Fases de muntatge d'una instal·lació elèctrica d'enllaç

En aquest apartat treballarem l’informe tècnic d’instal·lació d’enllaç facilitat per una companyia subministradora d’energia elèctrica, com també els sistemes d’instal·lació i tipus de muntatge de les diferents parts d’una instal·lació d’enllaç.

També farem les operacions de muntatge i manteniment, i diagnosticarem les causes d’avaries, la seva localització i la reparació posterior.

Documentació administrativa sobre muntatge i manteniment d’instal·lacions d'enllaç

En virtut del que estableix el Reglament electrotècnic de baixa tensió, d’ara endavant REBT –aprovat pel Reial decret 842/2002, de 2 d’agost (BOE núm. 224, de 18 de setembre 2002)– en l’article 14 “Especificacions particulars de les empreses subministradores”, les empreses subministradores proposen especificacions sobre la construcció i muntatge de les instal·lacions elèctriques d’enllaç, tot definint les característiques que han de complir les instal·lacions necessàries que uneixen la xarxa de distribució d’energia elèctrica en baixa tensió amb les instal·lacions interiors dels usuaris.

En aquest apartat treballarem l’informe tècnic d’instal·lació d’enllaç facilitat per l’empresa subministradora, que dóna a l’instal·lador autoritzat les instruccions tècniques necessàries per fer una instal·lació d’enllaç correcta: tipus de subministraments que s’han d’instal·lar, connexions de servei, caixes generals de protecció, conjunts de protecció i mesura, línies generals d’alimentació, instal·lacions de comptadors, derivacions individuals, caixes per l’interruptor control de potència i interruptor control de potència més adequat, quadres generals de comandament i protecció, conductors i xarxes de terra.

Els tipus de subministraments possibles són:

Podeu aprofundir en aquests informes tècnics d’instal·lacions d’enllaç en annexos NTP-IEBT consultant la pàgina d’Endesa a les adreces d’interès del web d’aquesta unitat.

  • Subministraments individuals fins a 15 kW.
  • Subministraments individuals superiors a 15 kW.
  • Centralització de comptadors en edificis.
  • Subministraments temporals.

Informe tècnic d'instal·lacions d'enllaç (ITIE)

L’Informe tècnic d’instal·lacions d’enllaç és el document que detalla les característiques elèctriques essencials a les quals s’ha d’ajustar el projecte i la realització de la instal·lació elèctrica d’enllaç, segons la potència del subministrament, i per a cada tipus d’instal·lació.

Instruccions per a l'instal·lador

Les instal·lacions d’enllaç són les instal·lacions que uneixen la caixa general de protecció, o les caixes generals de protecció, incloent-les, amb les instal·lacions interiors o receptores de l’usuari.

Totes les connexions a la xarxa de baixa tensió (BT) en tensió han de ser efectuades per personal de l’empresa subministradora o per una entitat autoritzada per l’empresa subministradora.

La realització constructiva de cada una de les instal·lacions d’enllaç ha d’estar determinada pel tipus de subministrament que s’ha d’instal·lar. Les instal·lacions s’han d’ajustar a les indicacions de l’Informe tècnic d’instal·lació d’enllaç (ITIE).

Per tenir en compte!

Les instal·lacions d’enllaç han de començar al final de l’embrancament i han d’acabar als dispositius generals de comandament i protecció.

Les instal·lacions sempre s’han de situar i passar per llocs d’ús comú. Han de quedar en propietat de l’usuari, el qual s’ha de responsabilitzar de conservar-les i mantenir-les.

A les instal·lacions d’enllaç ha de quedar garantida la seguretat de les persones i dels béns.

Les característiques generals que han de tenir les instal·lacions d’enllaç són les següents:

  • Tensió nominal de la instal·lació 230 V en monofàsic i 400/230 V en trifàsic.
  • Factor de potència 1 per a subministraments monofàsics i trifàsics (a efectes de càlcul).
  • Valor màxim previst del corrent de curtcircuit de la xarxa de baixa tensió 10 kA.

L’embrancament o connexió de servei. L’embrancament s’ha de fer d’acord amb el REBT vigent i la Norma tècnica particular de l’empresa subministradora, per exemple, la NTP-IEBT de Fecsa-Endesa.

La taula recull els diferents tipus d’embrancaments que hi ha, segons el traçat que tinguin, el sistema d’instal·lació que facin servir i les característiques de la xarxa.

Podeu aprofundir en aquest tema a la unitat 4, en el punt 2.1.1. Tipus de connexions de servei o embrancaments

Taula: Tipus d’embrancament segons el sistema d’instal·lació
Tipus Sistemes
d’instal·lació
Aeris Posada sobre façana
Tensat sobre pals
Subterranis Amb entrada i sortida
En derivació
Mixtos Aeriosubterranis

La caixa general de protecció. Una de les parts que constitueixen la instal·lació d’enllaç, la caixa general de protecció (CGP), s’ha d’instal·lar en el límit de la propietat, sobre la façana de l’edifici o encastada a la tanca o en el mateix recinte en què s’instal·li el conjunt de mesura, però separada de la centralització de comptadors. En tots els casos han de ser llocs d’accés lliure i permanent. El tipus de la CGP, i el calibre dels fusibles, els indica l’ITIE.

Conjunt de protecció i mesura (CPM). Tant el CPM com el CM han d’estar situats a fora de l’edifici, a la tanca, encastats a la façana. S’han d’ubicar a dins de recintes destinats únicament a aquesta finalitat, en llocs amb accés lliure i permanent des del carrer.

CM o CPM

Quan del conjunt de mesura no formi part la CGP en direm només conjunt de mesura, o CM. En canvi, quan la caixa general de protecció en formi part, parlarem de conjunt de protecció i mesura o CPM.

La part inferior del CPM ha d’estar situada una alçada de 0,5 m respecte del nivell del terra si s’ha instal·lat en tanques, i a 1,50 m d’alçada respecte del terra en els edificis. L’alçada dels dispositius de lectura dels equips de mesura no ha de ser superior a 1,80 m.

Línia general d’alimentació (LGA). Quan els subministraments estan destinats a un sol usuari, la caiguda de tensió màxima entre la CGP i el CM no ha de ser superior a l’1%. El traçat de la línia general d’alimentació (LGA) ha de ser tan curt i rectilini com sigui possible, i ha de passar per zones d’ús comú.

En el cas de subministraments destinats a més d’un usuari, la caiguda de tensió màxima permesa en aquesta part de la instal·lació és la següent:

  • en el cas de línies generals d’alimentació (LGA) destinades a comptadors totalment centralitzats, no ha de ser més gran del 0,5%;
  • en el cas de línies generals d’alimentació (LGA) destinades a centralitzacions parcials de comptadors, no ha de ser més gran de l’1%.

Centralització de comptadors (CC). Ha d’estar formada per un conjunt de mòduls o plafons, els quals s’han de situar a l’interior d’un local, o bé en un armari dedicat únicament a aquesta fi, que ha de disposar d’un pany normalitzat per l’empresa subministradora.

En edificis de fins a 12 plantes, els comptadors s’han de col·locar a la planta baixa, l’entresòl o el primer soterrani. En edificis de més de 12 plantes, el conjunt de comptadors es pot concentrar per plantes intermèdies, i cada concentració pot incloure els comptadors de 6 plantes o més.

Derivació individual (DI). Ha d’estar constituïda per conductors aïllats a l’interior de tubs encastats, enterrats o en muntatge superficial, canals protectores les tapes de les quals només es puguin obrir amb una eina adequada.

Les derivacions individuals han de passar per dins de canaletes practicades a l’ull de l’escala. Aquest ull ha de ser practicable mitjançant registre a cada replà.

Cada derivació individual ha de tenir un conductor neutre i un conductor de protecció, la secció dels quals ha de ser la mateixa que la secció de les fases. A més, ha d’incloure els fils de comandament per possibilitar l’aplicació de diferents tarifes.

Quadre general de comandament i protecció (QGCP). L’interruptor general automàtic, l’interruptor diferencial general, els dispositius de protecció de cadascun dels circuits interiors i els dispositius de protecció contra sobretensions són dispositius generals de comandament i protecció (DGCP) que s’han de posar en vertical i en un lloc tan pròxim com sigui possible al punt d’entrada de la derivació individual en el local o l’habitatge de l’usuari.

En aquest mateix quadre (figura) s’han de disposar els borns o les platines per a la connexió dels conductors de protecció de la instal·lació interior amb la derivació de la línia principal de terra.

Figura Quadre general de comandament i protecció

L’alçada a què s’ha de situar el QGCP, mesurada des del nivell del paviment, ha d’estar compresa entre 1,4 i 2 m, en el cas dels habitatges. En locals comercials, l’alçada mínima ha de ser d’1 m, mesurada des del nivell del paviment.

L’instal·lador ha de fixar de manera permanent sobre el QGCP una placa, impresa amb caràcters indelebles, en la qual es faci constar el nom o la marca comercial i la data d’instal·lació.

Al costat del QGCP, immediatament al davant, s’ha de col·locar una caixa o mòdul per a la instal·lació de l’interruptor de control de potència (ICP). Aquesta caixa o mòdul pot estar integrada al mateix QGCP i formar un compartiment independent separat físicament i precintable.

L’interruptor de control de potència (ICP). La potència que s’ha de contractar és la que determina l’ICP-M que s’ha d’instal·lar, que ha de disposar de la verificació corresponent.

Les posades a terra. Les posades a terra s’estableixen principalment per tal de limitar la tensió que, respecte a terra, puguin presentar en un moment donat les masses metàl·liques, assegurar l’actuació de les proteccions i eliminar o disminuir el risc que suposa una avaria als materials elèctrics utilitzats.

Cal preveure sobre el conductor de terra i en lloc accessible, un dispositiu que permeti mesurar la resistència de la presa de terra.

Observacions

L’Informe tècnic d’instal·lació d’enllaç (ITIE) queda sense efecte quan hi ha modificacions al REBT vigent que afecten aquestes instruccions per a l’instal·lador, com també un cop transcorreguts tres mesos de la data d’emissió.

Caixes generals de protecció (ITC-BT-13)

Cal una caixa general de protecció (figura) per a cada línia general d’alimentació i per cada 160 kW de demanda per edifici, ja que no és admissible que una mateixa protecció (fusibles) serveixi per a més d’una línia general d’alimentació.

Figura Caixa general de protecció o CGP

L’instal·lador electricista autoritzat només té accés i pot actuar sobre les connexions de la caixa general de protecció amb la línia general d’alimentació, sempre que prèviament ho comuniqui a l’empresa subministradora.

Pel que fa als detalls constructius cal tenir en compte el següent:

  • Les especificacions tècniques de l’empresa subministradora d’energia elèctrica.
  • El material aïllant ha de ser de classe tèrmica A, com a mínim, s/UNE 21305.
  • L’índex de protecció contra sòlids i líquids: IP43 s/UNE 20324. Classe II (doble aïllament o aïllament reforçat).
  • L’índex de protecció a l’impacte: IK08 s/UNE-EN 50102.
  • Hi ha d’haver bases portafusibles unipolars tancades amb dispositiu extintor d’arc (BUC).
  • El neutre ha d’estar constituït per una connexió amovible.
  • Ha de disposar d’un born de connexió per a la posada a terra, si cal.
  • La intensitat del fusible de la CGP ha de ser inferior a la intensitat màxima admissible de la línia general d’alimentació.
  • Hi ha d’haver una tapa amb cargol de cap triangular d’11 mm. L’empresa subministradora d’energia elèctrica la pot precintar.
  • A les CGP o unitats funcionals equivalents, les connexions d’entrada i sortida s’han de fer amb terminals de pala.
  • A la part exterior de la tapa, hi ha d’haver una placa identificadora amb el nom del fabricant, tipus de connexió, tensió nominal en volts i intensitat nominal en amperes.
  • Es fabriquen per a tensions nominals de 400 V, amb les variants de 160, 250, 400 i 630 A.
  • Les dimensions màximes exteriors han de ser 700 mm d’alçada, 250 mm de profunditat i 600 mm d’amplada.

Com es llegeixen els codis IP i IK

En un IP43, per exemple, la primera xifra indica que, en una escala que va del 0 (sense protecció) al 6 (totalment estanc a la pols), 4 és una protecció contra cossos sòlids d’un diàmetre més gran d’1 mm. El 3, la segona xifra, indica el grau de protecció contra la penetració de líquids i significa, en una escala del 0 (no protegit) al 8 (protegit contra la immersió prolongada), que està protegida, en aquest cas, contra la pluja fina.

El codi IK assenyala el grau de protecció contra els impactes mecànics en una escala que va del 0 al 10 (20 joules o 5kg des d’una altura de 400 mm). Un grau IK8 significa que l’envolupant pot resistir, en els punts més febles, un impacte equivalent a una peça d’acer d’un pes de 1,7 kg llançada des d’una altura de 295 mm.

