La xarxa de cable de parells trenats
La xarxa d’accés de cable de parells trenats de l’edifici permet la connexió a la xarxa de telefonia bàsica dels operadors.
Si hi ha operadors de servei en el lloc de construcció d’un edifici, la xarxa de cables de parells trenats s’instal·la en aquells edificis on la distància entre el punt d’interconnexió i el punt d’accés a l’usuari (PAU) més allunyat sigui inferior a 100 m. En cas contrari, s’instal·la una xarxa de cable de parells.
Elements d'una xarxa de cable de parells trenats
Els components que formen la xarxa de cables de parells trenats d’un edifici són el cable de parells trenats i els elements de connexió utilitzats entre els diferents trams de la xarxa: cable de parells trenats, connectors, rosetes, panells de connexions, etc.
Els elements de connexió que utilitzarem en aquesta xarxa realitzen una funció diferent segons el lloc on s’instal·len:
- Punt d’interconnexió.
- Punt d’accés a l’usuari.
- BAT.
Cables i elements de connexió d'una xarxa de cables de parells trenats
Els diferents trams de la xarxa de cable de parells trenats (xarxa de distribució i dispersió, xarxa interior d’usuari…) s’uneixen utilitzant elements de connexió específics d’aquest tipus de xarxa (connectors RJ-45, panells de connexions…).
Una xarxa de cables de parells trenats està formada pels següents elements:
- Cable de parells trenats.
- Connectors RJ-45.
- Roseta RJ-45.
- Panells de connexions.
- Altres components.
Cable de parells trenats
El cable de parells trenats està format per quatre parells de fils aïllats mitjançant una coberta individual i tots ells envoltats per una coberta aïllant que els protegeix.
En la figura es mostra un cable de parells trenats:
Hi ha cables de parells trenats que són flexibles i que s’utilitzen en els cables d’interconnexió i hi ha altres que són rígids, adequats per realitzar llargues tirades de cable en les canalitzacions de la infraestructura.
- Cada parell està identificat pel seu propi color: un dels fils és de color llis i l’altre ratllat.
- Cada parell de fils està trenat amb un pas diferent amb l’objectiu de millorar la seva immunitat a les interferències electromagnètiques que provoquen els parells adjacents del mateix cable.
Els cables de parells trenats que s’instal·lin a l’interior d’una ICT han de complir els nivells mínims obligatoris de la classificació Dca-s2,d2,a2 respecte del seu comportament de reacció al foc.
Cada parell està trenat amb una torsió diferent per augmentar l’eficiència contra les interferències.
Tipus de cables de parells trenats
Hi ha diferents tipus de cables de parells trenats en funció de la pantalla o blindatge que incorporin per protegir-los d’interferències electromagnètiques externes (figura):
-
- El cable FTP incorpora una pantalla que protegeix els conductors interns d'interferències electromagnètiques externes.
- Cable UTP (Unshielded Twisted Pair). Cable de parells trenats sense apantallar. Com que aquests cables no estan apantallats són sensibles a interferències electromagnètiques externes.
- Cable FTP (Foiled Twisted Pair). Cable de parells trenats amb pantalla global. El cable està protegit de les interferències elèctriques externes mitjançant un conductor elèctric que l’envolta (malla), el qual fa de pantalla.
- Cable STP (Shielded Twisted Pair). Cable de parells trenats amb pantalla individual. Aquest cable incorpora apantallament individual per a cada parell, el que el protegeix també de les interferències electromagnètiques internes dels mateixos parells.
- Cable sFTP (Shielded Foiled Twisted Pair). Cable de parells trenats blindat i apantallat. Aquest cable incorpora apantallament individual per a cada parell i global per a tot el cable.
Categoria i classe
Per determinar les prestacions del cablatge instal·lat en una xarxa, es defineixen dos termes que estan relacionats:
La normativa ICT especifica que el cable que s’ha d’utilitzar en la xarxa de cables de parells trenats d’un edifici sigui sense apantallar (UTP).
La normativa ICT especifica que els components de la xarxa de cables de parells trenats (cables i connectors) han de ser de categoria 6 o superior.
- Categoria: paràmetre que identifica les característiques d’un component del sistema de cablatge i determina la qualitat establerta pel fabricant durant el procés de fabricació. Aquest paràmetre està definit per la normativa americana EIA/TIA 568.
- Classe: paràmetre que identifica les prestacions que compleix una instal·lació una vegada s’han instal·lat els components d’una categoria determinada. Per exemple, si els components utilitzats en una instal·lació són de categoria 6, les prestacions aconseguides es corresponen amb la classe E. Aquest terme s’utilitza per a la normativa europea EN 50173 i la normativa internacional ISO 11801.
En la taula hi ha la relació entre la categoria d’un component i la classe a la qual pertany.
| Classe (EN 50173) | Categoria (EIA/TIA) | Freqüència | Aplicacions |
|---|---|---|---|
| Classe C | Categoria 3 | 16 MHz | Apte per comunicacions de veu (telefonia) |
| Classe D | Categoria 5E | 100 MHz | Aplicacions de 100 Mbps (FastEthernet) / 1 Gbps (Gigabit Ethernet) |
| Classe E | Categoria 6 | 250 MHz | Aplicacions de velocitat d’1 Gbps (Gigabit Ethernet) |
| Classe EA | Categoria 6A | 500 MHz | Aplicacions fins a 10 Gbps |
| Classe F | Categoria 7 | 600 MHz | Aplicacions fins a 10 Gbps |
| Classe FA | Categoria 7A | 1.000 MHz | Aplicacions fins a 10 Gbps |
Cable de parells trenats de la xarxa d'una ICT
Els cables de parells trenats utilitzats en la ICT han de ser, com a mínim, de 4 parells de fils conductors de coure amb aïllament individual sense apantallar (UTP) classe E (categoria 6).
El cable de parells trenats de la figura és un cable UTP de categoria 6 (classe E) i la seva coberta exterior és LSFH (lliure d’halògens i amb baixa emissió de fums). A més a més, aquest cable ha de ser de la Euroclasse Dca s2,d2,a2, per complir els requisits de protecció al foc.
Connectors
-
- Un connector RJ-45 és el connector que s'utilitza en les xarxes de dades Ethernet. Es tracta d'un connector 8P8C: té 8 posicions i 8 contactes, és a dir, totes les posicions dels connectors tenen un contacte metàl·lic que permet la connexió.
-
- Identificació dels terminals d'un connector RJ-45 femella.
El tipus de connector utilitzat (figura) en la instal·lació dels cables de parells trenats és l’anomenat connector RJ-45:
- Si el cable forma part del cablatge fix d’una instal·lació normalment s’utilitza un connector RJ-45 femella. En aquest cas el cable s’instal·la en un panell de connexions o en una presa de telecomunicacions.
- Si el cable no forma part del cablatge fix, com ara els cables d’interconnexió, els cables es connecten a connectors RJ-45 mascle.
Roseta RJ-45
-
- Roseta RJ-45 amb un connector.
El principal punt d’instal·lació d’un connector RJ-45 femella és en la presa d’usuari o roseta d’una instal·lació. En aquest cas, el connector s’allotja en l’interior d’una caixa, encastada o superficial.
El més habitual és utilitzar rosetes RJ-45 amb un o dos connectors RJ-45 (figura).
