absorció específica d’energia f Energia absorbida per unitat de massa de teixit biològic. en specific energy absorption sigla SA.
acceleració eficaç (rms) f Valor quadràtic mitjà de l’acceleració.
acceleració eficaç total f Suma vectorial de la mitjana quadràtica ponderada de les acceleracions en els tres eixos.
acceleròmetre m Transductor que transforma l’acceleració del moviment en un senyal elèctric.
acceleròmetre simple m Acceleròmetre que només és sensible al moviment en una direcció de l’espai.
acceleròmetre triaxial m Acceleròmetre format per tres acceleròmetres muntats en una càpsula amb tres cables de sortida separats, que donaran simultàniament tres mesures en les tres direccions de l’espai.
ACGIH f American Conference of Governmental Industrial Hygienists.
aclimatació f Augment de la tolerància a la calor o al fred, per adaptacions fisiològiques, adquirit en el transcurs del treball realitzat en ambients calorosos o freds.
activitat d’un radionúclid f Conjunt de transformacions nuclears espontànies que pateix per unitat de temps.
acúfens m pl Xiulets, brunzits o explosió que se senten a les orelles.
aïllament m Disminució del nivell sonor que s’aprecia quan un so “travessa” un panell sòlid.
amplificador m Convertidor de senyal elèctric en voltatge proporcional.
amplitud de la vibració f Contingut d’energia de l’ona que produeix.
anabolisme m Producció o manteniment de la matèria corporal.
anàlisi de freqüències f Descomposició d’un so en franges de freqüències.
analitzador m Conjunt de circuits que transformen el voltatge en valors de paràmetres coneguts, com per exemple, l’acceleració.
angle subtendit (a) m Angle visual format per la font i l’ull d’un observador o el punt de mesurament.
anhidrosi f Impossibilitat d’alliberar calor.
apantallar v tr Posar entre la font emissora del soroll, la màquina i el receptor, un material que reflecteixi el so.
atenuació f Disminució, per l’ús de protectors auditius, del nivell sonor que rep una persona exposada a nivells sonors elevats.
ATP m Vegeu trifosfat d’adenosina.
audímetre m Aparell que emet freqüències pures amb una intensitat que es pot fer variar.
audiograma m Representació gràfica dels llindars d’audició corresponents a les diferents freqüències, valorats per cada una de les dues orelles de la persona.
audiometria tonal liminar via aèria f Tècnica utilitzada per al control de la funció auditiva.
banda d’octava f Grup de freqüències que comprenen dos valors de freqüència que segueixen la relació que la banda següent és el doble de l’anterior.
banda de freqüència f Interval de freqüències definit per una freqüència inferior f1 i una freqüència superior f2.
banda de terç d’octava f Banda d’octava dividida en tres parts.
becquerel m Unitat de l’activitat en el sistema internacional d’unitats que correspon a una desintegració per segon. símbol Bq
Bq m Vegeu becquerel.
bradicàrdia f Alentiment dels batecs del cor.
cabina insonoritzada f Recinte prefabricat amb material aïllant de soroll que serveix de lloc de permanència habitual dels treballadors en una zona sorollosa.
calibració externa f Calibració del micròfon amb un calibrador acústic.
calibració interna f Verificació de totes les parts que formen l’instrument de mesurament i que ha de portar a terme una empresa especialitzada abans de posar-se en funcionament i de manera periòdica.
calibrador acústic m Instrument que porta incorporat un petit altaveu que emet un soroll uniforme d’una sola freqüència coneguda i d’una pressió acústica de 94 dB i serveix per comprovar que el micròfon de l’instrument de mesurament doni el senyal correcte.
cambra de ionització f Instrument detector de radiació ionitzant.
camp auditiu humà m Conjunt de valors de la pressió acústica i de la freqüència perquè l’orella humana sigui capaç de percebre els sons.
camp elèctric associat a una càrrega aïllada o a un conjunt de càrregues m Regió de l’espai on es deixen sentir els seus efectes.
camp elèctric i magnètic estàtic m Conjunt de radiacions que tenen freqüència zero i, per tant, un nivell d’energia pràcticament nul.
camp electromagnètic m Conjunt de camp elèctric i magnètic.
camp electromagnètic m Conjunt de radiacions electromagnètiques amb una freqüència compresa entre 0 Hz i 300
GHz.
