La intervenció

La nostra societat és complexa i es fa necessari un enfocament dinàmic, flexible, ampli i divers dels problemes i reptes socials que afecten les famílies. És necessari conèixer els factors de risc i protecció de les famílies així com els efectes en els membres de la unitat familiar, i concretament en el desenvolupament dels infants i adolescents.

Per tal d’encetar la intervenció de caràcter social en el context familiar també cal establir unes directrius de caràcter teòric que concretin el model d’intervenció en unes pautes d’actuació. Són els anomenats models d’intervenció.

La intervenció social en famílies vulnerables, en situació de risc, ha variat en les darreres dècades passant d’una intervenció amb caràcter assistencial i basada en els dèficits a intervencions de caràcter més preventiu, integrador i orientades a l’apoderament familiar. A banda del desenvolupament dels recursos personals orientats a l’apoderament familiar, cal desenvolupar i treballar paral·lelament una oferta de recursos humans i socials per tal de desenvolupar xarxes i teixit comunitari imprescindible que ajudi a superar les dificultats i les situacions problemàtiques.

En els models d’intervenció hi ha implicats diferents perfils professionals que componen la pràctica professional (treballadors i educadors socials, psicòlegs, pedagogs, terapeutes i mediadors familiars, tècnics d’integració social, treballadors familiars…). La incorporació de les seves respectives competències professionals permet una intervenció social diversa i plural. Fruit de la reflexió col·laborativa de les diferents pràctiques professionals, sorgeixen nous models d’intervenció, se’n desestimen altres, se’n reformulen alguns i/o se’n combinen diversos.

Hi ha diferents models d’intervenció en famílies i cadascun respon a un tipus d’enfocament de la situació, disfuncionalitat o repte, avalat per un corpus teòric que orienta el disseny de la intervenció.

El model psicosocial és el model d’intervenció que històricament ha guiat el treball social de casos. La teòrica de referència és la treballadora social Gordon Hamilton, que el 1937 va sustentar i aportar les bases del model psicosocial.

La metodologia d’intervenció es basa a considerar la persona usuària com a protagonista principal del procés. Per una banda, s’entén que són les pròpies característiques personals (psico) i d’entorn social (socials) les responsables principals de les dificultats de l’individu i que cal que sigui el mateix individu qui porti a terme la resolució de la situació. Cal iniciar un procés de major comprensió de si mateix, dels factors socials que l’envolten i de les persones significatives de la seva situació. D’aquesta manera, pot desenvolupar estratègies per afrontar i resoldre la situació.

El professional, per entendre i ajudar eficaçment les persones, ha de visualitzar en el context les seves interrelacions amb el medi i és l’encarregat d’orientar la persona per tal que comprengui els factors psicosocials de la situació, basant-se en una relació de suport, d’acceptació i respecte generant un clima agradable, de tranquil·litat i de confiança.

La intervenció en el model psicosocial es basa en l’aplicació de tècniques no directives d’intervenció, l’empatia i l’escolta activa. D’aquesta manera, es fa possible que la persona obtingui la informació que necessita per tal d’entendre la situació en la qual està immersa i a partir d’aquí l’ajuda a obtenir les eines necessàries per afrontar la situació.

Les fases del procés d’intervenció són:

1. Detecció o comprensió dels elements determinants de la situació
2. Presa de consciència i reorganització dels recursos personals necessaris per a la resolució de la situació
3. Planificació de les actuacions

El model sistèmic neix en l’àmbit de la salut mental. Els primers models teoricoclínics sistèmics apareixen a mitjans del segle XX. Els més influents són:

• Model de Palo Alto (Califòrnia, 1960)
• Model estructural, Escola de Roma, Escola de Milà
• Model estratègic

La metodologia d’intervenció es basa en la família, entenent-la com un sistema autogovernat i d’interrelació entre els seus membres. El que envolta aquesta estructura familiar és el medi (ambient), ja que medi i sistema s’afecten mútuament.