A les adreces d’interès del web de la unitat 5, a l’Annex 1 de la GUIA-BT (sep03R1) del Ministeri Espanyol de Ciència i Tecnologia hi trobareu una explicació extensa del codis IP i IK, acompanyada de les taules d’equivalència dels dos codis.

Tipus de muntatge

Les caixes generals de protecció s’han de muntar preferentment sobre les façanes exteriors dels edificis. La ubicació l’han de fixar de comú acord la propietat i l’empresa subministradora.

  • Connexió CGP/-20
  • Connexió CGP

Hi ha dos tipus d’embrancament de les caixes generals de protecció amb la xarxa de distribució de la companyia subministradora:

  • Caixa general de protecció amb embrancament aeri posat sobre façana
  • Caixa general de protecció amb embrancament subterrani

Caixa general de protecció amb embrancament aeri posat sobre façana. Les CGP han de poder ser instal·lades en muntatge superficial o en poselles. Les caixes han de ser instal·lades en el límit de la propietat, a les façanes exteriors dels edificis (figura).

Una posella és una cavitat a la paret per posar-hi alguna cosa.

Figura CGP amb un embrancament aeri i situada en nínxol practicat a la façana exterior de l’edifici

Quan la façana no limiti amb la via pública, la CGP s’ha de situar en el límit entre les propietats públiques i privades o bé a la tanca, si n’hi ha, o en una posella amb aquesta finalitat.

Quan l’embrancament sigui aeri es poden instal·lar en muntatge superficial a una alçada sobre el terra compresa entre 3 i 4 m. Quan es tracti d’una zona en què s’hagi previst el pas de la xarxa aèria a xarxa subterrània, la CGP s’ha d’instal·lar com si fos un embrancament subterrani.

En els trams en què l’embrancament circuli sobre façana a una alçada inferior o igual a 2,5 m del nivell del terra, cal protegir-lo amb un tub aïllant rígid M40 IK08.

Pel que fa als detalls constructius cal tenir presents que s’han d’emprar els elements següents (figura):

  1. Ganxo espiral galvanitzat a la paret.
  2. Tub de protecció aïllant rígid M40 IK08 per a cable de coure (Cu) de 50 mm2.
  3. Caixa general de protecció CGP-7 BUC. Embrancaments connectats a xarxes aèries amb entrada i sortida de cables per la part inferior (figura).
  4. Armari amb porta metàl·lica de 2 mm de gruix com a mínim, i un grau de protecció IK10 segons UNE-EN 50102. El dispositiu de tancament ha d’estar compost per un pany homologat JIS (referència CFE).
  5. Premsaestopes aïllat o con elàstic.
Figura L’esquema CGP-7 s’aplica en embrancaments connectats a xarxes aèries

Per tenir en compte!

La connexió de servei s’ha de fer entovada directament des del ganxo de subjecció d’aquesta. Al llarg del recorregut per la façana, el tub s’ha de grapar cada 35 cm a 2,5 m del terra i s’ha d’encastar fins que accedeixi al nínxol que conté la CGP.

Caixa general de protecció amb embrancament subterrani. Quan l’embrancament sigui subterrani, la CGP s’ha d’instal·lar sempre en una posella a la paret, que s’ha de tancar amb una porta preferentment metàl·lica, revestida exteriorment d’acord amb les característiques de l’entorn i protegida contra la corrosió. Ha de disposar d’un pany o cadenat normalitzat per la companyia subministradora d’energia elèctrica.

La part inferior de la porta s’ha d’aixecar un mínim de 0,30 m del paviment.

A la posella es deixaran previstos dos tubs de polietilè d’un diàmetre ø 160 mm, necessaris per a l’entrada dels embrancaments subterranis de la xarxa general, tal com s’indica a la secció de la (figura).

No s’han d’allotjar més de dues CGP a dins de la mateixa posella, i hi ha d’haver una CGP per a cada línia general d’alimentació. La part inferior de la CGP ha d’estar a una alçada mínima de 0,90 m sobre el nivell del terreny.

Figura CGP amb embrancament subterrani, nínxol en paret o tanca per CS i CGP

La instal·lació ha de disposar d’un sistema de ventilació que impedeixi que hi entri aigua de pluja i les frontisses no han de ser accessibles des de l’exterior.

Els detalls constructius que cal tenir en compte del tipus de muntatge amb embrancament subterrani són aquests:

  • Nínxol en paret (mides aproximades 600 × 300 × 1.500 mm).
  • 2 tubs de protecció de polietilè d’un diàmetre de ø 160 mm.
  • Caixa general de protecció CGP-9 BUC. Embrancaments connectats a xarxes subterrànies amb entrada de cables per la part inferior i sortida per la part superior (figura).
  • Armari amb porta metàl·lica i un gruix de 2 mm com a mínim, amb un grau de protecció IK10 segons UNE-EN 50102.
  • El dispositiu de tancament ha d’estar compost per un pany homologat JIS (referència CFE).
  • Els conductors fins a arribar a l’accés de la caixa de seccionament (CS) han de quedar sempre protegits mitjançant una canal (ref.: 6703826) o conducte d’obra de fàbrica.
Figura L’esquema CGP-9 s’aplica en el cas d’instal·lacions de CGP amb embrancament subterrani

Connexió de les CGP a la xarxa de distribució

A l’hora de fer la connexió de servei a la CGP i a la xarxa de distribució de la companyia subministradora, cal seguir el procediment següent:

  • Connectar la connexió de servei a la CGP de l’usuari i després a la xarxa de distribució. Aquesta operació ha de seguir aquest mètode per tal d’evitar possibles accidents, ja que, la majoria de vegades, la connexió a la xarxa de distribució es fa sota tensió.
  • L’ordre de connexió dels conductors actius, fases i neutre, s’ha de fer començant pel conductor neutre i, a continuació, s’han de connectar les fases. En la desconnexió l’ordre és l’invers.

Designació de les CGP

Les caixes generals de protecció (CGP) es designen de la manera que indica la taula, la qual recull també el significat de les sigles de la designació CGP-(1)-(2)BUC:

Taula: Designació de les CGP
Designació Significat de les sigles
Caixa General de Protecció (1) Esquema 7 o 9
Caixa General de Protecció (2) Corrent màxim (A) del fusible que s’ha de col·locar
BUC Bases portafusibles tancades

Exemple de designació de CGP

Una CGP-7-160 BUC és la manera de referir-se a una caixa general de protecció, d’esquema 7, equipada amb un joc de bases de tallacircuits tancades de mida 00 i de corrent màxim assignat del fusible de 160 A.

Caixes generals de protecció seleccionades. La taula conté la designació de les caixes generals de protecció (CGP) seleccionades, com també el nombre i la mida de les bases portafusibles que han de portar, el corrent màxim, expressat en amperes, els fusibles que s’hi han de col·locar i la connexió dels conductors (vegeu també la figura).

Taula: Tipus de CGP seleccionades
Designació
de la CGP
Nombre de bases
Portafusibles
mida de la base
portafusible
Corrent màxim
del fusible (A)
Connexió
conductors
CGP-7-160 BUC 3 00 160 Cargol M10
CGP-7-250 BUC 3 1 250 Cargol M10
CGP-7-400 BUC(1) 3 2 400 Cargol M10
CGP-9-160 BUC 3 00 160 Cargol M10
CGP-9-250 BUC 3 1 250 Cargol M10
CGP-9-400 BUC(1) 3 2 400 Cargol M10
CGP-9-630 (1)(2) 3 3 630 2 Cargols M10 en fases i neutre
(1) Exclusivament per a subministraments individuals. (2) Caixa general de protecció amb bases tallacircuits "obertes".
Figura Borns CGP cargols M10

A la taula, hi ha la llista dels fabricants de CGP acceptats.

Taula: Fabricants de CGP acceptats
CGP Esquema 9 CGP Esquema 7
Fabricants Referències de fabricants In (A) Referència canal protec. cables Referències In (A)
CAHORS 445.204-EN 160 901.360 445.201-EN 160
446.335-EN 250 901.360 446.334-EN 250
446.122-EN 400 901.360 446.113-EN 400
448.000-EN 630 901.255
CRADY GL-160 E.9 160 CR-CP3900 GL-160 E.7 160
GL-250 E.9 250 CR-CP3900 GL-250 E.7 250
GL-400 E.9 400 CR-CP3900 GL-400 E.7 400
GL-630 E.9 630
HIMEL CGPH-160/9-EN 160 CGPH-100/7-EN 160
CGPH-250/9-EN 250 CGPH-250/7-EN 250
CGPH-400/9-EN 400 CGPH-400/7-EN 400
CGPH-630/9-EN 630
CLAVED CGPC 160/9C 160 CA-250-400 CGPC 160/7C 160
CGPC 250/9C 250 CA-250-400 CGPC 250/7C 250
CGPC 400/9C 400 CA-250-400 CGPC 400/7C 400
CGPC 630/9C 630 CA-630
BOXTAR, SL CGPB-160/9 160 CGPB-160/7 160
CGPB-250/9 250 CGPB-250/7 250
CGPB-400/9 400 CGPB-400/7 400
CGPB-630/9 630
CAYDETEL CGP-160/9CYD 160 CGP-160/7CYD 160
CGP-250/9CYD 250 - CGP-250/7CYD 250
CGP-400/9CYD 400 - CGP-400/7CYD 400
HAZEMEYER CGP-160/9 160 CGP-160/7 160
CGP-250/9 250 CGP -250/7 250
CGP-400/9 400 CGP-400/7 400
CGP-630/9 630
URIARTE GLE-160A-9 160 GLE-160A-7 160
GLE-250A-9 250 GLE-250A-7 250
GLE-400A-9 400 GLE-400A-7 400
GLE-630A-9 630
Condicions d’ús Preferent Només amb autorització prèvia de Fecsa-Endesa

Exemple 1: CGP de 160A

Correspon a una caixa general de protecció que conté tres bases portafusibles tancades, de mida de la base 00, amb la possibilitat d’inserir cartutxos de 63, 80, 100, 125 i 160 A, amb el neutre seccionable. Destinades principalment a subministraments individuals.

Exemple 2: CGP de 250A

El cas d’una CGP de 250A correspon a una caixa general de protecció que conté tres bases portafusibles tancades, de mida de la base 1, amb la possibilitat d’inserir cartutxos de 100, 125, 160, 200 i 250 A, amb el neutre seccionable. Destinades principalment a subministraments a edificis d’habitatges, comercials, d’oficines o destinats a una o més indústries.

Caixes de protecció i mesura (ITC-BT-13)

La caixa de protecció i mesura (CPM) és el conjunt d’aparellatge utilitzat en el cas de subministraments a un únic usuari o dos usuaris alimentats des d’una mateixa xarxa de distribució en baixa tensió aèria o subterrània.

En el cas de subministraments d’energia elèctrica per a un únic usuari, com que no existeix línia general d’alimentació, es pot simplificar la instal·lació col·locant en un únic conjunt la CGP i l’equip de mesura. Aquest conjunt es denomina caixa de protecció i mesura (CPM). Les CPM es classifiquen en els tipus següents en funció dels usos:

  • CPM subministraments individuals
    • Subministraments individuals de potència inferior a 15 kW. Aquests subministraments disposen d’una sola connexió de servei, aèria o subterrània, que alimenta directament la caixa de protecció i mesura.
    • Subministraments individuals de potència superior a 15 kW. Es consideren en aquest grup els subministraments trifàsics que, tot i ser de naturalesa individual, alimenten una sola indústria, comerç o servei. Disposen d’una sola connexió de servei, aèria o subterrània, que alimentarà directament un sol conjunt de protecció i mesura, a través d’una CGP.
  • CPMST subministraments temporals. Es consideren subministraments temporals els que són de naturalesa individual, i alimenten un subministrament que tingui caràcter temporal i la duració del qual no excedeixi d’un any.

CPM Subministraments individuals de potència inferior a 15 kW

Les CPM, les caixes de protecció i mesura han de complir les característiques de la norma GE NNL013 “Caixes de Protecció i Mesura” (Fecsa-Endesa), que reuneix sota el mateix embolcall els fusibles generals de protecció, el comptador electrònic multifunció i els elements de connexió.