camp lliure m Entorn sense reverberacions.
camp magnètic m Regió de l’espai on es posen de manifest les forces magnètiques.
catabolisme m Producció d’energia que l’organisme necessita.
categoria A f Categoria a la qual pertanyen les persones que, per les condicions en què es desenvolupa el seu treball, poden rebre una dosi efectiva superior a 6 msV per any oficial o una dosi equivalent superior a 3/10 dels límits de dosi equivalent establerts per al cristal·lí, la pell i les extremitats.
categoria B f Categoria a la qual pertanyen les persones que, per les condicions en què es desenvolupa el seu treball, és molt improbable que rebin dosis superiors 6 msV per any oficial o a 3/10 dels límits de dosi equivalent establerts per al cristal·lí, la pell i les extremitats.
Ci m Vegeu curie.
coeficient d’absorció (a) m Relació entre la quantitat d’energia absorbida per un cert material i la que ha incidit sobre ell.
coherència f En una radiació electromagnètica, coincidència de totes les ones en fase i freqüència.
comptador de Geiger-Müller m Instrument detector de radiació ionitzant.
comptador proporcional m Instrument detector de radiació ionitzant.
contaminació radioactiva f Presència indesitjada de productes radioactius en qualsevol superfície, matèria o mitjà, incloses les persones.
contaminació radioactiva externa f Contaminació radioactiva que afecta només la superfície de l’organisme.
contaminació radioactiva interna f Contaminació radioactiva que es produeix quan la font penetra dins l’organisme per qualsevol via.
convecció f Intercanvi de calor entre la pell i l’aire que l’envolta.
corba d’igual sensació sonora f Gràfic que indica els parells de valors de nivell de pressió acústica i de freqüència que corresponen a una mateixa sensació sonora.
corrent de contacte m Corrent que passa a través del cos humà quan està sotmès a una tensió.
curie m Unitat de l’activitat que equival a 3,7·1010 Bq. Símbol Ci.
DBV f Vegeu síndrome de Raynaud.
densitat de corrent (J) f Corrent que flueix per una unitat de secció transversal perpendicular a la direcció del corrent, en un conductor volumètric, com pot ser el cos humà o part d’aquest.
densitat de potència (S) f Potència radiant que incideix perpendicularment en una superfície, dividida per l’àrea de la superfície.
detector de centelleig m Instrument detector de radiació ionitzant.
detector de radiació m Instrument de lectura directa que s’utilitza per vigilar el nivell radioactivitat en una àrea o ambient determinat.
detector semiconductor m Instrument detector de radiació ionitzant.
direccionalitat f En una radiació electromagnètica, emissió en una direcció determinada, amb una divergència angular molt petita.
diüresi f Secreció de l’orina.
dosi absorbida f Quantitat d’energia cedida per la radiació per unitat de massa de matèria irradiada.
dosi efectiva f Suma de les dosis equivalents ponderades en tots els teixits i òrgans del cos, procedents d’irradiacions externes i internes.
dosi equivalent f Unitat que s’utilitza per mesurar els efectes biològics de la radiació en l’organisme. Correspon a la dosi absorbida per la persona valorant el dany produït en funció del tipus de partícula.
dosímetre de cambra de ionització m Tipus de dosímetre personal de radiació.
dosímetre de pel·lícula m Dosímetre personal de radiació que es fonamenta en l’ennegriment que es produeix en les emulsions fotogràfiques (amb àtoms de plata) per l’acció de radiacions ionitzants.
dosímetre de termoluminescència m Dosímetre personal de radiació que es fonamenta en la propietat que tenen alguns cristalls sòlids d’emmagatzemar l’energia que reben de les radiacions.
dosímetre personal (radiació) m Instrument de mesurament de la radiació que s’utilitza per mesurar la dosi a què està exposat el personal que treballa en les zones amb risc de radiació.
dosímetre personal (soroll) m Instrument portàtil que mesura el nivell de pressió sonora durant un temps programat i va emmagatzemant els valors trobats.
dualitat ona-partícula f Teoria segons la qual la radiació electromagnètica es comporta com a ona en determinades circumstàncies i com a partícula en d’altres.
edema m Presència d’un excés de líquid a l’espai intersticial.