Des d’una perspectiva sistèmica, la malaltia emocional de qualsevol membre de la família és la resposta i la forma de comunicació derivada d’un sistema familiar disfuncional.

Els subsistemes que formen la família són: conjugal, parental i fraternal. El deteriorament d’algun d’aquests afecta el seu conjunt. Aquests subsistemes són la part en la qual observa i intervé el professional. El canvi ve originat pel procés de la intervenció del professional en la família i la seva reestructuració, de forma planificada, per poder transformar les pautes disfuncionals.

El model sistèmic, a diferència del psicosocial, que atribueix els problemes a l’individu, focalitza el problema i intervenció, en el si de la família, especialment en les seves relacions. Hi ha un ampli reconeixement i acceptació professional del present model, que s’anteposa a altres de tipus més tradicional com el psicosocial.

El model educatiu en l’àmbit familiar té per objectiu oferir a la família formació en habilitats educatives parentals i recursos que millorin les seves capacitats relacionals. Depenent de la seva orientació teòrica, les intervencions poden ser de caràcter preventiu, optimitzador, correctiu o compensatori.

La metodologia d’intervenció més habitual són els grups (exemple: grups de pares), no els individus. Però si és necessari la pràctica també pot ser individual.

Hi ha dues modalitats en la formació dirigida als pares:

• Modalitat informativa: la modalitat informativa parteix de les mancances dels pares en la seva tasca educativa, producte de tenir un nivell socioeconòmic o cultural baix. El professionals es limiten a proporcionar consells adequats i competents que els pares hauran d’incorporar i aplicar en la seva funció educadora, com per exemple atenció de nadons, higiene, alimentació, economia domèstica…
• Modalitat instructiva: la modalitat instructiva parteix de la idea que la transmissió d’informació, pròpia de la modalitat informativa, és insuficient per provocar canvis duradors en els pares. És necessari poder arribar al terreny de les actituds i comportaments. Cal provocar canvis d’actitud, fruit de l’anàlisi i la reflexió de les accions educatives de les famílies participants. Els professionals han de ser competents en el maneig d’estratègies educatives i de conducció de grups.

El model d’intervenció en xarxa es fonamenta en la teoria de sistemes i la teoria ecològica del desenvolupament humà de Bronfenbrenner, que el 1979 va proposar la seva teoria. La perspectiva ecològica pretén estudiar els medis on viuen i es reprodueixen els éssers vius, i les relacions complexes que mantenen entre ells i el seu medi.

La metodologia d’intervenció en famílies té en aquest model una dimensió de xarxa, entesa com un densa malla de relacions socials en la qual les persones, famílies i grups socials desenvolupen la seva vida quotidiana. En la xarxa social d’una persona, hi ha un niu de relacions socials format per vincles positius i negatius. Klefbeck, que el 1995 presenta la seva aportació, defensa la possibilitat de construir mapes de xarxa a partir de quatre camps: famílies, parents, companys d’estudi i/o feina i amics i/o persones amb autoritat.

Característiques de les xarxes:

• Capacitat d’autosuport: les xarxes familiars i de barri (veïnals) tenen la capacitat d’oferir formes de resolució de problemes que afecten les famílies. Exemples: atenció als infants i adolescents quan els pares treballen, atenció a persones dependents, malaltes…
• Afirmació de la pròpia identitat: la xarxa social configura i afirma el sentiment de pertinença de la persona.

La intervenció dels professionals consisteix a identificar i enfortir els vincles originaris del barri i les famílies, per cercar recursos de contenció necessaris i assegurar els vincles familiars i veïnals en el seu propi medi. A partir de la construcció del mapa de xarxa, la persona pot diferenciar i identificar les relacions positives i negatives i prendre consciència de la situació i del que pot o no disposar.

Una altra forma de treballar en xarxa és per determinar la capacitat de contenció. Per exemple, quan un infant o adolescent ha de sortir del nucli familiar perquè els pares no l’atenen adequadament, el professional pot explorar la seva xarxa familiar més àmplia, com la seva família extensa, per si li pot oferir un entorn segur i evitar la institucionalització de l’infant.

