Normativa aplicable al muntatge i manteniment de les instal·lacions elèctriques d'enllaç

El Reglament electrotècnic per a baixa tensió vigent, que va ser aprovat pel Reial decret 842/2002 de 18 d’agost (BOE núm. 224, del 18 de setembre de 2002), ha suposat un avenç considerable en matèria d’instruccions tècniques complementàries (de la ITC-BT-01 a la ITC-BT-51), com també en la remissió a normes (UNE i UNE EN), en la mesura en què siguin prescripcions de caràcter eminentment tècnic i, especialment, característiques dels materials.

En definitiva, aquest REBT estableix les condicions tècniques i les garanties que han de complir les instal·lacions elèctriques connectades a una font de subministrament en els límits de baixa tensió, amb la finalitat següent:

• preservar la seguretat de les persones i els béns;
• assegurar el funcionament normal d’aquestes instal·lacions i prevenir les pertorbacions en altres instal·lacions i serveis;
• contribuir a la fiabilitat tècnica i a l’eficiència econòmica de les instal·lacions.

En darrer lloc, cal assenyalar també que el centre directiu competent en matèria de seguretat industrial del Ministeri espanyol de Ciència i Tecnologia ha d’elaborar i mantenir actualitzada una guia tècnica, de caràcter no vinculant, per a l’aplicació pràctica de les previsions d’aquest REBT i les seves instruccions tècniques complementàries. Aquesta guia pot donar peu a aclariments de conceptes de caire general que es troben en aquest REBT.

L’article 14 del Reglament electrotècnic per a baixa tensió fa una sèrie d’especificacions particulars sobre les empreses subministradores.

Les empreses subministradores, diu aquest article, poden proposar especificacions sobre la construcció i el muntatge de connexions de servei, línies generals d’alimentació (LGA), instal·lacions de comptadors (CC) i derivacions individuals (DI), i assenyalar-hi les condicions tècniques de caràcter concret que calguin per aconseguir una homogeneïtat més gran a les xarxes de distribució i a les instal·lacions dels abonats.

Aquestes especificacions s’han d’ajustar, en qualsevol cas, als preceptes del Reglament, i han de ser aprovades pels òrgans competents de les comunitats autònomes, en el cas que es limitin al seu àmbit territorial, o bé pel centre directiu competent en matèria de seguretat industrial del Ministeri espanyol de Ciència i Tecnologia, si s’apliquen en més d’una comunitat autònoma, i es pot exigir el dictamen d’una entitat competent en la matèria. Les normes particulars aprovades d’aquesta manera s’han de publicar al butlletí oficial corresponent.

L’article 15 tracta de les “Connexions de servei i les instal·lacions d’enllaç”. En primer lloc, defineix connexió de servei com la part de la instal·lació de la xarxa de distribució que alimenta la caixa o les caixes generals de protecció o la unitat funcional equivalent.

En segon lloc, es consideren instal·lacions d’enllaç les que uneixen la caixa general de protecció, o caixes generals de protecció, incloent-les, amb les instal·lacions interiors o receptores de l’usuari.

Les instal·lacions d’enllaç es componen dels elements següents:

• Caixa general de protecció (CGP), que allotja els elements de protecció de les línies generals d’alimentació i marca el punt en què les instal·lacions comencen a ser propietat dels usuaris.
• Línia general d’alimentació (LGA), que és la part de la instal·lació que enllaça una caixa general de protecció amb les derivacions individuals que alimenta.
• Derivació individual (DI) d’un abonat; és la instal·lació que parteix de la línia general d’alimentació i que comprèn els aparells de mesura, comandament i protecció.
• Caixa per a l’interruptor de control de potència (ICP-M), que és l’aparell de connexió que integra tots els dispositius necessaris per assegurar de manera coordinada la protecció contra sobrecàrregues i curtcircuits i que serveix per controlar que la potència realment demandada pel consumidor no excedeix la contractada.
• Dispositius generals de comandament i protecció (DGCP).

En tercer lloc, les companyies subministradores han de facilitar els valors màxims previsibles de les potències o corrents de curtcircuit de les seves xarxes de distribució, a fi que el projectista tingui en compte aquesta dada a l’hora de fer els càlculs.

En aquest apartat trobareu un breu resum de cada instrucció tècnica complementària que us ajudarà a trobar les solucions tècniques que heu d’aplicar a les instal·lacions elèctriques d’enllaç.

Les instal·lacions d’enllaç s’han de situar i han de discórrer sempre per llocs d’ús comú, i han de quedar en propietat de l’usuari, el qual s’ha de responsabilitzar de conservar-les i mantenir-les.