efecte agut m Vegeu efecte immediat.
efecte crònic de l’exposició m Vegeu efecte diferit de l’exposició.
efecte diferit de l’exposició Efecte que es manifesta en la persona irradiada en un període de temps llarg, que pot arribar a ser d’anys després de l’exposició. sin efecte crònic de l’exposició
efecte estocàstic m Efecte pel qual la probabilitat que es produeixin els efectes augmenta amb la dosi rebuda, però no la seva gravetat. sin efecte no gradual
efecte genètic m Efecte que es transmet a la descendència i es manifesta en generacions posteriors.
efecte immediat m Efecte que es manifesta en la persona irradiada en un període de temps curt, que pot anar des d’hores fins a unes quantes setmanes després de l’exposició. sin efecte agut
efecte no estocàstic o gradual Efecte pel qual la gravetat o intensitat de l’efecte depèn directament de la dosi rebuda, però no la seva probabilitat.
efecte no gradual m Vegeu efecte estocàstic.
efecte somàtic m Efecte que es manifesta exclusivament en el mateix individu irradiat i no es transmet hereditàriament.
electròlit m Substància que, dissolta en un solvent ionitzat, es dissocia donant ions.
emissió de soroll f Radiació sonora d’una font.
emitància radiant Vegeu excitància radiant.
EMP f Vegeu exposició màxima permissible.
energia f Energia transportada per la radiació electromagnètica expressada en energia per fotó.
energia radiant f Energia total emesa per una font en forma de radiació.
EPI m Equip de protecció individual.
escala de ponderació f Xarxa electrònica incorporada en els instruments de mesurament que modifiquen el senyal captat pel micròfon de manera similar a com ho fa l’orella humana.
escissió nuclear f Vegeu fissió nuclear.
espectre audible m Marge d’audiofreqüències que l’oïda humana pot percebre i va aproximadament de 20 a 20.000 hertzs.
espectre electromagnètic m Representació esquemàtica del conjunt de totes les ones electromagnètiques que hi pot haver a l’Univers.
espectre sonor m Conjunt de valors de nivell sonor expressat en decibels que aporta cada freqüència que forma un soroll.
estat fonamental m Nivell d’energia més baix que presenta un àtom o molècula i correspon a una situació estable.
estrès m Estat de tensió aguda de l’organisme.
evaporació f Intercanvi de calor entre la pell i l’aire que l’envolta degut a la condensació de la suor.
excitància radiant f Flux radiant que emet una font per unitat de superfície. sin emitància radiant
exposició diària f Acceleració normalitzada per a un període de referència de vuit hores A(8) expressat com l’arrel quadrada de la suma dels quadrats dels valors eficaços de l’acceleració ponderada en freqüència, determinats segons els eixos ortogonals.
exposició màxima permissible f Nivell de radiació al qual, en circumstàncies normals, poden exposar-se les persones sense efectes adversos. Representen el nivell màxim al qual és possible exposar la pell o els ulls sense que es produeixin lesions immediates ni després d’un període de temps prolongat. sigla EMP
exposició radiant f Energia radiant incident sobre una superfície dividida per l’àrea de la superfície.
fase d’ona f Posició relativa del pic, node o vall d’una ona, respecte a l’altra ona.
fatiga auditiva f Augment transitori i recuperable del llindar auditiu.
fibril·lació f Contracció de les fibres musculars del cor de manera asincrònica.
filtre m Sistema limitant de bandes que permet la ponderació de les diferents bandes de freqüència.
fissió nuclear Trencament d’un nucli pesant en diferents fragments formats per nuclis d’àtoms més lleugers, a la vegada que s’alliberen diversos neutrons i gran quantitat d’energia. sin escissió nuclear
flux radiant o potència radiant Quantitat total d’energia radiant emesa en un temps determinat.
fotometria f Part de la radiometria que estudia i mesura només la radiació corresponent a la regió de l’espectre a la qual és sensible l’ull humà, entre 380/400 nm i 760/780 nm.
freqüència (f) f Quantitat de cicles complets que realitza una ona en un segon.
freqüència d’una vibració f Nombre d’oscil·lacions completes que fa la vibració en una unitat de temps.
graus de llibertat m pl Nombre de coordenades independents.