Panels de connexions
Quan en un punt d’una instal·lació cal la connexió d’una quantitat elevada de cables de parells trenats s’utilitzen panells de connexió. Cada panell de connexió allotja un nombre de connectors determinat segons la seva capacitat: 12, 24, 36 i 48 connexions.
Un panell de connexió permet administrar de manera senzilla el cablatge d’una xarxa, simplement canviant la connexió feta pels cables d’interconnexió entre els panells d’entrada i els panells de sortida d’una xarxa.
Podem trobar de dos tipus:
Connector IDC
Un connector IDC (insulation displacement connector) és un connector dissenyat perquè no sigui necessari pelar l’aïllament del conductor abans de connectar-lo, ja que cada terminació inclou una fulla afilada que desplaça l’aïllament en el moment de la connexió.
- Panell de connexions modular (figura): incorpora els connectors en la part davantera del panell i en la part posterior terminacions de connexió per desplaçament d’aïllament (IDC).
- Panell de connexió buit (figura): aquest tipus de panell no incorpora cap connector i es col·loquen a mesura que s’instal·la cada cable.
Elements de distribució
En les xarxes de dades Ethernet s’utilitzen commutadors per connectar els diferents dispositius d’una xarxa, com ara els ordinadors i l’encaminador. Aquest és un dispositiu actiu que necessita alimentació elèctrica per funcionar.
La distància màxima del cablatge d’una xarxa Ethernet és de 100 m. Si cal superar aquesta distància cal utilitzar dispositius actius, com ara un commutador (switch).
Per altra banda, en les xarxes d’ICT s’utilitzen multiplexors passius, que són elements que permeten la connexió de diferents telèfons a una mateixa línia. Aquests dispositius no necessiten alimentació i actuen com regletes de connexió.
La funció d’aquests dos dispositius és diferent, però, com podeu veure en la figura es poden utilitzar de manera conjunta en una instal·lació d’ICT, realitzant funcions diferents.
Armaris de distribució
En edificis d’us no residencial (escoles, oficines, etc.), en els quals s’instal·len xarxes de dades, tot el cablejat finalitza en un armari de distribució (rack), que emmagatzema tant els elements passius de la xarxa (panells de connexions, guies passacables…), com els elements actius (commutadors, encaminadors, etc.).
Exemple d'utilització d'un armari de distribució
En la figura hi ha un exemple d’utilització d’un armari de distribució. En el seu interior s’allotgen els panells de connexions que connecten les preses d’usuari de la xarxa.
En el seu interior també s’allotja el switch, per tal de connectar totes les preses de la instal·lació en xarxa.
Xarxa de cables de parells trenats d'un edifici
La figura mostra l’esquema de principi d’una xarxa de cable de parells trenats, la qual està formada pels següents elements:
- Xarxa d’alimentació.
- Punt d’interconnexió.
- Xarxa de distribució.
- Punt de distribució.
- Xarxa de dispersió.
- PAU i multiplexor passiu.
- Xarxa interior d’usuari.
Cada element de la xarxa s’instal·la en un lloc diferent de la infraestructura. En la taula es resumeix on s’instal·la cada element.
| Elements de la xarxa | Element de la infraestructura |
|---|---|
| Xarxa d’alimentació | Canalització d’enllaç inferior |
| Punt d’interconnexió | Registre principal (RITI) |
| Xarxa de distribució | Canalització principal |
| Punt de distribució | Registre secundari |
| Xarxa de dispersió | Canalització secundària |
| PAU i multiplexor passiu | Registre de terminació de xarxa |
| Xarxa interior d’usuari | Canalització interior d’usuari |
| BAT | Registre de presa |
Xarxa d'alimentació
En aquest tipus de xarxa, la xarxa de cables de parells trenats de l’edifici es connecta a la xarxa de telefonia bàsica de l’operador.
Per tant, la xarxa d’alimentació que accedeix a l’edifici està formada pels cables de parells de l’operador.
Punt d'interconnexió
El punt d’interconnexió realitza la unió entre la xarxa d’alimentació de cables de coure (xarxa de telefonia bàsica) dels operadors de servei i la xarxa de distribució de la ICT de l’edificació.
El punt d’interconnexió realitza la funció de punt de terminació de xarxa i delimita les responsabilitats quant a manteniment entre l’operador del servei i la propietat de l’edificació.
-
- Registre principal de parells trenats en l'interior d'un RITI des d'on surten els cables de la xarxa de distribució cap als habitatges de cada planta.
Panell de connexions de sortida
Connecta per un costat els conductors de cable de la xarxa de distribució i per l’altre està format per un connector femella miniatura de 8 vies (RJ-45) per connectar els cables d’interconnexió que faciliten la connexió amb els panells d’entrada de la xarxa d’alimentació. Pot ser de material plàstic o metàl·lic i ha de permetre inserir i extreure fàcilment els connectors i cables.
-
- Un cable d’interconnexió o cable de xarxa s’utilitza per realitzar connexions curtes, com ara la de dispositius a la presa d’usuari.
El punt d’interconnexió se situa en el registre principal de cables de parells trenats a l’interior del recinte d’instal·lacions de telecomunicació inferior de l’edifici (RITI), i està format per:
- Panells de connexió d’entrada on finalitzen les xarxes d’alimentació dels diferents operadors de servei.
- Panells de connexió de sortida on finalitza la xarxa de distribució de l’edificació.
- Cables d’interconnexió, que s’encarreguen de donar continuïtat entre els cables de la xarxa d’alimentació i els cables de la xarxa de distribució de l’edificació en funció dels serveis contractats pels diferents usuaris.
En un edifici només hi ha un punt d’interconnexió per cada servei, per tant, només trobarem un punt d’interconnexió de cables de parells o de cables de parells en un edifici, ja que no s’instal·laran els dos tipus de xarxa a la vegada. A la figura figura es mostra la distribució típica d’un punt d’interconnexió de parells/parells trenats.
La u3a3_011: mostra diferents implementacions del registre principal de parells trenats:
- Solució oberta, formada per dos suports, que fixen els panells de connexions en l’interior del RITI.
- En instal·lacions grans, on el RITI està construït en un habitacle d’obra, es pot utilitzar un armari de telecomunicacions que integri els panells de sortida i d’entrada del punt d’interconnexió.
- Els fabricants, comercialitzen registres principals que integren en un armari panells de connexions buits on s’instal·len els connectors RJ-45 necessaris.
El panell de connexió de sortida per a la xarxa de distribució de parells trenats ha d’estar constituït per un panell repartidor dotat amb tants connectors femella miniatura de vuit vies (RJ-45) com connexions de servei de parells trenats constitueixin la xarxa de distribució de l’edificació. La unió amb els panells d’entrada s’ha de fer mitjançant cables d’interconnexió (cables de xarxa).
Panells d'entrada
Tant els panells de connexió d’entrada com els cables de xarxa d’interconnexió han de ser dissenyats, dimensionats i instal·lats pels operadors de servei, els quals poden dotar els seus panells de connexió amb els dispositius de seguretat necessaris per evitar manipulacions no autoritzades de les terminacions de la xarxa d’alimentació.
En el punt d’interconnexió s’ha de reservar espai suficient per albergar els panells de connexió d’entrada dels operadors.
El punt d’interconnexió actua com a element de tall i prova, ja que, quan es produeix una avaria, pot desconnectar-se el cable d’interconnexió entre el panell d’entrada i el panell de sortida: això permet delimitar les responsabilitats en cas d’avaria entre l’operador de servei i la propietat de l’edificació (comunitat de veïns).
