Resum
La telemàtica és la ciència que estudia les tècniques necessàries per a la transmissió de dades, entre un emissor i un receptor, per mitjà d’una xarxa de telecomunicacions.
Definim la transmissió de dades com la transferència d’informació codificada d’un punt a un altre, o d’altres, mitjançant senyals elèctrics, electroòptics o electromagnètics.
La comunicació és el procés mitjançant el qual es transporta informació; aquesta informació viatja en un senyal que es transmet des de l’emissor fins al receptor. L’emissor i el receptor coneixen el mateix codi; per això són capaços d’interpretar els senyals per obtenir la informació.
Un mòdem –modulador i desmodulador– converteix el senyal digital en analògic i, quan arriba al receptor, transforma el senyal analògic en digital.
Els estàndards de xarxes proporcionen la base per a la transmissió de dades, per a la fabricació d’equips de xarxa compatibles i per al disseny de sistemes operatius de xarxa.
Hi ha dos models de comunicació principals que utilitzen capes: el model de referència OSI (open system interconnection, ‘interconnexió de sistemes oberts’) i el model de protocol TCP/IP (transport control protocol/Internet protocol, ‘protocol de control de transport/protocol d’Internet’) o model d’Internet.
Els protocols de comunicació són conjunts de normes i procediments emprats per realitzar una comunicació. Controlen tots els aspectes de la comunicació de dades:
- Com es construeix la xarxa física.
- Element de llista de pics.
- Com es connecten els ordinadors a la xarxa.
- Com es dóna format a les dades per transmetre-les.
- Com es controlen els errors.
- Etc.
El model de referència OSI, llançat el 1984, és l’esquema descriptiu que va crear l’ISO. Aquest model proporciona als fabricants un conjunt de normes que faciliten una compatibilitat i una operabilitat més grans entre els tipus de tecnologies de xarxa produïts per diverses empreses d’arreu del món.
Per a cada una de les capes del model de referència OSI hi ha definides un conjunt de normes o característiques que ha de complir; és a dir, cada capa disposa d’un protocol específic per tal de subministrar els serveis que li són encomanats.
La capa d’aplicació és la capa del model OSI més pròxima a l’usuari, ja que proveeix de serveis de xarxa les seves aplicacions. És l’única capa que no proporciona serveis a cap altra capa OSI, sinó només a aplicacions que es troben fora del model OSI.
Les missions principals de la capa de sessió són:
- Iniciar, administrar i finalitzar les sessions entre dos ordinadors que es comuniquen.
- Proporcionar els seus serveis a la capa de presentació.
- Sincronitzar el diàleg entre les capes de presentació dels dos ordinadors.
- Regular la sessió.
La capa de transport segmenta les dades originals a l’ordinador emissor i les assembla dins del sistema de l’ordinador receptor.
La capa de xarxa proporciona connectivitat i selecció de ruta entre dos sistemes d’ordinadors que poden estar ubicats en xarxes geogràficament diferents.
La capa d’enllaç de dades proporciona trànsit de dades de confiança per mitjà d’un enllaç físic. Aquesta capa s’ocupa del direccionament físic, de la topologia de xarxa, de l’accés a la xarxa, de la notificació d’errors, del lliurament ordenat de trames i del control de flux.
La capa física defineix les especificacions elèctriques, mecàniques, de procediment i funcionals per activar, mantenir i desactivar l’enllaç físic entre sistemes finals.
La capa d’aplicació TCP/IP es correspon amb les capes d’aplicació, presentació i sessió del model OSI.
La capa de transport TCP/IP es correspon amb la capa de transport del model OSI.
TCP és un protocol fiable orientat a la connexió, que fa que un flux d’octets o bytes de l’aplicació de la màquina origen sigui lliurat sense errors a l’aplicació de qualsevol màquina destinació de la xarxa.
UDP és un protocol no fiable, sense connexió, per a aplicacions que no requereixen ni l’assignació d’una seqüència ni el control de flux de TCP, o que volen utilitzar els seus mitjans de control propis.
La capa d’Internet del model TCP/IP és equivalent a la capa de xarxa del model OSI.
La capa d’accés a la xarxa del model TCP/IP és equivalent a les capes d’enllaç i física del model OSI.
El propòsit de la capa física és transportar un corrent de bits en brut d’una màquina a una altra.
Els dispositius de xarxa es connecten a altres dispositius, principalment ordinadors centrals. Aquests dispositius mouen o controlen el trànsit de la xarxa. Els concentradors (hubs), els commutadors (switches) i els encaminadors (routers) són alguns exemples de dispositius de xarxa.
Hi ha diverses classificacions de xarxes, segons el criteri que s’empri:
- L’extensió geogràfica
- La titularitat de la xarxa
- Client-servidor (d’igual a igual, peer-to-peer)
- La topologia de la xarxa
Les LAN estan dissenyades per fer el següent:
- Operar en una àrea geogràfica limitada (un edifici).
- Permetre als usuaris accedir a serveis de banda ampla.
- Proporcionar connectivitat amb els serveis locals.
- Connectar dispositius adjacents.
Les MAN estan dissenyades per proporcionar als usuaris la distribució de dades interconnectant les diverses XAL.
Les WAN estan dissenyades per donar connexió a equips en una àrea geogràfica molt extensa.
La topologia física ens diu com és la distribució del cablatge. La topologia lògica ens diu com accedeixen al mitjà les dades.