grup homogeni de treballadors m Conjunt de treballadors que desenvolupen tasques similars i en el mateix entorn laboral de manera que es pot considerar que estan exposats al mateix nivell de risc.
harmònic m Ona sonora múltiple de la freqüència fonamental.
hematòcrit m Volum de les cèl·lules sanguínies en relació amb la sang total.
higròmetre m Aparell meteorològic per tal de saber la humitat de l’ambient.
hiperpirèxia f Hipertèrmic, febre elevada.
hipertèrmia f Augment de la temperatura del cos.
hipotèrmia f Disminució de la temperatura del cos.
homeoterm m Animal que pot controlar la temperatura corporal.
humitat absoluta f Massa de vapor d’aigua continguda en un volum determinat d’aire.
humitat relativa f Relació que hi ha, expressada en tant per cent, entre la pressió parcial del vapor d’aigua i la pressió de saturació del vapor d’aigua corresponent a la temperatura de l’aire.
ICNIRP f Comissió Internacional contra la Radiació no Ionitzant .
immissió de soroll f Impacte del soroll en un punt o un espai.
IMV m Índex mitjà de valoració (Fanger).
incertesa f Interval de possibles valors numèrics que pot tenir un cert paràmetre.
incertesa associada al mostreig f Valor que defineix un interval de confiança al 95% en portar a terme el mesurament ambiental de soroll.
incertesa associada als instruments de mesurament f Valor numèric que defineix un interval de confiança del 95% en el nombre donat per l’instrument de mesurament.
índex d’absorció específica d’energia m Potència absorbida per unitat de massa de teixit corporal. en specific energy absorption rate sigla SAR
indicador de senyal m Vegeu registrador de senyal.
INSHT m Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball.
intensitat de l’ona sonora f Pressió que exerceix el so sobre l’orella en referència a la pressió atmosfèrica.
intensitat del camp elèctric (E) en un punt f Força que exerceix el camp sobre la unitat de càrrega col·locada en aquell punt.
intensitat del so f Quantitat d’energia que travessa per segon una superfície que conté un so.
intensitat radiant f Flux radiant emès per una font puntual de radiació per unitat d’angle sòlid en una direcció determinada.
IR f Vegeu radiació infraroja.
IREQ m Índex d’aïllament de la roba.
irradiació externa f Transferència d’energia d’un material radioactiu a un altre material sense que calgui un contacte físic entre tots dos.
irradiància f Potència radiant total que incideix sobre una superfície per unitat d’àrea.
ISC m Índex de sobrecàrrega calòrica.
isotònic -a adj Dit del líquid que té la mateixa pressió osmòtica que la sang.
isòtop m Cada un dels àtoms que tenen el mateix nombre atòmic però diferent nombre màssic. És a dir, tenen el mateix nombre de protons, però diferent nombre de neutrons en el nucli.
làser m Dispositiu que genera i amplifica un feix de radiació electromagnètica en una estreta banda de longituds d’ona, corresponent a les radiacions òptiques de 200 nm a 1 mm, com a resultat d’una emissió estimulada controlada.
llum visible f Radiació òptica amb una longitud d’ona entre 380/400 nm i 760/780 nm. sigla VIS sin radiació visible
longitud d’ona (l) f Distància, mesurada al llarg de la línia de propagació, entre les crestes d’ones consecutives.
magnetisme m Fenomen mitjançant el qual alguns materials atreuen i subjecten petites peces de ferro.
metabolisme m Conjunt de processos físics i químics anabòlics i catabòlics.
mètode APV o de bandes d’octava m Sistema de càlcul a partir dels valors d’atenuació d’un cert protector auditiu en cada banda d’octava per obtenir el nivell sonor atenuat que rep una persona en un entorn sorollós concret.
mètode HML m Sistema de càlcul a partir dels valors mitjans d’atenuació en el rang de freqüències alt (H), mitjà (M) i baix (L) d’un cert protector auditiu per obtenir el nivell sonor atenuat que rep una persona en un entorn sorollós concret.
mètode SNR m Sistema de càlcul molt aproximat de l’atenuació que produeix un cert protector auditiu en un entorn sorollós concret a partir del valor mitjà d’atenuació total del protector auditiu.
micròfon m Sensor acústic capaç de transformar les variacions de pressió acústica en tensions elèctriques alternes proporcionals a la diferència de pressió detectada.
