Canalitzacions i infraestructures

La figura mostra l’estructura general de la infraestructura utilitzada en un edifici: està formada pels habitacles, els registres, els armaris, les caixes i els tubs o les canals necessaris per allotjar els elements que formen cadascun dels serveis de telecomunicacions.

La infraestructura que suporta l’accés als serveis de telecomunicació a l’edifici es divideix en diferents trams i registres, en funció dels elements que la componen i la part de la xarxa que allotja.

Els principals trams que formen el conjunt de la infraestructura són els següents:

• Canalització externa (CEx). Proporciona l’accés als cables dels serveis dels operadors de telecomunicacions fins a l’edifici. Aquesta canalització suporta la xarxa d’alimentació dels operadors de telefonia i de telecomunicacions de banda ampla per la part exterior de l’immoble.
• Canalització d’enllaç (CE). Subministra la xarxa d’alimentació dels operadors fins al recinte d’instal·lacions de telecomunicacions de l’edifici. Aquesta canalització suporta la xarxa d’alimentació dels operadors per la part inferior de l’immoble i subministra per la part superior de l’edifici els senyals de TV que provenen del sistema de captació del servei de TV.
• Canalització principal (CP). Suporta la xarxa de distribució de l’immoble que subministra els serveis de telecomunicació a cadascuna de les plantes de l’edifici.
• Canalització secundària (CS). Distribueix la xarxa de dispersió de l’immoble que permet l’accés dels serveis a cadascun dels habitatges d’una planta.
• Canalització interior d’usuari (CIU). Allotja la xarxa interior d’usuari de l’immoble que distribueix els diferents serveis a les preses d’usuari de cadascuna de les estances de l’habitatge.

Els principals registres i recintes que ens podem trobar en una ICT són els següents:

• Arqueta d’entrada (AE).
• Registre d’enllaç (RE).
• Registre principal (RP).
• Recinte d’instal·lacions de telecomunicacions inferior (RITI).
• Recinte d’instal·lacions de telecomunicacions superior (RITS).
• Registre secundari (RS).
• Registre de pas (RPa).
• Registre de terminació de xarxa (RTR).
• Registre de presa (RT).

Les característiques de les canalitzacions (tipus, nombre, secció…) i els registres (dimensions, característiques…) aniran en funció del nombre d’habitatges, oficines o locals comercials de l’immoble, és a dir, del nombre de PAU de l’edifici.

Exemple d'edifici sota estudi

A partir de l’edifici de la figurau2a5027: realitzarem l’estudi i disseny de cada part de la infraestructura i canalitzacions.

Les característiques de l’edifici són les següents:

• Edifici amb planta baixa i 4 plantes amb soterrani.
• Cada planta pis té dos habitatges amb la distribució en planta que mostra la figurau2a5_027:. Per tant, considerem 8 PAU en total per habitatges.
• En la planta baixa hi ha un local comercial i una estança comuna (EC) de l’edifici. Per tant, considerem 1 PAU per al local comercial i 1 PAU per a l’estança comuna.

El nombre total de PAU de l’edifici és de 10.

La figura mostra l’esquema de principi de la infraestructura i canalitzacions d’aquest edifici.

Hi ha dues possibilitats en funció del mètode d’enllaç (figura) utilitzat pels operadors entre les seves centrals i l’edificació:

• Quan l’enllaç es produeix mitjançant cable. La xarxa d’alimentació és la part de la xarxa de l’edificació, propietat de l’operador, formada pels cables que uneixen les centrals o nodes de comunicacions amb l’edificació. S’introdueix en la ICT de l’edificació a través de l’arqueta d’entrada i de la canalització externa fins al registre d’enllaç, on hi ha el punt d’entrada general, i d’on surt la canalització d’enllaç inferior, fins a arribar al registre principal ubicat al recinte d’instal·lacions de telecomunicació inferior (RITI), on s’ubica el punt d’interconnexió.
• Quan l’enllaç es produeix per mitjans radioelèctrics. La xarxa d’alimentació és la part de la xarxa de l’edificació formada pels elements de captació dels senyals emesos per les estacions base dels operadors. Els elements de captació s’han de situar a la coberta o terrat de l’edificació i s’han d’introduir a la ICT de l’edificació a través del corresponent element passamurs i la canalització d’enllaç superior fins al recinte d’instal·lacions de telecomunicació superior (RITS), on han d’anar instal·lats els equips de recepció i processament dels senyals captats.

Els operadors que accedeixen a l’edifici mitjançant cable ofereixen els seus serveis de telefonia disponible al públic (STDP) i de telecomunicacions de banda ampla (TBA) a través de xarxes de fibra òptica, de cables de parells o de cable coaxial.

En aquelles edificacions on és difícil l’accés mitjançant cable s’utilitzen tecnologies radioelèctriques com ara el servei SAI (servei d’accés sense fils), que ofereix els mateixos serveis que els operadors que accedeixen mitjançant cable.

Des del punt de vista del domini en el qual estan situats els diferents elements que conformen la infraestructura d’una ICT, es pot establir la divisió següent, la qual es mostra en la figura:

• Zona exterior de l’immoble: s’hi troben l’arqueta d’entrada i la canalització externa.
• Zona comuna de l’immoble: s’hi situen tots els elements de la ICT compresos entre el punt d’entrada general de l’immoble i els punts de terminació de xarxa.
• Zona privada de l’immoble: comprèn els elements de la ICT que conformen la xarxa interior dels usuaris.

El lloc on s’instal·len les infraestructures permet delimitar la responsabilitat en cas d’avaria. En la zona comuna correspon a la comunitat de veïns i, en el cas de la zona privada, al propietari de l’habitatge. Si l’avaria es produeix a la zona exterior, el responsable és l’operador.

Normalment, tal com es pot veure en la figura.a, és a la zona exterior de l’edifici, i està situada tan a prop de l’edifici com sigui possible. Aquesta arqueta és propietat de la comunitat i l’han d’utilitzar tots els operadors per accedir a l’edifici quan ho fan per la part inferior. Les seves mides normalitzades es poden observar en la taula.

Registre d’accés

En els casos on no es pugui instal·lar l’arqueta perquè no hi ha prou espai a la vorera o hi ha una prohibició expressa de l’organisme competent (l’ajuntament), es pot substituir l’arqueta d’entrada per un registre d’accés, que s’instal·larà a la zona limítrofa de la finca, les dimensions del qual han de permetre acollir els serveis equivalents a l’arqueta d’entrada. Un exemple d’utilització del registre d’accés es detalla en la figura.b i podeu veure les dimensions de l’arqueta d’entrada a la figura.

Les dimensions mínimes del registre d’accés que substitueix l’arqueta d’entrada són de 400 × 600 × 300 mm (altura × amplada × profunditat).

Aquesta canalització s’encarrega de conduir a l’edifici les xarxes d’alimentació dels serveis de telecomunicació dels diferents operadors.

La canalització externa és constituïda per conductes de 63 mm de diàmetre; el nombre mínim de tubs i la seva utilització depèn del nombre d’habitatges i locals de l’edifici (taula).

No hi ha canalització externa superior, ja que els operadors accedeixen per mitjans electromagnètics.

El punt d’entrada general a l’immoble és el lloc per on la canalització externa que prové de l’arqueta d’entrada accedeix a la zona comuna de l’edifici. Aquest és format per l’element passamurs, que permet l’entrada a l’immoble de la canalització externa. El punt d’entrada general acabarà pel costat interior de l’immoble en un registre d’enllaç, que donarà a la canalització externa continuïtat cap a la canalització d’enllaç.

La canalització d’enllaç, en funció del lloc per on s’accedeix a l’edifici, es defineix de la manera següent:

• Canalització d’enllaç superior, per als serveis que accedeixen per la part superior de l’immoble.
• Canalització d’enllaç inferior, per als serveis que accedeixen per la part inferior de l’immoble.

