Resum

En l’etapa d’educació infantil tot just s’enceta el camí que condueix a ser una persona moral, és a dir, una persona capaç de prendre decisions de forma autònoma i d’actuar en coherència amb uns criteris interns escollits lliurement. Diverses teories expliquen de forma diferent com es recorre aquest camí.

Freud explica que mitjançant la resolució positiva del complex d’Èdip, l’infant s’identificarà amb el progenitor del mateix sexe, n’interioritzarà les seves normes morals i es formarà així el superjò. Aquesta moral incipient amb el temps s’anirà fent més autònoma.

Dins de les teories cognitives destaquem 4 autors:

1. Piaget distingeix els següents estadis de desenvolupament moral:

De 2 a 4 anys els infants no pensen encara en termes morals.
Realisme moral (5-7 anys): l’infant creu que les normes morals són absolutes i dictades pels adults. Cal obeir per evitar el càstig. És una moral heterònoma.
Relativisme moral (a partir dels 7 o 8 anys): la criatura ja es va adonant que les regles són acords socials. Comença a tenir en compte les intencions i ja no només els resultats.
Moral autònoma (a partir dels 11 anys): ja són capaços de construir els seus propis principis morals, i comencen a tenir capacitat per aplicar el raonament moral a qüestions polítiques i socials.

2. Kohlberg: Continua la línia d’investigació iniciada per Piaget. Se centra a investigar el raonament sobre la justícia. Planteja 3 nivells (cada un d’ells subdividits en 2 estadis) en l’evolució del raonament moral:

Nivell premoral (4-12 anys): el nen actua per buscar una recompensa o per evitar el càstig.
Nivell convencional (12-18 anys): la persona busca la conformitat amb l’ordre social establert i actua per obtenir l’aprovació social.
Nivell de moral autònoma (a partir dels 18 o 20 anys, però no tothom hi arriba): s’assoleix una moral autònoma, basada en uns principis universals d’ètica o en criteris de la pròpia consciència.

3. Turiel: Per Turiel el raonament moral s’organitza en diferents camps o dominis de coneixement social. Els 2 més importants són els següents:

El camp moral o domini dels conceptes morals, a partir del qual es construeixen judicis morals.
El camp social o domini de l’organització social i les normes convencionals, a partir del qual es construeixen judicis convencionals.

Els infants, ja a partir dels 4 o 5 anys, poden distingir entre ambdós, i posseeixen un raonament moral diferenciat de la pura convenció.

4. Gilligan: critica Kohlberg que en els seus estudis la veu de les dones passa desapercebuda, ja que només se centra en qüestions de justícia.

Des de les teories de l’aprenentatge social el desenvolupament moral consisteix en l’aprenentatge de les conductes socialment acceptades. Bandura afirma que els infants aprenen patrons de conducta social a partir de l’aprenentatge per observació i del reforç. També afirma que el control de la conducta va passant de ser extern (imposat des de fora) a ser intern (autoregulat).

Les actituds, valors i normes apareixen en el currículum de l’educació infantil com un contingut a treballar amb els infants:

Actituds: en el currículum les actituds fan referència a la tendència a comportar-se d’una forma determinada davant les persones, situacions i objectes. Com a educadors hauríem de reflexionar sobre quines són les actituds que volem fomentar en els nostres infants i no perdre de vista que hem de començar per donar-los exemple.
Valors: són creences personals que tenim sobre el que ens sembla important. Cada persona té la seva pròpia escala de valors, però hi ha un sistema de valors mínims, acceptables per a tothom, basats en els drets humans. Com a educadors, més que ensenyar valors fent teoria, hem d’“educar amb valors” i “ensenyar a crear valors”.
Normes: són regles de conducta que s’han de respectar en determinades situacions per tal de facilitar la convivència. Si les criatures han de seguir unes normes imposades des de fora, les ha d’entendre i han de ser adequades a les seves necessitats i capacitats. No hem d’imposar-los una disciplina basada en l’obediència, sinó deixar-los clar quins són els límits que els demanem i, a partir d’aquí, si sorgeixen els conflictes parlar-ne i treballar-los junts.

Algunes de les propostes que fem per treballar l’educació moral en l’educació infantil són les següents:

Fomentar l’empatia: ho podem fer convidant els infants a imaginar-se com se sent l’altre davant d’una situació concreta, real o imaginària (per ex.: mitjançant contes); fent-los adonar de les conseqüències dels seus actes; servint-los d’exemple, i confiant en la seva capacitat de ser empàtics.
Estimular una actitud assertiva: podem explicar als infants què significa ser assertiu (ser capaç d’expressar els propis sentiments i necessitats tot respectant els dels altres) servint-nos d’unes titelles.
Iniciació als dilemes morals: són petites històries que plantegen un conflicte moral. Els podem treballar mitjançant contes.
Iniciació al joc de rol: s’escenifica de forma dialogada una situació moralment conflictiva.
L’ús de titelles en la resolució de conflictes (imaginaris o reals): permet explorar quin és el problema, com se senten els implicats i quines possibles solucions hi ha.
L’assemblea: ajuntar-se per parlar. S’hi pot parlar dels conflictes que en el dia a dia sorgeixen entre els infants.