Accés al servei de telefonia i de telecomunicacions de banda ampla en un edifici

Amb la finalitat d’evitar la proliferació de sistemes individuals, el reglament de la ICT estableix una sèrie d’obligacions sobre l’ús comú d’infraestructures, i en limita la instal·lació als casos en què no hi hagi infraestructura comuna d’accés als serveis de telecomunicació, no s’instal·li una de nova o no s’adapti la preexistent.

L’origen de les ICT es troba en el Reial decret 1/1998, de 27 de febrer, sobre infraestructures comunes d’accés als serveis de telecomunicacions a l’interior dels edificis. Des de llavors s’han aprovat diferents reglaments de la ICT amb l’objectiu d’adaptar-la a la situació tecnològica existent i facilitar la seva implementació.

El Reial decret 346/2011 recull quatre annexos on es desenvolupen la instal·lació dels diferents serveis que proporciona la ICT. D’aquests annexos, hi ha dos que defineixen les característiques que ha de complir la ICT per l’accés als serveis de telecomunicacions de banda ampla:

• L’annex II descriu la norma tècnica d’infraestructures comunes de telecomunicacions per a l’accés al servei de telefonia disponible al públic i banda ampla. És a dir, aquest annex especifica les característiques que han de complir els cables i els elements de connexió de cada xarxa de l’edifici.
• L’annex III proporciona les especificacions tècniques mínimes de les edificacions en matèria de telecomunicacions. És a dir, aquest annex especifica les característiques que han de complir les infraestructures i les canalitzacions dels edificis que allotgen aquestes xarxes.

La norma tècnica d’infraestructures comunes de telecomunicacions per a l’accés al servei de telefonia disponible al públic i banda ampla (annex II del reglament de la ICT), s’ha d’utilitzar de manera conjunta amb les especificacions tècniques mínimes de l’edificació en matèria de telecomunicacions (annex III), o amb la Norma tècnica bàsica de l’edificació en matèria de telecomunicacions que les inclogui, que estableix els requisits que han de complir les canalitzacions, recintes i elements complementaris destinats a albergar la infraestructura comuna de telecomunicacions.

Aquesta ordre regula, entre d’altres, el procediment de consulta i intercanvi d’informació entre els projectistes d’una ICT i els operadors de telecomunicacions que despleguin les seves xarxes a la zona on es construirà l’edificació.

El procés de consulta i intercanvi d’informació té dos objectius bàsics:

• Establir els tipus de xarxes que no tenen previst utilitzar els operadors que hi ha en la ubicació de la instal·lació per proporcionar els seus serveis de telecomunicacions.
• Confirmar la ubicació més idònia de l’arqueta d’entrada de la ICT.

Aquest procés permet que el projecte que serà executat s’ajusti de la manera més aproximada a les possibilitats reals de les xarxes d’accés existents al lloc de construcció de l’edificació, de manera que només s’incorporaran a la ICT de l’edificació les xarxes que realment tindran utilitat, per haver operadors de telecomunicació interessats a utilitzar aquestes xarxes per oferir i proporcionar serveis als usuaris.

Encara que inicialment no s’instal·li una de les xarxes en la infraestructura comuna de l’edifici, no afecta el disseny ni a la instal·lació dels diferents elements de suport d’obra civil de la infraestructura comuna.

Per tant, en el cas que no hi hagi operadors de servei d’un determinat tipus de xarxa, s’han de deixar les canalitzacions necessàries, dotades amb els fils guia corresponents, per atendre les previsions indicades en el reglament quan hi ha operadors de servei.

L’ordre ECE/983/2019 modifica alguns aspectes del reglament de la ICT i determina les característiques mínimes de reacció al foc dels cables de telecomunicacions.

Les característiques de reacció al foc dels cables de telecomunicacions utilitzats a les infraestructures comunes de telecomunicacions a l’interior de les edificacions seran les especificades a la taula (nivells mínims obligatoris).

Els cables que s’instal·lin a l’interior d’una ICT han de complir els nivells mínims obligatoris de la classificació D_ca-s2,d2,a2 respecte del comportament de reacció davant del foc (EuroClasse), que vegeu a la figura:

• D_ca: classe de reacció al foc. La classe indica el nivell de reacció al foc del material. La classe més baixa és la F_ca, un producte sense propietats davant de la reacció del foc. I la més alta és l’A_ca, que utilitza materials que no contribueixen a un incendi. La classe de reacció dels cables d’una ICT han de ser de la classe D_ca, que encara que és combustible, té una contribució baixa al foc.
• s2: opacitat de fums. Els cables d’una ICT (s2) tenen una opacitat de fums mitjana, ja que la propagació i generació de fum no és molt gran.
• d2: caiguda de partícules inflamades. Els cables d’una ICT (d2) tenen una caiguda alta de partícules inflamades.
• a2: emissió de gasos àcids. Els cables d’una ICT (a2) tenen una emissió de gasos àcids mitjana.