Per a l’entrada a l’edifici per la part inferior, la canalització d’enllaç és la que suporta els cables de la xarxa d’alimentació des del punt d’entrada general, delimitat pel registre d’enllaç inferior fins al registre principal ubicat en el recinte d’instal·lacions de telecomunicacions inferior (RITI).

Aquesta canalització es pot materialitzar mitjançant tubs o canals:

• Mitjançant tubs. El nombre de tubs de la canalització d’enllaç inferior és el mateix que la canalització externa, per donar continuïtat als serveis que accedeixen a l’edifici, el diàmetre dels quals variarà entre 40 mm i 63 mm en funció dels serveis i del nombre de cables que accedeixin a l’immoble.

• Mitjançant canals. En aquest cas, les canalitzacions disposaran de quatre espais independents (figura), amb la secció suficient per allotjar els cables amb folgança.

Registre d’enllaç inferior (REI)

El punt d’entrada general ha d’acabar pel costat interior de l’edificació en un registre d’enllaç inferior per donar continuïtat cap a la canalització d’enllaç inferior. Aquests registres són armaris o arquetes, segons els tipus d’instal·lació, de les dimensions indicades en la taula,

Els registres d’enllaç també poden realitzar la funció de registres de pas: s’han de col·locar quan la canalització sigui mitjançant tubs en trams de longitud gran (registre d’enllaç intermedi), en el punt d’intersecció de dos trams rectes no alineats (registre d’enllaç de canvi de direcció) i en la intersecció d’un sol tram de dos que es trobin.

Per a l’entrada a l’edifici per la part superior, la canalització d’enllaç superior és la que suporta els cables que van des dels sistemes de captació fins al recinte d’instal·lacions de telecomunicacions superior (RITS), i entren a l’edifici mitjançant el corresponent element passamurs; aquest acabarà pel costat interior de l’immoble en un registre d’enllaç, que donarà continuïtat a la canalització d’enllaç superior. Aquest registre rep el nom de registre d’enllaç superior.

Per a l’entrada superior, tal com s’observa en la figura, els cables poden anar sense protecció entubada entre els elements de captació (antenes) i el punt d’entrada a l’immoble (passamurs).

A partir d’aquí, la canalització d’enllaç és formada per tubs o canals, encastats o superficials, el nombre i les dimensions dels quals són els següents:

• 2 tubs de 40 mm de diàmetre.
• Canal de 3.000 mm² de secció amb dos compartiments.

Registre d’enllaç superior (RES)

Quan siguin necessaris, els registres d’enllaç superiors s’han de col·locar en els mateixos casos que el registre d’enllaç inferior i les seves dimensions mínimes són 360 x 360 x 120 mm (altura × amplada × profunditat).

Hi ha dos tipus de recintes:

• Recinte d’instal·lacions de telecomunicacions inferior (RITI). Armari o recinte d’obra on s’instal·len els registres principals corresponents als diferents operadors dels serveis de telecomunicació (figura.a). Així mateix, d’aquest recinte arrenca la canalització principal de la ICT.
• Recinte d’instal·lacions de telecomunicacions superior (RITS). Armari o recinte on s’instal·len els elements necessaris per al subministrament dels serveis de ràdio i televisió (figura.b), és a dir, s’hi allotjaran els elements de l’equip de capçalera de TV necessaris per adequar els senyals procedents dels sistemes de captació d’emissions radioelèctriques de ràdio i TV per a la seva distribució per la ICT de l’edifici.

Registres principals

En el seu interior hi ha els elements de connexió (regletes o panells) que connecten la xarxa d’alimentació de l’operador amb la xarxa de distribució l’edifici.

Els recintes se situen a la zona comunitària de l’edifici. Normalment, la ubicació d’aquests recintes serà la següent:

• El RITS serà en la coberta o el terrat, i mai per sota de l’última planta de l’immoble.
• El RITI se situarà quan sigui possible en la mateixa vertical que el RITS, al soterrani de l’edifici o a la planta baixa.

Les dimensions d’aquests recintes (taula) dependran de les característiques de l’edifici (nombre de PAU).

Característiques constructives

Aquests recintes han de tenir unes característiques constructives que els facin adients per a la funció que tenen encomanada. Els recintes d’instal·lacions de telecomunicació, excepte els que són modulars (RITM), han de tenir les característiques constructives mínimes següents:

• Enrajolament: paviment rígid que dissipi càrregues electroestàtiques.
• Parets i sostre amb capacitat portant suficient.
• El sistema de presa de terra s’ha de fer segons el que disposa les especificacions tècniques de la normativa ICT i està constituït per un anell interior i tancat de coure de 25 mm de diàmetre.

Aquests recintes també han de complir una sèrie de requisits comuns a tots els recintes de telecomunicacions referits a la il·luminació mínima, la il·luminació d’emergència, la velocitat de renovació de l’aire, etc., que podeu consultar en l’annex III del reglament de la ICT.

La normativa estableix que als edificis de fins a planta baixa i tres plantes pis amb un màxim de 16 PAU (habitatges, locals comercials i oficines) i als unifamiliars acollits en règim de propietat horitzontal, en lloc d’utilitzar dos recintes, es pot agrupar tot en un d’únic el qual acumuli la funcionalitat del RITI i del RITS. Aquest recinte s’anomena recinte d’instal·lacions de telecomunicacions únic (RITU).

Per saber les dimensions mínimes del RITU observeu la taula.

Per a edificis o conjunts immobiliaris de més de tres alçades i planta baixa i un màxim de 16 PAU, i per a aquells que disposin entre 17 i 30 PAU, sense limitació d’alçada, s’estableix la possibilitat de construir un recinte d’instal·lacions de telecomunicació únic ampliat (RITU-A).

En el cas d’utilitzar un RITU-A, les seves dimensions mínimes són les indicades en la taula.

En general, els recintes d’instal·lacions de telecomunicacions són habitacles d’obra habilitats per a aquesta funció en l’edifici.

Per als casos d’edificis de fins a 45 PAU o en el cas d’habitatges unifamiliars, agrupats en règim de propietat horitzontal de fins a 20 PAU, els recintes superior, inferior i únic també podran ser realitzats mitjançant armaris de tipus modular no propagadors de la flama. En aquest cas, el recinte rep el nom de recinte d’instal·lacions de telecomunicacions modular (RITM).

Aquesta canalització serveix per unir els recintes superior i inferior i ha de tenir prou capacitat per allotjar tots els cables necessaris per als serveis de telecomunicació de l’immoble. També s’hauran de tenir previstos els tubs de reserva necessaris per ampliar la instal·lació si fos necessari.

La canalització principal s’instal·la, sempre que l’edificació ho permeti, en espais previstos per al pas d’instal·lacions d’aquest tipus, com, per exemple, galeries de servei o passos enregistrables a les zones comunes de l’immoble. En el cas d’immobles d’habitatges, la canalització principal haurà de ser preferentment rectilínia, fonamentalment vertical.

Aquesta canalització és formada per tubs o canals.

La canalització principal es farà mitjançant tubs de 50 mm de diàmetre i de paret interior llisa. El nombre de tubs anirà en funció del nombre d’habitatges, oficines o locals comercials de l’immoble, és a dir, del nombre de PAU de l’immoble (taula).

La canalització principal d’un immoble també es pot portar a terme mitjançant canals.

El dimensionament de la canal depèn del nombre d’habitatges, oficines, locals comercials o estances comunes de l’edificació, amb un compartiment independent per a cada tipus de cables (figura). El nombre de canalitzacions depèn de la configuració de l’estructura de l’edificació, però podem utilitzar una o dues canals.

S’han d’ubicar en zona comunitària, ha de ser fàcil d’accedir-hi i han d’estar dotats amb el sistema de tancament corresponent. Haurà de disposar de clau, la qual haurà d’estar en possessió de la propietat de l’immoble.

