

Hi ha diverses maneres de fer-ho: es pot fer servir la consola del MySQL (figura) o l’eina phpMyAdmin, que és una aplicació web per administrar la base de dades i que s’instal·la amb la majoria de paquets (figura).

Des de la consola del MySQL cal executar les següents instruccions:

CREATE DATABASE moodle DEFAULT CHARACTER SET utf8 COLLATE utf8_unicode_ci;
GRANT SELECT, INSERT, UPDATE, DELETE, CREATE, CREATE TEMPORARY TABLES, DROP, INDEX, ALTER ON moodle.* TO moodleuser@localhost IDENTIFIED BY 'moodleuser';

Cal que introduïu el vostre usuari i la contrasenya corresponent. A l’exemple l’usuari és moodleuser (a TO moodleuser@localhost) i la contrasenya és moodleuser (a IDENTIFIED BY ‘moodleuser’).

Per crear un nou usuari amb els permisos necessaris podeu executar l’ordre SQL següent (figura):

També es pot fer servir el MySQL Workbench. Es tracta d’una eina gràfica molt utilitzada en l’administració de bases de dades. Podeu trobar-ne més informació a la pàgina oficial de MySQL Workbench:

http://www.mysql.com/products/workbench/

5. Crear el directori per a les dades (moodledata). Moodle requereix un directori on emmagatzemar tots els seus fitxers.

sudo mkdir /var/www/moodledata
sudo chmod 0777 /var/www/moodledata

6. Documentar la instal·lació. Anotar els paràmetres de configuració i la informació més rellevant. Cal fer un apunt: en tot procés d’instal·lació o manteniment informàtic o de caràcter general serà necessari documentar les tasques fetes i els paràmetres establerts. Ara és un bon moment per començar la documentació d’aquesta instal·lació. Creeu un nou document i indiqueu l’arbre de directoris del servidor web (per exemple, http://localhost/moodle i la base de dades MySQL a http://localhost/phpMyAdmin) i l’usuari i paraula clau d’accés a la base de dades.

7. Iniciar el programa instal·lador que us anirà guiant i seguir les instruccions acuradament, corregint els possibles errors que vagin sorgint. En primer lloc cal escollir l’idioma de la instal·lació (figura). Moodle està traduït a molts idiomes i té una gran comunitat d’usuaris a Catalunya; per tant teniu disponibles tant el català com el castellà.

A continuació es fa una primera comprovació de la configuració PHP. Si hi ha algun missatge d’error en aquest punt, cal que reviseu els paràmetres de configuració del PHP o accediu a la pàgina oficial del PHP per obtenir-ne més informació: http://www.php.net.

En el pas següent (figura), l’instal·lador verificarà que existeix el directori anomenat moodledata i que té els permisos d’escriptura i lectura adients. Aquest directori conté les dades que es generen arran de l’ús del portal, documents dels usuaris, imatges, etc. En cas d’errada el podeu crear vosaltres mateixos, preferentment a la ubicació que us indica l’instal·lador.

A continuació se’ns demana que confirmem el controlador de la base de dades (figura):

Després es mostra la configuració de la base de dades i l’usuari que hi té accés (figura), aquí cal indicar l’usuari creat amb anterioritat.

La instal·lació de Moodle també valida algunes extensions del PHP necessàries per al funcionament correcte de l’aplicació. No són imprescindibles però és un bon exercici activar o habilitar les extensions que solucionen algun problema (figura).

Durant la instal·lació també podreu afegir l’idioma seleccionat al començament del procés (figura), tot i que des de l’aplicació en funcionament en qualsevol moment es poden afegir nous paquets d’idioma.

El procés continua amb la creació de les taules a la base de dades, i finalment el resultat de la instal·lació és la base de dades amb les taules inicialitzades i el fitxer config.php, on es troba la configuració del sistema.

En qualsevol moment es pot tornar a iniciar la instal·lació de Moodle esborrant el fitxer config.php i obrint la carpeta arrel de Moodle amb un navegador web.

8. El darrer pas és configurar el compte d’usuari administrador amb accés complet al portal Moodle i indicar la configuració de la pàgina d’entrada que es mostra als usuaris a l’inici (figura). Les dades que introduïu sempre es poden modificar; cal que empleneu les dades obligatòries (indicades amb un asterisc vermell), però sobretot no perdeu la contrasenya.

El procés d’instal·lació finalitza i si tot ha estat correcte podreu visualitzar la pàgina d’inici del portal (figura).

Un exemple del contingut de l’arxiu config.php en finalitzar el procés d’instal·lació de Moodle (documenteu, afegiu el fitxer de configuració a la documentació de la instal·lació) és el següent:

<?php  // Moodle configuration file

unset($CFG);
global $CFG;
$CFG = new stdClass();

$CFG->dbtype    = 'mysqli';
$CFG->dblibrary = 'native';
$CFG->dbhost    = 'localhost';
$CFG->dbname    = 'moodle';
$CFG->dbuser    = 'moodleuser';
$CFG->dbpass    = 'moodleuser';
$CFG->prefix    = 'mdl_';
$CFG->dboptions = array (
  'dbpersist' => 0,
  'dbport' => 3306,
  'dbsocket' => '',
);

$CFG->wwwroot   = 'http://localhost/moodle';
$CFG->dataroot  = '/var/www/moodledata';
$CFG->admin     = 'admin';

$CFG->directorypermissions = 0777;

require_once(dirname(__FILE__) . '/lib/setup.php');

// There is no php closing tag in this file,
// it is intentional because it prevents trailing whitespace problems!

Es generen una gran quantitat de taules durant la instal·lació, però no cal que us preocupeu gaire, ja que en general no cal fer cap acció directament sobre la base de dades.

Està connectat l'usuari administrador.