Activitats

Estadis de Kohlberg

L’objectiu d’aquesta activitat és identificar els diferents conceptes, relacionant-los amb les teories explicatives –Kohlberg– i les característiques individuals i del grup al qual van dirigides.

Pregunteu a 6 persones (2 nens a partir de 4 anys; 2 adolescents i 2 adults) per què no està bé dir mentides.

  • Anoteu l’edat de les persones a les quals s’ha preguntat.
  • Escriviu, per anar bé, de manera literal, la resposta donada. Anoteu també, si ho creieu oportú, les expressions i reaccions que acompanyen les paraules.
  • Classifiqueu les respostes segons els estadis del desenvolupament moral de Kohlberg.

Les aportacions de Turiel

L’objectiu d’aquesta activitat és identificar els diferents conceptes teòrics sobre el desenvolupament en valor dels infants i la seva relació amb altres teories explicatives.

Expliqueu què aporta la teoria d’E.Turiel a les teories de Piaget i Kohlberg.

La teoria de l’aprenentatge social

L’objectiu d’aquesta activitat és identificar els diferents conceptes teòrics sobre el desenvolupament de valors en funció d’una teoria determinada.

Expliqueu el desenvolupament de la moralitat segons la teoria de l’aprenentatge social.

Diferències en el concepte de desenvolupament moral

L’objectiu d’aquesta activitat és identificar els diferents conceptes teòrics de les diferents teories explicatives del desenvolupament moral.

Heu estudiat les diferents teories que expliquen el desenvolupament moral dels infants. Expliqueu la diferència que trobeu entre la teoria cognitiva i la teoria de l’aprenentatge social.

Els teòrics cognitius pensen que l’evolució del desenvolupament moral és per mitjà dels estadis i posen el seu èmfasi en el judici moral.

Els teòrics de l’aprenentatge social, en canvi, pensen que cada nen es desenvoluparà de manera diferent segons com sigui el seu entorn i segons les vivències per les quals passi. Diuen que les conductes morals en un mateix infant no han de ser uniformes, sinó que poden canviar d’una situació a l’altra.

El judici moral

L’objectiu d’aquesta activitat és relacionar les diferents teories explicatives del desenvolupament moral amb les característiques explicitades.

Busqueu diferents situacions en les quals es puguin donar les característiques següents:

  • El judici moral de l’infant es troba dominat pel que està permès o prohibit.
  • El judici moral de l’infant fa referència a la materialitat de l’acte.
  • El judici moral de l’infant està en connexió amb el premi o el càstig que segueix a l’acte.

Com eduquem

L’objectiu d’aquesta activitat és determinar les diferències entre els conceptes teòrics emprats en les diverses teories explicatives.

Justin Aronfreed, dins de la teoria de l’aprenentatge social, exposa que els pares poden educar els seus fills mitjançant tècniques de sensibilització o mitjançant la inducció.

Expliqueu la diferència que trobeu entre una manera d’educar i l’altra.

Teoria de sensibilització: està basada en el control i la recerca de l’obediència, la qual cosa provoca que el nen actuï per buscar la recompensa o evitar el càstig.

Teoria de tècniques d’inducció: consisteix a raonar amb l’infant sobre la seva conducta, la qual cosa facilita que el nen es vagi fent responsable dels seus actes i posi en marxa recursos per millorar la seva conducta.

El dilema moral de Heinz

L’objectiu d’aquesta activitat és aplicar estratègies coherents de resolució de conflictes.

A continuació us presentem el Dilema de Heinz:

“Una dona s’estava morint d’un càncer. Un farmacèutic havia descobert una droga que la podia salvar. El farmacèutic cobrava pel medicament deu vegades més del que a ell li costava preparar-lo. El marit de la malalta, Heinz, va demanar tants diners com va poder, però només va poder aconseguir la meitat del que el farmacèutic li demanava. Heinz va dir al farmacèutic que la seva esposa s’estava morint i li va demanar que li vengués la medicina més barata o que li permetés pagar-la-hi més tard, però el farmacèutic li va dir:

-No, jo vaig descobrir la droga i m’enriquiré amb ella.

Heinz, desesperat, va pensar a atracar la farmàcia per robar la droga per a la seva esposa”.

(Kohlberg, 1969, Pàg. 69) R. Hersh, J. Reimer, D. Paolito (2002)“El crecimiento moral: de Piaget a Kohlberg” Madrid: Narcea.

1. Davant d’aquest dilema moral, argumenteu i contesteu:

  • Ha de robar la medicina, Heinz? Per què sí o per què no?
  • Si Heinz no estimés la seva esposa, hauria de robar la droga per a ella? Per què sí o per què no?
  • Suposant que la dona que s’està morint no és la seva esposa, sinó un estrany, ha de robar la medicina, Heinz, per a un estrany? Per què?

2. Seguint amb el dilema de Heinz, com respondria la primera pregunta una persona que es troba:

  • En l’estadi de moral heterònoma.
  • En l’estadi de moral individualista.
  • En l’estadi d’expectatives de relacions socials.
  • En l’estadi de sistema social i consciència.
  • En l’estadi de contracte social.
  • En l’estadi de principis universals.

El realisme moral

L’objectiu d’aquesta activitat és determinar les diferències entre els conceptes teòrics emprats en les diverses teories explicatives.

Expliqueu en què consisteix el realisme moral i responeu les qüestions següents:

  1. A quina edat els nens i nenes comencen a mostrar interès per seguir les regles?
  2. Quin tipus de moral és?
  3. Quines característiques presenta?

Definició: el realisme moral consisteix que l’infant pensa que les regles són absolutes (s’han de seguir al peu de la lletra) i són dictades pels adults i s’han d’obeir en tots els casos.

  1. Els infants comencen a seguir les regles entre els 5 i 7 anys.
  2. És un tipus de moral heterònoma.
  3. Les seves característiques són:
  • Resposta objectiva: els infants avaluen una acció segons el seu resultat, sense tenir en compte les interaccions i circumstàncies.
  • La moral imminent: els infants creuen que una mala acció sempre porta com a conseqüència un càstig.
  • No diferencien entre mentida intencional i error.

Anar a la pàgina següent:
Exercicis d'autoavaluació