Exemple de distribució d’elements en els registres secundaris

En la figura es mostren els elements que s’instal·len en un registre secundari:

• Els derivadors de la xarxa de distribució del senyal de TV i de la xarxa de cables coaxials (TBA) quan calgui.
• El punt de distribució de la xarxa de cables de parells (regletes de telefonia) o el pas dels cables de la xarxa de parells trenats (CPT).
• Les caixes de segregació del punt de distribució de la xarxa de fibra òptica (FO), que permeten segregar els cables de fibra òptica cap als habitatges de cada planta.
• L’espai suficient per permetre els pas de cables de les diferents xarxes quan no calgui instal·lar cap punt de distribució.

Les dimensions del registre secundari depenen de les característiques de l’edifici. Com més gran sigui el nombre d’habitatges de l’edifici o el nombre d’habitatges per planta, lògicament més gran haurà de ser aquest registre. Observeu les dimensions mínimes en la taula.

Exemple de canalització principal amb tubs

L’edifici sota estudi té 10 PAU.

En un edifici petit, on s’instal·lin com a màxim 10 PAU, la canalització principal és formada, com a mínim, per cinc tubs de 50 mm de diàmetre. La utilització d’aquests tubs és la següent:

• 1 tub per al servei de televisió (RTV). Allotjarà els dos cables coaxials de la xarxa de distribució principal de televisió.
• 1 tub pels cables de parells (CP) o parells trenats (CPT) de la xarxa de distribució principal de telefonia.
• 1 tub pels cables coaxials de TBA.
• 1 tub pel cable de fibra òptica (FO).
• 1 tub de reserva. Per garantir una ampliació futura de la instal·lació si fos necessari.

La figura mostra un exemple de canalització principal i la distribució de components en el registre secundari.

Les dimensions mínimes del registre secundari d’aquest edifici, segons la taula són 450 mm x 450 mm x 150 mm, ja que es compleixen les característiques següents:

• N. Plantes = 5 (PB+4).
• N. PAU/Planta = 2 (≤3).
• N. PAU = 10 (≤20).

En la canalització secundària hem de diferenciar entre el tram comunitari i el tram d’accés a l’habitatge. En el tram comunitari de la canalització secundària discorren cables de diferents habitatges de la planta (figura.a). En canvi, en el tram d’accés a l’habitatge només discorren els cables associats als serveis d’un únic habitatge (figura.b). Per tant, en el tram comunitari hi ha més cables, i el nombre de tubs i la seva mida, en general, seran més grans que els d’accés a l’habitatge.

La canalització secundària es pot fer amb tubs o canals.

Des del registre secundari s’inicia el tram comunitari de la canalització secundària i, a mesura que ens apropem a cadascun dels habitatges, se separen els cables de l’usuari final que transcorreran pel tram d’accés a l’habitatge de la canalització principal. Per facilitar la instal·lació, en cada canvi de tram, s’instal·larà un registre de pas de tipus A (RPA).

Si la canalització és mitjançant tubs, als trams comunitaris hi haurà 4 tubs d’entre 25 i 40 mm de diàmetre que es destinaran a:

• 1 per cables de parells o parells trenats.
• 1 per cables coaxials de serveis de TBA.
• 1 per cables coaxials de serveis de RTV.
• 1 per cables de fibra òptica.

En els trams d’accés als habitatges hi haurà tres tubs de 25 mm de diàmetre exterior amb la següent utilització:

• 1 pels cables de parells o parells trenats i pels cables de fibra òptica.
• 1 pels cables coaxials de TBA.
• 1 pels cables coaxials de RTV.

En tot cas, es poden instal·lar registres de pas tant en el tram comunitari, de tipus A, com en el tram d’accés a l’habitatge, de tipus B, quan sigui necessari per facilitar l’estesa del cable.

Exemple de canalització secundària amb tubs

Quan el nombre d’habitatges per planta sigui superior a sis, aquesta canalització serà formada per quatre tubs de 25 a 40 mm de diàmetre en el tram comunitari, en funció del nombre de cables que ha d’allotjar, que finalitzarà en un registre de pas. En el tram d’accés a l’habitatge, la canalització serà formada per tres tubs de 25 mm fins al punt de terminació de xarxa de l’habitatge (figura.a).

Quan el nombre de PAU/planta sigui igual o inferior a sis, s’omet el tram comunitari i el registre de pas associat, de manera que aquesta canalització s’establirà directament des del registre secundari fins al de terminació de xarxa mitjançant tres tubs de 25 mm de diàmetre (figura.b).

Registres de pas

S’utilitzen quan la instal·lació es fa mitjançant tubs. Les dimensions mínimes estan representades en la taula. Aquests registres són caixes que s’utilitzen en els casos següents:

• En el pas del tram comunitari i el tram d’accés a l’usuari de la canalització secundària.
• Quan la canalització tingui un tram recte que sigui massa llarg.
• En el punt d’intersecció de dos trams rectes no-alineats, és a dir, quan hi hagi canvis de direcció.
• Quan canviï el tipus de canalització.

L’ús d’aquests registres és el següent:

• En la canalització secundària, tant en el tram comunitari com en el d’accés a l’habitatge. En aquest cas, s’utilitzen registres de pas de tipus A en el tram comunitari i de tipus B en el tram d’accés a l’habitatge.
• En la canalització interior d’usuari. En aquest cas, s’utilitzen registres de pas de tipus B i de tipus C, depenent de si la canalització és de cables de parells trenats i FO o de cable coaxial.

En el cas de canals, en el tram comunitari s’utilitzen canals amb quatre compartiments independents, com es pot veure en la figura.a. Com sempre, la seva secció ha de ser suficient per allotjar tots els cables. En el tram d’accés a l’habitatge, tal com es pot veure en la figura.b, les canals tenen tres compartiments, de manera que els cables de la xarxa de parells/parells trenats i la xarxa de fibra òptica comparteixen espai.

Aquests registres s’ubiquen sempre a l’interior de l’habitatge, l’oficina o el local comercial, encastats en la paret i en muntatge superficial quan sigui mitjançant canal; disposaran de les entrades necessàries per a la canalització secundària i les d’interior d’usuaris que hi accedeixin.

En aquests registres s’allotgen els corresponents punts d’accés a l’usuari (PAU) i comença la instal·lació interior d’usuari.

Les seves dimensions mínimes depenen de la configuració i posició d’instal·lació adoptada (vertical o horitzontal). Alguns exemples de configuracions són les següents:

• Quan hi hagi un únic registre de terminació de xarxa per a tots els serveis els registres seran de 500 × 600 × 80 mm.
• Quan hi hagi dos registres, s’utilitzaran dues envoltants de 500 × 300 × 80 mm, col·locades de forma adjacent i comunicades entre si.
• Quan els registres de terminació de xarxa siguin independents per a cada servei, els registres per al servei de radiodifusió sonora i televisió (RTV) seran de 200 × 300 × 60 mm.

La canalització interior d’usuari ha de tenir una configuració en estrella: hi ha d’haver un conducte entre el registre de terminació de xarxa i cada registre de presa, tal com s’observa en la figura.a.

En cas que no sigui possible fer una canalització directa en estrella des del registre de terminació de xarxa fins als registres de presa, es poden establir diferents trams comuns de canalització interior d’usuari, tal com s’observa en la figura.b, dels quals surtin, mitjançant l’ús de registres de pas adequats (tipus B o C), les canalitzacions en estrella fins a cada presa a les estances.

La canalització interior d’usuari es pot fer amb tubs o canals.

El tram de canalització comuna constarà almenys de tres tubs o canals amb tres espais independents, un per a cada servei.

En cas que es faci mitjançant tubs, aquests seran de material plàstic, rígids o que es puguin doblegar, que aniran encastats per l’interior de l’habitatge i uniran els registres de terminació de xarxa amb els diferents registres de presa mitjançant tubs independents de 20 mm de diàmetre exterior mínim.

