Glossari

accident greu És un succés eventual o una acció de què resulten involuntàriament danys greus per a les persones o les coses.
alteració de la consciència f Estat en què el cervell té anul·lats determinats actes reflexos i només reacciona davant de determinats estímuls, en funció de la profunditat o grau d’inconsciència assolit.
anàlisi històrica f Estudi ampli sobre accidents ocorreguts en el passat en instal·lacions i productes iguals o semblants. No és un mètode que permeti explorar sistemàticament totes les possibles causes d’accidents, i per tant, tots els accidents.
anàlisi quantitativa de risc d’accidents greus (AQR) f Anàlisi que serveix per determinar el risc per a les persones en relació a la presència de substàncies perilloses, en l’entorn dels establiments afectats.
aparcament m Edifici, establiment o zona independent que té un altre ús principal, destinat a estacionament de vehicles, amb una superfície superior a 100 m2. Fins i tot podem considerar aparcament un establiment de posta a punt o muntatge d’accessoris d’automòbils.
aturada cardiorespiratòria f Interrupció sobtada i simultània de la respiració i del funcionament del cor.
bena f Producte sanitari en forma de tira que serveix de lligadura i que s’adapta al membre o zona del cos on s’aplica, de manera que exerceix diferents funcions.
bombers d’empresa m pl Variant especialitzada dels ESI que només trobem en empreses en què hi estan obligades per normativa, o en aquelles en què a causa de la perillositat dels productes, o del procés productiu i les seves conseqüències, es cregui convenient de tenir-los.
boca d’incendi equipada (BIE) f Instal·lació fixa contra incendis, formada per una mànega enrotllada que es troba tancada dins d’un armari i que està connectada a una xarxa de distribució d’aigua.
cabestrell m Embenat que s’utilitza per recolzar la mà, el braç o l’avantbraç, en cas de ferides, cremades, fractures, esquinços i luxacions.
calor específica f Quantitat de calor que hem de comunicar a una unitat de massa per tal d’elevar-ne la temperatura un grau centígrad [kcal/ kgºC].
cap d’emergència m i f Qui assumeix el comandament en cas que es produeixi una emergència, i pren les decisions oportunes segons la informació que li facilitin.
cap d’intervenció m i f Persona que té la funció principal de dirigir l’actuació de l’equip en el lloc on es produeixi l’emergència, i informarà el cap d’emergència sobre la seva evolució i el seu control.
CECAT m Centre de coordinació operativa de la protecció civil a Catalunya.
check list f Llista exhaustiva de possibles causes/accidents, el repàs de la qual ajuda a sistematizar la identificació de riscos.
coeficient d’expansió d’una escuma m Relació entre el volum final de l’escuma i la dissolució d’escuma inicial.
coeficient de dilatació m Coeficient que mesura la dilatació dels cossos, és a dir, l’augment de les dimensions del material quan aquest s’escalfa.
columna seca f Instal·lació formada per una conducció normalment buida que va des de la façana fins als diferents pisos a través, generalment, de la caixa de l’escala.
coma m Pèrdua de la consciència de forma perllongada i profunda, és a dir, sense resposta a cap estímul extern.
comburent m Substància que té tanta proporció d’oxigen que en contacte amb un combustible pot provocar una reacció de combustió.
combustible m Qualsevol substància amb característiques de reductor, capaç de reaccionar amb l’oxigen, és a dir, que pot oxidar-se ràpidament o cremar-se en determinades condicions.
combustió f Reacció química exotèrmica d’una substància, o d’una barreja de substàncies, que anomenem combustible, amb l’oxigen o amb una mescla que conté oxigen i que anomenem comburent.
combustió amb excés d’oxigen f Combustió que es produeix amb una quantitat d’aire que és superior a la teòricament necessària des del punt de vista molar.
combustió completa f Combustió que es dóna quan les substàncies que formen el combustible s’oxiden completament.
combustió deflagrant o deflagracions f Reacció de combustió en què la velocitat de propagació és superior a 1 m/s i inferior a la del so.
combustió detonant o detonacions f La velocitat de propagació és superior a la del so. Les pressions que s’arriben a aconseguir poden arribar a ser 100 vegades més que la pressió inicial, amb un soroll superior als de les deflagracions.