Designació de les CPM. La caixa de protecció i mesura que s’utilitzi depèn de les característiques del subministrament. S’estableixen dos tipus de caixes de protecció i mesura (figura):

Les caixes de protecció i mesura es designen de la manera següent: CPM-MF 2 i CPM-MF 4

  • CPM-MF 2. Caixa apta per instal·lar-hi a dins un comptador monofàsic electrònic multifunció, una base tallacircuits seccionable en càrrega BUC 00, un dispositiu de neutre seccionable i elements de connexió d’entrada aptes per a terminals tipus pala (la taula recull els fabricants de les CPM-MF 2 acceptats).
  • CPM-MF 4. Caixa apta per instal·lar-hi a dins un comptador monofàsic o trifàsic electrònic multifunció indistintament, tres bases tallacircuits seccionables en càrrega BUC 00, un dispositiu de neutre seccionable i elements de connexió d’entrada aptes per a terminals tipus pala (la taula recull els fabricants de les CPM-MF 4 acceptats).
Figura Caixes de protecció i mesura

Les característiques elèctriques de les caixes de protecció i mesura són aquestes:

  • la tensió assignada és de 500 V;
  • la intensitat assignada ha de ser, expressada en amperes, de 63 A;
  • la resistència d’aïllament entre les parts actives i massa no ha de ser inferior a 1.000 Ω/V, referida a la tensió assignada del circuit amb respecte a terra;
  • el grau de protecció és IP43, s/UNE 20 324.
Taula: Fabricants de CPM-MF 2 acceptats
Fabricant Dimensions (mm) Referència
A B C
CLAVED 460 330 190 CPM1-MCR
HAZEMEYER 430 317 190 PPM1-1MD/C
HIMEL 455 310 185 PN34C/D2-CBL
CAHORS 431 317 191 256.825
CAYDETEL 431 317 191 C/0-CPM1-D2/C
URIARTE 460 330 190 CPM1D2M-C
PINAZO 428 312 190 PNZ-A/CPM1-D2 END
CRADY 450 320 145 GLM-1 1MRP CAT
Taula: Fabricants de CPM-MF 4 acceptats
Fabricant Dimensions (mm) Referència
A B C
CLAVED 536 520 230 CPM2-TCR
HAZEMEYER 532 515 234 PPM2-1TD/C
HIMEL 536 521 231 PN55C/D4-CBL
CAHORS 536 516 230 254.511
CAYDETEL 536 516 228 C/10-CPM2-D4/C
URIARTE 535 520 231 CPM2D4M-C
PINAZO 530 530 230 PNZ-A/CPM2-D4 END
CRADY 536 521 177 GLM-2 1TRP CAT

El cablatge interior de les CPM. Les caixes de protecció i mesura han de ser cablats d’origen d’acord amb les indicacions següents:

La tensió assignada 450/750 V

Aquesta tensió assignada és la referida a l’aïllament dels conductors. El primer voltatge (450 V) és respecte de terra. El segon voltatge (750 V) és entre conductors actius: les fases i el neutre.

  • Cablatge del circuit de potència. En el conjunt de mesura (CM) directa per a totes les CPM, el conductor utilitzat per al cablatge de potència ha de ser sempre de coure, de classe 2 d’acord amb la UNE-EN 60228, d’una tensió assignada de 450/750 V d’acord amb la UNE 21031 i de 16 mm2 de secció. Per tal de distingir el neutre de les fases, i les fases entre si, els aïllaments dels cables han de ser de color blau clar en el cas del conductor neutre; i de color negre, marró i gris per als conductors de les fases.
  • Cablatge dels circuits de comandament i control per al canvi de tarifa. Per a totes les CPM, el cable ha de tenir les mateixes característiques que les indicades en el cas del circuit de potència. El color de l’aïllament d’aquest conductor ha de ser el vermell, i la secció, d’1,5 mm2. Els extrems dels cables han d’estar protegits per terminals de punta preaïllats, destinats a la connexió de la caixa de borns del comptador. També han de disposar de senyalitzacions que permetin identificar fàcilment el circuit.

Subministraments individuals de potència inferior a 15 kW

L’emplaçament de la instal·lació. Aquests subministraments disposen d’una sola connexió de servei, aèria o subterrània, que alimenta directament la CPM.

La situació concreta la fixen de comú acord la propietat i la companyia subministradora, tot procurant, en cada cas, que la situació escollida sigui tan propera com sigui possible a la xarxa de distribució pública i que quedi allunyada o, si més no, protegida adequadament d’altres instal·lacions com les de l’aigua, el gas, el telèfon, etc.

Les CPM s’han d’instal·lar en els subministraments de naturalesa individual, el mesurament elèctric dels quals no requereixi transformadors d’intensitat ni comptadors d’energia reactiva (figura).

Figura Esquema unifilar caixa de protecció i mesura

La instal·lació de la CPM. La caixa de protecció i mesura (CPM) ha d’estar situada a l’exterior de l’edifici, a la tanca, encastat a la façana o en un nínxol, i sempre en un lloc amb un accés lliure i permanent des del carrer.

Si la caixa de protecció i mesura és instal·lada a dins d’un nínxol, aquest nínxol ha de disposar d’una porta metàl·lica de 2 mm de gruix com a mínim i un grau de protecció IK10, ha d’estar protegida contra la corrosió i disposar d’un pany normalitzat per l’empresa distribuïdora segons UNE-EN 50102 i revestida exteriorment d’acord amb les característiques de l’entorn.

La instal·lació s’ha d’ajustar a les indicacions de l’Informe Tècnic d’instal·lació d’enllaç (ITIE), i en cada cas s’ha d’aplicar la solució tècnica més adequada.

A l’hora de fer la instal·lació, però, cal tenir en compte aquestes indicacions:

  • No s’admet el muntatge superficial.
  • El nínxol a la paret ha de tenir unes mesures aproximades de 550 × 500 × 200 mm.
  • La part inferior de la CPM ha d’estar situada a una alçada de 0,5 m del terra en el cas de les tanques, i a 1,50 m del nivell del sòl en els edificis.
  • L’alçada en què es poden situar els equips de lectura ha d’oscil·lar entre 0,70 i 1,80 m.
  • La tapa pot ser precintada respecte a l’embolcall.

També cal tenir en compte diversos casos que es poden presentar a l’hora de fer la instal·lació:

  • Quan els cables, en el seu pas des de l’estesa de la xarxa subterrània fins al nivell de la CPM, hagin de travessar murs, cementacions, etc., han de ser protegits mecànicament mitjançant tubs de polietilè interiorment llis, amb un diàmetre exterior de ø 90 mm en el cas de cables de fins a 4 × 50 mm 2.
  • En el cas dels subministraments connectats a una xarxa aèria cal instal·lar un suport de tub cilíndric adossat a la tanca (figura 10) d’acord amb el que especifica la norma UNE 19043. La longitud del tub cilíndric ha de ser de la mida següent:
    • 5 m quan a l’embrancament no hi hagi encreuament de vial;
    • 7 m quan a l’embrancament hi hagi encreuament de vial.
  • A la part superior, a 10 cm de l’extrem hi ha d’haver un ganxo espiral obert (figura) per amarrar l’embrancament. Al llarg del tub, i separades entre si 35 cm comptats a partir de 5 cm de l’extrem superior, s’han d’instal·lar brides d’acer inoxidable o d’acer galvanitzat per aguantar el tub de protecció de l’embrancament.
Figura CPM adossat a la tanca

En la Guia Vademècum per a instal·lacions d’enllaç en Baixa Tensió de Fecsa-Endesa (FDNGL002), apareixen una sèrie de detalls constructius que convé tenir presents en el cas de la instal·lació d’una CPM amb connexió de servei aèria i suport metàl·lic adossat o separat de la tanca.

Subministrament individual amb suport metàl·lic adossat a la tanca

  • Suport de tub cilíndric
    • Tub d’acer de 101,6 mm de Ø diàmetre exterior (4“) i espessor de paret ≥ 3,5 mm. Galvanitzat en calent, amb tapa de xapa a la part superior.
    • L’alçada útil ha de ser més gran o igual a 4,1 m si no hi ha encreuament de vial, més gran o igual a 6,1 m en el cas que hi hagi encreuament de vial.
  • Base de formigó
    • Dosificació de formigó de 200 kg/m3 (mínim), de dimensions 500 × 1.000 mm.
  • Materials que complementen el conjunt (la numeració correspon a les llegendes de la figura):
    • (1) Cable trenat d’escomesa (l’instal·la la companyia subministradora).
    • (2) Pinça d’ancoratge (l’instal·la la companyia subministradora).
    • (3) Ganxo espiral obert galvanitzat en calent.
    • (4) Cable RZ 0,6/1kV Al (vegeu la taula).
    • (5) Tub de protecció, rígid corbable en calent, de M40 i IK08. S’uneix a la CPM mitjançant premsaestopes o con elàstic.
    • (6) Grapes de subjecció del tub (cada 35 cm) d’acer inoxidable o acer galvanitzat.
    • (7) CPM permanentment accessible.
    • (8) Premsaestopes aïllat o amb un con elàstic.
Taula: Seccions dels conductors a connexions de servei aèries
Instal·lació Pot. màxima demandada (kW) Conductors
Monofàsica 0 > Wd < 14,49 2 × 16 mm2 Al
Trifàsica 0 < Wd < 15 4 × 25 mm2 Al

Subministrament individual amb suport metàl·lic separat de la tanca

  • Detall constructiu
    • Aquest tipus de connexió de servei (figura), tant monofàsica com trifàsica, està limitada a un màxim de 20 m d’obertura.
  • Detall A
    • Suport metàl·lic de la connexió de servei amb la CPM.
  • Detall B
    • Connexió de servei amb xarxa de distribució trenada.
    • Connexió de servei amb xarxa de distribució convencional.
Figura CPM separat de la tanca

Subministrament individual amb façana sense encreuament de vial

  • Detall constructiu
    • La connexió de servei en el seu recorregut per la façana (figura) s’ha de protegir amb un tub aïllant rígid corbable en calent de Ø M40 i IK08, que ha de ser grapat cada 35 cm, a 2,5 m del terra i ha d’anar encastat fins a la CPM, a la qual s’ha d’unir mitjançant premsaestopes o amb un con elàstic.
  • Detall A
    • Connexió de servei amb xarxa de distribució convencional.
    • Connexió de servei amb xarxa de distribució trenada.
Figura CPM façana en línia de carrer sense encreuament de vial

Subministrament individual amb façana amb encreuament de vial

  • Detall constructiu
    • El punt més baix de l’encreuament del vial ha de ser com a mínim a 6 m sobre el nivell del terra.
    • La connexió de servei en el seu recorregut per la façana (figura) s’ha de protegir amb un tub aïllant rígid corbable en calent de Ø M40 i IK08, que s’ha de grapar cada 35 cm, a 2,5 m del terra i encastar fins a la CPM, a la qual s’ha d’unir mitjançant premsaestopes o amb un con elàstic.
  • Detall A
    • Connexió de servei amb xarxa de distribució convencional.
    • Connexió de servei amb xarxa de distribució trenada.
  • Detall B
    • Connexió de servei amb la CPM.
Figura CPM façana en línia de carrer amb encreuament de vial

Cables que s'han de fer servir entre la pinça d'ancoratge i la CPM

La taula presenta les varietats de cables d’alumini unipolars trenats i aïllats formant un feix, de diferents fabricants, que es poden utilitzar per cobrir la distància entre la pinça d’ancoratge i la caixa de protecció i mesura (CPM).

Taula: Cables que s’han de fer servir en connexions de servei en façana en línia de carrer
Cables d’alumini unipolars trenats i aïllats formant un feix Designació: RZ 0,6/1kV
Fabricant Denominació Tensió
BICC GENERAL CABLE AEROPREX 0,6/1kV
PIRELLI POLIRRET 0,6/1kV
ECHEVARRIA C. N. TOR 0,6/1kV
SOLIDAL RZ 0,6/1kV 0,6/1kV
CABELTE RZ 0,6/1kV 0,6/1kV
LES CABLERIES DE LENS RZ 0,6/1kV 0,6/1kV
QUINTAS I QUINTAS RZ 0,6/1kV 0,6/1kV
INCASA INTEPOR 0,6/1kV

El cable d’alumini unipolar trenat i aïllat presenta les característiques que mostra la taula.

Taula: Característiques generals dels cables unipolars trenats
Tipus d’aïllament Polietilè reticulat XLPE
Material del conductor Alumini (Al)
Tipus de cable 2 × 16 Al (Ref.: 6700029)
4 × 25 Al (Ref.: 6700030)
Color de la coberta Negre
Identificació 1 i 2

1, 2 i 3 per a les fases, N per al neutre

Conjunt de Protecció i Mesura en armari

Els conjunts de protecció i mesura (CPM) en armari han de complir les característiques de la Norma FDNNL002 (Fecsa-Endesa), la qual reuneix sota el mateix conjunt de doble aïllament els fusibles generals de protecció, els comptadors trifàsics multifunció, el dispositiu per a discriminació horària, els transformadors de corrent i la regleta de comprovació.