En la canalització interior d’usuari, s’hi intercalaran registres de pas per facilitar l’estesa dels cables d’usuari:

• Registres de pas de tipus B quan els tubs allotgen cables de parells trenats o de fibra òptica.
• Registres de pas de tipus C quan allotgen cables coaxials.

En cas que es faci mitjançant canals, aquestes seran de material plàstic, en muntatge superficial o enrasat, unint els registres de terminació de xarxa amb els diferents registres de presa. Disposaran, com a mínim, de tres espais independents, tal com es pot veure en la figura, que allotjaran únicament serveis de telecomunicació, un per cables de parells trenats i fibra òptica, un per cables coaxials per al servei de TBA, i, finalment, un altre per a RTV.

El nombre de registres de presa dependrà del nombre d’estances de l’habitatge i de les característiques de les oficines i els locals comercials.

En els habitatges s’han d’instal·lar, almenys, els registres de presa que s’indiquen en la taula. En cada habitatge s’han de definir dues estances principals, una de les quals és el menjador.

En locals o oficines, quan estiguin distribuïts en estances, com a mínim hi haurà quatre registres de presa encastats o superficials, un per a cada servei (parells trenats, coaxials per a serveis TBA, coaxials per a serveis de RTV i fibra òptica).

Exemple de canalització interior d'usuari d'un habitatge

La figura mostra la canalització interior d’usuari d’un dels habitatges de l’edifici sota estudi. Aquest habitatge té dues estances principals (menjador i dormitori) i una estança normal (cuina).

Els registres de presa que cal instal·lar són els següents:

• En cadascuna de les dues estances principals: 2 registres per a les preses de cables de parells trenats, 1 registre per a la presa de cables coaxials dels serveis de TBA i 1 registre per a la presa de cables coaxials per a serveis de RTV. A més a més, en el menjador s’instal·larà un registre per a la presa de fibra òptica.
• Per la resta de les estances (cuina), menys els banys i trasters: 1 registre per a la presa de cables de parells trenats i 1 registre per a la presa de cables coaxials del servei de RTV.
• A prop del PAU: 1 registre per a presa configurable.

La canalització interior d’usuari es realitzarà mitjançant tubs en una configuració en estrella, utilitzant un tub de 20 mm de diàmetre per a cada registre de presa.

La previsió de la demanda que es faci pels ascensors estarà d’acord amb la normativa específica aplicable a aquest tipus d’instal·lacions, en particular per raons de seguretat.

En qualsevol cas, a la cambra de màquines de cada ascensor, caixa de mecanismes de control o espai equivalent, s’instal·larà una canalització constituïda per un tub de 25 mm de diàmetre que, partint del registre principal del RITI (o RITU) i dotat del corresponent fil guia, acabarà en un registre de presa proveït de tapa cega.

Una ICT pot allotjar qualsevol altre servei que sigui diferent dels previstos per la normativa, però, en tot cas, cal afegir els elements addicionals necessaris per allotjar-lo, és a dir, no es poden utilitzar els cables ni les canalitzacions previstes per a la ICT.

Per exemple, el cablatge del porter electrònic d’un edifici es pot integrar en la infraestructura comuna de telecomunicacions, sempre que s’hi afegeixen els tubs addicionals que allotgin el cablatge del porter. En cap cas no es poden utilitzar els tubs de reserva per a altres serveis que no siguin de telecomunicacions.

En la figura es mostren la infraestructura i les canalitzacions d’un conjunt d’habitatges unifamiliars. Com que en el conjunt de l’edificació hi ha elements comuns, aquesta es regeix per la Llei de propietat horitzontal i, per tant, caldrà fer una infraestructura comuna de telecomunicacions.

A causa del tipus de construcció, la canalització secundària que engloba la xarxa de dispersió i la canalització principal que engloba la xarxa de distribució se simplifiquen de manera notable.

En aquest cas, la distribució de la infraestructura és horitzontal. S’utilitza un únic registre d’instal·lacions de telecomunicacions (RITU). El RITU s’instal·la aïllat, en una zona comuna de la urbanització. Aquest recinte allotjarà els registres principals de STDP i TBA i l’equip de capçalera de TV. Els sistemes de captació, en l’exemple, estan col·locats sobre el mateix sostre del RITU.

Els operadors de telecomunicacions accediran a la urbanització a través de l’arqueta d’entrada i la canalització externa. Una vegada la infraestructura entra a la urbanització, accedirà al RITU mitjançant la corresponent canalització d’enllaç i els registres necessaris.

En el cas d’habitatges unifamiliars, la canalització haurà de ser tan rectilínia com sigui possible, i amb prou capacitat per allotjar tots els cables necessaris per als serveis de telecomunicació que inclou la ICT.

La canalització principal podrà estar soterrada o encastada, o bé anar per superfície i materialitzar-se mitjançant tubs, canals o galeries que discorreran, sempre que sigui raonable, per la zona comuna, i en qualsevol cas per zones accessibles.

Se situa un registre secundari en els punts de segregació cap als habitatges, d’on comença la canalització secundària, mitjançant tubs de 25 mm de diàmetre, o canals equivalents, fins al registre de terminació de xarxa.

La canalització interior d’usuari no difereix de la resta d’habitatges d’edificis convencionals.

Altres punts on cal preveure preses de corrent són els registres de terminació de xarxa i a prop dels registres de presa dels serveis de TV i TBA. En aquest cas les preses de corrent s’alimenten des dels circuits elèctrics del mateix habitatge a través del seu quadre de protecció elèctrica.

Les canalitzacions elèctriques per on discorren els cables de la xarxa elèctrica han de ser diferents de les canalitzacions utilitzades en la ICT, i tota la instal·lació elèctrica ha de complir el que disposa el Reglament electrotècnic de baixa tensió (REBT).

En el lloc de centralització de comptadors s’hi ha de preveure un espai suficient per a la col·locació, almenys, de dos comptadors d’energia elèctrica per a la seva utilització per possibles companyies operadores de serveis de telecomunicació. Així mateix, i amb la mateixa finalitat, des del lloc de centralització de comptadors s’han d’instal·lar almenys dues canalitzacions fins al RITI, o fins al RITU en els casos en què sigui procedent, i una fins al RITS, totes aquestes de 32 mm de diàmetre exterior mínim.

Aquestes canalitzacions són independents de les canalitzacions elèctriques que alimenten els quadres de protecció dels recintes de telecomunicacions. Només s’utilitzaran quan calgui alimentar equipament dels operadors i s’instal·lin comptadors propis.

Des del quadre de serveis generals de l’edificació (figura) s’ha d’alimentar la instal·lació elèctrica de la comunitat de veïns i dels serveis de telecomunicació. Per tant, aquest quadre de protecció ha d’estar dotat amb almenys els elements següents:

• Caixes per als possibles interruptors de control de potència (ICP).
• Interruptor general automàtic de tall omnipolar: tensió nominal 230/400 Vca, intensitat nominal mínima 25 A, poder de tall 4.500 A.
• Interruptor diferencial de tall omnipolar: tensió nominal 230/400 Vca, intensitat nominal mínima 25 A, intensitat de defecte 300 mA de tipus selectiu o retardat.
• Dispositiu de protecció contra sobretensions transitòries.
• Tants elements de seccionament com es consideri necessari. Des del quadre de serveis general de l’edifici cal alimentar, a més dels recintes d’instal·lacions de telecomunicacions, la resta de circuits elèctrics comunitaris, com ara l’ascensor i la llum de l’escala.

La figura representa esquemàticament aquesta instal·lació elèctrica.