En l’actualitat el reglament ICT requereix que tot el cablatge interior de telecomunicacions compleixi amb una Euroclasse de baix risc d’incendi: D_ca o superior. Per tant, no es poden utilitzar cables de la classe E_ca.

Exemple de cable coaxial

És obligatori que la serigrafia gravada sobre la coberta d’un cable (parell de coure, coaxial, fibra òptica…) indiqui el tipus d’Euroclasse CPR.

El cable coaxial de la figura té una classificació de reacció al foc D_ca-s2,d2,a2, per tant, compleix els requisits mínims que exigeix la normativa i es pot instal·lar en la xarxa d’una ICT.

Un altre aspecte que regula l’Ordre ECE/983/2019 és la previsió de la demanda dels ascensors, que, fins a l’entrada en vigor d’aquesta norma, no es tenia en compte en el disseny de la instal·lació de la xarxa de telecomunicacions d’un edifici.

Per tant, els ascensors han de tenir una línia telefònica amb connexió directa amb l’empresa de manteniment. Aquesta línia de seguretat ha d’enllaçar un dels polsadors de la botonera de l’ascensor a una línia de telèfon que es comunica directament i automàticament amb l’empresa de manteniment d’ascensors.

En una instal·lació de nova construcció, on cal instal·lar una ICT, cal deixar la instal·lació preparada perquè la comunitat de veïns pugui contractar amb una empresa instal·ladora una línia telefònica amb qualsevol de les tecnologies implantades a l’edifici. Aquesta línia no s’instal·larà, però cal realitzar la previsió i deixar una canalització preparada per a la futura instal·lació si fos necessari.

A la cambra de màquines de cada ascensor, la caixa de mecanismes de control o l’espai equivalent, s’hi ha d’instal·lar una canalització constituïda per un tub de 25 mm de diàmetre que, partint del registre principal del RITI i dotat del fil guia corresponent, acabi en un registre de presa proveït de tapa cega.

En els panells de connexió o les regletes de sortida situats en els registres principals, per a totes les tecnologies que s’instal·lin, s’ha de fer la previsió corresponent per donar servei a l’estança esmentada.

La previsió de la demanda que es faci per als ascensors ha de ser de conformitat amb la normativa específica aplicable a aquest tipus d’instal·lacions, en particular per raons de seguretat.

Les instal·lacions elèctriques a l’interior dels edificis i habitatges han de complir el que disposa el Reglament electrotècnic per a baixa tensió (REBT).

Els operadors de telecomunicacions accedeixen als usuaris finals desplegant les seves xarxes d’accés des de les seves centrals fins als edificis on donen servei.

Quan l’edifici disposa d’una infraestructura comuna de telecomunicacions (ICT), els operadors tenen l’obligació d’utilitzar-la per accedir a l’edifici.

Hi ha dues possibilitats d’accés dels serveis de telecomunicacions a un edifici en funció del mètode d’enllaç que els operadors utilitzen entre les centrals i l’immoble:

• L’enllaç es produeix mitjançant cable. En aquest cas, l’enllaç són els cables que uneixen les centrals amb l’edificació. La xarxa d’alimentació de l’operador aprofita l’existència d’aquesta infraestructura i l’accés a l’edifici es fa mitjançant una canalització soterrada que condueix el cablejat de la xarxa de l’operador cap a l’arqueta d’entrada (AE) de l’edifici.
• L’enllaç es produeix per mitjans radioelèctrics. En aquest cas s’utilitza un servei d’accés sense fils (SAI) per accedir als serveis de telefonia i telecomunicacions. L’enllaç és la part de la xarxa formada pels elements de captació dels senyals emesos per les centrals dels operadors, els equips de recepció i processament d’aquests senyals i els cables necessaris per deixar-los disponibles per al servei en el punt d’interconnexió de l’immoble.

Per accedir als serveis de telefonia (STDP) i telecomunicacions de banda ampla (TBA), la ICT preveu tres tipus de xarxes que utilitzen tecnologies diferents:

• Xarxa basada en cables de coure. Aquesta xarxa permet l’accés als serveis de telefonia analògica tradicionals proporcionats pels operadors. Segons les característiques de l’edifici, la xarxa serà de cable de parells o de cable de parells trenats.
• Xarxa de fibra òptica. Aquesta xarxa permet accedir als serveis de fibra òptica proporcionats pels operadors de telecomunicacions.
• Xarxa de cable coaxial. Aquesta xarxa permet l’accés als serveis proporcionats pels operadors de cable.

