Activitats

Identificació de les AVD

L’objectiu d’aquesta activitat és identificar les AVD deficitàries.

La Paula, una noia de 25 anys, va patir un accident de moto quan tornava cap a casa des de la feina. L’accident li va provocar una discapacitat física que l’obliga a anar en cadira de rodes tota la seva vida. Actualment viu en un pis al centre de Barcelona sense ascensor. Els seus pares viuen a Extremadura i no disposa de cap familiar que la pugui ajudar en el seu dia a dia. Ara per ara, la Paula no treballa, ja que es troba de baixa laboral, però aquest aspecte i el fet que la seva llar no estigui correctament adaptada li provoquen moltes inseguretats.

A partir del cas, analitzeu en quines activitats de la vida diària considereu que la Paula presentarà més dificultats de manera temporal o permanent.

Les activitats bàsiques de la vida diària són totes aquelles tasques que fem de manera rutinària o a diari, donant-nos la possibilitat de poder gaudir d’una vida més o menys digna. Per tant, ens referim a totes aquelles activitats que inclouen la satisfacció de les nostres necessitats més bàsiques.

En el cas de la Paula, com a tècnics haurem de treballar i ajudar-la a gestionar aquelles ABVD en què presenta més dificultats. En aquest cas, les principals serien la higiene corporal i el funcionament físic del seu cos (com realitzar correctament les transferències i les mobilitzacions). Destacaríem com a més rellevants saber-se rentar, vestir-se, poder anar al lavabo sense ajuda i poder-se desplaçar pel seu pis amb total autonomia.

Per altra banda, també necessitarà suport i ajuda en les AIVD, com per exemple la realització de les tasques de la llar o el fet de pujar i baixar del seu domicili. En aquest cas, sempre que sigui possible es pot recomanar a l’usuari intentar buscar un altre pis que disposi d’ascensor i que li faciliti certa autonomia en els seus desplaçaments o per altra banda, proposar a la comunitat de veïns col·locar un ascensor.

En relació amb les AAVD, la Paula pot continuar realitzant el seu dia a dia amb total normalitat; potser com a tècnics el que hauríem de fer és avaluar el seu espai de treball i adequar-lo a les noves necessitats de la usuària.

Classificació de les escales de valoració

L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer escales de valoració de les activitats de la vida diària.

Classifiqueu les següents escales de valoració segons si fan referència a les ABVD, a les AIVD o a la capacitat cognitiva. Les escales per classificar són:

MEC de Lobo
Índex de Katz
Escala de Lawton i Brody
Escala de Barthel
Escala de la Creu Roja

En relació amb les ABVD hi incloem: l’Índex de Katz, l’escala de la Creu Roja i l’escala de Barthel.

Aquestes tres escales s’encarreguen d’avaluar l’alimentació, la vestimenta, la higiene corporal, la utilització del WC i el control d’esfínters, així com els desplaçaments que es realitzen dins de la llar familiar.

En relació amb les AIVD hi incloem l’escala de Lawton i de Brody.

Aquesta escala s’encarrega d’avaluar les capacitats en relació amb la utilització del telèfon, la realització de la compra, la preparació dels àpats, la neteja de la llar i de la roba, la utilització del transport, l’administració dels medicaments i la gestió dels diners.

I en relació amb la capacitat cognitiva hi incloem la MEC de Lobo, la qual s’encarrega d’avaluar els processos d’atenció, de memorització, de llenguatge i de concentració, entre d’altres.

Mapa conceptual del SCAAD

L’objectiu d’aquesta activitat és elaborar un mapa conceptual del SCAAD.

Basant-vos en els següents termes, elaboreu un mapa conceptual en relació amb el SCAAD que relacioni els termes visualment:

SAP
SAD
Teleassistència
Centres ocupacionals
Centres especials de suport
Treball amb suport
Centres de dia o nit
Residències

El Sistema Català d’Autonomia i Atenció a la Dependència (SCAAD) és un sistema caracteritzat per un catàleg de serveis i prestacions destinades a tots aquells col·lectius més vulnerables i que es trobin en situació de dependència.

L’objectiu fonamental del SCAAD es la prevenció de discapacitats i situacions de dependència a partir de l’aplicació d’accions de caràcter social i sanitari.

Aquest servei està compost de:

El Servei d’Assistència Personal (SAP): és un servei de suport a les persones discapacitades que necessiten d’una tercera persona per realitzar totes les ABVD, i els permet gaudir d’un nivell d’autonomia i d’autodeterminació dins del seu projecte de vida.
El Servei d’Ajuda al Domicili (SAD): se centra a oferir una atenció a les necessitats de la llar i a les atencions personals dels diferents usuaris.
Teleassistència: dissenyat per mantenir les persones de la tercera edat i/o a les persones amb alguna mena de discapacitat dins del seu entorn habitual, tot promovent la seva autonomia personal i social.
Els centres ocupacionals: són un servei que intenta promoure la integració social i el desenvolupament personal dels usuaris, afavorint l’aprenentatge d’habilitats i el coneixement que en permetin la integració laboral.
Els centres especials de suport: són empreses que tenen com a finalitat assegurar una feina remunerada i prestar els serveis d’ajustament personal i social a persones amb discapacitat.
El treball amb suport: permet la inclusió d’una persona que presenta discapacitat dins d’un entorn ordinari laboral amb el suport d’un mediador laboral que l’orienta en la realització de les tasques.
Els centres de dia i/o de nit: s’encarreguen d’acollir persones en situació de dependència durant el dia i/o la nit, tot proporcionant-los atencions personals, assistència mèdica, rehabilitació, manutenció i activitats físiques i d’oci, entre d’altres.
Residències: centres on de manera temporal o permanent s’hi allotgen persones dependents que requereixen algun tipus d’ajuda constant.

