Mitjans i suports de comunicació i publicitat

Hi ha diferents classificacions sobre els mitjans publicitaris, però nosaltres utilitzarem les més comunes, que distingeixen entre mitjans convencionals i no convencionals, o entre mitjans offline i online. Entre els mitjans publicitaris o mitjans de publicitat podem classificar en la categoria offline els mitjans convencionals (ATL) i els mitjans no convencionals (BTL), i en la categoria de mitjans online hi trobarem tots els mitjans de comunicació digital, els portals, les xarxes socials, les apps, el correu electrònic, etc.

En algunes classificacions també se’ls anomena mitjans tradicionals i mitjans no tradicionals. Els mitjans publicitaris més tradicionals són la televisió, la ràdio, la premsa i els suports exteriors fixos i mòbils, però actualment, amb la ràpida evolució de les noves tecnologies, hem de tenir en compte que hi ha altres mitjans de publicitat tant o més efectius que aquests.

La publicitat ATL és la que utilitza mitjans massius com a principals canals de difusió. Això implica costos més elevats, però al mateix temps arriba a més persones i el seu abast és més gran.

La publicitat BTL utilitza canals més directes per comunicar-se amb els seus potencials clients. El cost és menor que en els canals ATL, però es limita més l’abast de la campanya pel fet de no utilitzar mitjans massius (vegeu la taula).

Atenent altres criteris diferents del tipus de mitjà, els mitjans de publicitat es poden classificar en funció de:

• Els continguts.
  • Missatge multiaudiència: el contingut es rep de manera massiva a través de suports que transmeten la mateixa publicitat a la mateixa hora en un dispositiu multiaudiència. Per rebre el missatge és necessari que el destinatari estigui connectat al mecanisme que està divulgant el contingut o que es desplaci cap al lloc on estigui exposat el missatge, com seria el cas d’un suport exterior en moviment (taxi, autobús…).
  • Missatge individual: en aquest cas, el contingut del missatge pot individualitzar-se, va dirigit de manera personal al seu públic objectiu (correu convencional, mailing…). la publicitat segmentada i dirigida cap a les necessitats concretes dels individus sempre resultarà més eficaç i eficient que la general. Aquest missatge individual mostrat a través d’un anunci publicitari és emès en un moment concret en el qual el seu target o públic objectiu estan connectats.

• El suport tècnic:
  • Mitjans audiovisuals: són mitjans que tenen com a suport diversos sistemes auditius, visuals o audiovisuals. En aquest cas solen ser massius i amb un cost de producció elevat (cinema, ràdio, televisió…).
  • Mitjans impresos: són els mitjans de comunicació que utilitzen per a la reproducció dels missatges que s’hi difonen qualsevol tècnica d’impressió. Aquests mitjans poden ser de caràcter general o temàtics (premsa, revistes…). Més endavant veurem les característiques d’aquests mitjans impresos i els diferents àmbits geogràfics que poden abastar.
  • Mitjans exteriors: interactuen amb el públic del carrer, en espais públics i també privats. Alguns d’aquests mitjans exteriors serien les tanques publicitàries fixes, els suports de les parades del bus o les marquesines.
  • Mitjans digitals: s’hi accedeix mitjançant internet i el cost és baix (televisió online, premsa online…). Actualment, quan la tecnologia avança ràpidament, aquests mitjans s’estan imposant sobre els mitjans convencionals.

Documental de publicitat ‘50 anys d’espots’:

• La tradició publicitària. Aquesta classificació s’efectua per l’ordre cronològic d’aparició dels mitjans publicitaris. Amb el descobriment de la impremta al segle XV podem dir que els primers mitjans de comunicació van ser els impresos. Aquesta publicitat impresa comprèn els cartells, els fulletons, les etiquetes, els rètols de productes… Amb l’aparició de la premsa van aparèixer els primers anuncis publicats en diaris.
  
  El primer anunci imprès conegut va ser publicat l’any 1472 en un fulletó a Mainz, Alemanya. Era un anunci publicitari que oferia la venda d’una Bíblia de 42 línies, un dels primers llibres impresos amb tipus mòbils de J. Gutenberg, inventor de la impremta.
  
  Aquest anunci va ser molt important perquè es va poder demostrar el poder de la impremta per difondre informació a gran escala i perquè va marcar l’inici de la publicitat impresa.
  