combustió incompleta f Combustió que es dóna quan el combustible encara pot continuar oxidant-se.
combustió simple f Combustió lenta, ja que es produeix a una velocitat inferior a 1m/s.
combustió teòrica o estequiomètrica f Combustió que es realitza completament i amb la quantitat d’oxigen estequiomètricament (molar) necessària.
compressió arterial f Consisteix a trobar una artèria i aturar la circulació sanguínia comprimint l’artèria contra l’os amb els dits.
compressió directa f Acció de fer pressió en el punt que sagna utilitzant un apòsit com més net millor.
conat d’emergències m Els seus efectes no s’arriben a notar, ni en l’activitat habitual ni en els danys a persones. És un succés que pot ser controlat d’un forma ràpida i senzilla. La intervenció directa l’ha realitzat el personal de la zona, que pot ser que no tingui una formació especial per solventar el problema. És una petitat alarma local que un cop desapareguda no impedeix que continuïn els treballs de cada dia sense cap tipus de problema.
conducció f Transferència de calor entre dos cossos sòlids que es troben en contacte.
conductivitat tèrmica f Quantitat de calor que passa de la cara més calenta a la més freda a través de la superfície del cos en un temps determinat. Es mesura amb el coeficient de conductivitat tèrmica.
contusió f Lesió a les parts toves de l’organisme, produïda per un traumatisme directe, que no altera la integritat de la pell.
convecció f Transferència de calor entre dues substàncies en estat gasós o fluids en moviment.
cremada f Lesió que es produeix per una exposició excessiva a la calor.
CTE m Codi tècnic de l’edificació. RD 314/2006, de 17 de març.
DB SI m Document bàsic de seguretat contra incendis del CTE.
DB SU m Document bàsic de seguretat d’utilització del CTE.
DEA m Desfibril·lador extern automàtic.
decúbit supí m Posició estirat mirant cap amunt.
densitat f Massa dividit pel volum.
dermis f Capa més activa de la pell, on es troben els capil·lars sanguinis i limfàtics, les terminacions nervioses, les arrels dels pèls, les glàndules sudorípares i les glàndules sebàcies.
desfibril·lador m Aparell que produeix l’energia necessària per a dur a terme una desfibril·lació.
desfibril·lador extern automàtic m Aparell electrònic portàtil que diagnostica i tracta l’aturada cardíaca causada per una fibril·lació ventricular.
detecció automàtica f Detecció que es porta a terme mitjançant un sistema de detectors mecànics que transmeten el senyal que detecten des del lloc on s’origina l’incendi fins a una central de control.
detecció humana f Detecció que porta a terme una persona utilitzant una percepció sensorial (vista, olfacte) i sense utilitzar cap sistema mecànic o automàtic.
detector de fums m Detector que detecta el fum visible i invisible de la combustió. També s’anomena detector de productes de la combustió.
detector m Dispositiu encarregat de detectar incendis o focs a partir de la detecció dels seus productes, com són fum, temperatura, flames.
detector de fums fotoelèctrics per feixos de rajos projectats m Detector de fums fotoelèctrics que es basa a enfosquir el feix de rajos que projecten sobre la cèl·lula pel fum visible. El nivell d’enfosquiment proporcional a la quantitat de fum.
detector de fums fotoelèctrics per feix de rajos reflectants m Detectors en què el fum xoca amb la llum, una part del feix es refracta i una altra part es reflecteix amb les partícules de fum. La part reflectida es dirigeix cap a la cèl·lula fotoelèctrica i fa actuar una alarma.
detector de fums per aspiració m Detector que detecta una variació en la composició de l’aire que aspiren.
detector de temperatura m Detector que detecta un nivell de temperatura determinat.
detector de temperatura fixa m Detector que es basa en la detecció d’una determinada temperatura, que quan supera la temperatura llindar establerta activa una alarma.
detector iònic m Detector que detecta fums i gasos i partícules que es desprenen en les primeres fases de la combustió.
detector òptic de flames m Detector que detecta les flames, concretament radiacions ultraviolades i infraroges que desprenen.