Xarxa de distribució
-
- Xarxa de distribució sortint del RITI. Els cables s'ordenen i organitzen per facilitar el manteniment posterior.
La xarxa de distribució és la part de la xarxa formada pels cables de parells trenats que prolonguen els cables de la xarxa d’alimentació i els distribueixen per l’edificació per poder donar el servei a cada possible usuari.
Surt del punt d’interconnexió situat en el registre principal que està en el RITI i, a través de la canalització principal, enllaça amb la xarxa de dispersió en els punts de distribució situats en els registres secundaris. La configuració de la xarxa es realitza en estrella, ja que cada cable de parells trenats que surt del panell de sortida s’instal·la directament al PAU de l’usuari final.
Punt de distribució de la xarxa de cables parells trenats
Com que es tracta d’una distribució en estrella, el punt de distribució coincideix amb el d’interconnexió, i les connexions de servei (escomeses) queden en els registres secundaris en pas cap a la xarxa de dispersió, per la qual cosa el punt de distribució no té implementació física.
La xarxa de distribució és única per a cada tecnologia d’accés, amb independència del nombre d’operadors que la utilitzin per prestar servei en l’edificació.
En aquests registres secundaris (figura) queden emmagatzemats, únicament, els bucles dels cables de parells trenats de reserva, amb la longitud suficient per poder arribar fins al PAU més allunyat de la planta a què dona servei.
Xarxa de dispersió
La xarxa de dispersió és la part de la xarxa, formada pel conjunt de cables de connexió de servei de parells trenats, que uneix la xarxa de distribució amb cada habitatge, local o estança comuna.
Aquesta part de la xarxa surt dels punts de distribució, situats en els registres secundaris i, a través de la canalització secundària, enllaça amb la xarxa interior d’usuari en els punts d’accés a l’usuari situats en els registres de terminació de xarxa de cada habitatge, local o estança comuna.
Els cables de connexió de servei de parells trenats són les escomeses que arriben a cada habitatge, local comercial o oficina d’un edifici.
Punt d'accés a l'usuari (PAU)
El PAU (punt d’accés a l’usuari) realitza la unió entre la xarxa de dispersió i la xarxa interior d’usuari de la ICT de l’edificació.
Cada una de les connexions de servei de parells trenats de la xarxa de dispersió de cables de parells trenats s’ha d’acabar en una roseta femella miniatura de vuit vies (RJ-45), que serveix com a PAU de cada habitatge, local o estança comuna.
El PAU de la xarxa de cable de parells trenats, com podeu veure a la figura, està format per una roseta amb un connector RJ-45 femella de categoria 6 o superior.
Cada connector o roseta femella, en servir simultàniament com a “mitjà de tall” i “punt de prova”, permet la delimitació de responsabilitats quant a la generació, localització i reparació d’avaries entre la propietat de l’edificació o la comunitat de propietaris i l’usuari final del servei.
Xarxa interior d'usuari de parells trenats
-
- La xarxa interior d'usuari comença en el PAU de la instal·lació.
La figura mostra la xarxa interior d’usuari de l’habitatge d’una ICT.
Comença en el PAU instal·lat en el registre de terminació de xarxa i finalitza en cadascuna de les preses d’usuari (BAT) de la instal·lació.
El cables de parells trenats de la xarxa interior d’usuari finalitzen en un connector RJ-45 mascle en l’extrem de l’RTR i en un connector RJ-45 femella en l’extrem de la BAT.
En els extrems de les diferents branques de la xarxa interior d’usuari de parells trenats, ubicats en el registre de terminació de xarxa, s’han d’equipar connectors mascle miniatura de vuit vies (RJ-45); en aquests extrems s’ha de deixar una longitud de cable sobrant amb prou amplitud per arribar a qualsevol de les parts interiors dels diferents compartiments del registre de terminació de xarxa.
Multiplexor passiu
-
- Exemple de multiplexor passiu que inclou un filtre ADSL (splitter).
Al registre de terminació de xarxa s’instal·larà un accessori multiplexor passiu de categoria 6 que, d’una banda, estarà equipat amb un cable de xarxa flexible i extraïble acabat en un connector mascle miniatura de vuit vies, endollat al seu torn en un connector o roseta de terminació d’una de les línies de la xarxa de dispersió i, per altra banda, tingui com a mínim tantes boques femella miniatura de vuit vies (RJ-45) com a estances servides per la xarxa interior d’usuari de parells trenats.
La figura mostra un exemple de multiplexor passiu. Té una entrada que es connecta al PAU i diferents sortides per connectar els cables de la xarxa interior d’usuari.
Bases d'accés terminal (BAT)
Les bases d’accés terminals (BAT) serveixen com a punt d’accés dels equips terminals de telecomunicació de l’usuari final a la xarxa interior d’usuari.
Multiplexor passiu
El multiplexor passiu es comporta com una regleta o repartidor. Per tant, només es pot utilitzar en els serveis de telefonia. En canvi, el swicth és un commutador electrònic que s’utilitza per connectar entre si dispositius actius com ara ordinadors, encaminadors (routers), punts d’accés wifi, etc.
En el cas de la xarxa de parells trenats, els fils conductors de cada branca de la xarxa interior s’han de connectar als 8 contactes del connector RJ-45 femella miniatura de 8 vies de la BAT en què acabin.
-
- BAT de cable de parells trenats doble.
La BAT, per tant, està constituïda per una roseta de xarxa amb un o dos connectors RJ-45 (figura).
Disseny i dimensionament mínim de la xarxa de cable de parells trenats
El dimensionament de les diferents xarxes de la ICT està condicionat per la presència d’operadors de servei en la localització de l’edificació, per la tecnologia d’accés que utilitzin aquests operadors i per l’aplicació dels criteris de previsió de demanda.
Exemple d'especificacions inicials de la instal·lació
La figura mostra l’estructura de la xarxa de cables de parells trenats de la ICT d’un edifici sota disseny.
S’ha de realitzar el disseny de les xarxes d’accés al servei de telefonia i de telecomunicacions de banda ampla en aquest edifici, les característiques del qual són les següents:
- Edifici de 2 plantes (planta baixa + planta primera).
- 2 habitatges a la planta primera.
- 2 locals comercials de 70 m2 a la planta baixa, però encara no s’ha decidit la seva distribució interna.
- No hi ha estances comunes a l’edificació.
- Hi ha un ascensor.
Les xarxes d’alimentació dels operadors finalitzen als panells d’entrada del punt d’interconnexió.
Previsió de la demanda
Perquè la xarxa interior sigui capaç d’atendre la demanda telefònica a llarg termini de l’immoble, s’ha de fer una avaluació de les necessitats dels seus usuaris. Els valors amb què s’ha de treballar es consideren com a mínims de compliment obligatori.
Cada connexió de servei o escomesa està formada per un cable no apantallat de 4 parells trenats de coure de classe E (categoria 6) o superior.
Recordeu:
Les tecnologies basades en xarxes de cables de parells trenats es poden utilitzar en les edificacions en què la distància entre el punt d’interconnexió i el punt d’accés a l’usuari més allunyat és inferior a 100 metres.
Es distingeix entre l’existència o no d’operadors de servei.