La canalització elèctrica finalitzarà en el corresponent quadre de protecció de cada recinte, que tindrà les dimensions suficients per instal·lar a l’interior les proteccions mínimes següents:

1. Interruptor general automàtic de tall omnipolar (IGA): tensió nominal mínima 230/400 Vca, intensitat nominal 25 A, poder de tall suficient per a la intensitat de curtcircuit que es pugui produir en el punt de la seva instal·lació, de 4.500 A com a mínim.
2. Interruptor diferencial de tall omnipolar (ID): tensió nominal mínima 230/400 Vca, freqüència 50-60 Hz, intensitat nominal mínima 25 A, intensitat de defecte 30 mA de tipus selectiu.
3. Interruptor magnetotèrmic de tall omnipolar per a la protecció de l’enllumenat del recinte (PIA): tensió nominal mínima 230/400 Vca, intensitat nominal 10 A, poder de tall mínim 4.500 A.
4. Interruptor magnetotèrmic de tall omnipolar per a la protecció de les bases de presa de corrent del recinte (PIA): tensió nominal mínima 230/400 Vca, intensitat nominal 16 A, poder de tall mínim 4.500 A.
5. En el recinte superior, a més, es disposarà d’un interruptor magnetotèrmic de tall omnipolar (PIA) per a la protecció dels equips de capçalera de la infraestructura de radiodifusió i televisió: tensió nominal mínima 230/400 Vca, intensitat nominal 16 A, poder de tall mínim 4.500 A.

Seguint aquestes instruccions, un exemple d’instal·lació elèctrica dels recintes es pot comprovar en la figura.

Des d’aquest quadre de protecció s’hauran d’alimentar els circuits següents:

• Circuit de preses de corrent. En cada recinte hi haurà, com a mínim, dues bases d’endoll amb presa de terra i de capacitat mínima de 16 A, amb cables de coure amb aïllament de fins a 750 V i de 2 × 2,5 + T mm² de secció. Al recinte superior es disposarà, a més, de les bases d’endoll necessàries per alimentar els equips de la capçalera per al servei de ràdio i de TV.
• Circuit d’il·luminació. S’han d’habilitar els mitjans perquè en els RIT hi hagi un nivell mitjà d’il·luminació de 300 lux, així com un aparell d’enllumenat d’emergència que, en qualsevol cas, ha de complir les prescripcions del REBT.

Si cal alimentar elèctricament qualsevol altre dispositiu situat als recintes, es dotarà al quadre elèctric corresponent de les proteccions adequades.

Exemple de quadres de protecció dels recintes d'instal·lacions de telecomunicacions

En la figura hi ha un exemple de quadre de protecció d’un RITI.

I la figura detalla l’exemple del quadre de protecció d’un RITS. La principal diferència entre els dos quadres de protecció radica en les proteccions addicionals del circuit de preses de corrent que alimenta l’equip de capçalera.

Els pals i les torretes on s’instal·len les antenes s’han de connectar a la presa de terra de l’edifici a través del camí més curt possible, amb un conductor de coure de 25 mm² de secció mínima.

També amb la finalitat exclusiva de protegir l’equipament captador satèl·lit i per evitar diferències de potencial perilloses entre aquest i qualsevol altra estructura conductora, el sistema captador satèl·lit haurà de permetre la seva connexió amb el sistema de protecció general de l’edifici.

Per altra banda, en els recintes de telecomunicacions s’instal·len diferents equips, com ara armaris, bastidors i altres estructures metàl·liques accessibles. Quan s’instal·lin, cal crear una xarxa mallada d’equipotencialitat que connecti les parts metàl·liques accessibles de tots ells entre si i a l’anell de terra de l’immoble.

El sistema de posada a terra de cadascun dels recintes de telecomunicacions, com podeu veure a la figura, consta essencialment d’un anell interior i tancat de coure, en el qual es trobarà intercalada, almenys, una barra col·lectora, també de coure i sòlida, dedicada a servir com a terminal de terra dels recintes.

Aquest terminal serà fàcilment accessible i de dimensions adequades i estarà connectat directament al sistema general de terra de l’edificació en un o més punts. A ell es connectaran el conductor de protecció o d’equipotencialitat i els altres components o equips que han d’estar posats a terra regularment.

Totes les parts metàl·liques dels equips connectats a la xarxa s’han de connectar a terra: la majoria dels dispositius, tant actius, com ara els amplificadors, com passius, disposen d’un punt que facilita aquesta connexió a terra.

En el protocol de proves de la ICT cal comprovar la continuïtat i resistència de la connexió de terra:

• El sistema general de terra de l’edificació ha de tenir un valor de resistència elèctrica no superior a 10 Ω respecte de la terra llunyana.
• La mesura de la continuïtat dels conductors de protecció i equipotencialitat garanteix la seguretat i protecció de les persones davant de contactes indirectes.

L’objectiu de la mesura de la continuïtat és garantir que existeix una bona connexió a terra a través del conductor de coure de 25 mm². Per això cal mesurar la resistència òhmica respecte del punt a terra de l’edifici dels punts següents:

• Connexió del pal i de les antenes parabòliques a la presa de terra de l’edifici.
• Connexió de l’anell dels recintes de telecomunicacions a la presa de terra de l’edifici.

La mesura de la continuïtat pot realitzar-se amb un òhmmetre (multímetre) amb l’ajuda d’un cable auxiliar, de resistència coneguda, creant un bucle. La resistència del conductor de posada a terra es pot calcular restant la resistència del conductor auxiliar de la resistència mesurada. Un valor baix de resistència assegura una bona continuïtat.

La mesura de la resistència de la connexió de terra es realitza amb un tel·luròmetre o mesurador de resistència a terra. Per realitzar aquesta mesura l’instal·lador té diferents opcions: mètode dels tres punts, mètode simplificats de dos punts, mesura de la impedància del bucle de terra…

Exemple de comprovació de la continuïtat i resistència de la connexió de terra d'una instal·lació

La taula mostra els resultats de la comprovació de la continuïtat i resistència de la connexió de terra d’una instal·lació que cal omplir en l’apartat 3.5 del protocol de proves.

La mesura de la resistència de continuïtat dels conductors de posada a terra de l’edifici és inferior a 1,5 Ω. El valor de continuïtat que s’anota al protocol de proves és el valor òhmic més gran obtingut de les mesures realitzades en els diferents punts d’interès.

Per altra banda, la resistència de la connexió de terra de la instal·lació mesurada és de 6 Ω, inferior als 10 Ω que estableix la normativa.

La connexió a terra dels conductors de posada a terra s’ha realitzat a la terra general de l’edifici.

Apartat 3.5 del protocol de proves (continuïtat i resistència de la connexió de terra)

Paràmetre		Valor
Continuïtat		1,5 Ω
Resistència		6 Ω
Secció del cable de connexió de terra:		25 mm2
Connexió:		a terra general de l’edifici
		a terra exclusiva
		altres circumstàncies

Aquest document reflecteix les característiques dels components que cal utilitzar i el lloc d’instal·lació. L’empresa instal·ladora és la que s’encarrega d’executar aquest projecte i fer les tasques necessàries: des de la instal·lació de les antenes, l’estesa del cable, configuració de l’equip de capçalera i el muntatge de les canalitzacions, etc.

Tot projecte tècnic de telecomunicacions porta la següent documentació:

• Memòria.
• Plànols.
• Plec de condicions.
• Pressupost.

L’objectiu de la memòria és la descripció de l’edifici per al qual es redacta el projecte tècnic i la descripció dels serveis que s’inclouen en la ICT, així com els senyals d’entrada i altres dades de partida, càlculs o els seus resultats que determinin les característiques i la quantitat dels materials a emprar, la ubicació en les diferents xarxes i la forma i les característiques de la instal·lació.

Ha de contenir:

• Les dades generals del promotor: NIF, adreça, CP, telèfon, fax, etc.
• La descripció de l’edifici o del complex urbà, amb indicació del nombre de blocs, portals, escales, plantes, habitatges per planta, dependències de cada habitatge, locals comercials, oficines, etc.
• Objectiu del projecte. Ha d’incloure tots els detalls sobre la llei i el reglament que ha de complir el projecte i establir els condicionants tècnics que ha de complir la instal·lació d’ICT, d’acord amb el Reial decret 346/2011 de l’11 de març, relatiu al reglament regulador de les infraestructures comunes de telecomunicacions per a l’accés als serveis de telecomunicació a l’interior dels edificis.
• Elements que constitueixen la infraestructura comuna de telecomunicacions. Abans de fer els càlculs i el disseny de les instal·lacions, s’expliquen de manera breu les parts que les fornmen i els materials que s’empren en el projecte.
• Càlculs de paràmetres bàsics per desenvolupar el projecte de la instal·lació i el seu disseny. En funció de la tecnologia d’accés utilitzada els càlculs dels paràmetres bàsics variaran.