detector de fum òptic o fotoelèctric m Detector que detecta fums visibles, quan l’incendi ja no és en el seu inici, sinó en fases més avançades.
eficàcia d’un extintor f Eficàcia determinada per la seva idoneïtat a l’hora d’extingir un o diversos incendis. Es determina mitjançant uns assajos que es realitzen en diferents llars.
eliminació f Sistema d’extinció que consisteix a eliminar el combustible.
embenat a vuit m Embenat que es realitza dirigint de forma alternativa la bena cap amunt i cap avall, de manera que en la part posterior sempre està creuat.
embenat circular m Embenat que es realitza fent voltes amb el rotllo de bena, superposant la bena de manera que tapi completament la volta anterior.
embenat en espiral m Embenat que es realitza fent voltes amb el rotllo de bena, de manera que la bena cobreixi entre la meitat i dues terceres parts de la volta anterior.
emergència general f És el cas més greu, i implica una actuació de l’equip intern d’intervenció, si és que n’hi ha, ajuda externa especialitzada (policia, bombers, servei d’emergències mèdiques), i una evacuació general de la instal·lació.
emergència parcial f En aquest cas els efectes són apreciables i a més poden tenir conseqüències en l’activitat o en el personal. Així i tot, és un succés que pot ser controlat i dominat.
energia d’activació f Calor que fa falta subministrar a la mescla combustible i comburent per tal que adquireixi la temperatura adequada de combustió.
epidermis f Capa més exterior de la pell, que constitueix la seva barrera.
epilèpsia f Malaltia del sistema nerviós central que es caracteritza per crisis convulsives i possible pèrdua de consciència.
epistaxi f Sortida de sang pel nas.
equip d’alarma i evacuació (EAE) m Grup de dues o tres persones que tenen per objectiu dirigir ordenadament el personal que s’ha d’evacuar fins a les sortides corresponents als punts de reunió establerts, verificant que no quedi ningú sense evacuar, i col·laborant, si calgués, amb els altres equips d’intervenció.
equip de primera intervenció (EPI) m Grup de persones especialment entrenades per a la prevenció i actuació en situacions d’emergència, compost per membres de l’àrea on es produeix l’emergència.
equip de segona intervenció (ESI ) m Grup de persones encarregades d’intervenir en totes les àrees de l’empresa en cas d’emergència.
equip de primers auxilis (EPA ) m Habitualment, grup reduït de persones amb la preparació adequada per tal de realitzar els primers auxilis en qualsevol tipus d’emergència que s’hagi produït a l’empresa.
escala especialment protegida f Escala que reuneix les condicions d’una escala protegida i a més disposa d’un vestíbul d’independència diferent en cada un dels accessos de qualsevol planta. Aquest vestíbul no farà falta si aquesta escala és oberta a l’exterior, ni en la planta de sortida de l’edifici (quan l’escala comuniqui amb un sector de risc mínim).
escala protegida f Escala de traçat continu des del seu inici fins a la sortida de l’edifici, que constitueix un recinte segur que permet que els ocupants s’hi puguin estar durant un temps determinat. Per tant, ha de complir la normativa aplicada a qualsevol escala (DB_SU_1.4), i a més ha de tenir compartimentació amb un El 120, només un o dos accessos per planta (portes El2 60-C5), el recorregut de l’escala a la sortida inferior a 15 m, i també ha de tenir protecció contra el fum.
escuma f Són emulsions d’un gas en aigua que contenen un producte tensoactiu que facilita la penetració i en redueix la capacitat de diluir-se.
escuma física f Escuma que es forma per un procediment mecànic, per la barreja d’un agent escumós amb aigua que, en incorporar-s’hi aire, produeix escuma.
escuma química f Escuma generada per una reacció química, en mesclar productes determinats amb aigua.
establiment comercial m Establiment que té com a principal activitat la venda de productes directament al públic, o la prestació de serveis que hi estan relacionats. En instal·lacions amb les mateixes característiques i amb ocupació similar, també el podem considerar com a comercial, com és el cas de bugaderies, perruqueries, etc.
establiment d’ús administratiu m Edifici on es desenvolupen activitats de gestió o serveis (bancs, administració pública, oficines). O també recintes que pel tipus de construcció i les característiques dels ocupants són similars als anteriors, com per exemple un consultori, centres docents en règim de seminari, o centres d’anàlisi clínica.