Els poders públics són responsables de donar suport a les famílies i assegurar la seva protecció social, econòmica i jurídica. Cada administració és l’encarregada d’elaborar un marc legislatiu i, d’acord amb les seves respectives competències, desplegar un conjunt d’ajuts, prestacions, serveis, programes i recursos per a les famílies.

Els tres nivells administratius de l’Estat espanyol implicats són:

• Administració general de l’Estat
• Comunitats autònomes
• Corporacions locals: ajuntaments, consells comarcals, etc.

L’Administració general de l’Estat, concretament el Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social, ha elaborat la Guía de ayudas sociales y Servicios para las Familias 2018, que mostra gràficament la distribució competencial dels tres nivells administratius. (vegeu la figura)

Distribució de competències en l'àmbit de les famílies.

En l’àmbit estatal hi ha la implicació de diferents ministeris en el marc d’atenció a les famílies, fet que evidencia la necessària perspectiva transversal de l’atenció a la família. Incorpora des dels permisos de maternitat i paternitat fins a serveis socials com a serveis propis per a les famílies. Són també competència de l’Estat les desgravacions i els beneficis fiscals (per exemple, les deducció fiscals en IRPF per naixement o adopció del primer fill i posteriors) i certes prestacions econòmiques (per exemple, la prestació econòmica per naixement o adopció d’un fill en famílies nombroses, monoparentals i en casos de mares amb discapacitat igual o superior 65%).

A Catalunya, d’acord amb l’article 166.4 de l’Estatut d’autonomia, correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de promoció de les famílies. El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies és l’òrgan màxim competent. Tot i la competència exclusiva en matèria de promoció de les famílies, certes prestacions en temps (permisos de maternitat i paternitat), algunes desgravacions i beneficis fiscals són competència de l’Estat.

Les polítiques públiques familiars estan adreçades al conjunt de família, però especialment a les famílies amb les següents característiques:

• Famílies vulnerables o en situació de pobresa
• Famílies nombroses i monoparentals
• Famílies amb menors, més grans de 65 anys, persones dependents o amb problemes de salut
• Famílies que pateixen violència masclista, delinqüència juvenil, embaràs adolescent, etc.

L’Administració local, formada pels ajuntaments, els consells comarcals i altres organismes, és l’àmbit administratiu més proper al ciutadà. Disposa de competències en l’atenció a les famílies, com per exemple en el desplegament dels serveis socials bàsics. Un dels seus principis rectors és la descentralització, i l’administració local més pròxima és la responsable de la implementació de les diferents prestacions, serveis i programes.

La intervenció s’organitza a partir del marc d’actuació i la normativa específica que les diferents administracions estableixen (vegeu la figura). Posteriorment s’organitzen els plans i els programes per concretar les actuacions.

El pla es un terme de caràcter global que expressa les línies polítiques fonamentals, les prioritats, els objectius generals, l’assignació de recursos vinculats a les prioritats i les estratègies d’acció. Generalment els plans són de llarg termini. El Pla de suport a les famílies n’és un clar exemple.

Els programes són un conjunt de projectes relacionats entre si, basats en assolir un objectiu parcial o sectorial del pla. Tenen un nivell de concreció major que el pla i els seus objectius són específics. El pla identifica els projectes que el formen.

Els projectes són un conjunt d’activitats relacionades i organitzades que busquen aconseguir un objectiu específic inclòs en el programa.

Exemple d'organització del Pla integral de suport a la família

Els diferents nivells d’organització / concreció de la intervenció van des del pla integral, amb els corresponents eixos, fins al programa, que està format per un conjunt de projectes.

Nivells d'organització

D’acord amb la Llei de serveis socials 12/2007, d’11 d’octubre, els serveis socials bàsics són les unitats territorials organitzades sobre la base del municipi que constitueixen la unitat elemental d’atenció social primària, la porta d’accés del ciutadà al sistema públic de serveis socials. Tenen per objectiu respondre a la realitat social dels diferents territoris.