S’inclouen els plànols i els esquemes necessaris per a la instal·lació de la infraestructura objecte del projecte.

Han de ser, per tant, clars i precisos, delineats per mitjans electrònics o manuals, tot eliminant dubtes en la seva interpretació. Els reflectits a continuació, considerats com a mínims, podran ser complementats amb altres plànols que segons el parer del projectista siguin necessaris en cada cas concret:

1. Plànol general de situació de l’edifici.
2. Plànols descriptius de la instal·lació dels diversos serveis que constitueixen la ICT:
   • Instal·lacions d’ICT en planta soterrània o garatge, si és el cas.
   • Instal·lacions d’ICT en planta baixa.
   • Instal·lacions d’ICT en planta tipus.
   • Instal·lacions d’ICT en plantes singulars.
   • Instal·lacions d’ICT en àtic, si és el cas.
   • Instal·lacions d’ICT en planta coberta o sota coberta.
   • Instal·lacions de serveis d’ICT en secció, quan l’estructura de l’edifici ho permeti.
3. Esquemes de principi.
   • Esquema general de la infraestructura, amb les diferents canalitzacions i registres identificats.
   • Esquemes de principi de la instal·lació de RTV, identificant tot el material actiu i passiu i les acotacions en metres.
   • Esquemes de principi de cada una de les xarxes per a l’accés al servei de telefonia disponible al públic i de banda ampla, mostrant l’assignació de cables per planta i per habitatge, així com les característiques dels cables i dels elements utilitzats i les acotacions en metres.
   • Esquemes de principi de qualsevol altra instal·lació projectada inclosa a la ICT.
   • Esquema de distribució d’equips a l’interior del registre de terminació de xarxa.

La figura mostra un exemple d’esquema de principi de la xarxa de RTV.

El plec de condicions del projecte és, des del punt de vista legal i contractual, el document més important del projecte a l’hora de la seva execució material. Els plànols reflecteixen el que cal fer, però són les especificacions de materials i equips i les d’execució les que estableixen què cal fer i com.

El plec se sol dividir, com la memòria, en diferents parts; habitualment són tres:

• Plec de condicions generals legals i administratives.
• Plec de prescripcions tècniques particulars: especificacions de materials i equips, i especificacions d’execució.
• Plec de clàusules administratives particulars: condicions econòmiques.

El plec de condicions regula les relacions entre el propietari o promotor que el va projectar i els contractistes que l’executaran, i haurà de contenir tota la informació necessària perquè aquestes relacions siguin tan fructíferes com sigui possible, sobretot tenint en compte la importància del seu component econòmic.

El plec de condicions ha de descriure les condicions generals del treball, la descripció d’aquest i les característiques dels materials que s’utilitzaran en l’execució del projecte, fent referència si és necessari als plànols que el defineixen.

En aquest apartat es detallarà el preu unitari de cada component de la instal·lació així com del subtotal, en funció de les unitats a instal·lar. També es donarà un preu total de tot el projecte.

En la taula teniu un exemple de pressupost parcial de la xarxa de TV de la figura en el que s’ha inclòs també el material de l’equip de capçalera i sistema captador de la instal·lació.

Les canalitzacions, caixes de registre i caixes d’encastar que formen la infraestructura serveixen de suport per a la subjecció i col·locació dels components que formen una ICT.

Tots aquests elements porten associades un seguit de realitzacions pràctiques i tècniques de manipulació que hem d’aprendre.

L’instal·lador de telecomunicacions ha d’executar la instal·lació seguint les especificacions indicades en el projecte tècnic d’ICT.

En el cas de realitzar altres tasques d’instal·lació i manteniment, la nostra feina d’instal·lador comença amb una ordre de treball, ajustada als requisits del projecte tècnic, si escau, que se’ns lliura al taller i en la qual se’ns especifica quin és el tipus de feina que hem de dur a terme. A continuació, en la taula, podem veure un model d’aquest tipus d’ordre.

Per tal de dur a terme la feina encomanada, a més de saber connectar i ajustar els components utilitzats, hem de conèixer una sèrie de tècniques de treball i recomanacions pràctiques sobre canalitzacions i instal·lació dels cables coaxials.

Com a exemple, detallarem la ubicació dels diferents elements de la xarxa de captació i distribució del senyal de ràdio i TV en una ICT.

En la infraestructura d’una ICT, les antenes estan situades a l’exterior de l’edifici. Per la canalització d’enllaç superior entraran tots els cables coaxials que provenen de les antenes fins a l’interior del recinte d’instal·lacions de telecomunicació superior (RITS). En aquest recinte de telecomunicacions s’instal·la l’equip de capçalera.

Els senyals processats per la capçalera baixen per dos cables coaxials que s’instal·len en el tub o compartiment de canal previst i que formen part de la canalització principal.

En la figura hi ha un esquema d’una canalització principal en què s’indica per quin dels tubs que la formen baixen els dos cables coaxials.

A cada planta de l’edifici trobem els registres secundaris. Aquí s’instal·len els dos derivadors de cada planta. Dels registres secundaris surten les canalitzacions secundàries, que es dirigeixen a cada habitatge de la planta. Aquesta canalització porta dos cables coaxials i acaba a l’entrada de l’habitatge, on trobem el registre de terminació de xarxa, que és el lloc on s’instal·la el PAU i el repartidor que distribuirà les BAT a l’interior.

La figura mostra la canalització secundària i l’interior d’usuari del servei de TV: un dels tubs de 25 mm de secció de la canalització secundària s’utilitza per allotjar els dos cables coaxials que es connecten al PAU de TV ubicat a l’habitatge de l’usuari.

A continuació, trobem la canalització interior d’usuari, formada pels diferents tubs i registres que connectaran el fil coaxial des del repartidor del PAU fins a les preses d’usuari (BAT) instal·lades.

Finalment, la xarxa acaba al registre de presa d’usuari, que és el lloc previst per instal·lar la BAT de televisió.

En funció de les característiques del lloc on hàgim de dur a terme el nostre treball, el cable coaxial es pot instal·lar de dues maneres diferents.

1) Cable coaxial grapat a la paret. Es fa subjectant el cable amb grapes per a cable coaxial que es claven a la paret amb l’ajuda d’un martell.

Quan hàgim d’utilitzar aquesta tècnica, per fer canvis de direcció, tindrem en compte les recomanacions recollides en la figura.

En la figura, podem veure que evitem fer angles tancats de 90º.

Quan grapem tirades rectilínies, procurarem no deformar el cable amb una pressió inadequada de la grapa. En podem veure un exemple en la figura.

2) Instal·lació del cable coaxial amb canalitzacions. Per fer les canalitzacions disposem de diferents suports: el tub corrugat, el tub llis de PVC i les canals.

El tub corrugat és de material plàstic i s’utilitza quan la canalització ha d’anar encastada dintre de la paret.

El tub llis de PVC s’utilitza quan la canalització és en muntatge superficial.

La utilització de canals és un altre sistema de fer instal·lacions de canalitzacions en muntatge superficial.

Les canals i els tubs requereixen tècniques de muntatge diferents, que es detallen a continuació.

Cal recordar que el tipus de tub, diàmetre i característiques depenen de la part de la canalització que formen part (externa, enllaç, principal, secundària i interior d’usuari). La canalització sempre comença en un recinte o registre i finalitzarà en un altre, inclosos els registres de pas que siguin necessaris. Les característiques estaran reflectides en l’ordre de treball o el projecte tècnic que l’instal·lador ha de dur a terme.