establiment de concurrència pública m Edifici destinat a usos culturals (esport, espectacles, restauració), religiosos i de transport de persones. Les parts subsidiàries d’aquest tipus d’establiment, com poden ser la cafeteria, administració, residència, etc., han de complir les condicions relatives a la seva utilització.
establiment d’ús docent m Edifici destinat a escoles infantils, centres d’ensenyament de primària, secundària, universitaris o de formació professional. Les parts subsidiàries d’aquest tipus d’establiment, com poden ser la cafeteria, administració, residència, etc., han de complir les condicions relatives a la seva utilització.
establiment d’ús hospitalari m Edifici destinat a assistència sanitària amb hospitalització de 24 h, amb persones amb certa discapacitat (clíniques, geriàtrics). Les zones d’administració o de caràcter ambulatori s’han de considerar d’ús administratiu. Altres zones, com és ara la sala d’actes, menjador, etc., han de complir les condicions corresponents al seu ús.
establiment de tipus A m Establiment industrial que no ocupa la totalitat d’un edifici i, que té, a més, altres establiments que poden tenir usos industrials o d’altres tipus. L’edifici pot ser d’una única planta, però dividit en diferents establiments, o pot ser d’unes quantes plantes, de manera que l’empresa n’ocupa només una o algunes, però no la totalitat de la superfície.
establiment de tipus B m Edifici que ocupa en la seva totalitat un edifici, que és d’una única titularitat, i a més aquest ha d’estar adossat a un altre, o a uns altres, o si es dóna el cas que la distància màxima que hi ha entre aquest edifici i un altre d’un altre establiment sigui de tres metres. En cas que una nau industrial comparteixi estructura amb la del costat, però amb coberta independent, si està justificat tècnicament que el seu col·lapse no afecti la nau confrontant, la podem considerar de tipus B.
establiment de tipus C m Establiment industrial que ocupa tota la superfície d’una nau, quan es dóna el cas que la separació entre aquesta i una altra sigui superior a tres metres. Evidentment, aquesta distància ha d’estar lliure de mercaderies combustibles o elements susceptibles de propagar un incendi, com pot ser el cas de palets de fusta, material d’embalatge, etc.
establiment de tipus D m Establiment que no podem considerar una nau, ja que és un espai obert, encara que pot ser que estigui totalment cobert, però en alguna de les seves façanes no hi ha tancament lateral.
establiment de tipus E m Establiment que és una variant del tipus D, ja que és un establiment industrial que ocupa un espai obert, però en aquest cas només pot estar cobert parcialment fins a un 50% de la seva superfície, i com a mínim una de les façanes de la part coberta no té tancament lateral.
evacuació f Acció d’abandonar un edifici per part del integrants i confinar-se en un altre espai més segur.
explosió f Reacció d’oxidació sònica o supersònica en què tota la massa entra instantàniament en combustió i genera grans velocitats de propagació. Es produeix una alliberació brusca d’una gran quantitat d’energia, que produeix un creixement ràpid i violent de la pressió que genera calor, llum i gasos. Inclou les deflagracions i les detonacions.
extensió d’una cremada f Percentatge de superfície cremada.
extintor m Recipient que conté un agent extintor que pot ser projectat sobre l’incendi mitjançant una pressió interna que s’exerceix dins el recipient.
factor forma i distribució de massa m Relació entre la superfície del material i el volum que ocupa.
ferida f Pèrdua de continuïtat a la pell o a les mucoses, com a conseqüència d’un traumatisme.
ferida greu f Ferida que pot afectar els teixits o els òrgans interns, o que és extensa o profunda, o té separació de vores, o està localitzada en ulls, tòrax, abdomen, o presenta hemorràgia, o per la qual existeixen factors de gravetat.
ferida lleu f Ferida superficials i neta, en la qual no existeixen factors de gravetat.