A més a més, el servei d’accés sense fils (SAI) inclou aquelles tecnologies que utilitzen les comunicacions radioelèctriques com a mitjà per establir la connexió entre la xarxa de telecomunicacions de l’operador i l’habitatge del client. Mitjançant aquestes tecnologies es poden proporcionar connexions de banda ampla a zones on l’accés mitjançant cable és difícil, com ara les zones rurals.

La principal tecnologia d’accés utilitzada fins fa poc era la xarxa de parells de coure de la xarxa de telefonia bàsica, que connecta l’usuari amb la central de l’operador per oferir serveis de telefonia i serveis de banda ampla, com ara ADSL (Asymmetric Digital Subscriber Line).

Les xarxes d’accés als serveis de telecomunicació basades en cables de coure que ofereixen serveis de banda ampla i de telefonia han quedat en desús a causa del desplegament de les xarxes d’accés de fibra òptica. Els operadors de telecomunicacions des de fa anys estan progressivament abandonant les tecnologies basades en parells de coure (telefonia bàsica, ADSL, XDSI…) donant pas a les tecnologies basades en fibra òptica.

Per tant, podem considerar aquesta tecnologia com obsoleta, encara que continua sent una alternativa en aquells llocs on encara no hi ha cobertura de fibra òptica. Per tant, les xarxes basades en cables de coure aniran desapareixent a mesura que els usuaris utilitzin mètodes alternatius per a l’accés als serveis de telecomunicació (xarxes mòbils i fibra òptica) i els operadors tanquin gradualment les seves centrals analògiques.

La figuramostra l’estructura típica de la xarxa de cables de parells trenats (CPT). El cablatge de la xarxa té una configuració en estrella des del punt d’interconnexió situat en el RITI fins al PAU de cada habitatge o local comercial.

Aquesta xarxa té continuïtat a l’interior de l’habitatge, ja que existeix una xarxa interior d’usuari de cable de parells trenats.

Els components que formen aquesta xarxa (figura) són el cable de parells trenats i tots els elements de connexió (panells de connexions, multiplexor passiu, rosetes RJ-45…) utilitzats entre els diferents trams de la xarxa.

Aquesta tecnologia també proporciona accés als usuaris a la xarxa de telefonia bàsica. Per tant, en un edifici només s’instal·la un tipus de xarxa de coure: la xarxa de cable de parells trenats o la xarxa de cable de parells, però no ambdues.

La figura mostra l’estructura típica de la xarxa de cable de parells (CP). El cablatge de la xarxa té una configuració en estrella des del punt d’interconnexió situat en el RITI fins al PAU de cada habitatge o local comercial, però en cada planta s’utilitzen elements de connexió (regletes de parells) que segreguen els cables de parells a cada habitatge de la planta.

Aquesta xarxa no té continuïtat en l’interior de l’habitatge, ja que no s’instal·la cap xarxa interior de cable de parells. En el seu lloc, la xarxa de cable de parells es connecta a la xarxa interior de cable de parells trenats.

Els components que formen la xarxa de cables de parells d’un edifici (figura) són el cable de parells i els elements de connexió (regletes, PAU…) utilitzats entre els diferents trams de la xarxa.

Durant els darrers anys els operadors de telecomunicacions han desplegat un gran nombre de xarxes fixes de comunicacions electròniques d’alta i molt alta capacitat, principalment de fibra òptica, que han anat substituint les tradicionals xarxes de coure.

La figura mostra l’estructura típica de la xarxa de cable de fibra òptica (FO) d’un edifici. El cablatge de la xarxa té una configuració en estrella des del punt d’interconnexió situat en el RITI fins al PAU de cada habitatge o local comercial, però en cada planta s’utilitzen elements de connexió que segreguen els cables de fibra òptica a cada habitatge de la planta.

Aquesta xarxa té continuïtat a l’interior de l’habitatge, ja que existeix també una xarxa interior de cable de fibra òptica.

La xarxa de fibra òptica dels edificis (figura) està formada bàsicament pels cables de fibra òptica i els elements de connexió que permeten la unió dels diferents trams de la xarxa (caixa d’interconnexió, caixa de segregació, etc.).