  La cartelleria que utilitzaven les botigues per anunciar els productes que hi venien també es pot considerar com a mitjà de comunicació, encara que no serà fins al segle XVIII, època de la revolució industrial, que es consolidarà en diferents països.
  
  Amb l’aparició del telèfon l’any 1876, patentat per Graham Bell, va néixer un nou mitjà de comunicació, ja que està considerat com un mitjà publicitari personal perquè es contacta amb l’individu directament.
  
  Al cap de pocs anys, el 1895, els germans Lumière van projectar les primeres pel·lícules a París. Podem dir que va néixer un mitjà publicitari nou, el cinema, ja que just abans d’emetre les projeccions s’emetien uns anuncis amb imatge i subtítols. Més endavant ja s’hi incorporaria el so i el color.
  
  Un altre mitjà de comunicació va sorgir a principis del segle XX, la ràdio, encara que no va ser fins després de la Primera Guerra Mundial que es podria considerar un mitjà de comunicació publicitari.
  
  L’origen de la televisió es remunta al 1927, quan P. Farnsworth va aconseguir transmetre una imatge en moviment. Aquest fet va donar inici a l’era de la televisió. Al cap d’uns anys, el 1941 als EUA, es va emetre el primer anunci publicitari de la televisió durant un partit de beisbol. L’anunci, de l’empresa Bulova Watch Company, va durar 10 segons i va tenir una audiència estimada de 4.000 llars de Nova York.
  
  A partir d’aquest anunci, la televisió es va establir com a un nou mitjà de comunicació publicitari i es van establir les bases de la publicitat a la televisió.
  
  Amb els pas dels anys, la publicitat a la televisió ha anat evolucionant amb produccions cada vegada millors i ampliant les franges de minuts de durada.
  
  A mitjans dels anys noranta, Internet començarà a ser considerat un mitjà publicitari, encara que va néixer l’any 1983 com a un projecte militar per assegurar les comunicacions entre diferents punts dels EUA en cas de patir un atac de gran magnitud.
  
  El primer anunci que es va publicar a internet va ser un banner d’una empresa de Silicon Valley el 1993. Des d’aleshores s’ha vist com es feia el llançament de Google Adwords l’any 2000 amb 350 clients inicials, el naixement de Facebok el 2004 i com apareixia AdSense per a mòbils.

• La inversió publicitària rebuda. En aquesta classificació hi haurà la següent divisió entre els dos tipus de mitjans publicitaris (vegeu la figura):
  • Convencionals: televisió, premsa i ràdio.
  • No convencionals.

Font: Infoadex, 2023.

Segons Infoadex, la taxa de creixement el 2022 dels mitjans convencionals va ser del 4,3%, i va arribar als 5.693.5 milions d’euros. Com a conseqüència d’això, el percentatge que van obtenir sobre el total del mercat els mitjans convencionals va ser del 46,6%, xifra que disminueix en 0,2 dècimes respecte del 2021 (vegeu la taula).

La inversió publicitària en televisió i premsa continua baixant, al contrari que succeeix amb els mitjans digitals, que va augmentant la seva inversió any rere any.

Tal com es pot observar en aquestes taules, els mitjans digitals ja són el mitjà amb més inversió publicitària en l’àmbit estatal durant el 2022, molt per sobre de la inversió publicitària en televisió durant el mateix any.

En el tercer lloc per volum d’inversió es troba el mitjà ràdio, que durant el 2022 rep una inversió 415,4 milions de l’any anterior, xifra que situa l’evolució d’aquest mitjà en un creixement del 7,7%.

Tal com es pot observar en la taula taula, els mitjans no convencionals van representar el 53,4% de la inversió total, amb 6.520,7 milions d’euros invertits, un 5% superior als 6.211 milions registrats els 2021.