Tant l’article 15 del REBT com la ITC-BT-12 estableixen que les parts que constitueixen les instal·lacions d’enllaç són (figura) la caixa general de protecció (CGP), la línia general d’alimentació (LGA), els elements per a la concentració de comptadors (CC), la derivació individual (DI), la caixa per a l’interruptor de control de potència (ICP-M) i els dispositius generals de comandament i protecció (DGCP).

1. Xarxa de distribució. 2. Connexió de servei. 3. Caixa general de protecció. 4. Línia general d’alimentació. 5. Interruptor general de maniobra. 6. Fusible de seguretat. 7. Emplaçament de comptadors. 8. Derivació individual. 9. Comptador. 10. Caixa per a interruptor de control de potència. 11. Dispositius generals de comandament i protecció. 12. Instal·lació interior.

1. Xarxa de distribució. 2. Connexió de servei. 8. Derivació individual. 9. Fusible de seguretat. 10. Comptador. 11. Caixa per a interruptor de control de potència. 12. Dispositius generals de comandament i protecció. 13. Instal·lació interior.

Instal·lació d’enllaç per a un sol usuari. En aquest cas es poden simplificar les instal·lacions d’enllaç, ja que coincideixen al mateix lloc la caixa general de protecció (CGP) i l’equip de mesura, i no hi ha, per tant, línia general d’alimentació (LGA). En conseqüència, el fusible de seguretat (el número 9 de la figura) coincideix amb el fusible de la CGP. La caixa general de protecció (CGP), que inclou el comptador, els seus fusibles de protecció i, si escau, un rellotge per a la discriminació horària, rep el nom de caixa de protecció i mesura (CPM).

Instal·lació d’enllaç per a més d’un usuari. La instal·lació d’enllaç es pot generalitzar per a dos usuaris alimentats des del mateix lloc.

Aquest tipus d’esquema és típic de xalets, de manera que s’instal·len dues caixes de protecció i mesura (CPM) encastades en el mateix nínxol, o bé una caixa doble que agrupa els comptadors i els fusibles de protecció dels dos usuaris.

Col·locació de comptadors en forma centralitzada en un lloc. Aquest sistema és el que s’ha d’utilitzar normalment en conjunts d’edificació vertical o horitzontal, principalment d’habitatges o bé adreçats a usos comercials, oficines o a una concentració d’indústries.

En la concentració de comptadors s’inclou l’interruptor general de maniobra (IGM), obligatori per a concentracions de més de dos comptadors. Aquest interruptor seccionador té com a missió deixar fora de servei, per exemple en cas d’incendi, la instal·lació elèctrica de l’edifici.

Col·locació de comptadors en forma centralitzada en més d’un lloc. Aquest sistema és el que s’ha d’utilitzar en edificis d’habitatges, edificis comercials i d’oficines o bé adreçats a acollir una concentració d’indústries; és a dir, edificis en els quals la previsió de càrregues faci aconsellable centralitzar comptadors en més d’un lloc o planta.

Aquest sistema s’ha d’utilitzar també en el cas de la ubicació de diverses centralitzacions en una mateixa planta en edificis comercials o industrials, sempre que la superfície de la planta i la previsió de càrregues ho aconsellin. També és aplicable en les agrupacions d’habitatges en distribució horitzontal dins d’un recinte privat.

Les caixes generals de protecció (CGP) allotgen els elements de protecció de les línies generals d’alimentació (LGA) i assenyalen el començament de la propietat de les instal·lacions dels usuaris.

Pel que fa a l’emplaçament i instal·lació, s’han d’instal·lar de manera preferent sobre les façanes exteriors dels edificis en llocs d’accés lliure i permanent, i la situació l’han de fixar de comú acord la propietat i l’empresa subministradora. A més, han de complir una sèrie de requeriments:

• Quan la connexió de servei és aèria, les caixes generals de protecció (CGP) es poden instal·lar en muntatge superficial a una altura sobre el terra que pot oscil·lar entre els 3 m i els 4 m.
• Quan la connexió de servei és subterrània, s’ha d’instal·lar sempre en un nínxol en una paret que s’ha de tancar amb una porta, preferentment metàl·lica, amb un grau de protecció IK 10 (d’acord amb la norma UNE-EN 50.102.) i ha de disposar d’un pany normalitzat per l’empresa subministradora.
• La part inferior de la porta s’ha de situar com a mínim a 30 cm del terra.
• Hi ha d’haver una caixa general de protecció per cada línia general d’alimentació.

Els tipus de caixes generals de protecció que es poden utilitzar corresponen a un dels tipus recollits en les NTP-IEBT de l’empresa subministradora que han estat aprovades per la Generalitat de Catalunya.

