Resum
Un sistema operatiu és un conjunt de diferents programes que permeten a l’usuari interaccionar amb el maquinari i la resta de programari d’un sistema informàtic.
Es denomina sistema operatiu lliure el sistema operatiu que permet estudiar, utilitzar, distribuir i millorar el seu codi font. Amb aquests tipus de sistemes operatius l’usuari disposa de llibertat per utilitzar-lo, estudiar-lo, adaptar-lo a les seves necessitats i distribuir-lo en la seva forma original o amb les modificacions introduïdes.
Una distribució d’un sistema operatiu és un programari que inclou el sistema operatiu i determinades aplicacions per satisfer les necessitats d’un grup específic d’usuaris, la qual cosa dona origen a diferents edicions que poden ser per a ús domèstic, empresarial o per a servidors. Actualment, una de les distribucions més popular és Ubuntu, una distribució GNU/Linux mantinguda per l’empresa Canonical.
Abans de començar el procés d’instal·lació d’un sistema operatiu cal comprovar la compatibilitat del sistema triat amb el maquinari i cal decidir com s’organitzarà el disc dur. Depenent del sistema operatiu que decidim instal·lar, es crearan diferents particions i utilitzarem un sistema d’arxius en concret. Els sistemes operatius lliures admeten diferents sistemes d’arxius, els més comuns dels quals són ext, xfs i Reiser.
Als sistemes operatius GNU/Linux l’estructura d’emmagatzematge de la informació és jeràrquica en forma d’arbre invertit de forma molt semblant a l’estructura dels sistemes Unix. En aquesta estructura tota la informació penja d’un únic directori arrel (/) que es troba al nivell superior de l’arbre. Cada dispositiu d’emmagatzematge o partició conté un conjunt de directoris que poden ser integrats en el directori arrel (/) o en qualsevol altre directori utilitzant un punt de muntatge.
Després de preparar el disc dur per instal·lar el sistema operatiu cal que executeu la instal·lació seguint tots els passos de l’assistent d’instal·lació. Quan iniciem el sistema operatiu per primera vegada, passarem a configurar-lo.
No només podem instal·lar un únic sistema operatiu, en podem instal·lar diversos en un sol equip i triar amb quin volem iniciar. Aquesta configuració es coneix com a escenari dual. Un dels escenaris duals possibles que podem trobar és la instal·lació conjunta dels sistemes operatius Windows i Ubuntu.
Després de finalitzar el procés d’instal·lació del sistema operatiu simple o dual, una de les opcions més recomanades és configurar-lo. Configurar el sistema operatiu instal·lat ens permet treure el màxim profit possible del sistema informàtic quant a rendiment i seguretat. Dins del procés de configuració d’un sistema operatiu hi intervenen diferents elements com la gestió de les sessions dels usuaris, la selecció de la interfície d’usuari utilitzada, l’accessibilitat, la selecció d’aplicacions que volem instal·lar, la gestió de les actualitzacions, la configuració dels dispositius perifèrics i l’organització dels arxius i directoris del sistema.
Amb un sistema operatiu podem treballar en mode gràfic o mode ordre. Quan parlem de treballar en mode gràfic volem dir que utilitzem una interfície gràfica o natural d’usuari. Si estem treballant en mode ordre és que estem utilitzant una interfície de línia d’ordres com un terminal on podem escriure ordres que el sistema operatiu converteix en instruccions que pot executar. Les accions de configuració i administració del sistema operatiu les podem dur a terme en qualsevol dels dos modes.
Per fer algunes accions, necessitarem permisos d’administrador que podem obtenir de forma temporal. Quan treballem al mode gràfic, si una operació necessita privilegis administratius, el sistema ens demanarà la nostra contrasenya per assignar-nos els privilegis quan comprovi que som administrador. Un cop acabem l’operació, el sistema operatiu ens retirarà els nostres privilegis administratius. Quan treballem al mode ordre, les ordres “sudo” i “su” ens proporcionaran temporalment els privilegis d’administrador.
