Activitats

Resposta oberta.

A mode d’exemple:

Un conflicte és una situació en la qual dues o més parts entren en desacord a causa que les seves posicions i els seus interessos són o poden semblar incompatibles.

Algunes característiques que descriuen aquesta situació com a problemàtica són:

• Es tracta d’una situació que requereix una solució.
• Un cop se soluciona, el resultat aporta beneficis.
• Els aspectes emocionals implicats no es veuen desbocats.
• Es pot actuar de manera racional.
• Posa èmfasi en l’objectivitat.
• És més àmplia que el conflicte.

Algunes de les causes més importants per què sorgeixen els conflictes són:

• La lluita pel control de recursos materials escassos i valuosos
• La cerca de satisfaccions psicològiques

Resposta oberta. A tall d’exemple:

El conflicte pot ser:

• Segons la forma: manifest, latent o pseudoconflicte
• Segons la relació: intrapersonal, interpersonal, intragrupal, intergrupal.

Es pot tractar d’un conflicte de relació, social o internacional.

Els elements implicats són:

• Relatius a les persones: protagonistes, poder, percepcions del problema, emocions i sentiments, posicions, interessos i necessitats, valors i principis.
• Relatius al procés: dinàmica, relació i comunicació.
• Relatius al problema.

Activitat de resposta oberta.

Cal tenir present les diferents actituds:

• Competició (“guanyo/perds”): és una situació en la qual aconseguir el que un vol, fer valer els propis objectius, és el més important. No importa que per això hagi de passar per sobre de qualsevol. La relació amb els altres no té importància. En el model de la competició, portat fins a les últimes conseqüències, el que és important és que un guanyi i els altres perdin. El subjecte creu estar en allò cert i que l’altra part està equivocada, i tracta d’imposar el seu propi punt de vista.
• Evitació (“perdo/perds”): en aquesta actitud existeix poc interès en els resultats, i també poc interès en la relació personal. Sovint es tendeix a negar l’existència mateixa del conflicte o no s’està disposat a assumir el desgast d’implicar-se en la solució. Es tendeix a pensar que s’arreglarà per si sol. No obstant, el conflicte un cop iniciat no es resol sol.
• Acomodació (“perdo/guanyes”): per evitar l’enfrontament amb l’altra part, no es posen en valor ni es plantegen els objectius. És un model tan extens o més que la competició, encara que sembli el contrari. Molt sovint es confon amb el respecte, la bona educació, no fer valer els propis drets perquè això pot provocar tensió o malestar. Es va aguantant fins a un punt on no es pot més, i aleshores es destrueix un mateix o es destrueixen els altres.
• Cooperació (“guanyo/guanyes”): en aquest model aconseguir els propis objectius és important, però la relació entre les parts també. La meta i els mitjans han de ser coherents. Es tracta de trobar les solucions acceptables per a ambdues parts treballant juntes, del tipus “jo guanyo/tu guanyes”. Cooperar no vol dir renunciar a allò que és fonamental. És cedir en allò que és menys important, sense importar qui té la raó.

Els diferents passos que s’ha de seguir en la resolució d’un conflicte són:

1. Definir el problema. En aquest cas es tracta d’un conflicte interpersonal, tots dos s’enfronten pel destí de les vacances.
2. Analitzar la causa principal. La causa és la cerca de satisfacció psicològica, satisfer els propis desitjos.
3. Definir l’objectiu. L’objectiu seria trobar una solució que pugui satisfer a totes dues parts
4. Buscar les alternatives possibles. En aquest cas hi hauria vàries alternatives: fer una setmana i mitja a cada lloc, acordar anar a un lloc i a les properes vacances anar a l’altre, buscar un altre destí que els agradi a tots dos, plantejar fer les vacances per separat.
5. Triar la millor solució: que faríem, perquè. Qualsevol solució és bona sempre que s’arribi a un acord. Cal argumentar l’opció escollida.