A continuació es mostra el mapa conceptual amb els termes proposats.

Serveis del catàleg del SCAAD

L’objectiu d’aquesta activitat és seleccionar el servei o serveis més adients del catàleg SCAAD per a cadascun dels casos proposats.

Tot seguit us descrivim alguns casos de persones usuàries en diferents àmbits; indiqueu quin servei o serveis d’atenció recomanaríeu en cadascun d’ells i recordeu-vos de justificar les vostres respostes:

A la Gemma, una dona de 80 anys, li acaben de diagnosticar Parkinson i demència senil accentuada. Els seus dos fills ara per ara no la poden atendre, ja que es troben a l’estranger treballant.
L’Òscar és un home de 75 anys que presenta una demència lleu i un problema de deambulació. Actualment viu amb la seva dona, que és totalment autònoma.
L’Ignasi és un jove de 20 anys que pateix d’esquizofrènia. Actualment viu amb la seva família a Girona, però als seus pares els agradaria que el seu fill s’independitzés, trobés una feina i tingués el seu propi pis.
L’Elisabet és una noia de 25 anys que té discapacitat mental. Actualment no treballa, tot i que li agradaria molt poder trobar una feina que s’adaptés a les seves necessitats personals.
La Marta és una dona de 90 anys que viu amb la seva filla de 60. La Marta té una discapacitat física i recentment li han diagnosticat demència senil.
En Pere és un home de 72 anys que presenta una discapacitat física. Viu sol a Barcelona, i tot i que el seu edifici està totalment adaptat, necessita ajuda per executar moltes activitats de la vida diària.

En aquesta activitat heu de tenir en compte que no hi ha respostes exactes, sinó que aquestes aniran vinculades amb molts factors, entre els qual hem de destacar la qualitat de l’entorn i la disposició que tenen tant els usuaris com els familiars en la modificació de determinades conductes i l’atenció envers aquests.

En el cas de la Gemma, el més apropiat seria derivar-la a un centre residencial on la seva demència podrà estar controlada per professionals qualificats les 24 hores del dia.
En el cas de l’Òscar, com que la seva dona encara té autonomia i es considera que es troba capacitada per ajudar-lo en les activitats de la vida diària, se li recomanarà un SAD o un servei de teleassistència, els quals l’ajudaran en aquelles activitats en què presenti més dificultats i també a desconnectar i a descansar de la rutina diària. Si el seu marit comencés a empitjorar se li recomanaria derivar-lo a un centre de dia, on rebrà una atenció més acurada i professional.
En el cas de l’Ignasi, un pis tutelat pot ser una molt bona idea, ja que podria viure i gestionar-se de manera independent i no necessitaria la supervisió de la seva família.
En el cas de l’Elisabet, se li buscaria un taller ocupacional on pogués aprendre i desenvolupar un ofici i ajudar-la així a ser més autònoma.
En el cas de la Marta, l’opció més encertada seria derivar-la a una residència, on se li aplicarien les atencions adients en relació amb la seva discapacitat i a la seva demència.
En el cas d’en Pere, el més aconsellable seria oferir-li un SAD on se’l pugui ajudar en les AVD perquè continuï residint en la mateixa llar.

Funcions del TIS dins d’un equip interdisciplinari

L’objectiu d’aquesta activitat és analitzar les funcions que desenvoluparà el tècnic en Integració Social dins d’un equip interdisciplinari.

Tot seguit us descrivim un cas pràctic:

Actualment us trobeu treballant en una residència del vostre municipi. Ateneu en Mario, un home de 80 anys que resideix allà des que la seva família el va ingressar ara ja farà 7 anys. En Mario necessita ajuda per realitzar algunes activitats de la vida diària. A part de rebre la vostra ajuda, també rep l’ajuda d’altres professionals, com la fisioterapeuta, les tècniques en dependència, la infermera i el metge de la residència.

Quines funcions haureu de desenvolupar com a TIS dins d’aquest equip interdisciplinari?

El treball interdisciplinari és un pilar fonamental en la nostra tasca professional. Totes les activitats que portem a terme amb els nostres usuaris hauran d’estar degudament planificades i organitzades per tots els professionals que intervinguin directament amb ell.

Com a tècnics haureu d’elaborar un informe de seguiment amb les corresponents observacions sobre els processos d’en Mario i posar-lo en coneixement de la resta de professionals que formen l’equip interdisciplinari.

Us encarregareu de planificar aquelles activitats que fomentin l’autonomia personal d’en Mario, tot establint canals de comunicació amb la resta de professionals i emprant els protocols establerts dins de la residència.

Com a tècnics, a més a més, haureu de mostrar una actitud positiva vers l’usuari i la resta de professionals, així com una disposició a col·laborar-hi íntegrament.