FMEAC f Anàlisi del mode, efecte i criticitat de fallides. Mètode inductiu de reflexió sobre les causes/conseqüències de fallides dels components d’un subsistema.
focus d’ignició m Focus on pot iniciar-se la combustió.
fractura f Trencament complet o incomplet d’un os a causa d’un traumatisme, una contracció muscular brusca o una distensió lligamentosa.
fuita f Sortida accidental de gasos o líquids per un forat o una obertura.
gas comburent m Gas que, en contacte amb altres gasos, especialment si són inflamables, produeix una reacció de combustió.
gas corrosiu m Gas que produeix una corrosió superior a 6 mm/any, en acers A-37, a 55 ºC.
gas inert m Gas que no reacciona amb els altres S’utilitza per crear atmosferes inerts no inflamables ni explosives, ja sigui com a prevenció o com a element extintor.
gas inflamable m Gas que té un rang d’inflamabilitat superior al 12%. La característica d’aquests gasos és la combustió ràpida i violenta (explosió) que arriba a generar radiacions calorífiques i sobrepressions. L’augment de la concentració d’oxigen incrementa la intensitat de la combustió, fins i tot en el cas de gasos no inflamables en condicions ordinàries. La seva inflamabilitat depèn dels seus límits d’inflamació i de la seva temperatura d’ignció.
gas oxidant m Gas capaç de superar la combustió amb un oxipotencial superior a l’aire.
gas comprimit m Gas que, si està a l’interior d’un recipient, a una pressió superior a la pressió atmosfèrica, es troba en estat gasós. La temperatura crítica d’aquest gas és inferior a -10ºC.
gas criogènic m Gas la temperatura d’ebullició del qual és inferior a -40 ºC. Es subministra liquat a pressió.
gas liquat m Gas que està a l’interior d’un recipient a una pressió superior a l’atmosférica en estat líquid i vapor. La temperatura crítica és superior a -10ºC.
grau d’humitat m Quantitat d’humitat que conté el sòlid. Com més humitat conté el sòlid, menys perillós és, excepte en alguns casos.
grau d’expansió m Relació entre el volum final de l’escuma i l’inicial de la dissolució d’escumat.
haló m Producte químic derivat del metà (CH4) i de l’età (C2H6), en el qual els àtoms d’hidrogen han estat substituïts per halògens com fluor, clor, brom (F2, Cl2, Br2).
HAZOP (hazard and operability analysis) m Procediment més emprat en la indústria química. Tècnica inductiva d’anàlisi crítica realitzada per un equip pluridisciplinari. S’identifiquen les desviacions del procés que poden provocar accidents en els punts característics que s’escullen de cada subsistema (nusos).
hemorràgia f Sortida de sang dels vasos sanguinis causada pel seu trencament.
hemorràgia exterioritzada f Hemorràgia en què la sang flueix a l’exterior a través d’un orifici natural, com el nas, l’oïda o la boca.
hemorràgia externa f Hemòrràgia en què la sang surt a l’exterior a través d’una ferida de la pell.
hemorràgia interna f Hemorràgia en què la sang s’aboca cap a l’interior, i es queda emmagatzemada, per exemple, a la cavitat abdominal.
hidrant d’incendi m Instal·lació connectada a una xarxa d’aigua i que disposen en els extrems de preses d’aigua, però que no estan equipades. Disposen de connexions per a mànegues i subministren aigua a les mànegues que s’hi acoblen.
hidrocarbur halogenat m Producte químic derivat del metà (CH4) i de l’età (C2H6), en el qual els àtoms d’hidrogen han estat substituïts per halògens com fluor, clor, brom (F2, Cl2, Br2).
hipoderma o teixit adipós f Capa interna de la pell, que actua com a aïllant tèrmic, com a amortidor mecànic, i acumula aigua i substàncies nutritives.
hipoglucèmia f Manca de glucosa.
hipòxia f Manca d’oxigen.
ignició f Procés que es produeix quan un combustible en condicions adients entra en contacte amb el comburent, i amb un focus d’ignició que li subministra l’energia d’activació suficient.
incendi m Foc de grans dimensions que està destruint alguna cosa que no hauria de cremar.
inhibició f Sistema d’extinció d’incendis que consisteix a eliminar la reacció en cadena.
instal·lació fixa i automàtica amb diòxid de carboni o altres gasos f Instal·lació que actua per inundació del local amb diòxid de carboni, l’origen del qual és en una bateria de botelles, o en extintors fixos.
instal·lació fixa i automàtica d’extinció amb pols f Instal·lació que consta d’una xarxa fixa de canonades que tenen l’origen en un dipòsit de subministrament de pols i el final en una sèrie de broquets de descàrrega situades en llocs amb risc d’incendi.