Una unitat territorial s’estructura en àrees bàsiques de serveis socials (ABSS): els serveis d’ajuda a domicili, de teleassistència, els serveis d’intervenció social educativa no residencial per a infants i adolescents i els serveis de suport als serveis socials bàsics.

Els serveis socials bàsics estan formats pels següents serveis i prestacions:

• Serveis bàsics d’atenció social (SBAS)
• Serveis d’atenció domiciliària
  • Servei d’ajuda a domicili
  • Servei de les tecnologies de suport i cura (teleassistència)
• Serveis residencials d’estada limitada
  • Servei d’acolliment residencial d’urgència
  • Servei de residència temporal per a persones adultes en situació de marginació
• Serveis de menjador social
• Servei d’assessorament tècnic d’atenció social
• Servei d’intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents
  • Servei de centre obert
• Servei d’informació i atenció a les dones

Els equips bàsics d’atenció social estan formats per un equip de professionals polivalents i multidisciplinaris (treballadors socials, educadors socials, psicòlegs, treballadores familiars…). Les actuacions tenen com a objectiu atendre les necessitats socials de les persones i famílies, contribuir a la prevenció de les problemàtiques socials i procurar la reinserció i integració de les persones en situació de risc social o exclusió.

Amb el Pla integral de suport a la família es busca planificar i desenvolupar una acció de govern integral i transversal, que inclou tots els departaments per tal de depassar les competències estrictes de Benestar Social i Família. La seva elaboració es fonamenta en una anàlisi de les tendències demogràfiques en l’àmbit de la família, per tal d’identificar els reptes que s’han d’afrontar.

Hi ha quatre grans elements que s’assumeixen com a base de l’estabilitat de les famílies:

• Caiguda de la fecunditat
• Implicació paterna en la cura dels fills
• Qualitat de vida des del punt de vista material i relacional
• Equilibri entre solidaritat familiar i intervenció pública

El Pla integral de suport a la família recull el conjunt de programes i actuacions departamentals de la Generalitat amb incidència en l’àmbit familiar. S’estructura en tres grans eixos:

• Eix 1. Promoció de la família com a estructura social bàsica, així com l’acceptació social de la diversitat familiar
• Eix 2. Suport a la maternitat i acompanyament a la família en moments de canvi en el seu cicle vital
• Eix 3. Suport a les famílies en situacions de vulnerabilitat

A cada eix es recullen un conjunt de reptes, objectius i mesures per desenvolupar. Les mesures es despleguen com un conjunt de programes, serveis i recursos per aconseguir els objectius establerts.

En l’eix 3 (vegeu figura) hi ha dos grans reptes fixats:

• Repte 12: millorar la protecció de les famílies en situació de pobresa i exclusió social o en risc de caure-hi.
• Repte 13: prevenir i atendre les situacions de violència que es produeixen en el marc de la família.

Eixos bàsics

En el desglossament del repte 12 (vegeu figura) es pot veure gràficament l’objectiu relacionat així com les mesures per fer-lo efectiu. Les mesures són el conjunt de programes, serveis i recursos per aconseguir l’objectiu citat.

Desglossament

Hi ha un gran nombre de serveis i programes en l’atenció a les famílies que tenen un caràcter transversal i estan vinculats a diferents departaments de la Generalitat de Catalunya. Vegeu els més rellevants de l’àmbit social en la figura:

Del conjunt de programes, el Programa de suport a les famílies amb infants i adolescents en situació de risc o desemparament centra la seva atenció en famílies amb infants/adolescents en risc, que són subjectes especialment vulnerables. El programa està compost per diversos projectes, entre els quals hi ha els centres oberts i el programa “La meva família m’acull”.

El 2016, el nombre de centres oberts distribuïts arreu de Catalunya era de 266, amb un capacitat total de 9.426 places per a infants i adolescents.

El 2016 el nombre d’equips SIFE distribuïts pel conjunt del territori català era de trenta i el nombre d’infants adolescents atesos va ser de 2.324.