Les caixes de protecció i mesura (CPM). En el cas de subministrament per a un únic usuari o per a dos usuaris alimentats des del mateix lloc, com que no hi ha línia general d’alimentació (LGA), la instal·lació es pot simplificar col·locant en un únic element la caixa general de protecció (CGP) i l’equip de mesura; un element que rep el nom de caixa de protecció i mesura (figura). Les caixes generals de protecció i mesura que es poden utilitzar corresponen a un dels tipus que recullen les NTP-IEBT de l’empresa subministradora que han estat aprovades per la Generalitat de Catalunya.

D’una mateixa línia general d’alimentació es poden fer derivacions per a diferents centralitzacions de comptadors (figura). Les línies generals d’alimentació han d’estar constituïdes pel següent:

• conductors aïllats a l’interior de tubs encastats;
• conductors aïllats a l’interior de tubs soterrats;
• conductors aïllats a l’interior de tubs en muntatge superficial;
• conductors aïllats a l’interior de canals protectores la tapa de les quals s’obre amb l’ajut d’un útil;
• canalitzacions elèctriques prefabricades que satisfacin la norma UNE-EN 60.439-2;
• conductors aïllats a l’interior de conductes tancats d’obra de fàbrica, projectats i construïts a l’efecte.

La instal·lació de la línia general d’alimentació. El traçat de la LGA ha de ser tan curt i rectilini com sigui possible, i ha de discórrer per zones d’ús comú. Cal que compleixi una sèrie de condicions:

• Les dimensions d’altres tipus de canalitzacions han de permetre ampliar la secció dels conductors en un 100%.
• En instal·lacions de cables aïllats i conductors de protecció a l’interior de tubs soterrats, s’ha de complir el que especifica la ITC-BT-07.
• Les unions dels tubs rígids han de ser roscades o embotides, de manera que no puguin separar-se els extrems.
• Quan s’instal·lin a dins de tubs, aquests han de tenir un diàmetre que dependrà de la secció del cable, diàmetre que s’indica a la taula 1 de la ITC-BT-14.
• Quan la LGA discorri verticalment, ho ha de fer per dins d’una canaleta o un conducte d’obra de fàbrica encastat o adossat al buit de l’escala per llocs d’ús comú. Aquest conducte ha de ser registrable i precintable en cada planta i s’han d’establir tallafocs cada tres plantes, com a mínim.
• Les tapes de registre han de tenir una resistència al foc mínima de RF 30.
• Les dimensions mínimes del conducte han de ser de 30 × 30 cm i s’ha de destinar únicament i exclusivament a allotjar la LGA i el conductor de protecció.

Cal recordar que els conductors que cal fer servir –tres de fase i un de neutre– han de ser de coure (NTP-IEBT), unipolars i aïllats, i han de tenir una tensió assignada de 0,6/1 kV.

Els cables han de ser no propagadors de l’incendi i amb emissió de fums i opacitat reduïda.

La secció dels cables ha de ser uniforme en tot el recorregut i sense empalmaments, i la secció mínima ha de ser de 16 mm² (NTP-IEBT).

Els comptadors i altres dispositius per mesurar l’energia elèctrica poden estar ubicats en mòduls (caixes amb tapes precintables), plafons o armaris, i el grau de protecció mínim que han de complir aquests conjunts, ha de ser el següent:

• IP40 i IK 09 per a instal·lacions de tipus interior;
• IP43 i IK 09 per a instal·lacions de tipus exterior.

Cada derivació individual ha de portar associada a l’origen la seva pròpia protecció composta per fusibles de seguretat, els quals s’han d’instal·lar abans del comptador i s’han de col·locar en cadascun dels fils de fase o polars que van al comptador.

Els fusibles de seguretat han de tenir la capacitat adequada de tall segons la màxima intensitat de curtcircuit que es pugui presentar en aquest punt, i han d’estar precintats per l’empresa distribuïdora.

La secció del cablatge intern ha de ser com a mínim de 10 mm² en subministraments monofàsics, i de 16 mm² de secció en subministraments trifàsics (NTP-IEBT), i l’aïllament ha de ser per a una tensió de 450/750 V.

El cablatge intern de la centralització ha de ser de coure. Els colors dels conductors seran negre, marró i gris per a les fases, i blau clar per al neutre. Els cables han de ser no propagadors de l’incendi i amb emissió de fums i opacitat reduïda.

Així mateix, cal disposar del cablatge necessari per als circuits de comandament i de control per al canvi de tarifa. El cable, de les mateixes característiques que l’altre cablatge, ha de tenir com a color d’identificació el vermell i una secció d’1,5 mm².

