Activitats

En aquesta activitat aprendrem a utilitzar el comandament de TCP/IP ping (packet Internet groper) des d’una estació de treball; també aprendrem a usar el comandament traceroute (tracert) des d’una estació de treball, i, finalment, observarem les ocurrències de resolució de noms amb servidors WINS i DNS.

Aquesta pràctica de laboratori es pot realitzar amb qualsevol sistema operatiu. Es tracta d’una pràctica no destructiva que es pot fer en qualsevol màquina sense que es produeixin canvis en la configuració del sistema. L’ideal és que aquesta activitat es dugui a terme en un entorn de LAN connectat a Internet. Es pot efectuar des d’una sola connexió remota per mitjà d’un mòdem o connexió de tipus DSL.

Nota: Ping s’ha utilitzat en molts atacs de denegació de serveis (DOS) i un gran nombre d’administradors de xarxa han deshabilitat la resposta a les peticions d’eco (ping) als seus encaminadors de vora. Si l’administrador de xarxa ha deshabilitat la resposta a les peticions d’eco, aleshores és possible que un ordinador amfitrió (host) remot aparegui com si estigués fora de línia quan, en realitat, la xarxa és operativa.

Pas 1. Establir i verificar la connectivitat a Internet.

Això garanteix que l’ordinador tingui una adreça IP.

Pas 2. Accedir a l’indicador de comandament.

Pas 3. Fer ping a l’adreça IP d’un altre ordinador. Per utilitzar-lo, n’hi ha prou d’executar-lo mitjançant un indicador d’ordres o terminal que pot ser en Windows, Linux o Macintosh.

Nota: A Linux, per defecte, l’indicador no s’atura i s’ha d’apagar mitjançant <Ctrl+C>. Per això es preferible especificar el nombre de pings que volem fer amb l’opció -c.

A la finestra, escriviu-hi ping, un espai i l’adreça IP d’un ordinador connectat a la vostra xarxa.

Ping fa servir la funció de petició d’eco i resposta d’eco ICMP per provar la connectivitat física.

Com que ping s’informa en quatre intents, dóna una indicació de la fiabilitat de la connexió. Vegeu-ne els resultats i verifiqueu que ping ha tingut èxit. El ping ha estat reeixit? En cas contrari, realitzeu la detecció de problemes corresponent.

Si hi ha un segon ordinador en xarxa, intenteu fer ping a l’adreça IP de la segona màquina.

Observeu-ne els resultats:

Pas 4. Fer ping a l’adreça IP de la passarel·la per defecte.

Intenteu fer ping a l’adreça IP de la passarel·la (gateway) per defecte, si n’hi ha. Si el ping ha tingut èxit, significa que hi ha connectivitat física a l’encaminador a la xarxa local i, probablement, amb la resta del món.

Pas 5. Fer ping a l’adreça IP de retrobucle d’aquest ordinador.

Escriviu els comandaments següents: ping 127.0.0.1.

La xarxa 127.0.0.0 es reserva per a les proves de retrobucle (loopback). Si el ping té èxit, TCP/IP està ben instal·lat i funciona en aquest ordinador.

El ping ha estat reeixit?

En cas contrari, realitzeu la detecció de problemes corresponent.

Pas 6. Fer ping en el nom d’amfitrió d’un altre ordinador.

Intenteu fer ping en el nom d’amfitrió d’un altre ordinador connectat a la vostra xarxa. Vegeu-ne els resultats. Observeu que la primera línia del resultat mostra el nom d’amfitrió, m450 en l’exemple, seguit de l’adreça IP. Això significa que l’ordinador ha pogut resoldre el nom d’amfitrió en una adreça IP. Sense resolució de noms, el ping hauria fallat perquè TCP/IP només entén les adreces IP vàlides, no els noms. Si ping ha tingut èxit, significa que la connectivitat i la detecció de les adreces IP es poden fer amb tan sols un nom d’amfitrió. De fet, les diverses xarxes més antigues es comunicaven així.

Pas 7. Fer ping al lloc web de Cisco.

Escriviu el comandament següent: ping www.cisco.com.

La primera línia de resultat mostra el nom de domini plenament qualificat (FQDN), seguit de l’adreça IP. En alguna part de la xarxa un servei de denominació de domini (DNS) ha pogut resoldre el nom en una adreça IP. Els servidors DNS resolen noms de domini, no d’amfitrió, en adreces IP.

Sense aquesta resolució de noms, el ping hauria fallat perquè TCP/IP només entén les adreces IP vàlides. No seria possible usar el navegador de Web sense aquesta resolució de noms.

Sense DNS, la connectivitat als ordinadors en la Internet es pot verificar amb una adreça web o un nom de domini ben conegut, o sense que faci falta conèixer l’adreça IP per si mateixa. Si el servidor DNS més proper no coneix l’adreça IP, el servidor fa una petició a un servidor DNS que estigui en un nivell superior en l’estructura d’Internet.

Pas 8. Fer ping al lloc web de Microsoft.

Escriviu el comandament següent: ping www.microsoft.com.

Observeu que el servidor DNS ha pogut resoldre el nom en una adreça IP, però no hi ha hagut resposta.

Alguns encaminadors de Microsoft estan configurats per ignorar les peticions de ping. Es tracta d’una mesura de seguretat que s’implementa tot sovint.

Feu ping en d’altres noms de domini i registreu-ne els resultats. Per exemple, ping www.msn.de.

En aquesta activitat identificarem les eines utilitzades per detectar la configuració d’una xarxa informàtica amb diversos sistemes operatius; reunirem informació que inclogui connexió, nom d’amfitrió, informació d’adreça MAC; identificarem la capa 2 i d’adreça de xarxa TCP/IP de la capa 3, i, finalment, compararem la informació de xarxa amb la d’altres PC a la xarxa.