A més dels serveis de comunicacions oferts pels operadors de telefonia, els operadors de cable a través de les seves xarxes de telecomunicacions que combinen la fibra òptica i el cable coaxial (xarxa HFC) com a suport de la transmissió ofereixen serveis anàlegs a la resta de proveïdors (telefonia, TV i accés a Internet).

La principal causa del descens de cobertura de les xarxes HFC és la migració d’aquests operadors cap a les xarxes de fibra òptica (FTTH).

Aquest tipus de xarxa s’utilitza principalment en aquells llocs on encara no hi ha cobertura de la xarxa de fibra òptica als trams finals de l’usuari.

La figura mostra l’estructura típica de la xarxa de cable coaxial. El cablatge de la xarxa té una configuració en arbre-branca des del punt d’interconnexió situat en el RITI fins al PAU de cada habitatge o local comercial, ja que en cada planta s’utilitzen derivadors per distribuir els cables coaxials a cada habitatge de la planta.

Aquesta xarxa té continuïtat a l’interior de l’habitatge, ja que existeix una xarxa interior de cable coaxial.

Els components bàsics que formen la xarxa de cable coaxial d’una ICT (figura) són el cable coaxial, els elements passius de distribució (derivadors, distribuïdors,…) i els elements de connexió que permeten la unió dels diferents trams de la xarxa.

Aquests serveis proporcionen connexions de banda ampla a zones on l’accés mitjançant cable és difícil.

La xarxa del servei d’accés sense fil (SAI) no és d’obligada inclusió en un projecte de la ICT. Només s’hi inclourà si inicialment es té previst instal·lar aquesta xarxa.

La figura mostra la distribució típica de la xarxa quan l’enllaç de l’operador es realitza per mitjans radioelèctrics.

Els elements de captació estan situats a la coberta de l’edificació introduint-se a la ICT a través del corresponent element passamurs i de la canalització d’enllaç superior fins al recinte d’instal·lacions de telecomunicació superior (RITS), on van instal·lats els equips de recepció i processament dels senyals captats i d’on, a través de la canalització principal de la ICT partiran els cables d’unió amb el RITI on es troba el punt d’interconnexió ubicat al registre principal.

En el RITI hi ha els registres principals de la resta de xarxes cablejades de l’edifici, per tant, el servei SAI pot utilitzar-les per prestar els seus serveis, com qualsevol altre operador que accedeixi per la part inferior de l’edifici.

La figura resumeix els diferents elements de la xarxa d’una ICT.

Les xarxes o el conjunt de conductors es divideixen en quatre trams:

• Xarxa d’alimentació.
• Xarxa de distribució.
• Xarxa de dispersió.
• Xarxa d’interior d’usuari.

El disseny i el dimensionament de la xarxa d’alimentació, així com la seva instal·lació, són sempre responsabilitat de l’operador del servei, sigui quina sigui la tecnologia d’accés que utilitzi per proporcionar els serveis.

En canvi, el disseny i la realització de la resta de la xarxa són responsabilitat de la propietat de l’immoble.

Per tant, la xarxa d’alimentació estarà formada pels cables de parells, fibra òptica o cables coaxials de l’operador segons la tecnologia d’accés utilitzada.

La xarxa de distribució surt del punt d’interconnexió situat en el registre principal que es troba al RITI i, a través de la canalització principal, enllaça amb la xarxa de dispersió en els punts de distribució situats en els registres secundaris.

La xarxa de distribució és única, amb independència del nombre d’operadors que prestin servei a l’immoble.

Parteix dels punts de distribució, situats en els registres secundaris i, a través de la canalització secundària, enllaça amb la xarxa interior d’usuari en els punts d’accés a l’usuari situats en els registres de terminació de xarxa.

La xarxa de dispersió s’encarrega, dintre de cada planta de l’immoble, de portar els senyals dels diferents serveis de telecomunicacions fins als PAU de cadascun dels usuaris.

La xarxa interior d’usuari (figura) té com a funció principal distribuir els senyals dels diferents serveis de telecomunicacions a l’interior de cadascun dels habitatges o locals, des dels PAU fins a les diferents bases de presa de cadascun dels usuaris. La infraestructura que la suporta està formada per la canalització interior d’usuari, els registres de terminació de xarxa i els registres de presa.

Els elements de connexió són els punts d’unió entre les diferents parts de la xarxa:

• Punt d’interconnexió.
• Punt de distribució.
• Punt d’accés a usuari (PAU).
• Base d’accés terminal (BAT).

La localització dels diferents punts d’unió o connexió d’una infraestructura de telecomunicacions per a l’accés als serveis de telecomunicacions i de telefonia a l’edifici es pot veure en la figura.