Els sistemes operatius inclouen una gran varietat d’aplicacions amb la seva instal·lació i part del procés de configuració es basa en seleccionar-ne més. Als sistemes operatius GNU/Linux, les aplicacions s’instal·len mitjançant paquets. Un paquet conté els arxius, llibreries i documentació necessària per a un programa en particular o per a un conjunt de programes relacionats entre si. Molts paquets utilitzen dependències, que són les relacions que existeixen entre els paquets.
Als sistemes GNU/Linux els paquets de programari els podem trobar als repositoris. Els repositoris mantenen una llista del programari, normalment actualitzada, que ens permet cercar i descarregar fàcilment els programes que volem.
L’administració d’un sistema operatiu es basa en la realització de tasques relacionades amb els usuaris i els grups, com la creació, eliminació i configuració d’aquests usuaris i grups. Altres tasques també relaciones amb l’administració són la gestió del sistema d’arxius, els processos, la memòria i el rendiment del sistema operatiu.
Algunes de les accions d’administració relacionades amb la gestió del sistema d’arxius són la comprovació i reparació del sistema i la utilització de quotes d’usuaris.
Amb els processos d’un sistema operatiu podem interaccionar constantment enviant-li senyals. Per tal de poder complir amb la tasca encomanada, un procés tindrà la necessitat d’utilitzar una sèrie de recursos, com ara temps de CPU i memòria tant principal com secundària. Serà el sistema operatiu l’encarregat d’assignar aquests recursos als diferents processos per tal d’optimitzar el rendiment del sistema, i ho podrem monitorar en qualsevol moment.
El sistema operatiu s’encarrega d’assignar la memòria necessària a les aplicacions que ho necessiten. En tot moment podrem monitorar la gestió de la memòria que està fent el sistema operatiu per evitar que el sistema es col·lapsi o necessiti tancar processos menys prioritaris.
Una de les tasques de l’administració de sistemes operatius és la gestió dels dispositius d’emmagatzematge, tant interns com externs. Podrem establir els punts de muntatge i administrar els dispositius d’emmagatzematge fent particions i muntant els volums necessaris.
La mesura del rendiment del nostre sistema depèn de molts factors com el nombre d’aplicacions que poden funcionar simultàniament, la quantitat de memòria disponible, l’espai disponible als dispositius d’emmagatzematge, etc. Un cop tinguem recollides totes aquestes dades podrem fer una valoració del rendiment del sistema.
Per una altra banda, els usuaris de la xarxa poden accedir als recursos compartits al nostre sistema. Quan estem en una mateixa xarxa, els recursos, com ara directoris, impressores i fins tot aplicacions, es poden posar a disposició d’altres usuaris. Quan es comparteixen els recursos s’acostuma a fer de forma que la resta d’usuaris els puguin utilitzar amb algunes restriccions d’accés que ha determinat l’usuari que els comparteix.
L’automatització de tasques en un sistema informàtic ens permet agilitzar l’execució de tasques repetitives que consumeixen gran part del nostre temps. Algunes de les tasques repetitives més usuals que trobem al mon informàtic són la creació de còpies de seguretat, l’actualització de les aplicacions, la creació d’usuaris, el monitoratge del sistema, etc.
Si tenim algun problema amb el sistema operatiu podem iniciar el sistema en mode de recuperació. Amb aquesta opció podem recórrer a algunes opcions que poden permetre recuperar el sistema si aquest no funciona correctament o no podem iniciar-lo, com resoldre problemes relacionats amb l’arrencada del sistema, reparar paquets, solucionar problemes de maquinari, gestionar processos en execució, etc.
Els sistemes operatius deixen constància de totes les activitats que es duen a terme durant el seu funcionament. Aquesta informació és guarda en un registre i l’encarregat de dur a terme aquesta tasca és un dimoni (un procés) que s’executa en segon pla i rep la informació des dels programes que estan configurats per utilitzar-lo.
Després d’instal·lar i configurar el sistema operatiu cal elaborar la documentació corresponent a aquests processos i indicar les incidències aparegudes. El document resultant d’aquesta documentació es coneix com manual d’instal·lació i configuració. També cal documentar els conceptes referents a l’administració del sistema operatiu i les incidències aparegudes.