Els conjunts de protecció i mesura presenten les característiques següents:

  • Han d’estar constituïts per mòduls prefabricats, de material aïllant i formar globalment un conjunt de doble aïllament.
  • Tots els mòduls que constitueixen les diferents unitats funcionals, excepte la unitat funcional de mesura, han d’estar proveïts de dispositius de tancament precintables.
  • El neutre ha d’estar constituït per una connexió amovible de platina de coure, situada a l’esquerra de les fases, mirant a la CGP com si estigués en posició de servei. La connexió i la desconnexió s’han de fer amb claus, sense manipular els cables.
  • S’han d’intercalar pantalles aïllants, entre tots els pols, de manera que, un cop instal·lades entre els terminals, impossibilitin un curtcircuit entre fases o entre fase i neutre. Les connexions d’entrada s’han d’efectuar mitjançant terminals de pala i cargols de fixació; per això les bases de mides 0, 1, 2 i 3 han d’incorporar un element amb cargol inserit de M10, i les de mida 4, dos cargols M12 en fases i neutre.
  • Si els comptadors són multifunció, la unitat funcional de mesura ha de disposar d’un accés registrable que faci practicable el dispositiu de visualització de les diferents funcions de mesura. Un cop tancat, ha de mantenir el grau de protecció assignat al conjunt.
  • Les dimensions dels mòduls i armaris han de ser les adequades per al tipus i el nombre de comptadors, i per a la resta de dispositius necessaris per facturar l’energia.

Convé parar esment breument a les diferents unitats funcionals que poden constituir els conjunts de protecció i mesura (CPM). Aquestes unitats funcionals són les següents:

  • La unitat funcional de la caixa general de protecció (CGP), la qual pot formar part com a opció dels mòduls prefabricats del conjunt de mesura. Està constituïda per les bases portafusibles, una platina seccionable pel neutre i els dispositius de connexió de l’embrancament. Les bases portafusibles han de ser de mida DIN 0-1-3-4 segons la solució constructiva.
  • La unitat funcional de transformadors de mesura, la qual és la constituïda per un embarrat sobre el qual s’han de muntar els transformadors de corrent, un per fase. La unitat funcional de transformadors de mesura ha d’estar dissenyada de manera que permeti instal·lar fàcilment els transformadors de barra i ajustar-se a la norma UNE-EN 60044-1.
  • La unitat funcional de mesura és la unitat funcional que comprèn els diferents comptadors i els dispositius de canvi de tarifa, quan sigui procedent.
  • La unitat funcional d’interruptor de protecció i de corrent regulable és la unitat que allotja l’interruptor de protecció i de corrent regulable. El comandament de l’element ubicat a la unitat funcional d’interruptor de protecció i d’intensitat regulable ha de ser exterior i susceptible de ser bloquejat. L’acció de bloqueig, en posició connectat o desconnectat, ha de ser executable a criteri del client o de l’usuari.
  • La unitat funcional de dispositius de sortida. Comprèn els dispositius de connexió als quals s’ha de connectar el pont que uneix el conjunt de mesura (CM) amb l’interruptor general automàtic (IGA). Les connexions de sortida s’han de fer mitjançant terminals de pala i fixació per cargols; per això les platines han d’incorporar un element amb cargol inserit de M10 en els TMF10 (80-160 A /200-400 A), i de M12, en els TMF10 de 500-630 A.
  • La unitat funcional de comprovació comprèn els dispositius necessaris per a la connexió d’aparells de mesura sobre els circuits secundaris, els quals, al mateix temps i en les condicions de seguretat apropiades, permeten substituir, verificar i comprovar comptadors sense interrompre el servei ni la mesura.

La regleta de verificació. Una de les parts de la unitat funcional de comprovació és la regleta de verificació, la qual s’ha d’allotjar en un mòdul de doble aïllament, amb tapa transparent i precintable, integrat en el conjunt de protecció i mesura TMF10 corresponent (la taula especifica els materials acceptats per a les regletes de verificació).

Taula: Materials acceptats en les regletes de verificació (ref. 6701095)
Nom Referència
ENTRELEC 010953720
UNIBLOC END 10E-6I-4T
WEIDMÜLLER W/ED/RV10E6I4T
CONTA-CLIP RCC 10 T

Els borns han de ser seccionables, amb capacitat per a la connexió de conductors de coure fins a 10 mm2 i fixats de tal manera que no puguin girar o desplaçar-se durant la intervenció de les regletes de comprovació.

El pas dels borns ha de ser com a mínim de 10 mm.

La regleta ha d’anar acompanyada del seu esquema de composició i de les instruccions d’ús, i cal que tingui indicats clarament l’entrada de corrent, la sortida de corrent i els borns de tensió segons la figura.

Els extrems per embornar els conductors d’unió entre elements de mesura han de ser identificats de manera indeleble amb la nomenclatura i la codificació següents:

  • Entrada de corrent: R, S, T
  • Sortida de corrent: RR, SS, TT
  • Tensions: 1, 2, 3, N.
Figura La formació de la regleta

Els conductors utilitzats han de complir els requeriments següents:

  • La unió dels secundaris dels transformadors de corrent amb els comptadors s’ha de fer mitjançant conductors de coure unipolars i semiflexibles (de classe 5), amb una coberta de material termostable o termoplàstic, no propagador de la flama ni d’incendi, de baixa emissió de fums i lliure d’halògens.
  • La connexió s’ha de fer amb terminals preaïllats; els que vagin destinats tant a la connexió de la caixa de borns del comptador com a la regleta de verificació han de ser de punta deformable cilíndrica.
  • La tensió d’aïllament dels conductors ha de ser de 450/750 V.
  • Els colors dels cables han de ser els següents:
    • Negre: fase R (L1)
    • Marró: fase S (L2)
    • Gris: fase T (L3)
    • Blau clar: neutre (N)
    • Groc-verd: terra (PE)
    • Vermell: circuits auxiliars
  • La secció dels conductors ha de ser la següent:
    • de 4 mm2 (circuits de corrent);
    • d’1,5 mm2 (circuits de tensió i circuits auxiliars).

Tots els cables han de ser no propagadors d’incendi i amb emissió de fums i opacitat reduïda.

Figura Conjunt de protecció i mesura fins a 630 A TMF 1

El cablatge interior en conjunts de protecció i mesura directa (baixa potència). Els conductors en el cablatge del circuit de potència en els CPM directa ha de ser de coure i de classe 2 d’acord amb el que estableix la UNE-EN 60228, ha de tenir una secció de 16 mm2 i una tensió assignada de 450/750 V (figura). Per distingir les fases respecte al neutre i les fases entre si, els aïllaments dels cables han de ser de colors diferents:

  • blau clar per al conductor neutre;
  • negre, marró i gris, per als conductors de les fases.
Figura Conjunt de protecció i mesura TMF 10 500-630A

El cablatge interior en conjunts de protecció i mesura indirecta (gran potència). El cablatge del circuit de potència s’ha de fer per mitjà de platines de coure, suportades amb suports aïllants i identificades pels colors blau clar (neutre), negre, marró i gris (fases). Els conductors dels circuits secundaris han de ser de coure, de classe 5 d’acord amb la UNE-EN 60228 i han de tenir una tensió assignada de 450/750 V (figura). La secció dels circuits de corrent ha de ser de 4 mm2, i la dels de tensió, d’1,5 mm2. Els colors d’identificació s’han de correspondre amb els del circuit de potència.

El cablatge dels circuits de comandament i control per al canvi de tarifa. Per a tots els CPM, el cable ha de tenir les mateixes característiques que les esmentades en el cas del circuit de potència. El color de l’aïllament d’aquest conductor és el vermell i ha de tenir una secció d’1,5 mm2.

Els extrems del conductor han d’estar protegits per terminals preaïllats, han de ser de punta deformable cilíndrica, destinats tant a la connexió de la regleta de verificació com a la caixa de borns del comptador, la qual s’ha de protegir mitjançant cobrefils precintable. També hi ha d’haver senyalitzacions que permetin identificar fàcilment el circuit.

La taula recull els fabricants de conjunts prefabricats de doble aïllament fins a 630 A acceptats.

Taula: Fabricants de CPM acceptats i referències fins a 630 A

Fabricant

TMF1
TMF10
80-160 A
TMF10
200-400 A
TMF10
500-630 A
CAHORS 235.610 235.611 235.612 235.613
CAYDETEL SI-TMF1-CYD SI-TMF10 80/160-CYD SI-TMF10 200/400-CYD SI-TMF10 500/630-CDY
CLAVED CL-SI-TMF1 CL-SI-TMF10-80/160 CL-SI-TMF10-200/400 CL-SI-TMF10-500/630
HAZEMEYER TMF1-SI/H TMF10-SI/160/H TMF10-SI/400/H TMF10-SI/630/H
HIMEL SIH-TMF1 SIH-TMF10/160A SIH-TMF10/400A SIH-TMF10/630A
PINAZO PNZ-TMF1 PNZ-TMF10 (80-160 A) PNZ-TMF10 (200-400 A) PNZ-TMF10 (500-630 A)
URIARTE UR-TMF1 UR-TMF10-160A UR-TMF10-400A UR-TMF10-630A

Subministraments individuals de potència superior a 15 kW

En el grup de subministraments individuals de potència superior a 15 kW es consideren els subministraments trifàsics que són de naturalesa individual, i alimenten una sola indústria, comerç o servei, independentment del fet que estiguin ubicats de manera aïllada o estiguin integrats en un edifici destinat simultàniament a altres usos.

Els conjunts de protecció i mesura (CPM) per a subministraments superiors a 15 kW de potència han d’estar constituïts per unitats funcionals.

Quan la caixa general de protecció (CGP) no formi part del conjunt de mesura es denominarà CM (figura), seguida del tipus, que indica els elements que allotja, tal com mostra la (taula). Quan, en canvi, la CGP formi part del conjunt de mesura es denomina conjunt de protecció i mesura (CPM).

Taula: Tipus de conjunts de mesura (CM)
Tipus Contingut
CM-T2 1 Comptador trifàsic d’energia activa directa
1 Comptador trifàsic d’energia reactiva directa
1 Rellotge de canvi de tarifa
CM-TMF1 1 Comptador multifunció trifàsic directe
CM-TMF10 1 Comptador multifunció trifàsic indirecte
3 Transformadors de corrent
1 Bloc de dispositius de comprovació
Figura Esquema unifilar conjunt de mesura

L’emplaçament i la instal·lació. La caixa general de protecció (CGP) s’ha d’instal·lar separada del conjunt de mesura (CM), en el límit de la propietat, sobre la façana de l‘edifici o a una tanca, a l’interior d’una posella o en el mateix recinte en què s’instal·li el conjunt de mesura (CM). En tots els casos han de ser llocs d’accés lliure i permanent. La seva situació l’han de fixar de comú acord la propietat i l’empresa subministradora.

El conjunt de mesura (CM) s’ha d’instal·lar a l’exterior i només pot ser instal·lat a dins recintes que estiguin dedicats únicament a aquesta fi, en llocs amb accés lliure i permanent des del carrer. La situació concreta l’han de fixar de comú acord la propietat i l’empresa subministradora.

Per determinar les dimensions del recinte (figura) on s’instal·li el conjunt de mesura (CM), cal tenir en compte la superfície ocupada per les unitats funcionals, i s’ha de deixar una separació entre les parets laterals i el sostre respecte als envoltants de 0,2 m com a mínim. La distància respecte al terra ha de ser com a mínim de 0,5 m, la profunditat del recinte ha de ser com a mínim de 0,4 m i l’espai lliure davant del conjunt de mesura (CM), un cop facilitat l’accés, no pot ser de menys d’1,10 m.

Figura Armari del conjunt de protecció i mesura (CPM)

El recinte s’ha de tancar amb una porta de doble fulla, preferentment metàl·lica, amb grau de protecció IK 10 segons UNE-EN 50102, revestida exteriorment d’acord amb les característiques de l’entorn. La porta ha d’estar protegida contra la corrosió i ha de disposar d’un pany o cadenat normalitzat per l’empresa subministradora.

Les pastilles de connexions de comprovació i els dispositius de lectura de l’equip de mesura un cop instal·lat el conjunt de mesura (CM), han de quedar situats a una alçada del terra entre 1,20 m i 1,80 m.

La paret a la qual es fixi el conjunt de mesura (CM) no pot estar exposada a vibracions, per tant ha de tenir una resistència no inferior a la del paredó. No pot instal·lar-se a prop dels comptadors del gas, aixetes o sortides d’aigua.

paredó m. constr. Paret prima. Envà.

Les dimensions del conjunt i la disposició de les unitats funcionals, s’han d’ajustar als dissenys definits per l’empresa subministradora.

A la part de la instal·lació d’enllaç compresa entre la caixa general de protecció (CGP) i el conjunt de mesura (CM), els circuits s’han de protegir amb tubs o canals protectores aïllants.