Hi ha diversos sistemes d’instal·lar i col·locar els comptadors. Tot seguit us apropem les principals.

Instal·lació dels comptadors en forma individual. Aquesta disposició només s’ha d’utilitzar quan és un subministrament a un únic usuari independent o a dos usuaris alimentats des d’un mateix lloc.

Cal fer servir les caixes de protecció i mesura dels tipus i característiques que assenyala la ITC-BT-13. La CPM s’ha d’emplaçar d’acord amb les indicacions de la ITC-BT-13.

Instal·lació en forma concentrada. Aquest sistema es fa servir de manera preferent en el cas dels edificis destinats a habitatges i a locals comercials, en els edificis comercials i en els edificis destinats a una concentració d’indústries.

Els comptadors i altres dispositius de mesura de l’energia elèctrica de cada un dels usuaris i dels serveis generals de l’edifici es poden concentrar en un lloc o més, per a cadascun dels quals cal preveure a l’edifici un armari o espai adequat a tal fi, on s’han de col·locar els elements necessaris per a la instal·lació.

Quan hi ha més de 16 comptadors per instal·lar, és obligatori col·locar-los en un local. Segons la naturalesa, el nombre de comptadors i les plantes que tingui l’edifici en qüestió, la concentració dels comptadors s’ha de situar de la manera següent:

• En edificis de fins a 12 plantes, els comptadors s’han de col·locar a la planta baixa, a l’entresòl o al primer soterrani.
• En edificis de més de 12 plantes, els comptadors es poden concentrar per plantes intermèdies, i cada concentració comprèn els comptadors de sis plantes o més.
• Si el nombre de comptadors a cadascuna de les concentracions és més de 16, els comptadors es poden instal·lar les concentracions per plantes.

Instal·lació de comptadors en un local. El local on es preveu instal·lar els comptadors, que ha d’estar dedicat exclusivament a aquesta fi, pot allotjar, però, per necessitats de la companyia elèctrica, a fi de facilitar la gestió dels subministraments que surten de la centralització, més un equip de comunicació i adquisició de dades, que ha d’instal·lar la companyia elèctrica mateix, i també el quadre general de comandament i protecció dels serveis comuns de l’edifici, sempre que compleixi les dimensions reglamentàries.

Les dimensions que s’han de donar perquè un local pugui acollir la centralització de comptadors són les següents:

• El local ha de tenir una alçada mínima de 2,30 m i una amplada mínima en parets ocupades per comptadors d’1,50 m.
• La distància des de la paret on s’instal·li la concentració de comptadors fins al primer obstacle que tingui al davant ha de ser d’1,10 m.
• La distància entre els laterals d’aquesta concentració i les seves parets limítrofes ha de ser de 20 cm.
• La porta d’accés ha d’obrir cap enfora i ha de tenir una dimensió mínima de 0,70 × 2 m.

El local ha de disposar de prou ventilació i il·luminació per comprovar que tots els components de la concentració funcionen bé.

A més, el local en què s’instal·li la concentració de comptadors mai ha de servir de pas o ser una via d’accés a altres locals.

Instal·lació de comptadors en armari. Si el nombre de comptadors que s’ha de centralitzar és igual o inferior a 16, a més de poder instal·lar-los en un local, la concentració es pot instal·lar en un armari (figura) destinat únicament i exclusivament a aquesta finalitat.

Concentració de comptadors. Les concentracions de comptadors han d’estar concebudes per allotjar els aparells de mesura, comandament, i control i protecció (aliè a l’ICP) de totes i cadascuna de les derivacions individuals que s’alimenten des de la concentració mateixa.

Les concentracions han d’estar formades elèctricament per les unitats funcionals següents:

• Unitat funcional d’interruptor general de maniobra
• Unitat funcional d’embarrat general i fusibles de seguretat
• Unitat funcional de mesura
• Unitat funcional de comandament (opcional)
• Unitat funcional d’embarrat de protecció i borns de sortida
• Unitat funcional de telecomunicacions (opcional)

Pel que fa al sistema d’instal·lació, l’empresa subministradora, de comú acord amb la propietat i amb la finalitat d’homogeneïtzar aquestes instal·lacions, ha d’escollir entre les solucions proposades la que s’ajusti millor al subministrament sol·licitat.

La derivació individual s’inicia en l’embarrat general i comprèn els fusibles de seguretat, el conjunt de mesura i els dispositius generals de comandament i protecció. La derivació individual inclou l’equip de mesura d’energia elèctrica i els seus fusibles de protecció.