Delimita les responsabilitats pel que fa al manteniment entre l’operador de servei i la propietat de l’immoble.

Se situa en el registre principal a l’interior del recinte d’instal·lacions de telecomunicació inferior de l’edifici (RITI) i està compost per una sèrie de panells de connexió o regletes d’entrada i de sortida.

A conseqüència de l’existència de diferents tipus de xarxes, tant d’alimentació com de distribució, els panells de connexió o regletes d’entrada, els panells de connexió o regletes de sortida i els cables d’interconnexió podran adoptar diferents configuracions:

• Punt d’interconnexió de parells (registre principal de cables de parells). Està format bàsicament per regletes de connexió, normalment de 10 parells, on es connecten tots els cables de parells de la xarxa de distribució.
• Punt d’interconnexió de cable de parells trenats (registre principal de parells trenats). Està format bàsicament per panells de connexió RJ-45 on es connecten tots els cables de parells trenats de la xarxa de distribució.
• Punt d’interconnexió de cables coaxials (registre principal coaxial). En aquest cas no hi ha regletes ni panells de connexions. Els cables de la xarxa de distribució han de finalitzar amb un connector F que realitza les funcions de panell de sortida.
• Punt d’interconnexió de fibra òptica (registre principal òptic). Totes les fibres òptiques de la xarxa de distribució s’han d’acabar en connectors tipus SC/APC amb el seu adaptador corresponent, agrupats en un panell de connectors de sortida.

Exemple de punts d'interconnexió

La figura mostra un exemple de diferents punts d’interconnexió segons la tecnologia de la xarxa utilitzada.

A conseqüència de l’existència de diferents tipus físics de xarxes, tant de distribució com de dispersió, el punt de distribució pot adoptar alguna de les realitzacions següents:

• Xarxa de distribució de cables de parells trenats (CPT). No té implementació física, ja que els cables de parells trenats queden en els registres secundaris en pas cap a la xarxa de dispersió.
• Xarxa de distribució de cables de parells (CP). Està format per regletes de connexió, de 5 o 10 parells.
• Xarxa de distribució de cables coaxials (TBA). En una xarxa de distribució en arbre-branca està constituït per derivadors. En canvi, en una distribució en estrella els cables de la xarxa de distribució es troben, en aquest punt, en pas cap a la xarxa de dispersió, per la qual cosa el punt de distribució no té implementació física.
• Xarxa de distribució formada per cables de fibra òptica (FO). El punt de distribució està format per una caixa de segregació que emmagatzema els empalmaments entre les fibres òptiques de la xarxa de distribució i de dispersió i les fibres òptiques de reserva.

Exemple de punts de distribució

La figura mostra un exemple de diferents punts de distribució.

Permet la delimitació de responsabilitats quant a la generació, localització i reparació d’avaries entre la propietat de l’edificació o la comunitat de propietaris i l’usuari final del servei.

S’ha d’ubicar en el registre de terminació de xarxa situat a l’interior de cada habitatge, local comercial o estança comuna.

En funció de la naturalesa de la xarxa de dispersió que arriba al punt d’accés a l’usuari, aquest pot adoptar diferents configuracions:

• Xarxa de dispersió constituïda per cables de parells trenats (CPT) o per cables de parells (CP). El PAU està format per una roseta amb connectors RJ-45.
• Xarxa de dispersió constituïda per cables coaxials (TBA). El PAU està format per un distribuïdor inductiu de dues sortides simètric acabades en un connector de tipus F femella.
• Xarxa de dispersió constituïda per cables de fibra òptica (FO). El punt d’accés a l’usuari (PAU) està format per una roseta òptica amb connectors i adaptadors SC/APC.

Exemple de punts d'accés a l'usuari de cada xarxa

La figura mostra un exemple de diferents punts d’accés a l’usuari.

És el punt on l’usuari connecta els equips terminals que li permeten accedir als serveis de telecomunicacions que proporciona la ICT de l’immoble. Es troba a l’interior dels registres de presa.

Depenent del tipus de cable de la xarxa interior, la connexió de la BAT es podrà fer de diferents formes:

• En el cas del cablatge de parells trenats, la BAT està formada per una roseta amb connectors RJ-45.
• En el cas de cablatge coaxial, la BAT està formada per una roseta amb connectors de tipus F.
• En el cas del cablatge de fibra òptica, la BAT és una roseta òptica amb un adaptador SC/APC.

Exemple de tipus de BAT

La figura mostra diferents tipus de BAT segons el tipus de cable de la xarxa interior d’usuari.