• Els perfils d’audiència o targets. Hi ha tantes divisions com grups de públic objectiu o targets volem definir. Depenent de l’audiència a la qual vol arribar l’anunciant, haurà d’elaborar un pla de publicitat o un altre. Aquesta classificació permetrà adaptar les campanyes als públics objectius triats per l’anunciant. Els perfils de l’audiència poden ser molt variats i els podem classificar de la següent manera:
  • Sexe
  • Professió
  • Nivell d’estudis
  • Lloc de residència
  • Situació familiar
  • Capacitat econòmica
  • Hàbits de consum
  • Grup social
• La cobertura geogràfica. Aquesta classificació serà en funció dels àmbits de cobertura, són els següents:
  • Cobertura nacional: la seva cobertura implica tot el territori nacional. Tots els mitjans tenen la capacitat d’arribar a una cobertura nacional però no alguns suports. Per exemple: Telecinco té cobertura nacional però TV3 té cobertura a nivell autonòmic.
  • Cobertura regional: aquests mitjans tenen una cobertura a nivell de comunitat autònoma. Per exemple: EITB (Euskal Irrati Telebista-Radio Televisión Vasca) té cobertura al País Basc.
  • Cobertura local: hi podem incloure tots els suports amb cobertura local o una zona comarcal. Per exemple Ràdio Arenys, que té cobertura a la localitat d’Arenys de Mar. Depenent de la inversió que vulguin fer els anunciants en els mitjans, la cobertura serà més àmplia o més reduïda.
• La tipologia dels espais contractables. Els espais publicitaris que ofereixen els mitjans avui en dia s’agrupen en diferents categories depenent del tipus de mitjà i del tipus d’espai que ofereix. Hi podem trobar la següent classificació:
  • Els que es comercialitzen per temps es basen en el període de temps i en les repeticions que ocupa un anunci en lloc de basar-se en la duració total de la campanya de publicitat. Podem trobar anuncis a partir de 10 segons i fins a 70 segons, i publireportatges d’un màxim de 10 minuts. Aquests mitjans inclouen:
    • Televisió.
    • Ràdio.
    • Cinema.
  • Els que ofereixen espai geogràfic poden ser:
    • Publicitat exterior fixa: la podem trobar en marquesines, tanques publicitàries a les carreteres o cartells.
    • Publicitat exterior mòbil, com la que podem trobar al metro, als autobusos, als cotxes d’empresa…
  • Els que ofereixen espai imprès en funció de la pàgina on es troba ubicada la publicitat i de la seva mida. Per exemple: portada, contraportada, mitja pàgina, etc.
    • Diaris.
    • Revistes.
    • Suplements.
    • Publicitat directa.
  • Els que ofereixen espais digitals a internet, que poden anar des d’un banner fins a pàgines web o fins i tot a les xarxes socials.
• El contingut temàtic. Els mitjans de comunicació es poden diferenciar en tres grups, en funció de la seva temàtica:
  • Sota la perspectiva de la informació: hi ha suports que poden ser només informatius, com podria ser el cas de suports de TV, premsa o ràdio. En aquests suports, el públic objectiu hi està ben definit i així els anunciants poden saber en quin suport és més adient transmetre el seu missatge. Per exemple: el canal de TV 3/24 o l’emissora de ràdio Catalunya Informació són de caire informatiu.
  • Sota la perspectiva de l’entreteniment: aquí hi podem trobar canals de televisió exclusius, que poden ser lliures o de pagament, com per exemple: pel·lícules, sèries, programes infantils, etc. També en ràdio, premsa, canals de YouTube, etc., hi trobem entreteniment. En funció del públic objectiu podem veure que els continguts i els espais es poden adaptar.
  • Sota la perspectiva de professionals hi podem trobar esdeveniments, catàlegs, revistes, cartells de les grans superfícies, tríptics, canals professionals a YouTube…
• La periodicitat. Aquesta classificació ens permet agrupar els mitjans segons la quantitat i la durada en el temps i espais o llocs geogràfics:
  • Campanyes de curta durada: hi trobarem els esdeveniments i promocions amb una durada de 2 a 4 setmanes com a màxim. Normalment s’utilitzen mitjans exteriors, com cartells, marquesines i autobusos, i també és habitual fer ús de la publicitat directa.
  • Campanyes de durada mitjana: normalment s’utilitzen en campanyes de llançament de producte i/o servei, i la seva durada és de més de 4 setmanes amb un màxim de 8 setmanes. Els mitjans més utilitzats són els convencionals i tots els seus suports.
  • Campanyes de llarga durada (figura): seria el cas de productes i/o serveis amb una durada inexacta i en llocs peculiars, com podrien ser els parcs d’atraccions, instal·lacions esportives…

Font: Stefano Vigorelli, via Wikimedia Commons

Els mitjans de comunicació tenen com a objectiu transmetre informació al públic en general, però hi podem veure una sèrie d’avantatges i de desavantatges.

La finalitat dels mitjans de comunicació ha de ser informar, mostrar de forma coherent i entenedora la informació generant un canal de comunicació entre emissor i receptor. En certes ocasions no s’aconsegueix aquesta finalitat, per això és important valorar els avantatges i inconvenients dels mitjans de comunicació.