Quan hi ha operadors de servei
Previsió de la demanda dels ascensors
La previsió de la demanda que es faci per als ascensors estarà d’acord amb la normativa específica aplicable a aquest tipus d’instal·lacions, en particular per raons de seguretat (línia de seguretat de l’ascensor). Tot i que no està prevista la instal·lació inicial de la línia de seguretat de l’ascensor, ja que dependrà dels serveis contractats per la comunitat, caldrà la reserva d’una de les preses del panell de sortida del punt d’interconnexió per si fos necessària la instal·lació d’aquesta escomesa pel tub de la canalització reservada per a aquesta finalitat.
Per determinar el nombre de connexions de servei o escomeses necessàries (previsió de la demanda) quan hi ha operadors de servei, s’han d’aplicar els valors següents:
- Habitatges: 1 escomesa per habitatge.
- Locals comercials o oficines en edificacions d’habitatges:
- Quan estigui definida la distribució en planta dels locals o oficines: 1 escomesa per a cada local o oficina.
- Si només es coneix la superfície destinada a locals o oficines: 1 escomesa per cada 33 m2 útils, com a mínim.
- Locals comercials o oficines en edificacions destinades fonamentalment a aquesta finalitat:
- Quan estigui definida la distribució en planta dels locals o oficines: 2 escomeses per a cada local o oficina.
- Si només es coneix la superfície destinada a locals o oficines: 1 escomesa per cada 33 m2 útils, com a mínim.
- Per donar servei a estances o instal·lacions comunes de l’edifici: 2 escomeses per a l’edificació.
- Per donar servei a la línia de seguretat de l’ascensor: 1 línia per ascensor.
Exemple de previsió de la demanda de l'edifici sota estudi
La previsió de la demanda (nombre d’escomeses de cables de parells trenats) de l’edifici sota estudi (figura) es resumeix a la :taula. Per al càlcul de la previsió de la demanda s’han tingut en compte els criteris següents:
- La distribució en planta dels locals comercials està definida, ja que hi ha dos locals comercials en la planta baixa. Per tant, en el càlcul de la previsió de línies es considera una escomesa per cada local comercial. Encara que no sabem com serà la seva distribució interna, això no afecta la previsió de la demanda.
- Cal considerar la previsió d’una línia de seguretat per ascensor, encara que inicialment no s’instal·li.
- Com què no hi ha cap estança comuna en l’edifici, no cal preveure cap escomesa.
| Unitat privativa | Previsió de la demanda | Nombre d’unitats | Demanda |
|---|---|---|---|
| Habitatges | 1 | 2 | 2 |
| Locals comercials | 1 | 2 | 2 |
| Estances comunes | 2 | —- | 0 |
| Escomeses totals previstes | 4 | ||
| Previsió de reserva en el punt d’interconnexió | |||
| Ascensor | 1 | 1 | 1 |
La previsió de la demanda és de 4 escomeses, però cal considerar que cal reservar una connexió en el panell de connexions de sortida en previsió de la instal·lació de la línia de seguretat de l’ascensor.
Quan no hi ha operadors de servei
En el cas que no hi hagi operadors de servei, s’han de deixar les canalitzacions necessàries, dotades amb els fils guia corresponents, per atendre les previsions indicades quan hi ha operadors de servei.
Dimensionament mínim de la xarxa d'alimentació
El disseny i el dimensionament d’aquesta part de xarxa, així com la seva instal·lació, són sempre responsabilitat de l’operador del servei, sigui quina sigui la tecnologia d’accés que utilitzi per proporcionar els serveis.
Dimensionament mínim de la xarxa de distribució
Un cop es coneix la necessitat futura a llarg termini (previsió de la demanda), tant per plantes com pel total de l’edificació, es dimensiona la xarxa de distribució (nombre teòric d’escomeses) multiplicant la xifra de demanda prevista pel factor 1,2 de manera que s’asseguri una reserva suficient per preveure possibles avaries d’alguna escomesa o alguna desviació per excés en la demanda:
Dimensionament mínim de la xarxa de distribució (diverses verticals)
En immobles amb diverses verticals, la xarxa de cada vertical s’ha de tractar com una xarxa de distribució independent i s’ha de dissenyar com si només fos una vertical, tenint en compte els criteris indicats en cada cas.
Per cobrir les necessitats de l’edifici poden instal·lar-se més escomeses, ja que aquestes es consideren les mínimes. Per exemple, podem considerar com a criteri de disseny una escomesa de reserva com a mínim en cada planta de l’edifici.
Dimensionament mínim del punt d'interconnexió
El panell de connexions de sortida del punt d’interconnexió de cables de parells trenats ha d’estar constituït per un panell de connexions amb tants connectors femella miniatura de vuit vies (RJ-45) com connexions de servei de parells trenats (escomeses) constitueixin la xarxa de distribució de l’edificació.
A més a més, al punt d’interconnexió s’ha de fer la previsió de la reserva d’una connexió, com a mínim, per ascensor.
Exemple de dimensionament de la xarxa de distribució i del punt d'interconnexió de l'edifici sota estudi
El dimensionament de la xarxa de distribució de l’edifici sota estudi (figura) es resumeix a la taula. Per al disseny s’han tingut en compte els següents criteris:
- El nombre teòric d’escomeses determina el nombre mínim de cables de parells trenats que s’ha d’instal·lar en la xarxa de distribució de l’edifici.
- Per garantir almenys un cable d’escomesa de reserva per planta, si cal es pot augmentar el nombre de cables que s’ha d’instal·lar.
| Previsió de la demanda | 4 escomeses |
|---|---|
| Nombre teòric d’escomeses (×1,2) | 4×1,2 = 4,8 ≅ 5 escomeses |
| Nombre d’escomeses instal·lades | 4 + 2 (una de reserva per planta) = 6 escomeses |
El nombre mínim d’escomeses que cal instal·lar és de 5. No obstant això, i amb la finalitat que en cada planta existeixi almenys un cable de reserva per possibles trencaments o avaries, es preveu instal·lar 6 escomeses. Per tant, la xarxa de distribució estarà formada per 6 cables de parells trenats UTP de categoria 6 (classe E).
Totes les escomeses de la xarxa de distribució s’han de connectar al panell de connexions de sortida del punt d’interconnexió.
Per tant, el panell de sortida del punt d’interconnexió estarà format per un panell de connexions de com a mínim 7 connectors RJ-45 femella: 6 connectors per a la xarxa de distribució i una connexió de reserva per a la línia de seguretat de l’ascensor.
En el mercat podem trobar panells de connexions normalitzats de 12 connectors RJ-45.
Línia de seguretat de l'ascensor
Segons l’Ordre ECE/983/2019 que l’any 2019 va actualitzar alguns aspectes de la ICT, actualment cal preveure una reserva en el punt d’interconnexió d’una connexió per a la línia de seguretat de cada ascensor, per a cada tipus de xarxa instal·lada. Aquesta línia no s’instal·la, ja que dependrà del servei contractat per la comunitat de veïns.
Dimensionament mínim de la xarxa de dispersió
En la xarxa de dispersió de cada planta s’han d’instal·lar els cables de parells trenats de connexió de servei (escomeses) que cobreixin la demanda prevista com a prolongació de la xarxa de distribució i han d’acabar en el PAU de cada habitatge, local comercial o oficina a la roseta corresponent.