La connexió de servei subterrània s’ha d’efectuar amb entrada i sortida de la línia de distribució i derivació la caixa general de protecció (CGP) o unitat funcional equivalent, en aquest cas, i per tal d’assolir la fi assenyalada, s’ha d’instal·lar una caixa de seccionament (CS) concebuda amb aquesta finalitat. La caixa general de protecció (CGP) ha de respondre al tipus “Esquema 9” i s’ha de col·locar conjuntament amb la caixa de seccionament (CS) al nínxol que es prescriu a la (figura).

Figura Emplaçament del conjunt de protecció i mesura (CPM) en tanca o en paret de la via pública amb connexió de servei subterrània
1. Canal protectora. 2. Caixa de seccionament CS. 3. Caixa general de protecció (CGP Esquema 9). 4. Conjunt de protecció i mesura TMF1 o TMF10. 5. Tubs aïllants rígids de polietilè amb diàmetre exterior 160 mm. 6. Separació opcional.

La instal·lació s’ha d’ajustar a les indicacions de l’Informe tècnic d’instal·lació d’enllaç, i en cada cas cal establir la solució tècnica més adequada.

Conjunt de protecció i mesura per a subministraments temporals

  • Armari de fusta CPMST/-20
  • Armari de fusta CPMST

Els conjunts de protecció i mesura per a subministraments temporals (CPMST) estan constituïts per diversos mòduls de material aïllant, les característiques generals dels quals s’adapten a les que caracteritzen els conjunts de protecció i mesura (CPM) i compleixen tot allò que estableix la norma UNE EN 60439-4 sobre aquests conjunts.

La instal·lació del CPMST s’ha de fer de manera obligatòria a l’interior d’un armari que protegeixi el conjunt de contactes directes, dels impactes, la pols, la pluja o del vandalisme. Un cop instal·lat, s’ha de mantenir el grau de protecció exigit al conjunt.

Per a subministraments de fins a 15 kW, els CPMST (figura) han de constar de les unitats funcionals següents:

  • unitat funcional de CGP;
  • unitat funcional de mesura;
  • unitat funcional d’interruptor de control de potència (ICP-M);
  • unitat funcional de dispositius de sortida.

  • CPMST trifàsica Cahors
  • CPMST trifàsica Cahors

Figura Conjunt de protecció i mesura fins a 315 A per a subministraments temporals (esquerra) i esquema unifilar (dreta)

Les unitats funcionals d’interruptor de control de potència de fins a 63A s’han d’instal·lar a dins de la unitat funcional de mesura.

El comandament de l’ICP-M ha de ser exterior i bloquejable. L’acció de bloqueig, en posició connectat o desconnectat, ha de ser executable a criteri del client o usuari.

Tots els mòduls que constitueixen les diferents unitats funcionals han d’estar proveïts de dispositius de tancament precintables.

El cablatge intern del CPMST ha de ser de coure, de 16 mm2, de classe 2 segons la Norma UNE-EN 60228, aïllat per a una tensió de 450/750 V. Els conductors s’han d’identificar amb els colors negre, marró i gris per a les fases, i blau clar per al neutre.

Per tenir en compte!

Els cables han de ser no propagadors de l’incendi i amb emissions de fums i opacitat reduïdes. Els cables amb característiques equivalents a la norma UNE 21027-9 (mescles termostables) o a la norma UNE 211002 (mescles termoplàstiques), compleixen aquesta prescripció.

Els dispositius generals de protecció i la unitat de preses de corrent, en cap cas han de formar part del CPMST, ni tan sols quan hi estiguin adossats.

Quan la potència del CPMST sigui superior a 15 kW s’han d’aplicar els criteris de muntatge descrits en el cas dels conjunts de protecció i mesura (CPM), utilitzant com a CGP la del CPMST.

Figura Subministrament temporal connexió de servei aèria
1. Tauló o suport de fusta (en el cas d’encreuament de vial, l’alçada ha de ser de 6 m com a mínim). 2. Armari per a la protecció del CPMST (detall orientatiu). 3. CPMST segons potència. 4. Tub aïllant rígid, corbable en calent, de M40 i IK08 fixat al tauló o suport. 5. Tub aïllant rígid, corbable en calent, de M25 i IK08 protector del cable de coure de 50 mm2 (posada a terra). 6. Abraçadores per a la subjecció del cable "mànega". 7. Ganxo espiral galvanitzat (en el cas d’encreuament de carrer s’ha d'instal·lar a 6 m d'altura com a mínim). 8. Pinça de subjecció i protecció del cable "mànega" o RZ segons el cas. 9. Cable "mànega" de 1.000 V d’aïllament, de classe 2 o cable tipus RZ. (secció segons informe tècnic; cal deixar prou longitud de cable perquè la companyia subministradora pugui fer la connexió a la seva xarxa de distribució aèria). 10. Pany JIS referència CFE.

Subministrament temporal amb connexió de servei aèria. Es consideren subministraments temporals (figura) els que són de naturalesa individual i alimenten un subministrament que tingui caràcter temporal i amb una duració inferior a un any.

En general, el subministrament temporal ha de ser un subministrament aïllat i independent de qualsevol altre que hi pugui haver en el mateix edifici o obra, i ha de ser accessible en tot moment al personal de la companyia subministradora en les millors condicions de treball i seguretat.

Pel que fa a l’emplaçament i a la instal·lació ha de tenir les característiques següents:

  • Cal disposar d’una sola connexió de servei, aèria o subterrània, la qual alimenta directament un sol CPMST.
  • La connexió de servei s’ha d’efectuar d’acord amb el REBT i les corresponents (NTP-IEBT) de les companyies subministradores.
  • La part de la connexió de servei que passi a una alçada inferior de 2,5 m del terra o de superfície practicable, s’ha de protegir amb un tub rígid aïllant.
  • Cal prendre mesures adequades per tal d’evitar que s’emmagatzemi aigua en aquests tubs de protecció.
  • S’ha de procurar per tots els mitjans que la ubicació del CPMST es faci de tal manera que, en cas de ser retirada l’eventual tanca que limita l’obra sense haver-lo desmuntat, això no dificulti la lliure circulació, com sí que passaria si quedés enmig d’una vorera, a la via pública, etc.
  • És desitjable que els quadrants de lectura dels comptadors es trobin a 1,70 m per sobre del terra. Això no obstant, aquesta alçada es pot reduir a 1,15 m o augmentar a 1,80 m si s’escau i està justificat.
  • Entre el CPMST i una paret lateral hi ha d’haver un espai lliure de 0,10 m, com a mínim, i un espai lliure mínim d’1,10 m per davant.
  • El CPMST no es pot instal·lar a prop de comptadors de gas, sortides d’aigua o aixetes; tampoc és acceptable un emplaçament a prop de tremuges, baixades d’escales o aparells en moviment.
  • La instal·lació de posada a terra s’ha de fer d’acord amb tot allò que assenyala la ITC-BT-18 del REBT. Cal preveure, sobre el conductor de terra i en un lloc accessible, un dispositiu que permeti mesurar la resistència de la pressa de terra.
  • El cable de connexió a terra ha d’estar protegit amb un tub aïllant des de l’origen fins al punt de connexió a l’elèctrode de posada a terra.
  • La instal·lació s’ha d’ajustar a les indicacions de l’Informe tècnic d’instal·lació d’enllaç, i s’ha d’aplicar en cada cas la solució tècnica més adequada.

A la taula es detallen els fabricants acceptats de conjunts prefabricats de doble aïllament i les referències de CPMST.

Taula: Fabricants acceptats i referències de CPMST
Fabricant Models

CPMST-M

CPMST-T

TMF1-ST

TMF10
80-160A

TMF10
200-315 A
CAHORS 235.620 235.621 235.630 235.631 235.632
CAYDETEL ST1-CPM-M-CYD ST1-CPM-T-CYD ST1-TMF1-CYD ST2-TMF10
80/160- CYD
ST2-TMF10
200/315-CYD
CLAVED CL-CPMST-M CL-CPMST-T CL-ST-TMF1-ST CL-ST-TMF10-
80/160
CL-ST-TMF10-
200/315
HAZMEYER CPMST-M/H CPMST-T/H TMF1-ST/H TMF10-ST/160/H TMF10-ST
/315/H
HIMEL STH-CPMST/M STH-CPMST/T STH-TMF1 STH-TMF10/160A STH-TMF10
/315A
PINAZO PNZ-ST-M PNZ-ST-T PNZ-ST-TMF1 PNZ-ST-TMF10
80/160 A
PNZ-ST-TMF10
200/315 A
URIARTE UR-CPMST-M UR-CPMST-T UR-TMF1-ST UR-TMF10-ST-
160A
UR-TMF10-ST-
315A

Línia general d'alimentació (ITC-BT-14)

La línia general d’alimentació (LGA) és la línia que enllaça la CGP amb la concentració de comptadors.

En el cas de subministraments per a un únic usuari, no hi ha LGA perquè la CGP enllaça directament amb l’equip de mesura de l’usuari.

La LGA ha d’enllaçar la CGP amb l’interruptor general de maniobra (IGM), que connecta amb el mòdul d’embarrat general i els fusibles de seguretat de la concentració de comptadors.

Les LGA compleixen una sèrie de característiques que convé tenir presents:

  • S’ha d’instal·lar una sola línia general d’alimentació per cada caixa general de protecció, una per cada 160 kW de potència.
  • D’una mateixa LGA poden fer-se derivacions per a diferents centralitzacions de comptadors, sempre que la suma dels corrents de totes elles no superi els 250 A. Aquestes derivacions han de sortir de caixes de derivació, precintables, i han de complir les especificacions que expressa la (NTP-IEBT) de Fecsa-Endesa.
  • No es permet l’acoblament de línies generals d’alimentació a través de l’embarrat dels esmentats conjunts.

El càlcul de la LGA

La Norma tècnica particular per a instal·lacions d’enllaç en baixa tensió afirma que la línia general d’alimentació es determina segons els criteris següents:

  • la càrrega total de l’edifici (la qual es calcula d’acord amb el que estableix la ITC-BT-10 en l’apartat 3);
  • el tipus de cable i muntatge;
  • la intensitat màxima admissible dels conductors;
  • la caiguda de tensió màxima admissible, que és del 0,5% en el cas dels comptadors concentrats, i de l’1% en el cas dels comptadors concentrats parcialment.

Característiques de les canals i els tubs protectors de la LGA

En la instal·lació de les línies generals d’alimentació intervenen les canals i els tubs protectors.

Una canal protectora és un material d’instal·lació constituït per un perfil de parets perforades o no, que ha de contenir conductors i altres components elèctrics i que està tancat per una tapa desmuntable. Les canals utilitzades estaran d’acord amb la norma UNE-EN 50085-1, amb tapa d’accés que només es pot obrir amb eines

Els tubs protectors poden ser tubs i accessoris metàl·lics, no metàl·lics o compostos. La superfície interior dels tubs no ha de tenir cap punt d’arestes, aspreses o fissures susceptibles de fer malbé els conductors o cables. Pel que fa a la resistència als efectes del foc han de ser, com les canals, no propagadors de la flama.

Els tubs es classifiquen tal com es disposa en les normes següents:

  • EN 50086-2-1: Sistemes de tubs rígids
  • EN 50086-2-4: Sistemes de tubs enterrats
  • EN 50086-2-2: Sistemes de tubs corbables
  • EN 50086-2-3: Sistemes de tubs flexibles

Les canals i els tubs protectors, com també la seva instal·lació, han de complir les característiques que assenyala la ITC-BT-21.

Cal tenir present que les canals i els tubs protectors s’han de dimensionar segons la secció del cable que s’ha d’instal·lar, i han de permetre una ampliació d’un 100% dels conductors inicialment instal·lats.

Instal·lació de les canals i els tubs protectors de la LGA. El traçat de la canal o tub protector ha de passar per zones d’ús comunitari, ha de ser tan curt com sigui possible i ha de seguir preferentment línies verticals i horitzontals o paral·leles a les arestes de les parets que limiten el local on s’efectua la instal·lació.

Quan la instal·lació de LGA és vertical, columna muntant, ha de discórrer per l’interior d’un conducte tancat d’obra de fàbrica encastat o adossat al forat de l’escala per llocs d’ús comú.

Les canals amb conductivitat elèctrica cal connectar-les a la xarxa de terra; la seva continuïtat elèctrica ha de quedar convenientment assegurada i la tapa de les canals sempre ha de ser accessible.

Aquesta canal protectora ha de ser, com a mínim, registrable i precintable a cada planta; cal establir plaques tallafocs cada tres plantes, i les seves parets han de tenir una resistència al foc de RF 120, segons la Norma NBE-CPI-96 (figura). Les dimensions mínimes de la canal protectora han de ser 30 × 30 cm. Les tapes de registre i les plaques tallafocs han de tenir una resistència al foc RF 30, com a mínim.