Els projectes exposats s’inclouen en l’àmbit de serveis socials. Els serveis socials són un dels sistemes de l’estat del benestar, conjuntament amb la seguretat social, el sistema d’educació, de salut i altres actuacions públiques.

Hi ha projectes d’intervenció que s’engloben en altres sistemes, com per exemple en l’àmbit educatiu on el TIS desenvolupa la seva tasca professional.

Els programes i serveis destinats a les famílies poden ser impulsats i gestionats per la Generalitat de Catalunya, per altres administracions públiques o entitats privades.

Alguns d’aquests programes i serveis inclosos en el Pla integral de suport a la família són “Créixer en família”, serveis diversos d’atenció i educació a primera infància, “Vacances en família”, servei de mediació familiar, serveis tècnics de punt de trobada i altres.

“Créixer en família” és un programa d’educació parental impulsat des del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Està dirigit a orientar, reforçar i donar eines a les famílies en el seu rol educatiu amb els seus fills de forma positiva.

L’objectiu és donar suport a les habilitats parentals per impulsar la comunicació i l’intercanvi d’experiències perquè cada família trobi el seu propi model parental i pugui desenvolupar els seus propis recursos.

Ofereix cinc cicles de tallers, dividits per franges d’edat dels fills dels pares i mares participants (de 0 a 3, de 3 a 6, de 6 a 12, de 12 a 16 i de 16 a 18), guiats per professionals en la formació de famílies. La metodologia és de tipus grupal.

Cada cicle consta de sis sessions de dues hores al voltant de temàtiques com ara els vincles, l’autonomia, l’autoritat, les estratègies educatives, la resolució de conflictes, les responsabilitats en l’àmbit domèstic, el lleure i l’entorn, el paper educatiu de l’escola, etc., adaptades a cada procés psicoevolutiu.

El programa es fa en diferents municipis de tot Catalunya en forma de xerrades, principalment a les AMPA de les escoles, associacions i fundacions.

Els serveis d’atenció i educació a primera infància són els serveis adreçats als nens de 0 a 3 anys. Formen part d’aquest servei les llars d’infants, l’educació preescolar i els serveis d’atenció extraescolar.

Compartir espais d’oci i lleure és un factor de protecció que ajuda a enfortir els vincles entre els seus membres.

Partint d’aquesta premissa, s’impulsa el programa Vacances en família que ofereix unes vacances en albergs de la Xarxa Nacional d’Albergs Socials de la Generalitat de Catalunya a preus accessibles per a moltes famílies. S’hi poden acollir les famílies amb infants fins als 16 anys.

El servei de mediació familiar és ofert pel Departament de Justícia i va dirigit a famílies que precisen mediació externa per resoldre situacions derivades de processos de separació i divorci per motius de custòdia dels fills, règim de comunicació, estada amb fills i ús de l’habitatge familiar.

Els serveis tècnics de punt de trobada són un recurs dirigit a atendre i preservar les relacions entre fills i progenitors immersos en processos de conflictivitat familiar. Ofereix un lloc neutral amb el suport de professionals, per garantir el compliment del règim de visites amb els fills en els supòsits de separació o divorci, com també amb els fills tutelats per l’Administració pública, assegurant la protecció dels infants i adolescents.

Els recursos residencials d’atenció a les famílies alternatius a l’entorn familiar tenen per objectiu garantir la protecció social de la família (i/o alguns del seus membres), quan aquesta, per diferents circumstàncies i característiques, no pot assumir-ho de forma competent. Tanmateix, es disposa de centres d’urgència o acolliment temporal orientats a oferir una resposta immediata, transitòria i urgent als casos d’especial risc.

Entre les circumstàncies familiars contemplades en el desplegament de recursos residencials, inclosos en la cartera de serveis socials especialitzats del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, hi ha:

• Infants i adolescents tutelats per l’Administració pública
• Persones grans amb dependència o risc social
• Persones amb discapacitat física
• Persones amb problemàtica social derivada de malaltia mental
• Dones en situació de violència masclista i els seus fills

L’integrador social o TIS desenvolupa accions per tal de detectar les necessitats i prevenir o millorar la situació de persones en risc d’exclusió social, nens i adolescents. Cal dir que aquesta tasca no la fa de manera individual, ja que aquest professional forma part d’un equip multidisciplinari que s’encarregarà de manera conjunta de l’elaboració i seguiment del programa.