microona f Radiació no ionitzant amb un interval de freqüències des d’1
GHz fins a 300
GHz.
miliària f Afecció de la pell, caracteritzada per elements puntiformes i vermells.
monocromaticitat f Propietat de les radiacions làser que consisteix en el fet que presenten una longitud d’ona única.
nivell d’exposició diari equivalent m Valor de soroll en decibels tenint vuit hores com a temps de referència.
nivell d’exposició setmanal m Valor de soroll en decibels per a un temps de referència de cinc dies.
nivell de pic m Valor màxim de pressió acústica ponderat a C detectat en un lloc de treball.
nivell de pressió acústica continu equivalent ponderat a A (LAeq,T) m Valor de soroll expressat en decibels i passat pels filtres de ponderació A que s’ha obtingut en integrar els valors instantanis de pressió acústica mesurats durant tot el temps d’exposició (T).
nivell de pressió sonora m Valor de pressió sonora expressat en decibels.
nivell de pressió sonora efectiu ponderat a A (L’p,A) m Nivell acústic que rep el treballador si porta un cert protector auditiu individual i en un entorn laboral concret.
nivell de referència m Nivell proporcionat per avaluar de manera pràctica les exposicions a camps electromagnètics variables amb el temps i determinar si és probable que no es respectin les restriccions bàsiques.
nivell pic m Nombre de decibels de pressió sonora màxim en un entorn laboral.
nombre atòmic (Z) m Nombre de protons que un element químic té en el nucli.
nombre màssic (A) m Suma del nombre de protons i neutrons que un àtom té en el nucli.
oligúria f Excreció d’orina escassa.
OMS f Organització Mundial de la Salut.
ona Fenomen físic capaç de permetre la propagació d’energia sense produir desplaçament de matèria.
orellera f Protector auditiu individual que està format per dos auriculars o casquets que envolten completament l’orella i que estan units per una banda amb un cap elàstic o arnés.
otoscòpia f Observació del sistema auditiu per part d’un professional.
període m Temps transcorregut entre dues crestes o valls successius d’una ona.
període de semidesintegració m Temps necessari perquè l’activitat d’un radionúclid es redueixi a la meitat.
permeabilitat magnètica (μ) f Capacitat d’una substància per atreure i fer passar els camps magnètics.
PHS m Índex de sobrecàrrega tèrmica estimada.
plasma m Part líquida de la sang sense coagular.
potència acústica f Vegeu potència sonora.
potència sonora f Quantitat d’energia sonora que emet una font per unitat de temps. sin potència acústica
PPD m Percentatge de persones insatisfetes (Fanger).
prevenció integrada f Prevenció que consisteix a reduir els riscos en el mateix disseny dels equips.
principi d’optimització de la protecció m Principi segons el qual totes les exposicions s’han de mantenir tan baixes com sigui raonablement possible, tenint en compte factors socials i econòmics.
principi de justificació m Principi que estableix que tota exposició a radiacions ionitzants ha d’estar justificada, és a dir, que el benefici que ens aporti ha de ser superior al risc derivat de l’exposició.
principi de limitació de la dosi m Principi que estableix que la dosi de radiació total que pot rebre qualsevol persona no pot superar els valors establerts com a límits legals, en funció de si es tracta de treballadors exposats, persones en formació i públic en general.
protector auditiu individual m Artilugi que es posa el treballador al voltant de l’orella o dins els conducte auditiu per reduir el nivell sonor que arriba a l’orella interna.
psicròmetre m Sistema constituït per un termòmetre sec, un termòmetre humit.
radiació Fenomen físic consistent en l’emissió, propagació i absorció de l’energia per part de la matèria, tant en forma d’ones (radiacions electromagnètiques) com de partícules (radiació corpuscular).
radiació (tèrmica) f Intercanvi de calor entre la pell i un cos que es troba a la “vista” de l’altre.
radiació alfa f Radiació de naturalesa corpuscular que consisteix en l’emissió de partícules pesants integrades per dos protons i dos neutrons (com el nucli d’heli), emeses per la desintegració d’àtoms d’elements pesants (urani, radó, plutoni).
radiació beta f Radiació de naturalesa corpuscular que consisteix en l’emissió d’electrons per la conversió d’un neutró en un protó.