Dimensionament mínim del punt de distribució
El punt de distribució de la xarxa de cable de parells trenats no té implementació física, ja que les escomeses circulen de pas en el registre secundari cap a la xarxa de dispersió.
Exemple de dimensionament de la xarxa de dispersió de l'edifici sota estudi
La xarxa de dispersió de l’edifici sota estudi (figura) està formada per totes les escomeses previstes en la instal·lació, per tant, la xarxa de dispersió de l’edifici serà la següent:
- Xarxa de dispersió de la planta baixa: 2 escomeses, una per cada local comercial.
- Xarxa de dispersió de la primera planta: 2 escomeses, una per cada habitatge.
Inicialment, la línia de seguretat de l’ascensor no s’instal·la. Per garantir almenys un cable d’escomesa de reserva per planta, s’instal·len dos cables de parells trenats addicionals que finalitzen en el registre secundari de cada planta. En aquest registre quedarà emmagatzemat els bucles dels cables de parells trenats de reserva.
En els registres secundaris queden emmagatzemats, únicament, els bucles dels cables de parells trenats de reserva, amb la longitud suficient per poder arribar fins al PAU més allunyat d’aquesta cada planta.
Dimensionament mínim de la xarxa interior d'usuari
La xarxa interior d’usuari de cables de parells trenats s’inicia en el PAU.
Perquè hi hagi una continuïtat entre les regletes de sortida del punt d’interconnexió i algunes de les bases d’accés de terminal (BAT) de la xarxa interior d’usuari de parells trenats, s’ha d’instal·lar en el registre de terminació de xarxa un accessori multiplexor passiu.
Recordeu que el multiplexor passiu ha de tenir com a mínim tantes boques femella miniatura de vuit vies (RJ45) com estances servides per la xarxa interior d’usuari de parells trenats.
El nombre de BAT a instal·lar dependrà de les característiques de l’habitatge, local comercial o estança comuna.
Nombre de BAT
Quan la xarxa interior d’usuari es faci amb cable de parells trenats, el dimensionament del nombre de BAT es farà tenint en compte els següents criteris:
Estances principals d'un habitatge
En un habitatge sempre cal considerar dues estances principals. Com a criteri, una d’aquestes estances serà el menjador, però l’altra pot ser qualsevol, encara que normalment es pren el dormitori principal de l’habitatge.
- Habitatges: el nombre de registres de presa equipats amb BAT és d’un per cada estança, menys els banys i trasters, amb un mínim de dos. Almenys en dos dels registres de presa s’han d’equipar amb BAT amb dues preses o connectors femelles, alimentades per connexions de servei de parells trenats independents procedents del PAU.
- Locals o oficines, quan n’estigui definida la distribució interior en estances: el nombre de registres de presa és d’un per cada estança, menys els banys i trasters, equipats amb BAT amb dues preses o connectors femelles, alimentades per connexions de servei de parells trenats independents procedents del PAU.
- Locals o oficines, quan n’estigui definida la distribució en planta: no s’ha d’instal·lar xarxa interior d’usuari. En aquest cas, el disseny i el dimensionament de la xarxa interior d’usuari, així com la seva realització futura, són responsabilitat de la propietat del local o oficina, un cop s’executi el projecte de distribució en estances.
- Estances o instal·lacions comunes de l’edifici: el projectista ha de definir el dimensionament de la xarxa interior en aquestes estances tenint en compte la finalitat de les estances i les prestacions previstes per a l’edificació.
En la taula es resumeix el nombre de BAT que cal instal·lar.
| Elements de la xarxa | Habitatges | Locals o oficines | Estances comunes |
|---|---|---|---|
| Estança normal | 1 | 2 | Segons projecte |
| Estança principal 1 (menjador) | 2 | 2 | —- |
| Estança principal 2 | 2 | 2 | —- |
Configuració inicial del registre de terminació de xarxa
En el registre de terminació de xarxa ubicat a l’entrada de cada habitatge, s’instal·len els PAU de les diferents xarxes de l’edifici. En el cas de la xarxa de cables de parells, la configuració inicial que s’estableix és la que mostra la figura:
- PAU, format per una roseta RJ-45.
- Multiplexor passiu, amb un nombre de sortides mínim igual a les estances de l’habitatge.
En la configuració inicial del registre de terminació de xarxa (RTR), un dels cables de la xarxa interior de cada estança es connecta a la sortida del multiplexor passiu. Aquests cables proporcionen la connexió del servei de telefonia a les BAT on estan connectats els cables.
Configuració inicial del RTR
La configuració inicial del RTR que s’estableix pot modificar-la l’usuari en el moment de contractar els serveis a un operador en funció dels components instal·lats i les necessitats de l’usuari.
En cadascuna de estances principals s’instal·len dues BAT, un dels cables dels quals finalitza al RTR sense connectar. Aquest cable és el que permet configurar la xarxa de dades de l’habitatge, ja que, connectat a un router o a un switch, permet la comunicació amb la resta de preses de l’habitatge i l’accés a Internet.
Exemple de dimensionament de la xarxa interior d'usuari
Els habitatges de l’edifici sota estudi tenen la distribució en planta que es mostra a la figura. Aquest habitatge té 4 estances computables (saló, cuina, dormitori 1 i dormitori 2).
En cada habitatge la xarxa de dispersió finalitza en un PAU dotat amb un connector RJ-45 femella. Per donar continuïtat a l’escomesa de cable de parells trenats s’instal·la un multiplexor passiu amb un mínim de 4 sortides, una per estança computable.
A dues de les estances principals (menjador i dormitori 1) s’instal·la una BAT doble i a les dues estances normals (cuina i dormitori 2) s’instal·la una BAT simple.
La xarxa interior d’usuari consta de 6 cables de parells trenats, que finalitzen en el registre de terminació de xarxa instal·lat a l’entrada de l’habitatge en un connector RJ-45 mascle. Un dels cables que provenen de cada estança, en total 4, en la configuració inicial es connecten al multiplexor passiu.
La resta de cables (un per cada estança principal) queden sense connectar. Quan l’usuari contracti el servei a un operador es podran reconfigurar les preses d’usuari, connectant els cables de la xarxa directament al router que proporciona l’operador o a un switch.
A la figura es mostra la configuració típica del registre de terminació de xarxa d’aquest habitatge.
Instal·lació del //router//
Depenent de la tecnologia utilitzada per a l’accés a internet, la configuració i instal·lació del router serà diferent, però com a norma general, s’instal·larà en l’interior del RTR. En el cas de la xarxa de cables de parells trenats, s’utilitza un splitter d’ADSL, que filtra el senyal per distribuir directament el senyal de veu al multiplexor passiu i el senyal de dades al router.
Muntatge de la xarxa de cables de parells trenats
Durant la instal·lació, prova i configuració d’una xarxa de cables de parells trenats, cal utilitzar eines i equips específics que permetin el treball amb els components i materials que la formen.
Eines especifiques de treball amb el cable de parells trenats
Les eines específiques de treball en una xarxa de cables de parells trenats faciliten la finalització del cable en els diferents punts de connexió de la xarxa.
Peladora de cable
Les eines de tall i la peladora de cable eliminen la coberta dels cables de parells trenats abans de finalitzar-los en un connector RJ-45, sigui mascle o femella.
-
- Eina de tall per eliminar la coberta d'un cable.