Les pautes d’intervenció del TIS en l’atenció a les famílies venen determinades pel tipus de serveis, programes i recursos on el tècnic desenvolupi la seva tasca professional. Hi ha una gran diversitat de serveis, programes i recursos destinats a la intervenció familiar on pot participar la figura del tècnic. Hi ha també un elevat nombre de projectes socials i educatius, impulsats per l’anomenat tercer sector a Catalunya, dirigits a les famílies en els quals la intervenció del TIS suposa un perfil adient.

La intervenció d’un TIS és essencialment diferent si participa en el disseny i la implementació d’un programa de formació per a mares i pares, o bé si intervé en un programa adreçat a nens o adolescents. En els dos projectes hi ha un objectiu comú: la millora del benestar dels infants. En el primer per la capacitació directa de pares i mares i en el segon pel treball més directe amb infants en risc d’exclusió.

En el programa de centre obert les funcions a desenvolupar en relació amb la família són les següents:

• Informar la família sobre el desenvolupament de les activitats diàries.
• Detectar situacions de negligència i desatenció.
• Notificar situacions de negligència i desatenció a l’equip i/o coordinador.
• Organitzar activitats adreçades a la família en el servei.
• Suport en la realització de les tasques educatives.
• Detectar necessitats i interessos dels grups de famílies.
• Facilitar l’apropament de les diverses cultures presents en el servei.
• Crear i facilitar espais per facilitar la relació entre les famílies.
• Informar i acompanyar en els recursos de la comunitat.
• Promoure pautes educatives consensuades amb la família.
• Rebre i canalitzar a l’equip les demandes, queixes i suggeriments.
• Col·laborar en la recepció de les famílies al dia a dia.
• Registrar la informació de les activitats dutes a terme.

Entorn de les funcions en relació amb l’infant i l’adolescent, hi ha:

• Col·laborar amb l’equip interdisciplinari en l’elaboració del programa educatiu individual.
• Col·laborar en al recepció en el dia a dia.
• Potenciar les habilitats socials per afavorir l’autonomia personal i social.
• Potenciar i fomentar els hàbits higiènics, alimentaris, de salut i d’estudi.
• Potenciar la participació de l’infant i l’adolescent en les activitats del servei.
• Afavorir la cohesió i la integració dels grups d’infants i adolescents, mitjançant tècniques i estratègies de grup.
• Donar suport a la realització de les activitats del projecte educatiu individual (PEI).
• Observar l’infant i adolescent en totes les activitats que es portin a terme.
• Detectar, prevenir i intervenir en situacions conflictives.
• Cercar recursos de la comunitat per a l’execució d’activitats.
• Dissenyar i crear materials educatius per a la realització d’activitats.
• Cercar recursos laborals i acompanyar l’adolescent en la reinserció laboral.
• Acompanyar l’infant i l’adolescent en les gestions per a l’accessibilitat a la formació en les diferents etapes escolars i formatives.
• Acompanyar altres serveis i recursos de la comunitat.
• Dur a terme dinàmiques de grup facilitant la participació.
• Detectar necessitats a partir de l’observació i de l’escolta activa.
• Detectar i prevenir necessitats i conductes de risc.
• Informar i comunicar les situacions de risc detectades a l’equip i/o coordinador del servei.
• Establir vincles afectius i de confiança amb l’infant i l’adolescent de manera eficaç per afavorir el seu creixement.
• Donar pautes als infants i adolescents posant els límits a les seves actuacions.
• Afavorir les actituds positives de l’infant per adquirir més capacitats de resiliència.
• Elaborar els informes de la seva competència de l’infant i l’adolescent.
• Registrar la informació.