Les derivacions individuals han d’estar constituïdes per conductors aïllats col·locats a l’interior de tubs que poden estar encastats, soterrats o en muntatge superficial. Així mateix, els conductors aïllats poden anar dins de conductes tancats d’obra de fàbrica, projectats i construïts a l’efecte. També poden anar a dins de canals protectores la tapa de les quals s’obre amb l’ajut d’un útil.

Instal·lació de les derivacions individuals. A l’hora d’instal·lar les derivacions individuals (figura) cal tenir en compte una sèrie de condicions i requeriments pel que fa als materials, per exemple:

• Els tubs i les canals protectores han de tenir una secció nominal que permeti ampliar la secció dels conductors inicialment instal·lats en un 100%.
• Els diàmetres exteriors nominals mínims dels tubs en derivacions individuals han de ser de 32 mm en les condicions d’instal·lació esmentades.
• En qualsevol cas cal disposar d’un tub de reserva per cada deu derivacions individuals o fracció.
• En locals en què no s’hagi definit la seva partició s’ha d’instal·lar com a mínim un tub per cada 50 m² de superfície.
• Les unions dels tubs rígids han de ser roscades o embotides, de manera que no es puguin separar els extrems.
• En el cas d’edificis principalment d’habitatges, en edificis comercials, d’oficines o que concentrin indústries, les derivacions individuals han de discórrer per llocs d’ús comú, o, en cas contrari, quedar determinades les seves servituds corresponents.
• Quan les derivacions individuals discorrin verticalment, ho han de fer per l’interior d’una canaleta o un conducte d’obra encastat o adossat al buit de l’escala per llocs d’ús comú.
• Aquest conducte ha de ser registrable i precintable en cada planta, i s’han d’establir tallafocs cada tres plantes, com a mínim.
• Les tapes de registre han de tenir una resistència al foc mínima de RF 30.
• Les dimensions mínimes de la canaleta o del conducte d’obra s’han d’ajustar a les indicacions de la taula “Dimensions mínimes de la canal o conducte d’obra de fàbrica” de la ITC-BT-15.
• L’alçada mínima de les tapes de registre ha de ser de 0,30 m i l’amplada ha de ser igual a la de la canaleta. La part superior de la tapa ha de quedar instal·lada, com a mínim, a 0,20 m del sostre.
• Per tal de facilitar la instal·lació, cada 15 m es poden col·locar caixes de registre precintables, comunes a tots els tubs de derivació individual, en les quals no s’han de fer empalmaments de conductors.

Els cables. Els conductors que cal fer servir han de ser de coure (NTP-IEBT), aïllats i normalment unipolars, i la tensió assignada ha de ser de 450/750 V. Els cables han de ser no propagadors d’incendi i amb emissió de fums i opacitat reduïda.

Cal seguir el codi de colors que indica la ITC-BT-19, segons el qual el blau es reserva per al neutre; el bicolor verd-groc per a protecció i el marró, el negre i el gris per a les fases (taula).

En el cas de cables multiconductors o de derivacions individuals a l’interior de tubs soterrats, l’aïllament dels conductors ha de ser d’una tensió assignada de 0,6/1 kV.

Per al càlcul de la secció dels conductors cal tenir en compte aquestes variables:

• La demanda prevista per cada usuari, que ha de ser com a mínim la que fixa la ITC-BT-010, i que ha de tenir la intensitat controlada pels dispositius privats de comandament i protecció.
• A efectes de les intensitats admissibles per cada secció es té en compte el que assenyala la ITC-BT-19; i en el cas de cables aïllats a l’interior de tubs soterrats, el que disposa la ITC-BT-07.

La caiguda de tensió màxima admissible ha de ser la següent:

• del 0,5 % en el cas de comptadors concentrats en més d’un lloc;
• de l’1% en el cas de comptadors totalment concentrats;
• de l’1,5 % en el cas de derivacions individuals en subministraments per a un únic usuari en les quals no hi ha línia general d’alimentació (LGA).

Pel que fa a la situació, els dispositius generals de comandament i protecció (DGCP), han d’anar tan a prop com sigui possible del punt d’entrada de la derivació individual al local o l’habitatge de l’usuari.

En habitatges i en locals comercials i industrials en què sigui procedent, s’ha de col·locar una caixa per a l’interruptor de control de potència immediatament abans de la resta de dispositius, en compartiment independent i precintable. La caixa es pot col·locar en el mateix quadre on es col·loquin els dispositius generals de comandament i protecció (DGCP).

En els habitatges, s’ha de preveure la situació dels dispositius generals de comandament i protecció (DGCP) al costat de la porta d’entrada, i no es poden col·locar en dormitoris, banys, lavabos, etc.