Per a eliminar la coberta d’un cable de parells trenats s’utilitzen eines específiques de tall, tal com es mostra a la figura, que treuen de manera fàcil i amb precisió la coberta externa del cable, sense danyar els conductors.
Eines de tall i inserció
Les eines de tall i d’inserció, també anomenades eines d’impacte, són les eines utilitzades per connectar els cables de parells trenats a connectors RJ-45 femella.
Els connectors RJ-45 femella estan dissenyats perquè no sigui necessari pelar l’aïllament del conductor abans de connectar-lo, ja que cada terminació inclou una fulla afilada que desplaça l’aïllament en el moment de la connexió amb ajuda d’aquesta eina (figura).
L’eina de tall i inserció s’encarrega d’inserir els parells en els contactes i tallar els fils sobrants en un únic pas.
Alicates de terminals
Les alicates de terminals o crimpadores s’utilitzen per comprimir els contactes dels connectors RJ-45 mascle en els cables (figura) durant la connexió.
-
- Eliminació de la coberta d'un cable amb la crimpadora.
Aquesta eina també incorpora fulles de tall que eliminen la coberta dels cables.
Comprovador de cables de xarxa
El comprovador de cables de xarxa és un equip portàtil que permet comprovar la continuïtat extrem a extrem de cada un dels conductors d’un cable de parells trenats una vegada s’han connectat.
-
- El mapa de cablatge d'un cable és l’assignació pin a pin dels seus extrems.
Està format (figura) per una unitat principal, amb capacitat de processament, i una unitat remota. D’aquesta manera podem comprovar tirades llargues de cables connectant cada unitat en un extrem.
El comprovador de cables de xarxa és un equip que facilita la localització d’avaries de forma senzilla, ja que s’utilitza per comprovar l’assignació pin a pin dels extrems d’un cable de parells trenats. Aquesta comprovació garanteix el correcte mapatge del cablatge, ja que si la connexió és incorrecta, fallarà el procés de certificació posterior.
Certificador de xarxa
El certificador de xarxes és un equip de mesura que s’utilitza per certificar, solucionar problemes d’instal·lació i documentar les instal·lacions de cablatge estructurat.
El comprovador de cables s’utilitza per comprovar el correcte funcionament d’un cable després de realitzar la connexió dels connectors.
Cablatge estructurat
El cablatge estructurat és un sistema genèric de cablatge instal·lat en els edificis, que cobreix totes les necessitats de connectivitat dels seus usuaris: veu, dades, vídeo… El disseny de la xarxa de cables de parells trenats d’una ICT pren com a referència aquest sistema.
Amb aquest equip es realitzen les mesures que especifica el protocol de proves de la xarxa de cables de parells trenats d’una ICT.
L’enllaç permanent és la part fixa d’una instal·lació. Normalment, comprèn des dels connectors del panell de connexions fins a les preses d’usuari o, en el cas d’una ICT, fins al PAU.
El certificador de xarxa (figura) està format per una unitat principal i una unitat remota i ve acompanyat per dos tipus d’adaptadors:
- Adaptador d’enllaç. Adaptador que inclou un tram de cable d’alta qualitat acabat en un connector RJ-45 mascle, que permet connectar l’equip al PAU, a la BAT i als panells de connexió per fer les proves d’enllaç permanent (permanent link).
- Adaptador de canal. Adaptador que inclou un connector RJ-45 femella, que permet dur a terme la prova de canal del cablatge d’una xarxa o la comprovació de cables individuals acabats en connectors RJ-45 mascle.
Instal·lació del cable de parells trenats
La principal tasca durant la instal·lació del cable de parells trenats és la finalització de cada extrem en el seu connector RJ-45, sigui mascle o femella.
El canal comprèn l’enllaç permanent i els cables d’interconnexió.
-
- El cable de parells trenats normalment se subministra en caixes de 100 m i de 305 m.
Instal·lació de connectors
Quan es realitza la instal·lació és molt important connectar els cables dels diferents parells de manera correcta.
La connexió dels parells dels cables en un connector RJ-45 s’ha de realitzar segons un dels dos esquemes de connexió definits per la normativa: T568A o T568B.
Aquests esquemes de connexió determinen a quin pin del connector s’ha de connectar cadascun dels conductors del cable. Encara que la utilització d’un esquema o l’altre no és important, cal mantenir-lo en tota la instal·lació.
En els connectors RJ-45 femella el codi de colors assignats a cada esquema estan pintats en la seva superfície, com es pot veure a la figura, de manera que la instal·lació del cable se simplifica.
Es recomana utilitzar la norma T568B, per ser la més utilitzada.
En el cas dels connectors RJ-45 mascle la numeració de pins ens indica la posició de connexió de cada fil conductor del cable.
Connexió d’un connector RJ-45 mascle
Els connectors RJ-45 mascle es fabriquen de plàstic transparent de manera que pot visualitzar-se si els conductors dels parells es connecten de manera correcta.
-
- Vista anterior connector RJ-45.
-
- Vista posterior connector RJ-45.
La connexió del cable amb el connector es realitza amb una crimpadora que pressiona els terminals metàl·lics de connexió de manera que travessen l’aïllament del conductor, realitzant el contacte elèctric. Per tant, per a la finalització de connectors no cal pelar els cables.
El procés de finalització d’un connector RJ-45 mascle amb el cable de parells trenats es resumeix a la figura:
- Cal eliminar suficient coberta de cable, uns 3 cm, amb ajuda d’una peladora de cable o de la crimpadora.
- Els quatre parells es destrenen i organitzen segons l’estàndard de connexió escollit, normalment T568B.
- Un cop aplanats i organitzats els fils es retalla la seva part final mitjançant una eina de tall. La longitud de tall, d’aproximadament 1,2 cm, ha de garantir que la coberta del cable s’introdueixi fins a la pestanya del connector.
- S’introdueixen els fils a l’interior del connector amb ajuda de la guia interna: cal assegurar-se que els fils dels conductors arribin a l’extrem del connector i que la coberta del cable s’ubiqui dins del connector.
- Amb la crimpadora es fixen els conductors del cable al connector: l’eina pressiona el plàstic protector i introdueix els terminals de connexió a l’interior dels fils conductors, proporcionant contacte elèctric.
Finalització d’un cable en un connector RJ-45 femella
La connexió del cable de parells trenats amb un connector RJ-45 es realitza amb una eina de tall i inserció.
El procediment de finalització del cable de parells trenats en un connector RJ-45 femella es resumeix a la figura:
- Es prepara el cable i s’elimina suficient coberta.
- S’identifica amb l’ajuda de la serigrafia del connector la ubicació de cadascun dels contactes, segons l’esquema de connexió escollit (T568A o T568B).
- Manualment, s’insereixen els fils dins de les ranures de connexió, pressionant-los lleugerament fins que el cable quedi subjectat. La coberta del cable ha de quedar a prop dels contactes del connector, de manera que el destrenat del cable sigui el mínim possible.
- Un cop col·locats els fils s’utilitza l’eina d’impacte o inserció per a la finalització del cable. Cal col·locar la zona de tall de l’eina cap a l’exterior, de manera que talli i elimini el cable sobrant.
- Si el connector ve acompanyat d’una tapa per protegir les connexions es fixa mitjançant pressió.
Una vegada finalitzada la connexió, el connector està preparat per instal·lar-lo dins de la presa d’usuari o en el panell de connexions.