INSST m Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball.
intoxicació aguda f Quadre clínic originat per la presència d’un tòxic en l’organisme.
inundació f Fenomen produït per causes meteorològiques o trencament de conduccions que ens omple les nostres instal·lacions d’aigua o de productes líquids, de manera que cal interrompre la producció, i fa malbé tant les matèries primeres com les manufacturades, i fins i tot provoca accidents greus.
límit d’inflamabilitat m Límit que determina en una substància la proporció volumètrica de gas combustible mesclat amb oxigen que fa que es pugui inflamar.
límit d’inflamabilitat inferior (LII) m Proporció mínima de combustible en la barreja amb l’aire, per sota de la qual la mescla és massa pobra perquè es pugui inflamar.
límit d’inflamabilitat superior (LIS) m Proporció màxima de combustible per damunt de la qual hi ha massa combustible a la barreja perquè es pugui inflamar.
LINKAT f Sistema operatiu de la Generalitat de Catalunya basat en el Linux i amb programari lliure.
lipotímia f Pèrdua de consciència breu, superficial i transitòria, causada per una disminució del flux sanguini cerebral, però conservant, bé que debilitades, les funcions cardíaca i respiratòria.
maniobra de Heimlich f Compressió abdominal que s’aplica en cas d’obstrucció greu de la via aèria a causa d’un cos estrany, en determinades circumstàncies.
maniobra front-barbeta f Maniobra per tal d’obrir les vies respiratòries.
mètode Gretener m Procediment de càlcul que ha de permetre determinar numèricament la suficiència de les mesures contra incendis existents en una determinada activitat.
mitjà assistencial m Mitjà que no serveix per a la lluita contra l’emergència, sinó per tractar els qui en resulten afectats (farmaciola, infermer).
monitor m Aparell fix que pot llançar aigua, o escuma, si és que està dotat d’un sistema adjunt, a grans distàncies d’un volum important d’aigua.
NBA f Norma bàsica d’autoprotecció dels centres, establiments i dependències dedicats a activitats que puguin donar origen a situacions d’emergència (RD 393/2007, de 23 de març).
nivell de risc intrínsec d’incendi m Grau de probabilitat de perill que pot tenir un àrea o sector, segons els tipus de combustibles que contingui.
origen d’evacuació m Espai ocupable d’un edifici, excepte l’interior dels habitatges, o excepte locals amb una densitat d’una persona per cada deu metres quadrats, la superfície del qual no passi de 50 m2, com habitacions d’hotel, d’hospitals, despatxos d’oficines.
otorràgia f Sortida de sang per l’orella.
OVACE f Obstrucció de la via aèria a causa d’un cos estrany.
oxidació lenta f Oxidació que es dóna quan l’energia que es desprèn com a conseqüència de l’oxidació és dissipada i no produeix un augment local de la temperatura.
PAS m Seqüència d’actuació davant de qualsevol emergència mèdica: protegir, avisar i socórrer.m Sigles utilitzades per fer referència al personal d’administració i serveis en l’àmbit dels centres educatius.
PEM m Pla de protecció civil municipal. Han de seguir les directrius del Decret 210/1999, de 27 de juliol.

* pla d’autoprotecció (PAU) m Instrument per dur a bon terme la prevenció i actuació enfront de les diferents emergències que podem tenir a la nostra activitat o empresa, ja siguin d’origen intern o extern. Per tant, estableix el marc orgànic i funcional previst per a un centre, establiment, espai, instal·lació o dependència, en cas d’un incident i/o accident que puguem considerar perillós.

pla d’emergència exterior (PEE) m és el és el marc orgànic i funcional que estableixen els responsasbles que tenen les competències en el territori per a fer front a les emergències per accidents greus prèviament classificats, analitzats i, en la mesura del possible, avaluats. En ell s’estableix l’esquema de coordinació de les autoritats, organismes i serveis cridats a intervenir, els recursos humans i materials necessaris per a la seva aplicació i les mesures de protecció més idònies.