radiació còsmica f Radiació procedent de l’espai exterior (el Sol i els espais interesterals de l’Univers).
radiació de baixa freqüència (LF) f Radiació no ionitzant que comprèn la regió de l’espectre situada entre els 30 i els 300 kHz.
radiació de fons f Conjunt de radiacions naturals que rep un individu.
radiació de molt baixa (VLF) o extremadament baixa freqüència (ELF) f Radiació no ionitzant que abasta l’interval per sobre dels camps estàtics (superior al 0 Hz) fins als 30 kHz.
radiació de neutrons f Emissió de partícules sense càrrega, d’alta energia i gran capacitat de penetració.
radiació electromagnètica f Fenomen físic consistent en l’emissió, propagació i absorció de l’energia per part de la matèria en forma d’ones.
radiació gamma f Radiació ionitzant electromagnètica procedent del nucli de l’àtom que es produeix quan l’àtom en estat excitat allibera energia per passar a l’estat fonamental.
radiació infraroja f Radiació òptica amb una longitud d’ona que abasta la zona compresa entre 760/780 nm i 1 mm. sigla IR
radiació ionitzant f Radiació que té prou energia per produir la ionització de la matèria en interaccionar amb ella, és a dir, que origina partícules amb càrrega elèctrica.
radiació ionitzant corpuscular f Radiació constituïda per partícules subatòmiques que es mouen a velocitats properes a la de la llum. Dins d’aquest grup podem trobar les radiacions alfa, les radiacions beta i les radiacions de neutrons.
radiació òptica f Conjunt de les radiacions ultraviolades (UV), la llum visible (VIS) i les radiacions infraroges (IR).
radiació ultraviolada f Radiació òptica amb una longitud d’ona situada entre 100 nm i 380/400 nm. sigla RU
radiació visible f Vegeu llum visible.
radiància f Flux radiant que s’emet per unitat de superfície de la font en la unitat d’angle sòlid en una certa direcció.
radiofreqüència f Conjunt de radiacions no ionitzants amb un l’interval de freqüències entre 300 kHz i 1
GHz.
radiometria f Camp de la ciència i de l’enginyeria que estudia i mesura les radiacions electromagnètiques.
rajos X m pl Radiacions ionitzants de naturalesa electromagnètica procedents de l’escorça de l’àtom que es produeixen per l’acció d’electrons ràpids.
registrador de senyal m Pantalla que indica el valor numèric del paràmetre mesurat. sin indicador de senyal
restricció bàsica f Restricció a l’exposició a camps electromagnètics variables amb el temps que es basa directament en els efectes coneguts sobre la salut.
reverberació f Fenomen de persistència del so en un punt de l’interior d’un recinte tancat, degut a reflexions sucessives en els tancaments del recinte.
SA f Vegeu absorció específica d’energia.
SAR m Vegeu índex d’absorció específica d’energia.
silenciador m Dispositiu que té la propietat de dissipar l’energia sonora i reduir així la radiació de soroll a l’ambient.
síncope f Pèrdua sobtada de la consciència.
síndrome de Raynaud f Malaltia professional angioneuròtica deguda a l’afectació vascular. sigla DBV sin. síndrome del dit blanc induït per vibració
síndrome del dit blanc induït per vibració f Vegeu síndrome de Raynaud.
sistema d’eixos basiocèntrics m Sistema d’eixos ortogonals que tenen com a referència la màquina vibrant.
sistema d’eixos biodinàmics m Sistema d’eixos ortogonals que tenen com a referència la persona que fa servir la màquina vibrant.
sistema d’eixos ortogonals m Sistema de tres eixos perpendiculars entre si que assenyalen les tres direccions de l’espai (x, y, z).
so m Vibració del medi que l’oïda humana pot detectar.
sobreprotecció f Ús de protectors auditius que redueixen excessivament el nivell sonor que rep una persona.
sonòmetre m Instrument dissenyat i construït per mesurar el nivell de pressió acústica dels sorolls ambientals.
sonòmetre integrador m Instrument de mesurament del soroll evolucionat del sonòmetre convencional que incorpora circuits electrònics digitals.
sordesa professional f Pèrdua d’audició com a conseqüència de l’exposició perllongada a ambients sonors elevats durant l’activitat laboral.
