Resum
L’empresa és una entitat que té per objecte la producció dels béns i serveis que la societat demana. L’empresa, per tal d’assegurar la producció d’aquests béns i serveis, es proveeix d’una sèrie de factors de producció, entre els quals hi ha el factor treball.
L’empresa és considerada un sistema, format per una sèrie d’elements que actuen coordinadament per assolir els objectius marcats. Aquest sistema es caracteritza per la interrelació dels diferents elements que la componen:
- l’estratègia,
- els processos,
- la cultura d’empresa i
- les persones de l’organització.
L’empresa és considerada com un sistema obert cap a l’entorn que l’envolta, de tal manera que els canvis que s’hi produeixen condicionen també l’organització i els seus elements.
Les persones són un dels elements que formen l’organització, i constitueixen el seu principal avantatge competitiu, ja que gràcies a aquest factor productiu pot adaptar-se a l’entorn canviant i així assegurar la seva competitivitat. La importància de les persones a l’empresa fa que esdevingui fonamental la forma com es gestionen, de manera que s’asseguri el màxim grau d’eficiència per a l’organització i de satisfacció per al treballador.
La societat del coneixement, caracteritzada per la irrupció de les tecnologies de la informació i la comunicació en tots els àmbits, demana als treballadors unes competències diferents de les que s’exigien als treballadors industrials. El nou perfil del treballador del coneixement suposa l’aparició de nous perfils professionals i la modificació dels antics.
El factor humà en l’organització és un factor clau de la competitivitat de l’empresa. La motivació del treballador és el que condiciona la seva conducta i el mou a assolir uns determinats objectius personals o de grup. En la seva motivació hi influeixen tant factors organitzacionals, com condicions de treball o aspectes relacionats amb el tipus de comandament que s’exerceix en l’organització.
Al llarg de la història s’han anat plantejant diferents models d’organització del treball; són d’especial importància els models taylorista o d’organització científica del treball, i el proposat per l’escola de relacions humanes.
Diferents autors, per mitjà de les seves teories, han explicat com s’assoleix la motivació del treballador a l’empresa: Maslow, Herzbert, Adams, Locke, Vroom. Cadascuna d’aquestes teories ha contribuït des del seu punt de vista al disseny d’eines d’intervenció aplicables a la gestió de les persones en l’organització.
Les polítiques de direcció de persones han d’estar alineades amb l’estratègia de l’organització. La funció de la direcció de persones pretén aconseguir la gestió més eficient dels recursos humans de l’organització, i la vinculació i compromís dels treballadors amb l’organització. La direcció de recursos humans actua en quatre àmbits de l’organització:
- La participació en la definició de l’estratègia de l’empresa.
- La gestió de les diferents polítiques de direcció de persones.
- La gestió administrativa dels aspectes relacionats amb els treballadors.
- Les relacions de la direcció amb els representants dels treballadors.
La gestió de les polítiques de direcció de persones es concreten en una sèrie de funcions:
- captació i selecció;
- formació i entrenament;
- avaluació del potencial i desenvolupament de carreres professionals;
- avaluació de l’acompliment;
- planificació de plantilles;
- sistemes de remuneració i
- compensació i comunicació interna.