pla d’emergència interior (PEI) m pla d’emergències que es coordina amb els plans d’emergència exterior en certes activitats amb risc, i que té la finalitat d’establir les actuacions a seguir amb els mitjans propis de què es disposi en cas de produir- se un accident a les seves instal·lacions
Pla de Protecció Civil de Catalunya (PROCICAT) m Pla que té la vocació de formular una regulació global de la protecció civil a Catalunya, i estableix el marc organitzatiu general en què s’ha d’integrar la protecció civil de la Generalitat amb la dels ajuntaments locals de Catalunya.
Pla de protecció civil per emergències d’incendis forestals a Catalunya (INFOCAT) m Pla que està dissenyat per fer front a les emergències per incendis forestals, dins de l’àmbit territorial de Catalunya
Pla especial d’emergència per contaminació accidental de les aigües marines a Catalunya (CAMCAT) m Pla territorial de contingències segons el que estableix el Pla nacional de contingències per contaminació marina accidentals.
Pla especial d’emergències per accidents en el transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril a Catalunya (TRANSCAT) m Pla que concreta l’estructura organitzava i els procediments d’actuació, per fer front a les emergències produïdes per accidents en el transport de mercaderies perilloses per carretera o ferrocarril.
posició antixoc f Tombat sobre l’esquena amb les cames elevades menys de 45º.
posició de Trendelemburg f Inclinació del cos alineat, amb el cap més baix que el cos.
posició lateral de seguretat f Posició de seguretat en la qual s’han de posar en principi les víctimes d’accidents, si no hi ha cap traumatisme, de costat, amb el cap girat i la boca oberta.
potència calorífica f Quantitat d’energia que es desprèn per unitat de massa [Mcal/kg].
pressió de vapor f Pressió en la qual les temperatures de la fase sòlida i i la líquida d’una substància estan en equilibri dinàmic.
primers auxilis m pl Mesures que s’han d’aplicar a un accidentat o malalt sobtat en el mateix lloc dels fets, fins a l’arribada de l’assistència mèdica.
propagació f Evolució del foc en l’espai i en el temps.
propagació horitzontal f Propagació en què el foc evoluciona entre zones que estan al mateix nivell, quan els incendis es propaguen en un mateix pis, sense passar a un altre nivell.
propagació vertical f Propagació que es dóna quan el foc evoluciona entre diferents nivells, és a dir, el foc es propaga a un altre pis.
Qcad Programa de disseny assistit per ordinador subministrat per la LINKAT.
radiació f Transferència de calor mitjançant ones electromagnètiques.
raig difós m Raig que serveix per refredar ràpidament. Redueix els danys per aigua. S’utilitza en focs de soterranis i focs d’hidrocarbur.
raig sòlid m Raig que s’utilitza en llargues distàncies, ja que té una força d’impacte elevada, la qual cosa fa que causi més danys que la resta de rajos. Serveix per apagar, de manera ràpida, en petites àrees, i també per protegir parts en contacte amb les flames, i per penetrar en determinades masses, com carbó, paper, palla, etc.
raig tipus cortina m Raig que ofereix una protecció tèrmica per aproximar-se al foc (tant per atacar-lo com per tancar-ne les vàlvules), i també s’utilitza per refredar i per ventilar.
reacció al foc f Mesura el comportament davant del foc dels materials de construcció.
reacció en cadena f És el procés gràcies al qual la reacció de la mescla entre el combustible i el comburent continua en l’espai i en el temps, i l’incendi no s’atura.
reactivitat f Capacitat que té una substància de reaccionar amb altres substàncies sota certes condicions de pressió i temperatura.
reanimació cardiopulmonar f Conjunt de maniobres realitzades per reemplaçar la funció cardíaca i respiratòria d’una persona que està en situació d’aturada cardiorespiratòria, fonamentalment la respiració artificial i el massatge cardíac.
refredament m Sistema d’extinció d’incendis que consisteix a eliminar la calor.