soroll m Format d’una part subjectiva, que és la molesta, i d’una part objectiva, que és el so i que es pot quantificar.
soroll d’impulsos o d’impacte m Soroll en què hi ha pics d’elevada intensitat sonora i de molt curta durada.
soroll estacionari o continu m Soroll que presenta com a màxim fluctuacions de 5 decibels durant el temps observat.
soroll no estacionari, discontinu, variable o fluctuant m Soroll que durant l’observació varia contínuament sense apreciar-ne estabilitat.
specific energy absorption f Vegeu absorció específica d’energia.
specific energy absorption rate m Vegeu índex d’absorció específica d’energia.
substància ototòxica f Agent químic que pot afectar el sistema auditiu humà.
succés acústic m Fase d’exposició molt intensa provocada pel procés o el mètode productiu de l’entorn laboral.
suor f Líquid de funcions termoreguladores i d’excreció, produït per les glàndules sudorípares de la pell.
SWreq m Índex de sudoració requerida.
tap m Protector auditiu individual que és una peça petita que s’introdueix en el conducte auditiu i n’obtura l’entrada.
taquicàrdia f Pols accelerat.
termogènesi f Procés de producció de calor.
termòlisi f Pèrdua de la calor orgànica.
timbre m Qualitat que confereixen al so els harmònics que acompanyen la freqüència fonamental.
tinnitus m Transtorn auditiu no greu però molest que es manifesta amb la presència d’acúfens.
to m Freqüència audible per l’orella humana.
traumatisme acústic agut m Lesió irreversible de l’orella per exposició intensa i curta a un soroll elevat.
hipoacúsia f Vegeu traumatisme acústic crònic.
traumatisme acústic crònic m Lesió irreversible de l’orella que té lloc per exposicions a sorolls, no extremadament elevats, però perllongats en el temps. sin hipoacúsia
trifosfat d’adenosina m Vegeu nucleòtid de funció energètica.
UV f Vegeu radiació ultraviolada.
valor límit d’exposició m Valor que no es pot superar en cap circumstància.
valor que dóna lloc a una acció m Valor que obliga l’empresari a portar a terme certes actuacions.
vasoconstricció f Disminució del calibre dels vasos sanguinis.
vasodilatació f Dilatació dels vasos sanguinis.
vibració f Moviment d’un cos sòlid al voltant de la seva posició d’equilibri sense que es produeixi un desplaçament “net” de l’objecte que vibra.
vibració aleatòria f Vibració que es presenta en diferents direccions i els valors de freqüència i acceleració de la qual varien àmpliament en el temps.
vibració del cos sencer o global f Vibració que afecta tot l’organisme del treballador.
vibració local f Vibració que només es transmet a una part del cos.
vibròmetre m Equip integrador de vibracions que està dissenyat per respondre davant una vibració d’una manera aproximada a com ho faria el cos humà.
VIS f Vegeu llum visible.
WBGT m Índex per calcular l’estrès tèrmic per calor.
WCI m Índex per refredament pel vent.
zona controlada f Zona en què hi ha la possibilitat de rebre dosis efectives superiors a 6 mSv per any oficial o una dosi equivalent superior a 3/10 dels límits de dosi equivalents establerts per al cristal·lí, la pell i les extremitats. També es consideren zones controlades les zones en què és necessari seguir procediments de treball per restringir l’exposició a la radiació ionitzant, evitar la dispersió de contaminació radioactiva o prevenir o limitar la probabilitat i magnitud d’accidents radiològics o les seves conseqüències.
zona conversacional f Àrea del camp auditiu en la qual es desenvolupa la conversa.
zona d’accés prohibit f Zona en què hi ha el risc de rebre, en una exposició única, dosis superiors als límits de dosi establerts.
zona de permanència limitada f zona en què hi ha el risc de rebre una dosi superior als límits de dosi establerts.
zona de permanència reglamentada f Zona en què hi ha el risc de rebre en curts períodes de temps una dosi superior als límits de dosi establerts.
zona vigilada f Zona no controlada en què hi ha la possibilitat de rebre dosis efectives superiors a 1 mSv per any oficial o una dosi equivalent superior a 1/10 dels límits de dosi equivalents establerts per al cristal·lí, la pell i les extremitats.