Figura Exemple orientatiu de la instal·lació de la LGA utilitzant canal o tub i conducte tancat d’obra de fàbrica

Característiques dels conductors de la LGA

Les línies generals d’alimentació (LGA) han d’estar constituïdes per conductors aïllats que poden anar col·locats a dins de tubs encastats, enterrats, en muntatge superficial o bé dins de canals protectores i canalitzacions elèctriques prefabricades.

Els conductors que es faran servir –un de neutre i tres de fase (3F+1N)– han de ser de coure, unipolars i aïllats, amb una tensió assignada més gran o igual a 0,6/1 kV. A més, els cables han de dur un aïllament de polietilè reticulat (XLPE) o etilè-propilè (EPR), amb coberta de poliolefina, i han de ser no propagadors de l’incendi i amb emissió de fums i opacitat reduïda; també han de tenir una secció uniforme al llarg de tot el recorregut que, com a mínim, ha de ser de secció mínima més gran o igual a 16 mm2 i sense empalmaments. La taula recull la secció mínima que pot tenir el conductor neutre de coure depenent del conductor de fase segons l’Informe tècnic d’instal·lació d’enllaç” (NTP-IEBT) de Fecsa-Endesa.

Taula: Secció mínima del conductor neutre segons la secció del conductor de fase
Secció (mm2)
Fase 16 25 35 50 70 95 120 150 185 240 300
Neutre 16 25 16 25 35 50 70 95 95 150 240

La taula recull la potència màxima admissible (Pmax en kW) depenent de la secció del cable conductor segons també la NTP-IEBT de Fecsa-Endesa.

Taula: Seccions de la línia general d’alimentació (LGA)
Secció conductors (mm2) Pmax (kW)
16 25
25 33
50 50
95 76
150 102
240 182

Col·locació dels conductors aïllats de la LGA

Les línies generals d’alimentació (LGA) estan constituïdes per conductors aïllats col·locats a l’interior de tubs protectors que poden anar encastats, enterrats o ser presentats en muntatge superficial.

Els tubs protectors i la seva instal·lació han de complir el que assenyala la ITC-BT-21 i les normes EN-50086 2.1-2.4.

El diàmetre dels tubs s’ha de calcular segons la secció del cable que es vol instal·lar i ha de ser com a mínim el que assenyala la taula.

En les unions, canvis de direcció, canvis de nivells i acabats, les canals han de tenir instal·lats dels accessoris adequats.

Taula: Diàmetre exterior dels tubs segons la secció del cable de coure
Secció de les fases (mm2)
10 16 25 35 50 70 95 120 150 185 240
Diàmetre exterior (ø mm)
75 75 110 110 125 140 140 160 160 180 200

Per altra banda, les canals protectores han de disposar de tapes que només es puguin obrir amb l’ajuda d’una eina adequada tal com estableix la Norma UNE-EN 50085-1.

Les canals amb conductivitat elèctrica han d’anar connectades a la xarxa de terra i les canalitzacions elèctriques prefabricades han de complir la Norma UNE-EN 60439-2.

Centralització de comptadors (ITC-BT-16)

Segons la NTP-IEBT, la centralització de comptadors s’utilitza per agrupar, de manera concentrada i en un mateix local o espai dedicat a aquesta finalitat, els dispositius de mesura de cadascun dels usuaris i dels serveis generals de l’edifici.

Pel que fa a les agrupacions, cal distingir tres tipus d’edificis:

  • destinats a habitatges i locals comercials;
  • comercials;
  • que acullen una concentració d’indústries, d’oficines o comerços.

La centralització de comptadors s’aplica en el cas d’agrupacions de subministraments monofàsics o trifàsics en què el corrent de cadascun no superi els 63 A.

Per tenir en compte!

Els subministraments trifàsics superiors a 63 A s’han de disposar en conjunts de caixes de protecció i mesura (CPM) independents amb característiques pròpies.

Podeu consultar en aquesta unitat l’apartat dedicat a les caixes i conjunts de protecció i mesura.

Així mateix, es podran connectar formant conjunt amb una centralització; en aquest cas la potència total de la centralització més la del CPM no ha de superar els 150 kW.

Les centralitzacions de comptadors poden estar formades pel següent:

  • mòduls (caixes amb tapes precintables);
  • plafons.

Elèctricament, però, les centralitzacions han d’estar formades per les unitats funcionals següents (figura):

  • unitat funcional d’interruptor general de maniobra (IGM);
  • unitat funcional d’embarrat general i fusibles de seguretat;
  • unitat funcional de mesura;
  • unitat funcional de comandament (opcional);
  • unitat funcional d’embarrat de protecció i borns de sortida;
  • unitat funcional de telecomunicacions (opcional).

La centralització ha d’estar formada per columnes de mòduls aïllants que han d’allotjar de manera d’envoltant aquestes unitats funcionals.

Figura Esquema unifilar de centralització de comptadors amb descripció de les unitats funcionals instal·lades

Centralització de comptadors amb mòduls aïllants

Una de les característiques de les centralitzacions de comptadors és que poden ser una centralització de mòduls aïllants (figura), la qual allotja, com si fos una envoltant, les unitats funcionals que formen la centralització de comptadors.

Les centralitzacions amb mòduls aïllats són aptes per a comptadors amb aïllament de classe II i classe IIA.

Figura Centralització amb mòduls aïllants

Quan, per les característiques dels subministraments calgui la instal·lació de la discriminació horària o la mesura de l’energia reactiva, els comptadors cal que siguin preferentment multifunció.

Per tenir en compte!

Si els comptadors són multifunció, la unitat funcional de mesura ha de disposar d’un accés registrable que faci practicable el dispositiu de visualització de les diferents funcions de mesura.

La taula recull els fabricants de centralització amb mòduls.

Taula: Fabricants acceptats centralització amb mòduls
Fabricants acceptats Sistema
CAHORS ESPAÑOLA S.A. UNINTER-S55
HAZEMEYER ESPAÑOLA S.A. PROMECO
CLAVED S.A. CC
URIARTE AMC-ATC-ALC
HIMEL S-30
CRADY COMBIESTER
CAYDETEL CE
CAHORS ESPAÑOLA UNINTER-S33
PINAZO PNZ-Modular

Centralització de comptadors en plafons

La instal·lació de la centralització de comptadors en plafons (figura) s’ha d’ajustar a les indicacions del corresponent Informe tècnic d’instal·lació d’enllaç (ITIE).

La centralització en plafons està formada per les unitats funcionals que formen la centralització elèctrica de comptadors, i en els plafons d’aquest tipus de centralització només hi han d’anar comptadors amb aïllament de classe IIA.

Figura Concentració de comptadors en plafons
La centralització en plafons, apreciable en el centre de la imatge, està dissenyada exclusivament per ser instal·lada a dins de locals o en armaris de comptadors.

Com en el cas de les centralitzacions amb mòduls aïllants, quan per les característiques dels subministraments calgui la instal·lació de la discriminació horària o la mesura de l’energia reactiva, els comptadors que s’han de fer servir han de ser preferentment multifunció.

La taula recull els noms dels fabricants acceptats de plafons i els sistemes que fabriquen.

Taula: Fabricants acceptats centralització amb plafons
Fabricants acceptats Sistema
CAHORS ESPAÑOLA S.A. PANELINTER
MICOLA S.A. PANEL DA IIB
CLAVED S.A. P.A.
R. Q. PANEL DA IIB
URIARTE PANEL
HIMEL PS-30
HAZMEYER ESPAÑOLA SA PROMECO-PANEL
CAYDETEL PANEL CC-CE
PINAZO PNZ-Panel

Centralització de comptadors en espais interiors

Les centralitzacions de comptadors han d’estar dissenyades exclusivament perquè siguin instal·lades dins de locals o d’armaris dedicats expressament a aquesta finalitat.

Les centralitzacions varien segons si es tracta d’instal·lacions de fins a 16 que es poden fer en armaris o de més de 16 comptadors que s’han de fer en locals.

Centralització de fins a 16 comptadors en armaris. Aquest tipus d’armaris, dedicats exclusivament a aquesta fi, poden, a més, contenir un equip de comunicació i d’adquisició de dades que satisfaci les necessitats de la companyia subministradora i serveixi per gestionar els subministraments que surtin de la centralització.

Perquè un armari sigui adequat per a la instal·lació centralitzada de comptadors ha de complir els requisits següents:

  • Ha d’estar situat a la planta baixa (excepte quan les concentracions siguin per plantes), encastat o adossat a un parament de la zona comuna de l’entrada, tan a prop com sigui possible de l’entrada i de la canalització de les derivacions individuals. Amb l’acord previ amb la companyia subministradora i segons unes condicions determinades, es pot instal·lar a l’entresòl o al primer soterrani sempre que quedi garantit l’accés lliure al local.
  • No ha de tenir bastiments intermedis que dificultin la instal·lació o lectura dels comptadors i d’altres dispositius.
  • A efectes d’espai es considera un comptador trifàsic com dos de monofàsics.
  • Els fusibles de seguretat, els comptadors i els borns de sortida han d’estar identificats segons la derivació individual a la qual pertanyen.
  • Des de la part més exterior de l’armari fins a la paret oposada s’ha de respectar un passadís d’1,5 m com a mínim.
  • Els armaris han de tenir una característica PF30 de resistència mínima al foc.
  • L’interior dels armaris s’ha d’enguixar i pintar de color blanc, les portes de tancament han de tenir un pany normalitzat per la companyia subministradora (JIS referència: CFE).
  • Cal que hi hagi prou ventilació i enllumenat i la propietat de l’edifici s’ha d’encarregar d’instal·lar a prop un extintor portàtil i de mantenir-lo. Igualment, cal posar una base d’endoll (presa de corrent) amb presa de terra de 16 A per a serveis de manteniment.

Local per a centralitzacions superiors a 16 comptadors. Aquest local, dedicat exclusivament a aquesta fi, pot, a més a més, contenir un equip de comunicació i d’adquisició de dades que satisfaci les necessitats de la companyia subministradora i serveixi per gestionar els subministraments que surtin de la centralització.

També s’hi pot instal·lar el quadre general de comandament i protecció dels serveis generals de l’edifici, respectant sempre, però, les dimensions reglamentàries.

El local per poder centralitzar més de 16 comptadors ha de tenir certes dimensions (vegeu la taula i la figura) i complir les condicions següents:

  • Ha d’estar situat a la planta baixa, excepte quan hi hagi concentracions per plantes, en un lloc tan pròxim com sigui possible de l’entrada de l’edifici i de la canalització de les derivacions individuals.
  • Ha de ser d’accés fàcil i lliure (com ho és, per exemple, l’entrada o el recinte d’una porteria).
  • En el local la centralització de comptadors no pot coincidir mai amb el d’altres serveis, com la sala de calderes, la concentració de comptadors d’aigua, gas, les telecomunicacions, la maquinària d’ascensors o altres, com el magatzem, traster, etc.
  • No ha de servir mai de pas ni d’accés per a altres locals.
  • El recinte ha de tenir unes dimensions determinades (com les reflectides a la taula i la figura)
  • L’interior de les cambres s’ha d’enguixar i pintar de color blanc.
  • Les parets on s’ha de fixar la concentració de comptadors han de tenir una resistència no inferior a la del paredó de mig peu de maó foradat.
  • La porta d’accés s’ha d’obrir cap a l’exterior, ha de tenir una dimensió mínima de 0,70 x 2 m, i ha d’estar equipada amb el pany normalitzat per la companyia subministradora (JIS referència: CFE).
  • La col·locació de la concentració de comptadors s’ha de fer de tal manera que des de la part inferior fins al paviment hi hagi com a mínim una alçada de 0,50 m, i que el quadrant de lectura de l’aparell de mesura situat més alt no superi els 1,80 m.
  • A efectes d’espai es considera un comptador trifàsic com dos de monofàsics.
Taula: Dimensions d’un local dedicat a la centralització de més de 16 comptadors
Nombre de comptadors monofàsics De 17 a 24 De 25 a 35 De 36 a 48
Amplada lliure de la paret 1,75 m 2,75 m 3,50 m
Altura lliure (mínima) 2,30 m en tots els casos
Profunditat lliure (mínima) 1,50 m en tots els casos
Figura Local per a centralitzacions superiors a 16 comptadors

Comptadors: esquemes de connexió directa i amb transformadors d'intensitat

El comptador elèctric és l’aparell que mesura i registra l’energia elèctrica que l’usuari consumeix.

Els comptadors que s’utilitzen per mesurar l’energia elèctrica de corrent altern es poden classificar tal com mostra la taula.