Els avantatges dels mitjans de comunicació, en el seu conjunt, són:

• Immediatesa de la informació. La transmissió dels fets es produeix en temps real, permet estar al dia de totes les notícies a qualsevol lloc del món.
• La interacció amb els públics objectius. En la majoria dels mitjans amb suports digitals hi ha la possibilitat que el públic pugui opinar. Gràcies a les noves tecnologies la comunicació és bidireccional.
• No existeixen les distàncies.
• Els continguts són presentats de manera directa, senzilla i concreta.
• Comunicació massiva, això permet la disminució de la bretxa cultural.
• A més d’informació també ofereixen entreteniment, com per exemple en les pel·lícules o sèries. S’han convertit, en alguns casos, en una barreja de diversió i comunicació.
• S’han ajustat econòmicament, i en alguns suports s’han reduït els costos d’emissió.
• Han aparegut nous mitjans i suports.
• Es garanteix l’anonimat dels receptors del missatge.
• Hi ha un control del missatge, de la mida i de la longitud.
• Ofereixen a les empreses la possibilitat d’inserir la seva publicitat per promocionar els seus productes i arribar al seu target.

I els inconvenients dels mitjans de comunicació :

• Alt grau de dependència de la tecnologia.
• La informació pot ser poc veraç, molts mitjans poden emetre notícies falses o que no transmeten la realitat.
• Els mitjans han de mantenir els seus horaris i normes en funció del seu target, però alguns mitjans no en tenen un control.
• Prohibició per llei en tots els mitjans de publicar determinats productes, com tabac, begudes alcohòliques d’alta graduació, etc.
• Poden arribar a ser addictius, com pot ser el cas dels mòbils. Pel fet de ser un dels dispositius més utilitzats per estar al dia de tot el que succeeix al món, poden generar problemes de dependència.
• Incentiven un consum innecessari.
• Poden canviar comportaments socials.
• El missatge és estandarditzat i no personalitzat.
• El cost de posar en marxa un mitjà de comunicació és gran, es necessiten llicències, personal, aparells, etc.
• El cost de producció del desenvolupament dels anuncis no ha disminuït.
• La autoria dels responsables de les notícies es pot perdre, ja que a internet pot ser no reconeguda un cop es difonen els missatges.
• En algunes zones, degut a la seva localització i la seva nul·la estructura, poden quedar-se fora de la cobertura dels mitjans de comunicació.

A continuació ens referim als avantatges i inconvenients específics de cada categoria de mitjans de comunicació.

En la categoria de mitjans impresos tenim en compte la premsa diària (diaris) i les revistes temàtiques o publicacions similars en paper.

Els avantatges dels missatges publicitaris en els diaris són:

• Tenen alta credibilitat.
• El missatge perdura en el mitjà fins a la desaparició de l’exemplar.
• És visual, en els últims anys els diaris han millorat la seva qualitat tant en l’ús de fotografies com en els colors.
• Els diaris són un mitjà convencional, tot i l’aparició dels diaris digitals.
• L’audiència és molt diversa i àmplia.
• Té alta fidelitat.
• L’audiència es pot segmentar geogràficament.
• Cada exemplar pot tenir més d’un lector.
• Pot associar-se a determinades seccions o notícies.
• Hi trobem una immediatesa en les notícies, ja que s’hi pot configurar el missatge depenent del moment en què es produiran els esdeveniments. Depenent si es produiran en una data concreta, com un festiu, una estació de l’any o tota una temporada.
• En un diari sempre es poden escollir les dates, les dimensions i els espais.

I els inconvenients:

• Hi ha una vida curta de la publicitat, la majoria dels diaris es publiquen cada dia.
• A vegades hi ha una baixa resolució en les imatges i el paper és de mala qualitat.
• En els diaris generalistes no es pot seleccionar el públic objectiu.
• Els diaris han anat perdent audiència, i tot i que s’han incorporat les versions digitals no són un mitjà d’actualitat.
• Les informacions queden obsoletes quasi de manera immediata, perd interès amb el pas del temps.