L’esmentada guia ha de ser de filferro d’acer galvanitzat de 2 mm de diàmetre o corda plàstica de 5 mm de diàmetre, ha de sobresortir 200 mm en els extrems de cada tub i ha de romandre tot i que es produeixi la primera o següents ocupacions de la canalització. En aquest últim cas, els elements de guiatge no poden ser metàl·lics.

Com a exemple, a l’hora de fer la instal·lació de la canalització interior d’usuari amb tubs, tindrem en compte les recomanacions següents:

• Els tubs utilitzats seran, com a mínim, de 20 mm de diàmetre exterior.
• La canalització, la durem a terme amb trams de tub horitzontals i verticals.
• Utilitzarem registres de pas amb la finalitat de poder fer la tirada del cable coaxial pel seu interior.
• Per a la instal·lació de les preses d’usuari, utilitzarem registres de presa.

Pel que fa a la instal·lació de registres de pas, seguirem les indicacions següents:

• Com a mínim, un registre de pas cada 10 m de canalització.
• Quan, encara que no hi hagi els 10 m, ens veiem obligats a fer un canvi de direcció de radi inferior a 120 mm, posarem un registre de pas abans del canvi de direcció.
• Només s’admeten dues corbes de 90º entre cada dos registres de pas, per tant, si n’hem de fer més, inclourem tants registres de pas com siguin necessaris.
• Els registres de pas seran de 100 mm d’altura, 160 mm d’amplada i 40 mm de fondària (tipus C) per a les canalitzacions de TV i TLCA i de 100 mm d’altura, 100 mm d’amplada, i 40 mm de fondària (tipus B) per a les canalitzacions de TB.
• Els registres de pas, els instal·larem a una distància de 200 mm del sostre. En la figura en podem veure un exemple.

En la instal·lació dels registres de presa tindrem en compte les orientacions següents:

• Seran quadrats i tindran com a mínim 64 mm de costat i 42 mm de fons; a més, disposaran de dos forats, com a mínim, per a cargols separats entre ells un mínim de 60 mm, amb la finalitat de poder fixar la BAT o presa d’usuari al registre. En la figura, en podem veure un exemple.

• Quan muntem un registre de presa d’usuari, hem de garantir que tindrem una presa de corrent altern pel voltant a una distància de, com a màxim, 500 mm, per tal de poder connectar els aparells receptors. Això és imprescindible en els registres de presa associats al servei de TV i de TLCA.
• Una altra qüestió que cal tenir en compte són els requisits de seguretat entre instal·lacions. Com a norma general, es procurarà la màxima independència entre les instal·lacions de telecomunicacions i les de la resta de serveis. La separació entre una canalització de telecomunicació i les dels altres serveis serà, com a mínim, de 20 cm per a traçats paral·lels. Els encreuaments entre altres serveis es faran, preferentment, passant les canalitzacions de telecomunicacions per sobre de les canalitzacions d’un altre tipus, i la separació mínima entre canalitzacions serà de 30 mm.

Pel que fa a la manipulació correcta d’aquest material, el tub corrugat no presenta més inconvenients que el de necessitar una regata a la paret de 30 mm de profunditat, aproximadament, per poder-hi encastar el tub de 20 mm. Aquesta regata serà tapada posteriorment.

Per a la realització d’instal·lacions superficials amb tub llis de PVC, és convenient conèixer la tècnica del doblegament, que consisteix a escalfar el tub amb l’ajuda d’un bufador de gas o d’un decapador elèctric d’aire calent.

Una vegada ja tenim les canalitzacions preparades amb les corbes necessàries, es fixen cargolades a la paret amb l’ajuda de grapes.

Per fixar les grapes, farem servir un trepant i els tacs de plàstic necessaris. En la figura, podem veure el procés de col·locació d’aquest tipus de grapes.

La realització de canalitzacions amb canals hem de dir que és la solució ideal per fer instal·lacions vistes a l’interior dels habitatges, locals comercials i oficines, ja que, avui dia, els diferents fabricants ofereixen solucions amb tota mena d’accessoris que s’integren perfectament en la decoració.

A més de les raons explicades, les instal·lacions amb canals no requereixen la incorporació de registres de pas, ja que es treballen els canals oberts, i la col·locació dels cables pel seu interior és molt fàcil sense tenir la necessitat d’utilitzar guies passafils. En la figura, podem veure un exemple de com es posen els fils a l’interior d’una canal.

Pel que fa a la manipulació correcta de la canal, necessitarem utilitzar un topall i una serra per tal de tallar correctament la canal, amb els angles que facin falta en cada cas segons les necessitats de la instal·lació.

Una vegada tallats els trams necessaris, fixarem la canal a la paret amb l’ajuda de cargols i tacs segons podem veure en la figura. Els fabricants comercialitzen uns tacs especials per fixar canals que faciliten aquesta feina.

Quan hem acabat de fixar tots els trams, procedim a col·locar els cables pel seu interior, utilitzant tant els accessoris de subjecció dels mateixos com les guies de curvatures en el cas de cables coaxials amb la finalitat d’evitar que el cable es doblegui en excés.

En la figura, podem veure un exemple de muntatge correcte.

Una vegada hàgim posat els cables, ajustarem les tapes, tancarem la canal i col·locarem els diferents accessoris embellidors perquè l’estètica sigui la correcta. En la figura, podem veure el procés complet de muntatge de la canal on s’utilitzen diferents accessoris:

• Canal. La canal se subministra en trams de longitud típica de 3 m. Per tant, en cada part de la canalització caldrà utilitzar els trams necessaris i tallar-los segons les necessitats.
• Tapa. Amb la canal se subministra la seva tapa corresponent. Per tapar estèticament la unió de diferents trams de canals s’utilitzen tapajuntes.
• Angles. Per realitzar canvis de direcció i superar obstacles s’utilitzen diferents tipus d’angles: angle recte, angle interior i angle exterior.
• Envà separador. Si cal instal·lar cables de diferents serveis s’utilitzen envans que separen la canal en diferents compartiments.
• Pont. Subjecta els cables per facilitar la seva instal·lació.
• Caixa de derivació. Facilita la segregació de la canalització en diferents trams i la realització de connexions.

Per dur a terme les operacions mecàniques que requereix la instal·lació de les canalitzacions, necessitarem disposar d’una sèrie d’eines i màquines bàsiques que ens permetran fer les feines amb pulcritud i seguretat.

En la taula, podem veure aquestes eines, i l’aplicació per a la qual s’utilitzen.