L’alçada a la qual s’han de situar els dispositius generals i individuals de comandament i protecció dels circuits, mesurada des del nivell del terra, és entre 1,4 i 2 m, en el cas d’habitatges; en locals comercials, l’alçada mínima ha de ser d’1 m, mesurada també des del nivell del terra.

Composició i característiques dels quadres. Els dispositius generals i individuals de comandament i protecció, la posició de servei dels quals ha de ser vertical, s’han d’ubicar a dins d’un quadre de distribució o més dels quals han de partir els circuits interiors.

Els embolcalls per a l’interruptor de control de potència (ICP) han de ser precintables, i han de tenir unes dimensions d’acord amb el tipus de subministrament i amb la tarifa que cal aplicar.

Els dispositius generals i individuals de comandament i protecció han de ser, com a mínim, els següents:

• Un interruptor general automàtic de tall omnipolar (IGA), que ha de ser independent de l’interruptor de control de potència (ICP).
• Un interruptor diferencial general (ID) per a la protecció contra contactes indirectes de tots els circuits interiors de l’habitatge o local.
• Dispositius de tall omnipolar (PIAS) per a la protecció contra sobrecàrregues i curtcircuits de cadascun dels circuits interiors de l’habitatge o local.
• Dispositiu de protecció contra sobretensions, si escau, que compleixi el que estableix la ITC-BT-23.

Pel que fa a les característiques principals dels dispositius de protecció, cal tenir present el següent:

• L’interruptor general automàtic de tall omnipolar ha de tenir prou poder de tall per a la intensitat de curtcircuit que es pugui produir en el punt de la seva instal·lació, i com a mínim ha de ser de 4.500 A.

Els altres interruptors automàtics i diferencials han de resistir els corrents de curtcircuit que es puguin presentar en el punt de la seva instal·lació i una sensibilitat, en el cas dels interruptors diferencials (en habitatges 30 mA), conforme a les indicacions que estableix la instrucció ITC-BT-24.

Els titulars d’instal·lacions elèctriques han de contractar el manteniment amb una empresa instal·ladora de la categoria que correspongui i que estigui degudament inscrita, i han de disposar d’un llibre de manteniment, el qual ha de contenir, com a mínim, el registre i el resultat de les revisions i inspeccions corresponents.

També ha d’estendre un dictamen de reconeixement, signat per una persona amb carnet individual identificador d’instal·lador autoritzat de l’empresa, en què s’ha d’assenyalar la conformitat de la instal·lació amb el Reglament electrotècnic per a baixa tensió (REBT) que sigui aplicable, o bé les modificacions que cal fer quan –segons el seu criteri– no ofereix les garanties de seguretat degudes.

Les revisions successives i l’emissió del dictamen de reconeixement s’han de fer, com a mínim, amb una periodicitat anual.

Les empreses instal·ladores, que, amb la justificació prèvia de complir els requeriments necessaris, estan inscrites en el Registre d’empreses instal·ladores d’electricitat, es classifiquen en dues grans categories: la bàsica (IBTB) i la d’especialista (IBTE), i a cadascuna d’aquestes categories li corresponen unes competències específiques.

El Reglament electrotècnic de baixa tensió (REBT) remet constantment els usuaris a les normes UNE i UNE-EN.

Una norma tècnica (NT) és un document escrit de referència, accessible al públic i editat per un organisme de normalització (taula), que ha estat elaborat per consens amb la finalitat de servir de base d’acord per solucionar problemes repetitius.

Quan una norma es “reedita”, ha de ser objecte d’una actualització, mitjançant resolució del centre directiu competent en matèria de seguretat industrial del Ministeri espanyol de Ciència i Tecnologia.

Tot seguit us proposem algunes normes de referència relacionades amb les instal·lacions d’enllaç:

• UNE-EN 50085-1/A1:1999 Sistemes per a canals, cables i sistemes de conductes tancats de secció no circular per a cables en instal·lacions elèctriques. Part 1: Requisits generals.
• UNE-EN 50086-2-1/A11:1999 Sistemes de tubs per a instal·lacions elèctriques. Part 2.1: requisits particulars per a sistemes de tubs rígids.
• UNE-EN 50086-2-2/A11:1999 Sistemes de tubs per a instal·lacions elèctriques. Part 2.2: requisits particulars per a sistemes de tubs corbables.
• UNE-EN 50086-2-3/A11:1999 Sistemes de tubs per a instal·lacions elèctriques. Part 2.3: requisits particulars per a sistemes de tubs flexibles.
• UNE-EN 50086-2-4/A1:2001 Sistemes de tubs per a instal·lacions elèctriques. Part 2-4: requisits particulars per a sistemes de tubs soterrats.
• UNE-EN 50102/A1:1999 Graus de protecció proporcionats pels embolcalls de materials elèctrics contra els impactes mecànics externs (Codi IK).
• UNE-EN 60423:1999 Tubs de protecció de conductors. Diàmetres exteriors dels tubs per a instal·lacions elèctriques i rosques per a tubs i accessoris.
• UNE-EN 60439-1:2001 Conjunts d’aparellatge de baixa tensió. Part 1: requisits per als conjunts derivats de sèrie.
• UNE-EN 60439-2:2001 Conjunts d’aparellatge de baixa tensió. Part 2: requisits particulars per a les canalitzacions prefabricades.
• UNE-EN 60439-3/A1:1997 Conjunts d’aparellatge de baixa tensió. Part 3: requisits particulars per als conjunts d‘aparellatge de baixa tensió destinats a estar instal·lats en llocs accessibles al personal no qualificat durant la seva utilització.
• UNE-EN 60947-2/A1:1999 Aparellatge en baixa tensió. Part 2: interruptors automàtics.
• UNE 19043: Tubs de rosca d’acer i d’ús general. Mesures i masses. Sèrie extralleugera.
• UNE 20317: Interruptors automàtics magnetotèrmics, per a control de potència, d’1,5 a 63 A.
• UNE 20324/1M:2000 Graus de protecció proporcionats pels embolcalls (Codi IP).
• UNE 20460-5-523:1994 Instal·lacions elèctriques d’edificis. Part 5: selecció i instal·lació de materials elèctrics. Secció 523: corrents admissibles en sistemes de conducció de cables.
• UNE 20460-6-61:2003 Instal·lacions elèctriques d’edificis. Part 6: verificació inicial. Capítol 61: verificació inicial.
• UNE 21027-1:2003 Cables de tensió assignada inferior o igual a 450/750 V amb aïllament reticulat. Part 1: requisits generals.
• UNE 21027-9:2003 Cables aïllats amb goma de tensions nominals Uo/U inferiors o iguals a 450/750 V. Part 9: cables unipolars sense coberta per a instal·lacions fixes, amb baixa emissió de fums i gasos corrosius.
• UNE 21030-0:2003 Conductors aïllats, cablatges en feix, de tensió assignada 0,6/1 kV, per a línies de distribució, escomeses i usos anàlegs. Part 0: índex.
• UNE 21030-1:2003 Conductors aïllats, cablatges en feix, de tensió assignada 0,6/1 kV, per a línies de distribució, escomeses i usos anàlegs. Part 1: conductors d’alumini.
• UNE 21030-2:2003 Conductors aïllats, cablatges en feix, de tensió assignada 0,6/1 kV, per a línies de distribució, escomeses i usos anàlegs. Part 2: conductors de coure.
• UNE 211002:2000 Cables de tensió assignada fins a 450/750 V amb aïllament de compost termoplàstic de baixa emissió de fums i gasos corrosius. Cables unipolars sense coberta per a instal·lacions fixes.
• UNE 201003:2000 Embolcalls i compartiments d’enmbolcall per a la instal·lació de l’interruptor de control de potència (ICP-M).
• UNE 21123-4:2004 Cables elèctrics d’utilització industrial de tensió assignada 0,6/1 kV. Part 4: cables amb aïllament de polietilè reticulat i coberta de poliolefina.
• UNE 21123-5:2005 Cables elèctrics d’utilització industrial de tensió assignada 0,6/1 kV. Part 5: cables amb aïllament d’etilè-propilè i coberta de poliolefina.

L’article 14 del Reglament electrotècnic per a baixa tensió (RD 842/2002) indica la possibilitat que les empreses subministradores d’energia poden proposar l’aprovació de les seves especificacions particulars sobre les instal·lacions d’enllaç en edificis i instal·lacions receptores individuals.

En virtut del que estableix l’article 14 del REBT, l’empresa Endesa Distribución Eléctrica, en l’àmbit territorial de Catalunya, on distribueix sota la marca Fecsa-Endesa, edita la Norma tècnica particular per a embrancaments i instal·lacions d’enllaç en els subministraments d’energia elèctrica en baixa tensió (NTP-IEBT), en la qual s’ajusta als preceptes que estableix el Reglament i assenyala les condicions tècniques de caire concret descrites en les seves instruccions complementàries corresponents.

Resolució ECF/4548/2006, de 29 de desembre, per la qual s’aproven a Fecsa-Endesa les Normes tècniques particulars relatives a les instal·lacions de xarxa i a les instal·lacions d’enllaç (exp.EE-104/01).