Els avantatges de la publicitat en les revistes són:

• L’audiència està receptiva, les revistes en paper tenen un alt nivell de receptivitat per part del públic. Moltes empreses afirmen que inserir publicitat en una publicació dona prestigi al producte.
• Els anuncis de les revistes tenen la durada més llarga de tots els mitjans. Algunes revistes com National Geographic són referències actuals i poden perdurar en el temps.
• El format de la revista permet una àmplia varietat d’insercions de publicitat, ja siguin pàgines múltiples, portada, contraportada, encartaments, faldó, etc. Algunes marques també insereixen mostres físiques en els anuncis impresos, aquest seria el cas d’algunes marques de perfums.
• La qualitat visual de les revistes és molt bona, ja que s’imprimeixen en paper d’alta qualitat i això fa que sigui un mitjà molt apreciat pels anunciants de marques de luxe.
• Les revistes tenen la capacitat d’arribar a les audiències especialitzades en un sector concret.

I els inconvenients:

• El cost de les revistes és molt més alt a causa de la qualitat de la producció.
• En ser publicacions setmanals, mensuals o anuals hi ha poca repetició del missatge.
• La informació publicada no és immediata, el tancament de les revistes sempre és anterior a la seva publicació, s’ha de planejar molt bé la vigència de l’anunci a l’hora de contractar l’espai.

Els mitjans que considerem inclosos en aquesta categoria són la televisió i el cinema.

Els avantatges de la televisió com a mitjà de difusió publicitària són:

• Capacitat per arribar a un públic massiu, cobertura massiva de l’audiència.
• Té una àmplia cobertura en horaris i territoris.
• La televisió és el mitjà del qual més es parla, tant online com offline.
• El cost de la campanya per individu és molt baix i ofereix un dels millors retorns de la inversió.
• Cada vegada més persones segueixen la TV al mateix temps que utilitzen mitjans en línia.
• La TV és el mitjà on les campanyes emocionals són més efectives.
• La major part dels anuncis de televisió són anuncis dels quals s’obté resposta.
• Possibilitat de patrocini de programes, sèries, etc. La publicitat s’adapta als programes.
• Gran creativitat.
• Visualització amb imatge i so.
• Es pot seleccionar el públic objectiu a partir dels estudis d’audiències com l’EGM.

I els inconvenients:

• Hi podem trobar una gran quantitat d’anuncis publicitaris en poc temps.
• Els costos de producció dels anuncis són alts.
• Els costos d’emissió dels anuncis també són alts i només s’ho poden permetre les grans empreses.
• El missatge que es transmet sempre és general, no està personalitzat.
• En ser un mitjà que depèn d’uns horaris i suports hi ha la necessitat de repetir el missatge per poder arribar al públic objectiu.

Anunci de la DGT a la televisió durant la campanya de Nadal de 2023:

Els avantatges del cinema són:

• Visualització amb imatge i so de qualitat.
• Grans dimensions de la pantalla que fan uns resultats més espectaculars per les campanyes de publicitat.
• Una audiència predisposada, l’espectador presta tota l’atenció a tot allò que es projecta a la pantalla.
• El cinema és el mitjà que ofereix un nivell de record més alt i de major qualitat.
• Absència de zàping i de saturació publicitària.
• Pot associar-se un anunci a l’argument del film, s’escull la publicitat en funció del públic objectiu que va a veure un film en concret.

I els inconvenients:

• El missatge és generalista, no és personalitzat.
• Els costos de producció dels anuncis són elevats.
• L’emissió només es veu una vegada; per tant, hi ha un baix nivell d’audiència d’una emissió.

Només considerem la ràdio en aquesta categoria de mitjans. No es consideren altres opcions que poden ser residuals, com la megafonia estàtica en diferents espais o zones, o la megafonia mòbil mitjançant l’ús de vehicles.

Els avantatges de la ràdio són:

• Immediatesa elevada per fer arribar una notícia.
• Permet una interacció en temps real amb la seva audiència.
• Es pot mantenir informada la població d’una manera més econòmica que en altres mitjans.
• Es pot tenir accés a la ràdio des d’un mòbil.
• És un mitjà molt segmentat.
• Molta credibilitat.
• És un dels mitjans de comunicació amb més cobertura horària i territorial.
• La freqüència dels anuncis és elevada.
• Baixos costos de producció.
• Baix cost d’emissió per individu.
• Fidelitat al mitjà, a les emissores i als seus programes.
• Sonoritat del missatge, adaptació d’entonacions i sentiments.
• Adaptació a programes i horaris segons el públic objectiu.

I els inconvenients:

• No hi ha imatge, només el so.
• L’audiència és difícil de mesurar.
• Gran quantitat d’anuncis en un breu espai de temps.
• Missatge curt i repetitiu.
• Fragmentació en els suports de l’audiència en haver-hi una gran quantitat d’emissores. Es diversifica la inversió publicitària.