Eines per la realització d’operacions de manteniment

Eina		Aplicació	Operacions de manteniment
Martell		Quan fem una instal·lació amb cable grapat, ens permet clavar les grapes.	S’ha de procurar tenir sempre el mànec en bon estat, ja que, en cas contrari, pot provocar un accident laboral.
Tornavís pla		S’utilitza per cargolar cargols, i la seva mida ha de ser sempre apropiada a la mida del cargol.	No s’han de fer servir mai per a altres usos. Les puntes s’han de mantenir sempre en bones condicions d’ús.
Tornavís Philips		S’utilitza per cargolar cargols, i la seva mida ha de ser sempre apropiada a la mida del cargol.	No s’han de fer servir mai per a altres usos. Les puntes s’han de mantenir sempre en bones condicions d’ús.
Alicates universals		S’utilitzen per subjectar o doblegar peces.	S’han de mantenir degudament lubricades per poder-les utilitzar amb facilitat.
Alicates de tall		Són l’eina que ens permetrà tallar els cables coaxials. La seva mida ha de ser la correcta per poder tallar la secció d’aquest tipus de cables.	S’han de mantenir les fulles de tall sempre afilades i sense desperfectes.
Flexòmetre		Ens permet prendre les mides necessàries a l’hora de fer la instal·lació.	S’ha d’evitar de fer secs a la fulla.
Serra		La utilitzarem per tallar canalitzacions.	S’ha de substituir la fulla quan tingui alguna dent trencada.
Nivell		L’utilitzarem per posar rectes les canalitzacions que fem en muntatge superficial.	S’ha de procurar no donar-hi cops per evitar que es trenqui l’ampolleta de líquid que fa d’indicador.
Eina peladora de fil coaxial		Ens permet pelar el fil coaxial amb seguretat.	Les fulles de tall s’han de mantenir sense desperfectes.
Topall		La utilitzarem quan fem instal·lacions amb canal, per fer els talls en angle de 45º per fer canvis de direcció.	S’ha de mantenir neta i exempta de cossos estranys.
Guia de cables		S’utilitza per passar el cable coaxial per dintre de les canalitzacions fetes amb tub.	S’ha de mantenir neta i s’ha de procurar no fer-hi secs.
Decapador elèctric		És una màquina que genera aire molt calent per la sortida. S’utilitza per escalfar el tub llis de PVC, a llocs on disposem d’una presa de corrent elèctric, amb la finalitat de doblegar-lo i poder-lo canviar de direcció.	Quan treballem amb aquesta màquina, i atesa l’elevada temperatura de funcionament, hem de procurar que no tingui contacte amb qualsevol altre element o eina. La reixa posterior de ventilació del motor impulsor d’aire calent s’ha de mantenir perfectament neta. Tant el cable de connexió com l’endoll, s’han de mantenir sense desperfectes i en bones condicions d’ús.
Trepant		Amb l’ajuda de les broques adequades, ens permetrà fer els forats necessaris a les parets per tal de fixar les canalitzacions.	El portabroques s’ha de mantenir sempre ben lubricat, i s’han de tenir netes les reixes de ventilació del seu motor intern. Tant el cable de connexió com l’endoll s’han de mantenir sense desperfectes i en bones condicions d’ús.
Bufador de gas		S’utilitza per escalfar el tub llis de PVC a llocs on no disposem d’una presa de corrent elèctric, amb la finalitat de doblegar-lo per poder-lo canviar de direcció.	S’ha de mantenir el tub de goma en bones condicions, sense desperfectes. El bec s’ha de mantenir net i lliure de possibles obstruccions.

Els treballs que fonamentalment es desenvolupen en el control de les instal·lacions, en aquest cas de telecomunicacions, es divideixen en tres parts, les quals, encara que diferents, es complementen mútuament:

• Revisió de projectes: en aquesta fase s’estudien els projectes de les instal·lacions, o bé sobre el projecte constructiu o bé sobre els projectes individuals que porti a terme cada empresa instal·ladora; aquestes revisions tindran per objecte verificar:
  • Si les hipòtesis de partida són correctes.
  • Si es compleix la normativa vigent d’aplicació.
  • Si els equips s’adeqüen a les necessitats plantejades.
  • Si el dimensionament de xarxes, canalitzacions, etc., és correcte.
  • Si la informació continguda en els documents del projecte és completa i correcta.
• Control d’execució: en aquesta fase es controla periòdicament el procés d’execució de les diferents instal·lacions mitjançant visites periòdiques d’inspecció efectuades per un tècnic competent, en les quals, amb caràcter general, es pretén:
  • Verificar que el muntatge de les instal·lacions s’ajusta al que s’indica en el projecte corresponent.
  • Certificar que el muntatge de les instal·lacions compleix amb les prescripcions de les normes que siguin d’aplicació en cada cas.
• Proves de servei: abans del lliurament a l’usuari i de la posada en servei d’un edifici cal verificar que les instal·lacions es troben en les condicions adequades d’utilització, per a la qual cosa es fan les proves de servei (funcionament o recepció). Perquè les proves puguin ser concloents caldria conèixer detalladament el projecte, així com haver fet el control de l’obra, la qual cosa permetrà descobrir les causes de les anomalies detectades. Les proves són el mitjà per avaluar el comportament de les diverses instal·lacions, essencialment quant a funcionament i seguretat, però no tenen per objecte la seva posada a punt, ja que aquesta tasca és responsabilitat dels instal·ladors corresponents.

Les tasques que realitzen les empreses dedicades a les instal·lacions de telecomunicacions determinen els riscos laborals a què queden exposats els treballadors. Aquestes tasques les poden classificar en tres fases:

• Verificació del lloc d’instal·lació i presa de dades. Durant aquesta fase, l’instal·lador procedeix a la verificació del lloc on es realitzarà la instal·lació i la recollida de dades que són fonamentals per realitzar el replantejament de la instal·lació i la planificació de les tasques a realitzar.
• Execució de la instal·lació. Durant aquesta fase l’instal·lador realitza l’execució dels treballs i totes les activitats que s’han planificat a l’etapa anterior.
• Supervisió i prova de la instal·lació. Un cop realitzada la instal·lació, l’instal·lador verifica el seu funcionament correcte i realitza les comprovacions i mesures necessàries. En aquesta fase s’omple el protocol de proves de la instal·lació, si s’escau.

Durant la realització de cadascuna d’aquestes tasques poden aparèixer certs riscos laborals, i cal adoptar unes mesures preventives bàsiques amb l’objectiu de reduir-ne els efectes o fins i tot eliminar-los.

Els principals riscos traumàtics a què està exposat un instal·lador de telecomunicacions són els següents:

• Caiguda de persones a diferent nivell.
• Caiguda de persones al mateix nivell.
• Projecció de fragments o partícules.
• Caiguda d’objectes per manipulació.
• Caiguda d’objectes despresos.
• Trepitjades sobre objectes.
• Cops i talls.
• Exposició a temperatures ambientals extremes.
• Sobreesforços.
• Exposició a substàncies nocives o tòxiques.
• Contactes elèctrics directes.
• Contactes elèctrics indirectes.
• Etc.

Quan fem instal·lacions de recepció i distribució de senyals de televisió, és possible que hàgim de fer els treballs següents:

• Muntatge mecànic d’antenes i pals a la teulada.
• Instal·lació i muntatge del sistema de canalitzacions.
• Instal·lació i muntatge del cablatge i dels diferents elements i equips que formen el sistema.

Durant la realització d’aquest tipus de treballs, estarem obligats a utilitzar una sèrie d’eines i elements auxiliars que comportaran un cert risc d’accident (taula) si no ens atenim a la normativa de seguretat corresponent.

En general, s’entén per treballs en altura aquells que es realitzen en un lloc per sobre del nivell de referència, entenent com a tal la superfície sobre la qual pot caure un treballador i provocar-li danys personals. Tot treball que pugui suposar un risc de caiguda d’altura superior a 2 metres requereix l’ús de protecció contra caigudes.

A la majoria dels edificis de nova construcció, s’inclouen elements de protecció (punts d’ancoratge a la coberta, baranes, etc.) per accedir a la coberta i una línia de vida instal·lada.

Els equips de protecció individual (EPI) contra caigudes d’altura s’han d’utilitzar quan hi hagi risc que els usuaris pateixin una caiguda des de diferent nivell, sempre que aquest risc no s’hagi pogut evitar o reduir mitjançant l’aplicació d’altres mesures preventives.

Quan es realitzin treballs a altura, com, per exemple, instal·lació d’antenes, en llocs on no hi hagi protecció col·lectiva, s’utilitzarà l’arnès de seguretat degudament ancorat a la línia de vida.

Altres mesures preventives que cal aplicar en aquest cas són:

• Evitar accedir a la teulada en condicions meteorològiques adverses: vent, pluja…
• Instal·lar línies d’ancoratge per a la fixació dels equips de protecció contra caigudes.
• Mai no realitzar els treballs en solitari, sinó en presència d’un altre treballador.
• Rebre formació específica en treballs en alçada.
• Treballar amb ordre i neteja.

En la figura, podem veure alguns exemples d’utilització d’elements de seguretat personal en la instal·lació d’una antena en una torreta.