Taula: Classificació dels comptadors de mesura d’energia elèctrica
Energia que mesuren Nombre de fases Tarifa elèctrica Sistema de funcionament
Energia activa (kWh) (1) Monofàsics
Fase i neutre
Tarifa senzilla Inducció
Energia reactiva (kVArh) (2) Trifàsics
3 fases i 1 neutre
Tarifa doble
Tarifa triple
Electrònic
(1) Mesuren l'energia que es consumeix. (2) Mesuren l'energia que oscil·la per la instal·lació en forma de camps magnètics i elèctrics

Comptadors d’energia activa d’inducció. Són els comptadors que mesuren i registren el consum de l’energia elèctrica que es consumeix en kWh (figura). El sistema de mesura es basa en el principi d’inducció electromagnètica, i depèn del voltatge (V), del corrent elèctric (A) i del cosφ.

a on:

  • P és la potència activa –que produeix un treball útil–, del subministrament elèctric, expressada en watts (W)
  • U és el voltatge expressat en volts (V)
  • I és la intensitat del corrent expressada en amperes (A)
Figura Comptador d’inducció

Els comptadors d’inducció, que només s’utilitzen per al corrent altern, poden disposar de complements per a la discriminació horària (doble o triple tarifa) que diferencien el consum en els diferents períodes horaris o estacionals, i a més poden tenir un rellotge que indiqui al comptador quan ha de comptar en un integrador o en l’altre.

Segons el subministrament, els comptadors poden ser monofàsics o trifàsics.

Comptador monofàsic d’energia activa. S’utilitza per mesurar la potència activa (P) del subministrament elèctric. Els elements fonamentals d’un comptador monofàsic d’energia activa són els següents (figura):

  • circuit magnètic de voltatge (bobina voltimètrica);
  • circuit magnètic de corrent (bobina amperimètrica);
  • disc giratori d’alumini;
  • dispositiu de frenat (imant permanent);
  • dispositiu de comptador numèric, integrador o totalitzador.
Figura Parts internes d’un comptador d’energia activa i connexió d’aquest

El disc d’alumini està unit a un eix. El moviment del disc es produeix pels corrents de Foucault generats en el disc. La part fixa la constitueixen dos electroimants recorreguts pel corrent que es mesura.

La bobina voltimètrica es connecta en paral·lel, i la bobina amperimètrica, en sèrie amb el circuit que es vol mesurar.

Comptador trifàsic d’energia activa. Està constituït per tres sistemes monofàsics, és a dir, per tres bobines voltimètriques i tres bobines amperimètriques connectades en estrella.

Comptadors de doble tarifa d’energia activa. Són comptadors monofàsics o trifàsics que tenen dos totalitzadors numèrics a altures diferents, per registrar dos consums.

Dins del comptador hi ha un mecanisme electromagnètic accionat per un sistema de rellotgeria, que actua sobre els integradors, i que els connecta o els desconnecta segons l’hora programada en el rellotge.

Comptadors de triple tarifa d’energia activa. Són comptadors monofàsics o trifàsics que registren tres consums mitjançant tres totalitzadors numèrics a altures diferents (normal, punta i vall).

Comptadors d’energia reactiva d’inducció. Són els comptadors que mesuren i registren la potència reactiva (Q) que es consumeix en kVArh en les instal·lacions elèctriques en què hi ha receptors de caràcter inductiu (llums de descàrrega, motors, transformadors, etc.).

Potència reactiva i potència aparent

La potència reactiva apareix en tots els circuits amb bobines i condensadors com a conseqüència del desfasament que hi ha entre el voltatge (V) i el corrent (A), i no produeix cap treball útil; per tant, interessa eliminar-la. Aquesta potència es representa amb la lletra Q i es mesura en voltamperes reactius (VAr).

La potència aparent és el resultat de la suma vectorial de la potència activa (P) i de la potència reactiva (Q). De la potència aparent depèn el valor del corrent que circula per la xarxa elèctrica. Aquesta potència és representada per la lletra S i té com a unitat el voltampere (VA).

El comptador d’energia reactiva s’utilitza per mesurar i registrar el factor de potència mitjà de la instal·lació. El seu funcionament depèn del voltatge (V), del corrent elèctric (A) i del sinφ.

El principi de funcionament d’aquest comptador d’energia reactiva és similar al d’energia activa, si bé la bobina amperimètrica i la bobina voltimètrica estan desfasades diversos graus, depenent de l’esquema de connexió, per poder mesurar la component vertical de la potència aparent (S).

Comptadors electrònics. Són comptadors que mesuren i registren l’energia elèctrica mitjançant circuits electrònics sense peces mòbils. Aquests aparells destaquen per una gran precisió, un consum d’energia mínim, una gran previsió i pel fet que poden detectar petits corrents (figura).

Figura Comptador electrònic

El comptador electrònic té com a principi de funcionament l’elaboració de senyals elèctrics que són proporcionals al producte instantani del voltatge i de la intensitat (V × I).

Connexió directa de comptador monofàsic. És el comptador utilitzat en instal·lacions d’ús domèstic. S’alimenta per una fase i el neutre (figura).

Figura Esquema de connexió directa d’un comptador monofàsic

Connexió directa de comptador trifàsic de quatre fils. És el comptador utilitzat en instal·lacions d’ús comercial i industrial (figura). S’alimenta per tres fases i un neutre (3F+1N).

Figura Esquema de connexió directa d’un comptador trifàsic (3F+1N)

  • Transformadors d'intensitat
  • Transformadors d'intensitat

Transformadors d’intensitat. A partir d’una intensitat de 63 A per fase, la mesura no es fa directament en el comptador, ja que s’haurien de construir grans aparells de mesura i les connexions serien molt complicades. Per solucionar aquest problema, es fan servir transformadors d’intensitat, que són uns transformadors en què tota la intensitat del circuit circula pel primer i, que a la vegada, produeix una petita intensitat en el secundari, proporcional a la del primari, fàcilment mesurable pel comptador d’energia elèctrica (figura).

Figura Esquema de connexió de transformadors d’intensitat comptador trifàsic de quatre fils

Els transformadors d’intensitat es caracteritzen per la relació de transformació del primari respecte del secundari, que s’expressa 150/5A, cosa que significa que la intensitat que passa pel primari és de 150 A, i la que ho fa pel secundari, de 5 A.

Per tenir en compte!

Els transformadors normalitzats tenen una intensitat de secundari de 5 A i en el primari la intensitat por variar: 75, 100, 150, 200, 300, 400, 500, 600, 750, 1000, 2000 i 3000 A.

Connexió indirecta a comptador trifàsic de quatre fils. Aquest comptador s’utilitza en instal·lacions d’ús industrial, i està alimentat per tres fases i el neutre (figura).

Figura Esquema de connexió indirecta d’un comptador trifàsic a quatre fils

Derivacions individuals (ITC-BT-15)

La derivació individual (DI) és la línia que, sortint de la línia general d’alimentació, subministra energia elèctrica a la instal·lació de l’usuari. Algunes de les característiques de les DI són les següents:

  • Cada DI ha de ser totalment independent de les derivacions corresponents a altres usuaris
  • El nombre de conductors de cada DI el fixa el nombre de fases necessàries per alimentar els receptors propis del subministrament.
  • Cada línia ha de portar un conductor de neutre i un conductor de protecció. A més, cada DI ha d’incloure els fils de comandament per facilitar l’aplicació de les diferents tarifes.
  • En el cas de subministraments individuals, el punt de connexió del conductor de protecció ha de ser al quadre de comandament i protecció.
  • Els conductors han de ser de coure i preferentment amb aïllament termostable.
  • La secció mínima ha de ser de 10 mm2 per als cables de fase, neutre i protecció, i d’1,5 mm2 per al fil de comandament, que ha de ser de color vermell (NTP-IEBT).
  • Els cables no poden tenir empalmaments en tot el recorregut i la seva secció ha de ser uniforme, exceptuant en aquest cas les connexions fetes a la ubicació dels comptadors i als dispositius de protecció.
  • En el cas d’edificis destinats principalment a habitatges, i en edificis comercials o d’oficines, les DI han de passar per llocs d’ús comú o, en cas contrari, han d’haver quedat definides les seves servituds corresponents.

Dimensionar la derivació individual

El grau d’electrificació bàsica és de 5.750 W (25 A) a 230 V, i el grau d’electrificació elevada és de 9.200 W (40 A) a 230 V. Per calcular la secció dels cables cal tenir presents tots aquests elements:

  • La demanda de potència prevista per a cada usuari s’ha de correspondre, com a mínim, al valor de la intensitat que determina l’interruptor general automàtic (IGA).
  • La tensió de subministrament. En els nous subministraments ha de ser de 230 V per als monofàsics, i de 230/400 V per als trifàsics.
  • La intensitat màxima admissible segons els cables i el muntatge (de conformitat amb la norma UNE 20460-5-523, segons el tipus d’aïllament, i els factors de correcció corresponents a cada tipus de muntatge).
  • La màxima caiguda de tensió permesa, que és de l’1% en el cas de comptadors totalment concentrats en un lloc; del 0,5% en el cas de comptadors concentrats a més d’un lloc, i de l’1,5% en el cas de subministraments per a un únic usuari sense LGA.
  • El corrent màxim admissible del conductor seleccionat ha de ser superior a la intensitat corresponent a la potència prevista per al subministrament.

Característiques de les canals i dels tubs protectors de les DI

Les derivacions individuals (DI) han d’estar constituïdes per conductors aïllats que poden estar col·locats a l’interior de tubs encastats, enterrats, presentats en un muntatge superficial o bé que poden anar a dins de canals protectores amb tapes que només es poden obrir amb les eines adequades.

Les canals i els tubs protectors, com també la seva instal·lació, han de complir el que assenyala el document normatiu Instal·lacions interiors o receptores. Tubs i canals protectors (ITC-BT-21) del REBT, i el que estableix la (NTP-IEBT) de la companyia subministradora.

Per tenir en compte!

Les canals i els tubs protectors han de tenir una secció nominal que permeti ampliar la secció dels conductors inicialment instal·lats en un 100%.

Tubs protectors. Els tubs protectors i els seus accessoris han de ser aïllants. Els tubs es classifiquen tal com està indicat en les normes següents:

  • UNE-EN 50086-2-1: Sistemes de tubs rígids
  • UNE-EN 50086-2-2: Sistemes de tubs corbables
  • UNE-EN 50086-2-3: Sistemes de tubs flexibles
  • UNE-EN 50086-2-4: Sistemes de tubs enterrats

La superfície interior dels tubs no ha de tenir en cap punt arestes, aspreses o fissures susceptibles de fer malbé els conductors o cables.

Pel que fa a la resistència als efectes del foc, els materials dels tubs han de ser no propagadors de la flama.

Les canals protectores. La canal protectora (figura) és un material d’instal·lació constituït per un perfil de parets perforades o no, destinat a allotjar conductors o cables i tancat per una tapa desmuntable.

Figura Derivacions individuals a l’interior de canals protectores

Les canals utilitzades han d’estar d’acord amb la norma UNE-EN 50085-1, amb tapa d’accés que només es pot obrir amb eines.

Les característiques de protecció s’han de mantenir en tot el sistema; per garantir-les, la instal·lació s’ha de fer seguint les instruccions del fabricant.

Les canals, en les unions, canvis de direcció, canvis de nivell, acabats, etc., han de tenir instal·lat els accessoris adequats del fabricant i han de tenir una tapa sempre accessible.

El traçat de la canalització s’ha de fer seguint preferentment línies verticals i horitzontals o paral·leles a les arestes de les parets que limiten el local on s’efectua la instal·lació.

Les canals amb conductivitat elèctrica s’han de connectar a la xarxa de terra; la seva continuïtat elèctrica ha de quedar convenientment assegurada.