Aquesta norma tècnica particular té per objecte definir les característiques que han de complir les instal·lacions necessàries per unir la xarxa de distribució d’energia elèctrica en baixa tensió de Fecsa-Endesa amb les instal·lacions interiors dels clients.

Es basa en les ITC-BT-06, ITC-BT-07, ITC-BT-10, ITC-BT-11, ITC-BT-12, ITC-BT-13, ITC-BT-14, ITC-BT-15, ITC-BT-16 i ITC-BT-17 del REBT.

Relació de les normes del grup Endesa incloses en les NTP de Fecsa-Endesa d’octubre de 2006:

• NBE-CPI: Condicions de protecció contra incendis en edificis.
• DIN 43857: Embolcall de material aïllant per a comptador elèctric de connexió directa, trifàsic fins a 60 A.
• FD NNL002: Caixes de protecció i mesura.
• GE NNL010: Caixes generals de protecció fins a 630 A amb bases sense dispositiu extintor d’arc
• GE BNL001: Conductors d’alumini aïllats cablats en feix per a línies aèries 0,6/1kV
• GE NNL004: Comptadors estàtics multifunció.
• GE NNL010: Caixes generals de protecció fins a 630 A amb bases sense dispositius extintor d’arc.
• GE NNZ035: Piques cilíndriques per a posada a terra.
• FD NNL002: Caixes de protecció i mesura.

Normes tècniques particulars dels criteris d’interpretació de Fecsa-Endesa (NTP-CIFE):

• NTP-FI-01_Full d’interpretació núm. 01: intensitat de l’interruptor general automàtic.
• NTP-FI-02_Full d’interpretació núm. 02: secció línia general d’alimentació.
• NTP-FI-03_Full d’interpretació núm. 03: caixes de protecció i mesura.
• NTP-FI-04_Full d’interpretació núm. 04: caixes generals de protecció.

Els reglaments de seguretat industrial són aprovats pel Govern de l’Estat espanyol, sense perjudici que el Govern de Catalunya, amb competència legislativa en matèria d’Indústria, pugui introduir requisits addicionals sobre les mateixes matèries quan es tracti d’instal·lacions que són al seu territori.

La Llei 21/1992, de 16 de juliol, d’Indústria, estableix el nou marc jurídic en el qual desplega la reglamentació sobre seguretat industrial. L’apartat 5 de l’article 12 assenyala que els reglaments de seguretat industrial d’àmbit estatal els ha d’aprovar el Govern estatal, sense perjudici que les comunitats autònomes, amb competència legislativa sobre indústria, puguin introduir requisits addicionals sobre les mateixes matèries, quan es tracti d’instal·lacions radicades al seu territori.

Amb aquesta possibilitat s’han inclòs en aquest apartat les normatives i les instruccions publicades al territori competència de la Generalitat de Catalunya:

• Reial decret 842/2002, de 2 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament electrotècnic per a baixa tensió (BOE 224, de 18 de setembre de 2002).
• Decret 363/2004, de 24 d’agost, pel qual es regula el procediment administratiu per a l’aplicació del Reglament electrotècnic per a baixa tensió (DOGC 4205, de 26 d’agost de 2004).
• Decret 74/2007, de 27 de març, pel qual es modifica l’article 13.1 del Decret 363/2004, de 24 d’agost, pel qual es regula el procediment administratiu per a l’aplicació del Reglament electrotècnic per a baixa tensió (DOGC 4852, de 29 de març de 2007).

• Instrucció 10/2005, de 16 de desembre, de la Direcció General d’Energia i Mines, per la qual es fixa un termini provisional per a la inscripció d’instal·lacions d’energia elèctrica de baixa tensió ja existents, sotmeses al règim d’inspecció periòdica.
• Instrucció 3/2010, de 9 de setembre, de la Direcció General d’Energia i Mines, per la qual es prorroguen els terminis que estableix la Instrucció 10/2005, de 16 de desembre, relativa a la inscripció d’instal·lacions d’energia elèctrica de baixa tensió ja existents, sotmeses al règim d’inspecció periòdica.

• Resolució del 16 de desembre de 2005 per la qual s’aprova el model del certificat d’instal·lació elèctrica de baixa tensió i el model del butlletí de reconeixement d’instal·lacions elèctriques a efectes de rehabilitació de locals.

Criteris sobre l’aplicació de diferents aspectes del Reglament electrotècnic per a baixa tensió (REBT) aprovat pel Reial decret 842/2002 de 2 d’agost, com també del Decret 363/2004, de 24 d’agost, pel qual es regula el procediment administratiu per a l’aplicació del REBT a l’àmbit territorial de Catalunya.