regla de l’1% o regla de Kirchbaum f Regla que s’utilitza per determinar l’extensió d’una cremada. Considera que la superfície de la mà de l’accidentat correspon a un 1% de la superfície corporal total, i aquesta dimensió es pren com a referència per tal de calcular l’extensió de la cremada.
regla dels 9 o regla de Wallace f Regla que s’utilitza per determinar l’extensió d’una cremada, segons la qual es divideix la superfície corporal de l’adult en 11 àrees, i s’assigna, a cada àrea, un percentatge del 9% o un múltiple del 9%, amb excepció de l’àrea genital.
resistència al foc f Estableix el comportament dels elements constructius davant del foc, concretament el temps durant el qual l’element ha de mantenir les condicions, segons l’ús que en fem.
risc tecnològic m Risc derivat de l’ús de les tecnologies. El risc pot estar originat per un procés industrial, per ensorrament i incendi d’una indústria, pel transport de mercaderies perilloses, i per activitats nuclears.
risc antròpic m Risc relacionat directament amb les activitats i l’existència de l’home, no inclòs dins els riscos naturals o tecnològics. Aquest riscos poden ser per ensorrament i incendi d’infrastructures en zones urbanes, o incendi forestal, anomalies en el subministrament bàsic a la població, com alimentació, aigua, gas, electricitat, poden estar associats al transport públic, associats a grans concentracions humanes, accidents i desapareguts en muntanyes, mar, epidèmies, contaminació, plagues, atemptats terroristes i caigudes d’objectes procedents de l’espai.
risc social m Situació provocada per danyar els interessos de la nostra entitat, ja sigui mitjançant el sabotatge, el robatori, intrusisme, amenaça de bombes i fins i tot vagues.
risc natural m Risc que no està provocat directament per la presència o activitat de l’home. Són, per exemple, les inundacions, o els derivats de fenòmens sísmics, geològics, climàtics i volcànics.
RSCIEI m Reglament de seguretat contra incendis en establiments industrials.
sector d’incendi m Espai d’un edifici separat d’altres zones per elements constructius delimitadors resistents al foc, almenys durant un període de temps determinat, on el foc quedarà confinat, sense possibilitat de propagar-se a una altra part de l’edifici.
sistema d’alarma m Sistema que consisteix en la comunicació o transmissió d’una situació d’emergència, com pot ser un incendi.
sistema de detecció m Sistema que capta o detecta un incendi abans que es produeixi.
sistema d’escuma física m Instal·lació que subministra escumes físiques que s’apliquen sobre l’incendi.
sufocació f Sistema d’extinció d’incendis que consisteix a eliminar el comburent.
tècnica del tronc rodant f Tècnica que s’ha d’utilitzar per moure una víctima en cas de sospitar una lesió de columna.
temperatura d’autoignició (ta) f Temperatura mínima a la qual una substància, en contacte directe amb l’aire, crema espontàniament, sense la necessitat de cap aportació energètica.
temperatura d’inflamabilitat (ti) f Temperatura mínima a partir de la qual una substància crema en contacte amb l’aire.
termovelocímetre m Detector de temperatura que s’activa quan detecta que la temperatura s’incrementa de manera molt ràpida.
tetraedre del foc m Tetraedre format pel combustible, comburent, energia d’activació i reacció en cadena.
torniquet m Maniobra encaminada a pal·liar una hemorràgia aguda que no pot ser continguda pel sistema convencional, mitjançant la compressió de tots els vasos sanguinis en una zona circular propera.
triangle del foc m Triangle format pel combustible, comburent i energia d’activació.
valoració primària f Exploració de les constants vitals amb l’única finalitat de detectar la seva presència, sense entretenir-se a quantificar-la.
valoració secundària f Valoració que determina l’estat de la víctima mitjançant la localització de totes les seves lesions.
what if… m Mètode inductiu en el qual s’analitzen sistemàticament les conseqüències de determinats successos. El mètode es porta a terme mitjançant dos o tres especialistes de l’àrea per tal de detectar els possibles accidents, les conseqüències i les diferents solucions.
xoc hemorràgic o hipovolèmic m Estat clínic en el qual la quantitat de sang que arriba a les cèl·lules és insuficient per tal que puguin realitzar la seva funció normal.