Instal·lació del punts de connexió
Els punts de connexió de la xarxa de cables de parells trenats són el punt d’interconnexió, el PAU i la BAT.
Muntatge del punt d'interconnexió
-
- Instal·lació del punt d'interconnexió en el registre principal del RITI.
El panell de connexions de sortida del punt d’interconnexió tindrà com a mínim tants connectors com cables constitueixin la xarxa de distribució.
La connexió del cable de parells trenats de la xarxa de distribució al punt d’interconnexió primer requereix connectar cadascun dels cables amb un connector RJ-45 femella i després inserir-los al panell de connexions.
Per facilitar el muntatge cal deixar suficient cable sobrant (coca de cable) per poder treballar amb comoditat. Cadascun dels cables s’ha d’identificar i etiquetar i connectar-los en la posició indicada en el pla de distribució d’escomeses establert. Una vegada finalitzada la instal·lació s’ordenen i organitzen els cables, utilitzant per exemple brides.
-
- Com que hi ha coca de cable suficient, la millor opció d'instal·lació és connectar primer cada cable al panell de connexions i després connectar el panell a les guies verticals.
L’amplada dels elements de distribució de les xarxes de dades està normalitzada a 19”. La fixació dels panells de connexió a les guies verticals es realitza mitjançant cargols de fixació, volanderes de plàstic i femelles engabiades. Per a la fixació, se selecciona l’alçada a què s’instal·larà el panell, alineant els extrems de cada guia. L’alçada normalitzada d’un panell de connexions és una unitat U, que es correspon amb tres ranures de fixació de la guia vertical.
-
- Elements de fixació a les guies verticals d'un armari de distribució.
Unitat U
Una unitat rack (U) és la unitat de mesura utilitzada per descriure l’alçada de l’equipament preparat per ser muntat en un armari de distribució. Per exemple, un panell de connexions té una alçada d’una unitat U, que equival aproximadament a 4,44 cm.
Connexió Keystone
Molts connectors RJ-45 femella utilitzen una connexió anomenada keystone, la qual facilita el muntatge amb la presa d’usuari o el panell de connexions mitjançant un sistema d’encaixament que no requereix l’ajuda de cap eina. En la figura podeu veure el procés de connexió i desconnexió d’aquest sistema.
Pla de distribució
El pla de distribució d’escomeses permet identificar en quin PAU està connectat cadascun dels cables de la xarxa de distribució instal·lat en el panell de sortida del punt d’interconnexió.
Exemple de pla de distribució de l'edifici sota estudi
En la taula es mostra un exemple de pla de distribució de la instal·lació sota estudi, on s’identifica el lloc de connexió del cable de cada connector del panell de sortida del punt d’interconnexió.
Com que s’ha previst utilitzar un panell de connexions de 12 connectors RJ-45, les posicions 7 a 12 estaran sense connectar (SC).
| Connector | Assignació |
|---|---|
| 1 | PAU PB A |
| 2 | PAU PB B |
| 3 | Reserva PB |
| 4 | PAU 1-A |
| 5 | PAU 1-B |
| 6 | Reserva P1 |
| 7 | Reserva ascensor (SC) |
| 8 | SC |
| 9 | SC |
| 10 | SC |
| 11 | SC |
| 12 | SC |
El pla de distribució estarà disponible al targeter del registre principal.
Muntatge del punt de distribució
-
- Organització dels cables de parells trenats en el registre secundari.
Els cables de parells trenats de pas pel registre secundari, s’organitzaran, per exemple mitjançant brides, per ordenar-los.
Com que les connexions de servei queden en els registres secundaris en pas cap a la xarxa de dispersió, només cal emmagatzemar, si cal, els bucles dels cables de parells trenats de reserva, amb la longitud suficient per poder arribar fins al PAU més allunyat de la planta.
Instal·lació del PAU i del multiplexor passiu
-
- Instal·lació del PAU i del multiplexor passiu en el registre de terminació de xarxa.
El cable d’escomesa de la xarxa de dispersió finalitza en el registre de terminació de xarxa i es connecta al connector RJ-45 femella del PAU utilitzant l’esquema de connexió escollit (T568A o T568B).
Normalment, el PAU està constituït per una roseta RJ-45 (figura) amb un sistema de fixació propi, normalment a pressió.
-
- Utilització d'etiquetes que indiquen la BAT a la qual dona servei cada cable.
El PAU i el multiplexor passiu es fixen en el registre de terminació de xarxa mitjançant cargols utilitzant una de les guies de fixació del fons del registre.
Els extrems de les escomeses de la xarxa interior d’usuari que finalitzen en el registre de terminació de xarxa s’han d’identificar mitjançant etiquetes que indiquin la ubicació del connector de les bases d’accés de terminal (BAT) a les quals donen servei.
Instal·lació de la BAT
-
- BAT RJ-45 amb dos connectors.
Les bases d’accés terminals tindran un o diversos connectors femella miniatura de vuit vies (RJ-45), amb tots els contactes proveïts de connexió.
-
- Connexió del cable de la xarxa d'interior d'usuari als connectors RJ-45 femella d'una presa d'usuari.
La instal·lació de la BAT es realitza normalment en una caixa de mecanismes universal amb els accessoris que permeten la connexió del connector RJ-45 femella (figura). La fixació del connector a la placa de mecanismes es realitza normalment mitjançant una connexió de tipus Keystone.
Protocol de proves
El protocol de proves d’una ICT exigeix la certificació dels diferents trams de la xarxa de cable de parells trenats d’un edifici. Aquestes mesures es realitzen amb un equip certificador de xarxes.
En acabar la instal·lació d’una xarxa de dades, com la de cables de parells trenats d’una ICT, cal certificar-la pels següents motius:
Si en una instal·lació s’utilitzen components de categories diferents, les prestacions finals de tota la xarxa seran les del component de pitjor categoria.
- Tots els components d’una xarxa (cables, panells de connexions, preses d’usuari, connectors…) poden tenir una categoria diferent, ja que cada un es ven per separat i tenen la seva categoria definida segons els procediments de fabricació i de validació establerts. En una ICT els components utilitzats han de tenir una categoria 6, com a mínim.
- Els components de la xarxa s’han d’instal·lar correctament. Qualsevol errada en la instal·lació pot baixar les prestacions de tot el sistema. Entre altres, les errades més comunes comeses durant la instal·lació d’una xarxa són la realització de connexions inadequades, la utilització de cables defectuosos, la utilització de connectors que no compleixen amb la qualitat o categoria requerida i la manipulació incorrecta del cable durant la seva instal·lació (curvatures tancades i torsió excessiva).
Certificació d'una xarxa de cables de parells trenats
-
- Hi ha diferents normes de referència que s'utilitzen per certificar una xarxa. La normativa americana TIA 568, la normativa internacional ISO 11801 i la normativa europea EN 50173. En la ICT s'ha de realitzar conforme la norma EN 50173.
Un cop realitzada la instal·lació, aquesta s’ha de certificar d’acord amb la norma EN 50346, per garantir que la instal·lació compleix les prestacions requerides. Aquesta norma europea preveu la utilització de la norma EN 50173 com a referència per realitzar la comprovació de la instal·lació.
-
- Resultat de fallada del procés de certificació que invalida el tram de cablatge segons la norma EN 50173 PL Class E.