Instal·lació dels tubs i dels canals protectors de la DI

Els tubs i les canals protectores, com la instal·lació que se’n faci, han de complir el que indica la ITC-BT-21 i el que s’estableix i assenyala la NTP-IEBT. Entre les característiques que han de tenir les instal·lacions elèctriques de derivacions individuals en tubs i canals protectores cal assenyalar aquestes:

  • Els Ø diàmetres exteriors nominals mínims dels tubs en DI han de ser de 32 mm.
  • Hi ha d’haver un tub de reserva per a cada deu DI o fracció, des de les concentracions de comptadors fins als habitatges o locals més allunyats, per poder atendre fàcilment possibles ampliacions.
  • En locals en què no s’hagi definit la partició, s’ha d’instal·lar com a mínim un tub per cada 50 m2 de superfície.
  • El diàmetre dels tubs es calcula segons el nombre de conductors i la secció del cable que es vol instal·lar. Ha de complir el que assenyala la ITC-BT-21.
  • Les unions dels tubs han de ser roscades o embotides, de manera que no puguin separar-se els extrems.
  • En instal·lacions de cables aïllats a l’interior de tubs enterrats, la DI ha de complir el que especifica la NTP-IEBT.
  • Els cables i els sistemes de conducció de cables s’han d’aïllar de manera que no es redueixin les característiques de l’estructura de l’edifici en la seguretat contra incendis.
  • Quan les DI passin verticalment, aniran a dins de tubs i s’allotjaran a dins d’una canaleta d’obra de fàbrica preparada exclusivament per a aquesta finalitat; no s’hi admet cap altra canalització.
  • Aquesta canaleta ha d’estar encastada a l’ull de l’escala i ha de passar per zones d’ús comú. S’han d’evitar les corbes i els canvis bruscos de direcció.
  • Aquesta canaleta ha de ser registrable i precintable a cada planta i hi ha d’haver tallafocs com a mínim cada tres plantes; les parets han de tenir una resistència al foc de RF 120, segons NBE-CPI-96
  • Les tapes de registre han de tenir una resistència al foc RF 30, com a mínim. L’alçada mínima de les tapes de registre ha de ser de 0,30 m i la seva amplada ha de ser igual a la de la canaleta. La part superior ha de quedar instal·lada, com a mínim, a 0,20 m del sostre (figura).
Figura Exemple orientatiu de la instal·lació de les DI utilitzant canal o tub i conducte tancat d’obra de fàbrica

Característiques dels conductors de la DI

  • Cable Afumex Haz 750 V (AS)
  • Cable Afumex Haz 750 V (AS)

  • Cable Afumex 1.000 V (AS)/50
  • Cable Afumex 1.000 V (AS)

Els conductors que es fan servir en instal·lacions de derivacions individuals són de coure, unipolars i aïllats, amb una tensió assignada de 450/750V i han de seguir el codi de colors que indica la ITC-BT-19. A més han de presentar les característiques següents:

  • Cada DI ha de tenir un conductor neutre i un conductor de protecció, la secció dels quals ha de ser igual que la de les fases. A més, ha d’incloure els fils de comandament per permetre aplicar tarifes diferents.
  • Els conductors han de ser de coure, unipolars i aïllats, de tensió assignada 450/750V quan s’instal·lin a l’interior de tubs en muntatge superficial.
  • La secció es determina segons la potència, el nivell d’electrificació i la longitud de la DI. La secció mínima ha de ser de 10 mm2 per als cables de fase, neutre i conductor de protecció (s/NTP-IEBT)
  • La secció del conductor de comandament ha de ser d’1,5 mm2 i de color vermell.
  • Per a fer la identificació, els colors de les cobertes han de ser negres, les fases han de ser marrons i grises, el neutre ha de ser blau clar i el conductor de protecció ha de ser bicolor verd-groc.
  • En el cas dels cables instal·lats en tubs enterrats, l’aïllament dels conductors ha de ser de 0,6/1 kV de tensió assignada.
  • En el cas de cables instal·lats en canals protectores amb tapes que només es poden obrir amb l’ajuda d’una eina (UNE-EN 50085-1), cal fer servir exclusivament cables multipolars, amb un aïllament de 0,6/1 kV de tensió assignada.
  • L’aïllament dels cables ha de ser de polietilè reticulat (XLPE) o etilè-propilè (EPR), amb coberta de poliolefina.
  • Els cables han de ser no propagadors de l’incendi i amb emissió de fums i opacitat reduïda.
  • Si es fan servir canalitzacions elèctriques prefabricades, les seves característiques han de ser equivalents a les dels cables classificats com a no propagadors de la flama.

Operacions de diagnosi i manteniment

Les instal·lacions elèctriques d’enllaç corresponents a edificis destinats preferentment a habitatges, comercials o d’oficines s’han de sotmetre periòdicament a operacions de diagnosi i verificació que garanteixin que la instal·lació compleix les prescripcions de seguretat del REBT.

Article 8.1. //Instrucció 10/2005//, (DOGC núm.4205)

“Són objecte d’inspeccions periòdiques, cada cinc anys, totes les instal·lacions elèctriques de baixa tensió que van requerir inspecció inicial, segons l’article anterior [art. 7.], com també les instal·lacions d’enllumenat exterior amb potència màxima admissible inferior o igual a 5kW, i cada deu anys, les [instal·lacions] comunes a edificis d’habitatges de potència màxima admissible superior a 100 kW”.

Així mateix i, segons la classificació dels llocs de consum, s’ha de fer un manteniment preventiu de les diferents parts de la instal·lació d’enllaç propietat de l’usuari, que s’ha de responsabilitzar de conservar-la i de fer-ne el manteniment.

Manteniment preventiu de les instal·lacions d’enllaç

El manteniment preventiu consisteix a fer diverses reparacions o a substituir elements desgastats de la instal·lació d’enllaç de manera periòdica, per reduir la probabilitat d’avaria. Sempre és una actuació planificada.

Hi ha una sèrie d’aspectes que cal tenir en compte en cada una de les parts que formen les instal·lacions d’enllaç; per exemple:

  • Caixa general de protecció (CGP):
    • Ajustament de les connexions, comprovació dels terminals i estat dels conductors.
    • Comprovació de l’estat del pany.
    • Comprovació de l’estanquitat.
  • Línia general d’alimentació (LGA):
    • Secció dels conductors i estat.
    • Comprovar que la potència màxima admissible, la potència instal·lada i la potència demanada pels usuaris a plena càrrega està d’acord amb la previsió de càrregues feta inicialment en el projecte.
    • Comprovació de la caiguda de tensió.
    • Comprovació de l’aïllament dels conductors.
    • Inspecció visual dels tubs de canalització, les subjeccions i la protecció mecànica.
    • Comprovació que per aquesta canalització no s’han introduït altres instal·lacions no elèctriques, com per exemple senyals de TDT.
    • Comprovació que els registres estan lliures, que són accessibles i que estan precintats.
    • Inspecció de possibles derivacions a instal·lacions incontrolades.
    • Revisió de les plaques tallafocs, en el cas que hi hagi canals protectores verticals.
  • Centralització de comptadors (CC):
    • Comprovació que l’accés és lliure d’obstacles.
    • Porta amb pany normalitzat, rètol exterior i obertura cap a l’exterior.
    • Comprovació d’absència d’humitats, ventilació i condicions de desguàs perfectes.
    • Inspecció de l’estat de neteja i que no sigui utilitzat com a traster de la comunitat.
    • Comprovació d’absència de conduccions no elèctriques.
    • Inspecció dels fusibles de seguretat calibrats i revisió de les connexions i terminals (pressió, escalfament, etc.).
    • Inspecció de l’estat de les tapes dels mòduls, facilitat de la lectura (transparència de les tapes) dels equips de mesura.
    • Inspecció de possibles derivacions a instal·lacions descontrolades.
    • Comprovació de precintes.
  • Derivacions individuals (DI):
    • Comprovació de l’estat de la canal protectora i de l’absència d’altres conduccions no elèctriques.
    • Inspecció de l’estat de les plaques tallafocs.
    • Estat i accessibilitat dels registres.
    • Estat i fixació dels tubs de les canalitzacions.
    • Comprovació de la secció dels conductors, d’acord amb la potència màxima demanada i la caiguda de tensió.
    • L’estat de l’aïllament dels conductors i utilització dels colors reglamentaris.
    • Revisió de les connexions terminals en els dos extrems.
    • Inspecció de possibles derivacions a instal·lacions incontrolades.
  • Sistema de posada a terra (PE):
    • Inspecció de la instal·lació de presa de terra.
    • Inspecció de la continuïtat i connexions dels circuits de terra.
    • Comprovació de la unió a terra de la centralització de comptadors, de la xarxa equipotencial de banys, dels ascensors, de la caixa general de protecció, etc.
    • Comprovació de la senyalització correcta dels conductors de protecció.
    • En el cas de descàrregues d’origen atmosfèric s’ha de mesurar i comprovar la resistència de pas a terra en tots els punts de posada a terra.

Operacions de diagnosi de les instal·lacions d’enllaç

Les operacions de diagnosi de les instal·lacions d’enllaç consisteixen en verificacions que comporten apreciacions visuals i la realització de mesures amb els mitjans tècnics de l’instal·lador autoritzat.

Per saber l’estat de la instal·lació d’enllaç podem utilitzar la guia que es reflecteix a la figura per a la diagnosi d’aquests tipus d’instal·lacions.

Figura Llistat d’operacions de diagnosi en instal·lacions d’enllaç

Localització i reparació d’avaries tipus en instal·lacions d’enllaç

El manteniment correctiu és el manteniment que es fa quan l’avaria ja s’ha produït per restituir la situació a condicions admissibles d’utilització (taula).

En el cas d’instal·lacions d’enllaç, les avaries són molt poc freqüents, tot i això, ens en poden trobar algunes, com per exemple:

  • els fusibles de les CGP o dels CPM;
  • l’interruptor general de maniobra;
  • els fusibles de seguretat dels comptadors del consum d’energia elèctrica;
  • les degudes a l’estat dels conductors dels diferents trams de la instal·lació d’enllaç;
  • les degudes a les connexions defectuoses (pressió, escalfament, etc.); dels conductors a l’aparellatge elèctric (CGP, CPM, IGM, comptadors, etc.);
  • la resistència de terra de protecció prevista ≥ 37 Ω.
Taula: Avaries tipus en el procés de manteniment correctiu
Símptoma Avaria Solució
En instal·lacions trifàsiques, alguns punts d’utilització no funcionen i d’altres sí Interrupció d’una fase per causa d’un fusible de la CGP

Interrupció d’una fase per la corrosió galvànica (Al/Cu) en un terminal dels cables
Necessitat de substituir el fusible per un altre del mateix calibre

Substituir el terminal de connexió per un connector bimetàl·lic
En instal·lacions monofàsiques, a un usuari no li arriba el subministrament elèctric al quadre general de comandament i protecció de casa seva Interrupció de la fase per causa del fusible de seguretat del comptador de l’usuari

Interrupció del conductor neutre
Substituir el fusible per un altre del mateix calibre


Substituir la borna o el terminal de connexió del neutre
Tots els abonats de l’edifici s’han quedat sense subministrament L’interruptor-seccionador IGM ha deixat fora de servei el subministrament elèctric de l’edifici Rearmar o substituir l’IGM

Tot seguit us proposem una sèrie de tres casos perquè us exerciteu en la localització d’avaries.

Avaria 1

Descripció: en un edifici comercial amb subministrament trifàsic i sense que s’hagi disparat cap protecció dels diferents quadres de la instal·lació d’enllaç, alguns punts d’utilització no funcionen i d’altres sí.

El procediment que cal seguir és el següent:
· Pas 1. Inspeccionar la CGP, que és la caixa que allotja els elements de protecció de la LGA
· Pas 2. Mesurar el voltatge a l’entrada de la CGP
· Pas 3. Mesurar el voltatge a la sortida dels fusibles de la CGP
· Pas 4. Interrupció d’una fase en la CGP

Conclusió: interrupció d’una fase per causa d’un fusible de la CGP o per la corrosió galvànica (Al/Cu) en un terminal dels cables.

Solució: substituir el fusible per un altre del mateix calibre o substituir el terminal per altre de bimetàl·lic.

Avaria 2

Descripció: a un usuari d’un edifici d’habitatges no li arriba el subministrament elèctric al quadre general de comandament i protecció de casa seva

El procediment que cal seguir és el següent:
· Pas 1. Inspeccionar la CC, que són les caixes que allotgen l’embarrat general i els fusibles de seguretat dels comptadors de mesura de l’energia elèctrica de cada usuari
· Pas 2. Mesurar el voltatge a l’entrada del fusible de seguretat del comptador de l’usuari
· Pas 3. Mesurar el voltatge a la sortida del fusible de seguretat del comptador de l’usuari
· Pas 4. Interrupció de la fase en el fusible de seguretat del comptador de l’usuari
· Pas 5. Interrupció del conductor neutre

Conclusió: interrupció de la fase per culpa del fusible de seguretat del comptador de l’usuari; o bé interrupció del conductor neutre pel deteriorament del born de connexió.

Solució: substituir el fusible per un altre del mateix calibre o bé substituir el born o el terminal de connexió del neutre.

Avaria 3

Descripció: tots els usuaris d’un edifici d’oficines s’han quedat sense subministrament elèctric i no és culpa de la companyia subministradora.

El procediment que cal seguir és el següent:
· Pas 1. Inspeccionar la CGP, que és la caixa que allotja els elements de protecció de la LGA
· Pas 2. Mesurar el voltatge a l’entrada de la CGP
· Pas 3. Mesurar el voltatge a la sortida dels fusibles de la CGP
· Pas 4. Mesurar el voltatge a l’entrada de l’IGM
· Pas 5. Mesurar el voltatge a la sortida de l’IGM i de l’embarrat general
· Pas 6. Interrupció del subministrament elèctric en l’IGM

Conclusió: l’interruptor-seccionador IGM ha deixat fora de servei el subministrament elèctric de l’edifici d’oficines.

Solució: rearmar l’IGM o substituir-lo.

Anar a la pàgina anterior:
Resum
Anar a la pàgina següent:
Activitats