De mitjans exteriors en podem trobar de mòbils, com la publicitat en vehicles, i de fixos, com les lones, pantalles o altres suports publicitaris diversos.

Avantatges dels mitjans exteriors mòbils (publicitat en autobusos, trens, metro, taxis, etc.):

• Alta efectivitat a causa de la seva creativitat, que permet un alt rati del record.
• Ens podem dirigir a un públic determinat d’una zona geogràfica concreta sense haver de fer una campanya publicitària més global. Això pot succeir en el cas d’una publicitat d’un negoci en un barri concret.
• És un mitjà accessible per a les petites i mitjanes empreses, ja que permet anunciar-se per un cost baix i ofereix una diversitat de formats i de preus. Els anuncis poden circular per tota una ciutat i arribar a un alt nombre de públic a un baix cost.
• Si l’anunci està col·locat dins del vehicle, el temps d’exposició s’amplia.
• Pot ser que el missatge tingui un efecte immediat en l’individu depenent de l’activitat que vagi a fer en aquell moment; per exemple, si està de compres i l’establiment anunciat és a prop hi haurà més probabilitats que acabi comprant el producte.

I els inconvenients:

• No és un mitjà selectiu per a audiències i seguidors, ja que la seva àmplia cobertura no assegura que arribi al seu públic objectiu.
• En ciutats o poblacions que no disposen de transport públic no seria un mitjà possible.
• Depenent del tipus de transport on hi hagi l’anunci, el missatge pot canviar de sentit (autobusos vells, trens amb masses pintades a l’exterior…).
• Els recorreguts sempre són els mateixos, i el lloc on estan ubicats els anuncis també.
• L’anunci té una mida limitada.

Els avantatges dels mitjans exteriors fixos són:

• El missatge té una durada àmplia, normalment són contractes d’alguns mesos.
• Els anuncis són de mides grans i atrauen l’atenció del públic.
• Gràcies a la tecnologia, actualment hi ha gran varietat de formats, com per exemple anuncis que es mouen, que parlen, en 3D, en façanes, blow-ups…

I els inconvenients:

• Alt cost econòmic.
• Hi ha més dificultat per arribar a unes audiències més específiques.
• És complicat mesurar la seva eficàcia.
• El missatge ha de ser curt i concís.

Publicitat en 3D de la marca Nike a Tòquio:

Fem referència amb caràcter general als mitjans no convencionals (BTL) com els concursos, fires, mailings, etc.

Els avantatges de la publicitat en els mitjans no convencionals no massius són:

• El seu abast és selectiu.
• Capacitat de segmentació del públic.
• Flexibilitat i moltes possibilitats, depenent de la precisió de la base de dades.
• Baix cost.
• Personalització del missatge.
• Fàcil de mesurar la seva eficàcia i eficiència per mitjà de les respostes rebudes.

I els inconvenients:

• Baix nivell de resposta; per tant, la relació cost/individu és alta.
• Disseny bàsic i poc creatiu.
• S’han d’actualitzar constantment les bases de dades.
• Moltes vegades es reben aquests missatges com una molèstia, són ofertes no sol·licitades.

En aquesta categoria ens referim als impactes publicitaris que rebem a través llocs web, aplicacions o jocs mitjançant la utilització de dispositius amb connexió a internet.

Els avantatges dels missatges publicitaris en mitjans digitals són:

• Connexió a escala global a través d’internet, es pot arribar a una audiència global.
• Informació personalitzada.
• Publicitat més ben dirigida gràcies a la catalogació de les pàgines que permet dirigir-se a l’audiència per àrees d’interès o per localització geogràfica.
• Quantitat d’espai disponible.
• Els mitjans digitals estan disponibles tots els dies de l’any i a tota hora.
• Els anuncis a internet poden ser interactius i amb una resposta ràpida.
• L’actualització dels missatges es pot fer de manera ràpida i fàcil gràcies a la tecnologia.
• Hi ha molta diversitat de suports.
• Baix cost.

I els inconvenients:

• Els costos de publicitat són molt variables.
• Hi ha una certa desconfiança en aquests mitjans, sobretot a l’hora de fer pagaments.
• No hi ha un control del públic que accedeix a la publicitat.
• Un excés de missatges de publicitat pot saturar el consumidor i causar un efecte contrari, un rebuig.