Durant el procés de certificació d’una xarxa es realitza la comprovació de diferents paràmetres (mapatge del cablejat, longitud, atenuació, pèrdues de retorn, etc.), però no és important el valor exacte de la mesura realitzada i només interessa que estigui dins del marge establert per la normativa.
Les proves de comprovació i certificació d’una xarxa emeten un resultat de PASSA/FALLA (NO PASSA).
Per certificar la correcta instal·lació d’un tram d’una xarxa només cal obtenir una prova amb resultat PASSA. En cas contrari (FALLA) caldrà revisar la instal·lació.
Configuració del certificador de xarxa
Abans de realitzar les mesures cal realitzar la configuració del certificador de xarxa: cal especificar la normativa de referència i les característiques de la instal·lació. Les dades utilitzades en la certificació cal anotar-les en el protocol de proves (tipus de certificació).
En el cas d’una ICT, els paràmetres que cal configurar són els següents:
- Tipus de cable: UTP categoria 6.
- Límit de la prova:
- Normativa Europea: EN 50173.
- Enllaç permanent: PL (Permanent Link), ja que se certifica la part fixa d’una xarxa.
- Classe E: un cable de categoria 6 està associat a una categoria 6.
- Configuració de sortida: T568B (esquema de connexió utilitzat).
La figura mostra la configuració d’una mesura en el certificador de xarxa i el resultat de la certificació d’un tram de la xarxa.
Protocol de proves de la xarxa de cables de parells trenats
-
- La primera prova que realitza el certificador de xarxa és el mapatge del cable. Si el cable no passa aquesta prova s'acaba el procés de certificació.
En l’apartat 5.1.2 del protocol de proves (taula) cal indicar el resultat de la certificació de la xarxa de distribució i dispersió de cable de parells trenats de l’edifici i anotar respecte als valors d’atenuació, el millor i el pitjor dels resultats de cada vertical.
| Vertical / Habitatge | Tipus de certificació | Certificació de prova en el millor cas de la vertical | Certificació de prova en el pitjor cas de la vertical | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Longitud | Atenuació | Passa/Falla | Longitud | Atenuació | Passa/Falla | |||
| … | ||||||||
| … | ||||||||
| … | ||||||||
 | S’ha efectuat la certificació de tots els enllaços permanents en la instal·lació, verificant que els reflectits en el present protocol de proves són, respecte a valors d’atenuació, efectivament el millor i el pitjor de cada vertical. | |||||||
-
- Utilització de l'adaptador d'enllaç permanent.
Al protocol de proves d’una ICT, cal prendre nota, a més a més del resultat PASSA/FALLA de la certificació, dels dos resultats següents:
- Longitud de l’enllaç. No ha de ser més gran de 100 m, ja que en cas contrari, la xarxa s’ha de realitzar mitjançant cables de parells.
- Atenuació (pèrdua d’inserció). Aquest valor depèn de la freqüència, per la qual cosa s’ha d’especificar el pitjor dels valors d’atenuació obtinguts.
La figura mostra la disposició dels equips de mesura durant la certificació de la xarxa de cable de parells trenats on s’han de certificar tots els enllaços de la xarxa de distribució. Els parells de reserva, com que no estan connectats, no s’han de certificar, ja que el resultat de la certificació dependrà de la correcta instal·lació al PAU quan sigui utilitzat.
-
- El certificador no mostra directament el resultat de l'atenuació, sinó que indica el marge que hi ha fins que el resultat no superi la prova.
Exemple de protocol de proves
La figura mostra el resultat de la certificació del tram més favorable d’una instal·lació, que es correspon amb la connexió del PAU de la planta baixa (PB B).
En la taula podeu veure l’apartat 5.2.1.D del protocol de proves omplert.
| Vertical / Habitatge | Tipus de certificació | Certificació de prova en el millor cas de la vertical | Certificació de prova en el pitjor cas de la vertical | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Longitud | Atenuació | Passa/Falla | Longitud | Atenuació | Passa/Falla | |||
| PB B | EN50173 PL Classe E | 5 m | 2,7 dB | Passa | —- | —- | —- | |
| 1-A | EN50173 PL Classe E | —- | —- | —- | 12 m | 3,1 dB | Passa | |
 | S’ha efectuat la certificació de tots els enllaços permanents en la instal·lació, verificant que els reflectits en el present protocol de proves són, respecte a valors d’atenuació, efectivament el millor i el pitjor de cada vertical. | |||||||
Protocol de proves de la xarxa interior d'usuari de cables de parells trenats
En l’apartat 5.2.1.D del protocol de proves (taula) cal indicar el resultat de la certificació de la xarxa interior d’usuari de tots els habitatges, locals comercials i oficines de l’edifici.
-
- Utilització de l'adaptador de canal.
| Habitatge / Presa | Tipus de certificació | Certificació de prova en el millor cas de l’habitatge | Certificació de prova en el pitjor cas de l’habitatge | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Longitud | Atenuació | Passa/Falla | Longitud | Atenuació | Passa/Falla | |||
La figura mostra la disposició dels equips de mesura durant la certificació de la xarxa interior d’usuari de cable de parells trenats, on s’han de certificar tots els enllaços permanents de la xarxa interior.
Com que el cable de la xarxa interior d’usuari finalitza en el registre de terminació de xarxa en un connector RJ-45 mascle, cal utilitzar l’equip de mesura amb un adaptador de canal en aquest extrem i un adaptador d’enllaç permanent en l’extrem de la BAT.
-
- Comprovació de l'atenuació de la presa d'usuari del dormitori 1 de l'habitatge PB A.
Longitud màxima de la xarxa interior
La longitud màxima de cada enllaç de la xarxa interior és de 100 m, que garanteix el funcionament correcte de les xarxes de dades basades en cables de parells trenats.
Exemple de protocol de proves de la xarxa interior d'usuari
Cal certificar totes les preses de la instal·lació interior d’usuari, però només s’han d’anotar els resultats de la millor i la pitjor presa de la xarxa interior.
En la figura veiem el resultat de certificació de la pitjor presa d’usuari de l’habitatge de la planta baixa A (PB A), que és una de les preses del dormitori 1. Com a exemple, en la taula es mostra l’apartat 5.2.1.D del protocol de proves omplert, on només s’inclou els resultats d’aquest habitatge: prova en el millor cas (cuina) i en el pitjor cas (dormitori 1).
| Habitatge / Presa | Tipus de certificació | Certificació de prova en el millor cas de l’habitatge | Certificació de prova en el pitjor cas de l’habitatge | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Longitud | Atenuació | Passa/Falla | Longitud | Atenuació | Passa/Falla | |||
| PB A/Dormitori 1 | EN50173 PL Classe E | —- | —- | —- | 9,1 m | 2,5 dB | Passa | |
| PB A/Cuina | EN50173 PL Classe E | 6 m | 1,5 dB | Passa | —- | —- | —- | |
Gestió de les mesures de certificació
Tots els certificadors de xarxa emmagatzemen les mesures realitzades i poden editar-se amb el programari de gestió que proporciona el fabricant de l’equip (figura).
Amb aquest programari podem recollir les mesures emmagatzemades i generar un informe amb totes les mesures realitzades en la instal·lació. Aquest informe s’ha de lliurar al client com a garantia que s’ha realitzat la certificació de tots els trams de la xarxa i que el resultat ha estat satisfactori.
La figura mostra un exemple d’informe de la certificació d’un enllaç de la xarxa.
