Introducció
El treballador, en l’exercici de la seva activitat laboral, està exposat a diferents contaminants químics, físics i biològics que, ocasionalment, produeixen danys a la seva salut. Quan els efectes d’aquestes exposicions apareixen a llarg termini, ens trobem davant d’una malaltia professional.
Als mitjans de comunicació sovint hem sentit parlar de malalties relacionades amb diferents exposicions en l’àmbit laboral. Per exemple, s’han produït nombrosos casos de sordesa professional, derivats de llargues exposicions a nivells de soroll elevats.
La higiene industrial és una tècnica preventiva que té per objectiu la prevenció de les malalties professionals. Per aconseguir-ho, estudia i valora els factors ambientals (físics, químics i biològics) i actua sobre ells de manera que no danyin la salut dels treballadors.
La higiene industrial s’estudia en els crèdits Riscos químics i biològics ambientals i Riscos físics ambientals d’aquest cicle formatiu. El primer se centra en els agents químics i biològics i el crèdit que aquí ens ocupa, en els agents físics.
Els contaminants físics són diferents formes d’energia que, generades per fonts concretes, poden afectar els que hi estan exposats. Aquestes energies poden ser mecàniques, tèrmiques o electromagnètiques i, atesa la seva naturalesa desigual, els efectes que produeixen també són molt diferents. Per aquesta raó, cadascun dels contaminants físics requereix un estudi específic. L’ambient tèrmic, el soroll, les vibracions i les radiacions es tracten, per tant, de manera separada en les diferents unitats dels crèdits.
En la unitat didàctica “Els contaminants físics. L’ambient tèrmic”, es parla d’una manera introductòria i general dels contaminants físics, i es repassa el concepte d’higiene industrial, les seves pautes d’actuació i les malalties associades a la seva exposició. La resta de la unitat estudia l’ambient tèrmic: les condicions termohigromètriques, quins paràmetres s’han d’estudiar per poder valorar l’estrès tèrmic, els aparells que s’utilitzen per fer-ho, en quines unitats s’expressen, com respon el nostre organisme a diferents situacions tèrmiques, etc.
La unitat didàctica “L’estrès tèrmic. Avaluació i control” comença amb una introducció general sobre l’estrès tèrmic i els seus efectes, i a continuació se centra en l’avaluació, prevenció i control de l’estrès tèrmic per calor i l’estrès tèrmic per fred.
Dues unitats didàctiques tracten del soroll. En la unitat “Introducció al soroll” s’explica què és el soroll i com es caracteritza, els efectes que produeix en l’organisme i el marc normatiu sobre el soroll. En la unitat “Avaluació i control del soroll” s’explica com es mesura el nivell sonor, com s’avalua l’exposició al soroll i les mesures de control que s’hi han d’aplicar.
La unitat didàctica “Vibracions mecàniques” se centra en les vibracions, què són, com es classifiquen, com s’avaluen, quins efectes produeixen i com es controla l’exposició a vibracions.
L’últim contaminant físic que s’estudia en aquest crèdit és la radiació. Les dues últimes unitats se centren en aquest contaminant. La unitat “Radiacions no ionitzants” comença amb una introducció general a les radiacions, i després se centra en les radiacions no ionitzants: tipus, magnituds i unitats de mesurament, fonts, efectes que produeixen, avaluació, mesurament i control d’aquestes radiacions.
Finalment, la unitat didàctica “Radiacions ionitzants” estudia què són i com s’avaluen i es controlen aquestes radiacions.