Aquesta activitat es pot realitzar amb qualsevol versió de Windows. Es tracta d’una pràctica no destructiva que es pot fer en qualsevol màquina sense que es produeixin canvis en la configuració del sistema. Seria ideal que dugueu a terme aquesta pràctica en una aula o en un altre entorn de LAN connectat a Internet. Podeu realitzar-la des d’una sola connexió remota per mitjà d’un mòdem o connexió de tipus DSL. L’instructor subministrarà adreces IP.

Pas 1. Connectar-se a Internet.

Establiu i verifiqueu la connectivitat a Internet. Això garanteix que l’ordinador tingui una adreça IP.

Pas 2. Reunir informació de configuració de TCP/IP.

En el menú Inici, obriu la finestra de símbol del sistema, una finestra semblant al sistema MS-DOS.

Premeu Inici > Programes > Accessoris > Símbol del sistema o Inici > Programes > Símbol del sistema.

Escriviu ipconfig i premeu la tecla Intro.

És fonamental escriure ipconfig correctament, tant si ho feu en majúscules com en minúscules. És una abreviatura de configuració IP.

La primera pantalla mostra l’adreça IP, màscara de subxarxa i passarel·la per defecte. L’adreça IP i la passarel·la per defecte han d’estar en la mateixa xarxa o subxarxa; altrament, aquest ordinador amfitrió no es podrà comunicar amb l’exterior de la xarxa. La màscara de subxarxa indica que els primers tres octets han de ser iguals per ser a la mateixa xarxa.

Nota: Si aquest ordinador està en una LAN, pot ser que la passarel·la per defecte no es vegi si s’executa darrere d’un servidor intermediari (proxy). Registreu la informació que es mostra a continuació per a aquest ordinador.

Pas 3. Registrar la informació de TCP/IP següent per a aquest ordinador.

Adreça IP:

Màscara de subxarxa:

Passarel·la per defecte:

Pas 4. Comparar la configuració TCP/IP d’aquest ordinador amb d’altres en la LAN.

Si aquest ordinador està en una LAN, compareu la informació de diverses màquines. Hi ha semblances?

En què s’assemblen les adreces IP?

En què s’assemblen les passarel·les per defecte?

Les adreces IP han de compartir la mateixa porció de xarxa. Totes les màquines en la LAN han de compartir la mateixa passarel·la per defecte. Registreu un parell d’adreces IP:

Pas 5. Reunir informació addicional de configuració de TCP/IP.

Per veure informació detallada, escriviu ipconfig /all i premeu Intro. En Linux, la comanda equivalent a “ipconfig” de Windows és “ifconfig”. Aquest programa no solament ens mostra la configuració de la nostra targeta sinó que també ens permet modificar-ne la configuració.

Hi ha d’aparèixer el nom d’amfitrió, incloent-hi el nom de l’ordinador i el NetBIOS. També hi ha de figurar l’adreça del servidor DHCP, en cas que s’usi, i la data en què comença i acaba el lloguer d’IP. Estudieu la informació. També hi pot haver entrades per al DNS, emprades en servidors de resolució de nom.

L’encaminador realitza els serveis DHCP i DNS per a aquesta xarxa. És probable que es tracti d’una oficina casolana o petita (SOHO) o una implementació per a una sucursal petita. Observeu l’adreça física (MAC) i el model NIC (descripció). En la LAN, quines semblances de les adreces físiques (MAC) es poden observar?

Si bé no és obligatori, la majoria dels administradors de LAN intenten estandarditzar els components com les NIC. Per tant, no serà sorprenent que totes les màquines comparteixin els primers tres parells hexadecimals en l’adreça de l’adaptador. Aquests tres parells identifiquen el fabricant de l’adaptador.

Anoteu les adreces IP de qualsevol servidor que hi aparegui:

Escriviu el nom d’amfitrió de l’ordinador:

Anoteu els noms d’amfitrió de dos ordinadors més:

Tots els servidors i les estacions de treball comparteixen la mateixa porció de xarxa de l’adreça IP que l’estació de treball de l’estudiant?

No seria estrany que alguns o tots els servidors i estacions de treball estiguessin en una altra xarxa. Això significa que la passarel·la per defecte de l’ordinador redireccionarà peticions a l’altra xarxa.

Pas 6. Tancar la pantalla

Tanqueu la pantalla quan acabeu d’examinar les configuracions de xarxa.

A partir del que heu observat, què es pot deduir dels resultats següents obtinguts de tres ordinadors connectats a un commutador (switch)?

• Ordinador 1
  • Adreça IP: 192.168.12.113
  • Màscara de subxarxa: 255.255.255.0
  • Passarel·la per defecte: 192.168.12.1
• Ordinador 2
  • Adreça IP: 192.168.12.205
  • Màscara de subxarxa: 255.255.255.0
  • Passarel·la per defecte: 192.168.12.1
• Ordinador 3
  • Adreça IP: 192.168.112.97
  • Màscara de subxarxa: 255.255.255.0
  • Passarel·la per defecte: 192.168.12.1

S’haurien de poder comunicar entre si? Són a la mateixa xarxa? Per què sí o per què no? Si hi ha res que estigui malament, quin és el problema més probable?

Les dades obtingudes d’aquesta pràctica són pròpies i dependran de la configuració de cada ordinador i de la LAN.

Pas 6:

No es podran comunicar entre si tots els ordinadors, només el 192.168.12.103 i el 192.168.12.205, ja que pertanyen a la mateixa xarxa (la 192.168.12.0), i el 192.168.112.97 pertany a la xarxa 192.168.112.0.

Per solucionar el problema cal posar a l’ordinador 192.168.112.97 l’adreça IP 192.168.12.97.